informe de sostenibilitat ambiental - parets.cat ambiental.pdf · informe de sostenibilitat...
TRANSCRIPT
ADEDMA Consultoria i Serveis, S.L. C/ València, 460 1er pis 08013 Barcelona
INFORME de SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
del Pla Parcial del Sector “UP-5 Circuit”
al municipi de Parets del Vallès
ADEDMA Consultoria i Serveis, S.L. Maig 2008
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 1
ÍNDEX
1 CRÈDITS ....................................................................................................................................3 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI............................5
2.1 ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALS RELLEVANTS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI .............5
2.1.1 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT DE L’ÀMBIT D’ESTUDI..................................................5 2.1.2 MEDI FÍSIC ....................................................................................................................8 2.1.3 MEDI BIOTIC................................................................................................................10 2.1.4 ASPECTES SOCIOCONÒMICS I CULTURALS..........................................................29 2.1.5 VECTORS AMBIENTALS ............................................................................................34 2.1.6 RISCOS NATURALS....................................................................................................46
2.2 ESPECIFICACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE
AMBIENTAL.......................................................................................................................50 2.3 OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APICABLES A
L’ÀMBIT D’ESTUDI ............................................................................................................51
2.3.1 OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES A L’ÀMBIT D’ESTUDI 51 2.3.2 PRINCIPIS GENERALS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ...........................63 2.3.3 OBJECTIUS AMBIENTALS GENERALS.....................................................................63 2.3.4 CRITERIS ESPECÍFICS D’APLICACIÓ A L’ÀMBIT D’ESTUDI ...................................65
3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA..................................66
3.1 CARATERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ .....................................66 3.2 ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ .........................................................76 3.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ SELECCIONADA ....... ...........................................................................................................................................78 3.4 MESURES PER A LA PRESERVACIÓ AMBIENTAL........................................................79
3.4.1 MESURES AMBIENTALS OBLIGATÒRIES PER A LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ
DEL PLA PARCIAL .....................................................................................................79 3.4.2 MESURES I RECOMANACIONS AMBIENTALS DE LA URBANITZACIÓ I
EDIFICACIÓ DEL SECTOR........................................................................................83 4 IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES EFECTES DE L’ORDENACIÓ SOBRE EL MEDI
AMBIENT....................................................................................................................................87
4.1 PROBABLES EFECTES DE L’ORDENACIÓ ....................................................................87
4.1.1 EFECTES SOBRE EL MEDI FÍSIC..............................................................................87 4.1.2 EFECTES SOBRE EL MEDI BIÒTIC ...........................................................................88 4.1.3 EFECTES SOBRE LA SOCIOECONOMIA I LA CULTURA ........................................91 4.1.4 EFECTES SOBRE ELS VECTORS AMBIENTALS .....................................................92 4.1.5 EFECTES SOBRE ELS RISCS NATURALS ...............................................................97
5 AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS
AMBIENTALS ............................................................................................................................98
5.1 JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS CRITERIS ESPECÍFICS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI...........................................................................................................................98
6 MESURES DE SEGUIMENT..................................................................................................101 7 CONCLUSIÓ ..........................................................................................................................102
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 2
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 3
1 CRÈDITS
L’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla Parcial Sector “UP-5 Circuit” ha estat realitzada tenint en compte el contingut establert en l’article 100 del Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Coordinador Marta Gómez Pons Enginyera Superior de Monts i Enginyeria Tècnica Agrícola Equip redactor i col·laboradors Marta Gómez Pons Enginyera Superior de Monts i Enginyera Tècnica Agrícola Sergi Miquel Ruiz Llicenciat en Ciències Ambientals José Luis Moreno Bilbao Enginyer Químic Berta Muñoz Sárraga Llicenciada en Biologia
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 4
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 5
2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI
2.1 ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALS RELLEVANTS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI
2.1.1 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT DE L’ÀMBIT D’ESTUDI L’àmbit d’estudi pertany al municipi de Parets del Vallès, el qual s’ubica a la comarca del Vallès Oriental i limita amb els municipis de Lliçà de Vall, Mollet del Vallès, Montmeló, Granollers, Lliçà d’Amunt, Palau de Plegamans, així com amb la comarca del Vallès Occidental.
Il·lustració 1: Situació de l’àmbit d’estudi dins del municipi de Parets del Vallès (Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge)
COMARCA DEL VALLÈS
ORIENTAL
COMARCA DEL MARESME COMARCA DEL
VALLÈS OCCIDENTAL
COMARCA DE LA SELVA
COMARCA D’OSONA
COMARCA DEL BAGES
Parets del Vallès
Lliçà de Vall
Lliçà d’Amunt
Granollers Palau de
Plegamans
Mollet del Vallès
Montmeló
Montornès del Vallès
Zona d’estudi
Martorelles
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 6
L’estructura urbana de Parets del Vallès es caracteritza per l’heterogeneïtat del creixement de la ciutat en relació als teixits residencials i industrials. Efectivament, si bé el nucli residencial es situa sobre els eixos històrics d’enllaç amb la resta de poblacions del Vallès (Lliçà, Palau, Granollers, i Mollet) a ponent del riu Tenes, el teixit industrial es situa als dos marges de la C-17 a llevant del nucli urbà del municipi i del riu Tenes. Aquesta situació de creixement al llarg de les vies de comunicació de capacitat territorial, molt comuns a les ciutats del Vallès, han generat amb el pas del temps dificultats de relació amb les xarxes viàries de major trànsit tant per l’increment del trànsit de les vies com per la manca d’estructura dels creixements industrials històrics. En aquest territori aquest fet s’ha vist encara més agreujat per la construcció de la via interpolar i la segregació urbana entre el municipi i els esmentats àmbits. Parets del Vallès és un municipi molt industrialitzat igual que la resta de municipis de la comarca del Vallès Oriental. Concretament a Parets del Vallès hi ha 6 polígons industrials i 214 activitats industrials censades en l’any 2006 (dades del cens d’activitats econòmiques realitzat a Parets del Vallès). L’àmbit d’estudi correspon al Sector UP-5 Circuit i format part de l’esmentada estructura industrial de Parets del Vallès, ubicat al llevant de la carretera C-17 (al nord-est del municipi), conjuntament amb els sectors UA-26, Sector Nutrexpa i sector urbanitzable UP-6 Sector Nord-Est. El Sector UP-5 Circuit limita amb el Circuit de Catalunya per l’est i amb els polígons industrials de Parets del Vallès anomenats Can Volart i Llevant. Concretament l’àmbit d’estudi està delimitat per la carretera C-17 al nord-est, la carretera C-35 al sud i a l’est (abraçant a l’àmbit amb el seu traçat corbat) i al nord queda delimitat per la parcel·la actualment ocupada per la societat Nutrexpa i inclosa dins la UA-26. En relació amb el nucli de Parets del Vallès, l’àmbit d’estudi està directament vinculat a través de la carretera C-35, perllongació de l’Avinguda Francesc Macià que condueix fins a la Plaça de la Vila de Parets del Vallès. La connectivitat amb la carretera C-35, en direcció a Granollers i al veí Circuit de Catalunya (al terme municipal de Montmeló) li confereix un tret distintiu dins el conjunt de la resta de polígons industrials pròxims.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 7
Il·lustració 2: Emplaçament de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia a partir del mapa topogràfic 1:5000 del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 2008)
Fotografia 1: Visió de l’empresa Nutrexpa des de l’àmbit d’estudi
Fotografia 2: Visió de l’àmbit d’estudi des del Circuit de Catalunya
POLÍGON INDUSTRIAL CAN VOLART
POLÍGON INDUSTRIAL LLEVANT
Àmbit del Pla Parcial
FOTOGRAFIA 1
FOTOGRAFIA 2
Carretera comarcal C-35
Carretera nacional C-17
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 8
2.1.2 MEDI FÍSIC Es resumeixen en aquest apartat aquells aspectes del medi físic que s’han considerat rellevants en l’àmbit d’estudi. Pel que respecte a l’orografia del terme municipal de Parets del Vallès els únics accidents geogràfics destacables de la zona són el pas del riu Tenes i de la riera Seca que travessen el municipi de nord a sud i d’oest a est respectivament. Pel que respecte a l’àmbit d’estudi, l’orografia es caracteritza per ser suau. Topogràficament està comprés entre les cotes +90 i +125 metres, resultant un pendent mig de la zona és del 7 % en direcció est-oest cap a la carretera C-17. No obstant aquest pendent no és homogeni sinó que està format per terrasses planeres. L’orientació d’aquestes terrasses va de nord-est (on es situa la cota més alta de l’àmbit d’estudi) a oest i sud-oest (on es troba la cota més baixa). Il·lustració 3: Detall del plànol topogràfic de l’àmbit d’estudi. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Any 2003)
Límit àmbit Pla Parcial del Sector “Circuit”
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 9
Segons dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge al municipi de Parets del Vallès no hi ha cap Espai d’Interès Geològic inclòs a l’Inventari de Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC) i, per tant tampoc en l’àmbit d’estudi. Segons el Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, tant el municipi de Parets del Vallès com l’àmbit d’estudi es classifiquen com a zones vulnerables. Conseqüentment cal complir el que determina el Decret 205/2000, de 13 de juny d'aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. No obstant, com el desenvolupament del Pla Parcial “Circuit” correspon a un sector industrial (així classificat segons el PGO vigent) no li és d’aplicació el Decret suara esmentat.
Il·lustració 4: Zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 2004)
Parets del Vallès
Montmeló
Montcada i Reixac
Zona d’estudi
Lliçà de Vall Granollers
Lliçà d’Amunt
Palau de Plegamans
Límit municipal Partes del Vallès
Zones declarades vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 10
2.1.3 MEDI BIOTIC
2.1.3.1 Vegetació
La superfície total del municipi de Parets del Vallès és de 901’46 ha i d’aquestes el 34% correspon a sòl no urbanitzable (segons el PGO vigent). Del total del sòl no urbanitzable 197 ha (el 64 % del total del sòl no urbanitzable) corresponen a sòl agrícola (conreat o no), és a dir, el 22 % del total de la superfície municipal. El sector agrari anys enrere va ser el principal sector econòmic del municipi. Avui dia, tot i ser un sector de caràcter relictual, el paisatge del municipi conserva l’impremta d’aquesta activitat on destaca sobretot l’espai agroforestal de Santa Maria de Gallecs. La rellevància econòmica del sector agrari no es correspon amb el percentatge de terres de conreu que hi ha al municipi. Així doncs, Parets del Vallès tot i ser un municipi molt industrial i poblat (amb 16.720 habitants censats a l’any 2007), la proximitat amb Barcelona i les infraestructures viàries que el travessen (autopistes, carreteres nacional i comarcals i vies fèrries), encara conserva un 34% de sòl no urbanitzable, el qual és en gran mesura sòl agrícola. Tot això comporta que el municipi encara conservi un paisatge agrari relativament significatiu. El territori de Parets del Vallès resulta apte per a múltiples activitats urbanes i agrícoles, no essent en absolut unisectorial. Els espais verds de Parets del Vallès són predominantment agraris tot i haver alguns boscos petits i aïllats (bosc de la Torre de Malla, bosc a prop de Can Jornet, boscos de Can Vila-rosal, bosquets de la Fàbrica i de Can Serra i vernedes de la Marineta i Ca l’Isidre Coix). Els espais naturals que corresponen a la plana agrícola destaquen de la resta i aporten elevada qualitat a l’entorn metropolità. El principal espai natural del municipi està format per l’àrea de Santa Maria de Gallecs, espai agroforestal que ocupa set municipis, que conserva importants valors naturalístics i paisatgístics i és un ampli sector central de la plana vallesana que es conserva encara sense edificar. Cal destacar la vulnerabilitat dels espais naturals per la proximitat d’importants infrastructures de comunicació i la manca de permeabilitat dels espais naturals a l’interior de la massa urbana.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 11
Els sistemes naturals presents a Parets del Vallès són els següents:
a) Conreus
Tradicionalment Parets del Vallès ha estat un municipi agrícola, un paisatge que sota la pressió urbana i industrial va essent cada dia més escàs a la comarca. El 77% de la superfície agrícola del municipi correspon a conreus de secà. Destaquen els conreus de cereals i en molt menor mesura els de farratges. Els conreus ofereixen a la fauna vertebrada espais oberts on poder caçar i també forneixen molts insectes de petites herbes i llavors. Aquest biòtop representa la reserva tròfica per a tots els vertebrats d’altres ambients.
b) Nuclis de pinedes i brolles
En el municipi destaquen petits bosquets aïllats de pinedes com el bosc de la Torre de Malla, el bosquet de la Fàbrica, el bosquet de Can Serra i la verneda de la Marineta. Els pins que es troben són el pi blanc (Pius halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea) i corresponen a plantacions. Als bosquets de Can Vila-rosal hi ha principalment brolles a conseqüència de l’acció devastadora dels incendis. El sotabosc de les pinedes és una brolla baixa amb plantes heliòfiles, per aquesta raó, la destrucció de les pinedes fa aflorar les brolles del sotabosc com a comunitat principal, com ho mostra la successió ocorreguda als bosquets de Can Vila-Rosal. Les pinedes són les masses forestals més representatives al Vallès. Les pinedes i brolles presents en Parets del Vallès es situen a 3,3 km a l’est de l’àmbit d’estudi.
c) Vestigis d’alzinar i boscos humits
A Parets del Vallès es troben puntuals àrees d’alzinars esclarissats, aïllats i barrejats amb pins al bosc de la Torre de Malla. En aquestes àrees destaca l’alzina i l’estrat arbustiu alt (Viburnum Tinus, Rhamnus alaternus, Arbutus unedo, etc.), l’estrat arbustiu baix (Ruscus aculeatus, Daphne laureola, Asparagus acutifolius, Rubia pergegrina, etc.), i les lianes (Rosa sempervivens, Clematis vitallba, Hedera helix, Lonicera implexa, Lonicera etrusca i Smilax aspera). Aquestes àrees es situen a una distància de 3,8 Km a l’est de l’àmbit d’estudi.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 12
d) Vestigis de boscos de ribera
En general, el medi aquàtic és un dels biòtops més fràgils. En aquests darrers anys, per l’abocament d’aigües residuals i productes tòxics, ha estat profundament alterat. Les canalitzacions dels cursos d’aigua han tingut com a objectiu prioritari una optimització en l’eliminació de l’aigua al llarg del canal amb una major capacitat de desguàs de la plana al·luvial. Aquestes pràctiques van permetre ampliar les superfícies agrícoles fins arran de riu i guanyar terreny per a la implantació d’activitats humanes però, alhora, tenen efectes contraproduents en cas d’avingudes (major velocitat i cabal, erosió en fondària del llit del riu, dessecació dels boscos de ribera per disminució del freàtic, desaparició de gran part de les espècies de flora i fauna associades als ambients fluvials, etc.). Parets del Vallès, no és una excepció doncs la vegetació de ribera associada als cursos d’aigua en el municipi de Parets del Vallès presenta un estat de
degradació important de la riera Seca i del riu Tenes. La vegetació de ribera que existeix és mínima amb un clar domini de l’estrat herbaci i espècies invasores. Els únics elements de ribera relictuals es localitzen en el tram de la riera Seca que transcorre per l’espai de Gallecs composats per àlbers (Populus alba), també destaca la presència d’oms (Ulmus sp.) als marges de la riera canalitzada i la presència d’un exemplar de plàtan (Platanus x hispanica) de dimensions importants. En el riu Tenes destaca
una plantació de pollancres (Populus nigra) en un dels marges elevats del riu, fora del llit d’aquest (comunitat no estretament lligada al curs de l’aigua però de destacada importància a la zona). Aquesta plantació de pollancres es situa a 1.400 metres a l’est de l’àmbit d’estudi. Les principals espècies vegetals que afloren en els cursos d’aigua del municipi són el canyís (Phragmites communis), la boga (Thypha sp.), l’Sparganium erectum i els joncs (Holoschoenus vulgaris). També hi són presents espècies d’herbassars de mulladiu (Arum italicum, Paspalum distichum, Rumex conglomeratus i Carex pendula). Aquestes espècies es localitzen en els marges, talussos i en la mateixa base dels marges essent una de les comunitats associades a la ribera més abundant i diversa.
També hi ha presents espècies nitròfiles que s’associen a aquesta comunitat com l’esbarzer (Rubus ulmifolius), espècie invasora que pot desplaçar altres espècies dels herbassars de mulladiu. L’esbarzer es troba sobretot en el tram de canalització de la riera Seca. Una altra espècie que es troba associada als cursos d’aigua del municipi i que indica la presència de sòls humits i sovint nitrogenats és el card marià (Sylibum marianum), aquesta es troba ben distribuïda al llarg de tot el tram del riu Tenes i en la riera Seca, presentant ponts però de mida petita.
Fotografia 3: Riu Tenes al seu pas per l’Avinguda de Francesc Macià
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 13
e) Vegetació ruderal
Un altre grup vegetal representat al municipi és el que correspon a les espècies ruderals característiques de llocs secs i amb poc sòl, com marges de camins, espais amb cert nivell de pertorbacions típiques de descampats urbans. Les espècies més típiques són l’olivarda (Inula viscosa), el ripoll (Oryzopsis miliacea) i el card (Eryngium campestre). En ambients amb sòls més secs i prims apareixen el margall bord (Hordeum murium), el donzell (Artemisia absinthium) i els Lolium sp.
L’àmbit d’estudi es caracteritza en l’actualitat per ser una zona majoritàriament de conreus amb presència de canyars (Arundo donax) i superfícies arbrades aïllades, les quals es troben en contacte amb una infraestructura viària (carretera comarcal C-35).
Fotografia 4: Vista de la vegetació de l’àmbit d’estudi (Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 2001)
Conreus herbacis
Conreus abandonats Vinyes
Zones comercials i industrials
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 14
Fotografia 5: Vista de la vegetació de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2006)
Fotografia 6: Presència de canyars (Arundo donax) a l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2006)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 15
2.1.3.2 Fauna
Malgrat l’elevat grau d’urbanització que presenta el municipi de Parets del Vallès, el 51,79% del sòl del terme municipal correspon a sòl sense urbanitzar fet que permet la presència d’una fauna força diversa. Les principals espècies de fauna present en el municipi són les següents:
Fauna present al municipi de Parets del Vallès
Lle
i 22
/200
3
RD
43
9/1
990
Dir
ecti
va
d’h
àbit
ats
Amfibis
Granota comú Rana perezi Reineta meridional Hyla meridionalis I.D II Reineta septentrional Hyla arborea I.D II Gripau corredor Bufo calamita I.D II Gripau paridor Alytes obstetricans I.D II Gripauet Pelodytes punctatus I.D II Rèptils Llangardaix comú Lacerta lepida I.C II Dragó Tarentola mauritanica I.D II Sargantana de paret Podarcis hispanica I.C II Sargantana Psammodromus hispanicus I.D II Serp verda Malpolon monspessulanus I.D
Aus
Gafarró Serinus serinus I.D Cogullada Galerida cristata I.D II Alosa Alauda arvensis Annex II Cadernera Carduelis carduelis Pardal xarrec Passer montanus Verdum Carduelis chloris Perdiu Alectoris rufa Annex III Pardal Passer domesticus Picot verd Picus viridis I.C II Rossinyol bastard Cettia ceti Bernat pescaire Ardea cinerea I.B II Blauet Alcedo atthis II Annex I Mussol Athene noctua I.C II Xot Otus scops I.C II Òliba Tyto alba I.C II Gamarús Strix aluco I.C II
Mamífers
Rap-penat comú Pipistrellus pipistrellus II Eriçó clar Erinaceus algirus II Musaranya nana Suncus estruscus Musaranya comú Crocidura russula Rata negra Rattus rattus Rata comú Rattus norvengicus Ratolí comú Mus musculus Ratolí mediterrani Mus spretus Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus Talpó comú Microtus duodecimocostatus Conill Oryctolagus cuniculus Toixó Meles meles Muestela Mustela nivalis
Taula 1: Fauna present al municipi de Parets del Vallès (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 16
La taula anterior mostra aquelles espècies de fauna presents en el terme municipal sotmeses algun règim de protecció per la normativa vigent. Així doncs, en el municipi de Parets del Vallès hi ha:
Espècies de fauna autòctona salvatge protegida segons l’Annex de la Llei 22/2003
Espècies de fauna d’interès especial segons l’Annex II del Real Decret 439/1990
Espècies de fauna classificades en l’Annex I, II i III de la Directiva d’Hàbitats S’ha de destacar que en el terme municipal de Parets del Vallès no hi ha cap espècie de fauna cataloga de perill d’extinció dins l’Annex I del Real Decret 439/1990. Malgrat la presència d’espècies protegides en el terme municipal el desenvolupament del Pla Parcial del Sector “UP-5 Circuit” no tindrà cap efecte significatiu sobre cap de les espècies suara esmentades.
2.1.3.3 Espais naturals protegits
A) Xarxa Natura 2000
L’espai Xarxa Natura 2000 ha estat creat en el marc legal de la Directiva d’Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) i la Directiva Aus (Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres). La Xarxa Natura 2000 diferencia dos tipus de protecció:
Llocs d’Importància Comunitària (LIC) Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
A partir de l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) a Catalunya i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).
Actualment al municipi de Parets del Vallès, i per tant en l’àmbit d’estudi, no hi ha cap espai que formi part de la Xarxa Natura 2000, ni que estigui inclòs dins l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, com a espai designat com a ZEPA ni proposat com a LIC per formar part de la Xarxa Natura 2000. La Xarxa Natura 2000 haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la Unió Europea. B) Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) Mitjançant la Llei 12/1985, d’Espais Naturals es defineixen diferents figures de protecció especial per als espais naturals. Els Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) venen definits per les següents cinc figures de protecció:
- Parc Nacional - Paratge Natural d’Interès Nacional - Reserva Natural Parcial - Reserva Natural Integral - Parc Natural
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 17
Dins el terme municipal de Parets del Vallès així com en l’àmbit d’estudi, no hi ha cap Espai Natural de Protecció Especial.
C) Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) Mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), s’estableix una xarxa d’Espais d’Interès Natural representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals del nostre país. Mitjançant aquest pla s’estableixen les mesures necessàries per a la protecció bàsica d'aquests espais naturals. Els EINS es regeixen pel règim urbanístic de sòl no urbanitzable per tal d’evitar aquelles actuacions que possibilitin grans transformacions a aquests espais d’alt valor naturalístic. Així, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística vigent a Catalunya, comporta les limitacions següents, sens perjudici d'aquelles altres que puguin establir el planejament urbanístic municipal o l'ordenació específica de cada espai del PEIN, doncs únicament poden realitzar-se, en determinades condicions, edificacions complementàries de l'activitat agrària, com també construccions o instal·lacions vinculades a les obres públiques. Dins el terme municipal de Parets del Vallès així com en l’àmbit d’estudi no hi ha cap Espai d’Interès Natural inclòs en la xarxa del PEIN. L’EIN més proper de la zona d’estudi és l’EIN Conreria Sant Mateu Cellecs, el qual està ubicat a 6 km de l’àmbit d’estudi. D) Zones Humides
A nivell internacional el Conveni RAMSAR per a la protecció de les zones humides de l’any 1971 estableix la necessitat de conservar i fer un bon ús de les zones humides especialment per a la protecció dels hàbitats de les aus aquàtiques, reconeixent que les zones d’aiguamolls són ecosistemes extremadament importants per a la conservació de la biodiversitat en general i pel benestar de les comunitats humanes. Mitjançant la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, es determina que totes les zones humides han de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació, mitjançant les normes corresponents aprovades pels Departaments competents. A Catalunya aquestes zones estan recollides en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. En el municipi de Parets del Vallès, així com en l’àmbit d’estudi no hi ha cap zona humida compresa en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 18
Il·lustració 5: Espais d’Interès Natural i Espais Naturals de Protecció Especial propers al municipi de Parets del Vallès (Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 2007)
E) Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC)
Mitjançant la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres, s’estableix en el seu Annex I un llistat d’Hàbitats d’Interès Comunitari. Són una selecció dels hàbitats naturals presents en la Unió Europea dels quals cal conservar mostres representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la Unió Europea.. Poden ser de dos tipus: prioritaris i no prioritaris. Els Hàbitats d'Interès Comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s'ha de garantir és la conservació de mostres territorials d'aquests hàbitats mitjançant la seva inclusió en la Xarxa Natura 2000. El fet que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d'interès comunitari no és condició única perquè en aquell lloc en concret se n’hagi de garantir la conservació.
EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs
EIN Serra de Collserola
EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac
EIN Gallifa
ENPE Parc natural del Massís
de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac
EIN Cingles de Bertí
EIN Massís del Montseny
EIN Serres de Montnegre-el
Corredor
MUNICIPI de Parets del
Vallès
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 19
En l’àmbit d’estudi no hi ha cap Hàbitat d’Interès Comunitari i els més propers són els següents:
Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l’Alta Muntanya.
(Codi 6430) situat a 1,2 km a l’oest de l’àmbit d’estudi. De caràcter no prioritari.
Alzinars i Carrascars. (Codi 9340) situat a 1,2 km a l’oest de l’àmbit
d’estudi. De caràcter no prioritari.
Pinedes Mediterrànies (Codi 9540) situat a 4,2 km a l’est de l’àmbit d’estudi. De caràcter no prioritari.
Il·lustració 6: Hàbitats d’Interès Comunitari presents al municipi de Parets del Vallès (Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 2005)
Tenint en compte que en l’àmbit d’estudi no hi ha cap Hàbitat d’Interès Comunitari i la distància del hàbitats més pròxims al mateix, el desenvolupament del Pla Parcial del Sector “UP-5 Circuit” no tindrà cap efecte ambiental sobre aquests espais.
Pinedes mediterrànies (Codi 9540)
Alzinars i carrascars (9340)
Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya (6430)
Àmbit d’estudi
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 20
F) Elements singulars de protecció local. Mitjançant el Decret 214/1987, de declaració d’arbres monumentals i el Decret 47/1988, sobre la declaració d’arbres d’interès local i comarcal, s’estableix un llistat d’arbres que per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció. Aquesta protecció implica la prohibició de tallar-los i d'arrencar-los totalment o parcial, així com de danyar-los per qualsevol mitjà. En el municipi de Parets del Vallès així com en l’àmbit d’estudi no hi ha cap arbre monumental establert en el Decret 214/1987, ni cap arbre d’interès comarcal i local establert en el Decret 47/1988.
2.1.3.4 Connectivitat ecològica
En el municipi de Parets del Vallès es poden trobar els següents connectors ecològics:
Connector Tenes-Riera Seca
Hi ha un espai de connexió entre el riu Tenes i la Riera Seca (ubicat entre el nucli antic i el nucli de l’Eixample de Parets del Vallès) que actua de connector ecològic a escala local entre les dues rieres del municipi (en endavant anomenat connector Tenes-Riera Seca) i molt important i valuós des d’un punt de vista ecològic i paisatgístic. El connector Tenes-Riera Seca està situat entre dues zones urbanes i les dues rieres del municipi i resulta estratègic per a la connexió de les mateixes i de l’àrea agroforestal de Gallecs.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 21
Il·lustració 7: Zones verdes i connector ecològic Tenes-Riera Seca de Parets del Vallès (Font: Auditoria Ambiental de Parets del Vallès. Any 2003)
Àmbit d’estudi
Zones verdes i connector ecològic Zones urbanes Zones industrials
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 22
Àmbit d’estudi
MOLLET DEL VALLÈS
PARETS DEL VALLÈS
Espai agroforestal de Santa Maria de Gallecs
L’espai agroforestal de Santa Maria de Gallecs esdevé un connector de importància significativa a nivell supramunicipal i municipal. Aquest espai agroforestal està compartit per 7 municipis (Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Palau de Plegamans, Lliçà de Vall, Polinyà i Montcada i Reixac). L’espai agroforestal de Santa Maria de Gallecs és un espai obert de més de 525 ha destinades majoritàriament a usos agrícoles (el 80 % del total són terres de conreu) i forestals. Està emplaçat en el sector central de la depressió del Vallès, espai verd clau en el sistema d’espais oberts de l’àmbit metropolità barceloní. El municipi de Parets del Vallès inclou 70’19 ha d’aquest espai dins del seu territori. L’espai agroforestal de Santa Maria de Gallecs està articulat per l’espai obert que es configura en l’interfluvi que s’estén des del marge esquerre de la riera de Caldes i el marge dret del riu Tenes i facilita els fluxos entre l’espai natural de Gallifa i La Conreria-Sant Mateu-Céllecs.
l·lustració 8: Ubicació via verda Gallecs (Font: Grup de Recerca “Espais Naturals i Paisatge”. Secció de Geografia de la Universitat de Girona. Any 2001)
Gairebé tot aquest espai pertany a la comarca del Vallès Oriental on s’inclou una part important del territori de Parets del Vallès (des del riu Tenes), excepte un sector situat al sud-oest de la mateixa que pertany concretament als municipis de Palau de Plegamans i Santa Perpètua de la Mogoda.
L’àmbit d’estudi no es troba inclòs en cap dels dos connectors ecològics suara esmentats.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 23
2.1.3.5 Paisatge
La superfície total del municipi de Parets del Vallès és de 901’46 ha i d’aquestes el 34% correspon a sòl no urbanitzable segons el PGO de Parets del Vallès. Del total del sòl no urbanitzable, 197 ha (el 64 % del total del sòl no urbanitzable) corresponen a sòl agrícola (conreat o no), és a dir, el 22% del total de la superfície municipal. Parets del Vallès tot i ser un municipi molt industrial, tot i la proximitat a Barcelona i les infraestructures viàries que el travessen (autopistes, carreteres nacional i comarcals i vies fèrries), encara conserva un 34 % de sòl no urbanitzable, del qual el 22% és sòl agrícola. Tot això comporta que el municipi encara conservi un paisatge agrari important. La distribució del tipus de sòl és un aspecte clau, doncs a Parets del Vallès quasi la totalitat de les indústries estan emplaçades en els marges del riu Tenes, sobretot al marge esquerra, separat dels camps de conreu i les zones urbanitzades. Al marge dret del riu Tenes es troba repartit el sòl urbà, mesclant-se amb el sòl agrícola la qual cosa permet que aquest últim actuï contrarrestant la densitat de població de les zones urbanes i fins i tot de les indústries alhora que es mantenen grans espais oberts. A més, els espais verds no es troben aïllats sinó que es connecten amb altres zones verdes dels municipi veïns.
l·lustració 9: Mapa de cobertes de sòl en el terme municipal de Parets del Vallès (Font: Auditoria Ambiental de Parets del Vallès. Any 2003)
Anys enrere el sector agrari era el principal sector econòmic del municipi, avui en dia, el paisatge del municipi conserva l’impremta d’aquesta activitat, on destaca sobretot l’espai agroforestal de Santa Maria de Gallecs. La superfície dedicada a conreus resulta doncs desproporcionada respecte a llur rellevància econòmica actual. Malgrat els espais verds de Parets del Vallès són predominantment agraris, hi ha petits boscos aïllats que ocupen molt poca superfície pel que respecte al total del territori municipal però tenen rellevància des d’un punt de vista paisatgístic, ecològic i social.
Connectors ecològics
Conreus
Sòl urbà Sòl industrial
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 24
Il·lustració 10: Paisatges natural i agrícola dins del municipi de Parets del Vallès (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 2001)
Unitats de paisatge
Les principals unitats de paisatge són l’agrícola i l’urbana. Per entendre millor els usos del sòl i la configuració del paisatge de Parets del Vallès es considera oportú descriure per separat el territori est i oest on la configuració del paisatge és diferent:
A) Unitat agrícola A la meitat oest del nucli urbà de Parets del Vallès hi predomina el paisatge agrícola amb un petit mosaic de bosc de pinedes. Aquesta zona es caracteritza per ser molt planera característica comuna en tot el municipi. En aquesta zona del territori destaca la presència de la Riera Seca que separa dos paisatges heterogenis, l’agrícola per una banda i el de barri residencial dispers per una altra. En aquesta part del territori on el paisatge urbà i l’agrícola conviuen, el paisatge agrícola esdevé important pel paper d’esponjament que juga el paisatge agrícola adjacent amb un nucli urbà consolidat i sobretot perquè aporta una elevada qualitat a l’entorn urbà.
B) Unitat urbana
Per contra la meitat est del territori presenta un paisatge plenament urbanitzat, amb la presència de polígons industrials i nuclis urbans dispersos. Malgrat la presència de la riera de Tenes hauria de suposar un increment de la heterogeneïtat del paisatge incrementant la qualitat paisatgística, la ubicació dels polígons industrials als marges dret i esquerra de la seva llera, provoca que la qualitat paisatgística es vegi reduïda considerablement.
Paisatge forestal Paisatge agrícola
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 25
Qualitat, fragilitat paistagística i conca visual de l’àmbit d’estudi L’àmbit d’estudi presenta una coberta majoritàriament agrícola formada per conreus herbacis pricipalment, el qual es troba envoltat d’una trama urbana consolidada tant pel que respecte a les infraestructures viàries que es troben adjacents (carretera C-35 en el marge est i sud de l’àmbit i carretera C-17 a l’oest), per la presència de nombrosos polígons industrials situats pròxims a l’àmbit d’estudi (Polígon Industrial Llevant a l’oest, Polígon Industrial Eixample i Polígon Industrial Can Volart al sud-oest) com per la situació del Circuit de Catalunya i llurs serveis associats (aparcament) a l’est de l’àmbit. Malgrat la qualitat paisatgística intrínseca de l’àmbit és considerable tant pels valors estètics i productius associats a la coberta com per la variabilitat cromàtica, de formes i línies que presenta en relació al seu entorn immediat, a la vegada es veu condicionada i mermada pel mateix entorn amb un paisatge plenament urbanitzat i industrial, en ocasions degradat. Destaca en especial la presència de l’edifici de la Nutrexpa adjacent situat al nord de l’àmbit d’estudi que esdevé un element distorsionador del paisatge. Pel que respecte a l’anàlisi de visibilitat de l’àmbit, cal destacar que aquest es troba fortament condicionat en situar-se en una cota elevada respecte el seu entorn immediat. Per avaluar de forma concreta la visibilitat de l’àmbit d’estudi s’han realitzat dos anàlisi de visibilitat. Un primer anàlisi s’ha fet estudiant la conca visual de l’àmbit respecte un punt d’observació del nucli urbà situat sobre les coordenades UTM (X,Y: 435.323,4.602.831) en una cota de 135 m sobre el nivell del mar i a una distància de 2.000 metres a l’est de l’àmbit. Aquest punt d’observació s’ha seleccionat d’entre d’altres punts d’observació existents en el nucli doncs mostra una visual directe a l’àmbit d’estudi. Un segon anàlisi s’ha realitzat ubicant sobre el sector Circuit els edificis industrials previstos amb l’alçada màxima permesa pel planejament vigent al municipi (establerta en 15 metres) per tal d’avaluar la visibilitat d’aquestes edificacions en un entorn immediat de 2.000 metres.
Fotografia 8: Visual del talús de la zona del Circuit de Catalunya (Font: Elaboració pròpia)
Fotografia 7: Visual del talús de l’àmbit d’estudi des de la carretera C-35 (Font: Elaboració pròpia)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 26
Il·lustració 11: Anàlisi de visibilitat des d’un punt d’observació del nucli urbà respecte l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 2007)
Tenint en compte la conca visual es pot concloure que l’àmbit d’estudi es totalment visible des del punt d’observació definit, doncs la diferència d’alçada existent entre el punt d’observació (cota de 135) i l’àmbit (cota mínima 90) fa que el paisatge de l’àmbit esdevingui totalment dominat respecte el punt d’observació. Així doncs, des d’aquest punt d’observació la fragilitat paisatgística de l’àmbit és molt elevada i qualsevol edificació que s’ubiqui tindrà un impacte rellevant. Val a dir, però, que aquest punt d’observació s’ha escollit no per llur rellevància com a tal (doncs no és un mirador ni un punt neuràlgic ni està altament transitat) sinó per ser el punt del nucli des del qual la visibilitat a l’àmbit és màxima. S’ha analitzat també la visibilitat real de l’àmbit tenint en compte que les edificacions poden tenir una alçada màxima segons la normativa. Mitjançant aquesta anàlisi amb un ampli de conca de 2.000 metres s’ha constatat els àmbits des dels que es comprovarà des de quins àmbits seran visibles les edificacions i, per tant, aquelles zones que hauran de tenir un tractament paisatgístic més acurat. Aquestes anàlisis de visibilitat han permès establir les situacions més desfavorables des del punt de vista paisatgístic i visual.
Sector Circuit
Zones visibles des del punt d’observació
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 27
Il·lustració 12: Anàlisi de visibilitat des dels blocs de 15 metres d’alçada previstos en Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 2007)
La conca visual presenta una forma semicircular on la part visible es situa en la tota la vessant oriental de l’àmbit i on la compacitat és propera al 60%. Destaca que en els primers 1.800 metres de la conca visual totes les edificacions són visibles són augmentant per tant la fragilitat paisatgística de l’àmbit sobretot perquè és una zona molt concorreguda com a conseqüència de la proximitat del nucli de Parets del Vallès. per part de la població. S’ha de tenir present que en aquesta anàlisi de visibilitat no s’ha comptat amb l’efecte d’apantallament que realitzen les edificacions existents en el propi nucli, per a poder establir així la situació més crítica. Malgrat l’efecte d’apantallament de les edificacions existents redueix la visibilitat total de l’àmbit, l’alçada màxima que poden tenir els blocs en el desenvolupament del Pla Parcial provoca que aquesta reducció no sigui significativa. Així doncs, alhora de plantejar mesures correctores dirigides a reduir l’impacte paisatgístic s’haurà de prendre en consideració aquelles zones des d’on la visibilitat de l’àmbit d’estudi sigui major.
Zona de visibilitat màxima
Zona de visibilitat mitja
Blocs amb alçada de 15 metres
Zona de visibilitat nul·la
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 28
En conclusió, malgrat l’àmbit d’estudi es trobi envoltat d’una trama urbana consolidada la qual fa en termes globals disminuir llur fragilitat i qualitat paisatgística, s’ha de tenir en compte que la topografia de l’àmbit i llur situació i la natura de l’actuació fa que les edificacions que s’ubicaran en el mateix siguin molt visibles, a més, actualment s’ha de tenir en compte la qualitat intrínseca de l’àmbit doncs augmenta l’heterogeneïtat i aporta valors paisatgístics no presents en llur entorn. Tenint en compte la pèrdua de la qualitat paisatgística i l’elevada visibilitat de l’àmbit des del terme municipal i entorns, el tractament del paisatge per a reduir els possibles impactes derivats del desenvolupament del “Sector Circuit” esdevé un dels aspectes claus en aquest àmbit.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 29
2.1.4 ASPECTES SOCIOCONÒMICS I CULTURALS
Característiques demogràfiques El municipi de Parets del Vallès a partir de l’any 1900 va experimentar un increment molt espectacular de la seva població, incrementant llur població de 979 habitants l’any 1860 a 2.325 l’any 1900. La població va anar creixent progressivament fins a la dècada dels seixanta i els setanta on va patir un altre increment important com a conseqüència de la migració de pobles del sud de l’Estat Espanyol cap a la zona de Catalunya. En els darrers anys, el creixement demogràfic de Parets del Vallès és conseqüència en gran mesura de la migració des de Barcelona i la seva àrea metropolitana, per les bones comunicacions existents i el nivell de serveis que ofereix Parets del Vallès. L’any 2007 la població de Parets del Vallès era ja de 16.720 habitants.
La taxa de creixement de la població de Parets del Vallès durant el període comprès entre els anys 1900 i 2007 ha augmentat de 1.245 habitants a 16.720 habitants, molt superior a la taxa de creixement mitjana de Catalunya per al mateix període.
Evolució de la població a Parets del Vallès 1900-2007
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
1.900 1.950 1.960 1.970 1.975 1.981 1.989 2.005 2.007
Hab
itan
ts
Gràfica 1: Evolució de la població del municipi de Parets del Vallès des de l’any 1900 a l’any 2007 (Font: Web de l’Institut d’estadística de Catalunya )
Anys
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 30
Pel que respecte a la distribució d’edats de la població de Parets del Vallès presenta la següent estructura: Gràfica 2: Piràmide d’edats del municipi de Parets del Vallès (Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Any 2005) La piràmide poblacional de Parets del Vallès presenta una estructura típica de països desenvolupats on s’observa una baixa taxa de natalitat i una taxa de mortalitat controlada. Aquest patró de desenvolupament de la població implica un envelliment progressiu de la població.
Dones Homes
95 i més
90-94
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 31
Economia A causa de la seva situació privilegiada, gràcies a la bona xarxa de comunicacions que connecta el municipi amb la capital catalana i amb la resta d’Espanya i Europa, Parets del Vallès és un dels centres industrials més importants de Catalunya. El percentatge ocupat de la població activa en el sector industrial, que esdevé el 41,5% de la població activa, molt per sobre del percentatge de la població activa ocupada existent al Vallès Oriental i a Catalunya, que són del 36,2% i del 25,2 % respectivament. Així doncs, el sector industrial és un dels sectors econòmics més importants, juntament amb el sector serveis, que ocupa el 50% de la població activa. L’agricultura era un dels motors econòmics del municipi, no obstant en els darrers anys la superfície agrícola ha disminuït a conseqüència de la pressió exercida per la demanda de sòl urbà tant per a ús residencial com industrial. Això es constata en el fet que la superfície agrícola censada l’any 1982 era de 402 ha (gairebé el 45% de l’extensió municipal) mentre que en l’any 1999 arribava a les 166 ha (el 18% de la superfície municipal). Un dels altres fets que constata la relativa poca importància del sector agrícola és que només ocupa el 0,7% de la població activa del municipi. Cal destacar però que la superfície dedicada a conreus, malgrat haver disminuït en els darrers anys, no es correspon amb la poca rellevància del sector. Gràfica 3: Distribució de la població activa del terme municipal de Parts del Vallès (Font: Web de l’Ajuntament de Parets del Vallès) Parets del Vallès és un municipi eminentment industrial amb 214 indústries actives segons el cens d’activitats econòmiques que es va realitzar a Parets del Vallès en l’any 2006. Les indústries estan emplaçades de forma majoritària al marge esquerre del riu Tenes, físicament separades dels conreus i les zones residencials pel mateix riu Tenes, i les industries resten distribuïdes en sis polígons, els quals compten amb tots els serveis necessaris i amb una xarxa de comunicacions complerta. Un dels polígons (Llevant) compta amb un equipament (masia La Marineta) que actua de centre de recursos per a tot el teixit industrial del municipi. Hi ha també industries ubicades al casc antic del municipi (al barri de l’Eixample i al de Can Pepet) tot i que el PGOU vigent no classifica aquest sòl com industrial es permet llur continuïtat (doncs van ser instal·lades amb altres normes de planejament que sí ho permetien). Val a dir que llur incidència ambiental és mínima.
Població activa per sectors d'activitat
Agricultura
0,7%Indústria
41,5%
Construcció
7,9%
Serveis
50,0%
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 32
Els polígons industrials a Parets del Vallès són:
• Polígon Industrial Sector Mollet • Polígon Industrial Sector Autopista • Polígon Industrial Eixample Industrial • Polígon Industrial Sector Zeta • Polígon Industrial Can Volart • Polígon Industrial Llevant Industrial
Il·lustració 13: Situació dels polígons industrials en terme municipal de Parets del Vallès (Font: Elaboració pròpia a partir del plànol del web de l’Ajuntament de Parets del Vallès. Any: 2006)
Pel que respecte a la distribució per sector d’activitats, gairebé el 50% dels establiments existents en el terme municipal es dediquen a la transformació de metall. Destaquen aquelles activitats no classificades que representen el 16% del total de l’empeses existents. Per últim esmentar aquelles activitats dedicades a l’edició i mobles i a la indústria química que representen el 13% i el 12% respectivament. Malgrat existeix un gran nombre d’activitats del sector del metall no es pot afirmar que aquest sigui el sector més important doncs no és comparable a les grans indústries del sector químic, farmacèutic o d’alimentació (no hi ha una relació directa entre la importància econòmica i nombre d’establiments).
Gràfica 4: Distribució dels establiments industrials per sectors d’activitats (Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Any 2002)
P.I LLEVANT
P.I CAN VOLART
P.I SECTOR AUTOPISTA
P.I SECTOR MOLLET
P.I SECTOR ZETA
P.I EIXAMPLE
INDUSTRIAL
Energia i aigua
0,46%
Química i metall
12,04%
Transform. Metalls
49,54%Productes
alimentaris4,63%
Tèxtil i confecció
3,70%
Edició i mobles
13,43%
Indústria NCAA
16,20%
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 33
La indústira local genera una ocupació que supera les 5.000 places laborals, essent un municipi amb una capacitat excepcional de generar llocs de treball. Tot i que la petita empresa és la que ocupa més treballadors, les grans empreses tenen un pes molt important (Danone, Nutrexpa, Grupo Zeta, Freudenberg, Laboratori Grifols, Solvay, Norvatis, etc.) L’existència d’un teixit industrial important amb una predominança d’activitats en sectors econòmica i ambientalment rellevants (com serien el sector químic, farmacèutic i d’alimentació i el tractament de metalls) marca la identitat industrial del municipi. Malgrat existeix una estructura de sòl industrial consolidada amb la presència de 6 polígons industrials, el Pla General d’Ordenació Urbanística de Parets del Vallès de l’any 2001 va proposar augmentar el sòl industrial mitjançant els Sectors “UP-5 Circuit” i UP-6 “Nord-Est” consolidant encara més la importància del terme municipal com a motor econòmic de la comarca. Cal destacar que la segregació espacial entre les zones residencials, zones de producció (indústries) i l’espai d’oci (veure apartat 2.1.3.5. Paisatge) genera mobilitat obligada i no obligada que depèn en gran mesura del vehicle privat.
Patrimoni cultural Els elements més rellevants del patrimoni cultural de Parets del Vallès són els següents: - Església de Sant Esteve (església parroquial), origen del nucli antic d’aquesta
població
- La Casa de la Vila, molt a prop de l’església de Sant Esteve.
- Capella de Sant Jaume, situada a l’Eixample. Construïda entre 1948-1984 per l’arquitecte Llavutri.
- La Torre d’En Malla és un mas situat a ponent del cap del municipi, en els límits amb el terme de Mollet.
- La Torre de Cellers és una casa fortificada, de les més antigues del poble.
- Ca n’Oms és una casa pairal restaurada, on es troba ubicat el casal d’avis.
- Can Moragues és una masia del segle XIII situada al pla, prop de la riera de Tenes.
- La Marineta és un edifici d’origen medieval que es troba ubicat al polígon Llevant i manté les característiques del segle XVI.
- Can Butjosa és un complex d’equipaments culturals i esportius que es troba al barri de l’Eixample.
- El centre cultural Can Rajoler és un edifici modern que acull un teatre auditori, una biblioteca i una sala d’exposicions.
A més de trobar tots aquests edificis amb història, el municipi de Parets del Vallès té altres llocs d’interès, com ara la “Pedra del Diable” o “Pedra Serrada”: (monument megalític emplaçat a l’entrada del col·legi Pau Vila). Malgrat la presència de tots aquests elements del patrimoni cultural cal destacar que en la zona d’estudi no hi ha cap element del patrimoni cultural del municipi de Parets del Vallès.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 34
2.1.5 Vectors ambientals
2.1.5.1 Consum energètic
Al municipi de Parets del Vallès la intensitat industrial és molt alta, el que comporta un elevat consum d’energia, un total anual de 30.576 teps (tones equivalents de petroli), que significa un consum per habitant de 3,06 tep/hab, situant a Parets del Vallès entre els municipis de major consum energètic per persona de Catalunya. L’energia anual consumida pels diferents sectors és la que es mostra a la següent taula.
Sector Electricitat Gas Natural GLPs Combustibles líquids TOTAL
Indústria 17.254 12.482 101 739 30.576 Comerç/Domèstic/Públic 1.257 3.300 372 391 5.320 Transport 11.417 11.417 TOTAL 18.511 15.782 473 12.547 47.313
Taula 2: Consum energètic en teps, per sectors, a Parets del Vallès (Font: Elaboració pròpia. Any 2000)
El 64,62% del total d’energia consumida al municipi correspon al sector industrial.
2.1.5.2 Consum i contaminació de l’aigua
Es convenient separar clarament els consums d’aigua destinats a l’abastament de població dels destinats a consum industrial. Tradicionalment la indústria, ubicada majoritàriament als marges del riu Tenes, especialment al marge esquerra, s’ha abastit de pous propis, amb aigua provenint de l’aqüífer al·luvial del Tenes. A través de la xarxa de distribució municipal s’abasteixen els habitatges i una petita part de les indústries. La xarxa de distribució municipal rep un 28% dels seus recursos hídrics a partir de captacions d’aigües subterrànies de tres pous del municipi i en un 72% del riu Ter a través de la portada d’Aigües Ter- Llobregat. La distribució per l’any 2000 va ser la següent:
ORIGEN Industrial Domèstic i municipal No registrada TOTAL
Xarxa 99 868 283 1.250 Pous propis 1.210 - - 1.210 Total 1.309 868 283 2.460
Taula 3: Distribució dels consums i orígens de l’aigua a Parets del Vallès (milers de metres cúbics/any) (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua i CASSA. Any 2000)
El municipi de Parets del Vallès disposa d’una xarxa d’abastament d’aigua que cobreix pràcticament la totalitat de la seva població, la qualitat de l’aigua és bona i les fonts de proveïment són estables i totes les aigües residuals són conduïdes i depurades a l’EDAR ubicada al municipi de Montornés del Vallès.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 35
En l’evolució del consums en el sector domèstic s’observa una disminució en relació a l’indicador litres/habitant i dia. Aquesta disminució paulatina ha reduït el consum en 11 litres des de l’any 1998 fins al 2001, situant-se entorn als 148 litres / persona i dia. Aquesta quantitat és similar a la dels municipis veïns amb una estructura urbana comparable com ara el municipi de Montmeló. El consum municipal l’any 2001 era de 10,4 litres/hab/dia i les dades de consums industrials reflecteixen un major consum d’aigua que s’incrementa any rere any.
Consum industrial % Increment sobre l’any anterior
1998 1.301 1999 1.332 2,4 2000 1.371 2,9
Taula 4: Consums industrials d’aigua. Dades en milers de metres cúbics (Font: Agència Catalana de l’Aigua. Any 2000)
Cal destacar que tant sols 5 empreses ubicades al municipi consumeixen el 68,5% de tota l’aigua declarada. Aquestes empreses estan dedicades a la fabricació de producte làctics, fabricació de gasos industrials, rentat, neteja i tenyit de peces tèxtils i de pell i fabricació d’especialitats farmacèutiques (2 empreses). Aquest fet dóna una idea de la forta incidència que tenen les empreses més grans del municipi. Polítiques d’estalvi en aquestes empreses, que per la seva grandària poden ésser assumides, podria produir significatives reduccions del consum industrial. Les empreses amb més incidència ambiental pel que respecte a l’abocament d’aigües residuals són també les que més aigua consumeixen (6 empreses aboquen el 72% d’aigües residuals segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua) de les poc més de 100 indústries que fan la declaració de càrrega contaminant abocada. Cal destacar que el 13% d’indústries del municipi (entre les que es troben les que tenen més incidència ambiental) tenent actualment implantat un Sistema de Gestió Ambiental (segons norma UNE-EN-ISO 14001 o registre europeu EMAS)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 36
Qualitat de l’ambient atmosfèric
• Contaminació atmosfèrica Parets del Vallès presenta un teixit industrial molt important, tal i com constata l’existència de 214 activitats industrials censades a l’any 2006, de les quals una alta proporció tenen una important incidència ambiental (gairebé el 50% corresponen al sector de transformació dels metalls i el 15% al sector de la indústria química). A més, el municipi de Parets del Vallès està travessat per tres de les vies de comunicació més importants de Catalunya, que són l’Autopista AP-7, la carretera nacional C-17 i la carretera comarcal C-35. La proximitat del terme municipal a aquestes vies i la presència d’un sector industrial important fa que la contaminació atmosfèrica sigui un aspecte especialment rellevant en el municipi. El Departament de Medi Ambient i Habitatge tal i va establir el Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, va delimitar i classificar el territori català en funció de la qualitat de l’aire, tenint en compte les condicions de dispersió dels contaminants i les emissions a l’atmosfera d’origen antropogènic, que inclouen l’activitat industrial, les infraestructures de transport i l’ocupació del sòl urbanitzat. Segons això el Departament de Medi Ambient i Habitatge va classificar el territori en 15 Zones de Qualitat de l’Aire. El terme municipal de Parets del Vallès pertany a la Zona de Qualitat de l’Aire 2 anomenada “Vallès - Baix Llobregat” juntament amb altres municipis de les comarques del Vallès Oriental, Occidental i del Baix Llobregat com són Abrera, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Papiol, Martorell, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, entre d’altres. En aquesta zona les condicions de dispersió dels contaminants atmosfèrics es caracteritzen pel règim de brises pertorbat per les muntanyes del litoral. Aquesta zona de qualitat de l’aire s’ha definit com a aglomeració atès el cens de població i d’acord amb els criteris recollits a l’article 2 del Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient. Durant el període comprés entre el 03/12/2004 i el 31/01/2005 es van realitzar mesures d’immissió mitjançant una unitat mòbil de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica ubicada al Sot d’en Barriques (en ple centre del casc antic), (els resultats dels quals es van plasmar en l’Informe d’avaluació de la qualitat de l’aire del municipi de Parets del Vallès). Durant el període anteriorment esmentat es van realitzar mesures d’immissió en continu durant 24 hores dels contaminants atmosfèrics següents: diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO) i ozó (O3) mitjançant analitzadors automàtics. A més s’han pres mostres de partícules de suspensió PM10, Pb i benzè mitjançant captadors manuals.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 37
Dels resultats obtinguts per a cada contaminant es destaca que pels contaminants diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO), ozó (O3), plom (Pb) i benzè la qualitat de l’aire del terme municipal de Parets del Vallès és bona, doncs no superaven els llindars màxims establerts per la normativa, per contra dels resultats obtinguts pel que respecte a les partícules en suspensió, tal i com mostra la taula següent:
Mesuraments de partícules en suspensió PM10 (µg/m3) Valor límit diari per l’any 20041 55 µg/m3 Màxim diari Parets del Vallès 88 µg/m3
Nombre total de dades 8 Superacions del VL+MdT diari (55 µg/m3) 52
Valor límit anual per l’any 2004 41,8 µg/m3 Mitjana anual Parets del Vallès 61 µg/m3
Taula 5: Mesurament de partícules en suspensió PM10 (Font: l’Informe d’avaluació de la qualitat de l’aire del municipi de Parets del Vallès. Any 2005)
Segons el resultat obtingut durant el període de mostreig es va superar en 5 ocasions el valor límit màxim diari pel que respecte a les partícules PM10. Tenint en compte que es van realitzar 8 mesures durant la campanya, s’arribaria a les 35 superacions/any que permet la legislació. Així doncs, l’impacte de les partícules en suspensió PM10 es considera significatiu. Els mapes de capacitat atmosfèrica i vulnerabilitat atmosfèrica realitzats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge l’any 1999 varen determinar la capacitat del territori per l’establiment de nous focus emissors. Pel terme municipal de Parets del Vallès hi ha realitzats els mapes de capacitat atmosfèrica del CO, SO2, NOx i les PST. Pel que respecte a la capacitat atmosfèrica del NOx i les PST el terme municipal de Parets del Vallès presenta una capacitat baixa en la part meridional del municipi (coincidint amb el traçat de la carretera nacional N-152 i de l’autopista A-7) i en el nucli antic de Parets. Pel SO2 el municipi presenta una capacitat atmosfèrica alta i pel CO presenta una capacitat alta per tot el terme municipal exceptuant el nucli vell de Parets del Vallès que presenta una capacitat atmosfèrica moderada.
Il·lustració 14: Mapa de capacitat de CO i NOX a Parets del Vallès i municipis veïns (Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 1999)
1 Valors de referència legislativa (RD 1073/2002)
2 No es pot superar en més de 35 ocasions any civil
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 38
Il·lustració 15: Mapa de capacitat de les partícules i el SO2 a Parets del Vallès i municipis veïns (Font; Departament de Medi Ambient i Habitatge. Any 1999)
Tal i com es pot comprovar en els mapes de capacitat atmosfèrica del NOx i de les PST, el terme municipal de Parets del Vallès presenta una capacitat baixa per absorbir nous focus emissors d’aquests contaminants atmosfèrics. Cal destacar el Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules va classificar el municipi de Parets del Vallès dins l’Annex II del mateix Decret, doncs superava els nivells de la qualitat de l’aire per a les fixats en la normativa vigent. Aquells municipis compresos en l’Annex II del Decret 226/2006 formen part de la Zona d’Especial Protecció atmosfèrica pel que fa al contaminant PM10. Les emissions totals de PM10 a la Zona 2 són les següents:
Font Emissions
(t/any) Percentatge
Indústria 1.493 38% Energia 0,2 0,004%
Transport terrestre 1.804 46% Domèstic 149 4%
Activitats extractives 483 12% TOTAL 3.929 100%
Taula 6: Emissions totals de PM10 a la Zona 2 (Tones/any) (Font: Document descriptiu i de mesures i d’actuacions executives associat a la declaració de zones de protecció de l’ambient atmosfèric declarades mitjançant el decret 226/2006, de 23 de maig. Any 2007) Les principals fonts d’emissions de PM10 a la Zona 2 i per extensió en el terme municipal de Parets del Vallès provenen del transport terrestre (que inclou les emissions relatives a les emissions per combustió, pel desgast de frens, pel desgast de pneumàtics, per l’erosió del paviment i per la resuspensió del sòl pels vials pavimentats) i de les activitats industrials.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 39
Tenint en compte les Zones d’Especial Protecció Atmosfèrica i en previsió a l’establert en els articles 5 i 6 del Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, es va aprovar el Decret 152/2007, de 10 de juliol, dins el qual es va elaborar un Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire en els Zones d’Especial Protecció Atmosfèrica definides en el Decret 226/2006. Parets del Vallès ha de complir amb les disposicions establertes en l’Annex del Decret 152/2007 per tal de millorar la qualitat de l’aire en relació a les PM10.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 40
• Contaminació acústica El terme municipal de Parets del Vallès disposa de l’Ordenança de la convivència ciutadana i de la via pública aprovada el març de l’any 2007. Dins d’aquesta ordenança es regula, entre d’altres aspectes, el comportament dels ciutadans respecte el soroll i les vibracions. Dins d’aquesta ordenança s’estableixen els valors límits d’immissió exterior i interior que venen determinats en funció de la franja horària i de la sensibilitat acústica de la zona.
Valors límit d’immissió exterior
Valors límit d’immissió interior
Zona de sensibilitat De 8 a 21 h
(dBA)
De 21 a 8 h
(dBA)
De 8 a 21 h
(dBA)
De 21 a 8 h (dBA)
Alta (A) 60 50 30 25 Moderada (B) 65 55 35 30
Baixa (C) 70 60 40 35 Taula 7: Valors límits d’immissió interior i exterior sonors en el municipi de Parets del Vallès (Font: Ordenança de convivència ciutadana i de la via pública. Any 2007) En funció de la sensibilitat acústica que tingui una zona podrà admetre valors més o menys restrictius en relació als valors límit d’immissió sonors. D’aquesta manera aquelles zones amb sensibilitat acústica alta requereixen uns valors més alts de protecció enfront zones amb sensibilitat acústica baixa doncs admeten una percepció elevada del soroll. La divisió del municipi en funció de les seves zones de sensibilitat acústica es presenta en la següent il·lustració:
Il·lustració 16: Mapa de sensibilització acústica (Font: Ajuntament de Parets del Vallès. Any 2006)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 41
Pel que respecte a les principals fonts de contaminació acústica existents en el terme municipal de Parets del Vallès i entorn inmediat aquestes són les següents:
Trànsit generat per carreteres, autopistes, vies de tren confrontants al municipi. Circuit de Montmeló (a conseqüència de la seva proximitat al nucli).
En el marc de l’Auditoria Ambiental municipal de Parets del Vallès realitzada l’any 2003 es van prendre un conjunt de mesures de soroll el resultat de les quals, així com l’estudi realitzat, van constatar els focus puntuals de contaminació acústica presents al municipi derivats essencialment de les infraestructures viàries. Actualment l’Ajuntament de Parets del Vallès està duent a terme la realització del mapa acústic o mapa sonor (mapa que reflecteix la realitat acústica del municipi, mostreig real) i el mapa de capacitat acústica (mapa lligat a valors normatius que expressen nivells màxims de soroll admissibles) de Parets del Vallès. Actualment s’estan realitzant mesures nocturnes i diürnes d’immissió per tal d’elaborar el mapa acústic o sonor del municipi de Parets del Vallès. Malgrat encara no es disposa dels mapes definitius suara esmentats es disposa de mapes de valors d’immissió que s’adjunten a continuació.
Il·lustració 17: Mapa de valors diürns d’immissió (Font: Ajuntament de Parets del Vallès. Any 2006)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 42
Il·lustració 18: Mapa de valors nocturns d’immissió (Font: Ajuntament de Parets del Vallès. Any 2006)
Es pot observar que el Sector “Circuit” presenta nivells d’immissió, tant diürns com nocturns, força elevats:
Nivells d’immissió diürns: 70-75 dB(A) Nivells d’immissió nocturns: 65-70 dB(A)
La causa principal del soroll elevat en aquesta zona és el trànsit rodat de la carretera comarcal C-35 que envolta l’àmbit d’estudi. El desenvolupament del Pla Parcial no suposarà un augment significatiu en l’impacte sonor existent a la zona, malgrat sí el trànsit rodat associat. Aquest aspecte no es considera objecte d’aquest informe ambiental.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 43
• Contaminació lluminosa Segons la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 qualsevol Ajuntament haurà d'elaborar abans del 31 de desembre de 2007 plans municipals d'adequació de la il·luminació exterior existent que serveixin de base a l'adequació de les instal·lacions d'acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa. El Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya s’elabora seguint els criteris establerts a l’article 5 del Decret 2/2005 i pren com a punt bàsic de referència el planejament urbanístic. Cal destacar a més que el municipi de Parets del Vallès, en el marc del desenvolupament de l’Agenda 21, preveu dur a terme un conjunt de mesures d’estalvi energètic i reducció de la contaminació lluminosa. Aquestes mesures són les següents:
- Substitució de tots els punts de llum del barri Antic, des del barri de l’Escorxador, (excepte el carrer Major i el de Sant Antoni) de les làmpades de 125 i 250 w de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi de 100 w, que són més eficients i rendibles.
- A la nova urbanització UP4, instal·lació de reductors de flux, que és un aparell que baixa la potència de la xarxa de fanals, baixant el consum i la potència lumínica, i estabilitza i prolonga la duració de la làmpada.
- Substitució de cèl·lules fotoelèctriques per rellotges astronòmics, aquest aparell regula l’encesa i apagada dels llums amb més eficiència.
- Reducció del nivell lumínic dels carrers. - Es redueixen els punts de llum i els que ja tenen menys potència, amb
l’objectiu d’estalviar energia i evitar contaminació lumínica L’àmbit d’estudi es troba en un sector industrial envoltat per altres sectors industrials i pel Circuit de Catalunya amb una significativa contaminació lluminosa. No obstant no s’ha avaluat de forma fefaent la contaminació lluminosa a l’espera que es realitzi el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 44
2.1.5.3 Residus El total de residus generats al municipi de Parets del Vallès (municipals i industrials) és 56.264 tones, de les quals gairebé el 86% corresponen a residus industrials. La generació de residus municipals a Parets del Vallès segons l’Agència de Residus de Catalunya per l’any 2006 són les que es mostren a continuació:
Generació de residus municipals Quantitat (en Tn)
Matèria orgànica 649,7
Vidre 177,52
Paper i cartró 379,48
Envasos lleugers 107,95
Altres residus recollits de forma selectiva 823,67
TOTAL RECOLLIDA SELECTIVA 2.138,32
TOTAL RESIDUS CORRESPONENTS AL REBUIG 6.077,96
TOTAL RESIDUS GENERATS 8.216,28
Taula 8: Tones anuals de residus municipals generats en el terme municipal de Parets del Vallès (Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya. Any 2006)
Pel que respecte a la fracció de residus recollida selectivament aquesta equival al 26,03% del total de residus de tipus municipals generats en Parets del Vallès. De la fracció recollida selectivament s’ha de comptar els 931 tones de residus que tenen com a destí la Deixalleria municipal de Parets del Vallès situada en el Polígon Industrial Llevant. Cada habitant genera 1,37 kg de residus diàriament, dels quals el 70% va tenir com a destí final mitjançant la disposició controlada en l’abocador de Vacarisses (segons dades de l’any 2006). L’any 2005 Parets del Vallès va generar 50.249 tones de residus industrials, que van suposar el 8,11% dels residus industrials generats a la comarca del Vallès Oriental. Això és conseqüència del sector industrial consolidat ubicat en el municipi de Parets del Vallès. No és d’estranyar la presència de 7 d’instal·lacions autoritzades per la gestió i tractament de residus industrials en el mateix terme municipal de Parets del Vallès per tal de satisfer la demanda existent en el municipi i evitar així el desplaçament a altres municipis amb la conseqüent despesa energètica i contaminació derivada pel transport terrestre.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 45
Instal·lació de tractament de residus industrials
Tipus d’activitat
COMPAÑIA ANÒNIMA MOREU, S.A. Recuperació de retalls de pell per l’obtenció de col·lagen
FUMOSO INDUSTRIAL, S.A Recuperació de plàstics mitjançant trossejat, precompactació, trituració, extrusió, gasificació i expansionat.
WURSI, S.L Recuperació de plàstics (pp, ps, abs i pc) mitjançant trituració i extrusió.
SALVADOR CAMPS, S.L. Centre de recollida i emmagatzematge temporal de residus carnis.
RECUPALETS DE MONTCADA, S.L. Recuperació de palets de fusta mitjançant classificació i reparació.
FERROS CRISTOBAL, S.A. Recuperació de ferralla mitjançant classificació, cisallat i premsat, i emmagatzematge de bateries i acumuladors de níquel-cadmi (humits).
ALIANPLAST SERVEIS S.L Valorització de plàstics mitjançant classificació i trituració.
Taula 9: Instal·lacions de tractament de residus industrials en el terme municipal de Parets del Vallès (Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya. Any 2007)
De les 50.249 tones de residus industrials generats el terme municipal a l’any 2005, 10.312 tones són del tipus Residu Industrial Especial i 30.937 tones són del tipus No Especial.
Tipus de residus Quantitats (en Tn) Especial 10.312 No especial 39.937 TOTAL 50.249
Taula 10: Tones de residus industrials declarats classificats per tipologies segons declaració de l’any 2004 (Font: Web de l’Agència de residus de Catalunya)
Pel que respecte a la generació de residus de la construcció en l’any 2004 es van generar 1.732 tones en el municipi de Parets del Vallès, el qual disposa de l’Ordenança municipal de la gestió controlada dels residus d’obra, on es determinen les prescripcions per a una correcte gestió dels residus de la construcció. Dins d’aquesta ordenança es classifiquen els residus d’obra com:
Residus d’enderrocs: Runes generades en l’operació d’enderrocament d’edificis.
Residus d’excavació: Terres, pedra i materials que s’obtenen en l’activitat d’excavació del sòl.
Residus de la construcció: Materials i substàncies de rebuig que s’originen en la pròpia execució de l’obra d’edificació.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 46
2.1.6 Riscos naturals
2.1.6.1 Risc d’incendi
Segons dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el terme municipal de Parets del Vallès i el municipi de Montmeló estan catalogats com a zona de Baix Risc d’incendi forestal.
Il·lustració 19: Mapa de risc d’incendis municipal (Font: Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural. Zones de molt alt risc d’incendis. Any 2005)
Zona d’estudi
Parets del Vallès
Montmeló
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 47
Il·lustració 20: Ubicació del municipi de Parets del Vallès respecte al Perímetre de Protecció Prioritària contra incendis (Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Any 2005)
Segons el Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT), com a municipi amb baix perill d’incendi i pel fet que té menys del 15% de superfície forestal i menys de 100 ha forestals, Parets del Vallès no està obligat a tenir un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per incendis forestals. Així mateix, la zona d’estudi objecte, tal i com s’observa en el mapa, es troba en una zona catalogada amb un risc baix d’incendis.
2.1.6.2 Risc inundacions
L’INUNCAT és el Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya. L'objectiu del Pla és establir l'organització i procediment d'actuació dels recursos i serveis de la Generalitat de Catalunya i dels assignats o que es puguin assignar al mateix per altres Administracions Públiques o altres entitats públiques o privades per fer front a les emergències produïdes pel risc d'inundacions, dins l'àmbit territorial de Catalunya. Segons l’INUNCAT l’àmbit d’estudi no es troba dins cap zona determinada com a potencialment inundable. Les zones potencialment inundables properes a aquest àmbit són les que corresponen al riu Tenes (a aproximadament 1 km de la zona d’estudi), el riu Congost (a mig km) i el riu Besòs (a aproximadament 2 km).
Parets del Vallès
Zona d’estudi
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 48
2.1.6.3 Risc sísmic
El SISMICAT és el Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya. L’objectiu del Pla és donar una resposta ràpida i eficaç, dirigida a minimitzar els possibles danys a les persones, béns i medi ambient i, també, que permeti restablir els serveis bàsics per a la població en el menor temps possible en cas d’emergència sísmica. Segons el SISMICAT Catalunya es pot qualificar com una zona d’activitat sísmica moderada. En els registres històrics hi són descrits fenòmens sísmics de considerable intensitat. Alhora, els diferents estudis prediuen zones on són previsibles sismes d’una intensitat igual o superior a VII, per a un període de retorn de 500 anys. Ateses les característiques de l’emergència sísmica i de les que se’n puguin derivar i la probabilitat que es produeixi un fenomen d’aquestes característiques, es fa necessari el desenvolupament d'un Pla que doni una resposta ràpida i eficaç, dirigida a minimitzar els possibles danys a les persones, béns i medi ambient i, també, permeti restablir els serveis bàsics per a la població en el menor temps possible. Per a la correcta avaluació de la perillositat sísmica a Catalunya, l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va elaborar un nou Catàleg Sísmic de Catalunya que recull i unifica la informació sísmica que prové de diverses fonts existents fins al moment. També es va realitzar una nova zonació sismotectònica basada en criteris geològics i sísmics. El mapa que determina les diferents àrees del territori en funció de la seva perillositat sísmica és el mapa de zones sísmiques.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 49
Il·lustració 21: Mapa de zones sísmiques considerant l’efecte del sòl (Font: SISMICAT. Any 2006)
El mapa de perillositat sísmica està basat en l’Escala d’Intensitat MSK. Aquesta escala presenta valors des del grau I al grau XII. Tal i com s’observa en el mapa Catalunya presenta zones de com a màxim grau VIII. Les actuacions d'un municipi davant d'una emergència sísmica queden reflectides en el Pla d'Actuació Municipal (PAM). També hi consten, a més, les actuacions encaminades a garantir l'operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa. Els PAM formen part d'aquest pla i es desenvoluparan en el procés d'implantació d'aquest. El terme municipal de Parets del Vallès està qualificat segons el SISMICAT com a municipi amb una intensitat sísmica igual o superior a VII. En aquest nivell ja es produeixen danys, més o menys intensos a les construccions. Així doncs, el municipi de Parets del Vallès ha de dur a terme un Pla d’Actuació Municipal contra risc sísmic. La zona es troba en una zona de risc sísmic igual o superior a VII i estarà subjecte al que ordeni el Pla d’Actuació Municipal corresponent.
Parets del Vallès
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 50
2.2 ESPECIFICACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL
En l’Annex I el Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, s’estableixen aquelles activitats que per la seva naturalesa estan sotmeses al procés d’avaluació d’impacte ambiental. El desenvolupament d’un polígon industrial no està comprès dins de l’Annex I del Decret 114/1988. No obstant els projectes d’infraestructures de polígons industrials estan definits dins de l’Annex II de la Llei 6/2001, 8 de maig que modifica el Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de d’avaluació d’impacte ambiental, els quals es sotmetran a procés d’avaluació d’impacte ambiental segons ho determini l’Òrgan Ambiental tenint en compte els criteris establerts en l’Annex III de la Llei suara esmentada. No obstant tenint en compte les característiques del polígon industrial del Sector Circuit es pot afirmar que el futur projecte d’urbanització no està sotmès al procés d’avaluació d’impacte ambiental sens perjudici que les futures activitats industrials s’hagin de sotmetre a l’estudi d’avaluació d’impacte ambiental si així ho requereix la normativa sectorial vigent.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 51
2.3 OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APICABLES A L’ÀMBIT D’ESTUDI
2.3.1 Obligacions de protecció ambiental aplicables a l’àmbit d’estudi
2.3.1.1 Legislació
El desenvolupament del Pla Parcial del Sector “Circuit” ha considerat els objectius ambientals i els preceptes legals presents en la normativa que li és d’aplicació. A continuació s’esmenta la normativa més significativa. Normativa relativa a l’avaluació ambiental de plans i programes Legislació europea
- Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Legislació estatal
- Reial Decret Legislatiu 1302/1986, d’avaluació d’impacte ambiental - Llei 6/2001 de 8 de maig que modifica el Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de
d’avaluació d’impacte ambiental - Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i
programes en el medi ambient. Legislació autonòmica i local
- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme
- Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme
- Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental
Normativa relativa a urbanisme Legislació autonòmica i local
- Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria
d’urbanisme. - Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la
Llei d’urbanisme - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’Urbanisme - Revisió del Pla General d’Ordenació de Parets del Vallès, aprovat
definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 22 de febrer de 2007.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 52
Normativa relativa als espais i fauna protegits Legislació europea
- Directiva del Consell de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva d’aus)
- Directiva 97/62/CE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva hàbitat)
Legislació estatal
- Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i
Fauna Silvestres
- Reial Decret 439/1990, de 30 de març, per el que es regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades
- Llei 41/1997, de 5 de novembre, sobre espais naturals protegits- protecció de animals y plantes
- Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
Legislació autonòmica i local
- Llei 12/1985, de 12 de juny, d’espais naturals. - Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. - Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i
addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.
- Decret 328/1992, de 14 de desembre pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural i posteriors modificacions.
- Decret legislatiu 11/1994, de 26 de juliol, pel qual s'adequa la Llei 12/1985, de 13 de juny d'espais naturals.
- Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.
- Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental.
- Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).
Normativa relativa a la protecció del paisatge
Legislació autonòmica i local - Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. - Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005,
de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 53
Normativa relativa a la contaminació atmosfèrica
Legislació europea - Directiva 1999/30/CE del Consell de 22 d’abril de 1999, relativa als valors límits
de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de nitrogen, partícules, plom en l’ambient (modificada per la Decisió de la Comissió 2001/744/CE, de 17 d’octubre)
- Directiva 2000/69/CE de Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2000, sobre els valors límit pel benzè i el monòxid de carboni.
Legislació estatal
- Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació y gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de nitrogen, partícules, plom, benzè y monòxid de carboni
Legislació autonòmica i local
- Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de
21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric. - Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de
novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. - Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció
especial de l'ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules
- Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig
Normativa relativa a la contaminació acústica
Legislació autonòmica i local - Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica - Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a
l'elaboració dels mapes de capacitat acústica - Ordenança de la convivència ciutadana i de la via pública aprovada el març de
l’any 2007 per l’Ajuntament de Parets del Vallès
Normativa relativa a la contaminació llumínica
Legislació autonòmica i local - Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn - Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de
desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 54
Normativa relativa a la mobilitat
Legislació autonòmica i local - Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat - Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de
la mobilitat generada. Normativa relativa als residus
Legislació autonòmica i local - Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus - Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol,
reguladora dels residus - Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. - Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció - Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de
juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció - Ordenança municipal de la gestió controlada dels residus d’obra
Normativa relativa al sanejament de les aigües residuals
Legislació autonòmica i local - Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de Serveis
Públics de Sanejament. Normativa relativa a la prevenció d’incendis
Legislació autonòmica i local - Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals. - Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en
les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. - Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis
forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 55
2.3.1.2 Planejament territorial i altres programes
Pel que respecte als plans supramunicipals que afecten l’àmbit municipal de Parets del Vallès, aquests s’han de tenir en compte en la mesura que estableixen directius generals que permeten una ordenació estructurada del territori. Dels plans supramunicipals existents, seran objecte d’estudi en aquest apartat els següents:
- El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) - Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) - Pla General d’Ordenació de Parets del Vallès (PGO Parets del Vallès) - Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)3 - Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats
zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric Altres plans supramunicipals no es consideren dins de l’àmbit d’estudi d’aquest informe per la seva poca influència dins del territori municipal. Aquests plans són els següents:
- Pla de Carreteres - Pla de Sanejament - Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials 2006-2009 (en
elaboració) - Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 - Pla d’Infraestructures Ferroviàries (en elaboració) - Programa d’actuació en sòl i habitatge 2000-2009
3 El Pla d’Espais d’Interès Natural es comenta en l’apartat 2.2.3 del present document
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 56
Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/95, té com a objectius definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya, i orientar les accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l’activitat econòmica als espais idonis. El Pla estableix vuit categories de sistemes segons la seva funció: • Sistema central de l’àmbit metropolità de Barcelona • Sistema d’expansió i articulació del sistema central metropolità • Sistema de reequilibri metropolità • Sistema d’articulació entre Àrees funcionals i Territorials • Sistema de reequilibri territorial • Sistema d’articulació i desenvolupament • Sistema costaner • Sistema d’articulació interior-costa El PTGC adscriu el municipi de Parets del Vallès al sector de l’àrea metropolitana, i dins d’aquesta al Vallès Oriental. Els aspectes ambientals queden poc recollits en el PTGC i en general té poc nivell de concreció, cosa que impedeix una anàlisi dels efectes en l’escala local, o fins i tot comarcal. Aquesta manca de concreció fa que tampoc es defineixin un sistema d’espais lliures.
En aquest nivell hi ha els sistemes que tenen un potencial intermedi de reequilibri territorial global i basats en sistemes urbans de pes també intermedi que en alguns casos centralitzen àmbits territorials amplis. A nivell general el PTGC es basa en el Pla de Carreteres per a definir una xarxa viària en teranyina sobreposada al territori i delimita com a sòl útil per urbanitzar aquell que té un pendent inferior al 20%, que representa cap al 50% del territori de Catalunya. El Pla també defineix sis àmbits funcionals, les Àrees Funcionals Territorials són les següents: • L’AFT Metropolitana. • L’AFT de les comarques Gironines. • L’AFT del camp de Tarragona. • L’AFT de les terres de l’Ebre. • L’AFT de les comarques centrals. • L’AFT de les comarques de Lleida. El Vallès Oriental pertany a l’AFT Metropolitana, amb això es potencia la funció de reequilibri i descongestió de l’àrea metropolitana. També es defineixen les Àrees Bàsiques Territorials que engloben diferents municipis i en les quals hi ha un mínim d’equipaments i serveis.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 57
Pel que respecte als transports, el Pla proposa per a la comarca del Vallès Oriental el següents objectius: • Un metro regional que relligui el territori de l’àmbit metropolità Mataró-Granollers-
Sabadell-Terrassa-Martorell-Vilafranca-Vilanova. • Xarxa d’alta velocitat, el TAV. El PTGC defineix unes condicions per a les quals un espai pot ser objecte de protecció: • Valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d’equilibri ecològic i
d’interès científic i didàctic-educatiu • Valor agrícola o forestal • Per la seva capacitat reguladora en la relació home/natura i la seva utilització com
a espais de lleure • Pels valors culturals que hi són coneguts • Pels criteris de legislacions sectorials En conclusió el PTGC defineix el territori de Parets del Vallès com zona d’articulació entre AFTs, en el límit de l’Àmbit Metropolità, sense que l’afecti cap proposta de nova infraestructura. No obstant l’àmbit d’estudi forma part d’un dels tres sistemes d’expansió i articulació del sistema urbà central, i a la vegada a conseqüència de la seva proximitat amb terme municipal de Granollers, formaria part d’un dels quatre sistemes de reequilibri urbà, més concretament el format per Granollers, San Celoni, les polaritats de Cardedeu i Llinars. Actualment s’està redactant el Pla Territorial Parcial d’aquest àmbit, o Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que definirà amb més detall que el PTGC l’ordenació conjunta d’aquest territori.
Il·lustració 22: Estructura territorial de la proposta (Font: Pla Territorial General de Catalunya. Any 1999)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 58
Pla Territorial de l’àmbit Metropolità de Barcelona El Pla Territorial Metropolità de Barcelona es troba actualment en procés d’elaboració, l’àmbit correspon a la regió metropolitana de Barcelona, en concret les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Els instruments concrets proposats pel Pla Territorial Metropolità (pendent d’aprovació) són diversos, des de la definició del territori com espais oberts-illes metropolitanes; l’ establiment de diferents sistemes de vies (segregades, cíviques, ferroviàries) o la definició d’àrees dinamitzadores.
- Els separadors-connectors
El Pla Territorial Metropolità proposa la delimitació d'uns separadors, espais destinats a garantir el trencament de la taca d'oli.
Completar trames inacabades pot ser en alguns casos una bona solució per integrar o per estructurar, sense enganxar-les, es proposa una solució semblant a la dels separadors però rebaixant la rotunditat del tall, i reforçant el caràcter de connector, concebut com una eina capaç de mantenir separades físicament i amb claredat dues trames urbanes, però al mateix temps permetent un tipus de relació no generador de continuïtats físiques.
Aquest producte de caire híbrid, separador-connector, actuarà com a filtre, al permetre amb més o menys intensitat el pas de determinades interaccions (esporàdiques, lúdiques o culturals) i, en canvi, barrar les relacions compactadores. En tot cas s'integren en el conjunt d’espais oberts.
Els filtres pertanyen al conjunt d'espais oberts, fet que els dóna la característica comuna més important. L'edificabilitat, permesa en casos excepcionals, serà sempre mínima. Els usos seran sempre de caràcter periurbà. El control del seu desenvolupament ha de ser molt estricte.
- Protecció del medi natural i dels espais febles
En el nivell més alt de protecció dins del conjunt d’espais oberts es recullen els espais d’interès natural, els quals incorporen tots els territoris inclosos en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), aprovat definitivament pel Consell de Govern el 14 de novembre de l’any 1992 i assumit pel Pla Territorial General de Catalunya.
- Necessitats i previsions comarcals del Vallès Oriental
Per tal de satisfer les exigències del PTGC, les necessitats de sòl per a usos secundari i terciari i per a parcs, espais verds i equipaments urbans seran satisfetes de manera molt desigual en les diverses parts del territori.
Les diferències entre zones congestionades i àrees d'excessiva dispersió obligaran a tractaments específics per a garantir un esponjament indispensable, recuperar dèficits importants i millorar la qualitat ambiental. En altres casos, les exigències d'espais públics forçaran la reestructuració d'ocupacions massa disperses.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 59
El Vallès Oriental presenta una previsió d'ocupació relativament baixa, al voltant del 10% del sòl per a conjunts urbans compactes, illes metropolitanes, molt allunyada del 81% del Barcelonès i també del 25% de les comarques del seu entorn.
L'agricultura és encara un sector força significatiu en quant a ocupació del sòl i força menys pel que fa a l'oferta de llocs de treball (2%).
La indústria té un pes creixent, si bé la característica més específica és l'atractiu per a la segona residència que, posteriorment, es va convertint en primera. Té una bona accessibilitat en temps a la resta de les comarques metropolitanes i a les comarques del nord i de l'interior de Catalunya. Una avantatge i, alhora, inconvenient, és la localització de les zones planes en l'únic corredor natural del litoral mediterrani amb les servituds que comporten les diferents infraestructures de transport i de serveis d'interès català, però també peninsular, europeu i, fins i tot, transcontinental (Europa- Àfrica). Els espais d'interès natural del Montseny i del Montnegre donen a la comarca una qualitat paisatgística i ambiental molt excepcional. És molt important el debat generat entorn la necessitat de complementar la residència amb activitats econòmiques compatibles amb ella.
- Àrees dinamitzadores
Les Àrees Dinamitzadores són centres integrats d’oficines, de grans superfícies comercials i petit comerç especialitzat, d’instal·lacions culturals, de lleure i altres equipaments, de centres de recerca, de serveis econòmics i financers, de grans aparcaments. Són el que anomenen “mini- ciutats” especialitzades i ben organitzades.
El mapa de centralitats actual està format pels elements següents:
a) Un sistema històric articulat entorn del centre d’activitats de Barcelona i dels centres tradicionals de les principals ciutats metropolitanes.
b) Les àrees de nova centralitat del municipi de Barcelona.
c) Altres centres del continu urbà central.
d) Altres centres a la primera corona.
e) Nous centres en desenvolupament a la segona corona de ciutats.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 60
Revisió del Pla General d’Ordenació de Parets del Vallès La revisió del Pla General d’Ordenació (en endavant PGO) de Parets del Vallès fou aprovat de forma definitiva per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data de 22 de febrer del 2007. Aquesta revisió tenia com a objectiu realitzar un text refós del planejament d’ordenació i de les normes urbanístiques existents en el terme de Parets del Vallès i que foren aprovades definitivament el novembre del 2001. Segons les fitxes de planejament establertes en el PGO de Parets del Vallès en el Sector “Circuit UP-5” presenta les següents característiques d’ordenació:
Característiques d’ordenació del Sector “UP-5 Circuit” Delimitació de l’àmbit Entre Nutrexpa i la carretera C-17 Superfície de l’àmbit 177.892 m2 Edificabilitat bruta màxima 0,55 m2 s/m2 s Vial (SV) 21.703 m2 (12,20 %) Verd (EL) 26.684 m2 (15,00 %) Equipaments (EC) 16.615 m2 (9,34 %) Total cessions mínimes 65.002 m2 (36,54 %) Ús Industrial Ordenació-Edificació Zona Industrial. Clau ZI1 Condicions d’ordenació El Pla Parcial haurà de resoldre l’enllaç amb la carretera
Taula 11: Fitxa de planejament del Sector “UP-5 Circuit” (Font: Revisió del PGO de Parets del Vallès. Any 2007)
Il·lustració 23: Àmbit del Sector “UP-5 Circuit” (Font: Revisió del PGO de Parets del Vallès. Any 2007)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 61
Posteriorment es va realitzar una modificació puntual del PGO de Parets del Vallès a l’entorn del Sector UP-5 Circuit. Com a fruit d’aquesta modificació puntual, el Sector UP-5 Circuit passa a tenir les següents característiques d’ordenació:
Característiques d’ordenació del Sector “UP-5 Circuit” Delimitació de l’àmbit Entre Nutrexpa , la carretera C-17 i la carretera C-35 Superfície de l’àmbit 187.545 m2 Edificabilitat bruta màxima 0,52 m2 s/m2 s Vial (SV) 20,00 % Verd (EL) 14,22 % Equipaments (EC) 8,85 % Ús Industrial Ordenació-Edificació Zona Industrial. Clau ZI1 Condicions d’ordenació El Pla Parcial haurà de resoldre l’enllaç amb la carretera
Taula 12: Condicions d’ordenació del Sector “UP-5 Circuit” posterior a la modificació puntual del PGO de Parets del Vallès a l’entorn del Sector UP-5 Circuit (Font: Modificació puntual del PGO de Parets del Vallès a l’entorn del Sector UP-5 Circuit. Any 2007)
Il·lustració 24: Àmbit del Sector “UP-5 Circuit” posterior a la modificació puntual del PGO de Parets del Vallès a l’entorn del Sector UP-5 Circuit (Font: Revisió del PGO de Parets del Vallès. Any 2007)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 62
Pla Parcial d’ordenació Sector UP-5 Circuit a Parets del Vallès Els objectius principals de l’actuació són els següents:
a) Ordenar l’àmbit del Pla parcial Sector UP-5 Circuit per tal de permetre una correcta integració amb la topografia del territori, una connexió amb les infraestructures viàries existents i una correcta integració amb la resta de la ciutat.
b) Concretar i establir la gestió capaç de definir i executar una estructura viària
general que més enllà de resoldre la xarxa viària pròpia del sector permeti integrar el sector amb l’estructura viària bàsica del seu entorn, i consegüentment garantir l’accés amb els sectors industrials a llevant de la carretera C-17.
c) Estructurar les cessions corresponents a sistemes, zones verdes i espais lliures
i per a equipaments de titularitat pública, de manera que permetin una correcte integració del sector amb la resta del conjunt urbà, donant resposta a les especials condicionants topogràfics del sector.
d) Reforçar la continuïtat de l’espai destinat a zona verda com a veritable eix
vertebrador de l’ordenació, de manera que relligui els diversos sòls edificables del Pla parcial. D’aquesta manera pot configurar-se com a filtre visual de les edificacions situades a les cotes més altes en relació a la visual des del nucli de Parets, alhora que dóna continuïtat a l’ordenació de tots els espais verds situats al llarg de l’Avinguda Francesc Macià, que condueixen fins a la Plaça de la Vila.
e) Ordenar l’àmbit del Pla parcial Sector UP-5 Circuït per tal de permetre una
correcta disposició dels sistemes públics i una connexió amb la resta de infraestructures de serveis existents.
f) Ordenar l’àmbit del Pla parcial Sector UP-5 Circuit de manera coherent amb les
condicions topogràfiques de l’àmbit, tenint en compte que aquest té un pendent promig del 7%, tot establint les plataformes on situar el sòls d’aprofitament amb criteris de implantació paisatgística.
g) Regular les condicions d’edificació i de compatibilitat dels diversos usos de sòl
per a garantir la qualitat de la nova implantació industrial a establir en el sector.
h) Permetre una ordenació i tipologies industrials que garanteixin la viabilitat econòmica de la proposta.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 63
Auditoria Ambiental i Agenda 21 de Parets del Vallès En l’elaboració de present Pla Parcial s’han tingut en compte les accions establertes en el Pla d’Acció Ambiental de l’Agenda 21 de Parets del Vallès en aquells àmbits que li siguin d’aplicació.
2.3.2 Principis generals de desenvolupament sostenible S’ha pres com a directrius del present Informe els principis del desenvolupament sostenible que van ser establerts en l’ ”Estudi de criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic”, editat per la Generalitat de Catalunya a l’any 2003. Aquest són els següents:
Equitat. Ús eficient dels recursos naturals. Prevenció. Transversalitat. Internalització. Precaució o cautela. Restitució del dany i compensació. Integració. Responsabilitat compartida.
2.3.3 Objectius ambientals generals En l’elaboració d’aquest Informe s’han pres com a base els objectius ambientals generals els establerts en les “Instruccions Tècniques d’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal” realitzades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el desembre del 2005. Aquests objectiu són els següents:
A. Model territorial i ocupació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model territorial globalment eficient.
B. Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i
racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.
C. Ambient atmosfèric (I): minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat
de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir el màxim les immissions de substàncies contaminants.
D. Ambient atmosfèric (II): prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i
electromagnètica.
E. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit.
F. Gestió de materials: minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels
materials i el medi ambient en general.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 64
G. Biodiversitat i patrimoni natural en general: conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d’interès natural, i promoure’n l’ús sostenible.
H. Paisatge: integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i
urbanístic i garantir-ne la qualitat. Així mateix s’han analitzat els objectius ambientals d’altres planejaments de rang superior i que afecten a l’àmbit d’estudi. Aquests es resumeixen a continuació: Objectius ambientals establerts en el Pla Territorial General de Catalunya:
Fomentar una distribució equilibrada del creixement per tal d’assolir nivells de renda adequats en tot el territori.
Promoure un creixement ordenat de les implantacions sobre el territori per tal
d’afavorir una eficàcia més gran en les activitats econòmiques i una millor qualitat de vida.
Afavorir el creixement econòmic i lluitar contra l’atur.
Fomentar la descentralització de la macrocefàlia que suposa Barcelona, per
així descongestionar el sistema metropolità. Objectius ambientals establerts en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona
Planificar el territori de forma racional. Garantir la seguretat en situacions de perillositat natural.
Reduir les desigualtats de l’individu en la societat.
Garantir un benestar físic en un entorn urbà agradable.
Protegir l’entorn per a generacions futurs.
Garantir els recursos essencials de l’activitat econòmica.
Aplicar estratègies evolutivament estables.
Evitar discriminacions i marginalitats socials.
Aconseguir qualitats ambientals altes.
Coordinar seguretat i usos del sòl.
Dinamitzar el territori, tot respectant la natura.
Mantenir un compromís entre present i futur.
Respectar la jerarquia dels planejaments.
Evitar dispersions informes incompatibles amb el caràcter urbà.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 65
Estructurar el territori mitjançant un sistema d’espais oberts i de xarxes d’infraestructures i serveis.
Ordenar el creixement en el marc de Catalunya.
Integrar les àrees desestructurades.
Fomentar la intermodalitat dels transport i lligar-la als usos del sòl.
Planejar amb visió global europea.
2.3.4 Criteris específics d’aplicació a l’àmbit d’estudi En l’elaboració d’aquest Informe s’han pres com criteris d’aplicació de l’àmbit d’estudi, aquells que es consideren són específics de l’àmbit i que s’han extret en part dels establerts en les “Instruccions Tècniques d’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal” realitzades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el desembre del 2005. Aquests criteris són els següents:
1. Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.
2. Assegurar l’adaptació de l’ordenació, i en especial de les edificacions, a la
topografia de l’àmbit tenint en compte el pendent i les plataformes que el configuren.
3. Establir com a element bàsic i vertebrador de l’ordenació adoptada, un sistema
d’espais lliures que respongui, entre d’altres a criteris de biodiversitat urbana, fisicament continu i connectat a les xarxes urbanes i a les xarxes territorials exteriors.
4. Establir la zonificació i els usos del sector potenciant la seva plurifuncionalitat i
autonomia.
5. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos dels sòl amb una connexió amb les infraestructures viàries i una correcta integració amb la resta de la ciutat.
6. Fomentar la naturalització de l’espai urbà. 7. Assegurar el compliment del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de
l'aire, tenint en compte que Parets del Vallès pertany a la Zona Especial de Protecció Atmosfèrica per a partícules PM10.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 66
3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA
3.1 CARATERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ
Alternativa 1 L’Alternativa 1 desenvolupa l’àmbit del Sector “UP-5 Circuit” el qual presenta una superfície total de 201.725 m2. Aquesta superfície augmenta respecte a la proposada en el PGO de Parets del Vallès com a conseqüència de la incorporació dels terrenys procedents del terme de Montmeló4. L’Alternativa 1 presenta els següents paràmetres d’ordenació del sòl:
ALTERNATIVA 1 Superfície de l’àmbit 201.725,00 m2 Edificabilitat bruta màxima 99.631 m2 st Índex d’edificabilitat 0,49 m2 s/m2 s Cessions mínimes Vial (SV) 48.021,00 m2 23,81 % Verd (ZV) 28.947,00 m2 14,35 % Equipaments (EQ) 14.330,00 m2 7,10 % Superfície Sistemes 91.298,00 m2 45,26 % Superfície Zona Industrial 110.427,00 m2 54,74 %
Taula 13: Paràmetres generals de sòl i sostre de l’alternativa 1 (Font: Pla Parcial Sector “UP-5 Circuit”. Any 2008)
Descripció de la zonificació de l’Alternativa 1 La superfície de l’àmbit definit per l’Alternativa 1 presenta una superfície de 201.725 m2, dels quals 91.298 m2 corresponen a la superfície del sòl definida com Sistemes i els 110.427 m2 restants corresponen a la superfície establerta per a la zona qualificada com Zona Industrial aïllada ZI1. Pel que respecte a la distribució de la superfície establerta per a Sistemes, la Zona Verda té una superfície total de 28.947 m2, la superfície qualificada com a Equipaments és de 14.330 m2 i la de Viari és de 48.021 m2. La superfície definida com a Zona Verda (ZV) té una extensió de 28.947 m2 que correspon al 14,35% de la superfície total de l’àmbit de planejament. Les cessions mínimes per a zones verdes compleixen amb les determinacions establertes en l’article 63.2 del Decret Legislatiu 1/2005, segons el qual per a usos no residencials la cessió mínima per a zones verdes ha d’ésser el 10% de la superfície total de l’àmbit. Pel que respecte a la ubicació de les zones verdes dins de l’àmbit, aquestes es situen en l’exterior del Sector formant una franja verda que transcorre des de la vessant occidental de l’àmbit fins a la vessant oriental.
4 L’àmbit de l’alternativa 1 correspon a l’àmbit de la de la modificació puntual del PGO de Parets del Vallès Sector “UP-5 Circuit” aprovada inicialment el 19 de desembre de 2006.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 67
La superfície definida com a Equipaments (EQ) té una extensió de 14.330 m2 que correspon al 7,10 % de la superfície total de l’àmbit. Les cessions mínimes per a equipaments compleixen amb les determinacions expressades en l’article 63.2 del Decret Legislatiu 1/2005, segons el qual per a usos no residencials la cessió mínima per a equipaments ha d’ésser del 5% de la superfície total de l’àmbit. Pel que respecte a la ubicació de l’equipament aquest es situa en una parcel·la just a l’entrada del Sector. La xarxa viària (SV) del Sector presenta una superfície de 48.021 m2 que correspon al 23,81% de l’extensió total de l’àmbit. La xarxa viària està formada principalment per dos eixos principals en forma de creu, l’eix nord-sud que connecta la carretera C-17 amb el Sector i el nucli de Granollers i l’eix est-oest que connecta la carretera C-35 amb el Sector. La resta de xarxa viària és local i serveix per a comunicar les diferents edificacions previstes en l’àmbit. Pel que respecte a la superfície corresponent a Zona Industrial aïllada (ZI1) presenta una extensió de 110.427 m2 distribuïda en 10 parcel·les, les quals tenen una superfície superior a la mínima establerta al PGO vigent a Parets del Vallès. L’edificabilitat bruta assignada per l’àmbit és del 0,49 m2 sòl/m2 sostre, el que equival a una edificabilitat total de 99.631,50 m2 de sostre. La zonificació presenta una estructura homogènia, on els diferents usos tenen una ubicació molt marcada dins l’àmbit sense que s’entremesclin. D’aquesta manera l’ús pròpiament industrial es situa a l’interior de l’àmbit, la zona verda ocupa la franja més externa de l’àmbit i els equipaments es situen en una única parcel·la de 14.330 m2 just a l’entrada del sector.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 68
Il·lustració 25: Zonificació de l’Alternativa 1 (Font: Equip redactor del Pla Parcial del Sector “UP-5 Circuit”. Any 2007)
Descripció de l’ordenació de l’Alternativa 1 Pel que respecte a l’ordenació del Sector Circuit aquesta situa la línia d’edificació a una distància mitjana superior de 10 metres, arribant fins i tot als 50 metres, respecte al límit exterior de l’àmbit. Les edificacions industrials s’ubiquen en tres zones diferenciades segons les quals les edificacions presenten característiques diferents:
1. Una primera zona, adjacent a la carretera C-35, definida com activitat aparador que es situa en la cota més elevada del sector, per la qual cosa es regula de forma més estricta la seva alçada màxima, establint-se en 7 metres d’edifici acabat respecte a la plataforma de la planta baixa. Els Blocs N, O, P, Q i R presenten 1,5 plantes on la part oriental de l’edificació mitjançant una ordenació de volums adaptada a la rasant i presenten una alçada màxima de 10 metres.
2. Un segona zona, situada al llarg del nou eix nord-sud (que connectarà
la carretera C-17), on es preveu la implantació d’indústria mitjançant la tipologia naus en filera. L’alçada màxima prevista és de 10 metres d’edifici acabat. El nombre de plantes definides pels blocs que es situen en aquest àmbit (Bloc C, D, E i F) és d’1,5. Dins d’aquest àmbit es situa un edifici d’oficines amb PB+4 (Bloc F`). Destaca adjacent a la confluència dels eixos principals (eix nord-sud i eix est-oest amb la rotonda) la ubicació dels equipaments públics corresponents a l’àmbit (Blocs G, H i I).
3. Una tercera zona, situada en la vessant més occidental de l’àmbit i que
segueix el traçat de la carretera C-17, la qual comprene establiments industrials amb 1,5 plantes (Blocs A i B) i edificis per a oficines amb PB+6 (Blocs B’).
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 69
L’alçada màxima de les edificacions industrials no supera l’alçada màxima permesa en el planejament vigent establerta en 15 metres. L’ocupació total dels establiments industrials és de 50.765 m2, tenint en compte que la superfície corresponent al sòl d’aprofitament industrial és de 110.427 m2 l’ocupació global del sector industrial és del 48,69 %. Amb excepció de la parcel·la I3, cap de les parcel·les presenta una ocupació superior al 60%, complint amb l’ocupació màxima establerta en el planejament industrial. A més, els espais lliures de les parcel·les es sistemitzaran amb jardineria i arbrat presentaran una superfície mínima del 20%.
Parcel·la Superfície de la
parcel·la (m2)
Blocs Ocupació en
PB (m2)
Ocupació %
I1 8.223 Bloc A 3.000 36,48% Bloc B 3.009 Bloc B 1.320 I2 12.455 Bloc B’ 1.800 49,21%
I3 7.185 Bloc C 4.635 64,51% I4 11.810 Bloc D 6.907 58,48% I5 12.256 Bloc E 7.020 57,28%
Bloc F 6.026 I6 15.215
Bloc F’ 1.000 46,18% Bloc J 1.000 Bloc K 2.000 I7 9.241 Bloc L 1.000 43,29% Bloc M 1.000 Bloc N 4.638 I8 18.011 Bloc N 3.000 47,96% Bloc O 1.473 Bloc P 1.397 Bloc Q 1.197
I9 10.834
Bloc R 1.052 47,25% I10 5.197 Bloc S 1.291 24,84%
TOTAL 110.427 50.765 47,55%
Taula 14: Ocupació del sòl industrial en l’alternativa 1 (Font:Equip redactor del Pla Parcial Sector “UP-5 Circuit”. Any 2007)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 70
Il·lustració 26: Ordenació de l’Alternativa 1 (Font: Equip redactor del Pla Parcial del Sector “UP-5 Circuit”. Any 2007)
Tenint en compte el desnivell existent de l’àmbit, amb un pendent del 7% en direcció est-oest, els establiments industrials es situen adaptant-se topogràficament amb criteris d’implantació paisatgística. D’aquesta manera es modificarà el perfil existent per tal de permetre una major i millor adaptabilitat al terreny. A continuació es mostra l’adaptabilitat de les edificacions i la variació del perfil topogràfic a través de les seccions de l’àmbit:
Il·lustració 27: Secció 1 de l’àmbit d’estudi (Font: Equip redactor del Pla Parcial del Sector “UP-5 Circuit”. Any 2007)
Il·lustració 28: Secció 2 de l’àmbit d’estudi (Font: Equip redactor del Pla Parcial del Sector “UP-5 Circuit”. Any 2007)
Blocs B’
Bloc B Bloc A
Bloc B Bloc C Bloc D Bloc E Bloc F Bloc P
Perfil existent
Perfil existent
SECCIÓ 1 SECCIÓ 1
SECCIÓ 2
SECCIÓ 2
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 71
Alternativa 2 L’Alternativa 2 desenvolupa l’àmbit del Sector “UP-5 Circuit” el qual presenta una superfície total de 187.415 m2. Aquesta superfície prové de la incorporació dels terrenys procedents del terme de Montmeló i de la cessió del sòls per tal de resoldre l’enllaç del sector amb la xarxa viaria que envolta i defineix el propi sector, C 17 i C-25.5 L’Alternativa 2 presenta els següents paràmetres d’ordenació del sòl:
ALTERNATIVA 2
Superfície de l’àmbit 187.415,00 m2 Sostre 97.456,00 m2 Índex d’edificabilitat 0,52 m2 s/m2 s CESSIONS EL (Espais lliures) 16.878 m2 9,01 % ELPS (Espais lliures afectats a la protecció del vial 15.144 m2 8,08 % 10% ELEC (Equipament en Espai lliure) 1.351 m2 0,72 % 33.373 m2 17,81% EC (Equipaments) 4.431 m2 2,36% 90% ELEC (Equipaments en Espai lliure) 12.160 m2 6,49% 16.591 m2 8,85% ELEC (Equipaments en Espai lliure) 13.511 m2 7,21% SV (Sistema Viari) 33.500 m2 18,94% SVs (Sistema viari de servei) 2.491 m2 1,33% 37.992 m2 20,27% TOTAL CESSIONS 87.956 m2 46,93% ZONES ZI-C1 32.500 m2 17,34% ZI-C2 18.783 m2 10,02% ZI-C3 10.231 m2 5,46% ZI-C4 10.063 m2 5,37% ZI-C5 20.568 m2 10,97% ZI-Ce 7.315 m2 3,90% TOTAL ZONES 99.460 m2 53,07%
Taula 15: Paràmetres generals de sòl i sostre de l’alternativa 2 (Font: Pla Parcial Sector “UP-5 Circuit”. Any 2008)
5 L’àmbit de l’alternativa 2 correspon a l’àmbit de la de la modificació puntual del PGO de Parets del Vallès Sector “UP-5 Circuit” aprovada definitivament el 24 de febrer de 2008.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 72
Descripció de la zonificació de l’Alternativa 2 La superfície de l’àmbit definit per l’Alternativa 2 presenta una superfície de 187.415 m2, dels quals 87.956 m2 corresponen a la superfície del sòl definida com Sistemes i els 99.460 m2 restants corresponen a la superfície establerta per a la zona qualificada com Zona Industrial. Pel que respecte a la distribució de la superfície establerta per a Sistemes, els Espais lliures tenen una superfície total de 33.373 m2, la superfície qualificada com a Equipaments és de 16.591 m2, la zona qualificada com Equipaments en Espai lliure (ELEC) té una extensió de 13.511 m2, la superfície total de Viari és de 37.992 m2. La superfície definida com a Espais lliures té una extensió de 33.373 m2, dels quals 16.878 m2 corresponen a Espais lliures (EL), 15.144m2 corresponen a Espais lliures afectats a la protecció del sistema vial (ELPS) i 1.351 m2 corresponent a Equipaments en Espai lliure (ELEC). D’aquesta manera les cessions mínimes per a zones verdes compleixen amb escreix les determinacions expressades en l’article 65.4 del Decret Legislatiu 1/2005 (segons la qual per a usos no residencials la cessió mínima per a zones verdes ha d’ésser del 10% de la superfície total de l’àmbit) doncs la cessió corresponent a Espais lliures presenta una extensió corresponent al 17,81% de la superfície total de l’àmbit. Pel que respecte a la ubicació dels Espais lliures es preveu l’agrupació de la reserva de sistemes d’Espais lliures a l’extrem sud de l’àmbit com a continuïtat dels espais lliures ja consolidats a l’altra banda de la carretera C-17. A més, part de la reserva dels Espais lliures es situen entre les edificacions plantejades situats en l’encreuament amb rotonda dels dos eixos estructurants. La superfície definida com a Equipaments té una extensió de 16.951 m2 dels quals 4.431 m2 corresponen a Equipaments (EC) i 12.160 m2 corresponen a Equipaments en Espais lliures (ELEC). Les cessions mínimes per a Equipaments compleixen amb escreix les determinacions expressades en l’article 65.4 del Decret Legislatiu 1/2005, (segons la qual per a usos no residencials la cessió mínima per a equipaments ha d’ésser del 5% de la superfície total de l’àmbit) doncs la cessió corresponent a Equipaments presenta una extensió corresponent al 8,85% de la superfície total de l’àmbit. Pel que respecte a la ubicació, la reserva d’equipaments es situen a l’entorn dels espais lliures amb la voluntat de completar les reserves de sistemes d’espais lliures i dotar-los de centralitat i activitat. La xarxa viària presenta una superfície de 37.992 m2, dels quals 32.500 m2 correspon a Sistema Viari (SV) amb una extensió del 18,90 % de la superfície total de l’àmbit. Cal destacar els dos eixos principals en forma de creu, l’eix nord-sud que connecta el sector amb la carretera C-17 i el nucli de Granollers i l’eix est-oest que connecta el sector amb la carretera C-35. La resta de connexió viaria presenta una superfície 2.491 m2 corresponent a Sistema Viari de servei (SVs).
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 73
Pel que respecte a la superfície corresponent a Zona Industrial (ZI) presenta una extensió de 99.460 m2 distribuïda en 6 parcel·les:
ZI-Ce- Zona Industrial existent, amb una superfície de 7.315 m2 ZI-C1- Zona industrial d’implantació unitària, amb una superfície de 32.500 m2 ZI-C2- Zona industrial de grans naus, amb una superfície de 18.783 m2 ZI-C3- Zona industrial de grans naus/ús mixte, amb una superfíciede 10.231 m2 ZI-C4- Zona industrial d’alineació a vial, amb una superfície de 10.063 m2 ZI-C5- Zona industrial d¡alienació a vial/ús mixte, amb una superfície de 20.568
m2 L’edificabilitat bruta màxima assignada per l’àmbit és del 0,52 m2 sòl/m2 sostre, el que equival a una edificabilitat de 97.456 m2 de sostre totals.
Pel que respecte a la zonificació, aquesta presenta una estructura diversa, tant a nivell de les qualificacions existents com de llur distribució en l’àmbit. Tant és així que les Zones Verdes es situen adjacents a les diferents parcel·les d’origen industrial i aquestes adjacents als Equipaments, augmentant la concentració d’usos per unitat de superfície.
Il·lustració 29: Zonificació de l’alternativa 2 (Font: Pla Parcial Sector “UP-5 Circuit”. Any 2008)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 74
Descripció de l’ordenació de l’Alternativa 2 Les edificacions industrials s’ubiquen en tres zones diferenciades segons les quals les edificacions tindran nivells d’implantació diferents
1- Edificació situada al llarg de la carretera C-35, com a activitat aparador. Aquesta és situa a la cota més elevada del sector, per la qual cosa es fa necessari un control de la seva alçada màxima, que es fixa en 10,00 m d’edifici acabat respecte la plataforma de PB, i es planteja com una disposició ordenada dels diversos volums adaptats a les rasants que va determinant la carretera, servits pel nou vial de coronament previst. Aquesta ordenació de volums ritmada es completa amb la disposició d’altres edificacions a la banda oest que, adossant-se al volum aparador salven el desnivell entre el vial de coronament i el nou eix de connecta amb la C-35, el qual dóna servei a aquestes edificacions. L’alçada màxima prevista per aquestes edificacions és de 12,00 m d’edifici acabat. L’ordenació planteja la disposició de l’edificació al voltant d’un pati de maniobra i comunicació, ja sigui de dos edificis o d’un únic volum.
2- Edificació situada al llarg del nou eix nord-sud, amb connexió amb
la C-17 sentit Granollers. Es preveu la implantació d’activitat d’indústria mitjana, amb nous volums endreçats, de similars característiques i amb una alçada màxima prevista per aquestes edificacions de 12,00 m d’edifici acabat. El criteri formal d’ordenació d’aquestes edificacions és de potenciació de l’important eix viari que suposa la creació del nou accés cap a la C-17. A l’encreuament amb rotonda dels dos eixos estructurants de l’ordenació es planteja la possibilitat de situar-hi, juntament amb la peça confrontant d’equipaments públics amb una alçada màxima de PB+9PP, d’edificacions en alçada, de fins a PB +4PP, per tal de situar-hi usos d’oficines i similars, i que han de servir de contrapunt a l’actual edifici de Nutrexpa, situat confrontant amb el límit nord del sector.
3- Edificacions situades més en relació amb els nivells definits per la
carretera C-17:
Actual nau industrial preexistent, situada a la parcel·la 2 del pla parcial, i que es manté en la ordenació.
Edificació corresponent a la gran industria, l’ordenació de la qual bascula entre aquest nivell i el superior, definit pel nou eix nord-sud, per on es plantegen els seus accessos. Es tracta d’un edificació unitària, amb una ordenació fixada a través d’un gàlib d’ocupació, una alçada màxima per al cos principal i una altra específica per a elements tècnics propis de l’activitat que s’hi desenvoluparà.
Tota aquesta ordenació incorpora, a més, com a part fonamental de la seva gènesi, la necessitat d’efectuar unes reserves importants de sòl per a zones verdes i espais lliures i per a equipaments de titularitat pública, que permetin una major integració de la zona amb la resta del conjunt urbà, donant resposta a les especials condicionants topogràfics del sector. La proposa de nova zona verda es defineix com a eix vertebrador de l’ordenació del conjunt, com a nexe d’unió dels diversos sòls edificables del Pla parcial, fent de filtre visual de les edificacions situades a les cotes més altes del Pla parcial respecte la visual des del nucli de Parets i d’element de continuïtat de tots
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 75
els espais verds situats al llarg de l’Avinguda Francesc Macià que condueixen fins a la Plaça de la Vila. El quadre d’aprofitaments de l’alternativa 2 és el següent:
Edificabilitat
Parcel·la
Superfície de la parcel·la (m2)
Ocupació en m2 Ocupació
% m2 m2 st/m2 s
ZI-C1 32.500 21.125 65% 32.500 1,00
Z1-C2 18.783 11.270 60% 15.965 0,85
Z1-C3 10.231 6.139 60% 14.119 1,38
Z1-C4 10.063 5.032 50% 8.051 0,80
Z1-C5 20.568 10.284 50% 20.568 1,00
Z1-Ce 7.315 3.657 50% 6.271 0,85
Taula 16: Quadre d’aprofitaments del’alternativa 2 (Font: Pla Parcial Sector “UP-5 Circuit”. Any 2008)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 76
3.2 ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ A tall de resum i com a recordatori s’ha considerat oportú fer present que en la Memòria Ambiental de la Modificació del PGO de Parets del Vallès (aprovada definitivament en data 24 de febrer de 2008) corresponent al Sector Circuit, àmbit del present informe, es van determinar com a aspectes rellevants per a l’avaluació ambiental del Pla Parcial del Sector “UP-5 Circuit” els següents aspectes:
⇒ Integració paisatgística de les futures edificacions ⇒ Adaptació dels edificis a la morfologia del terreny ⇒ Model d’ocupació del sòl ⇒ Zonificació adequada de les zones verdes
Seguint aquest criteri, a continuació s’analitzen les alternatives d’ordenació. Impacte paisatgístic i adaptació a la topografia
• L’alternativa 1 i l’alternativa 2 alternatives situen edificacions amb PB en la cota més elevada del sector amb una alçada màxima de 7 i 10 metres, inferior a la màxima alçada permesa per la normativa establerta 15 metres.
• L’alternativa 1 i l’alternativa 2 proposen la ubicació d’edificacions industrials
mitjançant plataformes edificables que s’adapten al màxim a les condicions del terreny, per tal realitzar una integració paisatgística de les edificacions en relació a les condicions del terreny.
• En l’alternativa 1 es proposen major nombre de blocs corresponents a oficines,
terciari i equipaments, els quals tenen una alçada superior a les edificacions industrials. En l’alternativa 2, en canvi, es proposen menor nombre de blocs destinats a aquests usos i, per tant, el nombre d’edificacions amb alçades superiors és menor. Val a dir, a més, que en el cas de l’alternativa 2 aquestes edificacions més altes no s’ubiquen en la zona occidental de l’àmbit que és la zona més visible de l’àmbit i, per tant, aquella en la qual la fragilitat paisatgística és major i on es requereixen mesures més estrictes per a minimitzar l’impacte visual de les edificacions.
• L’alternativa 2 incrementa de forma substancial les cessions a zones verdes i
espais lliures respecte l’alternativa 1 ( 33.373 m2 de superfície de zones verdes i espais lliures de l’alternativa 2 respecte als 28.947 m2 de superfície de zones verdes i espais lliures de l’alternativa 1). D’aquesta manera, amb aquesta important reserva d’espais lliures que realitza l’alternativa 2 s’aconsegueix en part una major reducció de l’impacte paisatgístic de les edificacions.
• L’alternativa 1 proposa dues zones verdes (ZV) que s’ubiquen ambdues en el
límit de l’àmbit, concretament en la franja sud-est i est i al sud-oest. Aquestes zones tenen un clara funció d’apantallament visual. L’alternativa 2, en canvi, proposa una trama mesclada de parcel·les, vials i zones verdes, que ocupa tot l’àmbit i concentra, a més, part de les zones verdes en els enclaus estratègics amb major fragilitat paisatgística (la qual cosa permet realitzar un millor filtre visual de les edificacions). A més l’alternativa 2 manté com a espai lliure les franges límit de l’àmbit sud-est i est que, com en el cas de l’alternativa 1, actuen com apantallament visual.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 77
• L’alternativa 2, a diferència de l’alternativa 1, proposa una rambla verda en l’eix nord-sud en direcció al nucli de Granollers formada per un sistema arbrat que té la funció d’ apantallament visual de les edificacions del propi polígon i també té la funció d’apantallament visual del Polígon Industrial Can Llevant adjacent a l’àmbit.
• L’alternativa 2 incorpora mesures d’integració paisatgística dels diferents
elements que conformen el sector mitjançant un tractament acurat dels talussos i la disposició estratègica de vegetació autòctona mentre que l’alternativa 1 no incorpora mesures a tal efecte.
• L’alternativa 2 incorpora mesures d’integració paisatgística respecte a
l’emplaçament i disposició de vehicles de tal manera que quedin fora de la visual de les avingudes i carrers mentre que l’alternativa 1 no incorpora mesures a tal efecte.
Model d’ocupació i ordenació del sòl
L’alternativa 2 respecte a l’alternativa 1 proposa una major i rellevant mescla entre sistemes i zones, creant una teixit urbà caracteritzat per una barreja de usos. Aquesta estructura és més diversa respecte a les qualificacions existents en l’alternativa 1 com la seva distribució de la seva distribució dins de l’àmbit, augmentant la diversitat d’usos per unitat de superfície.
L’alternativa 2 respecte a l’alternativa 1 situa les reserves d’equipaments
previstes entorn els espais lliures dotant al sector d’una gran centralitat i activitat, la qual cosa incrementa la plurifuncionalitat i autonomia del sector.
L’alternativa 2 respecte a l’alternativa 1 resol l’enllaç del sector amb la xarxa
viària general que l’envolta i el defineix, permetent integrar el sector amb l’estructura bàsica del seu entorn i en especial amb la resta de la ciutat.
Ordenació adequada de les zones verdes i els espais lliures
L’alternativa 2 respecte a l’alternativa 1 reforça la continuïtat de l’espai destinat
com a zona verda com a eix vertebrador de l’ordenació alhora que dóna continuïtat a l’ordenació de tots els espais verds situats al llarg de l’Avinguda Francesc Macià.
L’alternativa 2 respecte a l’alternativa 1 incorpora mesures que fomenten la
naturalització de l’espai urbà mitjançant la preservació els elements naturals existents, i la utilització i ubicació estratègica de zones verdes, així com la utilització adequada d’espècies vegetals autòctones.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 78
3.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ SELECCIONADA
L’Alternativa 2 és l’alternativa d’ordenació proposada pel següents motius:
Permet una millor integració paisatgística i en garanteix la seva qualitat en presentar una major superfície i millor distribució de les zones verdes i els espais lliures, doncs les ubica en enclaus estratègics disminuint l’impacte paisastgístic de les edificacions.
Permet una millor integració paisatgística i en garanteix la seva qualitat en
crear un apantallament visual en el límit sud-est i est i sud-oest de l’àmbit, així com creant en l’eix nord-sud en direcció al nucli de Granollers una rambla verda formada per un sistema arbrat que té la funció d’ apantallament visual de les edificacions del propi polígon i també té la funció d’apantallament visual del Polígon Industrial Can Llevant adjacent a l’àmbit.
Permet una millor integració paisatgística i en garanteix la seva qualitat en
situar a la cota més elevada del sector edificacions amb una alçada menor que la màxima permesa per la normativa vigent.
Adapta tant l’ordenació com les edificacions a les característiques del sector de
manera que les plataformes edificables s’adapten al màxim a la topografia de l’àmbit i limita el pendent dels talussos.
Estableix com a element bàsic i vertebrador de l’ordenació el sistema d’espais
lliures i zones verdes, el qual permet una millor integració de les edificacions alhora que dóna continuïtat a l’ordenació dels espais lliures ja consolidats, situats en l’entorn.
Potencia la plurifuncionalitat i autonomia del sector mitjançant l’increment de la
diversitat d’usos per unitat de superfície afavorint alhora una major heterogeneïtat i barreja de funcions.
Potencia la plurifuncionalitat i autonomia mitjançant la ubicació estratègica de la
reserva d’equipaments al voltant dels espais lliures, dotant al sector d’una major activitat i centralitat.
Fomenta la naturalització de l’espai urbà mitjançant la incorporació de mesures
destinades a millorar la qualitat de les zones urbanes i la integració paisatgística.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 79
3.4 MESURES PER A LA PRESERVACIÓ AMBIENTAL En l’elaboració de la proposta d’ordenació seleccionada s’han incorporat mesures ambientals que milloren la proposta de planejament del Sector Circuit mitigant els impactes associats als aspectes mediambientals rellevants. D’aquesta manera, les mesures incorporades en la proposta d’ordenació van dirigides a millorar substancialment els següents aspectes mediambientals:
3.4.1 Mesures ambientals obligatòries per a la proposta d’ordenació del Pla Parcial
3.4.1.1 Mesures ambientals que mitiguen l’impacte paisatgístic fomenten la naturalització del medi urbà
La proposta del Pla Parcial inclou criteris d’integració per a reduir l’impacte paisatgístic previst en el desenvolupament del Sector Circuit i per a reduir l’impacte en l’entorn del Sector UP-5 Circuit. Aquestes mesures correctores són les següents:
La proposta de desenvolupament presenta una superfície considerable de cessions a zones verdes i espais lliures (17,81% de la superfície total de l’àmbit). A més la proposa de nova zona verda es defineix com a eix vertebrador de l’ordenació del conjunt, com a nexe d’unió dels diversos sòls edificables del Pla parcial, fent de filtre visual de les edificacions situades a les cotes més altes del Pla parcial respecte la visual des del nucli de Parets del Vallès.
La proposta de desenvolupament estableix com a element bàsic i vertebrador
de l’ordenació el sistema d’espais lliures i zones verdes, el qual permet una millor integració de les edificacions alhora que dóna continuïtat a l’ordenació dels espais lliures ja consolidats, situats en l’entorn.
La proposta de desenvolupament ubica en la vessant amb cota més alta de
l’àmbit edificacions amb una alçada màxima de 10 metres, significativament menor a la permesa pel planejament vigent, el qual l’estableix en 15 metres.
La proposta de desenvolupament ubica les edificacions adaptant-se al perfil
topogràfic existent evitant la transformació dels tal·lusos. D’aquesta manera es potencien els aterrassaments intermitjos en comptes de les grans explanacions.
La proposta de desenvolupament ubica en l’eix nord-sud en direcció al nucli de
Granollers una rambla verda formada per un sistema arbrat que té la funció d’ apantallament visual de les edificacions del propi polígon i també té la funció d’apantallament visual del Polígon Industrial Can Llevant adjacent a l’àmbit.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 80
La proposta de desenvolupament del Sector Circuit UP-5 situa a l’encreuament
de la rotonda un peça d’equipaments amb una alçada referida a PB+9 i edifcacions amb alçada PB+4 que permet realitzar una actuació singular a nivell de disseny incrementant doncs la qualitat paisatgística en comptes de suposar un increment de l’impacte. Aquests edificis singulars serviran de contrapunt a l’actual edifici de Nutrexpa (adjacent a l’àmbit), el qual té un elevat impacte paisatgístic en l’entorn.
La proposta de desenvolupament inclou un recull de mesures que s’incorporen
en les Normes Urbanístiques amb l’objectiu de disminuir l’impacte ensems que s’incrementa la qualitat paisatgística de l’àmbit:
Article 13.13.- Espais no edificables: - Els espais lliures de les parcel·les podran ser utilitzats per a estacionaments i molls de càrrega i descàrrega, sistematitzant-se amb arbrat i jardineria. - S’enjardinaran tots els espais lliures que no tinguin una funció concreta i es tindrà especial cura de les franges que enfronten als vials. - Es prohibeix l’emmagatzematge de deixalles i residus dins d’aquest espai. - El projecte d’edificació contindrà la definició i disseny dels espais exteriors. Article 13. 15.- Publicitat i retolació: es restringirà tota senyalització i publicitat dins del recinte de la parcel·la, els cartells o rètols hauran d’estar inclusos dins del volum edificat de les edificacions, sense sobresortir cap element per sobre d’aquest. En tot cas caldrà el corresponent permís municipal. Article 17. Regulació dels sistemes Sistema viari (clau SV) (...) 2.- Tots els espais que no es prevegin per l’estricte ús circulatori i tingui mides suficients, hauran de condicionar-se adequadament amb arbrat i mobiliari urbà. 4.- Per norma general, no s’admet l’aparcament de vehicles en els vials pròpiament dits. 5.- Les instal·lacions i serveis públics transcorreran a l’interior dels terrenys del sistema viari. Totes les conduccions de les instal·lacions esmentades es faran soterrades. 6.- No s’admet la ubicació, dintre d’aquest sistema, de subcentrals de recepció ni estacions transformadores d’ electricitat, estacions reguladores de gas, unitats de bombeig d’aigua ni depuradores d’aigües residuals ni similars. (...)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 81
CAPÍTOL 5. REGULACIÓ DELS ESPAIS LLIURES DE DOMINI PRIVAT Article 24. Determinacions de caràcter general (...) 4.- En les zones d’edificació aïllada, es destinarà un mínim del 20% de la superfície de la parcel·la a enjardinament. (...) Article 26. 3.- Aparcament en superfície: - L’aparcament en superfície no podrà ocupar, en cap cas, la franja perimetral de la parcel·la que es descriurà a continuació i que tant sols es podrà destinar a l’enjardinament. - Els vehicles hauran de quedar ocults de les visuals des de les avingudes i espais públics, per mitjà de talussos i masses de vegetació disposada a tal efecte. - En les zones amb ordenació aïllada de les edificacions, podrà utilitzar-se com aparcament un màxim del 20% de la superfície de la parcel·la. - Els aparcaments en superfície es construiran amb una forta component d’enjardinament. Com a mínim, es plantarà un arbre de tamany mitjà (segons els criteris ja exposats) per cada quatre places d’aparcament projectades. Podran utilitzar-se pèrgoles cobertes de vegetació. - Els testers de les bateries, els talussos entre platges i els perímetres, s’enjardinaran amb vegetació arbustiva resistent, pradera i arbrat, amb dispositius de reg automàtics. - En cap cas es podran disposar bateries de més de dotze places d’aparcament sense deixar-hi un pas plantat i enjardinat entre elles. - En el cas d’utilitzar-se murets de contenció de terres entre les plataformes d’aparcament, aquests murs tindran una alçada màxima d’1,20m (presa des del paviment acabat del nivell inferior). Al cap dels murets, es reservarà una franja enjardinada per tal de plantar-hi vegetació cobertora. - En el cas d’utilitzar-se talussos, tindran un pendent màxim d’1:3 (3m en horitzontal per 1m en vertical). (...). Article 27. Espais lliures privats (...) 3.- Zones de càrrega i servei (...) - Les zones de càrrega situades en els laterals o fons de parcel.Ia, hauran de situar-se a una distància mínima de 15m deIs carrers o vies d’accés més pròximes i seran ocultades de les visuals des dels carrers per mitjà de masses de vegetació i arbrat. Els molls i les portes de càrrega, en cap cas se situaran a menys de 30m de la línia de separació entre la parcel·la i el carrer. 4.-Espècies vegetals a utilitzar (...) - L’enjardinament haurà de mantenir-se en condicions òptimes. - Qualsevol zona no pavimentada situada en l’interior de les parcel·les, així com la franja perimetral enjardinada, es dedicaran exclusivament a la plantació d’arbrat i espècies vegetals. - Les zones enjardinades i les obres exteriors a l’edifici, una vegada obtinguda la llicència, hauran de construir-se dins d’un termini de 60 dies des de la finalització de les obres de construcció de l’edifici. El propietari mantindrà en tot moment la jardineria en perfecte estat. - En el cas de que el propietari, arrendatari u ocupant de la parcel·la, no solucioni una deficiència en el manteniment, dins dels 20 dies següents a la seva notificació per escrit, l’Ajuntament podrà realitzar qualsevol correcció o millora en el manteniment, a expenses del propietari de la parcel·la en qüestió, previ requeriment a 1’efecte. - El propietari de la parcel·la, conservarà tota la vegetació natural que existeixi dins de la mateixa. Hauran d’extremar-se les precaucions durant
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 82
qualsevol activitat de construcció, per tal d’evitar de malmetre els arbres i arbustos existents. (...) 5.- Talussos, desnivells i murets - La màxima pendent admissible pels talussos serà d’1:3. Els talussos es plantaran amb pradera o espècies del tipus horizontalis i estaran convenientment drenats en la seva base. No es plantaran arbres, en cap cas, en la cota més alta del talús. - En cas d’emprar murets de contenció de terres, aquests tindran una alçada màxima d’1,20m, mesurada des del paviment o jardí acabat, situat en la cota més baixa. - Els murets es podran deixar vistos si estan revestits amb material ceràmic, pedra aplacada, pedra col·locada en sec o solucions similars. En qualsevol altre cas, es garantirà el recobriment a base de plantes cobertores. 6.- Instal.lacions i serveis (...) - Els contenidors d’escombraries se situaran, en tots els casos, protegits de les vistes per masses d’arbrat i murs tanca-vistes construïts amb els mateixos materials emprats en les edificacions principals. Tindran una alçada màxima d’1,40m, presa des del pla d’assentament dels contenidors. - Les estacions transformadores d’electricitat, grups electrògens, valvuleries de les xarxes de serveis, etc, es centralitzaran en un únic volum auxiliar que haurà de ser tractat amb criteris d’edifici principal. Se situaran en l’interior de masses arbrades i es plantaran espècies cobertores al peu dels tancaments.
3.4.1.2 Mesures ambientals per a la protecció del medi ambient atmosfèric
En la proposta d’ordenació cal restringir els usos industrials que es poden
establir en el Sector UP-5 Circuit. D’aquesta manera es prohibeixen aquelles activitats classificades dins el Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminadores de l’Atmosfera dins el Grup A definit en l’annex I del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.
La proposta d’ordenació propicia un teixit amb una diversitat d’usos
caracteritzats per una barreja de funcions localitzat a una distància que permet una connexió mitjançant transport públic i bicicleta amb el nucli de Parets del Vallès.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 83
3.4.2 Mesures i recomanacions ambientals de la urbanització i edificació del Sector A continuació es mostren les mesures i recomanacions ambientals que s’han de tenir en compte al llarg del procés de desenvolupament del Pla, des del previ procés de preparació del terreny fins al posterior urbanització i edificació del Sector.
3.4.2.1 Altres mesures complementàries per a la reducció de l’impacte paisatgístic
Mesures ambientals establertes en la fase de construcció
S’haurà de remullar el terreny amb aigua cada dia abans d’iniciar les treballs de construcció per evitar la generació de pols.
Evitar l’acumulació de residus de construcció en les zones més visibles d’accés
a la parcel·la. Mesures ambientals establertes en el disseny del Sector Circuit
Les espècies arbòries i arbustives destinades a l’enjardinament tant de les
zones verdes com dels espais lliures d’edificació de les parcel·les privades hauran de ser autòctones i de baix consum hídric i baixes exigències de manteniment. A més s’ha de prioritzar la barreja d’espècies multicromàtiques i multiperiòdiques (combinar espècies perennes amb caduques).
Pel que respecte a l’arbrat de les voreres hauran de tenir una alçada mínima de
6 metres i amb un perímetre mínim adequat. L’enllumenat viari no podrà superar en alçada els arbres ubicats en les voreres
i la il·luminació dels edificis haurà d’estar dirigida cap a la façana dels mateixos. Els aparells de climatització es situaran fora de la visual dels peatons i es
prohibeix expressament en el seu emplaçament en les façanes.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 84
3.4.2.2 Mesures establertes en el Pla d’Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de l’àrea metropolitana de Barcelona
Les mesures que s’exposen a continuació formen part de les mesures exposades en el Pla d’Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aprovat pel Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig. Aquestes mesures ambientals tenen com a objectiu reduir l’emissió dels contaminants, sobretot pel que respecte a les partícules en suspensió amb un diàmetre inferior a 10 micres (PM10) doncs el terme municipal de Parets del Vallès està inclòs dins la Zona Protecció Especial per l’Ambient Atmosfèric per aquest contaminant. Criteris ambientals a aplicar en la construcció, la rehabilitació i la demolició dels edificis i estructures
Cobrir les façanes amb lones o dispositius similars, instal·lar tubs encapsulats i embolicar-los amb lones i efectuar la descàrrega de runes o materials pulverulents a contenidors tancats amb lones o dispositius d’eficàcia similar.
Ruixar amb aigua en les operacions de demolició. Instal·lar sistemes per minimitzar l’emissió de partícules en la càrrega i
manipulació de material pulverulent. Cobrir completament el material pulverulent que transporten els camions i
controlar que l’alçada de la càrrega és inferior a l’alçada del contenidor del vehicle de transport.
Criteris ambientals per minimitzar la resuspensió de partícules atribuïbles al trànsit per vials pavimentats Aquestes mesures s’aplicaran en el procés d’urbanització del sector quan els vials ja pavimentats es troben propers a activitats de construcció de les quals poden rebre aportacions de materials sòlids, pols o fang.
Implantar sistemes per augmentar i/o mantenir el grau d’humitat principalment en els punts susceptibles d’incorporar material pulverulent.
Realitzar el manteniment adequat de les superfícies de rodament.
Criteris ambientals per a minimitzar a la resuspensió de partícules atribuïbles al trànsit per vials no pavimentats Aquestes mesures s’aplicaran en la fase d’execució de les obres en els quals es produeixi trànsit de vehicles, majoritàriament pesats, pels vials encara no pavimentats, doncs la circulació de vehicles per vials no pavimentats comporta la resuspensió de partícules d’aquestes contaminants.
En vials on la circulació de vehicles sigui superior a 10 vehicles/dia, valor
calculat com a mitjana mensual, el titular de la via ha de procedir a tractar adequadament les superfícies de rodament en el tram corresponent, mitjançant preferiblement un escombratge o aspiració del vial i un posterior ruixament d’aigua.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 85
Plans de mobilitat als centres de treball i centres generadors de mobilitat
Cal assegurar l’arribada del transport públic al Sector i alhora que permeti la
connexió intermodal amb els altres transports públics existents al municipi (tren de rodalies, busos urbans i interurbans).
3.4.2.3 Mesures establertes per al foment de l’eficiència i l’estalvi de recursos
Disminuir el consum d’aigua
En l’enjardinament del sector únicament es podran emprar espècies autòctones i que alhora siguin espècies de baix manteniment i de baix consum hídric.
El sistema de reg de les zones enjardinades serà per goteig i el seu control es
realitzarà mitjançant un sistema automàtic. Disminuir el consum d’energia i fomentar l’ús d’energies renovables
Es donarà prioritat al màxim aprofitament de la llum natural. Així doncs el disseny de la forma i dimensió dels locals; l’orientació, situació i mida de les obertures, acabat superficial dels materials exteriors i interiors es realitzarà per tal què aquest aprofitament sigui màxim.
Es potenciarà l’aïllament tèrmic de les edificacions per tal d’evitar els guanys i
pèrdues innecessàries, conjuminant el nivell de confort i l’eficiència tèrmica. S’incorporaran mecanismes per al control de la radiació solar en qualsevol
època de l’any, sense interferir en l’accés de la llum a l’interior de l’edifici.
Caldrà donar compliment als criteris de sostenibilitat establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoficiència dels edificis.
Fomentar la reutilització de materials i la utilització de materials constructius de baix impacte
Les terres que provindran del moviment de terres corresponent a les obres d’execució hauran de ser emprades en la mesura del possible en el mateix Sector. D’aquesta forma. s’aprofitarà l’excedent de material procedent evitant així el transport del material sobrant a altres indrets.
Es fomentarà la utilització de materials i sistemes constructius durables , si és
possible amb algun tipus de distintiu de qualitat ambiental que garanteixi un impacte ambiental tant baix com es pugui (fabricat amb components reciclats, amb consum energètic baix, reutilitzable i/o reciclable).
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 86
Realitzar una gestió adequada dels residus
Caldrà donar compliment a l’article 43 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,
reguladora dels residus, el qual estableix que cal preveure la reserva d’espais suficients en la xarxa viària del Sector per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport dels residus municipals, especialment per a contenidors de recollida selectiva.
Durant les obres d’urbanització i edificació s’haurà de donar compliment a les
determinacions expressades en l’Ordenança municipal de la gestió controlada dels residus d’obra de Parets del Vallès.
Prevenir la contaminació per l’abocament d’aigües residuals
Cal preveure que l’abocament d’aigües residuals de les futures activitats s’haurà de realitzar al sistema de clavegueram existent en el terme municipal de Parets del Vallès per tal de què siguin tractades a l’estació depuradora de Montornès del Vallès.
Prevenir la contaminació lluminosa
Caldrà donar compliment a l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 87
4 IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES EFECTES DE L’ORDENACIÓ SOBRE EL MEDI AMBIENT
4.1 PROBABLES EFECTES DE L’ORDENACIÓ
4.1.1 Efectes sobre el medi físic El desenvolupament del Pla Parcial del Sector UP-5 Circuit com a conseqüència de la transformació del sòl que es portarà a terme té irremediablement un efecte negatiu sobre el medi físic. No obstant, aquest efecte negatiu es veu significativament reduït doncs la proposta d’ordenació situa les edificacions i els vials de tal manera que s’adapten a la morfologia existent de l’àmbit evitant una transformació agressiva del perfil topogràfic existent. A més, com a mesures correctores proposades en la urbanització s’estableix que les terres que provindran del moviment de terres en la mesura del possible corresponent a les obres d’urbanització i edificació hauran de ser emprades en el mateix Sector. La caracterització dels efectes derivats del desenvolupament del Pla Parcial sal medi físic és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Moviment de terres en les obres d’urbanització i edificació
Taula 17: Caracterització dels efectes sobre el medi físic del desenvolupament de Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Tenint en compte les mesures ambientals incorporades en la proposta d’ordenació l’impacte ambiental generat en el medi físic es considera compatible.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 88
4.1.2 Efectes sobre el medi biòtic
4.1.2.1 Efectes sobre la vegetació i la fauna
Els efectes sobre la vegetació i la fauna present no esdevenen aspectes mediambientalment rellevants, doncs en l’actualitat la presència de vegetació és reduïda. Malgrat el desenvolupament del Sector suposi la pèrdua d’aquesta vegetació es considera un efecte totalment compatible sobretot tenint en compte l’augment de la superfície arbrada i enjardinada de les zones verdes que suposarà el desenvolupament del Pla Parcial. A més s’ha de tenir en compte que actualment la vegetació no tindrà cap tipus de manteniment ni millora i, en canvi, la urbanització del Pla Parcial si ho haurà de contemplar. Pel que respecte a la fauna, malgrat el desenvolupament del Pla Parcial suposa la desaparició d’un hàbitat potencial per a diverses espècies de fauna, sobretot per a les espècies avícoles presents en la zona, no es considera un efecte sever pel que respecte a la supervivència d’aquestes espècies en el territori. La caracterització dels efectes derivats del desenvolupament del Pla Parcial a la vegetació i a la fauna en l’àmbit d’estudi és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre la vegetació
Efectes sobre la fauna
Taula 18: Caracterització dels efectes sobre la vegetació i fauna del desenvolupament de Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Tenint en compte que s’augmenta la superfície arbrada i enjardinada del Sector, el desenvolupament del Pla tindrà un efecte positiu sobre la vegetació.
4.1.2.2 Efectes sobre els espais naturals protegits i connectors
L’àmbit d’estudi no esdevé un espai de protecció natural ni estratègic respecte a la fragmentació i connectivitat ecològica de l’entorn, conseqüentment el desenvolupament del Pla Parcial no tindrà cap efecte sobre els aspectes suara esmentats, sobretot tenint en compte que es troba situat en un entorn totalment urbanitzat i fragmentat.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 89
4.1.2.3 Efectes sobre el paisatge
L’efecte negatiu més significatiu del desenvolupament del Pla Parcial és l’imapcte paisatgístic que él mateix comporta. Com s’ha esmentat anteriorment malgrat l’entorn immediat del sector disminueix tant la qualitat com la fragilitat paisatgística de l’àmbit, aquestes es consideren importants per la heterogeneïtat paisatgística que aporta tenint en compte l’entorn urbanitzat i sobretot per la gran visibilitat que té el sector com a conseqüència de llur situació. D’aquesta manera en previsió de l’impacte paisatgístic derivat del desenvolupament del Pla Parcial, la proposta de planejament inclou notables i suficients mesures correctores encaminades a la integració paisatgística del futur polígon industrial en el seu entorn, i fins i tot, encaminades a augmentar la qualitat paisatgística del Sector. Per aquesta raó, l’efecte més significatiu sobre el paisatge es produeix durant la fase d’execució i edificació del Sector, doncs es produeix una pèrdua significativa de la qualitat paisatgística de l’àmbit con a conseqüència dels següent impactes:
Accions Impactes
Condicionament del terreny
Impacte visual per la generació de pols Impacte visual per la presència de maquinària pesada. Disminució de la sensació hedònica del paisatge per augment de soroll. Impacte visual per la pèrdua de coberta vegetal Impacte visual per moviment de terres
Construcció de les edificacions
Impacte visual per la generació de pols i per la generació de residus. Impacte visual per la presència de maquinària pesada. Disminució de la sensació hedònica del paisatge per augment de soroll.
Enjardinament Impacte visual per canvi de cromatisme i de coberta del sòl. Impacte visual per generació de residus.
Taula 19: Impactes associats en la fase de construcció que redueixen la qualitat paisatgística (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
La caracterització dels efectes derivats durant les obres d’execució del desenvolupament del Pla Parcial sobre el paisatge és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
OBRES D’URBANITZACIÓ EDIFICACIÓ DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre el paisatge
Taula 20: Caracterització dels efectes sobre el paisatge durant les obres d’execució en el desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 90
Malgrat durant les obres d’execució i edificació es produeix una pèrdua de la qualitat paisatgística, tenint en compte les mesures ambientals correctores que s’han pres en consideració i la temporalitat dels efectes es considera que l’impacte és totalment compatible. Les mesures d’integració paisatgístiques establertes tant en la proposta d’ordenació aporten una millora substancial en la qualitat paisatgística de l’àmbit. La caracterització dels efectes del desenvolupament del Pla Parcial sobre el paisatge és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre el paisatge
Taula 21: Caracterització dels efectes del paisatge del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
D’aquesta manera es pot afirmar que la proposta de desenvolupament del sector amb les mesures ambientals sobre paisatge incorporades té un efecte positiu i augmenta la qualitat del paisatge.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 91
4.1.3 Efectes sobre la socioeconomia i la cultura
4.1.3.1 Efectes sobre la socioeconomia
Actualment l’àmbit d’estudi presenta una ocupació dedicada majoritàriament a l’explotació agrícola (principalment conreus herbacis). Amb el desenvolupament del Pla Parcial es produirà una modificació en l’aprofitament del sòl, passant d’agrícola a industrial. Tenint en compte els valors desiguals que presenten en el terme municipal de Parets del Vallès respecte a l’ocupació el sector agrícola i l’industrial (0,7% de l’ocupació es dedica al sector agrícola i el 41,5% al sector industrial) i sobre l’aportació al Valor Afegit Brut al municipi (el sector agrícola aporta el 0,3% al Valor Afegit Brut del municipi mentre que el sector industrial aporta el 59,5%) es pot afirmar que el desenvolupament del Pla Parcial tindrà un efecte significativament positiu sobre l’economia. D’una banda perquè el sector industrial presenta una capacitat d’absorció de personal laboral major, contribuint a l’augment de llocs de treball que es beneficiarà no tan sols el municipi de Parets del Vallès sinó la comarca del Vallès i, d’un altra banda, perquè el sector industrial augmentarà la riquesa econòmica incrementant el Producte Interior Brut del municipi. La caracterització dels efectes del desenvolupament del Pla Parcial sobre la socioeconomia és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre la socioeconomia
Taula 22: Caracterització dels efectes sobre la socioeconomia del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 92
També s’ha de tenir en compte, que durant les obres d’execució del sector també incrementarà encara de forma temporal la riquesa econòmica del municipi, amb l’increment de llocs de feina i de l’aportació al valor afegit brut que suposa el sector de la construcció respecte el sector agrícola. La caracterització dels efectes de les obres d’execució del desenvolupament del Pla Parcial sobre la socioeconomia és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
OBRES D’URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre la socioeconomia
Taula 23: Caracterització dels efectes del paisatge del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
El desenvolupament del Pla Parcial tindrà un efecte positiu en l’economia del terme municipal des de la fase d’execució fins a la fase final de desenvolupament.
4.1.4 Efectes sobre els vectors ambientals
4.1.4.1 Efectes sobre la qualitat atmosfèrica
Efectes sobre la contaminació atmosfèrica El municipi de Parets del Vallès forma part de la Zona d’Especial Protecció Atmosfèrica per les partícules inferiors a 10 micres (PM10) definida en l’annex I del Decret 226/2006. Les principals fonts d’emissió de PM10 són per una banda el transport terrestre (46% del total de les emissions) i a l’activitat industrial (38% de les emissions totals). D’aquesta manera, el desenvolupament del Pla Parcial tindrà un efecte negatiu en la qualitat atmosfèrica, doncs augmentarà les emissions de les PM10 com a conseqüència de l’increment de la mobilitat que generarà el nou sector i de l’augment de les emissions de contaminants derivades de la pròpia activitat industrial que s’implementarà.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 93
Per a reduir les emissions que generarà el desenvolupament del sector s’han incorporat en la proposta d’ordenació les mesures ambientals establertes en el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona6 així com d’altres més restrictives com prohibir la implantació d’activitats industrials classificades dins el Grup A del Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminadores de l’Atmosfera i assegurar l’arribada d’un transport públic al Sector que permeti connectar amb els altres sistemes de transport públic existent en el municipi (tren de rodalies, bus intra i interurbans). La caracterització dels efectes del desenvolupament del Pla Parcial sobre la contaminació atmosfèrica és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre la qualitat atmosfèrica
Taula 24: Caracterització dels efectes del paisatge del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Malgrat la implantació de les mesures correctores ambientals, el desenvolupament del sector incrementarà les emissions contaminants, concretament de les PM10, tenint en compte que la capacitat d’absorció per aquestes partícules del terme municipal és baixa, es considera que l’impacte associat a la pèrdua de qualitat atmosfèrica serà sever. Efectes sobre la contaminació acústica El desenvolupament del Sector incrementarà les immissions sonores doncs augmentarà el trànsit rodat de la zona i ubicarà noves activitats que esdevindran focus de soroll. No obstant, aquests desenvolupament no comportarà un increment substancial dels nivells d’immissió sonors actuals, totalment determinats per la mobilitat generada en les xarxes viàries adjacents. Pel que respecte a les immissions sonores procedents del trànsit rodat a l’interior del polígon es reduiran significativament doncs s’ha incorporat en la proposta d’ordenació la mesura ambiental de limitar la velocitat màxima en l’interior del polígon a 30 km/h. Les immissions procedents de les activitats industrials no es podran determinar perquè dependran del tipus d’activitat que s’ubiqui.
6 Aprovat pel Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 94
La caracterització de l’efecte sobre la contaminació acústica del desenvolupament del Pla Parcial és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre la contaminació acústica
Taula 25: Caracterització dels efectes sobre la contaminació acústica del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Tenint en compte les mesures ambientals establertes per la reducció del nivell d’immissió sonor procedent del trànsit rodat i amb els alts nivells d’immissió sonors existents en l’actualitat en l’àmbit del sector circuit es pot afirmar que l’efecte sobre la contaminació acústica del desenvolupament del Sector és compatible. Efectes sobre la contaminació lluminosa En el desenvolupament del sector s’incrementarà la contaminació lluminosa dons s’il·luminarà un àmbit el qual en l’actualitat està no urbanitzat. No obstant la proposta d’ordenació ha pres en consideració les determinacions establertes en el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, amb la qual cosa es reduirà substancialment l’efecte negatiu sobre la contaminació llumínica i, amés, el desenvolupament del Pla incorpora altres mesures que redueixen la contaminació llumínica en concret pel que respecte a l’enllumenat viari i de les façanes i a l’alçada de l’enllumenat viari respecte a l’arbrat. La caracterització de l’efecte sobre la contaminació lluminosa del desenvolupament del Pla Parcial és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre la contaminació lluminosa
Taula 26: Caracterització dels efectes sobre la contaminació llumínica del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 95
Tenint en compte les determinacions ambientals incorporades per a regular la contaminació llumínica, es pot afirmar que el desenvolupament del sector té un impacte compatible sobre el medi ambient nocturn.
4.1.4.2 Efectes sobre la generació de residus
El desenvolupament del sector tindrà un efecte negatiu sobre la generació dels residus, tant en la fase d’execució on es generaran residus procedents de la construcció i en la posterior fase d’implantació d’activitats on es generaran els residus derivats de la pròpia activitat industrial. La proposta de desenvolupament inclou en l’ordenació els requeriments establerts en l’Ordenança municipal de la gestió controlada dels residus d’obra de Parets del Vallès. Les futures activitats industrials que s’emplacin en el sector hauran de donar compliment als requeriments establerts en Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. La caracterització de l’efecte sobre la generació de residus del desenvolupament durant la fase d’execució del desenvolupament del Pla Parcial és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
FASE D’URBANITZACIÓ I EXECUCIÓ DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre la generació de residus
Taula 27: Caracterització dels efectes sobre la generació de residus durant la fase d’execució del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
La caracterització de l’efecte sobre la generació de residus del desenvolupament del Pla Parcial és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre la generació de residus
Taula 28: Caracterització dels efectes sobre la generació de residus del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 96
Tenint en compte les determinacions ambientals incorporades per a regular la generació de residus, tant en la fase d’execució com en el futur desenvolupament del sector es pot afirmar que el desenvolupament del sector té un impacte compatible respecte a la generació de residus.
4.1.4.3 Efecte sobre la qualitat de l’aigua
El desenvolupament del Sector comporta un augment de les aigües residuals generades com a conseqüència de la futura implementació d’activitats industrials. La proposta d’ordenació incorpora les determinacions establertes en el Decret 130/2003, per tal d’assegurar que els futurs abocaments d’aigües residuals compleixin amb els límits establerts en la normativa vigent. La caracterització de l’efecte sobre qualitat de l’aigua del desenvolupament del Pla Parcial és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Efectes sobre la qualitat de l’aigua
Taula 29: Caracterització dels efectes sobre la generació de residus del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Es pot afirmar que el desenvolupament del sector té un impacte compatible respecte a la qualitat de l’aigua.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 97
4.1.5 Efectes sobre els riscs naturals
4.1.5.1 Efectes sobre el risc d’incendi
El desenvolupament del sector no tindrà cap mena d’afectació respecte el risc d’incendi doncs l’àmbit es situa en un entorn plenament urbanitzat.
4.1.5.2 Efectes sobre el risc d’inundacions
El desenvolupament del sector no tindrà cap mena d’afectació respecte el risc d’inundacions dons no es situa en cap de les zones inundables definides i per tant compleix amb l’article 9 del Decret 305/2006.
4.1.5.3 Efectes sobre el risc sísmic
El terme municipal de Parets del Vallès està qualificat segons el SISMICAT com a municipi amb una intensitat sísmica igual o superior a VII. En aquest nivell ja es produeixen danys, més o menys intensos a les construccions. Així doncs, el municipi de Parets del Vallès ha de dur a terme un Pla d’Actuació Municipal contra risc sísmic, que en l’actualitat no existeix. El desenvolupament del sector es veurà afectat pel risc sísmic tenint en compte la qualificació segons el SISMICAT que té el terme municipal de Parets del Vallès. La caracterització de l’efecte del risc sísmic sobre el desenvolupament del Pla Parcial és la següent:
Alt
Mig
Bai
x
A c
urt
ter
min
i
A m
ig t
erm
ini
A l
larg
ter
min
i
Po
sit
iu
Neg
atiu
Rev
ersi
ble
Irre
ver
sib
le
Per
man
ent
Tem
po
ral
DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL
Efectes procedents del risc sísmic
Taula 30: Caracterització dels efectes sobre la generació de residus del desenvolupament del Sector Circuit (Font: Elaboració pròpia. Any 2008)
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 98
5 AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS
5.1 JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS CRITERIS ESPECÍFICS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI
Durant la diagnosi prèvia de l’àmbit d’estudi es varen determinar aquells aspectes mediambientals rellevants que s’han de tingut en compte a l’hora de elaborar una proposta d’ordenació que desenvolupés el Pla Parcial del Sector UP-5 Circuit. D’aquesta manera aquests aspectes s’han traduït en uns objectius i criteris ambientals específics que han condicionat el desenvolupament del sector. La proposta d’ordenació integra mesures i determinacions ambientals suficients per assegurar l’acompliment dels objectius i criteris específics de l’àmbit d’estudi, tal i com es mostra a continuació: Objectiu 1. Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat. El desenvolupament del Pla acompleix aquest objectiu doncs incorpora en l’ordenació les següents mesures i criteris ambientals:
La proposta de desenvolupament presenta una superfície considerable de cessions a zones verdes i espais lliures (17,81% de la superfície total de l’àmbit). A més la proposa de nova zona verda es defineix com a eix vertebrador de l’ordenació del conjunt, com a nexe d’unió dels diversos sòls edificables del Pla parcial, fent de filtre visual de les edificacions situades a les cotes més altes del Pla parcial respecte la visual des del nucli de Parets del Vallès.
La proposta de desenvolupament estableix com a element bàsic i vertebrador
de l’ordenació el sistema d’espais lliures i zones verdes, el qual permet una millor integració de les edificacions alhora que dóna continuïtat a l’ordenació dels espais lliures ja consolidats, situats en l’entorn.
La proposta de desenvolupament ubica en la vessant amb cota més alta de
l’àmbit edificacions amb una alçada màxima de 10 metres, significativament menor a la permesa pel planejament vigent, el qual l’estableix en 15 metres.
La proposta de desenvolupament ubica les edificacions adaptant-se al perfil
topogràfic existent evitant la transformació dels talussos. D’aquesta manera es potencien els aterrassaments intermitjos en comptes de les grans explanacions.
La proposta de desenvolupament ubica en l’eix nord-sud en direcció al nucli de
Granollers una rambla verda formada per un sistema arbrat que té la funció d’ apantallament visual de les edificacions del propi polígon i també té la funció d’apantallament visual del Polígon Industrial Can Llevant adjacent a l’àmbit.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 99
La proposta de desenvolupament del sector Circuit UP-5 situa a l’encreuament de la rotonda un peça d’equipaments amb una alçada referida a PB+9 i edificacions amb alçada PB+4 que permet realitzar una actuació singular a nivell de disseny incrementant doncs la qualitat paisatgística en comptes de suposar un increment de l’impacte. Aquests edificis singulars serviran de contrapunt a l’actual edifici de Nutrexpa (adjacent a l’àmbit), el qual té un elevat impacte paisatgístic en l’entorn.
La proposta de desenvolupament inclou un recull de mesures que s’incorporen
en les Normes Urbanístiques amb l’objectiu de disminuir l’impacte ensems que s’incrementa la qualitat paisatgística de l’àmbit
Objectiu 2. Assegurar l’adaptació de l’ordenació, i en especial, de les edificacions a la topografia de l’àmbit, tenint en compte el pendent i les plataformes que el configuren
En la proposta de desenvolupament les diverses plataformes edificables s’adapten al màxim a les condicions del terrenys i es defineixen els seus nivells per tal de minimitzar els moviments de terres i poder-hi adaptar l’ordenació proposada.
La proposta de desenvolupament ubica les edificacions adaptant-se al perfil
topogràfic existent evitant la transformació dels talussos. D’aquesta manera es potencien els aterrassaments intermitjos en comptes de les grans explanacions.
Objectiu 3. Establir com a element bàsic i vertebrador de l’ordenació adoptada, un sistema d’espais lliures que respongui, entre d’altres a criteris de biodiversitat urbana, fisicament continu i connectat a les xarxes urbanes i a les xarxes territorials exteriors.
La proposta de desenvolupament estableix com a element bàsic i vertebrador de l’ordenació el sistema d’espais lliures i zones verdes, el qual permet una millor integració de les edificacions alhora que dóna continuïtat a l’ordenació dels espais lliures ja consolidats, situats en l’entorn.
Objectiu 4. Establir la zonificació i els usos del sector potenciant la seva plurifuncionalitat i autonomia.
La proposta de desenvolupament potencia la plurifuncionalitat i autonomia del sector mitjançant l’increment de la diversitat d’usos per unitat de superfície afavorint alhora una major heterogeneïtat i barreja de funcions.
La proposta de desenvolupament potencia la plurifuncionalitat i autonomia
mitjançant la ubicació estratègica de la reserva d’equipaments al voltant dels espais lliures, dotant al sector d’una major activitat i centralitat.
Objectiu 5. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos dels sòl amb una connexió amb les infraestructures viàries i una correcta integració amb la resta de la ciutat.
La proposta de desenvolupament manté els enllaços actuals per fer front a la connexió del sector amb les infraestructures de caràcter general, tot millorant i dimensionant els ramals en funció de les previsions de trànsit estudiades.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 100
La proposta d’ordenació propicia un teixit amb una diversitat d’usos caracteritzats per una barreja de funcions localitzat a una distància que permet una connexió mitjançant transport públic i bicicleta amb el nucli de Parets del Vallès.
Objectiu 6. Fomentar la naturalització de l’espai urbà.
La proposta de desenvolupament presenta una superfície considerable de cessions a zones verdes i espais lliures (17,81% de la superfície total de l’àmbit). A més la proposa de nova zona verda es defineix com a eix vertebrador de l’ordenació del conjunt, com a nexe d’unió dels diversos sòls edificables del Pla parcial.
La proposta de desenvolupament incorpora desenvolupament incorpora dins
les Normes Urbanístiques un conjunt de mesures ambientals destinades a fomentar la naturalització de l’espai urbà.
Objectiu 7. Assegurar el compliment del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire, tenint en compte que Parets del Vallès pertany a la Zona Especial de Protecció Atmosfèrica per a partícules PM10.
En la proposta d’ordenació cal restringir els usos industrials que es poden establir en el Sector “Circuit”. D’aquesta manera es prohibeixen aquelles activitats classificades dins el Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminadores de l’Atmosfera dins el Grup A definit en l’annex I del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.
La proposta d’ordenació propicia un teixit amb una diversitat d’usos
caracteritzats per una barreja de funcions localitzat a una distància que permet una connexió mitjançant transport públic i bicicleta amb el nucli de Parets del Vallès.
El desenvolupament del Pla Parcial UP-5 Circuit compleix amb les mesures
ambientals establertes en el Pla d’Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilitat A
mb
ien
tal d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Circ
uit”
al m
un
icip
i de P
are
ts d
el V
allè
s
Pàgina 101
6 MESURES DE SEGUIMENT Per tal de verificar periòdicament l’eficàcia de l’avaluació ambiental del Pla Parcial del Sector “UP-5 Circuit” s’estableixen els següents mecanismes per tal d’assegurar el compliment de les mesures ambientals establertes així com realitzar un control dels efectes derivats i, en el cas de què apareguin efectes adversos no previstos determinar les actuacions necessàries per a pal·liar-los. El promotor del Pla Parcial haurà d’anomenar un Director Ambiental del Pla Parcial del Sector 2 “UP-5 Circuit” per tal d’efectuar les tasques de seguiment ambiental d’aquest. El Director Ambiental del Pla Parcial emetrà informes de seguiment amb una periodicitat no inferior a 15 dies o la que estableixi l’òrgan ambiental competent i els remetrà al promotor del Pla Parcial i a l’òrgan ambiental si aquest darrer ho exigeix. Els informes de seguiment s’efectuaran durant tot el procés de desenvolupament del Pla Parcial, des de la fase d’urbanització i edificació del Sector, per tal d’assegurar el compliment de les determinacions i mesures ambientals establertes. En termes generals, el Director Ambiental del Pla Parcial haurà de verificar el compliment de totes les mesures i determinacions ambientals establertes en l’informe ambiental així com les requerides des de l’Òrgan Ambiental. Concretament el Director Ambiental haurà de verificar els següents aspectes:
El compliment que el desenvolupament del Sector “Circuit UP-5” s’ajusta als paràmetres establerts tant pel que respecte a l’ordenació com a la zonificació de l’àmbit en l’aprovació definitiva del Pla Parcial.
El compliment de les mesures previstes en el Pla d’Actuació de millora de la
qualitat de l’aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona durant la fase d’execució i urbanització.
El compliment de les mesures ambientals previstes durant la fase
d’urbanització i edificació.
L’adopció de mesures ambientals en el cas de l’aparició d’efectes adversos no previstes.
Info
rme d
e S
oste
nib
ilit
at
Am
bie
nta
l d
el P
la P
arc
ial d
el S
ecto
r “U
P-5
Cir
cu
it” a
l m
un
icip
i d
e P
are
ts d
el V
allès
Pàgina 102
7 CONCLUSIÓ
El Pla Parcial Sector “UP-5 Circuit” contempla mesures ambientals i incorpora criteris establerts en el desenvolupament urbanístic sostenible. La proposta d’ordenació del sector incorpora suficients i adients mesures ambientals i és coherent ambientalment. Malgrat això per assegurar minimitzar les afectacions ambientals es considera oportú les mesures ambientals l’acompanyament de les mesures ambientals incorporades en la posterior en la fase d’ urbanització i edificació. Per aquesta raó el present Informe de Sostenibilitat Ambiental descriu també aquestes mesures ambientals que hauran d’incorporar-se en la fase d’urbanització i edificació. Així mateix caldrà fer un seguiment de les mesures ambientals durant el procés d’urbanització i edificació per tal d’assegurar la mínima afecció ambiental de l’entorn i assegurar el compliment dels objectius i criteris ambientals propis de l’àmbit definits en el present Informe de Sostenibilitat Ambiental. Signat per:
Marta Gómez Pons Enginyera superior de monts i enginyera agrícola Número de Col·legiat: 4120 Barcelona, maig del 2008