informe d’avaluaciÓ del pla d’igualtat de gÈnere · la metodologia d’avaluació s’ha...
TRANSCRIPT
1
1
INFORME D’AVALUACIÓ
DEL PLA D’IGUALTAT DE GÈNERE
2010-2012
MANCOMUNITAT DE LA CONCA D’ÒDENA
Document elaborat per l’Oficina de Politiques d’Igualtat i Drets Civils de Diputació de Barcelona en col·laboració
amb les referents tècniques de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena
Maig de 2014
2
2
Índex
1. Introducció pag. 3
2. Objectius i Metodologia pag. 4
3. Avaluació del disseny pag. 6
4. Avaluació del procés d’implementació pag. 10
5. Avaluació dels resultats pag. 14
6. Resum de conclusions i recomanacions pag. 18
7. I de cara a un nou Pla...? pag. 20
8. Annexes pag. 22
1. Graella d’accions pag. 23
2. Respostes qüestionari personal tècnic
(45 qüestionaris enviats / 16 respostes) pag. 33
3. Respostes qüestionari entitats
(272 qüestionaris enviats / 28 respostes) pag. 45
4. Respostes població
(170-180 aprox. / 110 respostes) pag. 49
5. Informe sessió amb representants
polítics de la Micod pag. 57
3
3
1. Introducció
Els governs locals, des de la seva proximitat a la ciutadania i el seu coneixement de la realitat social,
han assumit un paper protagonista en el desenvolupament de les polítiques públiques d’igualtat de
gènere, orientades a transformar les estructures i les relacions socials que possibiliten la pervivència de
desigualtats entre dones i homes en diferents àmbits de la vida pública i privada.
Per desenvolupar aquestes polítiques, i en el marc de les seves competències, els ens locals han
adoptat diferents estratègies i s’han dotat de diversos instruments i serveis que han permès avançar en
aquest camí cap a la igualtat. En aquest sentit, un dels principals instruments posats en marxa a la
demarcació de Barcelona han estat els Plans d’Igualtat municipals o supramunicipals, que permeten la
planificació i priorització de les actuacions en matèria d’igualtat de gènere durant un període de temps
determinat, que sol ser de dos a cinc anys. Passat aquest període, resulta molt adequat procedir a
fer una anàlisi i avaluació que permeti obtenir coneixement sobre els resultats de les accions
endegades i valorar-ne la seva aplicació.
L’any 2010, la Mancomunitat de la Conca d’Òdena (en endavant MICOD) va elaborar el seu I Pla
d’Igualtat, al qual s’hi van adherir els 5 municipis que en formen part (Igualada, Vilanova del Camí,
Òdena, La Pobla de Claramunt i Santa Margarida de Montbui).
Per tal de valorar la vigència d’aquest Pla i procedir a la seva pròrroga, s’ha realitzat una avaluació del
treball realitzat durant aquests anys. Els resultats es presenten en aquest informe, que analitza l’abast i
la idoneïtat de les accions desenvolupades, identificant els punts forts i els aspectes a millorar, amb
l’objectiu de reorientar el projecte de futur tenint en compte les necessitats de la ciutadania i també les
possibilitats i els recursos disponibles en un context econòmic tant restrictiu com l’actual.
4
4
2. Objectius i Metodologia
L’avaluació és la recopilació i anàlisi sistemàtica d’informació que permet emetre valoracions
objectives sobre el grau d’assoliment del programa avaluat.
L’avaluació ha de ser una eina de caràcter pràctic que ofereixi una informació oportuna en el temps, i
útil per a la presa de decisions. És a dir, a partir dels punts forts i els punts febles identificats,
l’avaluació ha de servir per millorar l’eficàcia de les actuacions en matèria de polítiques d’igualtat.
Els objectius generals de l’avaluació de Plans d’Igualtat són:
Millorar els programes i les polítiques avaluades, gràcies a una metodologia que permet la
retroalimentació i l’aprenentatge de la pròpia pràctica.
Rendir comptes i responsabilitats sobre la gestió i els resultats del Pla executat.
Il·lustrar accions futures, afavorint la participació dels/de les agents implicats/des.
Per tal d’aconseguir aquests objectius, els aspectes avaluats han estat:
El disseny: coherència interna, nivell de concreció, estratègies previstes, claredat en la
formulació...
El procés d’implementació: grau de compliment de les accions, dificultats detectades,
transversalitat, coordinació entre agents implicats...
Els resultats: impacte que el Pla ha tingut en les polítiques municipals per al foment de la
igualtat de dones i homes. En la mesura del possible, es valora la percepció i l’opinió dels
col·lectius destinataris i de les persones implicades en l’execució del Pla (agents clau).
Per a la realització de l’avaluació, s’han utilitzat els criteris d’avaluació següents:
Coherència: Permet identificar si existeix adequació entre els objectius i les accions definides,
els recursos aplicats i les metodologies emprades.
Pertinença: Relaciona la diagnosi prèvia i la planificació de l’acció. Es tracta de comprovar si
les actuacions desenvolupades donen resposta als problemes identificats.
Eficàcia: Valora el grau de consecució dels objectius prèviament definits.
Eficiència: Relaciona els objectius establerts i els resultats obtinguts amb els recursos
implementats.
5
5
Cobertura: Valora fins a quin punt les accions previstes al Pla han arribat a la població
destinatària del mateix.
Viabilitat: Fa referència a la sostenibilitat del Pla, al manteniment dels efectes positius, la
durabilitat dels canvis produïts i la intervenció a llarg termini de l’acció programada.
La metodologia d’avaluació s’ha plantejat des d’un enfocament que combina elements quantitatius i
qualitatius, atenent a les diferents eines de recollida d’informació:
Memòries anuals del Pla d’Igualtat de la MICOD
Graella de valoració d’accions del personal de la MICOD
Qüestionari al personal municipal ( 35% de respostes )
Qüestionari a les entitats municipals (10% de respostes)
Qüestionari a la població ( 65% de respostes)
Finalment, i pel que fa a l’estructura del document, després de presentar l’anàlisi en base els
aspectes abans esmentats, i les principals conclusions i recomanacions, s’ha considerat interessant
incorporar un apartat que recollís, de manera textual, les aportacions i necessitats expressades per la
ciutadania a la què es va poder preguntar sobre diferents aspectes de les desigualtats per raó de
gènere. Les respostes van evidenciar la conveniència de seguir impulsant aquestes polítiques i
treballant per aconseguir una igualtat real.
6
6
3. Avaluació del Disseny
Per tal d’avaluar el disseny del Pla d’igualtat, s’ha parat atenció a tres variables que guarden relació
amb la planificació a curt i llarg termini:
La definició dels objectius
L’anàlisi dels recursos disponibles durant la vigència del pla
L’anàlisi dels resultats esperats, en relació amb els objectius i les accions previstes
Indicadors utilitzats:
Coherència
Pertinença
Per realitzar l’anàlisi dels objectius, s’ha tingut en compte la pròpia estructura del pla, fent atenció a
l’adequació entre els objectius i les accions definides.
Esquema general del Pla
El Pla, s’estructura en 7 línies estratègiques a partir de les quals s’organitzen 13 objectiu generals, 27
objectius específics, i es proposen un total de 97 accions concretes1.
1 A l’annex 1 es poden consultar les línies, els objectius i les accions definides.
13 Objectius Generals
27 Objectius específics
97 actuacions
7 Línies Estratègiques
7
7
Pel que fa a la coherència, es valora que tots els objectius i les accions definides són coherents i s’adeqüen a
l’objectiu general del Pla. El Pla de la Mancomunitat no contempla un objectiu general únic consensuat per
part dels 5 municipis que la conformen. Tot i això, a partir de les presentacions del Pla que es varen fer en el seu
dia, podem intuir una línia d’actuació general.
“(...)Afrontar els reptes de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, en un àmbit més ample que l’estictament
configurat pels nostres propis termes municipals (...) tenim el convenciment que podem millorar la nostra realitat
en el camp de la igualtat i també en el de la col·laboració intermunicipal”.
Jordi Aymamí i Roca, President Mancomunitat Conca Òdena i Alcalde
d’Igualada, l’any 2010.
“(...) Per aconseguir la igualtat real ens cal un altre model de societat, que posi en el centre les necessitats de les
persones, i on la feina domèstica i d’atenció, que és un element fonamental per al benestar de la vida quotidiana
de les persones deixi d’infravalorar-se i sigui assumida en condicions d’igualtat per homes i dones. S’ha de produir
un canvi cultural i de mentalitats que permeti reorganitzar la vida personal i laboral per poder aprofitar el talent de
les dones en benefici de tota la societat”.
Montserrat Mateu i Pons, 1ª Tinenta d’alcalde Àrea de Serveis a les
persones, l’any 2010.
Cal valorar de forma molt positiva la concreció dels objectius, el treball col·laboratiu intermunicipal, i la
voluntat de treball transversal, mitjançant la implicació en la realització de les accions de les diferents àrees i
departaments dels 5 ajuntaments que conformen la Mancomunitat.
“Un Pla mancomunat (...),ha de permetre optimitzar recursos, coordinar esforços i intervencions i treballar, en
definitiva, de manera transversal en polítiques de gènere en tot el territori”.
Iolanda Acosta, Regidora de l’Ajuntament de Sta. Margarida de Montbui
l’any 2010
“Aquest document és fruit del treball conjunt dels municipis que configuren la Mancomunitat de la Conca d’Òdena.
Per tant, representa en si mateix una proposta de coordinació i cooperació entre Ajuntaments (...)”
Jordi Aymamí i Roca, President Mancomunitat Conca Òdena i Alcalde
Igualada l’any 2010
8
8
A més, el pla contempla la responsabilitat d’execució per a cadascuna de les actuacions, assignant a cada
departament municipal les actuacions que són de la seva competència, fet que atorga més credibilitat a la
“transversalitat”.
Un altre aspecte a valorar és l’adequació dels recursos per el desenvolupament de les accions i
l’existència d’una bateria de resultats esperats en relació amb els objectius per poder així monitoritzar
l’impacte de les actuacions contemplades en el Pla. En aquest cas, el Pla no va contemplar en el
disseny cap d’aquests dos aspectes encara que, políticament, s’assumeix l’adequació de recursos i
l’assoliment d’objectius:
“(...) vol ser una eina de treball amb objectius assolibles i realistes i una finalitat clara: definir les accions que ens
portaran a terme i els mecanismes d’implementació per a la seva consecució.”
Iolanda Acosta, Regidora de l’Ajuntament de Sta. Margarida de Montbui
l’any 2010
En aquest sentit, s’ha de tenir present l’especificitat d’aquest Pla supra-municipal, que es va
plantejar des de la necessitat de ser prou concret per facilitar la realització d’accions molt
específiques, però suficientment flexible per adaptar-se a cada realitat municipal. En aquest
sentit:
“(...) El Pla posa les bases per treballar, de manera coordinada i transversal i amb els mateixos criteris des dels
quatre ajuntaments de la Conca,(...) però també ofereix la flexibilitat suficient per a què cada municipi afegeixi
aquelles accions que, de manera particular, cregui oportunes.”
Pepita Còdol, Regidora de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, l’any 2010
Pel que fa al criteri de pertinença, es valora si existeix una diagnosi prèvia i una planificació de l’acció
per tal de comprovar si les actuacions desenvolupades donen resposta als problemes identificats. En
aquest sentit, es valora positivament l’existència de diagnosis prèvies, però també és necessari
posar de manifest la falta d’actualització de les mateixes, ja que es corresponen als anys 2001 i 2002,
i la diagnosis incomplerta realitzada només en quatre dels cinc municipis que conformen la MICOD
“ (...) Durant els anys 2001 a 2002 es van realitzar en quatre dels municipis de la Mancomunitat, uns diagnòstics
en polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones2.”
2 Extret de la Introducció del Pla d’Acció Local; pàg. 12
9
9
Un aspecte a valorar de forma molt clara i positiva, és el procés participatiu mitjançant grups de
treball realitzats durant l’elaboració del Pla, ja que permet comptar amb les percepcions i l’opinió
directa, de les persones destinatàries de les actuacions del propi Pla :
“(...) La base del treball proposat en aquest document engloba el treball transversal de gènere i també la
participació de la ciutadania3.”
També cal destacar que en el propi disseny es van contemplar instruments participatius de
seguiment i valoració com és el “Fòrum de participació” amb una proposta de planificació anual “per
valorar i proposar millores del Pla4”, i el repartiment de butlletes per recollir dades i rebre informació
sobre el Pla .
“(...) S’ha dut a terme, per primera vegada, un procés participatiu: Igualada, del qual ha sortit la concreció de noves
propostes que, conjuntament amb l’actualització d’algunes que ja sortien en l’antic, conformen aquest nou Pla.”
Montserrat Mateu i Pons, 1ª Tinenta d’alcalde Àrea de Serveis a les
persones, l’any 2010
“El Pla és un instrument de participació que permetrà incrementar el benestar i la qualitat de vida, no només de les
dones sinó de la població en general. Però el seu èxit o fracàs depèn en gran mesura de nosaltres, de vosaltres.”
Pepita Còdol, Regidora de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, l’any 2010
Conclusions de l’avaluació de disseny
Tots els objectius i les accions definides són coherents entre si, tot i que manca un objectiu
general consensuat. Es valora positivament la transversalitat, formulada de manera concreta
mitjançant l’assignació de responsabilitats d’execució per a cadascuna de les accions, i el treball
col·laboratiu intermunicipal. Com aspecte a millorar, i malgrat la voluntat de destinar recursos i
esforços, manca una definició dels recursos assignats, a l’igual que manquen els resultats
esperats per a cadascuna de les accions que s’estableixen.
El disseny del Pla és pertinent, ja que es va elaborar en base a una diagnosi prèvia i es va preveure
un procés participatiu per a l’elaboració, seguiment i valoració del Pla. Com a aspecte a millorar, cal
tenir en compte la necessitat d’actualitzar la diagnosi.
3 Extret de la Introducció del Pla d’Acció Local; pàg. 12 4 Extret de la Introducció del Pla d’Acció Local; pàg. 12Í
10
10
4. Avaluació del procés d’implementació
Per tal d’avaluar el procés d’implementació del Pla, s’han utilitzat les variables següents, parant atenció
al període de vigència del Pla i a l’execució de les accions acordades en el mateix.
Grau d’implementació de les accions
Grau de consecució del objectius
Grau d’adequació de la metodologia i els recursos
Indicadors utilitzats5:
Eficàcia
Eficiència
Una primera aproximació al total de les línies estratègiques plantejades amb les seves corresponents
accions, trobem que, de les 92 accions previstes en el Pla, se n’han realitzat el 70%, tot i que amb una
realització desigual de les accions depenent del municipi. La major part d’actuacions realitzades s’han
fet als municipis d’Igualada i Òdena, i en menor mesura, a Vilanova del Camí. En la mateixa línia, el
qüestionari passat al personal tècnic per a la realització d’aquesta avaluació ha estat només emplenat
per personal d’aquests tres municipis, de manera que només coneixem les respostes en relació a la
implementació del Pla d’aquestes tres poblacions.
Accions realitzades Accions Realitzades No realitzades
Línia 1 12 8 4
Línia 2 9 9 1
Línia 3 12 11 1
Línia 4 19 11 8
Línia 5 13 9 4
Línia 6 19 12 7
Línia 7 8 5 3 TOTAL 92 65 28 70% 30%
5 Dificultats a l’hora de mesurar els criteris d’eficàcia i eficiència, ja que el disseny del pla no va contemplar la previsió d’indicadors d’avaluació o resultats
esperats així que, s’han mesurat aquests dos criteris segons les accions realitzades, els recursos disponibles i la percepció de part del personal municipal,
a qui es va fer arribar un qüestionari.
11
11
Si desglossem línia per línia, observem aquesta implicació desigual dels diferents municipis
Línia Grau
d’acompliment Observacions6
1. P
olít
iqu
es d
e g
èner
e
67%
Tant Igualada (2011) com Vilanova del Camí (2012) disposen d’un Pla d’Igualtat intern, amb
mesures per promoure la igualtat de gènere en la seva plantilla i en el conjunt del consistori. A la
resta de municipis no s’ha realitzat una diagnosi amb perspectiva de gènere que detecti possibles
desequilibris en quant a segregació horitzontal, vertical, retribucions i/o assetjament en el conjunt
del consistori, i no es disposa d’informació al respecte. Per altra banda, s’ha fet formació sobre
llenguatge no sexista, urbanisme i polítiques d’igualtat al personal tècnic de l’Ajuntament d’Igualada,
oberta a la resta de personal tècnic de la comarca.
2.D
isse
ny
de
ciu
tat
100%
S’han realitzat totes les actuacions amb una implicació desigual per part dels diferents municipis.
Igualada ha treballat el tema amb formació específica i intervencions en el barri de Sant Agustí, i
Òdena (2010-2012) va realitzar un projecte d’equitat de gènere mitjançant la Llei de Barris. Malgrat
això, tant sols el 6% (1 resposta) del personal tècnic municipal considera que la seva ciutat està
dissenyada amb perspectiva de gènere, mentre que un 50% no ho saben, i un 44% consideren
que no. Aquest 100% d’acompliment però, no reflexa la situació real, ja que si bé s’han dut a terme
accions com millorar l’enllumenat públic o el manteniment de voreres, es duu a terme perquè així
s’aplica en tot projecte nou. D’altra banda no s`ha rebut resposta de Santa Margarida de Montbui,
La Pobla de Claramunt o Vilanova del Camí.
3. L
luit
a co
ntr
a la
vio
lèn
cia
de
gèn
ere
92%
Possiblement, aquesta sigui la línia més forta del Pla de la MICOD que ha fet una ferma aposta
per treballat i crear un Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) que possibiliti una atenció
integral i accessible a través d’un model itinerant que es desplaça pel territori a demanda de les
usuàries. Existeix una coordinació exemplar amb tota la comarca, que comparteix el mateix circuït
de violència, i també amb el SIE7 de la Catalunya Central, ja que l’entitat “Dones amb empenta” és
la responsable tant del SIAD com del SIE. Dins d’aquesta línia de treball, també destaca la tasca
de sensibilització vers la violència masclista realitzada amb el col·lectiu de població migrada, i amb
la població més jove.
La única actuació que ha quedat pendent de realitzar ha estat la signatura d’un contracte programa
entre la MICOD i la Generalitat, essent la responsabilitat de l’execució d’aquesta darrera institució.
6 Informació extreta de les memòries anuals i de l’enquesta al personal tècnic (veure annex 2) 7 SIE: Servei d’Intervenció Especialitzada
12
12
Línia Grau
d’acompliment Observacions8
4. C
oed
uca
ció
58%
En percentatge, aquesta resulta la línia més fluixa de tot el Pla, i gairebé totes les actuacions s’han
portat a terme només a Igualada, i en menor mesura a Òdena. Moltes de les actuacions feien
referència a la coordinació entre l’Agent d’Igualtat de la MICOD i els diferents programes, centres i
serveis educatius i juvenils de la Conca, amb les dificultats que això comporta. De les 16 respostes
del personal tècnic municipal, nomes un 44% considera que des de les escoles, instituts i centres
de formació no reglada, es treballa en clau coeducativa.
Anualment però, es programen tallers als IES sobre prevenció de violència de gènere i sexualitat, i
s’ha realitzat un treball de coeducació amb els Centres oberts i l’Escola d’Art d’Igualada.
5.U
soso
del
tem
ps
69%
La major part de les actuacions d’aquesta línia guarden relació amb “ocupació”, i la responsabilitat
de l’execució ha recaigut en els serveis de Desenvolupament econòmic, ocupació i comerç. En
aquest sentit, moltes de les actuacions han estat realitzades únicament a Igualada, com els plans
de foment d’igualtat a les empreses, però s’ha de tenir en compte que és la capital de comarca i
centralitza molts dels serveis de desenvolupament econòmic comarcal. Pel que fa a la percepció del
personal municipal, tant sols un 25% considera que el seu municipi treballa per facilitar la
incorporació de les dones al mercat de treball, en canvi, quan es pregunta sobre la conciliació,
un 69% afirma que des del seu ajuntament es porten a terme accions i mesures per conciliar la
vida personal, familiar i professional.
6. P
arti
cip
ació
63%
Bona part de les accions d’aquesta línia fan referència a les entitats municipals, sobretot culturals i
esportives, però quan s’ha preguntat a les diferents entitats municipals, de les 28 que han respost,
un 68% no coneixia l’existència del Pla, i un 86% no hi ha participat de cap manera. En canvi,
quan s’ha demanat la percepció del personal tècnic, sobre dos dels objectius més destacats de la
línia de participació, un 75% consideren que els serveis públics municipals fan ús d’un llenguatge
no sexista ni discriminatori, i un 59% considera que des del seu departament es treballa per
fomentar la visibilització de les aportacions culturals de les dones, i la seva presència en l’espai
públic.
La línia de participació inclou diverses àrees o departaments en la seva execució, i les actuacions
son molt diferents entre sí. Cal destacar però, la implicació de tots els departaments per les
jornades internacionals el 8 de març i el 25 de novembre en la programació de les seves
activitats, especialment en cultura -amb obres de teatre, concerts i exposicions-, i esports, amb un
programa d’activitat física dirigit a dones.
7. S
alu
t
62%
La línia 7, que fa referència a la promoció de la salut de les dones, és la línia amb menor nombre
d’actuacions planificades, si bé s’ha arribat a un assoliment del 62 % de les actuacions. En aquest
sentit, s’ha treballat el tema de la salut sexual i reproductiva amb la població jove, i el suport a
dones cuidadores, però no s’ha aprofundit en altres aspectes de la salut física i psicosocial per raó
de gènere, ni s’han realitzat commemoracions de la diada internacional de la salut de les dones.
8 Informació extreta de les memòries anuals i de l’enquesta al personal tècnic (veure annex 2)
13
13
Conclusions de l’avaluació del procés d’implementació
Es valora de forma positiva el grau de consecució de les accions. S’han realitzat un 70% del total
encara que, amb diferències destacables depenent de la línia estratègica. Mentre les línies
d’urbanisme i violència de gènere s’han acomplert més que satisfactòriament, altres com coeducació o
salut han quedat molt minvades en les seves accions. També ha estat desigual la implementació del
Pla en funció dels municipis; mentre des d’Igualada s’han implementat gairebé totes les línies del
Pla, a Òdena i Vilanova s’han realitzat de manera desigual, i de la resta de municipis ni tant sols
disposem d’informació.
El disseny del Pla no ha permès mesurar l’eficiència de les accions realitzades, ja que no es
contemplaven indicadors, resultats esperats ni recursos destinats. Tot i això, un 94% del personal
tècnic enquestat considera que l’Ajuntament incorpora sempre o de vegades la perspectiva de
gènere i promou accions envers la igualtat entre dones i homes.
Durant el període de vigència del Pla, la MICOD ha comptat amb la figura d’una Agent d’Igualtat
responsable de vetllar per l’acompliment i seguiment del mateix, que cal valorar de forma molt
positiva com un esforç en quant a recursos humans i econòmics.
Cal també destacar la realització d’accions a nivell municipal que no estaven contemplades en el
Pla, cosa que evidencia que, si bé el Pla ha servit com a mapa orientador vers les línies a seguir, el
nivell tant específic de concreció de les accions ha impedit que algunes d’elles es realitzessin. A
més, és imprescindible reconèixer les dificultats d’implementació d’un Pla supra-local, ja que la
realització de les accions recau en la voluntat i els recursos de cadascun dels municipis.
Grau d'acompliment
67%
100%
92%
58%
69%
63%
62%
0% 20% 40% 60% 80% 100% 120%
Línia 1
Línia 2
Línia 3
Línia 4
Línia 5
Línia 6
Línia 7
14
14
5. Avaluació de resultats Per tal d’avaluar els resultats del Pla d’igualtat, s’han utilitzat els següents criteris:
Coneixença del Pla per part de la població
Participació en les accions del Pla
Percepció de canvi arrel de les accions del Pla
Continuïtat de les actuacions més enllà de la finalització del Pla.
Indicadors utilitzats:
Cobertura9
Viabilitat10
Per tal de valorar l’impacte que ha tingut el Pla, cal diferenciar entre el coneixement del Pla a nivell tècnic,
on tot el personal municipal que ha respost al qüestionari coneixia de l’existència del Pla d’igualtat, i el
coneixement del Pla a nivell de ciutadania.
El 25 de novembre de 2013, va tenir lloc a Igualada l’acte commemoratiu del Dia Internacional per a
l’eradicació de la violència envers les dones organitzat per la MICOD. Es va aprofitar aquesta ocasió, per
preguntar a les persones assistents algunes qüestions relacionades amb el Pla i amb la Igualtat de gènere
en general.
De les 110 persones assistents que varen respondre el qüestionari, un 50% no coneixia l’existència del
Pla d’Igualtat, a un 21% li sonava, i un 28% sí que el coneixia, encara que tant sols un 17% era conscient
que hi havia participat d’alguna manera en l’elaboració o en alguna de les accions.
9 Per mesurar la cobertura s’han utilitzat dues enquestes, una a les entitats municipals, i una altra a la població assistent a la jornada del 25 de novembre de 2013 (veure annex 3 i 4) 10Per valorar la viabilitat del Pla, s’ha preguntat a les referents del Pla d’Igualtat de la MICOD quines accions consideraven pertinents de mantenir com a proposta d’actuació de cara a una nova edició del Pla d’Igualtat
15
15
Enquesta participants del 25 de novembre
Per altra banda, també es va voler agafar el pols a l’opinió de les entitats municipals, culturals i esportives
del territori, ja que conformen una important representació de la població i son l’expressió de la participació
ciutadana, i en la major part dels ajuntaments son un important òrgan d’interlocució i difusió de les
actuacions municipals.
Enquesta a les entitats municipals:
16
16
En el cas de les entitats, encara és menor el grau de coneixença del Pla i menys encara quan parlem de
participació en el mateix. Si donem per suposat que a la commemoració del 25 de novembre hi va
participar gent sensibilitzada i afí a la igualtat de gènere, és força significatiu que la meitat de les persones
assistents no coneguessin de l’existència del Pla, a l’igual que amb la consulta de les entitats, on el
desconeixement del Pla arriba a un 68%. Com a conclusió, podem afirmar que es detecta una dèbil
difusió del Pla d’igualtat a nivell de ciutadania.
També s’ha volgut conèixer la percepció de la ciutadania sobre els temes d’igualtat, si consideraven que
encara existia una forta desigualtat per raó de gènere, o si percebien canvis importants al respecte. Un
79% de les persones enquestades el dia 25 de novembre a Igualada consideren que sí s’ha avançat en
favor de la igualtat, i identifiquen diferents causes, unes de caràcter legal, altres personal i altres de
sensibilització i recursos dels poders públics.
Si bé es cert que la ciutadania té una dèbil coneixença del Pla d’igualtat com a tal, sí que existeix una
sensibilització vers el tema i un coneixement i bona valoració sobre les actuacions municipals, encara que
no les associen concretament al Pla d’Igualtat, que en aquest cas sembla que s’ha utilitzat més com
instrument tècnic per al personal municipal que no com a element de difusió d’igualtat de gènere
cap a la ciutadania.
Per tal de valorar la viabilitat del Pla, s’ha preguntat a les referents del Pla d’Igualtat de la MICOD quines
accions consideraven pertinents de mantenir com a proposta d’actuació de cara a una nova edició del Pla
d’Igualtat:
Línies Accions 2010-2012 Viabilitat Línia 1 12 11 Línia 2 9 5 Línia 3 12 10 Línia 4 19 15 Línia 5 13 9 Línia 6 19 14 Línia 7 8 7 Total 92 71
17
17
Les línies que tenen més accions amb voluntat de pròrroga són la d’impuls a les polítiques d’igualtat, la de
lluita contra la violència de gènere, i la de promoció de la salut de les dones, que no coincideixen
necessàriament amb les línies més implementades, exceptuant la línia 3.
Algunes de les accions amb voluntat de continuïtat són actuacions puntuals que no s’han pogut portar a
terme durant els anys de vigència del Pla, com per exemple la incorporació de la perspectiva de gènere en
el Pla de salut municipal, que encara no s’ha realitzat, però altres responen al criteri de continuïtat com
alguns programes que ja es venen realitzant -programa “Aire”, “Tardes de mares”, “posem fil a l’agulla”,
“posa’t en marxa”...-.
Conclusions de l’avaluació de resultats
Pel que fa a la cobertura, s’ha de dir que malgrat que el personal tècnic coneixia molt bé el Pla
d’igualtat, el grau de coneixença del Pla per part de la població destinatària ha estat molt
dèbil, i encara més la seva participació. En tot cas, no existia la consciència que les accions
en les què participaven formaven part d’un Pla Mancomunat. Malgrat tot, sota la percepció de
les persones enquestades es considera que s’ha avançat molt en matèria d’igualtat de
gènere i s’identifiquen actuacions municipals al respecte.
Pel que fa a la sostenibilitat i al manteniment de les accions i els efectes positius de les
mateixes, es proposa el manteniment d’un 77% de les accions planificades durant els anys
2010-2012, fet que visibilitza l’alt nivell de viabilitat de moltes d’elles.
Viabilitat
92%
56%
83%
79%
69%
74%
88%
77%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Línia 1
Línia 2
Línia 3
Línia 4
Línia 5
Línia 6
Línia 7
Total
18
18
6. Resum de conclusions i recomanacions
Sobre el disseny:
Coherència: Tots els objectius i les accions definides son coherents entre si, però manca un
objectiu general consensuat. Es valora la transversalitat, amb instruments concrets com és la
responsabilitat d’execució per a cadascuna de les accions, i el treball col·laboratiu intermunicipal. Com
aspecte a millorar, i a pesar de la voluntat de destinar recursos i esforços, manca la definició dels
recursos establerts, a l’igual que manquen els resultats esperats per a cadascuna de les accions que
s’estableixen.
Pertinença: En general, es valora de forma molt positiva, ja que existeix una diagnosi prèvia i s’ha
realitzat i previst tot un procés participatiu per a l’elaboració, seguiment i valoració del Pla. I com a
aspecte a millorar i tenir en compte, és la necessitat d’actualització de la diagnosi.
Sobre el procés d’implementació:
Eficàcia: Es valora de forma positiva el grau de consecució de les accions. S’han realitzat un 70% del
total encara que, amb diferències destacables depenent de la línia estratègica. Mentre les línies
d’urbanisme i violència de gènere s’han acomplert més que satisfactòriament, altres com coeducació o
salut han quedat molt minvades en les seves accions.
També ha estat desigual la implementació del Pla depenent dels municipis, mentre des d’Igualada
s’han implementat gairebé totes les línies del Pla, a Òdena i Vilanova s’han realitzat de manera desigual, i
de la resta de municipis ni tant sols disposem d’informació.
Eficiència: Dificultats a l’hora de mesurar l’eficiència, ja que el disseny del Pla no contemplava indicadors,
resultats esperats o recursos destinats. Amb tot però, un 94% del personal tècnic enquestat, considera
que l’Ajuntament incorpora sempre o de vegades la perspectiva de gènere i promou accions envers la
igualtat entre dones i homes.
Durant tot el període de vigència del Pla, la MICOD ha comptat amb la figura d’una Agent d’Igualtat
responsable de vetllar per l’acompliment i seguiment del mateix, i que cal valorar de forma molt positiva
com un esforç en quant a recursos humans i econòmics.
19
19
Una altre aspecte a destacar és la realització d’accions a nivell municipal que no estaven
contemplades en el Pla així que, si bé el Pla ha servit com a mapa orientador vers les línies a seguir, tal
vegada el nivell de concreció de les accions, al ser tant específic, ha impedit que algunes d’elles es
realitzessin.
Per altra banda, s’ha de fer un reconeixement a les dificultats d’implementació d’un Pla a nivell supra-
local, ja que la realització de les accions recau en la voluntat i els recursos de cadascun dels municipis.
Sobre els resultats
Cobertura: Pel que fa a la cobertura, s’ha de dir que, malgrat que el personal tècnic coneixia molt bé el
Pla d’igualtat, el grau de coneixença del Pla per part de la població destinatària ha estat molt dèbil, i
encara més la seva participació. En tot cas, no existia la consciència que les accions en les què
participaven formaven part d’un Pla Mancomunat. Malgrat tot, sota la percepció de les persones
enquestades es considera que s’ha avançat molt en matèria d’igualtat de gènere i s’identifiquen
actuacions municipals al respecte.
Viabilitat: Pel que fa a la sostenibilitat i al manteniment de les accions i els efectes positius de les
mateixes, es proposa el manteniment d’un 77% de les accions planificades durant els anys 2010-2012, fet
que visibilitza l’alt nivell de viabilitat de moltes d’elles.
En base als resultats de l’avaluació, algunes recomanacions tècniques de cara a l’elaboració d’un proper Pla serien les següents:
Consensuar l’objectiu General i unificar criteris generals amb tots els municipis.
Establir recursos concrets a cada acció.
Establir indicadors d’avaluació o resultats esperats.
Fer un seguiment anual sobre la realització de les accions
Equilibrar la implicació de les diferents àrees en la mesura que sigui possible.
Definir si el es vol fer un Pla per al nivell tècnic o per coneixement de la ciutadania, i si fos
així, obrir la participació i ampliar la difusió, sobretot a través de les entitats.
20
20
7. I de cara a un nou Pla ...?
Més enllà del criteri tècnic a l’hora de proposar una metodologia per a un nou Pla d’Igualtat, s’ha volgut
conèixer quines son les necessitats reals de la població envers la igualtat entre homes i dones i quines
eren les seves propostes.
S’ha demanat a la població assistent a la jornada del 25 de novembre, com els afectava la
desigualtat de gènere en les seves vides11, i les hem graduat en tres nivells (grau baix, grau mig i grau
alt).
A 10 d’elles no els afectava...
“ No m’afecta perquè ja som grans”
“Fins ara no m’ha afectat”
A 7 d’elles els afectava en alguna mesura....
“No m'afecta però em sap molt greu”
“Potser en el món laboral, tot i que s'ha avançat molt en la igualtat en aquest àmbit”
“Vaig fent, tinc butxaca pròpia des dels 15 anys”
I a la major part d’elles (66) els afectava en un grau més alt...
“Dolor, impotència per tanta injustícia”
“M’indigna molt”
“Dol molt”
“El fet de viure en una societat on queden símptomes com el de la desigualtat de gènere hauria d'afectar a tothom”
“Relacions de poder a la feina. Sous inferiors per ser dona. Menys valoració de les opinions per ser dona”.
“Els comentaris masclistes en el grup d'amics, els anuncis de televisió també”
“Els anuncis de televisió, pel·lícules, ja que tracten la dona com un objecte sexual”
“En l'àmbit familiar, pel que fa referència a les tasques domèstiques”
“La cura d'infants i familiars dependents continua recaient en les dones”
“En els rols que s'esperen de nosaltres”
El mateix qüestionari es va passar a les entitats socials, culturals i esportives dels 5 municipis de la MICOD
implicats en el Pla d’Igualtat. En el cas de les entitats s’ha rebut una resposta minoritària12, i excepte
alguns casos, es detecta una menor sensibilitat vers els temes de la desigualtat de gènere:
11 Dels 110 qüestionaris, 83 varen respondre a la pregunta. Respostes senceres a l’annex 8.4 Respostes població 12 28 respostes de 272 entitats
21
21
“Els homes participen més en les tasques de casa. De tota manera, mentre les dones
acceptin els estereotips de la televisió, no s'avançarà en res”.
“Hi ha temes més importants”
“No el crec convenient, es una responsabilitat personal”
“Personalment no m'afecta”
“No hi ha la desigualtat que hi havia temps enrere”
També s’ha demanat per quines serien les seves propostes13 alhora de combatre les desigualtats de
gènere, i hem estructurat les respostes en els següents àmbits d’actuació:
1. Sensibilització
“Realitzar sessions de sensibilització a professionals que treballem no únicament amb dones, si no amb la població general per
tal de combatre aquesta desigualtat en totes les àrees”.
“Treballar els micromasclismes i les noves masculinitats”
2. Coeducació
“Treballar amb les escoles i formar les mestres”
“Des de l'escola, en les famílies que comencen amb fills petits. Xerrades”
“Campanyes (informativa, educativa...) destinada a l'adolescència, per tal de treballar les habilitats personals i socials”
3. Violència de gènere
“Incloure la violència exercida entre parelles del mateix sexe i fer més pisos tutelats d'urgència social per a dones en situació de
violència”
“Que es canviï la llei penal. Si les conseqüències de la violència no són contundents, la situació no canviarà.”
4. Esport
“Afavorir l'esport femení”
“En l'esport federat s'ha d'intentar potenciar la pràctica de l'esport femení d'esport col·lectiu i a la vegada a l'esport de lleure
individual s'ha de potenciar el masculí.”
5. Serveis
“Invertir més esforços en una estructura tècnica” “Més serveis d'atenció a la dona. Més informació”
6. Cura
“Mesures que permetin donar recolzament a les dones cuidadores” “Que sigui realista i assumible, que doni suport les dones que tiren endavant famílies en solitari”
13 Propostes recollides dels tres qüestionaris (Veure propostes a l’annex 2, 3 i 4)
22
22
8. Annexes:
1. Graella d’accions pag. 23
2. Respostes qüestionari personal tècnic pag. 33
( 45 qüestionaris enviats / 16 respostes)
3. Respostes qüestionari entitats pag. 45
( 272 qüestionaris enviats / 28 respostes)
4. Respostes població pag. 49
( 170-180 aprox. / 110 respostes)
5. Informe sessió amb representants polítics de la Micod pag. 57
23
23
Annex 1. Graella d’Accions
Aquest informe de valoració parteix de les 7 línies estratègiques plantejades en el Pla d’Acció. I a partir d’aquestes 7 línies es defineixen un total de 13 objectius generals 1. Impulsar les polítiques de gènere
1.1. Sensibilitzar al personal municipal entorn les desigualtats entre homes i dones i capacitar-lo per tenir present la perspectiva de gènere en el seu treball 1.2. Adequació de la cultura de treball dels Ajuntaments per al que es converteixi en un referent en l’aplicació de polítiques d’igualtat d’oportunitats 1.3. Afavorir la participació de la ciutadania i, en especial, de les dones i grups de dones
2. Incloure la perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat i el territori
2.1. Adequar l’espai dels pobles i les ciutats a les noves necessitats de les persones 3. Lluitar contra la violència de gènere
3.1. Introduir i/o reforçar la perspectiva del gènere en l’atenció i realitzar programes compensadors per a les situacions de desigualtat de gènere 3.2. Sensibilitzar a la població per anar trencant estereotips culturals sexistes que impedeixen relacions entre les persones basades en l’autonomia, el respecte i la llibertat
4. Fomentar la coeducació
4.1. Promoció de la coeducació a l’ensenyament 4.2. Fomentar la coeducació en l’educació no formal, el lleure i el joc
5. Promoure canvis en el repartiment i els usos del temps
5.1. Sensibilitzar per la conciliació i la corresponsabilitat en els temps personals, familiars i professionals 5.2. Millora de les condicions laborals de les dones. Atenció i mecanismes compensadors
6. Fomentar la participació sociopolítica de les dones (àmbit i participació i usos del temps)
6.1. Diversificar els models femenins i masculins, i fomentar models de vida i relació no sexistes 6.2. Fomentar l’accés, la presència, la participació i l’autonomia de les dones en la vida social i cultural
7. Promoure la salut de les dones
7.1. Participar en la millora de la salut de les dones: salut integral, sistemes de suport social
24
24
1. Impulsar les polítiques de gènere
ACCIONS REALITZADA VALORACIÓ MANTENIR PROPOSTA
OBSERVACIONS
1. Cada any incorporar a l’oferta formativa adreçada a un determinat col·lectiu professional conceptes d’igualtat home-dona
Sí en PP.OO de Micod
Bona valoració dels participants
Sí Parlar amb responsables de RRHH d’altres ajuntaments
2. El 8 de març es portarà a terme alguna acció dirigida al personal municipal
Sí Sí No “val la pena” fer una despesa econòmica, sí fer un correu a tot el personal amb una frase o imatge en relació
3. Des del Programa d’Igualtat es convocaran dues trobades anuals a cada ajuntament per avaluar aquest Pla d’Acció
No Sí però diferent
Buscar altres sistemes de seguiment
4. Trobada anual dels representants de polítiques d’igualtat de la Micod
Sí Bona Sí Normalment es fan de 3 a 4 trobades l’any
5. Destinació d’un/a Agent d’Igualtat amb funcions específiques de seguiment del Programa d’Igualtat de gènere de la Micod.
Sí sí
6. Ús del llenguatge no sexista en els mitjans adreçats a la ciutadania
Sí Sí Proposta de passar informació als responsables de comunicació dels ajuntaments
7. Fomentar la igualtat de gènere en la publicitat generada pels ajuntaments
Sí Sí
8. La correspondència de l’ajuntament anirà amb nom genèric de la família censada a cada habitatge
No Molt difícil. En un habitatge hi poden viure vàries famílies
No
9. En les seleccions de personal es valorarà com a mèrits curriculars, formació en polítiques de gènere
No Sí Reduir-ho al personal de cara al públic
10. Incloure la igualtat de gènere en els temaris d’oposicions
No Complica’t. No surten oposicions.
Sí? Parlar amb responsables de RRHH d’altres ajuntaments
11. Redacció del Pla d’Igualtat d’Oportunitats de l’ajuntament d’Igualada
Sí bona sí A partir del 2014 Igualada l’ha de fer de nou
12. Un cop a l’any es realitzarà una sessió de treball participativa per valorar i proposar accions al Pla d’Igualtat
Sí al 2011 Bona, però no s’ha fet cada any
sí El 2013 se’n farà una
25
25
2. Incloure la perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat i el territori
ACCIONS REALITZADA VALORACIÓ MANTENIR PROPOSTA
OBSERVACIONS
1. Incrementar els nivells de seguretat en aquells espais públics on es requereixen, per tal que la mobilitat de les dones no es vegi reduïda
Sí Sí
IGD: S’actua segons demanda o necessitat en un moment donat. No hi ha cap actuació feta o prevista en aquest sentit, més que actuacions de millora d’enllumenat públic, que s’aplica a cada projecte nou. VLNV: Inclòs en el programa de llei de barris, es va fer arranjament de les escales del Passatge Igualada donant més amplada i lluminositat, en un tema enmarcat ja en termes de gènere, constant així en el programa aprovat.
2. L’oficina local de l’habitatge d’Igualada (PHIMA) tindrà actualitzada una borsa d’habitatges pels col·lectius amb més dificultats per accedir-hi
Es fa però no en clau d’igualtat
3. Adequar els horaris, freqüències, recorreguts i preus dels transports públics a les diverses necessitats de mobilitat (zones d’oci, mercat...)
Es fa però no en clau d’igualtat
Bona franja d’horaris i freqüència
IGD: Bon recorregut, cobreix bé ciutat i rodalies. Freqüència coherent segons demanda i ús del bus. Poc pressupost, qualsevol acció d’increment de freqüència o horari impossible d’assumir amb el pressupost actual.
4. Incrementar l’oferta de transport públic d’accés als polígons industrials de la comarca i les zones escolars Sí VLNV
Manca de pressupost
Sí
IGD: no estaria malament abastar més amb el bus, polígons, escoles, però com més disseminat és, menys demanda hi ha, i per tant menys rendible és. S’hauria d’estudiar molt concretament la viabilitat de cada cas. VLNV: Ampliació de les línies d’autobus, entre Igualada (Hospital) i Vilanova del Camí, arribant al polígon (Residència geriátrica AMMA) i a tots els barris del municipi.
5. Fomentar les borses de vehicles compartits Sí ?
6. Establiment de carrils bici i línies verdes que permetin circular amb seguretat pels municipis de la conca Sí
Bona valoració. Manca pressupost
Sí
IGD: tornem a estar en el problema econòmic. En el seu moment s’han fet uns quants itineraris i carrils bicis a la ciutat, i que estan força bé. Ara no hi ha cap projecte previst, però en tots els projectes que es fan es te en compte. Pel que fa a les línies verdes s’acaba de fer el projecte de l’anella verda de la ciutat, el qual es presentarà en breu
7. Ampliar les voreres per tal d’afavorir desplaçaments poc segurs Sí Molt bona Sí
IGD: fa anys que es fa i continuarem a mesura que es pugui, és criteri equip projectes VLNV: Recentment s’han ampliat les voreres del carrer de Sant Hilari i del carrer de la Indústria, en un dels dos costat, per adaptar-les a accessibilitat i crear recorreguts peatonals més segurs
8. Habilitar zones d’aparcament a les zones comercials i altres equipaments de gran afluència Sí Bona Sí
IGD: s’estan generant nous espais però no és fàcil VLNV: En el carrer de Cardenal Cisneros (propera a l’establiment de Mercadona) es va arranjar la zona d’aparcament sobre el talús de la riera d’Odena i més recentment s’ha acondicionat el solar pel Centre Cívic del barri de la Camp del Rei, cantonada amb el carrer Major també com aparcament. Ambdues zones eviten racons insegurs i s’obren al teixit urbà.
9. Projecte “equitat de gènere” en l’ús de l’espai urbà i equipaments al municipi d’Òdena
Parlar amb Òdena
26
26
3. Lluitar contra la violència de gènere
ACCIONS REALITZADA VALORACIÓ
MANTENIR PROPOSTA
OBSERVACIONS
1. Promoure i/o donar continuïtat a programes adreçats a col·lectius específics: posem fil a l’agulla, tarda de mares, posa’t en marxa...
Sí Bona Sí
2. En les bases per a la concessió d’ajuts, a més dels criteris econòmics, es valoraran les situacions de famílies monoparentals
En alguns ajuts Sí Serveis personals
3. El servei de nova ciutadania fomentarà activitats de coneixement de l’entorn a les persones nouvingudes per facilitar la seva inclusió
Sí bona Sí Servei immigració/nova ciutadania
4. La comissió de seguiment del protocol d’actuació en situacions de violència contra les dones, revisarà i actualitzarà trimestralment l’esmentat protocol
Sí L’any 2012 s’ha interromput el seguiment
Sí Actualment s’està treballant per actualitzar
5. Durant el 2010 la MICOD crearà el servei SIAD en punts d’atenció en els diferents municipis
Sí Bona No Vetllar per la continuïtat del servei
6. Signatura del contracte programa pel finançament del SIAD-MICOD a partir de 2011
No No No es va aconseguir. Contracte Siad només municipis de +20.000, capitals o Consell Comarcal
7. El SIAD garantirà suport professional a les dones que ho requereixin i informació d’altres recursos de suport i autonomia
Sí bona Sí
8. El web municipal incorporarà un espai de participació ciutadana per recollir idees, opinions i denúncies d’actituds masclistes
Sí Negativa. No s’ha impulsat la participació
Sí Actualment es treballa per continuar-ho
9. Aprovació i seguiment del Protocol de la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe
Fet a Vilanova Igualada
Sí Montbui i Òdena tenen el de Consell Comarcal
10. Oferta de tallers preventius de la violència de gènere als instituts de secundària
Sí Molt bona Sí
11. Coordinar els actes d’entitats i administracions dels dies 8 de març i 25 de novembre
Sí Bona però es pot millorar Sí
12. Repartiment de les agendes d’actes 8/3 i 25/11 Sí Bona Sí
27
27
4. Fomentar la coeducació
ACCIONS REALITZADA VALORACIÓ MANTENIR PROPOSTA
OBSERVACIONS
1. Oferta d’activitats de sensibilització a través del programa AIRE - Igualada
Sí Bona Sí Igualtat joves (kaserna), contacontes (micod), no ha entrat a AIRE però es fa: cicle superior primària (corresponsabilitat)
2. Suport per complir amb les directrius que el Departament d’educació dicti per fer efectiu l’article 126.2 de la LOE
Sí (relatiu) Les escoles tenen el referent, però res més
Sí Saber quines funcions té i assessorar o enviar recursos per complir-ho
3. Suport a les AMPES per dur a terme accions de sensibilització i assessorament en la igualtat
No Sí Recursos online Vilanova: No s’ha fet
4. Coordinar-se amb els agents de la comunitat per l’educació en l’integració de nenes i nens
Sí Vilanova: No
Bé Sí Molt obvi. Cal anotar-ho com acció?
5. Realitzar un estudi que contempli motivacions de l’absentisme i l’abandonament escolar – visió de gènere entre els tutors de 4t d’ESO i EAP
No
No
Molt concret. Interessant però poc viable
6. Potenciar visites d’escoles i famílies a les ludoteques on es treballa un us no sexista de les joguines
Sí Dsd Vilanova: No
Bona. S’ofereix des de AIRE (Igualada)
Sí Més que fomentar visites a ludos, fomentar es jocs no sexistes arreu (cases, ludos, CO...).
7. Reelaborar tots els documents educatius en llenguatge no sexista
No ? Com? Depèn de Gene.
8. Facilitar l’ús de materials coeducatius a la comunitat escolar i fer difusió
Sí
Bé Sí Crear carpeta de recursos. (guia contes, recursos online, películes, llibres, material...)
9. Formar el professorat dels centres educatius per que tinguin eines per treballar la igualtat transversalment
Sí
Regular. Sí Segons professorat: poc preparada i poc pràctica Segons tallerista: professorat reaci i a la defensiva
10. Fer present a les biblioteques la coeducació a través d’exposicions, llibres, cartells, etc.
Sí Dsd Vilanova: No
Bé Sí Catàleg expo ICD
11. En els programes Garantia Social, orientar als alumnes sense distinció de sexes als diferents cursos i sortides laborals
Sí Pidces Sí Poc sentit en PQPI’s, més adequat en 4rt ESO i 2n batx Coordinació PIJ
12. Realitzar accions amb els pares i mares de 4t d’ESO per una orientació no estereotipada
No Sí Conferència, xerrada per a pares !! Portar exemples referents de gent desinteressada
13. Concretar 1 acció anual en matèria d’igualtat de gènere per professionals de l’educació no formal
No Sí Aafegir-los a l’acció 9
14. Facilitar eines i recursos a les entitats per tal que puguin portar endavant accions en la perspectiva de la coeducació
No Sï Carpeta recursos
28
28
ACCIONS REALITZADA VALORACIÓ MANTENIR PROPOSTA
OBSERVACIONS
15. Continuar tenint en compte la coeducació en els equipaments educatius municipals no fornals
Sí Sí
16. Facilitar espais de reunió a grups i entitats des de els equipaments cívics
Sí Sí Ja es fa.
17. Analitzar en perspectiva de gènere la utilització d’alguns espais municipals per tal d’actuar o prevenir-ne usos discriminatoris
? Poc concret. En quins espais? Amb l’objectiu de canviar-ho... amb quins recursos? Considerem ambigua la paraula “alguns”
18. Les Ludoteques organitzaran una xerrada anual sobre el joc i l’entitat personal
No Serveis personals
19. El programa d’Informació i dinamització als centres de secundària (PIDCES) portarà a terme tallers i activitats de coeducació i igualtat
Sí Molt positiu Sí S’ha orientat en igualtat? Igualada, Vilanova tenen propi Montbui consell comarcal
29
29
5. Promoure canvis en el repartiment i els usos del temps
ACCIONS REALITZADA VALORACIÓ MANTENIR PROPOSTA
OBSERVACIONS
1. Servei d’assessorament a empreses que vulguin realitzar un Pla d’igualtat
Sí Sí Demanar a la Laia informació del Plans d’igualtat per empreses i ajuts
2. Informar a les empreses de les novetats legislatives sorgides del foment de la contractació de dones
Sí Sí Passar informació a UEA, UBIC, Gremis, Cambra de comerç, etc.
3. Proporcionar exemples de bones pràctiques en igualtat de gènere a les empreses i acompanyar-les en la implementació de les mateixes
Sí Bona valoració Sí Presentació Pla intern d’igualada + Pla intern 3 empreses
4. En les vacances escolars fer una oferta de d’activitats que possibiliti la conciliació
Si Si Escoles d’estiu / casals municipals
5. Fer arribar a la població amb persones a càrrec, informació de recursos (activitats, programes...) que facilitin la conciliació laboral i familiar
Sí Sí Concretar-ho amb serveis personals dels diferents municipis
6. A través de les Ampas promoure xarxes de suport per tal de potenciar la conciliació familiar
No ? Les ampes ja fan aquestes tasques
7. En les accions formatives dirigides a homes s’introduiran conceptes de corresponsabilitat
No sí Tant a homes com a dones. Quina formació?
8. El club de feina portarà a terme l’acompanyament i seguiment dels processos d’ocupació
Sí ? És evident que això ja es fa
9. El departament d’ocupació, en la selecció de persones en formació per a l’ocupació, es donarà preferència a les dones
No Molt difícil. ? Això es pot fer legalment? Ha d’estar molt justificat i no es fa.
10. En les actualitzacions de les línies estratègiques de concertació territorial, es tindrà en compte la demanda de formació i necessitat de les dones
Sí Bona valoració Sí
11. Oferta de cursos a empreses i sindicats sobre la igualtat d’oportunitats en el treball
No Sí A qui van dirigits aquests cursos?
12. Incrementar el nombre de projectes que afavoreixin la igualtat d’oportunitats i l’accés al món laboral de les dones
Sí Bona valoració Sí Projecte ATENEA (demanar info a la Mireia Aparicio)
13. Cursos de lideratge per a dones
Demanar informació a la Mireia Aparicio
30
30
6. Fomentar la participació sociopolítica de les dones (àmbit de participació i usos del temps)
ACCIONS
REALITZADA VALORACIÓ MANTENIR PROPOSTA
OBSERVACIONS
1. Incorporar noms de dones en la nomenclatura de carrers o altres espais
Sí ? Sí Carme Massanes demanar informació
2. En les convocatòries de premis públics integrar-hi noms de dones Igualada
? Sí Parlar amb cultura, ensenyament i joventut?
3. Visibilitzar les aportacions de les dones a la història i la societat actual a través d’activitats culturals
Sí bona Sí Agenda d’actes 8 de març
4. Introduir treballs i obres realitzades per dones en les activitats de divulgació de la producció cultural i artística dels ajuntaments
Sí bona Sí Agenda d’actes 8 de març
5. Fer campanyes publicitàries que potenciïn la participació igualitària de nenes i nens
? Sí
6. Crear una campanya de publicitat que mostri exemples de persones que destaquin en tasques que trenquin estereotips
No ?
7. Subvencions adreçades a entitats de dones dels diferents municipis
Sí Sí IGD sí, Montbui no n’hi ha, La Pobla se n’està creant una.
8. Es facilitaran espais perquè els grups informals de dones puguin trobar-se i conèixer recursos
Sí ? Sí
9. Potenciar les activitats d’intercanvi intercultural entre les dones i incentivar la presència de dones immigrades
sí sí
10. Presència equilibrada de dones i homes en els actes públics organitzats pels ajuntaments.
Sí Sí
11. Visibilitzar la tasca que fan les dones dins els estaments públics i la seva projecció a l’exterior
?
12. Incloure com a criteri de valoració per obtenir subvencions, la presència de dones en els òrgans de gestió de les entitats
No ?
13. En les bases de les subvencions dels ajuntaments es valoraran aspectes d’igualtat d’oportunitats
Sí Sí Per exemple, Esports valora entitats que tenen equip femení
14. En els jurats de premis es tendirà a la paritat dels seus membres
Sí Sí
31
31
ACCIONS REALITZADA VALORACIÓ MANTENIR PROPOSTA
OBSERVACIONS
15. S’establiran serveis de guardes de nens per aquelles activitats que ho requereixin
? Concretar quin tipus d’activitats
16. Els serveis d’esport municipals seguiran treballant la participació femenina amb les entitats esportives
Sí ? Sí Parlar amb serveis d’esport
17. Ell consell esportiu de l’Anoia promourà la pràctica escolar mixta
Sí ? Sí Parlar amb el consell esportiu de l’Anoia
18. L’activitat Dona i Esport seguirà adequant els horaris i espais en tot els municipis
Sí Bé Sí Només a Igualada
19. Fomentar la creació d’equips mixtes o femenins en les seccions de clubs esportius
32
32
7. Promoure la salut de les dones
ACCIONS REALITZADA VALORACIÓ MANTENIR PROPOSTA
OBSERVACIONS
1. Cursos adreçats a persones cuidadores amb familiars a càrrec
Sí
2. Els punts d’informació juvenil, Casals, etc. posaran a disposició dels joves informació actualitzada sobre temes de salut i sexualitat
Sí Bona Sí
3. Promoure la creació de grups de suport per tractar temes relacionats amb la salut de la dona
Creiem que no Sí Mirar d’organitzar, per exemple, 2 xerrades anuals a grups ja formats
4. La taula territorial d’infància de l’Anoia difondrà activitats de promoció i prevenció de la salut
Sí Sí Consell Comarcal
5. Els centres cívics inclouran una activitat dirigida a la salut de les dones amb caràcter semestral
Sí Sí
6. A través del programa AIRE es farà oferta d’activitats relacionades amb salut i sexualitat als centres educatius (Igualada)
Sí Bona Sí Debilitat: Força costosos
7. Campanya anual dirigida a la salut de les dones, vinculada a les jornada anual de sensibilització (28 de maig)
No Sí Enfocar-ho a salut mental
8. El Pla de salut municipal inclourà una secció específica sobre dona on s’avaluaran paràmetres específics relacionats amb el seu estat de salut
No existeix Sí Quan es faci
33
33
Annex 2. Respostes qüestionari personal tècnic ( 45 qüestionaris enviats / 16 respostes)
16 respostes Mostra totes les respostes Publica les estadístiques
Resum
[Imatge]
Indica municipi
Igualada 12 75%
Sta. Margarida de Montbui 0 0%
Vilanova del Camí 3 19%
Òdena 1 6%
La Pobla de Claramunt 0 0%
Indica departament
Recursos Humans 1 6%
Comunicació 0 0%
Urbanisme 0 0%
Medi Ambient 1 6%
Educació 3 19%
Esports 1 6%
Joventut 2 13%
Salut 1 6%
Centres Cívics 1 6%
Desenvolupament econòmic 2 13%
Serveis personals 3 19%
Un altre 4 25%
34
34
Indica sexe
Dona 9 56%
Home 7 44%
Consideres que l'Ajuntament incorpora la perspectiva de gènere i promou accions envers la igualtat entre dones i homes?
Sí, sempre 4 25%
De vegades 11 69%
Mai 0 0%
No ho sé 1 6%
Des del teu departament es realitzen accions o actuacions per promoure la igualtat entre dones i homes?
Sí 7 44%
De vegades 9 56%
Mai 0 0%
No ho sé 0 0%
35
35
Em podries dir quines accions s'han realitzat?
entorn del dia inernacional de la dona i del dia contra la violencia envers les dones , organitzem
sengles actes de conscienciació amb els objectius de : Fer visible el treball, el pensament i la producció
artística de les dones Fer visible com alguns discursos i actituds que considerem normals influeixen en
l'aparició de la violència en les relacions.que establim i Conscienciar sobre les alternatives. Activitats:
Antorn del 8 de mar: " Amb sensibilitat de dona" roda d'actuacions pensades, i executades per dones.
entorn el 25 de novembre: solem oranitzar actuacions de teatre fòrum que treballin el tema de les
relacions basades en l'assertivitat, la fermesa de les conviccions i orientades a la cultura de la pau i en
cotra de les relacions de domini.
- a l'Escola Municipal d'Art Gaspar Camps el tracte és igualitari i les condicions laborals també
Tallers i xerrades de sensibilització als IES a través del programa aire Tallers : DIVERSITAT SEXUAL: I
A TU QUI T’AGRADA?, GELOSIA I VIOLÈNCIA, LA MEVA PARELLA REAL, LA MEVA PARELLA
IDEAL, L’AMOR TOT S’HO VAL? i SEXE SEGUR I SEXE PROTEGIT, RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
FAMILIARS I ENTRE IGUALS, TREBALLANT LES HABILITATS COMUNICATIVES PER A LA
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES, DESACTIVANT ELS JUDICIS, i RESOLUCIÓ DE CONFLICTES A
TRAVÉS DEL TEATRE. Conferència- Debat: COM FUNCIONEN EL PREJUDICIS A nivell transversal
s'intenta aplicar la perspectiva de gènere en tots els projetectes que es fan des del Departament. A part
projectes com l'Estiuet, han ampliat l'horari al matí, al migdia i a la tarda, per conciliar la vida familiar i
laboral amb un projecte educatiu de lleure.
Programa específic d'activitat física només per a dones.
S'HA OFERTAT FORMACIÓ PLA D'IGUALTAT INTERN
Totes les actuacions de promoció de la Salut, si bé no es fa d'una forma conscient o expressa, suposo
que per principis tècnics i com a condició de dona, en la planificació es té en compte. Per altra banda
es realitzen actuacions a les escoles en aquest sentit proposades des de Joventut i Salut (Ajuntament)
. Dies mundials
Curs de llenguatge no sexista Accions conjuntes amb l'INS Pla de les Moreres (obres de teatre, debats,
exposicions, etc) per posar sobre la taula el problema del gènere.
En algun cas s'han fet concerts específics de dones compositores
Foment dels plans d'igualtat a empreses (actualment) Programa Igualem (anteriorment) Programa
Igualar (anteriorment)
Coheducació als Centres Oberts Aplicació del protocol de violència de genere. Coordinació de
l'aplicació del protocol de mutilació genitat femenina Xerrades explicatives dels recursos per a dones a
nouvingudes.
Els cursos que es realitzen des del servei de nova ciutadania no es fan específics per dones o homes,
només el fet de conviure en la mateixa aula, ja estem promovent la igualtat. S'han fet xerrades del
SIAD. del SIE al col·lectiu de dones estrangeres perquè coneguin els serveis. Es promouen les accions
que duen a terme l'associació Nour (única associació de dones estrangeres d'igualada). Tot amb
36
36
l'objectiu de promoure l'autonomia i l'accés a la formació i informació perquè tothom
estigui en igualtat d'oportunitats. En les entrevistes, molt sovint ofereixo espais, per parlar d'aquest
tema, sobretot amb dones, els homes es mostren més reacis a sentir informació que els prengui poder
o autoritat.
utiltizar llenguatge no sexista en la publicitat emesa
Elaboració del Pla d'Igualtat Intern Fomentar la igualatat en totes les activitats
A les convocatòries de places per accedir a llocs de treball tenen les mateixes oportumitats els homes i
les dones.
En la programació regular del Teatre Municipal l'Ateneu s'escullen obres que fomenten i promouen la
igualtat de gènere: Qui té por de Virginia Woolf; Oleana; la plaça del Diamant, Una jornada particular...
etc.
Quines accions creus que es podrien fer des del teu departament per treballar la igualtat de gènere?
Crec que en el cas de l'Escola Municipal de Música ja es produeix de manera molt natural un equilibri
d'activitats que promouen la igualtat de gènere
Potser definir cicles anuals, coincidint amb el dia internacional de la dona per conscienciar. Tot i que no
només ens limitarem a la data oficial, sinó que durant l'any es programa i s'escull tenint en compte la
igualtat de gènere...
Crec que les accions que es fan no discriminen per gènere. Tampoc es fa una discriminació positiva en
el sentit de promocionar un gènere determinat.
- no ho sé
FORMACIÓ
continuar en les línies ementades
Continuar incidint en altres departaments no sensibilitzats en la qüestió
Caldria estudiar-ho per no fer accions puntuals i que tinguessin un impacte real
tallers / jornades relacionats amb el tema igualtat gènere / laboral
Complicat. En l'esport federat s'ha d'intentar potenciar la pràctica de l'esport femení d'esport col·lectiu i
a la vegada a l'esport de lleure individual s'ha de potenciar el masculí.
Les que ja fem
Caldria fer una revisió de l'antic Pla i marcar-ne alguna. En Salut penso que el ventall pot ser gran. El
Pla de Salut local (encara s'ha de fer) pot incloure també aquest tema
Crec que ho tenim incorporat en el nostre "ADN" com a serveis d'aenció a les persones i/o col.lectius
vulnerables, encara que fer-ne esment de manera explicita sempre pot ajudar a millorar.
Necessitat de treballar amb homes i dones la promoció de la igualtat entre homes i dones utilitzant els
grups ja existents com les associacions, cursos, aules d'aprenentatge de la llengua,... Visibilitzar i
afavorir la participació d'activitats de dones estrangeres aquí t'espero per rebre suggerències
37
37
Penso que el nostre Departament va incorporant, lentament, hàbits comunicatius
no sexistes però encara falta molta feina a fer, sobretot pel que fa al personal responsable del Servei
de consergeria i dinamització d'equipaments.
Sabies que la MICOD té un pla d'igualtat de gènere?
Sí 12 75%
Em sona 4 25%
Ni idea 0 0%
Has participat en alguna acció formativa/informativa sobre igualtat de gènere que hagi realitzat l’ajuntament?
Sí 12 75%
No 4 25%
En cas afirmatiu, podries indicar quina?
Curs de polítiques d'Igualtat
No recordo les dates amb precissió.
Curs de Llenguatge no sexista
procés participatiu Igualada Igualada al 2009
Estudi de la Diptuació per millorar la conciliació de la vida familiar i laboral als treballadors de
l'Ajuntament. Mini formació del projecte Atenea de promoció econòmica
Curs de llenguatge no discriminatori Jornada "Una aproximació antropològica a la violència de gènere"
Diversos cursos i jornades a Diputaciói a l'Institut Català de la Dona
CURS LLENGUATGE NO SEXISTA
El 15 de juliol de 2002, l’Ajuntament d’Òdena signava un conveni amb la Diputació de Barcelona pel
Suport a les polítiques locals d’igualtat d’oportunitats. En el marc d’aquest conveni i a través del
38
38
programa ADAGIO vaig contribui en la redacció del document “Prospecció de
Gènere i Igualtat d’Oportunitats del Municipi d’Òdena, que era un punt de partida i un marc de
referència per a l’Ajuntament, per desenvolupar actuacions municipals integrades de gènere i per a la
igualtat d’oportunitats. Després ja van venir diverses actuacions molt centrades en la dinamització de la
dona suportades en tres potes: la formació, la participació i la reflexió en els assumptes que l’afecten i
la facilitació d’espai de trobada per promoure la seva interacció i enriquiment mutu. El març del 2006 es
vaig participar en la redacció d'un inici de pla d’igualtat d’Oportunitats de Gènere d’Òdena, que
enfocava ja l’àmbit social i cultural i, en aquesta línia, es van desenvolupar un seguit d’activitats, que ja
es recullen en la memòria presentada a l’Institut Català de les Dones, al desembre de 2006. El 2 de
maig de 2007 el ple municipal aprovava el Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere d’Òdena
2007-2011, redactat pels sreveis municipals de cultura, joventut, serveis socials, promoció econòmica.
En el marc de la MICOD, ja fa anys també que el nostre ajuntament ha participat en la coorganització
d’activitats centrades en la sensibilització contra la violència de gènere, la reflexió entorn del paper de
la dona en la societat actual i la prestació del servei d’Atenció a la Dona. Posteriorment vaig participar
en uncurs impartit per Daniel Gabarró: els elevadíssims costos del gènere, que vaig trobar excepcional,
peque ho encerta de ple, penso.
Curs pólítiques d'Igualtat de Gènera, setembre 2013.
La jornada d'aprovació del plà municpal al museu comarcal
Formació en concret cap. He treballat en l'edició del Pla i he participat en la MICOD en la Comissió de
Polítiques de gènere,també organitzant alguna jornada
Des del teu departament s’han portat a terme accions i mesures per a conciliar la vida personal, familiar i professional?
Sí 11 69%
No 4 25%
No ho sé 1 6%
En cas negatiu, com ho milloraries?
De fet, tot el que dugui a l'aprenentatge d'un estil relacional basat en en la construcció d'un clima
favorable per a la creació d'espais comuns on tot el que s'hi prodeix és compartit pels membres que en
formen part, pot contribuir en la igualtat en la distribució de tasques i, per això, també dels tempsde
dedicació al que és comú. El diàleg obert i la negociació ajuden a poder establir quins espais seran
39
39
comuns, destinats al manteniment i la construcció de lo comú, quins seran
personals destinats a la professió o al cultiu propi. D'altra banda, pel què fa als aspectes legals i
organitzatius que hi poden influir, diria que no estem en un bon moment, ja que el mon laboral s'ha
precaritzat, s'han perdut drets, les dificultats econòmiques fan que hom acabi acceptant condicions de
treball que ens recorden situacions de pricnipis del segle XX i tot això va en contra de la conciliació de
la vida personal, familiar i professional.
El Projecte impulsat des del pla d'inclusió "Banc del temps" incorpora la prespectiva de conciliació,
podriem millorar la difussió del mateix a la xarxa i la ciutadania.
- hem fet reduccions e jornada laboral per tenir cura d'infants (a demanda del/a treballador/a) i, tot i que
en un cas no s'han cobert les hores amb una altra persona, hem considerat prioritària aquesta
conciliació
Considero que les baixes per embaràs prèvies al part haurien d'estar equiparades a les intervencions
quirúrgiques, malalties greus, etc. que permeten cobrar el 100% del sou, sempre que estigui justificat
mèdicament.
De moment personalment no m'he trobat amb cap necessitat i tampoc la gent del departament i penso
que si es donés , en el moment caldria trobar-hi la millor solució.
El teu municipi treballa per facilitar la incorporació de les dones al mercat de treball?
Sí 4 25%
No 1 6%
No ho sé 11 69%
En cas afirmatiu, pots explicar algun exemple?
Projecte Atenea
Des de personal es facilita la conciliació de la vida familiar i laboral
En el cas de l'ajuntament, entenc que no hi ha diferència: Els concursos, oposicoons, no discriminen
per gènere. Les condicions laborals són les mateixes segons categoria , per a dones i homes. De fet,
es dona el cas que hi ha aproximadament un 50% d'homes i un 50% de dones. No tinc informació
actual sobre l'empresa prvada.
Des de serveis socials amb la gestió de la dependència s'ha visualitzat la tasca de les ciudadores, que
es fan càrrec en els domicilis del seus familiars. En aquest sentit es podria millorar molt, doncs ens ha
40
40
coincidit la crisi econòmica amb el desplegament de la dependència i molt del que
s'havia pretés en aquest sentit enguany s'aturat.
Creus que la teva ciutat està dissenyada amb una perspectiva de gènere?
Sí 1 6%
No 7 44%
No ho sé 8 50%
En cas afirmatiu, perquè?
Total la ciutat segurament, no, però en les intervencions que s'estan fent darrerament, especialmente al
barri de Sant Agustí, crec que s'ha tingut en compte
No entenc la pregunta. Ha d'estar dissenyada des d'una perspectiva de gènere? al meu entendre ha de
ser accessible per cadires de rodes, cotxets, ben senyalitzada i il·luminada per totes i tots.
En cas negatiu, què proposaries?
Proposaria que algú expliqués a tothom qui està implicat en el disseny d'una ciutat (no només els
urbanistes) que vol dir dissenyar una ciutat amb perspectiva de gènere, proposaria també analitzar la
ciutat que tenim
En general, la mirada que té la generació que va neixer als 70 i 80 de la nostra societat respecte al
problema del gènere ha millorat respecte a la de les nostres mares i pares. Falta molta feina a fer en el
pla de l'educació. I Quan parlo d'educació no penso en les escoles sinò en els pares i mares que
eduquem als nostres fills donant exemple i deslligant les nostres conductes pel fet de ser home o dona.
Des de la ciutat hi h polítiques específiques de gènere, però potser costa incloure aquesta persectiva
de manera transversal a la resta, tot i l'esforç fet per aconseguir-ho. Per exemple a nivell de personal,
fins i tot dins de l'ajuntament hi ha diferències, segons els esteroptips de gènere. A nivell d'urbanisme hi
ha exemples com voreres per les que no hi passa un cotxet, fins i tot en carrers relativament nous
semipeatonals (on hi ha pilones), hi ha bancs però no és agradable seure-hi ja que estan distribuïts
estèticament i no perquè siguin útils per descansar o per conversar, hi ha escales de ciment ( tipus el
passeig de les cabres) que si bé són boniques, no són útils per una persona gran o una noia
embarassada ja que no es pot recolzar enlloc, creen sensació de desnivell... Tanmateix segurament es
treballa per resoldre aquests incidents en futures intervencions.
41
41
Els criteris del disseny urbanistic cada cop més incorporen discursos com ara, fer
la població més amable, pacificar els espais, facilitar l'accessibilitat, apropar els serveis, organitzar
l'espai perquè sigui més funcional envers el desenvolupament de la vida ciutadana, lintercanvi, el
descans, el joc dels infants. De fet a Òdena ja s'estan fent accions per anar treballant aquests
aspectes, entre les quals hi ha debats participatius per incorparar aportacions que s'incorpraran al
disseny d'espais en què s'hi ha d'intervenir properament.
Les ciutats en general no han estan dissenyades per ni per a les dones, històricament han estat els
arquitectes homes qui han dissenyat les places i espais públics. Tot i que la tendència actual pot
incorporar la perspectiva de gènere, encara queda molt per fer, bàsicament perquè l'espai construït a la
ciutat és molt ampli.
Consideres que des del teu departament heu aconseguit disminuir estereotips culturals sexistes?
Sí 14 88%
No 1 6%
No ho sé 1 6%
Un altre 0 0%
Creus que des del teu departament es treballa per fomentar la visibilització de les aportacions culturals de les dones, i la seva presència en l'espai públic?
Sí 9 56%
No 4 25%
No ho sé 3 19%
En cas afirmatiu, com ho vetlleu?
des de nova ciutadania i des del pla d'inclusió
42
42
E
Procurem que és visualitzi tota activitat cultural i educativa interessant, independentment de la persona
que lidera l'aportació.
Mitjançant els actes esmentats més amunt
Quan alguna esportista aconsegueix alguna fita esportiva, se li fa un reconeixement institucional.
- explicar aportacions tant femenines com masculines al món de l'art i el disseny promocionar
equitativament l'alumnat, tenint en compte el nivel i no el sexe
Hi ha les accions específiques abans esmentades, però també a nivell més subtil com les fotografies
de difusió s'intenta dur a terme una discriminació positiva. Per exemple, dins del certamen de grups
joves de música que són bàsicament grups masculins, s'intenta que a la publicitat hi apareguin noies
baixistes,....
Coordinant aquesta visibilització amb l'Institut municipal de Cultura i amb Urbanisme
Visibilitzar les accions de grups de dones i afavorir la participació de la ciutadania
Consideres que els serveis públics municipals fan ús d'un llenguatge no sexista ni discriminatori?
Sí 12 75%
No 2 13%
No ho sé 2 13%
Si la resposta és negativa, en pots posar algun exemple?
A veure la resposta ni és negativa ni positiva, tot i que considero que es va avançar força en aquest i
altres aspectes, considero que encara hi ha la necessitat de que algú ho vetlli
en documentació escrita, parlaments, etc.
És un tema personal de cadascú, ningú ho vetlla, però en general, sí.
Bé, no sempre (hi ha departaments més conscienciats i menys). Ex: Quan en algun escrit s'adreça a la
població fent servir el masculí com a genèric i quan es fa en femení és perquè esta adreçat
exclusivament a les dones.
43
43
Creus que des de les escoles, instituts i formació no reglada es treballa en clau coeducativa? (amb la visió de gènere integrada de forma transversal?)
Sí 7 44%
No 0 0%
No ho sé 9 56%
En cas negatiu, què proposaries?
Penso que a l'escola Castell d'Òdena, si, però no sé què passa després als instituts. Parlant amb amics
que hi treballen, em diuen que hi ha hagut una involució i que no saben com fer-hi front. El gran
problema dels instituts , és que la precarietat d'una part dels equips docents no els facilita el treball
d'aquesta i altres qüestions relatives a l'educació social, emocional, a la cultura de la pau i la
convivència, que són tant importants i bàsiques com aprendre bé les matemàtiques. Les tutories no
sempre fan front a aquestes qüestions i els equips en prou feines donen l'abast atenent com poden la
diversitat. De'ntrada s'hauria de partir d'una llei d'educació clara, estable, que no la canviïn cada
legislatura. Segon, caldria el foment de la formació del professorat, de la recerca de la innovació,
premiar d'alguna manera el desenvolupament de la carrera. Dinamitzar la trobada entre professionals
per compartir, formar-se i oriensar-se a la recerca de solucuons. Vull dir amb això que la intervenció en
els centres ha de ser sobretot estructural, organitzativa i de canvi de clima de centre. a partir d'aquí, és
possible introduir elements conductors transversals, com la perspectiva de gènere. .
Alguna cosa s'estava enfocant en aquest sentit quan vaig participar en polítiques de gènere, semblava
que s'havia de crear una figura en les escoles que es contemplava des de la pròpia planificació
d'ensenyament, però no sé com va evolucionar.
Moltes gràcies per respondre el qüestionari. Vols afegir alguna cosa?
Encara hi ha l'estereotip que parlar de gènere i fer polítiques en conseqüència queda bé quan hi ha
recursos, però que ara el què preocupa a la gent és arribar a fi de mes. No obstant, més que mai s'ha
d'arribar a una entesa entre les persones perquè l'estructura s'esquerda i de tot plegat, cal que en neixi
un món millor, però correm el risc de perdre aquesta oportunitat.
Crec que cal mirar prioritariament a l'adolescència pel sentit preventiu que té. Encara que també es
interessant des d'una vsió generacional, pensat en les donces grans; a Igualada el nombre de dones
de més de 80 anys és importantissim, elles podrien dir-nos molt...
44
44
Res que compteu amb mi per qualsevol cosa
Nombre de respostes diàries
45
45
Annex 3. Respostes qüestionari entitats ( 272 qüestionaris enviats / 28 respostes)
28 respostes Publica les estadístiques
Resum
Coneixes el pla d'igualtat de gènere impulsat pels municipis de la conca d'Òdena
Sí 5 18%
No 19 68%
Em sona 4 14%
Hi has participat d'alguna manera?
Sí 3 11%
No 24 86%
Un altre 1 4%
Consideres que s'ha avançat a favor de la igualtat de gènere?
Sí 18 64%
No 1 4%
46
46
NS/NC 9 32%
Perquè?
tots tenim que tenir les mateixes oportunitas
Se'n fa mes difusio del tema
Encara queda molt camí, però ara al menys existeixen serveis i professionals especialitzats i
sensibilitzats , que treballant per aconseguir aquesta igualtat.
perquè malgrat hi ha prejudicis, aquests han minvat a gran escala.
No hi ha la desigualtat que hi havia temps enrere.
els homes participen més en les tasques de casa. De tota manera, mentre les dones acceptin els
estereotips de la televisió, no s'vançarà en res.
A nivell general en petites accions es treballa en la plena igualtat de gènere.
perquè la societat cada vegada està més mentalitzada sobre el tema
La societat cada dia es mes adulta
No en tinc dades
Les desigualtats salarians i de treball encara existeixen
S'està treballant ja des de la infància en una igualtat real en la gran majoria d'escoles. Encara queda
molt per fer en els llocs de treball, tot i així hi ha hagut un canvi important.
hi ha molta mes conciencia
Sempre queda alguna cosa si es treballa el tema
No tic cap noticia
Com us afecta la desigualtat de gènere?
a l'escola de primària no es gaire evident
No ens afecta.
en el nostracas no
No m'afecta
De moment no hem detectat cap indici
Hi ha poques jugadores
La desigualtat de gènere afecta en totes les àrees de la vida d’una persona: laboral, econòmica, social,
psicològica entre altres.
No
Personalment, no n'afecta.
personalment no m'hafecta
no m'afecta
Economica, tracte
En el nostre club no afecta
No mafecta
47
47
als homes fins ara en positiu
moltes vegades en el tracte amb companys de l'altre gènere
Què proposes per a un nou pla d'igualtat de gènere?
Major difusió
No el crec convenient, es una responsabilitat personal
Conferencies, xerrades, difusió a nivell de carrer
desmitificar les diferències que no importent (per exemple les lingüístiques) i aprofundir e les que són
realment greus o injustes.
continuar treballant
que l'igualtat de gènere sigui real en tots els àmbits de la societat
que les persones que el preparin el facin a consciència
Que no es pregunti a dones en una entrevista de feina, si aquesta té pensat ser mare properament.
Realitzar sessions de sensibilització a professionals que treballem no únicament amb dones, si no amb
la població general per tal de combatre aquesta desigualtat en totes les àrees.
eN EL MEU CAS MÉS INFORMACIÓ JA QUE HO SENTO PERO NO SÉ RES SOBRE AQUEST PLA.
no proposo res. Hi ha temes més importants
Indica municipi
Igualada 16 57%
Vilanova del Camí 2 7%
Santa Margarida de Montbui 5 18%
Òdena 5 18%
La Pobla de Claramunt 0 0%
48
48
Nombre de respostes diàries
49
49
Annex 4. Respostes població ( 170-180 aprox. / 110 respostes)
110 respostes Mostra totes les respostes Publica les estadístiques
Resum
1. Coneixes el Pla d'Igualtat de gènere, impulsat pels municipis de la conca d'Òdena?
Sí 31 28%
No 55 50%
Em sona 23 21%
2. Hi has participat d'alguna manera?
Sí 18 16%
No 88 80%
Un altre 0 0%
3. Consideres que s'ha avançat a favor de la igualtat de gènere?
Sí 81 74%
50
50
No 22 20%
Per què?
la gent en parla, hi ha més conscienciació
crec que queda molt per fer
Cada cop se'n parla més, hi ha més recursos
la dona segueix menys preparada i tot recau en ella
cada cop són més escoltades les persones que pateixen violència, però queda molt per fer
Cada vegada hi ha més casos de violència
hi ha més igualtat tot i que hi hauria d'haver més
però encara falta camí
Perquè les dones són les primeres en conscienciar-se
poc a poc i amb lentitud però cal treballar-ho amb energies positives
Cada vegada la dona i l'home estan més igualats, tant socialment, familiarment
les dones tenen més estudis
ja que com a mínim està reconeguda, però falta molt camí
ja no sobta, feines que abans sols feien homes
podem arribar a més dones
Perquè és un tema del qual es parla més i es dóna més solucions
serveis que es redueixen
Si no hi ha adundor de feina per a els dones. No hi ha butxaca pròpia per a les dones, aleshores ets
ciutadana de segona
A passat de ser un tema sense importància a que es difongui i se'n senti a parlar
perquè sembla que els joves no evolucionen
Només cal observar la generació actual de joves
Perquè mica en mica és més la gent que pren consciència
per les campanyes de la televisió i la ràdio
Poc a poc s'estan creant nous valors i noves espectatives
Poc lleure saludable, massa tecnologies, actituds possessives i controlades en nois joves
Molt a poc a poc. Els models segueixen sent de dones molt depenents
S'ha donat visibilitat i s'ha descrit què és desigualtat o violència
Les dones joves tenen més ambicions
ara hi ha més recursos, no molts , però més que abans
Models de conducta que es repeteixen
Poc, falta implicació dels organismes oficials governamentals
considero que més o menys tot continua igual
Els mitjans d'informació denuncien més els fets.
La dona al món laboral, l'acceptació de l'homosexualitat entre dones,etc.
51
51
pels moviments socials
De fa anys a aquí, sí, sobretot laboralment. Tot i que actualment el tema està estancat.
Ara, si més no, se'n parla
Perquè es castiga a la gent que incompleix i les dones cada vegada tenen més consciència
han sortit més lleis protegint dones i nens
perquè crec que és necessari
cada vegada es té més en compte la dona (laboral, social, familiar)
Hi ha més ajuda i més intent de conscienciació
Perquè la societat n'està molt més conscienciada
continuem vivint en una societat patriarcal
perquè cada cop hi ha més homes conscienciats
tot és qüestió d'equilibri, que no hi és. cultura, més cultura
En context de crisi es posa de manifest que no hem assolit una veritable igualtat
es dóna a conèixer i s'informa sobre això, que és important
Encara hi ha molts rols associats al fet de ser home o dona que beneficien majoritàriament els homes
Noves ajudes i més gent convençuda
No ho sé. Penso que els afectats en parlen poc
Perquè es denuncia
a nivell tècnic hi ha més coneixement del problema i més rebuig dels discursos contra la desigualtat. La
societat, però, és cada vegada més desigual
perquè és un tema del que cada dia se'n parla més i es coneixen més els serveis que hi ha per ajudar
a les dones
Però encara hi ha molt per fer
Hay campañas, información en los medios de comunicación
no s'ha dedicat prou voluntat política per part de la Mancomunitat
4. Com t'afecta la desigualtat de gènere?
És un pas que hem de fer des de les famílies a les escoles
no
Sóc infermera i he d'atendre moltes alteracions de salut ocasionades per angoixa i malestar, relacionat
amb les relacions de parella
En molts aspectes
Per la manca de respecte que representa de cara a la persona maltractada
personalment no perquè som grans però estic molt contenta que es treballi per tothom pel bé de tots
Els comentaris dels nois contra les noies
personalment, en temes laborals
en els rols que s'esperen de nosaltres
gens
52
52
pel món laboral en el que vivim fa que moltes vegades agafin dones per estalviar-
se més diners
en general per tothom
No se'ns reconeix en l'àmbit laboral
poc
La tasca laboral està menys valorada que la dels homes
Fins ara no m'ha afectat
En la meva feina, el sou
No m'afecta però em sap molt greu
ja em va afectar de jove fins que la vaig frenar (psicologia)
a vegades impotència
m'indigna molt!
No m'afecta
No sé
La veig cada dia en el meu entorn
sobretot en l'àmbit laboral, encara es devalua certa feina davant els homes
Perquè sóc dona
a l'hora d'ocupar llocs de treball de responsabilitat es té més en compte a l'home
per res
en el món laboral, en molts llocs encara demanen a més homes que a dones
Potser en el món laboral, tot i que s'ha avançat molt en la igualtat en aquest àmbit
alhora de cercar feina crec que ens afecta negativament i en el fet de tots els pensaments sexistes
Limita quelcom les opcions de triar la vida que vols
a la feina, a la política, a la societat
el fet de viure en una societat on queden símptomes com el de la desigualtat de gènere hauria d'afectar
a tothom
Si treballes t'afecta familiarment, sempre fem més.
dol molt
malament
en molts aspectes, des de les diferències en els drets, fins a les diferències en el dia a dia, per
exemple, en la feina
No m'afecta de manera directa però sí de manera indirecta en certes publicitats, actituds polítiques o
mediàtiques, àrees on la dona és infantilitzada i menystinguda
típics rols del patriarcat i actituds "matxiroles"
coneixo dones amb problemes de maltractament de la seva parella
no m'afecta
Relacions de poder a la feina. Sous inferiors per ser dona. Menys valoració de les opinions per ser
dona.
Els comentaris masclistes en el grup d'amics, els anuncis de televisió també
53
53
dolor, impotència per tanta injustícia
La cura d'infants i familiars dependents continua recaient en les dones
els anuncis de televisió, pel·lícules, ja que tracten la dona com un objecte sexual
En el món laboral afecta de tal manera que pel mateix treball les dones cobren menys que els homes
Laboralment i socialment
Com a dona tinc una filla i no vull ni per ella ni per mi estar menys remunerada a la feina, etc.
És un tema que he viscut de ben a prop, per sort es va donar solució a aquest problema
per tema laboral
molesta molt
com a persona i dona
Patint molt
no hi ha dret que els homes ens tinguin per no res
Em desagrada la desigualtat
A nivell laboral
en àmbits, tot i que a vegades no ens n'adonem, vida quotidiana, feina
En algunos comentarios de gente de la calle
molt (estic separada) i ho he sofert
en molts aspectes de la vida diària, no perquè pateixi violència de la manera que coneixem, sinó d'altre
aspecte.
m'afecta molt, jo l'he patida
Les dones sempre hi tenen a perdre
De la mateixa manera que m'afecta qualsevol injustícia
Em fa ràbia i no la tolero
Sempre oferta pugui estar en tota la societat
aquí estic per el que faci falta
Indignant
Em molesta molt
crec que com tothom, patir
No m'afecta, només emocionalment. Ja que no n'hi ha hagut a la meva família
m'ha afectat
Vaig fent, tinc butxaca pròpia des dels 15 anys
crec que en molts àmbits perquè és un problema present en la nostra societat i fa que no avancem cap
a una societat millor
com a ciutadà que formes part d'una comunitat que no és lliure
Que moren moltes dones a causa d'això
indignant
A nivell familiar, social, sexual i identitat de gènere
En l'àmbit familiar, pel que fa referència a les tasques domèstiques
no m'afecta perquè ja som grans
54
54
5. Què proposes per a un nou pla d'igualtat de gènere?
seguir conscienciant la societat sobretot des dels joves als instituts
Que a les escoles i als Instituts facin tallers
Que valorem igual les dones que els homes
(ara no tinc cap idea)
més mà dura i menys fer ulls clucs, presó i més
accions més importants per estimular a la societat del nostre entorn
no parar de treballar
que les lleis per violència de gènere siguin més dures i que es compleixin les condemnes integres.
La ment de les persones és infinitament sorprenent i difícil de canviar. Hem de canviar tots
cultura, més cultura
no sé
Més informació, difusió i participació dels ciutadans.
concreció
Que es basi en casos reals i doni resposta a les qüestions més freqüents i personals
Promoure la igualtat i el rebuig a la violència en edats primàries
treballar amb les escoles i formar les mestres
Treballar amb els joves
pla d'igualtat amb el treball amb els sous i la casa, i la societat en general
des de l'educació
Invertir més esforços en una estructura tècnica
activar el fòrum
conscienciar les noves generacions
Educación desde la niñez, igualdad de oportunidades, campañas de prevención
Començar de 0. Fer un "reset" en la societat.
Des de l'escola, en les famílies que comencen amb fills petits. Xerrades
des de la infància ensenyar la igualtat de sexes, el respecte mutu i acceptar que els altres penses
diferent de nosaltres i s'hi compta
treballar els micromasclismes i les noves masculinitats
educar, nois i noies
treballar amb escoles
animar a les dones a no tenir por de denunciar
campanya com la d'avui
Més càstig pels violadors, no es mereixen res
Més accions en els centres de secundària
Més serveis de recolzament i capacitació a la dona
conscienciar a la societat des que són petits
55
55
Seguir informant i educant en aquest sentit. Tan infants com adults
educar els més joves
Que sigui participatiu per la ciutadania, actiu i que no quedi com paper mullat
Que les víctimes d'aquesta desigualtat no dubtin alhora de fer sentir la seva veu.
Funcions exemplificadores, donar publicitat amb noms i senyals dels agressors
Ensenyar els nens i nenes
Treballar per visibilitzar molt més la violència de gènere, sobretot a les escoles
ajudar a les persones a ser independents
anar a les escoles i instituts
intervenir en tots els indicis de desigualtat de gènere visibles en la nostra societat
Basar-se en educar els nens des del rebuig total a la violència
Mesures que permetin donar recolzament a les dones cuidadores
tots a una
Incloure la violència exercida entre parelles del mateix sexe i fer més pisos tutelats d'urgència social
per a dones en situació de violència
informació, justícia i serveis socials
Que sigui realista i assumible, que doni suport les dones que tiren endavant famílies en solitari
Afavorir l'esport femení
Treure aquest govern podrit i masclistes i posar un amb més ètica i moral. Penalitzar la desigualtat
Trencar cadenes per tot tipus de violència de gènere i actes més reivindicatius
treballar el tema a les escoles, centres educatius, fer més difusió de la situació, fer pedagogia
Que es canviï la llei penal. Si les conseqüències de la violència no són contundents, la situació no
canviarà.
treballar-ho amb més presència al carrer, amb accions més contundents i acció directa
implicar el màxim de gent possible, per exemple en una empresa no treballar només amb els caps
Educar en igualtat i paritat des de l'escola bressol i següents edats
més educació als joves
més serveis d'atenció a la dona. Més informació
reforçar el comportament de respecte i igualtat en l'etapa d'ensenyament dels més joves
que ens tinguin més en compte
però estic contenta que es faci
campanyes (informativa, educativa...) destinada a l'adolescència, per tal de treballar les habilitats
personals i socials
està molt bé començar per les escoles
56
56
Nombre de respostes diàries
57
57
5. Informe de la sessió amb representants polítics de la Micod.
58
58
59
59
60
60
61
61
62
62
63
63