informe de sostenibilitat tot.p · informe de sostenibilitat ambiental de l’avanç de...

Informe de sostenibilitat ambiental de l’avanç de modificació puntual del Pla general d’ordenació municipal de Sabadell a l’àmbit del Parc Agrari

Octubre 2006


1

INDEX

1. Antecedents i objecte del document ...................................... 3 1.1. Marc Legal ............................................................................ 3

2. Determinació dels requeriments ambientals.......................... 9 2.1. Descripció del medi............................................................... 9

2.1.1. Marc geogràfic ....................................................................................92.1.2. Cobertes i usos del sòl.......................................................................122.1.3. Qualitat d’hàbitats .............................................................................152.1.4. La connectivitat ecològica.................................................................27

2.2. Marc legal de protecció ambiental ...................................... 31 3. Justificació ambiental de l’ordenació proposada................. 32

3.1. Síntesi del Pla...................................................................... 32 3.2. Alternatives considerades.................................................... 34

4. Valoració ambiental del Pla................................................. 34 4.1. Impactes potencials ............................................................. 34 4.2. Pla de seguiment ................................................................. 35

4.2.1. Seguiment de la densitat de conills ...................................................364.2.2. Seguiment de la ornitofauna agrícola................................................364.2.3. Seguiment de la ornitofauna forestal.................................................364.2.4. Seguiment de la qualitat dels marges ................................................37

4.3. Avaluació global ................................................................. 37 5. Recomanacions i directrius.................................................. 37 6. Síntesi .................................................................................. 39 7. Annexes ............................................................................... 41

7.1. Plànols ................................................................................. 42


2


3

1. Antecedents i objecte del document

Aquest document és el informe de sostenibilitat ambiental de l’avanç de modificació puntual del Pla general d’ordenació municipal de Sabadell a l’àmbit del Parc Agrari.

1.1. Marc Legal

La disposició transitòria dotzena del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme (en endavant RU), diu al put 1 que, mentre no s’aprovi la llei autonòmica que desenvolupi la llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, han de ser objecte d’avaluació ambiental els instruments de planejament que assenyala l’apartat 1 de la disposició transitòria sisena de la llei d’urbanisme, ....l

La disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant TRLU), diu:

Sisena

Avaluació ambiental dels plans urbanístics

Mentre no es transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial, el règim d'avaluació ambiental aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 10/2004 és el següent:

1. Són objecte d’avaluació ambiental:

a) Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions.

b) Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d'aquest sòl.

c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de càmping, així com el planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no urbanitzable d’equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d’instal·lacions i obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d’estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària.

d) Els plans parcials de delimitació.

e) Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per a autoritzar projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.

Per tant, és d’aplicació l’article 115 del RU, que descriu el procediment de l’avaluació ambiental dels plans urbanístics.


4

Aquest procediment, força complex, es pot sintetitzar amb el diagrama següent:

I es pot resumit en els termes següents:

Aprovació inicial amb el informe de sostenibilitat ambiental coherent amb el

document de referència

L'òrgan ambiental emet el document de

referència

Presentació de l'avanç de planejament segons

article 106 del DECRET305/2006

Objectius i criteris.Síntesi alternatives i justificació solució

adoptada. Descripció de les característiques bàsiques de la proposta d'ordenació. Informe

ambiental preliminar per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud, nivell

de detall i grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental. Aplicació Ley9/2006.

Ha de contenir la descripció dels condicionants ambientals i legals.

Informació pública (quan sigui preceptiu

o de forma voluntària)

Termini màxim 1 mes

Informació pública mínim

45 dies

Celebració de les consultes previstes al

document de referència

Incorporació de la memòria ambiental al

següent acord d'aprovació

Incorporant: Informe de sostenibilitat ambiental.Resultat de les consultes realitzades. Valoració

de la integració dels aspectes ambientals en la proposta

d'ordenació. Requereix l'acord de l'òrgan ambiental.

Lliurament a l'òrgan ambiental de la

proposta de memòria ambiental

Terminimàxim1mes

aprovació?

determinació dels continguts a completar o

ampliar

No

Sí

Determinació de l'abast del informe de sostenibilitat ambiental i dels criteris,

objectius i principis ambientals aplicables. Identificació del públic interessat i de les

administracions públiques afectades


5

1. El promotor del pla, abans de la seva presentació a l’aprovació inicial demanarà a l’òrgan ambiental, presentant un avanç de planejament, que emeti el document de referència que precisarà l’abast del informe de sostenibilitat ambiental i dels criteris aplicables.

2. El informe de sostenibilitat ambiental, coherent amb el document de referència, forma part del document presentat per l’aprovació inicial. Aquest s’exposa a informació pública 45 dies i es formulen les consultes corresponents que indica el document de referència.

3. Formulació d’una proposta de memòria ambiental.

4. La memòria ambiental aprovada per l’òrgan ambiental, s’inclou a l’aprovació definitiva del pla.

Per tant, el informe de sostenibilitat ambiental forma part d’un procés més ample que és l’avaluació ambiental. El seu contingut queda establer per l’article 70 del RU:

Article 70

Informe de sostenibilitat ambiental

En el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l’informe ambiental que preveu la Llei d’urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d’especificació que estableixi l’òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:

a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla, el què inclou:

1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn.

2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.

3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme, els quals han de referir-se, entre d’altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d’ordenació; al cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.

Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d’importància relativa.

b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada, el què inclou:


6

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.

2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l’apartat 1.c) d’aquest article.

3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.

c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada, incloent:

1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.

2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada.

3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d’altres) de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:

1r. Els efectes sobre els recursos naturals.

2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat 1.

3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla.

e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn:

1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l’apartat 1.

2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l’apartat 1.c).

3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla.

L’annex I de la Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente estableix també el contingut del informe de sostenibilitat ambiental, que transcriu quasi literalment el que diu la Directiva Europea (Directiva 2001/42/CE). Cal recordar que aquesta Ley té l’objecte precisament d’incorporar aquesta Directiva a l’ordenament jurídic de l’estat espanyol.


7

L’annex I de la Directiva estableix aquest esquelet bàsic:

a) Ha de descriure, de manera resumida, del pla o programa, i la seva relació amb altres plans o programes escaients. En el cas del planejament urbanístic es pot interpretar com l’obligatorietat de presentar una breu descripció dels objectius del planejament i la seva relació amb el planejament director o planejaments sectorials amb els quals pugi tenir relació.

b) Ha de descriure els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i la seva evolució més factible en cas de la no aplicació del projecte. Al punt 2 de l’article 5, que fa referència a l’informe mediambiental, es diu que es farà constar la informació que es consideri raonablement necessària tenint en compta els coneixements i metodologies existents en el moment de la redacció de l’informe. Així, doncs, caldrà atendre i descriure els aspectes ambientals tenint en compta l’escala territorial dels processos afectats i les metodologies “raonablement” adequades per tal de fer aquesta descripció d’acord amb el nivell tecnològic i de coneixement dels aspectes esmentats.

c) Caldrà definir de forma detallada les característiques ambientals de les zones que es puguin veure afectades. En aquest punt, la Directiva no fa referència precisa si calen inventaris en el sentit de fer inventaris de medi físic, biòtic i antròpic. En tot cas, la simple definició de “efectes en el medi ambient” fa referència tant a la noció de “procés” com a la noció de “elements afectats de l’ecosistema”; i en termes tècnics, tant important o més és la correcta identificació dels processos clau, com la presentació dels “inventaris clàssics”.

d) Ha de descriure els problemes ambientals existents que siguin escaients pel projecte, amb especial interès sobre zones d’importància ambiental, com és el cas de les designades en conformitat amb les Directives 79/409/CEE (relativa a la conservació de les aus silvestres) i 92/43/CEE (d’hàbitats). Això vol dir que cal fer especial esment a qualsevol afectació a espais de la xarxa Natura 2000 i també als espais que figuren a la proposta catalana d’ampliació de la Xarxa Natura 2000.

e) Ha de descriure els objectius mediambientals fixats en el planejament proposat prenent com referències , normatives o altres directrius que hagin estat proposades ja sigui a nivell internacional, com europeu, estatal i autonòmic. Aquests constituirien el marc a tenir en compte per a l’elaboració de l’informe. Entren aquí tant els protocols internacionals subscrits, com les directives comunitàries, com la legislació d’aplicació.


8

f) Ha de considerar els efectes significatius sobre el medi ambient, incloent aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’atmosfera, els factors climàtics, els béns materials, el patrimoni cultural incloent l’arquitectònic i l’arqueològic, el paisatge i la interrelació entre aquests factors. La ponderació d’aquests efectes ha de contemplar els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mig i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius.

g) Ha de determinar les mesures previstes per tal de prevenir, reduir i, en la mida del possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient de l’execució del projecte. En aquest sentit és necessari que la normativa del planejament proposat reculli aquests mecanismes i els referencii, especificant la correspondència impacte-mesura correctora-localització al Text Normatiu i procediment previst per al seu control (punt “i”).

h) Ha de presentar un resum dels motius de la selecció de les alternatives contemplades i una descripció dels criteris de selecció d’alternatives incloent les dificultats per fer aquest anàlisi (com per exemple, les deficiències tècniques o manca de coneixements o experiència) que s’hagin pogut trobar al procés de recaptació de la informació requerida.

i) Ha d’establir els mecanismes per la supervisió de conformitat amb l’article 10 ( supervisió) amb l’objectiu també de identificar a temps efectes adversos no previstes i permetre així portar a terme les mesures de reparació adequades.

j) En aquest punt, l’annex 1 reclama un resumen de caràcter no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents.

La llei espanyola afegeix un punt “K” que requereix un informe sobre viabilitat econòmica de les alternatives i les mesures encaminades a prevenir, reduir o pal·liar els efectes negatius del pla o programa.

A grans trets es pot considerar que no hi ha contradiccions entre el que diu la Directiva Europea i el que diu el RU sobre el contingut del informe de sostenibilitat ambiental.

Tanmateix manca un aprofundiment pel que fa als instruments metodològics, fins ara massa recolzats en la metodologia d’avaluació d’impacte ambiental. Una metodologia que té limitacions a la hora de descriure els processos de paisatge, un factor bàsic per determinar els usos compatibles a cada tipologia de sòl no urbanitzable.


9

Finalment, el RU a banda d’establir els continguts del informe de sostenibilitat ambiental:

Dona directrius de preservació front als riscs naturals o tecnològics a l’article 5.

Aprofundeix a les directrius de preservació front als riscs d’inundació; a la disposició transitòria segona defineix els estudis d’inundabilitat en cas de manca de planificació hidràulica aprovada, i a la disposició transitòria tercera estableix el règim aplicable a les construccions i activitats existents dins de la zona fluvial en cas de planejament general no adaptat a la Llei d’urbanisme.

Dona directrius de preservació dels terrenys de pendent elevada; i a la disposició transitòria quarta defineix el règim aplicable als terrenys amb pendent elevada en cas de planejament general no adaptat a la llei d’urbanisme.

En aquest reglament destaca l’extensió del tractament dels criteris de regulació d’usos en zones inundables, que transcriu quasi literalment exceptuant la definició dels conceptes, dependents de paràmetres hidràulics, de les tipologies de zones d’inundació.

2. Determinació dels requeriments ambientals

2.1. Descripció del medi

2.1.1. Marc geogràfic

El Rodal està situat a la plana del Vallès, concretament a les zones central i terminal del ventall al·luvial de Matadepera. Es tracta d’una estructura geomorfològica que es forma quan un curs d’aigua torrencial amb una forta capacitat de transport de sediment arriba a una superfície plana. El canvi sobtat de pendent propicia la formació d’un cos sedimentari d’acumulació anomenat con de dejecció o ventall al·luvial.

A la zona més propera a la sortida (àpex) les granulometries acostumen a ser més gruixudes que a la zona distal del ventall al·luvial, on l’energia de l’aigua és més baixa de tal manera que es dipositen els materials més fins com són els llims i les argiles.

Un altre fet important és que la naturalesa geològica del ventall al·luvial fa que el perfil transversal sigui còncau. El nucli urbà de Matadepera està situat sobre una elevació relativa originada per l’acumulació derivada del procés de “backfilling” En estar situat a l’àpex d’aquest ventall al·luvial, aquest nucli urbà dona nom al ventall al·luvial.


10

A la zona d’acumulació poden sobresortir petites elevacions que, en el nostre cas corresponen a fragments d’un ventall al·luvial anterior(miocènic, amb uns 7-9 m.a.). El ventall al·luvial de Matadepera és quaternari, per no dir actual.

Bloc esquemàtic de l’estructura geomorfològica d’un con de dejecció o ventall al·luvial.

Secció d’un ventall al·luvial que mostra com les incisions remuntants dels torrents encaixats són convergents vers l’àpex del con de dejecció.


11

El procés d’enfonsament tectònic de la plana del Vallès ha comportat un basculament vers la serralada litoral. Aquest enfonsament va modificar el traçat longitudinal dels torrents. El descens a la zona propera a la serralada litoral dona lloc a un augment del pendent en el tram situat aigües amunt, que es tradueix en un augment de la velocitat de l’aigua i, per tant, de la potència erosiva. S’estableixen així processos d’excavació en una onada d’incisió cap amunt fins que el perfil del torrent torna a assolir un perfil d’equilibri.

Per aquesta raó al ventall al·luvial trobem dues tipologies bàsiques de torrent:

Torrents no encaixats, com la riera de les Arenes (la qual és de fet un curs d’aigua erràtic que a les avingudes transvasa aigua als torrents propers) o els petits torrents entre Can Deu i Can Canals.

Torrents encaixats com el torrent de la Grípia, la Betzuca o Vallcorba.

L’estructura geològica del ventall al·luvial té moltes implicacions ecològiques:

L’estructura còncava del con de dejecció fa que els torrents tinguin traçats convergents vers l’àpex. Per tant, els torrents encaixats constitueixen molt bones oportunitats de connectivitat ecològica, especialment els d’orientació Nord-Sud.

Les zones mitjanes i distals tenen una granulometria més prima i major fertilitat. Els promontoris de materials miocènics tenen un major contingut en calç i menor fertilitat.


12

2.1.2. Cobertes i usos del sòl El mapa d’usos del sòl mostra la distribució de tipologies de

cobertes del sòl . Aquetes es distribueixen de la manera següent:

Coberta del sòl Espai entre Terrassa i Sabadell Rodal

Bosc en torrent 208.914 106.963

Bosc en torrent encaixat 1.152.075 190.084

Camp de Golf 1.574.405 7.261

Conreus arboris de secà 92.922 72.065

Conreus arboris de secà abandonats 33.638 30.724

Conreus de nova creació 10.024 10.024

Conreus herbacis de secà 5.371.948 2.231.858

Conreus herbacis de secà abandonats 291.375 103.658

Edificació aïllada 183.760 85.693

Estructura urbana laxa 106.307

Hivernacle 3.322 3.322

Hort familiar - marginal 267.689 40.844

Horts 85.337 49.369

Instal·lacions esportives i d'esbarjo 99.489 53.292

Marge agrícola amb arbres 229.421 93.039

Marge agrícola amb vegetació herbàcia 287.374 115.994

Matollar arbrat de transició 831.020 190.940

Pineda 4.731.355 2.233.151

Sòl denudat 5.896 5.871

Vegetació herbàcia - arbustiva en curs d'aigua 31.968 31.968

Vinya 16.341 16.841

Viver 138.596 115.089

Zones industrials o comercial 691.478 75.729

Zones verdes urbanes 24.631


13

Bos

c en

torr

ent

Bos

c en

torr

ent e

ncai

xat

Cam

p de

Gol

f

Con

reus

arb

oris

de

secà

Con

reus

arb

oris

de

secà

aba

ndon

ats

Con

reus

de

nova

cre

ació

Con

reus

her

baci

s de

sec

à

Con

reus

her

baci

s de

sec

à ab

ando

nats

Edi

fica

ció

aïlla

da

Est

ruct

ura

urba

na la

xa

Hiv

erna

cle

Hor

t fam

iliar

- m

argi

nal

Hor

ts

Inst

al·la

cion

s es

porti

ves

i d'e

sbar

jo

Mar

ge a

gríc

ola

amb

arbr

es

Mar

ge a

gríc

ola

amb

vege

taci

ó he

rbàc

ia

Mat

olla

r arb

rat d

e tra

nsic

ió

Pine

da

Sòl

den

udat

Veg

etac

ió h

erbà

cia

- arb

ustiv

a en

cur

s d'

aigu

a

Vin

ya

Viv

er

Zon

es in

dust

rials

o c

omer

cial

Zon

es v

erde

s ur

bane

s

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

Cobertes i usos del sòl

Rodal

Espai entre Terrassa i Sabadell

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Àmbit entre NNUU Àmbit RODAL

Altres usos

Sup arbrada

Conreus herbacis de secà


14

Àmbit RODAL

38%

43%

19%

Conreus herbacis de secà

Sup arbrada

Altres usos

La distribució d’usos dins de l’àmbit del rodal és relativament semblant a la que apareix dins de l’espai lliure entre els nuclis urbans de Terrassa i Sabadell.

A l’àmbit del Rodal es poden fer tres grans grups: superfície arbrada, conreus herbacis de secà i altres usos. Tal i com es veurà més endavant a la definició de les diferents unitats d’ús del sòl, es pot considerar que disposem aproximadament d’un 81% de la superfície apte per a fauna forestal o de conreus herbacis de secà

En aquest bosc, els pins assoleixen un desenvolupament important. Els pinyoners superen els 70cm de diàmetre normal.


15

Quan la pineda ha estat tallada (o cremada), les plantes arbustives que germinen de llavor (fonamentalment la gatosa) donen pas gradualment a les rebrotadores (en primer lloc els brucs i desprès els roures i alzines). Així la pineda dona pas a un bosc dominat per quercínies.

2.1.3. Qualitat d’hàbitats La superfície forestal compta amb el 43% de la superfície de

l’àmbit del Pla Especial. El bosc és en tots els cassos una pineda (dominada per pi blanc) sobre un alzinar amb roures amb diferents estats de desenvolupament.

L’alçada mitjana dels pins blancs (Pinus halepensis) és de 16,3m. Una alçada considerable. Als torrents encaixats són freqüents les alçades superiors als 20m.

El bosc de menor alçada és el de Can Gambús, amb tan sols 14 metres d’alçada mitjana sobre 11 mesures. Aquesta menor alçada sembla tenir relació amb el fet de situar-se sobre un dels pocs promontoris on afloren materials miocènics, de menor fertilitat i major presència de calç activa.


16

Estació DBH AlçadaZ 48,5 18,525Z 44 18,69Z 17,88Z 46 18,5016u 49 16,725t 28 20g 34,5 18g 37 15,181g 34 15,2g 26 13,95g 34 12,92g 31 14,136g 26 11,592g 30,5 12,994g 8,5 9,936g 22 10,494g 47 20,038y 44 17,715y 22,5 12,721cd 37,5 16,8cd 34 19,8cd 30 16,83cd 47,5 23,24cd 58,5 22,5cd 50,5 15,4

alça

da

10

15

20

25

Z cd g t u y

Estació

RsquareAdj RsquareRoot Mean Square ErrorMean of ResponseObservations (or Sum Wgts)

0,463432 0,322232,88602216,39074

25

Summary of Fit

EstacióErrorC. Total

Source 5 19 24

DF 136,68316 158,25337 294,93653

Sum of Squares 27,3366 8,3291

Mean Square 3,2821F Rati o

0,0265Prob > F

Analysis of Variance

Zcdgtuy

Level 4 6 11 1 1 2

Number 18,3991 19,0950 14,0401 20,0000 16,7250 15,2180

Mean 1,4430 1,1782 0,8702 2,8860 2,8860 2,0407

Std Error 15,379 16,629 12,219 13,959 10,684 10,947

Lower 95% 21,419 21,561 15,861 26,041 22,766 19,489

Upper 95%

Std Error uses a pooled estimate of error variance

Means for Oneway Anova

Oneway Anova

Distribució d’alçades per estacions de mostreig. La localització de les estacions apareix al plànol d’estructura forestal. L’estació g, situada a Can Gambús, mostra una alçada mitjana de 14 metres, quan a Castellarnau es superen els 20 m.


17

Per tal d’estudiar la qualitat d’hàbitats dels conreus, s’han rectificat les imatges del vol del 1956 i 2004. Sobre la imatge rectificada del 56 (és a dir, deformada de manera que encaixa amb un sistema determinat de coordenades per tal de poder digitalitzar i dimensionar) s’han digitalitzat els marges.

La comparació amb la situació actual dona resultats molt significatius:

Resta el 46,3% de la longitud total de marges agrícoles del 1956.

Tanmateix si comparem la longitud total de metres lineals de marges agrícoles aptes per la nidificació dels ocells que fan niu a terra (alosa, cruixidell, cogullades,..), és a dir, aquells que no tenen arbres i no estan situats a la vora de camins transitats, resulta que resta solament el 12 % del que hi havia el 1956.

Els marges agrícoles constitueixen veritables reserves de biodiversitat de vegetació arvense.


18

Longitud total de marges agrícoles útils per alàudids

63.474

7.706

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

any 1956 any 2004

met

res

linea

ls

Si es fa referència exclusivament als marges agrícoles sense arbres, que són els utilitzats per l’alosa (Alauda arvensis) i el cruixidell (Emberiza calandra), veiem que actualment resta solament el 12,1% de la quantitat present el 1956.

Des del 1956 s’ha perdut el 53,7% de la longitud total de marges agrícoles.

Evolució de la quantitat total de marges agrícoles (en metres lineals)

87.135

40.330

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

90000

100000

any 1956 any 2004

m l

in.


19

Marges agrícoles al 2004

Marge que limita amb curs d’aigua

16%

Marge límit bosc – camp de conreu

23%

Marge herbaci que limita amb camí de

<4m d’amplada 10%

Marge herbaci 19%

Marge amb arbres que limiten amb camí de >4m

d’amplada 7%

Marge amb arbres que limita amb camí <4m

d’amplada 10%

Marge amb arbres 15%

Els marges agrícoles tenen interès ambiental per les raons següents: Són lloc de recer i reproducció de nombroses espècies de vertebrats i d’invertebrats. Aquests marges són el lloc de nidificació d’ocells d’espais oberts com el cruixidell o l’alosa. La desaparició d’aquest hàbitat, que a demés proporciona la dieta insectívora dels pollets, sembla ser la causa de la forta regressió d’aquestes espècies a d’altres llocs de Europa. Per exemple, a Anglaterra el cruixidell està a la llista vermella d’espècies amenaçades.

Són lloc de reproducció i alimentació d’espècies clau de l’ecosistema. Una espècie clau és aquella que si desapareix, resulta afectat tot l’ecosistema. Un exemple és el conill. La manca de conills a la pràctica totalitat del Rodal, es deu a la manca de marges agrícoles lliures de pressió antròpica. Solament hi ha una població estable als marges periòdicament segats de l’autopista C-58, ja fora de l’àmbit i on, sorprenentment, no hi ha freqüentació humana ni caçadors.

Són els llocs on sobreviu la flora arvense: hi ha un grapat d’espècies que fins fa ben poc han estat freqüents i que actualment pateixen processos de regressió tant per la desaparició dels marges agrícoles com pel desplaçament per espècies nitròfiles que són molt més competitives en un entorn on hi ha una aportació periòdica de purins. Molt possiblement un estudi florístic de el sector mostraria com la diversitat d’espècies herbàcies ha minvat sensiblement al llarg dels darrers 30 anys.


20

Tenen un important paper en el control de l’erosió:els marges són alineacions de vegetació seminatural que voregen els conreus i pastures i han tingut tradicionalment dues funcions diferenciades: separar el bestiar en el cas dels marges arbustius i arboris (el cas de la Cerdanya), i solucionar els canvis de pendent entre conreus. Quan els marges desapareixen per simplificar el treball de la maquinària agrícola, en molts casos apareixen problemes d’erosió. En algun camp al nord de Can Canals, aquestos processos erosius són molt evidents. En molts altres casos, els marges es planten sobre cunetes que intercepten i recondueixen l’escorrentia superficial. En tot cas, una alineació de vegetació sempre té un efecte de dissipació de l’energia de l’aigua de l’escolament superficial i, són, per tant, eficients sistemes de control de l’erosió.

Tenen capacitat de depuració de excessos de nutrients i agroquímics: en aquest sentit és important disposar d’una amplada superior a 2 metres. La franja que rep l’excés de nutrients i agroquímics actua com a sistema de protecció de la flora més sensible.

Tenen un gran interès visual i cultural: els marges agrícoles, particularment els que tenen fruiters, constitueixen un element bàsic d’identitat del paisatge multisecular del Vallès. I, evidentment, tenen un gran interès paisatgístic.

Tenen una important capacitat de reduir els impactes derivats del fet periurbà: els marges agrícoles poden limitar el pas de depredadors domèstics, i reduir sensiblement la intrusió visual de les persones sobre la fauna. Són així un instrument eficient per aconseguir un bon ús cultural de l’espai amb un mínim cost ambiental.


21

Distribució de pendents als conreus herbacis de secà

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

0 - 5 5 - 10 10 - 15 15 - 20 20 - 25 > 25

Pendents %

sup

erfí

cie

en m

2

El 30,1% de la superfície de conreus herbacis de secà al Rodal tenen un pendent superior al 10%. Aquests pendents han estat tradicionalment controlats amb els marges agrícoles. La seva desaparició comporta l’aparició de processos erosius.

Distribució de pendents als conreus herbacis de secà

0 - 5

5 - 10

10 - 15

15 - 2020 - 25 > 25%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


22

Un marge arbori que pateix un actiu procés de degradació. S’aprecia clarament com a les zones on ha estat eliminat s’inicien processos erosius.

Els processos erosius arriben a ser prou intensos com per afectar la productivitat de les collites.


23

A banda dels boscos i conreus hi ha un 19% de la superfície ocupada per altres usos. Aquests són diversos però majoritàriament vinculats a la intensificació de l’agricultura i, en menor mesura, a usos marginals. Els camps vorejats de tanques metàl·liques, els vivers, els hivernacles, etc. tenen una major productivitat econòmica, tanmateix una baixa capacitat de mantenir la flora i fauna.

En aquest sentit cal cercar un equilibri. D’alguna manera cal optimitzar la qualitat ambiental dels conreus extensius de secà i equilibrar la seva baixa rendibilitat econòmica amb activitats més tecnificades però organitzades a l’espai de manera que el seu impacte sigui mínim. Molt possiblement es podrien duplicar les activitats agrícoles intensives i augmentar encara la presència de fauna mitjançant actuacions de millora als espais agrícoles de secà.

El diagrama següent mostra com la qualitat de l’hàbitat es veu afectada per dos vectors principals: el creixement urbà i la mecanització i modernització de l’agricultura.

El creixement urbà (1) comporta una major freqüentació humana als camins rurals (3) i un augment de la pressió exercida pels predadors associats al medi urbà com són els gats i les garses (4), dues espècies que tenen un important impacte sobre l’ornitofauna i els petits vertebrats. Els gats penetren els conreus centenars de metres i afecten molt els ocells que fan niu a terra (aloses i cruixidells).

La mecanització del camp comporta un augment de la dimensió de les parcel·les per tal d’augmentar el rendiment de la maquinària (5). Aquest augment comporta la desaparició dels marges agrícoles (6).

La pèrdua dels marges agrícola desencadena un seguit d’impactes negatius: endegament de processos erosius (7) i la conseqüent pèrdua de fertilitat (8) que pot comportar l’abandonament del camp (9) en desaparèixer els subsidis o per la baixa rendibilitat. Un camp abandonat passa ràpidament a ser ocupat per una comunitat arbustiva d’espècies germinadores de baixa qualitat ambiental. La desaparició dels marges comporta pèrdua de llocs de recer i reproducció i la pèrdua del hàbitat de la flora arvense (13), amb aquestes plantes desapareixen els invertebrats amb que cruixidells i aloses alimenten les seves cries a l’època de nidificació. La desaparició dels marges comporta també una major exposició als predadors (particularment gats i garses) i al contacte visual amb les persones (22).

Amb la intensificació de l’agricultura, que redueix hàbitat (18) apareix l’aportació intensa de nutrients, particularment nitrats (purins). Aquests nitrats afavoreixen la dominància de la flora ruderal, sovint al·lòctona, que desplaça la flora agrícola autòctona, amb menys capacitat d’aprofitar l’excés de nutrients (12). De fet, la


24

desaparició dels marges resta un element d’autodepuració (11). Els insecticides i herbicides afecten la flora i entomofauna autòctones, amb un impacte major a l’època reproductora quan els granívors passen a ser temporalment insectívors.

Finalment, la modificació del calendari agrícola fa que els conreus es llaurin a principis del hivern (16), de manera que els ocells hivernants es queden sense el seu principal recurs nutritiu durant els mesos de més fred (17).

Tot aquest conjunt de processos sembla terminar en una forta afectació de la flora i fauna agrícoles i a un augment retroalimentat del impacte associat a la major freqüentació humana.

Creixement urbà

1

Mecanització i modernització de l'agricultura

2

Major freqüentació als camins

rurals

3

Augment de depredadors antròpics

(gats i garses)

4

Augment de la superfície dels

conreus

5

Els conreus intensius, vivers i hivernacles resten

hàbitat per a la fauna agrícola

18

Aportació intensiva de purins

19

La flora nitrófila substitueix la flora arvense

12

Desaparició dels invertebrats associats a la flora arvense

14

Pèrdua de llocs de nidificació

20

Desaparició dels marges agrícoles que vorejaven els camps

6

Desaparició dels ocells que fan niu a terra

21

Pèrdua de recursos nutritius a l'època

reproductora

15

Aparició de procesos d'erosió

7

Pèrdua de fertilitat

8

Menys apantallament visualMenys amagatalls

Major impacte per freqüentació i depredació

22

Pèrdua de la capacitat d'autodepuració dels pesticides i l'excès de

nutrients

11

Insecticides Herbicides

10 Abandonament del camp amb l'extinció de les

subvencions

9

Desaparició de la flora arvense

13

La modificació del calendari de

conreu deixa els ocells sense

llavors a l'hivern

16

Els ocells agrícoles pateixen manca de

recursos nutritius a l'hivern

17


25

Gats i garses constitueixen un intens flagell pels ocells agrícoles que fan niu a terra.


26

Aquest aligot (Buteo buteo) ha estat trobat a prop d’una torre elèctrica a la zona de major densitat de línies elèctriques de l’àmbit d’estudi. La mortalitat es deu tant a l’electrocució com a la col·lisió amb els cables.


27

2.1.4. La connectivitat ecològica. A la franja de sòls agrícoles i forestals que s’estén entre els

nuclis urbans de Terrassa i Sabadell la connectivitat ecològica queda estrictament singularitzada als pocs passos que permeten el pas de fauna a través de la C-58. I el mateix es pot afirmar a la seva continuació des de la serra de Galliners vers Collserola. La raó és ben simple: la C-58 i la B-30 són carreteres vallades i la fauna solament pot travessar aquestes estructures a través dels únics passos viables que encara resten: les obres de drenatge i els túnels de camins agrícoles.

D’una manera molt resumida es pot dir que, en aquesta franja d’espai agroforestal entre les conurbacions Terrassa-Rubí i Sabadell-Cerdanyola, tota la connectivitat ecològica orbita sobre dos passos de 5X5m sota la C-58 (torrents de Grípia i Betzuca) i, per fauna de mida petita sota la B-30 al sector de Can Fatjó. Amb altres paraules: la C-58 encara és permeable, encara que en una situació límit; i la B-30 ja no permet el pas de porcs senglars.

En un context regional cal esperar la constatació mitjançant trampes fotogràfiques o animals amb radiocollar del pas de fauna entre els espais oberts a l’oest de la riera de Rubí (ventall al·luvial d’Ullastrell-Les Fonts) i Collserola o Garraf.

La preservació de la connectivitat ecològica entre la serralada prelitoral (Sant Lorenç de Munt) i la litoral (Collserola) passa necessàriament per la preservació i potenciació de l’únic pas sota la C-58 que no té aprofitament viari: la obra de drenatge del torrent de la Betzuca.

Aquest pas de fauna limita amb l’àmbit del Rodal i la preservació i consolidació del paisatge agroforestal que aquest Pla Especial promou ha de tenir un paper estratègic en el projecte de fer realitat la Via Verda del Vallès.


28

A la sèrie de plànols sobre connectivitat ecològica apareixen georeferenciats els rastres indicadors de presència d’espècies representatives com són els conills, porcs senglars, esquirols i toixons.

Les principals vies de pas continuen sent els torrents encaixats. En aquest sentit, el torrent de Vallcorba, actualment força alterat, té un paper rellevant, ja que facilita el pas per sota de la N-150. En aquest context cal remarcar la transcendència del projecte d’ampliació de la C-58, en la mida que pot impermeabilitzar definitivament la permeabilitat ecològica al pas dels torrents. Igualment caldrà especial cura en recuperar la permeabilitat a banda i banda de l’antic vial de connexió entre la C-58 i la N-150 junt Can Coniller.

Vista contra corrent del pas del torrent de la Betzuca sota la C-58. S’aprecia clarament la sortida. Aquest pas si pogués comptar amb un petit esgraó lateral de 15cm d’alçada, tindria una eficàcia pel pas de fauna molt superior. Quan el cabal és prou baix com per deixar una zona seca, tots els mamífers presents a la zona utilitzen aquest pas. La llum interna (mesurada amb distanciòmetre laser LEICA) és de 5X5m. Amb 89m de llargada, dona un valor de índex d’apertura (openess index) de 0,28. Un índex que la literatura científica situa a l’extrem de la viabilitat per pas de fauna de dimensions mitjanes. El índex d’apertura indica sobretot la disponibilitat de llum natural dins del túnel. Un animal no s’aventurarà dins d’un túnel fosc, especialment si no veu llum a l’altre extrem. Tanmateix en aquest cas el fet de situar-se en un torrent encaixat i, per tant, en un ambient ja ombrívol, fa que el contrast lumínic sigui menor. I a falta que altres equips demostrin el pas entre el ventall al·luvial de Rubí-Les Fonts i Collserola a través de la riera de Rubí o el Llobregat, aquesta obra de drenatge sota la C-58 és la principal via de connexió entre Sant Llorenç i la serra de Galliners.


29

Pins, roures i alzines de major desenvolupamenten tenir més aigua i ombra

El relleu encaixonat genera ombra

El relleu impedeix el contacte visual entre les

ivitats humanes i la faunaact

La profunditat del curs d’aigua obliga a ponts i obres de drenatge

de majors dimensions

Els torrents encaixats: connectors ecològics. La configuració del relleu dels torrents encaixats afavoreix la connectivitat ecològica i la biodiversitat. A la plana del Vallès, l’alzinar es va conservar a les parets d’aquests indrets que no es podien conrear. El pins i els roures tenen un major desenvolupament a causa de la major disponibilitat d’aigua i a la menor radiació solar derivada de l’ombreig que fa el relleu. Aquest relleu propicia també un apantallament visual i acústic, de manera que des de la llera no hi ha contacte visual ni acústic amb les possibles activitats humanes properes. Finalment, la profunditat de la llera, fa que els ponts i les obres de drenatge tinguin majors dimensions i, per tant, faciliten el pas de fauna.

Vista del torrent de Vallcorba sota el pont de Can Gambús


30

A banda del paper rellevant dels torrents encaixats, cal remarcar la continuïtat forestal que s’estableix entre la pineda que envolta Castellarnau, Can Bonvilà i Sant Llorenç.

Les pinedes de Castellarnau tenen un paper estratègic de continuïtat forestal vers Can Bonvilar i les masses forestals del peudemont de Sant Llorenç.


31

2.2. Marc legal de protecció ambiental

L’àmbit d’estudi objecte del planejament no forma part de cap espai natural objecte de protecció legal, tals com els espais EIN (el Decret 328/1992, de 14 de desembre, va aprovar el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), creat i regulat a partir de la Llei 12/1985, de 13 de juny. El PEIN té caràcter de Pla Territorial Sectorial) o els de la Xarxa Natura 2000 (Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com la Directiva d’hàbitats, transposada a la legislació de l’estat espanyol pel Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre).

Els cursos d’aigua es regeixen per una normativa sectorial, específica.

El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme, exposa a l’article 3 els principis generals d’actuació urbanística:

“1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.”

Finalment, cal esmentar que l’Ajuntament de Sabadell ha generat un procés de reflexió territorial que s’ha concretat, entre d’altres, en l’adhesió, el juny de 2006, del Parc Agrari de Sabadell a la Federació Europea d’Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans (FEDENATUR). Aquest fet suposa un pas en l’objectiu de participar amb altres ciutats i parcs de la comunitat europea en la reflexió, debat i establiment de mesures respecte les situacions de l’agricultura periurbana. En el moment de la seva fundació, a la fi de 1997, aquesta xarxa estava integrada per 6 membres. Actualment, la federació consta de nombrosos parcs, de característiques diferents.


32

3. Justificació ambiental de l’ordenació proposada

3.1. Síntesi del Pla

L’àmbit de planejament compren tota la franja del sòl no urbanitzable de l’extrem nord-oest del terme municipal de Sabadell, que cobreix una superfície entorn a les 600 ha de sòl. La informació i el detall del document és major per a les dues peces de sòl qualificades pel Pla general municipal d’ordenació de Sabadell (31 de juliol de 2000) com a Parc agrícola (clau D-4). La peça nord te 177,16 ha de superfície i està situada entre la carretera de Matadepera i les vies de Renfe, entre el límit del terme municipal i el sòl urbà de Sabadell. La peça sud te 88,52 ha i està situada entre l’autopista c-58 i la carretera de Terrassa. També s’inclouen dins l’àmbit els entorns de Castellarnau (zona verda qualificada de parc periurbà i parc veïnal pel planejament vigent que separa les dos superfícies de sòl del que el Pla general vigent definia com a parc agrari), i els terrenys qualificats de zona forestal (clau 7.2) i de parc d’interès ecològico-paisatgístic (clau D.3).

L’objecte d’aquest planejament és l’establiment de totes aquelles determinacions i mesures necessàries per a d’adequada preservació, consolidació, dinamització, foment i millora del Parc Agrari de Sabadell. S’entén per Parc Agrari l’espai obert i delimitat, el propòsit del qual és facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari, preservant-lo de la seva incorporació al procés urbà, tot impulsant programes específics que permetin millorar i desenvolupar el seu potencial econòmic, ambiental i sociocultural, protegint el patrimoni natural del seu entorn. Es pretén, per tant, que la ordenació i la gestió estiguin orientades a aconseguir unes explotacions viables en el marc d’una agricultura sostenible, integrada en el territori i en l’entorn natural, i a atorgar un ús social ordenat, de manera que es configuri un paisatge agrari característic i de qualitat que doni identitat al territori. El principal objectiu d’aquest planejament, és, doncs, donar estabilitat a l’espai agrícola del Parc Agrari. Altrament,

Definir els instruments i determinacions urbanístiques necessàries per reafirmar les funcions d’aquest espai: productiva (agroforestal), ambiental i cultural, recreativa i de lleure.

Promocionar i desenvolupar les explotacions agràries, preservant aquest sector de la seva incorporació al procés urbà.

Promocionar la implantació dels elements i infraestructures essencials per al desenvolupament i la


33

millora tecnològica de les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals.

Establir les normes bàsiques per a la regulació de la forma del sòl, els usos i les construccions admeses.

Determinar les directrius bàsiques per a la redacció dels Programes de Desenvolupament Sectorial (PDS), que estableixin mesures de caràcter territorial, urbanístic, productiu, ambiental i paisatgístic.

Ordenar la xarxa viària rural, establint-ne la jerarquia, amplades, traçat, tractament, caràcter i ús que correspongui.

Regular la xarxa hidrològica del sector, així com la seva utilització i gaudi.

Establir els criteris de localització i preferència sobre els sòls que hagin de ser de titularitat pública dins dels sòls qualificats de sistema per aquest Pla Especial.

Fixar els instruments de gestió del Parc Agrari.

Pel que fa als paràmetres urbanístics, aquesta modificació de Pla té com a objectius principals els següents:

Posar les bases per al desenvolupament global dels espais lliures i els equipaments inclosos a l’àmbit mitjançant un sector a desenvolupar per planejament derivat.

Definir una nova qualificació: la de connectors ambientals i de paisatge (clau D.7), que travessen i estructuren els terrenys inclosos a l’àmbit de la modificació de Pla.

Modificar les determinacions del Pla general pel que fa a la qualificació de parc agrícola.

Crear un nou tipus d’equipament, amb usos vinculats a les activitats: l’equipament del Parc Agrari (clau c-D4).

Definir la posició i delimitar els sistemes d’infraestructures de serveis tècnics (clau B-1) i de infraestructures de serveis viaris (clau B-3)

Crear unes noves qualificacions dins de la xarxa de camins rurals: camins estructurants (clau a-1a), camins agrícoles (a-1b), i itineraris peatonals (a-1c)

Definir nous usos que apareixeran dins la qualificació de parc agrícola.


34

3.2. Alternatives considerades

En termes d’efectes sobre el medi ambient, cal considerar fonamentalment l’alternativa “0”, és a dir, el manteniment de la situació actual, i el no desenvolupament del parc.

Aquesta alternativa comportaria un impacte negatiu en tant que:

Suposa una infrautilització de les possibilitats que ofereix aquest àmbit.

Comportaria una progressiva marginalització ambiental i social de l’àmbit per manca d’usos econòmicament sostenibles.

L’abandó gradual de l’activitat agrícola comportaria la desaparició d’hàbitats -en particular dels marges de vegetació seminaturals situats vora els camps de conreu i dels organismes associats-.

L’abandó gradual de l’activitat agrícola comportariatambé un augment del risc d’incendi a les masses forestals de l’àmbit i properes, degut a la colonització per espècies arbustives dels conreus abandonats

4. Valoració ambiental del Pla

El planejament proposat s’ajusta als principis legals que s’han exposat a l’apartat 2.2., de marc legal de protecció ambiental

També suposa una millora molt notable pel que fa a l’ús de l’àmbit respecte a la situació actual.

A més, el planejament proposat parteix de la consideració que el territori del Parc Agrari és un espai amb una forta qualitat per realitzar una funció de reequilibri territorial, com espai productiu (agrícola- forestal), com espai ambiental, com espai cultural-recreatiu i com espai de lleure. Les qüestions ambientals hi estan amplament i curosa reflectides, per la qual cosa la valoració global del planejament és altament positiva.

4.1. Impactes potencials

Els impactes que el planejament tindria sobre el medi natural són bàsicament impactes positius, tals com:

(1) Desaparició gradual dels usos disconformes del sòl que actualment existeixen, fet que comporta millores ambientals notòries, tals com :

- l’aturada de processos de degradació del sòl, en particular de processos erosius


35

- un increment en la permeabilitat ecològica, amb la desaparició de les tanques que impedeixen el pas de fauna

(2) Es potencia l’activitat agrícola, a la qual es dóna una orientació de sostenibilitat, de manera que es pretén prioritzar l’agricultura ecològica i l’agricultura integrada vers l’agricultura recolzada exclusivament en el consum d’agroquímics, fet que comporta millores ambientals notòries, tals com:

- la preservació d’un paisatge tradicional, de gran qualitat visual que durant segles ha conformat el paisatge més representatiu del Vallès.

- la conservació d’hàbitats que altrament desapareixerien, com els conreus herbacis de secà, els conreus arboris de secà, i els marges agrícoles. Aquests hàbitats i, particularment els ocells granívors que fan niu a terra o en arbusts de baixa alçada, estan patint un fort procés de regressió dels hàbitats dels quals depenen. Així doncs, la preservació d’aquests hàbitats té un valor estratègic de manteniment les poblacions d’aquests elements faunístics en un entorn periurbà.

- el manteniment de la qualitat dels sòls, tant en termes de disponibilitat de nutrients, com pel que fa a la seva estructura (porositat i control de l’erosió).

- increment de la permeabilitat ecològica, pel manteniment d’un continuum de hàbitats de bona qualitat i per l’aplicació de criteris que la consideren en la regulació dels tancaments

(3) Es regula la gestió forestal, fet que presenta avantatges tals com:

- la unicitat de criteris en la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos

- la millora de la qualitat de l’hàbitat forestal

- la disminució del risc d’incendis

(4) El planejament regula els usos segons uns índexs de saturació, que estan basats en el concepte ecològic de capacitat de càrrega, que té en compte la capacitat d’un territori determinat per a absorbir cert tipus d’impacte o ús.

4.2. Pla de seguiment

Donat que no hi ha impactes negatius directes previsibles, a continuació suggerim un conjunt d’estudis de seguiment que permetin monitoritzar l’evolució dels principals indicadors de qualitat de hàbitat:


36

4.2.1. Seguiment de la densitat de conills

Justificació:

El conill és una espècie clau, i en particular presa clau associada principalment a les zones de vora o ecotò entre els ambients forestals i els conres de secà. Tanmateix, les primeres observacions realitzades a l’àmbit, evidencien l’absència de conills en gran part de l’àmbit d’estudi, possiblement a causa de la incidència conjunta de la freqüentació humana, la depredació per fauna domèstica, i la caça.

Metodologia:

Generalment molt senzilla, i basada en el compteig de les latrines de conill als marges agrícoles. Susceptible de ser portada a terme per personal no especialitzat i, per tant, per naturalistes disposats a seguir un protocol prèviament definit.

4.2.2. Seguiment de la ornitofauna agrícola

Justificació:

Els ocells granívors, i molt especialment aquells que fan niu a terra, estan experimentant arreu d’Europa un fort declivi poblacional a causa del ràpid abandonament dels conreus extensius de secà. La desaparició dels marges de vegetació seminatural entre conreus i la depredació per part de fauna domèstica són les principals causes de la regressió d’espècies com el cruixidell (Emberiza calandra) i la alosa (Alauda arvensis).

L’evolució i recuperació d’aquests ocells és un indicador de la recuperació de la qualitat de l’hàbitat agrícola.

Metodologia:

Com a mínim, cens de mascles territorials de cruixidell, i, de manera desitjable, seguiment de l’èxit reproductor.

4.2.3. Seguiment de la ornitofauna forestal

Justificació:

Existeix un conjunt d’ocells pròpies de l’ecosistema forestal que pateixen l’efecte vora. És a dir, a les masses forestals de petita extensió o de baixa qualitat la seva supervivència es veu amenaçada per factors com la competència pels forats de nidificació, o la predació dels joves per les garses, etc.

Metodologia:


37

Es proposa la instal·lació d’un conjunt de capses-niu per rapinyaires nocturnes i pàrids, i el seguiment de l’èxit reproductor de les espècies que ocupen aquests nius. El cens de mascles cantant és susceptible de ser portat a terme per tot tipus de naturalistes sempre i quan es faci una referència precissa al put on s’observen (georeferenciació).

4.2.4. Seguiment de la qualitat dels marges

Justificació:

La importància que tenen els marges agrícoles per al conjunt de l’ecosistema s’ha exposat en apartats anteriors del present treball.

Metodologia:

Seguiment de paràmetres estructurals (alçades, amplada, continuïtat, cobertura, qualitat del brancam en relació a la tècnica de manteniment) i de composició florística (quines espècies i la seva relació amb la fauna). Per a detalls tècnics, consulteu: http://www.english-nature.org.uk/pubs/publication/PDF/hedge1.pdf

4.3. Avaluació global

L’aplicació del planejament proposat resultarà, previsiblement, en una millora molt notable de les condicions d’ús i aprofitament de l’àmbit, i també de les condicions ambientals. El planejament està enfocat a garantir la continuïtat de l’ús agrari, preservant-lo de la seva incorporació al procés urbà, tot impulsant programes específics que permetin millorar i desenvolupar el seu potencial econòmic, ambiental i sociocultural, i protegint el patrimoni natural del seu entorn. A tals efectes, en tots els casos els canvis en els règims de sòl són cap a una major protecció.

5. Recomanacions i directrius

Un parc agrícola en un medi periurbà és un projecte nou i, per tant, sotmès a un cert nivell d’incertesa. Per tant, i en la mida que és una estratègia a recolzar i a reproduir segurament de forma extensiva a molts altres espais agrícoles periurbans catalans i de l’arc mediterrani, necessita d’un seguiment de la seva eficàcia en els seus tres vessants principals:

Preservació d’una activitat econòmica tradicional que comporta grans sinèrgies culturals i ambientals.

Recuperació d’un ecosistema notablement deteriorat i en forta regressió.


38

Preservació d’un paisatge tradicional en un medi agressiu i creació d’un espai de lleure, cultura i passejada.

Cal per tant articular algun sistema d’obtenció de dades fiables i que simultàniament permeti incorporar la nova informació al sistema de gestió per tal d’optimitzar-lo.

En aquest sentit, és important comptar amb la possibilitat de incorporar a la societat civil en els plans de seguiment dels efectes ambientals abans proposats.

A banda d’aquestes recomanacions de caire general, es proposen actuacions concretes, moltes d’elles recollides als documents urbanístics i normatius.

1- Protecció dels marges agrícoles: a. Protecció dels arbres de més de 2m d’alçada als

marges agrícoles.

b. Protecció dels marges agrícoles herbacis (ampliació a 2m d’amplada i prohibició d’aplicació d’agroquímics i purins).

c. Potenciació de la diversitat estructural dels marges amb plantacions d’arbusts i arbres.

d. Recuperació dels marges agrícoles fragmentats.

e. Creació de nous marges per pal·liar l’impacte de la fauna domèstica i l’impacte visual de les persones sobre la fauna.

f. Creació de nous marges per controlar els problemes d’erosió.

2- Adequació i recuperació dels passos de fauna sota infraestructures lineals.

a. Recuperació de la connectivitat entre el torrent de Vallcorba i el de Betzuca.

b. Protecció i potenciació del pas de la Betzuca. c. Implantació de passos per fauna de mida petita. d. Adequació de passos sota la línia del ferrocarril

(actualment la fauna pasa per sobre de la via).

3- Restauració ambiental del torrent de Vallcorba. a. Consolidació i potenciació dels passos sota la N-150

i el carrer de Castellarnau. b. Restauració paisatgística de les zones afectades per

horts que envaeixen la llera i de zones afectades per moviments de terres (sota el pont de Can Gambús).


39

4- Restauració dels cursos d’aigua entre Can Canals i la carretera de Matadepera

a. Eliminació dels poblaments de canya (Arundodonax) i plantació d’espècies pròpies del lloc (Salixalba, Crataegus monogyna, Corylus avellana, etc..)

5- Ordenació i senyalització de les línies elèctriques. a. Racionalització de línies als punts d’elevada

concentració i encreuament de línies elèctriques. b. Senyalització dels cables per evitar col·lisions. c. Adequació a models que no electrocuten aus.

6- Intervencions en el medi forestal. a. Instal·lació de capses-niu per ocells forestals, picots

i rapinyaires nocturns. b. Aclarida selectiva a les zones on s’ha eliminat la

pineda per tal d’afavorir un bosc de roures i alzines. c. Protecció dels arbres de majors dimensions. d. Adequació del forest de Castellarnau per afavorir un

major ús social i reduir el risc d’incendis i abocaments de runes.

e. Restauració de l’antic embassament del torrent de Ribatallada.

6. Síntesi

Aquest punt “J” de l’Annex I de la Directiva 2001/42/CE reclama un resum de caràcter “no tècnic”, el qual es presenta a continuació:

Situació:

Sabadell, municipi situat a la comarca del Vallès occidental i que limita al nord amb Castellar del Vallès i Sentmenat, a l’est amb Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, i Barberà del Vallès, al sud amb Badia del Vallès, i a l’oest amb Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

Sector Objecte del projecte:

L’àmbit de planejament compren tota la franja del sòl no urbanitzable de l’extrem nord-oest del terme municipal de Sabadell, que cobreix una superfície entorn a les 600 ha de sòl, i està formada per dues peces de sòl qualificades pel POUM de Sabadell com a Parc Agrícola (177 i 88 ha, respectivament), els entorns de Castellarnau (parc periurbà i parc veïnal) i els terrenys qualificats de zona forestal i de parc d’interès ecològico-paisatgístic.


40

Objecte del projecte:

Aconseguir un espai periurbà de qualitat agrària amb alt valor paisatgístic en harmonia amb l’entorn natural i l’espai urbà que l’envolta i definir l’encaix territorial de l’activitat agrària, en el marc periurbà en que es troba.

Principals efectes potencials derivats de l’eventual desenvolupament del projecte:

Molt positius: (1) desaparició dels usos disconformes del sòl (comporta l’aturada de processos degradatius del sòl i un increment en la permeabilitat ecològica), (2) potenciació de l’activitat agrícola (comporta la preservació d’un paisatge tradicional, la conservació d’hàbitats i d’organismes associats a ells, el manteniment de la qualitat dels sòls i el increment de la permeabilitat ecològica), (3) regulació de la gestió forestals (comporta una unicitat de criteris en la gestió, la millora de la qualitat de l’hàbitat i la disminució del risc d’incendis), i (4) regulació dels usos basada en índexos ecològics de capacitat de càrrega del territori.

Evolució més versemblant en cas de no desenvolupar el projecte:

Infrautilització de l’àmbit, marginalització ambiental i social per manca d’usos econòmicament sostenibles, abandó de l’activitat agrícola (pèrdua d’hàbitats i organismes associats, pèrdua de qualitat dels sòls, augment del risc d’incendis).

Recomanacions i directrius:

Es proposen, per una banda, sistemes de seguiment d’indicadors (densitat de conills, ornitofauna agrícola, ornitofauna forestal, qualitat dels marges), que permetran avaluar les millores en qualitat dels hàbitats agrícola i forestal. Es suggereix que els seguiments siguin duts a terme per no-experts, com un dels possibles mecanismes d’imbricació de la ciutadania amb l’espai.

Addicionalment es proposen mesures molt concretes, algunes ja recollides als documents urbanístics, i relatives a: marges agrícoles, passos de fauna sota infraestructures lineals, restauració ambiental del torrent de Vallcorba, restauració dels cursos d’aigua entre Can Canals i la carretera de Matadepera, ordenació i senyalització de les línies elèctriques i intervencions en el medi forestal.


41

7. Annexes

DECRET 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

DECRET 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Ordenança General de Medi ambient urbà BOPB 181 30/07/1999

LLEI 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll. BOE 276 18/11/2003

LLEI 6/1993, de 15 de juliol, reguladora del residus. DOGC 1776 28/07/1993

LLEI 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. DOGC 2223 28/6/1996

LLEI 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. DOGC 3407 12/6/2001

REAL DECRET 1909/1981, de 24 de juliol, pel que sáprova la Norma Bàsica de lÉdificació NBE-CA-81 sobre condicions acústiques en els edificis. BOE 214 7/9/1981

REAL DECRET 2177/1996, de 4 dóctubre sobre Norma Bàsica de la Edificació NBE-CPI/96. Condicions de protecció contra incendis en el edificis. BOE 274 29/10/1996

REAL DECRETO 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano. (BOE 45/2003, de 21 feb.)

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Decret 2/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.


42

REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación..

Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’Urbanisme

DECRET 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes.

7.1. Plànols

P1.1 – Situació

P2.1 – Hipsometria

P3.1 – Pendents

P4.1 – Hidrologia

P5.1 - Cartografia d’hàbitats

P6.1 – Estacions forestals

P7.1 – Densitat de torres elèctriques

P8.1 – Marges a l’any 1956 sobre fotos any ’56

P8.2 – Marges a l’any 1956 sobre ortofotos any ’04

P9.1 – Marges a l’any ’04

P10.1 – Relació camps de cultiu amb les pendents

P10.2 – Relació camps de cultiu amb les pendents i marges a l’any 1956

P11.1 – Connectivitat: Rastres d’esquirol

P11.2 - Connectivitat: Rastres de teixó

P11.3 - Connectivitat: Rastres de porc sanglar

P11.4 - Connectivitat: Rastres de conill

P11.5 - Connectivitat: Passos de fauna

P11.6 - Connectivitat: Resistència

P11.7 - Connectivitat: Criteris de quantificació

P12.1 – Planejament vigent: Classificació del sòl: Sòl no urbanitzable

P12.2 – Proposta: Classificació del sòl: Sòl no urbanitzable

P13.1 – Propostes d’actuació


43

Josep Lascurain, biòleg.

Màrcia Eugenio, ambientòloga.

SGM.

Octubre 2006

informe de sostenibilitat tot.p · informe de sostenibilitat ambiental de l’avanç de...

Documents