Jocs Florals 2009

ce jacint verdaguersant sadurní dʼanoia

L'ÀGUILA I ELS DOS OUS

Hi havia una vegada una àguila que era mare de dos ous que encare no havien nascut.Estaven en un niu a la copad'un arbre que era molt amunt. Allà hi vivien molts ocells de tot tipus. Un dia, quan va anara buscar menjar per ella, va tornar i no va trobar els seus ous al niu. Va buscar per tots elsvoltans però no els va trobar. Va preguntar a la seva veïna falcó:- Has vist els meus ous?- No els he vist.I així va preguntar a tots els ocells de l'arbre, però res. Desprès va veure a un corb ambdos ous i el va seguir, però ell se'n va adonar i va fugir volant molt ràpid, però ella el vaseguir perquè volia recuperar els seus ous que s'estimava molt. Quan van arribar el niudel corb l'àgila li va dir:- Torna'm els ous.I va contestar el corb.-No.Després l'àguila.-Te'ls agafaré!-No me'ls treuràs.Però quan discutien van néixer els pollets d'àguila i la mare els va agafar i se'ls vaemportar cap al seu niu i van ser feliços.FILa història ens ensenya que hem de vigilar bé les coses perquè no ens les robin.

L' ANELL DE LA GRANOTA

Hi havia una vegada, en un cau al costat del riu, una granota molt petitona de color verdque tenia una anell ple de diamants, Justament, aquell matí, va descobrir que li havienrobat, i tota nerviosa, va trucar a la policia.- Hola, miri, és que algú m'ha robat l'anell!!!- Quan de temps fa d'això?, li pregunta el policia- Doncs, no ho ser. Va dir la granota- Llavors, perquè truca?, va cridar el policia. Tot seguit va penjar.La granota, encara més nerviosa, va buscar per tota la casa, però no hi va trobar res. Vapensar durant una estona i va decidir de trucar al seu germà, però no contestava. Estavamorta de por. Aleshores va sentir el timbre de la port. Va anar-hi fent saltets tant ràpid compodia. Quan va arribar va obrir i es va trobar els seus amics, l'esquirol, el ratolí i l'elefant(que de poc aixafa la casa). Quan els va veure, elps va preguntar:- Em podríeu ajudar a buscar el meu anell?- Sí!, van contestar tots junts.I van començar a buscar pel menjador, la cuina, el bany i quan van arribar a l'habitació,els seus amics van entendre perquè havia perdut l'anell, tot estava desordenat. Llavors elratolí va preguntar:- Aquí hi has buscat?- Doncs no!, em feia mandra, va contestar la granota.Es va girar amb dos salts i va dir:- Ja l'he vist, està al damunt del lli!!!- I com hi anirem sense trepitjar res?, va preguntar l'elefant que s'ho mirava tot des de foraperquè era massa gran per entrar.- Ja ho tinc!! , va dir l'esquirol- Estira la trompa i ja està!I així ho va fer. Des d'aquell dia la granota ho va tenir tot endreçats.Ensenya que sempre pots confiar amb els amics.

EL LLOP QUE NO TENIA AMICS

Hi havia una vegada un llop que vivia a un bosc.El pobre llop no tenia amics,i es trobava molt sol.Un dia va decidir que aniria a buscar amics,i així va ser.Es va llevar de bon matí i va sortir a buscar amics.Primer es va trobar un ocell i li va dir:-Ei! -va cridar el llop.-Qui hi ha?-va dir l'ocell.-Sóc un llop-va contestar el llop.-Fora d'aqui,bèstia repugnant!-va dir-li l'ocell.-Però si només vull ser el teu amic-va dir el llop.-Però jo no,fora d'aquí!.-D'acord-va dir el llop,i se'n va anar tot trist. Més tard es va trobar una sargantana i aquesta li va dir:-Qui hi ha?-va dir la sargantana.-Sóc un llop-va dir el llop.-Fora d'aquí,veste'n!-va contestar la sargantana.-Jo només vull ser el teu amic-va dir el llop.-Que te´n vagis!-va cridar la sargantana.-Molt bé-va dir el llop,molt trist.Al dia següent es va tornar a llevar i es va posar de seguida a buscar un amic.Quan ja havia caminat una estona es va trobar un llobató petit i li va dir:-Tú, i la teva mare?-L´he perdut-li va dir el petitó.Llavors el llop va començar a udolar:Auuuuuuuuuuu,auuuuuuuuuuuuu!

Al cap d'una estona va aparèixer la mare.-Oh,fillet,gràcies,com t'ho puc recompensar?-va dir la mare.-Sent els meus amics-va dir el llop.

LA FAMILIA ÓS

Fa molt de temps,en un bosc que quasi ningú no coneixia,vivien molts animals,grans i petits.

Un dia la mare de dos óssos es va posar malalta.Els ossets van decidir que havien de cuidar a la seva mare,i van anar al bosc,allà a on la seva mare els havia dit que anessin amb compte,perquè n´hi havia que no curaven gens.

Als ossets,el que els va dir la mare,els hi va entrar per una orella i els hi va sortir per l'altra.Van anar al bosc tot xino xano,i pel camí es van trobar un exèrcit de formigues que els van dir:-Si voleu curar un refredat heu d'agafar aquelles plantes d'allà.L'ós gran va dir:-No,per què us hem de creure si de fet sou tan petites?

I els óssos van agafar les plantes més boniques i van tornar a casa,però quan les van donar a la mare,encara es va trobar més malament.Al final van obeir la recomanació de les formigues,i la mare es va curar.

Les formigues van dir-lis als óssos que la flor més bonica no sempre és la que cura més,i que la propera vegada tinguessin més respecte a les formigues.

EN LUCKY I LA PAULA

Ja fa uns dos o tres anys que en un poble de França, va néixer un gatet. El gatet era orfe , ja que la seva mare va morir quan ell va néixer, i del seu pare no se'n sabia res des que va tenir una baralla amb un gos del carrer.

Un bon dia d'estiu mentre el gatet rebuscava pels contenidors alguna cosa per menjar, va passar una nena que es deia Paula per llençar les escombraries als contenidors.Quan la nena va veure al gatet, se'l va amagar sota la samarreta i el va portar a casa seva per donar-li menjar. Els seus pares van estar d'acord que el gatet es quedés a casa seva i li van posar el nom de Lucky.

Van passar dues setmanes i en Lucky vivia com un rei, li donaven uns menjars boníssims i li compraven un tou de joguines.

L'estiu es va acabar i va començar la tardor .El 19 d'octubre exactament va venir a casa un altre gat Persa que portava marques de mossegades de gos a les orelles i a les potes. El gat era bastant vell i a en Lucky la seva cara li semblava molt familiar. El gat li va explicar que la seva dona va morir i que tenia un fill que no havia conegut.En Lucky li va explicar tota la seva història i van descobrir que el gat vell era el pare d'en Lucky.

I ho van celebrar caçant ratolins .

ELS ANIMALS I LA PRIMAVERA

Una vegada a Translàndia, que era un lloc on sempre feia fred, va passar una cosa al.lucinant, ja veureu i ara escolteu.Una gosseta molt bonica que es deia Duda, passejava tranquil.lament pel bosc tot nevat i va veure una cosa de color rosa que no sabia lo que era , va anar a buscar a en Pep el porquet i li va dir:-Pep, Pep , què és això?En Pep li va contestar:-Duda, tu i les teves històries, què vols?La Duda va insistir:-No,no, de veritat, mira això!En Pep després de mirar-s´ho va contestar:-Ostres, tens raó, hauré d'anar a buscar al gran savi!Quan van arribar a la cova del gran savi el van cridar i li van dir:-Savi,savi, surti, miri aquí fora!El savi va anar-hi i va dir:-Ostres, què és això?Llavors la Duda va dir:-L'he trobada jo, i aquesta cosa verda, què és?El savi va respondre:-Eh! espera't, això verd, allò rosa, tot concorda!-Així, que ja sap què està passant?- van dir la Duda i en Pep.-Sí, és la primavera.- va respondre el savi-La primavera?- van dir la Duda i en Pep estranyats.-Sí, i no farà fred, sinó calor i estarà ple de colors. - va dir el savi.-Que divertit!- van dir la Duda i en Pep.

I van tornar a casa seva molt contents .

EL GUEPARD AMB MOLTA GANA

A la selva, fa molt de temps, hi vivia un guepard ferotge i dolent, i un toro que era molt bo. El guepard tenia molta gana o sigui que va anar a buscar menjar. Anava caminant per la selva quan de sobte...PUFF!!! Va caure en una trampa que havien fet els caçadors que ara havien anat a dinar. Es va quedar tanta estona dintre de la trampa que fins hi tot es va dormir. Quan es va despertar va intentar demanar ajuda però no li va servir de res. Justament en aquell moment passava per allà el toro, en veure que el guepard estava atrapat a la trampa el va treure d'allà. En el moment que el va treure el guepard, que tenia gana, se'l volia cruspir. El toro el va aturar i li va dir que aquesta no era marea d’agrair-li el que havia fet per ell. El guepard li va proposar que preguntessin a tres animals del poble del costat com es tornaven els favors, i si li deien que malament, se'l cruspiria i si li deien bé, li hauria de tornar el favor bé.Quan van arribar al poble es van trobar a un burro i li van preguntar que com es tornaven els favors. El burro els va contestar que a ell els hi tornaven malament perquè des de molt petit portava coses a la seva esquena i només li donaven de menjar coses podrides i aigua bruta.El guepard estava molt impacient per preguntar q dos animals més. Van seguir caminant i es van trobar a un cavall i li van preguntar el mateix que al burro. El cavall va respondre que des de molt petit arrossegava persones amunt i avall i que ningú no li agraïa.Van tirar una mica més de camí i van trobar a un conill molt llest que voltava per allà. Li van explicar tota la història des del començament fins al final i llavors el conill va tenir una idea. Va demanar al toro i el guepard que l'acompanyés fins a la trampa. Un cop van ser a lloc va demanar al guepard es fiqués dintre de la trampa per veure com hi va quedar atrapat. Quan el guepard va tornar a ser a dins la trampa el conill li va dirdeixarien un parell de dies allà dintre a veure si n'aprenia. Quan van haver passat dos dies el conill i el toro van anar a buscar al guepard. El van treure de la trampa i li van preguntar si ja n'havia après alguna cosa del càstig. El guepard va demanar perdó al toro per voler-se’l menjar i el toro el va perdonar.Llavors el guepard va demanar al toro que fos el seu amic i l'ajudés en tot el que pogués.

EP! No ens oblidem del conill que també va ser amic d'ells per sempre més.

Recordeu, quan un amic vostre us fa un favor intenteu tornar-li com pugueu.

UNA DESAPARICIO BEN ESTRANYA.

Al clavegueram no es que si estigués gaire bé però no i faltava de res. Però abans de començar em presentaré, soc en Kic un nom massa maco per una rata de cloaca. Sóc baixet i prim i no tinc gaire pèl. Tinc una cua tant i tant llarga que la puc fer servir per saltar a corda. Se parlar l’idioma peix, rata, ratolí, senglar, cuc, gall, cargol i toro, sóc tant diferent de les altres rates que em diuen que el meu pare era una sardina i la meva mare un ratolí, però a mi això no em fa res per què com que jo no vaig conèixer els meus pares dons no se si es cert o mentida. El meu joc preferit es connectarem a el MISENGtub amb els meus amics. El MISENGtub és un conjunt de tuberies que a través d’aquestes pots enviar missatges als teus amics.

Resulta que un dia la meva mascota la aranya Fliper es va perdre. Vaig decidir anar a la recerca d'en Fliper. Tenia previst sortir a trenc d'alba. Em vaig preparar una lupa per beure a en Fliper, perquè era molt petita, un entrepà de pernil i una amaca per descansar. La idea de fer una amaca se'm va acudir mirant les teranyines que feia la Fliper. Agafava cordons de sabates velles que i havien en els contenidors els ajuntava i feia la forma. Llàstima que no em pogués emportar el MISENGtub. Vaig sortir amb silenci perquè les altres rates no em veiessin. Quan vaig veure per primera vegada el que hi havia fora del clavegueram em vaig quedar tant i tant sorprès que no me'n vaig adonar que un gat se’m volia cruspir. Vaig esbrinar que era un gat perquè a l'escola ens van ensenyar que era i que era millor que no ens i acostéssim. Vaig començar a córrer fins que vaig veure allò que seria la meva salvació. Allà davant i havia un gos,

I els gossos, pel que ens van explicar, perseguien els gats. Si hi passava per davant el més segur és que els gos es poses a perseguir al gat i aquest em deixés tranquil. Ho vaig provar i no em va sortir com jo havia planejat. El gos es va avançar al gat i em va començar a perseguir. Segurament era per el entrepà que m’havia endut per si m’entrava gana. Vaig veure un camió d’escombriaires vaig córrer tot el que em donaven de si les meves potes i m’hi vaig poder enfilar a temps. Un cop allà em vaig començar a atipar de tot el que trobava i resulta que buscant buscant vaig trobar un paper amb el numero cinc. No en tenia ni idea de que era. Quan vaig estar ben tip em vaig posar a fer una becaina. Va passar una bona estona fins que el camió es va aturar. Quan estaven a punt de abocar la brossa vaig saltar a terra. Hi havia un abocador enorme que embrutava el paisatge, tan debò ho pogués impedir. Vaig seguir un caminet que duia a través de boscos i camps. En passar per davant d'un camp vaig poder distingir una cosa blanca i negra. Tenia tant d’interès en saber que era que no vaig poder-me esperar ni un moment. Vaig passar entre uns arbustos i unes herbes abans d'acostar-m'hi més i em vaig amagar darrera d’una olivera. Aquella cosa semblava inofensiva, per això vaig fer el cor fort i m’hi vaig acostar. Li vaig preguntar que era, ella em respongué però jo no la vaig entendre gaire bé. La llengua que parlava aquella cosa era semblant a la del toro. Al final vaig decidir intentar parlar-li en toro i semblava que m’entenia una mica. Li vaig explicar la

meva història i li vaig preguntar si volia vindre amb mi. Al cap d'una estona vaig poder entendre que si.

Vam començar el viatge anant a una granja. Vam buscar pel corral de les gallines, els estables dels cavalls i de les vaques, al tancat de les ovelles i dels porcs, li vam preguntar a un gall si l'havia vist però res de res. Hi va haver un moment que la Semblant al toro va estabornir una mosca amb la cua i em vaig donar un ensurt pensant que era la Fliper, però res a la granja no i era.

Vam decidir anar al passeig marítim ja que a la Fliper li agrada molt l'aigua. La vam buscar per la sorra, sota de les tovalloles de les persones, que se'n van anar corrents. Vàrem preguntar als peixos si l'havien vist ja que també se parlar el seu idioma, però tampoc l'havien vist.

Al cap d'una estona quan ja estava desesperat se'm va acudir que quan el Fliper troba algun dineret se'n va de compres al centre comercial. Mai he sabut com s’ho feia per pagar si no la veien.

Al final, després d’una bona estona de caminar vam trobar el centre comercial. Tant bon punt vam entrar per la porta pels altaveus van dir que hi havien uns animals al supermercat. Però nosaltres vam seguir com si res. Ja no sabia que fer fins que vaig veure una aranya. Vaig córrer cap a ella la vaig agafar, suposant que era la Fliper, però quan me'n vaig adonar que no tenia les seves vint-i-cinc taquetes a la panxa vaig descobrir que no era ella. Decebut vaig agafar el camí de tornada al clavegueram. Al matí següent ja hi vam arribar. Vaig acomiadar-me de la Semblant al toro i vaig entrar al clavegueram. Em vaig estirar al llit i vaig notar unes pessigolles a la orella. Em vaig girar i resulta que era la Fliper!!

La vaig abraçar tant fort que quasi li surten els ulls de la cara. Després de tota aquesta inútil aventura vaig aprendre que abans de prendre una decisió i actuar cal pensar bé i fer les coses amb calma. Us preguntareu que se'n va fer de la Semblant al toro, dons va fer de guia turista per arreu del món.

L’AVENTURA MÉS ANIMAL

Quan les abelles parlaven, en Charlie, una abella molt treballadora, estava cansada d’estar sempre tancada al rusc i avorrida de treballar, perquè les persones tinguessin mel!

Un dia va decidir que fos com fos sortiria del rusc, coneixeria animals i s’ho passaria bé per primer cop a la seva vida. En Charlie li va preguntar al seu amic Andreu, l’abella més poruga de tot el rusc si volia anar amb ella a veure món. L’Andreu va acceptar amb cara d’espant. Els dos amics van emprendre l’aventura a mitja nit. En Charlie emocionat per haver-ho aconseguit va abraçar el seu amic. Els dos estaven impacients perquè es fes de dia i veure amb els seus propis ulls el meravellós món exterior, segon ells creien. Es va fer de dia i les abelles van veure cotxes i motos corrents pels carrers de la ciutat. Les abelles es van decepcionar veient que la ciutat no era com es pensaven, però encara tenien esperances per veure com seria el camp.

Van volar quilòmetres i finalment van arribar al camp més proper. En Charlie i l’Andreu van observar meravellats aquella extensió plena de flors i d’arbres florits. Van anar a buscar pol·len per portar-lo al rusc i fer-ne mel i llavors va aparèixer un abellerol amb moltes ganes de menjar-se un parell d’abelles!

Els amics van haver de marxar volant a tota velocitat per salvar la pell. Les abelles es dirigien cap a casa seva i per sort l’abellerol no hi va poder entrar. En Charlie i l’Andreu estaven rebentats de volar tant a l’exterior.

Per sort ningú se’n va adonar que havien marxat ni de l’aventura que havien viscut, l’aventura més animal!!!!!!

EL GAT, EL RATOLÍ I EL POP PELUT

Hi havia una vegada, quan les vaques volaven i els arbres feien carreres ,el Josep un gat molt bona persona, des de l’any 2 vivia en una casa petita i no molt acollidora però ell era un gat content i feliç i vivia amb el seu amic ratolí que es deia Miquel. Un dia quan anava a buscar llenya amb el Miquel, es van trobar una cosa peluda.

És un gos-va dir el Miquel.

No, sóc un pop però no m’he depilat-va dir el pop Ivan.

Que t’has fet mal?-va preguntar el Josep.

Sí-va contestar el pop.

I com que eren molt bones persones van portar l’Ivan a curar-lo a casa seva,i el van convidar a quedar-se a descansar i a dormir,el pop va dir que si.

A la nit,quan el Josep i el Miquel dormien i el pop llegia, va entrar una noia guineu i en veure el pop li va dir que si l’ajudava a robar li donava la meitat de diners.

El pop no s’ho va pensar ni dos segons,i li va dir que no i el va portar als galls policies,que van detenir a la noia guineu.

Quan el Josep i el Miquel es van assabentar de el que havia passat li van dir que era molt bona persona com a mostra de gratitud el van convidar a quedar-se a viure amb ells i el pop va acceptar.

Com que eren molt bones persones van decidir fer una ONG per animals i ajudar-los. Al cap de tres anys tot va acabar bé! La ONG era més coneguda que la pròpia terra i triunfava,tots tres eren molt amics i el món dels animal estava en pau i harmonia!

L'APARICIÓ DE LES FADES Fa deu mil anys en un país que es deia Waguaianda hi vivien els dofins, els cavalls, els lleopards, els lleons i lleones, les girafes, els elefants, els micos i les hienes.Allà tots vivien molt tranquils perquè tots eren amics però un dia van aparèixer uns éssers estranys que mai havien vist. Eren de tots colors blau, groc, vermell, verd, lila, rosa, fucsia, blanc i negre. Cadascún d'aquests éssers tenia un poder i si s'ajuntaven feien un poder invencible.Aleshores, cadascun va explicar als animals el seu poder:-Nosaltres som el poder del foc - van dir les que eren de color groc, taronja i vermell-nosaltres som de l'aigua i gel -van dir després les de color blau. Les de color verd van dir que tenien el poder de la natura; les de color lila tenien el poder de les flors; les vermelles ens van dir que tenien el poder de l'amor i finalment, les de color negre eren les de la foscor. Aleshores els animals, sorpresos i una mica enfadats, perque es pensaven que eren els millors, van estar parlant una bona estona i els hi van dir: - Aneu-vos-en i no torneu mai més, sinó us declararem la guerra. Però les fades que vivien amb els animals, els hi van dir que no valia la pena empipar-se i que podrien fer-se amics per fer un país millor, aleshores, els animals van tornar a reunir-se per parlar-ho i finalment van estar d'acord. Conte contat, conte acabat.

EL GAT I EL RATOLÍ

Hi havia una vegada un gat que es deia Emili, vivia sol i l'agradava tenir la casa molt endreçada. Un dia estava netejant i a sota de l'armari es va trobar un ratolí, que es deia Pere.

El gat va agafar-lo i li va dir:

-Et menjaré, tinc molta gana i m'agraden molt els ratolins.El ratolí, molt espantat li va contestar:-No, no siusplau¡¡¡ Vull que siguem amics.El gat se'l va mirar i li va dir:-No et menjaré amb una condició, has de passar unes proves. Primera prova ,has d'aguantar pessigolles-NOOO, NOOOO.... Tinc moltes pessigolles i no les puc aguantar.-Doncs no pots ser el meu amic i t´hauré de menjar. -D'acord ho faré.

El gat va començar a fer-li pessigolles i el ratolí no parava de riure. Al final el gat va parar i va dir:

-Ho has fet molt bé. Ara farem la segona prova. has de passar per sobre d'un arbre amb unes taràntules a la mà.-Quin fàstic,vadir el ratolí . pero ho va aconseguir.

El gat li va dir que ho havia fet molt bé i que a partir d'aquell dia ja serien amics.

EL LLEÓ QUE VOLIA TOCAR LA LLUNA

Hi havia una vegada un lleó que volia tocar la lluna i anava preguntant a tothom:

-Com puc tocar la lluna?

I tots els animals li deien:

- No ho sabem.

Llavors el lleó va agafar una escala per tocar la lluna i no va poder tocar-la.El lleó va respirar fort va agafar un pal i va córrer i el va clavar al terra , va saltar , però es clar va caure al terra.

- També va fer una pila de llibres , però tampoc no va poder tocar la lluna.

- Un dia va tenir una idea i va dir:

- Ja ho sé li preguntaré a l'ocell , ho va fer

L'ocell li va dir al nùvol el que li havia demanat el lleó i després va tornar a explicar-li al lleó:

- Mira lleó, el núvol m'ha dit que la lluna sols la poden tocar els astronautes.

- Ocell, creus que un lleó pot ser astronauta?

LA CASA PER A LA MARIETA MARIA

H havia un cuc que es deia Nau i un dia va decidir que faria una casa per a la marieta Maria que feia anys. Per això va fer venir a la babosa Napi i el caragol Tapi perquè l'ajudessin a encimentar la caseta.

Els totxos eren els trossos de terra mullada. Per allà passava un plegamans i el cuc el va cridar i li va dir:

- Em vols ajudar a fer una casa per a la marieta Maria?

- si , si que vull , m'encanta treballar , va respondre el plegamans Soti.

El cuc li va explicar tot el que havia de fer i li va dir.

- Tu agafaràs els totxos i els posaràs al lloc per on passin el caragol i la babosa i després posaràs els mobles als seu lloc, d'acord?

- D'acord va respondre el plegamans Soti , molt content de poder ajudar.

Ja quasi tenien feta la caseta, però hi faltava la teulada , per això van cridar al borinot Clipi:

- Ei borinot , vols ajudar-nos a posar la teulada de la casa de la marieta Maria?- Tu agafaràs les teules i les posaràs a dalt de la teulada i ja haurem acabat.

- Oi tant que vull , m'encanta volar i ajudar-vos.

Quan van acabar li van ensenyar a la marieta Maria la seva nova casa, va estar molt contenta de tenir una casa nova , però també de tenir tants i bons amics.

EL MÓN DELS ANIMALS

Hi havia una vegada una nena de nom Sílvia que sempre passejava els gossos. Gossos de tiets i amics.

Un dia es despertà i els hi digué als seus pares que estava cansada de passejar gossos que no siguessin d’ella i els pares van decidir anar a comprar-li un gos. Anant cap a la gossera es va trobar un gos de carrer que li va fer molta pena i el va agafar.

En arribar a casa va veure que el gos era molt esquerp. I no li feia cas de res del que li deia. Però va notar que l’entenia en tot, tant com si li deia que li donaria menjar tant com si li deia que perquè no feia res del que ells deien, perquè era com si el gos se sentis superior que la nena, quan ella li deia alguna cosa era com si l’entengués i aleshores es girava i se n’anava.

Quan es va fer de nit la nena i el gos se’n van anar a dormir .

Aquella nit va somiar que el gos s’escapava i just quan l’agafava... es sentia el crit de la seva mare que deia “vinga, vinga que tens que anar a passejar els gossos”.

De sobte es va sentir com tancaven la porta. Després quan el nen s’estava vestint va sentir una veu que deia:

- Ei va anem, que tinc ganes de conèixer i veure com estan els d’aquí a la terra-. La nena es sorprengué i digué:

-Qui a parlat digueu-me qui a parlat?

-Sóc jo, Sílvia -. La nena es va sorprendre, el gos estava parlant.

La Sílvia va preguntar al seu gos, anomenat Marty, perquè era que l’entenia. Ell li va dir que no ho sabia que l’únic que sabia era que ell venia del país “Gossal” i el va portar a on estava la seva nau. En Marty li va dir que l’havia enviat la reina del país Gossal, i que la reina vindria la setmana que vé per a veure tots els Gossos. I que si no trobava que els gossos manaven als homes mataria a tots els humans.

Ràpidament la nena va començar a domesticar als gossos i a conscienciar als amos que tal dia no hi serien a casa. Els amos van acceptar la idea ja que els hi havia regalat una entrada al balneari.

El gran dia va arribar i la Sílvia havia fet servir casa seva i havia posat una taula on hi havia menjar d’homes per a gossos. La reina va entrar al principi molt contenta per tot el menjar

que hi veia, el primer que va preguntar va ser:

- On estan els humans?.

Els gossos ràpid van respondre que ja feia temps que els havien fet fora i que ara eren els seus servents, van dir assenyalant a la Sílvia.

Després del gran dinar la reina els hi va dir d’anar a casa de cada un a veure que tal.

Primer van anar a veure la casa d’un canitxe. La casa estava tota ordenada i no hi havia res que fos del gos, el canitxe ràpid es va inventar una excusa que era que ell era molt ordenat i no li agradaven les coses de gos, sinó que li agradaven les coses dels humans.

Després van anar a l’altre que era un pastor alemany, tot estava completament normal.

Al final abans de marxar la reina va anunciar que n’havia tret una conclusió. Tots els gossos estaven molt nerviosos, estava la vida dels seus amos en aquella conclusió. Per fi la reina va dir: -La meva conclusió és la següent: els gossos tenim el poder absolut, però cada cop ens assemblem més als humans per tant marxo contenta, marxo com volia marxar, adéu-siau..un moment...MARTY què vols fer, marxes amb mi o et quedes aquí?- En Marty va mirar ràpidament a la Sílvia i va fer un somriure, havia decidit definitivament que es quedava. Quan la reina va marxar tots van fer una festa sols, perquè els amos no volien marxar del balneari, a la festa hi havia menjar de gossos, salsitxes i sobretot....MÚSICA........

La Sílvia junt amb en Marty van continuar parlant com la resta dels animals que tots es podien entendre amb ella.

I CONTE ENGOSSAT

LA REINA A MARXAT

I UNA FESTA HAN CELEBRAT.

ELS DOS AMICS QUE VOLEN JUGAR

Hi havia una vegada una óssa molt petita, amb els ulls blaus, i un dofí molt maco de color gris, l'óssa estava a la platja a la vora del seu amic dofí. Tots dos volien jugar, però el dofí només podia estar dins l'aigua. Llavors va anar a buscar el lleó, perquè era molt savi, per veure si els hi podia donar una solució, i llavors el savi lleó va dir:

- Digueu-me que us passa.

Llavors l'óssa i el dofí van respondre.

- Mira lleó nosaltres volem jugar junts però no podem perquè jo, el dofí, no puc sortir de l'aigua i ella l'óssa no sap nedar.

El savi anava pensant però no se li acudia cap idea. A l'endemà el savi va anar on estaven ells, a la platja, perquè se li havia acudit una idea que creia que funcionaria prou bé, i llavors la va dir:

- Mireu nois sabeu que podem fer, jo li posaria uns troncs sota les aletes al dofí perquè es pugui aguantar fora de l'aigua.

Llavors ho van intentar però no va anar bé i es van posar molt tristos.

A l'endemà el savi lleó tenia una altra idea i llavors va dir el savi:

- Mireu amics meus podem posar-li un banyador a l'óssa.

Ho van provar però no va funcionar perquè el banyador no flotava i ella no sabia nedar.

Al cap d'una estona va passar un cranc de color taronja que estava venent flotadors, i llavors li van preguntar:

- Perquè serveixen els flotadors?

Aleshores el senyor cranc va respondre:

- Serveixen perquè no us ofegueu quan esteu dins l'aigua.

Van pensar i pensar i ho van comprar, creien que seria una solució molt bona.

Li van posar a l'óssa i va funcionar. Es van posar molt contents perquè ja podien jugar junts i passar-s'ho bé.

Des d'aquell dia sempre insisteixen, si vols jugar amb algú, sempre ho aconsegueixes.

Amigues

L'ELEFANTA TERESA

Ara us explicaré una història que no fa més d'un any que va passar.

Un dia molt assolellat una elefanta estava passejant per la selva. Aquesta elefanta es deia Teresa, tenia els ulls marrons, una trompa molt llarga i bonica i una boca molt petita. La boca la tenia petita perquè ella no parlava amb ningú, tenia por que si parlava els altres animals li farien mal.

Resulta que quan ella era petita estava jugant al pati de l'escola quan de sobte va veure un lleó que estava jugant al sorral amb una pala de color verd. La Teresa s'hi va acostar i li va demanar si li deixava la pala de color verd. Llavors el lleó no li va deixar, i la Teresa li va dir:

- Les coses s’han de compartir!!!

Llavors el lleó tenia tanta ràbia que li va mossegar el peu. Per això ara no parla amb ningú ni tampoc amb la seva família.

La Teresa, com ja us he dit, estava passejant per la selva per anar al llac de Cal Tuig a beure aigua. El llac de Cal Tuig estava al centre de la selva i era molt conegut.

Quan va arribar al llac va beure una miqueta d'aigua i es va estirar sota d'un arbre on hi havia un panda que tenia mal de panxa.

La Teresa com que va veure que al panda li feia molt mal de panxa es va atrevir a parlar i li va dir:

- Que et trobes bé?

- No, tinc molt mal de panxa i no em puc aixecar. -Va contestar el panda amb una veu molt fina.

- Vols que t'ajudi a aixecar-te, i et porto fins a casa teva? -Va dir la Teresa molt decidida.

El va agafar i el va portar fins a casa seva.

Quan la Teresa va acompanyar el panda li va dir:

- Panda, jo em dic Teresa, i tu, com et dius?

- Jo em dic Ramon. -Va dir el panda.

- Ah, i per cert, com és que tens la boca tan petita? -Va dir en Ramon.

La Teresa li va explicar tota la seva història a en Ramon i ell va quedar al·lucinat. Llavors en Ramon va entendre perquè la Teresa tenia la boca tan petita.

En Ramon per ajudar-la li va dir:

- Tu no has de tenir por dels demés, només has de confiar en tu mateixa.

La Teresa li va fer cas al Ramon, i des d'aquell dia va fer molts amics i ja no li feia por parlar. Des d'aquell dia va aprendre que no s’ha de tenir por de ningú perquè és molt important el que penses tu.