amb exemples de proves d’avaluació trimestral i d ... · d’avaluació interna de centres....

Amb exemples de provesd’avaluació trimestral i

d’avaluació interna de centres

Primera edició: setembre de 2009

© Carme Minguella, Montserrat Moragas i Isidre Moreso© d’aquesta edició:Eumo Editorial. C. Perot Rocaguinarda, 17. 08500 VicTel. 93 889 28 18 - Fax 93 889 35 41www.eumoeditorial.com - [email protected]—Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic—

Imprès a Bookprint

SUMARI

PROGRAMACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Justificació de les unitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Durada i distribució temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Competències curriculars bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Objectius d’aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Orientacions per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES I SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81Organització de les unitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84Quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165Unitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174Unitat 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181Unitat 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188

3 © Eumo Editorial, 2009

PROGRAMACIÓ

Llengua castellana i literatura

INTRODUCCIÓ

La llengua castellana i literatura a l’Educació Primària

La llengua castellana és una llengua coneguda en la major part de les terres de parla catalana. La majoria de lapoblació la domina a bastament i l’usa en múltiples situacions.

Dins del sistema educatiu de Catalunya el castellà ocupa un lloc destacat. Gaudeix d’un ensenyament precoç, éspreceptiu ja des de l’Educació Primària i comparteix una sola àrea de coneixement amb el català, la llengua del país.Tanmateix, el tractament escolar de les dues llengües no és el mateix. El disseny curricular base1 ho explicita d’aques-ta manera:

«En relació directa amb la dimensió plurilingüe i intercultural , però tenint en compte també la dimensió comu-nicativa, hi ha un conjunt de continguts que són comuns a totes les llengües ensenyades. No té sentit que cadallengua torni a plantejar-los des de l’inici com si fossin específics, ben al contrari, cal introduir-los més sistemà-ticament i reflexivament en la llengua de l’escola per ser aplicats en les altres, i facilitar, així, la transferèncianecessària d’aprenentatges entre llengües.»

Un dels objectius generals de l’etapa d’Educació Primària és que els alumnes coneguin la llengua castellana enla seva varietat estàndard de manera que puguin utilitzar-la com a font d’informació i vehicle d’expressió. El castellà,doncs, com a segona llengua d’escola, requereix uns programes, uns mètodes i uns recursos específics. D’aquestamanera no es malbarata temps ni esforços per a desenvolupar una bona competència lingüística, oral i escrita, en totsels alumnes de Catalunya.

Tractament acadèmic de la llengua castellana com a segona llengua

Quan s’inicia la sistematització del castellà com a segona llengua —primers cursos de l’Educació Primària— elsalumnes ja en tenen un coneixement, o bé un cert domini, amb tot el sistema lexical, conceptual i de flexió verbalque hi ha al darrere. És més adequat, en conseqüència, parlar de tractament acadèmic o de sistematització de la llen-gua castellana que no pas d’introducció. I, malgrat que no s’ha de tractar com si fos una llengua base d’aprenentatgeo L1 d’escola, tampoc no l’hem de tractar com si fos una llengua totalment desconeguda.

Cal desenvolupar un programa pedagògic que:

• Parteixi de la competència lingüística que el nen ja té.• Faciliti l’accés a la llengua escrita.• Potenciï, arrodoneixi i enriqueixi l’expressió oral i l’escrita.• I porti a un domini estàndard de la llengua.

En fer-ne la sistematització, cal tenir molt en compte, a fi de no interferir en els processos lingüístics d’adquisi-ció i ús de la primera llengua d’escola, els factors següents:

• El grau de competència comunicativa que hagin aconseguit els alumnes en L1.• L’assumpció de pautes normalitzades en l’ús del català.• El domini que hagin assolit els alumnes dels mecanismes de lectura i d’escriptura en L1, sense oblidar el conei-

xement de l’ortografia dins del procés d’aprenentatge dels aspectes arbitraris de la llengua escrita.

És imprescindible separar contextos a fi de facilitar la distinció i el model d’ús de la primera i de la segona llen-gua. Pel que fa al català i al castellà: un idioma diferent, una persona diferent.


1. Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’Educació Primària (DOGC núm. 4915, de 29-6-2007).

© Eumo Editorial, 2009 8

Programació

Les classes de llengua castellana no les ha d’impartir el mestre tutor, sinó altres mestres de l’escola, els quals han detenir una formació lingüística adequada per tal d’assegurar que els models lingüístics es transmetin amb la màxima cura.

Cal també que tot ensenyant de llengua castellana tingui un bon coneixement de llengua catalana, ja que l’anà-lisi comparativa de les dues llengües que ha de fer el mestre o la mestra —mai els alumnes— és una premissa bàsicaper a aconseguir efectivitat, per a evitar interferències i per a assolir la necessària qualitat pedagògica.

Criteris de selecció i de seqüenciació dels continguts de llengua castellana

D’acord amb el que s’ha dit fins ara, i perquè l’ensenyament de la llengua sigui globalitzador i faciliti la transfe-rència d’aprenentatges, cal que la programació de l’àrea tingui molt en compte no solament els continguts que s’hande tractar en cada llengua, sinó també la metodologia més adequada per a transmetre’ls. Per tant, en seleccionar iseqüenciar els continguts de llengua castellana cal seguir els criteris següents:

1. Evitar la repetició de continguts.No s’hauria de caure mai en l’error de portar a terme dos processos d’aprenentatge paral·lels, com si l’un i l’al-

tre no tinguessin cap relació. Transmetre aprenentatges és una funció de la L1 d’escola, el català en aquest cas.No es pot oblidar que totes les adquisicions que l’alumnat fa a partir de les activitats i els aprenentatges en L1

s’aniran transferint a les segones llengües que es dominin.

2. Evitar l’anticipació d’aprenentatges.D’acord amb el que s’ha exposat al punt anterior, no és adequat introduir dificultats que no hagin estat tractades

en l’estudi de la primera llengua. D’aquí que no sigui convenient, per exemple, utilitzar amb els alumnes la nomen-clatura gramatical: determinant, nom, adjectiu, nombre, gènere... a la classe de castellà, quan a la classe de llenguaencara no s’han introduït ni treballat aquesta nomenclatura i aquests conceptes.

3. Atendre els continguts diferencials i específics.En llengua castellana s’han d’atendre els continguts diferencials i els específics respecte de la llengua catalana.Els continguts diferencials presenten alguna dissemblança de qualsevol aspecte gramatical respecte del català, ja

sigui fonètica, semàntica, ortogràfica o morfosintàctica, i els alumnes l’assimilaran a partir del català.En canvi, els continguts específics són propis o genuïns d’una llengua en concret, i s’assimilaran per ells matei-

xos, sense possibles referències a les altres llengües. En aquest cas hi pot haver lèxic, estructures, aspectes ortogràficsi morfosintàctics, etc. Per exemple, l’ús de les grafies ch i ñ.

L’alumne, al llarg de la seva escolaritat, interioritza les pautes gramaticals de la llengua vehicular i d’aprenentat-ge. Les altres llengües que són objecte d’estudi, les anirà assimilant en referència a la L1. En resum, caldrà incidir iconsolidar els aspectes, les normes, els usos, etc. que són diferencials, que presenten alguna dificultat o que són pro-pis de la segona llengua en qüestió. Seguint aquest procés, els alumnes estableixen relacions —semblances idiferències— i referents entre les segones llengües i el català. És per aquest motiu que cal vigilar de no caure en lacomparació sistemàtica de les llengües.

Exemple de selecció de continguts

Ús i comunicació: llengua parlada i llengua escrita

Malgrat que aquests aspectes no són ni diferencials ni específics, el domini del castellà en requereix l’ús. Ara bé,els continguts corresponents, cal adquirir-los primer en la llengua d’aprenentatge. La coordinació en la programacióde les diferents llengües ha d’evitar la repetició i l’anticipació d’aprenentatges.

Així, per exemple, l’ensenyament-aprenentatge, en llengua escrita, de la diversa tipologia textual (el concepte delque és cada text, les funcions, l’estructura, les característiques, etc.) s’ha de fer en català. I l’adquisició de recursosencaminats a reescriure i millorar textos també s’ha de fer primer en català. A partir d’aquí les segones llengües, entreelles el castellà, han de plantejar un treball propi, en aquest cas de comprensió i expressió escrites.



Lèxic

Cal assolir un domini i una memorització de lèxic de diferents camps semàntics que permetin un bon nivell decompetència lingüística, així com l’ampliació d’aquest lèxic mitjançant el treball de sinonímia, antonímia, polisèmia,derivació, etc.

S’ha de tenir cura de la riquesa integral del lèxic: no solament substantius, sinó també adjectius, verbs, adverbis,locucions, expressions, etc.

El coneixement i el domini, en major o menor grau, del vocabulari bàsic de molts camps semàntics en fan inne-cessari l’estudi des d’una perspectiva purament semàntica. En tot cas, s’ha de possibilitar el coneixement i assegurarel domini del vocabulari que faciliti una comunicació fluida, oral i escrita, en la varietat estàndard que es materialitziper mitjà d’un ús precís, variat i ric de les paraules, emmarcat en unes estructures sintàctiques correctes i evitant elsregistres massa vulgars. El vocabulari estàndard, en ser més elevat que el bàsic, caldria introduir-lo amb un dibuix,buscant al diccionari... i preparar després exercicis de consolidació i de fixació.

De la mateixa manera que no s’ha de dedicar temps a l’estudi semàntic de paraules com mesa, colchón, perro,mano, árbol i moltes altres, tampoc no s’han d’introduir paraules massa científiques o tècniques, aquelles que de fetno seran mai necessàries en una conversa col·loquial o en una comunicació no especialitzada, i que són més pròpiesde matèries i estudis concrets. Cal evitar la temptació de traduir —o treballar en castellà— paraules i conceptes queapareixen en les altres matèries del currículum escolar com les ciències naturals, les ciències socials, les matemàti-ques, etc. i que no són d’ús habitual: alveolos, meteorización, flete, barbecho, opérculo i moltes més. En tot cas, quanl’alumne, en estudis superiors, s’encamini cap a uns camps d’interès més concrets (món jurídic, humanitats, carrerestècniques, etc.), serà el moment d’aprofundir en el coneixement i en el domini de les segones llengües pel que fa allèxic i a les expressions orals i escrites dels nous coneixements.

Quines paraules s’han de treballar? I per què?

D’entrada, cal tenir en compte simultàniament tres aspectes de les paraules: el semàntic, l’ortogràfic i el morfo-lògic. Pel que fa a aquest darrer aspecte, cal posar atenció en la no-correspondència de gènere i de nombre de forçaparaules.

Pel significat i pel significant (forma), podem dividir el vocabulari en els grups següents:

1. Paraules que tenen significats i significants semblants.Per exemple: paret / pared cotxe / coche

casa / casa quadre / cuadroautomòbil / automóvil aranya / arañameravella / maravilla xurro / churrosenyal / señal cacauet / cacahuete

No s’ha de treballar el significat d’aquest grup de paraules, però sí que cal treballar el significant (grafia) o lamorfologia (gènere i nombre) o bé ambdues coses a la vegada quan les paraules castellanes presenten algu-na diferència respecte de les catalanes. D’aquesta manera, alhora que es consolida i fixa la representaciógràfica de les esmentades paraules es preveuen i s’eviten possibles interferències ortogràfiques o morfològi-ques.

2. Paraules que tenen significats semblants i significants diferents.Per exemple: sostre / techo xerraire / hablador

trau / ojal singlot / hipocàntir / botijo forrellat / cerrojogos / perro catifa / alfombramenjar / comer dona / mujer

Si les paraules són del vocabulari bàsic, no cal treballar-les, sempre que no presentin cap dificultat ortogràfi-ca o morfològica; és a dir, quan una paraula té grafies equívoques per la seva arbitrarietat, cal fixar-laexpressament, ja que si es recorre a l’equivalent català aquella grafia no hi apareix per enlloc (per exemple:almohada, ventana…).

Els grups que segueixen (3-4-5), cal treballar-los a fons en tots els aspectes i, atesa la facilitat que tenen les parau-les que pertanyen a aquests grups de provocar o de caure en interferències, cal que les activitats, sempre que espugui, parteixin de la contextualització del vocabulari.

3. Paraules que tenen significats diferents i significants semblants.Per exemple: acostar-se / acostarse cama / cama

(acercarse / ficar-se al llit) (pierna / llit)ampolla /ampolla pany / paño(botella / butllofa) (cerradura / drap)

Altres semblances:sorra / zorrapeu / pedo (pronunciat molt sovint peo)ànec / Ana

4. Paraules que tenen un camp semàntic diferent.Per exemple:

5. Refranys, modismes i frases fetes de diferent construcció que ajuden a precisar.Per exemple:De tal palo tal astilla / Els testos s’assemblen a les ollesEn lo sucesivo / D’ara endavantAl fin y al cabo / Al cap i a la fiA diestro y siniestro / A tort i a dretMás fresco que una lechuga / Fresc com una rosaMás vale pájaro en mano que ciento volando / Val més un té que dos te’n donaré

Fonètica

L’objectiu, en aquest camp, és assolir una producció clara i estàndard dels sons específics respecte del català iuna bona dicció dels sons que poden presentar alguna dificultat d’articulació.

Els sons que cal treballar es poden dividir en tres grups. En el primer grup hi hauria els sons específics [X] i [θ],inexistents en català. En el segon grup hi hauria el so [λ] i els sons en posició final [l], [n], [r] i [s], que cal treballar espe-cialment per la tendència a cometre iodització en el primer cas i a no pronunciar-los en la resta dels casos, com a reflexde la variant dialectal de molts antecessors dels alumnes. En el tercer grup hi hauria els sons que tot i no ser específicso diferencials són difícils de pronunciar: piscina, inexorable, helicóptero, excavadora, submarino, cocción, texto…

portarllevar

traer

quinqué

cuál

paradaparada

puesto

cuacola

rabo

trencar

estriparromper

baix

sotabajo

espelma

velavela

full

fullahoja


Programació

Ortografia

Tots els aspectes ortogràfics de la llengua castellana que coincideixin amb el català i que segueixin les mateixesregles d’ortografia no cal treballar-los. En aquests casos es produirà una transferència positiva.

Els aspectes i les normes restants, que són específics i diferencials, són els continguts d’ortografia.Per exemple, els següents casos d’ús de b/v:

a) Acabaments dels pretèrits imperfets d’indicatiu de la primera conjugació: lloraba, sudaba, almacenaba.b) Arbitrarietat de la correspondència gràfica del so [b] en paraules castellanes que en català no el presenten en

cap posició: ventana, viruta, cubo.c) Paraules que en castellà s’escriuen amb v i en català amb b: calvo, móvil, reventar.d) Paraules que en castellà s’escriuen amb b i en català amb v: abuelo, caballo, nube.

Gramàtica (morfosintaxi)

La llengua castellana i la llengua catalana són pròximes i força paral·leles, per tant el resultat és una morfosinta-xi no gaire diferenciada; ara bé, tampoc no és idèntica. A l’educació primària, per la complexitat i el grau de maduresaintel·lectual que demana, no s’han d’impartir continguts explícits de morfosintaxi. Moltes de les diferències i de lesespecificitats del castellà s’hauran de tractar en nivells superiors.

No obstant això, sí que caldria treballar l’ús de preposicions, adjectius i altres categories gramaticals que confi-guren la frase o l’expressió no com una simple traducció de cadascun dels elements lingüístics, sinó com unaestructura diferencial o específica de la llengua castellana respecte de la catalana.

Doncs bé, l’ús d’aquestes categories gramaticals cal treballar-lo contextualitzat; és a dir, mitjançant la presenta-ció, la consolidació i la fixació d’unes determinades formes lingüístiques o estructures comunicatives amb les qualsels alumnes aprenen la manera correcta de dir, demanar, afirmar, etc. En nivells superiors els alumnes ja reflexiona-ran sobre l’ús sintàctic de les diferents categories gramaticals. En són un exemple l’absència d’article personal, l’ús deformes apòcopes (bueno/buen, grande/gran…), les formes pronominals, l’ús algunes preposicions (en = mitjans detransport, por = parts del dia...), imperfets amb -aba/-ía, el gènere, el nombre, els adjectius possessius, etc.

El tractament de la diversitat

La diversitat que es constata en els nens i nenes a l’escola és el reflex de les diferències individuals presents a lasocietat.

Són molts els factors que conflueixen i diferencien els individus: geogràfics, socioculturals, lingüístics, econòmics,familiars, etc. També hi influeixen la manera de ser de cada individu i les capacitats, els ritmes i els estils d’aprenen-tatge.

No tots els infants de Catalunya tenen el català com a llengua habitual. L’entorn familiar d’alguns és hispano-parlant i l’origen familiar d’altres és africà, asiàtic… Per tant, hi ha escoles amb alumnes d’un mateix origen lingüístici altres escoles amb nens i nenes que aporten, en el seu conjunt, una diversitat de llengües familiars.

El llibre Castellà CS1 parteix dels coneixements de llengua catalana dels alumnes independentment de la sevasituació lingüisticofamiliar. No cal dir, però, que cada equip de mestres haurà d’adaptar les propostes i les haurà d’ade-quar a la realitat del seu centre.

L’atenció a la diversitat en les sessions de llengua castellana no es pot desvincular del plantejament global quefa cada escola per atendre les diferències individuals, i s’ha de reflectir en el Projecte Curricular de Centre.

A continuació exposem els criteris bàsics que cal tenir en compte perquè l’ensenyament sigui comprensiu i ajudiels nens i nenes a progressar des de la perspectiva d’una concepció constructivista del procés d’ensenyament-apre-nentatge:



1. Seqüenciació cíclica dels continguts.Un contingut no s’aprèn d’una vegada per sempre, sinó que es va consolidant i enriquint a mesura que es

va relacionant amb altres continguts. Per tant, els continguts de cicle mitjà de llengua castellana s’han seqüen-ciat i tractat d’una manera cíclica, és a dir, un mateix contingut s’ha seqüenciat en diferents objectius didàctics is’ha distribuït al llarg de tot el cicle, començant pels aspectes més senzills i augmentant progressivament el ni-vell de dificultat.

2. Diversificació de la intervenció pedagògica.Qualsevol proposta educativa s’ha de plantejar en funció de les característiques individuals dels alumnes. Cal

fer servir diferents mètodes i estratègies d’ensenyament-aprenentatge per tal d’atendre la diversitat a l’aula. Pertant, s’han d’evitar metodologies homogeneïtzadores que tractin tots els alumnes uniformement.

3. Adaptació de la intervenció pedagògica a la diversitat i als diferents ritmes d’aprenentatge mitjançant l’ava-luació formativa.


Programació



JUSTIFICACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Cadascuna de les unitats s’obre amb una «Historieta», que serveix per introduir el tema però, és un motiu percomentar la situació que presenta.

Després d’aquesta historieta, trobem sempre les activitats d’«Uso y comunicación» (escoltar, llegir, escriure i par-lar – sovint, les unitats també inclouen una activitat de parlar a partir de la imatge-), seguidament les de l’apartat«Eficiencia lectora» i finalment les de Coneixement del funcionament de la llengua («Trabajo sistemático»).

DURADA I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

El llibre consta de 14 unitats. La intenció és que es puguin treballar entre 4 i 5 unitats per trimestre, però, evi-dentment, dependrà de la llargada dels trimestres i del nivell de l’alumnat.

COMPETÈNCIES CURRICULARS BÀSIQUES

Les activitats proposades en aquesta obra tenen per objectiu desenvolupar les competències següents:

Competència comunicativaEs facilita l’elaboració i expressió d’idees, opinions i sentiments a nivell oral i a través dels intercanvis amb

els altres (mestres i/o companys). La competència és considerada en totes les seves dimensions: interacció, escol-ta i producció. Es potencia la comunicació i la creació en totes les seves dimensions: receptiva (lectura) iproductiva (escriptura). També es relaciona amb les interaccions orals per afavorir un aprenentatge cada vega-da més conscient i eficaç. Es proposen activitats que tenen en compte les dimensions receptiva i crítica d elacomunicació i la creació, tot relacionant-les amb les interaccions orals que afavoreixen un accés conscient i efi-caç a les informacions audiovisuals.

Competència plurilingüe i interculturalEs fomenten actituds i habilitats de familiarització amb altres llengües.

Competència literàriaEs proposen lectures d’obres de qualitat, la majoria escrites directament en castellà per tal de donar uns model

literaris genuïns. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot descobrint el plaer per la lectura.

Alhora, les activitats d’aquest llibre se situen en la perspectiva d’aprendre llengua a través de l’ús i de la reflexió.Per tant, els aprenentatges lingüístic i comunicatiu col·laboren a desenvolupar totes les competències bàsiques.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Els continguts i les activitats que es treballen en aquest llibre han de contribuir al desenvolupament de les segü-ents capacitats:

• Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva,prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global i utilitzar ambprogressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comuni-car-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

• Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-seamb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre lesriqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

• Desenvolupar la competència en llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a laconstrucció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació enles creacions culturals.

• Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l’educacióobligatòria, l’alumnat utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.

• Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, imostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.

• Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de l’aula.

• Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i culturalproper.

• Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos dels alum-nes, els dels altres i el món que ens envolta.

• Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper.

• Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de comunicació o de les tec-nologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.

• Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informa-ció per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

• Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació, com perescriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.

• Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, ambadequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l’edat.

• Reflexionar sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic, a partir de situacions de comunicació reflexiva, perescriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits.

• Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària.

• Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en elsconeixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

• Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de lesllengües.


Programació

CONTINGUTS

Unitat 1

La dimensió comunicativa de la llengua

Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «¡Vaya espectáculo!» i en la justificació de les respostesa les preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Lectura oral de textos descriptius de sensacions produïts pels alumnes. La intenció és transmetre les sensacionsdesitjades. La resta de companys valoren l’expressivitat i els aspectes no verbals.Descripció estructurada a partir d’una vinyeta del lloc de l’acció, del personatge i de l’acció representada.

Escoltar i comprendreEscolta activa de textos descriptius de sensacions.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Lectura audiovisual d’il·lustracions i relació amb la paraula que les defineix.Lectura d’un poema rimat.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació de la descripció de sensacions de por, a partir d’un esquema i d’un model a seguir.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: el so de «ja, ge, je, gi, ji, jo, ju», atenció visual i norma d’«-aje». Lèxic: «Familias de palabras».Gramàtica: identificació de categories gramaticals. Estructura comunicativa: expressions amb el verb «andar».

La dimensió literària

• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu d’autor: Las orejas del niño Raúl. de Camilo José Cela. Las orejas delniño Raúl.

Els continguts comuns amb altres àrees

• Conversa sobre els parcs d’atraccions, els amics i els trets físics de les persones.• Vocabulari dels animals prehistòrics: els dinosaures.• Conversa sobre els sensacions de por.



Unitat 2


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «Entre dos aguas» i en la justificació de les respostes ales preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Conversa, en parelles, sobre un conte escoltat a classe i formulació d’un nou final.Descripció estructurada a partir d’una vinyeta del lloc de l’acció, del personatge i de l’acció representada.

Escoltar i comprendreEscolta activa d’un conte.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Anticipació lectora observant preguntes desordenades que, un cop llegides les vinyetes, s’han d’ordenar.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació en l’escriptura de textos narratius a partir d’una sèrie de vinyetes i d’un esquema com a model.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: els infinitius acabats en «-ger, -gir», atenció visual. Lèxic: sinònims i antònims. Gramàtica:identificació de categories gramaticals. Estructura comunicativa: «ir por...».


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu d’autor: Cangura para todo. de Gloria Fuertes.


• Conversa sobre els fenòmens meteorològics i les nostres reaccions.• Conversa sobre el temps d’oci.

Programació

16

Unitat 3


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «Circuito cerrado» i en la justificació de les respostes ales preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Oralització de noticies produïdes pels propis alumnes.Descripció estructurada a partir d’una vinyeta del lloc de l’acció, del personatge i de l’acció representada.

Escoltar i comprendreValoració de la lectura en veu alta d’un company a través d’unes característiques a tenir en compte.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Lectura en veu alta, per part d’un alumne, treballant l’entonació, l’expressivitat i el ritme.Lectura mental d’un exemple de dues noticies barrejades que s’han de separar.Lectura d’embarbussaments.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureElaboració, en grup, d’un noticiari consultant exemples reals.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: el so de les lletres «ch i ñ», atenció visual. Lèxic: paraules derivades amb sufixos. Gramàtica:numerals cardinals (fins al milió). Estructura comunicativa: anar + infinitiu (futur proper).


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu, el conte popular: Mi hermana Nuria de Juan Farias. Un tiesto llenode lápices.

• Lectura d’embarbussaments.• Coneixement d’autors literaris a partir de la lectura d’un fragment. Ana María Matute.


• Conversa sobre les noticies i els mitjans de comunicació.• Vocabulari sobre els oficis, els arbres, les conductes i els recipients.• Mots encreuats.



Unitat 4


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «Vivir para ver» i en la justificació de les respostes a lespreguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Oralització d’un text expositiu produït pels propis alumnes.Memorització y exposició d’un poema/embarbussament.Relació de dibuixos a partir d’una audició.

Escoltar i comprendreEscolta d’un text científic i compleció de frases incabades.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Lectura mental d’un text i reordenació de la part de desenvolupament.Anticipació lectora observant frases inacabades que s’han de completar.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació de l’escriptura de textos descriptius amb temàtica científica.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: el so de les lletres «ll, y», atenció visual. Lèxic: paraules derivades amb sufixos. Gramàtica:números ordinals i partitius. Estructura comunicativa: «traer, llevar». .


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu d’autor: Doña Truhana de don Juan Manuel. El Conde Lucanor.• Lectura d’un poema/embarbussament.• Coneixement d’autors literaris a partir de la lectura d’un fragment d’un text. Ignacio Aldecoa.


• Conversa sobre els hospitals i la salut.• El cos humà: el cor i la sang.• Vocabulari sobre el procés de fecundació d’un ou.


Unitat 5


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «A diestro y siniestro» i en la justificació de les respos-tes a les preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Exercitació de la producció d’una descripció oral d’un lloc i una situació a partir d’una il·lustració.Descripció estructurada a partir d’una vinyeta del lloc de l’acció, del personatge i de l’acció representada.

Escoltar i comprendreAudició d’un text diferenciant el text de ficció del de no ficció.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Lectura mental d’un text narratiu i compleció dels espais en blanc.Lectura d’un text breu centrant l’atenció en les paraules en negreta.Anticipació lectora llegint tres resums del text i, un cop llegit, elecció del que millor reflecteix el que diu el text.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació de l’escriptura de textos narratius: el conte. Composició del text a partir d’unes preguntes a respon-dre.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: el so de « b en imperfectos», atenció visual. Lèxic: refranys y expressions. Gramàtica: demos-tratius. Estructura comunicativa: «mayor/menor».


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu d’autor: El cárabo de Miguel Delibes. Tres pájaros de cuenta.• Coneixement d’autors literaris a partir de la lectura d’un fragment. Isabel Allende.


• Conversa sobre els animals.



Unitat 6


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «Cada cosa en su lugar » i en la justificació de les res-postes a les preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Exercitació de la producció d’apariats i exposició en veu alta.

Escoltar i comprendreAudició d’una sèrie de consells que s’han de relacionar amb unes il·lustracions.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Lectura mental d’un conjunt d’apariats que s’han d’ordenar per formar un poema amb sentit.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureConfecció de versos rimats per omplir el text d’unes vinyetes.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: el so de les lletres: «b i v», atenció visual. Lèxic: paraules compostes. Gramàtica: possessius.Estructura comunicativa: preposició «en» davant d’estacions, mesos i anys.


• Gaudir amb la lectura d’un text poètic. A Margarita segons de Rubén Darío.


• Conversa sobre les visites als museus.• Conversa sobre els consells.


Unitat 7


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «¡Peligro, animales sueltos!» i en la justificació de les res-postes a les preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Comentari oral sobre els anuncis produïts pels alumnes.

Escoltar i comprendreEscolta d’una sèrie de eslògans de s’han de relacionar amb la imatge de l’anunci.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Lectura i assimilació de les característiques d’un anunci.Anticipació lectora llegint les preguntes sobre el text que s’hauran de respondre després de la lectura.Lectura d’un poema.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació de l’elaboració, ena parelles, d’un anunci.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: adjectius acabats en «-ava, -ave, -avo, -iva, -ivo» y «d» final, atenció visual. Lèxic: precisió designificat d’alguns mots. Gramàtica: infinitius, gerundi i participi. Estructura comunicativa: futur amb valor de pro-babilitat.


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu: Ruidos de Soledad Puértolas. La sombra de la noche.• Coneixement d’autors literaris a partir de la lectura d’un poema: Rafael Alberti.


• Conversa sobre els animals i el zoològics.• Vocabulari sobre els anuncis publicitaris.



Unitat 8


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «¡Tierra, trágame!» i en la justificació de les respostes ales preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Relació de dibuixos a partir d’una audició.Exposició d’un text produït pel mateix alumne. Importància de l’entonació i els aspectes no verbals.

Escoltar i comprendreSelecció de les paraules que s’han escoltat en una audició.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Anticipació lectora anotant paraules que poden aparèixer en un text sobre un tema determinat. Després de lalectura s’observa si s’ha encertat o no.Reordenació d’un text expositiu desordenat.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació de l’escriptura de textos expositius: redacció de la introducció, el resum i una opinió personal per untext que només té el desenvolupament.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: absència de guions als pronoms. Lèxic: refranys i expressions. Gramàtica: mode indicatiu delverb «haber». Estructura comunicativa: «quizá, tal vez».


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu d’autor: El bosque y el combate de J. L. Giménez-Frontín. Historia delpequeño chamán.


• Conversa sobre els fenomen meteorològics: la pluja.• Vocabulari sobre el procés de la verema.


Unitat 9


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «Manitas» i en la justificació de les res-postes a les preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Exposició d’un text descriptiu produït per l’alumne. La resta valoren la intervenció.

Escoltar i comprendreExercitació dels textos instructius a través d’una audició.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Lectura d’uns senyals de trànsit que han de relacionar amb l’explicació que li correspon.Lectura d’embarbussaments.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació de l’escriptura de textos descriptius a partir d’un model a seguir.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: paraules de difícil articulació. Lèxic: sentit propi i sentit figurat d’alguns mots. Gramàtica: con-juncions («y/e, o/u»). Estructura comunicativa: els verbs «ir, venir».


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu d’autor: El perro guardián de Rafael Morales. Leyendas mexicanas.


• Conversa sobre la seguretat viària: els senyals de trànsit.• Conversa sobre els jocs i el temps d’oci.• Els animals de companyia.



Unitat 10


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «S.O.S.» i en la justificació de les respostes a les pre-guntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Oralització d’un poema fixant especial atenció a l’expressivitat. Valoració per part dels companys.

Escoltar i comprendreValoració de la lectura en veu alta d’un company a través d’unes característiques a tenir en compte.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Lectura individual d’un poema endevinalla.Anticipació lectora llegint les preguntes sobre el text que s’hauran de respondre després de la lectura.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureSelecció del mot adequat per omplir els espais en blanc d’una poesia.Exercitació en l’escriptura d’un poètic utilitzant un exemple com a model.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia: l’ús de les lletres «-nm-, -nf-, -nv-». Lèxic: paraules compostes. Gramàtica: frases interrogati-ves i exclamatives. Estructura comunicativa: «conmigo, contigo, consigo».


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu d’autor: Platero y yo de Juan Ramón Jiménez.• Coneixements d’autors literaris a partir de la lectura d’un poema. Herreros de Nicolás Guillén, Concha Lagos iAlma Flor.

• Coneixements d’autors literaris a partir de la lectura d’un fragment de text. Ignacio Aldecoa.


• Conversa sobre les excursions al camp i la natura.


Unitat 11


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «Pescadores de anzuelo» i en la justificació de les res-postes a les preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Exposició d’un text descriptiu. La resta de companys fan la valoració.Audició i assimilació d’una història exposada pel docent i relació amb unes il·lustracions. A continuació algunsalumnes han de reproduir l’explicació.

Escoltar i comprendreEscolta d’una exposició per tal d’omplir espais en blanc.

Llegir i comprendre.Interpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Anticipació lectora llegint les preguntes sobre el text que s’hauran de respondre després de la lectura.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

Escriure.Exercitació en l’escriptura d’un text descriptiu seguint unes pautes determinades.

Conèixer el funcionament de la llengua.Fonètica/ortografia: l’ús dels diftongs y dels dígrafs «-rr-, -ch-». Lèxic: augmentatius i diminutius. Gramàtica: absèn-cia d’apòstrofs i concordança. Estructura comunicativa: «a menudo, de vez en cuando, nunca, nada, nadie,ningún».


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu d’autor, Tía Marcelina de Miguel Delibes. Viejas historias de Castillala Vieja.

• Coneixements d’autors literaris a partir de la lectura d’un fragment. Javier Reverte.


• Conversa sobre els pescadors i el temps de lleure.• Vocabulari sobre les vitamines, l’alimentació sana.• El procés de selecció, manipulació i comercialització de les pomes.



Unitat 12


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «Buen paladar» i en la justificació de les respostes a lespreguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Dramatització d’una obra de teatre.Audició i assimilació d’una història exposada pel docent i relació amb unes il·lustracions. A continuació algunsalumnes han de reproduir l’explicació.

Escoltar i comprendreAudició d’una entrevista i anotació d’allò que crida més l’atenció.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Anticipació lectora llegint les preguntes sobre el text que s’hauran de respondre després de la lectura.Lectura d’un fragment d’una obra teatral.Lectura d’un poema.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació en l’escriptura d’un text dialogat seguint unes indicacions.

Conèixer el funcionament de la llengua.Fonètica/ortografia: diftongs i hiats. Lèxic: falsos derivats. Gramàtica: concordança. Estructura comunicativa:«cuál, cuáles».


• Gaudir amb la lectura d’un text dramàtic d’autor: La tierra de Jauja de Lope de Rueda, adaptació.• Coneixements d’autors literaris a partir de la lectura d’un fragment teatral. Federico García Lorca.• Coneixements d’autors literaris a partir de la lectura d’un poema. Lope de Vega.


• Conversa sobre les obres de teatre.• Mots encreuats.


Unitat 13


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «¡Muy avispado!» i en la justificació de les respostes ales preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Debat entre companys sobre les avantatges i els inconvenients de la platja i la muntanya.Dramatització d’un text teatral.

Escoltar i comprendreAudició d’un text d’opinió.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Lectura i reordenació d’una entrevista.Lectura d’endevinalles.Anticipació lectora llegint les preguntes sobre el text que s’hauran de respondre després de la lectura.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació en l’escriptura d’un text dramàtic. Transformació d’un text narratiu a un text dialogat.

Conèixer el funcionament de la llengua.Fonètica/ortografia: l’accentuació. Lèxic: metàfores i endevinalles. Gramàtica: categories gramaticals i concor-dança. Estructura comunicativa: «muy, mucho, buen, bueno, cualquier, cualquiera».


• Gaudir amb la lectura de textos narratius d’autor. ¡La que se armó! de Carlos Puerto. Sombrerete y Fosfatina.• Coneixements d’autors literaris a partir de la lectura d’un fragment. Carmen Martín Gaite.


• Conversa sobre les vacances, el turisme i els paisatges.



Unitat 14


Parlar i conversarParticipació en el comentari del que passa a la historieta «Homenaje» i en la justificació de les respostes a les pre-guntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre el còmic.Formulació oral d’una possible carta. La resta de companys han d’esbrinar a qui va dirigida.Descripció estructurada a partir d’una vinyeta del lloc de l’acció, del personatge i de l’acció representada.

Escoltar i comprendreAudició d’una carta. Selecció de la frase que millor la resumeix.

Llegir i comprendreInterpretació integral (text més il·lustracions) d’una historieta en forma de còmic.Classificicació de salutacions en funció del tipus de carta.Anticipació lectora llegint les preguntes sobre el text que s’hauran de respondre després de la lectura.Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’untext narratiu i en faciliten la comprensió.Resolució amb rapidesa i a temps tancat d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

EscriureExercitació en l’escriptura d’una carta amb un tema determinat i un esquema a seguir.

Conèixer el funcionament de la llenguaFonètica/ortografia l’ús de les lletres « b i v» i «h i Ø». Lèxic: paraules homònimes. Gramàtica: conjunció verbal.Estructura comunicativa: «tener que, haber de, deber».


• Gaudir amb la lectura d’un text narratiu d’autor. El destierro del Mío Cid d’Alejandro Casona. Flor de leyendas.• Coneixements d’autors literaris a partir de la lectura d’un fragment. Carmen Kurtz i Francisco Ayala.


• Conversa sobre l’ús actual de les cartes.


ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

Introducció

Segons el currículum d’educació primària, s’entén per avaluació l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatgeque permet de verificar la coherència i el grau d’eficàcia amb què s’han concretat cadascun dels passos.

Aquesta manera d’entendre l’avaluació posa l’èmfasi en la funció pedagògica, i la considera un element més delprocés educatiu. Per tant, l’avaluació no es pot situar només al final d’una seqüència d’aprenentatge, sinó que ha d’es-tar plenament integrada en tot el procés i ha de servir per ajustar la intervenció pedagògica a les necessitats delsalumnes.

Es pot parlar de tres tipus d’avaluació segons el moment en què es realitza i l’objectiu que es persegueix:

• Avaluació inicial. Es fa abans de començar una seqüència d’aprenentatge. Serveix per detectar els coneixe-ments previs dels alumnes respecte dels continguts que es volen tractar.

• Avaluació formativa. Es realitza durant el procés d’ensenyament. Serveix per detectar els progressos i elsproblemes d’aprenentatge dels nens i nenes i ajuda el mestre o la mestra a adaptar l’acció didàctica.

• Avaluació sumativa. En finalitzar una seqüència d’aprenentatge és convenient valorar el grau d’assolimentdels continguts proposats. Aquesta avaluació pot servir d’avaluació inicial d’un procés posterior.

Per obtenir la informació que regularà i guiarà el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes, el mestre ola mestra dissenyarà activitats d’avaluació que tinguin en compte els objectius de cada seqüència d’aprenentatge.Aquestes activitats han de ser diverses i variades; sempre equivalents a les activitats d’aprenentatge i seguint criterisque garanteixin l’atenció i el respecte a la diversitat.

Aquestes activitats poden ser les mateixes per als tres tripus d’avaluació i tindran una funció o una altra segonsel moment en què s’apliquin.

Avaluacions trimestrals a Cicle Superior 2

Us presentem uns models de proves trimestrals per a Cicle Superior 2. Són un total de sis proves, una per a cadatrimestre del cicle, amb el benentès que només són exemples, uns exemples que, d’acord amb els criteris sobre ava-luació exposats anteriorment, caldria modificar i adaptar a les diferents realitats escolars.

Aquestes proves haurien d’ocupar una o dues sessions i haurien d’avaluar continguts dels objectius treballatsdurant el període.

Les mostres que us presentem en aquest annex s’han elaborat recollint els continguts considerats més importantsdels objectius de cada seqüència d’aprenentatge trimestral tractats als nostres llibres de text.

Avaluació interna de centres

Pel que fa a l’avaluació interna de centres, us remetem a les publicacions del Departament d’EnsenyamentAvaluació interna de centres (llibres blaus), presents a tots els centres d’ensenyament. Allà hi trobareu tot tipus deconsideracions: els objectius, la manera de dur-los a terme, etc. No obstant això, cal recordar que els resultats d’a-quest tipus de proves no han de tenir incidència directa en l’avaluació dels alumnes, sinó que han de servir per ajudarcada centre a realitzar la seva avaluació interna.

Al final de la Programació de Cicle Superior 2 hi trobareu també un exemple de «Prova d’avaluació interna decentres» de tot el cicle.




Programació

Exemples de proves d’avaluació

Descripció de les proves trimestrals. Parts i puntuació

Les proves que aquí us presentem són una eina més al servei del professorat. I, per tant, és el docent qui deci-deix si les passa o no, si les varia, si només les passa en part, quan les passa i en quines condicions.

Les proves es puntuen sobre 100, la qual cosa facilita la correcció i la valoració dels diferents apartats. Després,si es vol, es pot dividir el resultat per 10 per obtenir la nota sobre 10.

Cadascuna de les proves trimestrals té dues parts.La primera correspon a l’expressió oral i és d’atenció individual del docent sobre cada un dels alumnes.La prova consisteix en una intervenció oral de l’alumne a partir d’unes imatges, ja siguin vinyetes o la il·lustra-

ció d’un procés, com les que hi ha al llibre de text en l’apartat «Hablar a partir de la imagen». La diferència és queaquí l’alumne no parteix del model del professor o professora en el cas del procés ni té cap quadre amb els aspec-tes a tenir en compte.

Aquesta part de la prova inclou la fonètica, que no té cap exercici específic: el docent la pot valorar a partir d’unalectura en veu alta d’un petit text (el de la comprensió lectora, per exemple) o bé a mesura que l’alumne va realit-zant la resta de la prova d’expressió oral.

Entenem que l’expressió oral ha de valorar tres aspectes: fonètica, expressivitat i estructura del discurs.

a) Fonètica: la producció oral dels sons específics de l’espanyol respecte al català així com també aquells quepoden presentar dificultats d’articulació (consonants finals o conjunts consonàntics). Cal tenir present que enalgunes modalitats llatinoamericanes o regionals espanyoles hi ha trets fonètics propis que no es corresponenamb l’estàndard castellà al qual nosaltres estem acostumats. Aquest apartat tindria una valoració màxima de 3punts els quals cal sumar-los a l’apartat de Fonètica/Ortografia, juntament amb els 10 del dictat.

b) Expressivitat en la lectura en veu alta o en una intervenció oral: entonació, volum, ritme, mirar els oients,expressar-se amb senzillesa, articulació, repeticions, emfatitzar les idees principals, llegir expressivament qual-sevol text, recitar amb sentiment, etc. Al quadre de recollida de puntuació hem seleccionat set ítems sobreexpressivitat. Evidentment, poden ser substituïts per altres que es considerin més adequats o interessants.Aquest apartat té una valoració màxima de 7 punts.

Fonètica i expressivitat es poden valorar al mateix temps i sobre el mateix text o discurs. A la prova es fa apartir d’un discurs. Si algú ho prefereix, podria fer-ho a partir dels textos de comprensió lectora de cada prova.

c) Estructura de discurs: tot i que l’estructuració del discurs s’introdueix des de la primera llengua d’escola, enaquest cas el català, des de les altres llengües i des de les altres àrees curriculars cal exigir-la, d’acord amb elsmodels i les pautes que s’han anat proporcionant. Cada discurs, oral o escrit, respon a un tipus de text (des-criptiu, narratiu...) i a l’estructura que li és inherent. Aquest apartat té una valoració màxima de 15 punts.

De fet sobre qualsevol discurs oral que faci l’alumne també hi actuen, i per tant podríem avaluar, el compo-nent lingüístic (fonètica, lèxic i gramàtica) i l’estratègia.

Recordeu que la valoració de tota aquesta part de llengua parlada —fonètica, expressivitat i discurs oral— té unapuntuació màxima total de 25 punts (3 a l’apartat de Fonètica/Ortografia i 22 a la columna de l’Expressió oral). Pertant, cal que es puntuïn necessàriament aquests apartats. La prova no inclou la possibilitat de no tenir-los en comp-te. Tot i això, l’avaluació de cada ítem sempre és relativa per la dificulat i el grau d’habilitat que requereixen i per l’e-dat dels alumnes. És important que alumnes i professors siguin conscients del valor comunicatiu de les habilitatsexpressades als ítems.

Ara bé, ateses la inversió de temps i la feixuguesa que comporta la prova individual, potser seria més prudentuna avaluació contínua molt ben fonamentada amb un treball a l’aula sistemàtic, rigorós i exigent, i passar les provesindividuals intensives un sol cop a l’inici del tercer trimestre, per exemple, i encara com un element més d’una ava-luació formativa. I com que les tres proves orals corresponen a tres tipus diferents de discurs, el mestre o la mestrapot triar la que més li convingui independentment del trimestre al qual correspongui. Cal tenir en compte que inte-rioritzar mínimament una estructura de discurs no és ni fàcil ni ràpid, és per això que valorem com a més eficaç prac-ticar l’avaluació contínua o l’avaluació formativa per a tot aquest apartat i deixar la prova individual per a quan l’a-lumnat ja s’hagi iniciat en la pràctica del discurs oral estructurat i amb expressivitat.

La segona part de les proves correspon a la comprensió oral, la comprensió lectora, l’expressió escrita, l’orto-grafia, el lèxic i la gramàtica. S’ha de fer col·lectivament i segueix l’esquema següent:



Ús i comunicacióEs parteix d’un tipus de text que serà el mateix per a tots els apartats d’ús i comunicació.

Comprensió oralAmb un exercici es valora el grau d’adquisició d’alguna microhabilitat de l’habilitat d’escoltar a partir d’un petit

text. Valoració màxima de l’apartat: 10 punts.

Comprensió lectoraEn un exercici hi ha preguntes de comprensió lectora de tipus deductiu, de relació o de comprensió crítica a par-

tir d’un petit text. Valoració màxima de l’apartat: 10 punts.

Expressió escritaL’alumne ha d’elaborar un text d’una tipologia concreta. Valoració màxima de l’apartat: 20 punts.

Treball sistemàticOrtografia

En un exercici es dicten unes frases, sense preparació prèvia per part dels alumnes, les quals contenen diferentsdificultats ortogràfiques i paraules o expressions que presenten ortografies específiques o direfenciades respecte alcatalà. Valoració màxima de l’apartat: 10 punts.

LèxicAmb un exercici es comprova l’adquisició de vocabulari estàndard i el domini de la precisió en el llenguatge.

Valoració màxima de l’apartat: 10 punts.

GramàticaAmb diversos exercicis s’avaluen els continguts de l’apartat de «Gramática» dels llibres de text i l’apartat

d’«Estructura». Valoració màxima de l’apartat: 15 punts.

PROVA D’EXPRESSIÓ ORAL – INDIVIDUAL

ÚS I COMUNICACIÓ

Expressió oral lectura expressiva 7 puntsdiscurs oral 15 punts

TREBALL SISTEMÀTIC

Fonètica 3 punts (cal sumar-los als d’ortografia)

PROVA ESCRITA – COL·LECTIVA

ÚS I COMUNICACIÓComprensió oral 10 puntsComprensió lectora 10 puntsExpressió escrita 20 punts

TREBALL SISTEMÀTICFonètica + ortografia 13 punts (3 + 10)Lèxic 10 puntsGramàtica 15 punts

Proves, criteris d’avaluació i clau de les respostes

PRIMER TRIMESTRE DE CICLE SUPERIOR 2

Nombre y apellidos _________________________________________ Fecha ___________________

PROVA INDIVIDUAL

El mestre o la mestra proporciona la làmina en color següent (la trobareu a l’apartat «Recursos» de la web d’EumoEditorial: www.eumoeditorial.com):

Observa la viñeta con atención. Fíjate en el lugar donde pasa la acción. En qué país i época sucede. Qué se veen este paisaje. Qué personajes se ven, qué hacen y cómo visten. Qué ambiente se respira.

Ahora explica en voz alta lo que has observado y pensado. Empieza diciendo dónde sucede la acción y cómoes este lugar. Describe a los personajes, cómo visten, lo que hacen, su estado de ánimo y el ambiente que los rodea.


Programació

PROVA COL·LECTIVA


COMPRENSIÓN ORAL

1. Vas a oír una anécdota sobre un abogado y su mujer. Después deberás numerar del 1 al 10 las frases siguientessiguiendo el orden que marca el texto.

❏ El abogado, esposo de la mujer, decidió tomar parte en el asunto.❏ La mujer de un abogado y la sirvienta de la casa no estaban de acuerdo sobre un hecho.❏ La mujer del abogado no quería, para nada, la ayuda de su marido.❏ El abogado, esposo de la mujer, asumió la defensa de la sirvienta.❏ Ni la mujer del abogado ni la sirvienta querían pagar lo que, según ellas, no habían hecho.❏ La mujer del abogado estaba muy segura de sí misma y de lo que debía decir.❏ El abogado conocía muy bien a su mujer.❏ La mujer pensó que su marido, el abogado, quería ayudarla.❏ El abogado sabía que la sirvienta estaba indefensa contra su mujer y ante un tribunal.❏ La mujer del abogado decidió que la justicia resolviera el caso.

COMPRENSIÓN LECTORA

2. Lee el siguiente texto.

Hacia el año 1500 a. de C., una pequeña flota abandonaba la costa de Egipto y ponía rumbo al sur, siguien-do el mar Rojo. Su destino era el legendario país de Punt, probablemente en lo que hoy conocemos porSomalia, con el que la reina Hatchesut deseaba establecer relaciones comerciales.

El objetivo de la expedición se cumplió totalmente. Al cabo de algunos meses, los expedicionarios regresa-ron a Tebas, por entonces capital de Egipto, cargados con multitud de objetos exóticos: árboles de mirra, meta-les y piedras preciosas, perfumes... La satisfacción de la reina Hatchesut fue tal, que mandó grabar la crónicadel viaje en los muros de su templo funerario.

Hoy, después de tres mil quinientos años, los bajorrelieves del templo de Deir el Bahari se conservan igualcomo cuando los artesanos egipcios los esculpieron. Y gracias a ellos sabemos que el viaje al país de Puntno es una mera leyenda, sino la primera expedición de largo alcance de la que la historia guarda noticias fide-dignas.

Cada pregunta tiene cuatro posibles respuestas, pero sólo una es buena. Señala la que tú consideres correcta.

1) ¿La reina Hatchesut sabía cosas sobre el país de Punt antes de la expedición?a) No, no sabía ni que existía. c) Sí, estaba bien informada.b) No, sólo sabía que existía y nada más. d) Sí, sabía lo que algún viajero le había contado.

2) ¿Qué tipo de relaciones quería establecer la reina Hatchesut con el país de Punt?a) De objetos, alimentos, etc. c) De acuerdos entre reyes.b) De ayuda militar. d) De poner el mismo precio a los productos de los dos

países.



3) ¿Quedó la reina muy contenta de la expedición?a) Sólo un poco. c) Muy contenta.b) Bastante. d) Admirada.

4) ¿Qué se grabó en los muros del templo funerario de la reina Hatchesut?a) Lo que sucedió, día a día, durante c) Todos los objetos exóticos que trajeron de país de

la expedición. Punt.b) La imagen de las personas y animales d) Los acuerdos que se establecieron con los reyes del

que participaron en la expedición. país de Punt.

5) La expedición al país de Punt fue...a) la primera expedición que hacía el hombre c) una expedición más de las que se hacían en la época.

en la Tierra.b) la primera expedición de la que se tiene d) una gran leyenda sobre un viaje.

buena información.

ORTOGRAFÍA

3. Escribe el texto que te dictarán.

LÉXICO

4. En cada frase hay un espacio en blanco. Marca con una cruz la palabra, de las tres que hay debajo, que tú pon-drías en ese espacio. Sólo una es correcta. No hace falta que copies la palabra encima de la línea.

1) Un esfuerzo titánico es un esfuerzo ______________.❏ muy malo ❏ muy grande ❏ muy pequeño

2) Un dolor pasajero es un dolor ______________.❏ muy corto ❏ muy intenso ❏ muy profundo

3) Agarrar significa lo mismo que ______________.❏ pegar zarpazos ❏ coger ❏ arañar

4) ______________ es una palabra que se refiere a conducta.❏ mensajero ❏ cenicero ❏ embustero

5) La palabra crudeza proviene de ______________.❏ cruz ❏ crueldad ❏ crudo

6) La ______________ expresa cualidad.❏ amargura ❏ amarguillo ❏ amargoso

7) La palabra ______________ hace referencia a la alegría.❏ gozo ❏ cortejo ❏ lujoso


Programació

8) La palabra ___________ no tiene ninguna relación con gustar, saborear y probar.❏ degustar ❏ bostezar ❏ sazonar

9) Gallo que no canta, algo tiene en la ___________.❏ panza ❏ planta ❏ garganta

10) Es un loco quien su mal achaca a ___________.❏ otro ❏ ogros ❏ todos

GRAMÁTICA

5. Lee y completa el siguiente texto.

El león y _______ asno querían ser cazadores. El uno se consideraba forzudo; el _______ se tenía por ágil.Cuando hubieron _______ cierto número de animales, el león hizo tres partes del botín: «La primera, dijo, es_______, porque yo soy soberano y rey; la _______ también será mía, porque _______ soy asociado y tengoderecho a la mitad, y la tercera saldrá cara si no te _______ a marcharte en seguida».

6. Escribe en letras las cantidades siguientes.

a) 18.928b) 256.881c) 5.734.936

7. Escribe en letras los numerales ordinales siguientes.

a) 9ºb) 11ºc) 14ºd) 20º

8. Señala en el recuadro la palabra o las palabras que usarías para completar la frase.

a) El cielo está muy tapado, parece que ________________.❏ debe llover ❏ hay que llover ❏ va a llover

EXPRESIÓN ESCRITA

9. Recuerda alguna anécdota o pequeño hecho divertido que hayas vivido o te hayan contado recientemente y escrí-belo.




Programació

Criteris de valoració i clau de respostes. Primer trimestre de Cicle Superior 2

EXPRESSIÓ ORAL

La producció fonètica l’ha de valorar el docent a partir de la producció oral de l’alumne mentre realitza aquestapart de la prova o fent-li llegir el text de la comprensió lectora (per aquest supòsit caldria que primer l’alumne jahagués realitzat la prova col·lectiva a fi que s’oralitzés un text conegut i entès). Li correspon una valoració màximade 3 punts i cal sumar-los als 10 de l’ortografia a l’apartat de Fonètica/Ortografia. Hi ha un quadre per recollir la pun-tuació de la fonètica després del quadre de l’expressivitat i de l’estructura del discurs.

Cada ítem ben realitzat compta un punt. Total de punts possibles: 22.

EXPRESSIVITAT I ESTRUCTURA DEL DISCURS puntuació

1 Regula el volum de la veu 0 1

2 Entona adequadament 0 1

3 Vocalitza amb claredat 0 1

4 S’expressa amb la fluïdesa adequada 0 1

5 Distribueix correctament les pauses i els silencis 0 1

6 Acompanya l’expressió oral amb gestos 0 1

7 Manté l’atenció i l’interès dels interlocutors 0 1

8 Sap el que vol dir 0 1

9 Proporciona arguments clars 0 1

10 No enterboleix el missatge amb divagacions 0 1

11 Expressa el missatge amb coherència 0 1

12 Expressa el missatge amb cohesió (fa servir connectors) 0 1

13 Adequa el missatge a la seva funció: descripció en aquest cas 0 1

14Organitza l’exposició en: descripció del lloc, descripció del personatge i descripcióde l’acció

0 1

15 Fa una descripció detallada del lloc 0 1

16 Comença la descripció del personatge per l’aspecte general 0 1

17 Descriu les característiques físiques 0 1

18 Explica com va vestit 0 1

19 Diu alguna cosa sobre el carácter 0 1

20 Comenta alguna de les possibles activitats que sol fer el personatge 0 1

21 Diu el que fa el personatge en aquest moment 0 1

22 És capaç d’inventar una explicació 0 1

PUNTUACIÓ TOTAL

FONÈTICA

0 1 2 3

PUNTUACIÓ TOTAL

COMPRENSIÓ ORAL

1. Qualificació màxima de l’exercici: 10 punts. 1 punt per a cada resposta correcta.

LA SIRVIENTA

Un día la mujer de un abogado reñía con la criada, a quien acusaba de haber roto la vajilla, cuyo reemplazole exigía. Pero la sirvienta afirmaba lo contrario y no aceptaba la sanción. Para terminar la discusión, la mujerdel abogado decidió que el tribunal resolviera el caso; y se vistió precipitadamente para ir a visitar al juez dela ciudad. Al verla, su marido se apresuró, a su vez, a ponerse la vestimenta de los juicios.—¿Por qué te estás vistiendo? —preguntó ella.—Porque tengo intención de acompañarte —respondió el abogado.La mujer protestó: no tenía necesidad de él, no era asunto del que le correspondiera ocuparse. Además, ellasabía muy bien lo que debía decir ante el tribunal.—Ya lo creo que lo sabes —respondió el abogado—, pero esa pobre chica, tu sirvienta, no lo sabe, y yo voya asumir su defensa.

1) La mujer de un abogado y la sirvienta de la casa no estaban de acuerdo sobre un hecho.2) Ni la mujer del abogado ni la sirvienta querían pagar lo que, según ellas, no habían hecho.3) La mujer del abogado decidió que la justicia resolviera el caso.4) El abogado, esposo de la mujer, decidió tomar parte en el asunto.5) La mujer pensó que su marido, el abogado, quería ayudarla.6) La mujer del abogado no quería, para nada, la ayuda de su marido.7) La mujer del abogado estaba muy segura de sí misma y de lo que debía decir.8) El abogado conocía muy bien a su mujer.9) El abogado sabía que la sirvienta estaba indefensa contra su mujer y ante un tribunal.

10) El abogado, esposo de la mujer, asumió la defensa de la sirvienta.

COMPRENSIÓ LECTORA

2. Cada resposta correcta val 2 punts. Total de punts possibles: 10.

1) c 2) a 3) d 4) a 5) b.

FONÈTICA / ORTOGRAFIA

3. Total de punts possibles: 13.Recordeu que hi heu de sumar la valoració de la producció fonètica: 3 punts com a màxim.En el dictat es parteix de 10 punts. Cada errada descompta un punt.Només es tenen en compte les lletres remarcades. Es computarà com a error tant escriure-les malament com ome-tre la paraula afectada. Per a cada error es descomptarà un punt. Quan s’arribi a zero, no es continuarà des-comptant.

Dictado

A mi compañero de clase le gustaba el dibujo de una jirafa con su pelaje amarillo y negro. En cambio a mime fascinaban los colores rojizos y anaranjados del plumaje de unos pequeños pájaros. Y mi hermana, queiba un año avanzada, decía que no había nada como contemplar la salvaje y majestuosa cabellera de unleón un día de viento en la llanura africana.



LÈXIC

4. Cada resposta correcta val 1 punt. Total de punts possibles: 10.

1) muy grande 2) muy corto 3) coger 4) embustero 5) crudo 6) amargura 7) gozo 8) bostezar 9) gar-ganta 10) otro.

GRAMÀTICA

Cada resposta correcta val 1 punt. Màxim de punts possibles: 15.

5. El león y el asno querían ser cazadores. El uno se consideraba forzudo; el otro se tenía por ágil. Cuando hubie-ron cazado cierto número de animales, el león hizo tres partes del botín: «La primera, dijo, es mía, porque yosoy soberano y rey; la segunda también será mía, porque yo soy asociado y tengo derecho a la mitad, y la ter-cera saldrá cara si no te decides a marcharte en seguida».

6. a) dieciocho mil novecientos veintiocho b) doscientos cincuenta y seis mil ochocientos ochenta y uno c) cincomillones setecientos treinta y cuatro mil novecientos treinta y seis.

7. a) noveno b) undécimo c) décimo cuarto d) vigésimo.

8. va a llover.

EXPRESSIÓ ESCRITA

9. Es parteix d’una puntuació de 20 punts.

Mireu, dins dels criteris de valoració, l’apartat d’expressió escrita del model de «Prova d’avaluació interna de centres»a l’annex 2.


Programació


Llengua castellana i literaturaQUADRERESU

MNOTESALU

MNES

Primer

trim

estredeCicle

Superior2

CURS:

____

____

____

____

____

____

__DATA

:__

____

____

____

____

____

____

EXPRESS

IÓCOMPRENSIÓ

COMPRENSIÓ

EXPRESSIÓ

FONÈTICA

/LÈ

XIC

GRAMÀTICA

PUNTUACIÓ

ALU

MNES

ORAL

ORAL

LECTORA

ESC

RITA

ORTOGRAFIA

TOTA

L(22punts)

(10punts)

(10punts)

(20punts)

(13punts)

(10punts)

(15punts)

(100

punts)

MITJANA

DEPUNTUACIO

NS

SEGON TRIMESTRE DE CICLE SUPERIOR 2


PROVA INDIVIDUAL


Observa con atención las diferentes viñetas de la historieta. Piensa en lo que ocurre y dónde ocurre. Fíjate enlos personajes: cómo son, cómo visten. Qué hacen y cómo resuelven la rotura de la silla. Qué ocurre y por qué ocu-rre cuando el maestro/a se sienta. Cómo reaccionan los chicos y chicas al ver lo que ha sucedido cuando el maestrose levanta de la silla. Finalmente piensa en cómo debe acabar la historia.

A continuación prepara mentalmente la explicación de toda la historieta.


Programació

PROVA COL·LECTIVA


COMPRENSIÓN ORAL

1. Observad atentamente los dibujos, veréis que éstos representan los pasos a seguir para arreglar una pata rota deuna silla.

Vas a oír la seis instrucciones necesarias para arreglarla. Cada instrucción corresponde a un dibujo. Tienes queescribir el número de la instrucción debajo del dibujo correspondiente.




2. Ordena las cinco instrucciones de este texto para que su lectura ordenada permita construir una pequeña lanchaa propulsión.

UN MODELO DE LANCHA

Necesitasuna pieza de maderagomasunos palitos o tablillasun trozo de cartón grueso

Instrucciones

❏ Corta en el cartón un pedal de unos 2x4 cm y hazle una pequeña muesca a cada lado.

❏ Pon el pedal entre las dos gomas del final de las tablillas y enróllalo. Cuando lo hayas enrollado bien, ponel barquito en el agua y suelta el pedal, y verás cómo corre solo. Puedes ponerlo en la bañera, en un estan-que pequeño o incluso en un charco profundo.

❏ Busca un trozo de madera de unos 6 u 8 cm de ancho por unos 12 cm de largo y de 1 ó 2 cm de grueso.Puedes mirar si alguien te ayuda a hacerle una punta, a manera de proa, en uno de los extremos.

❏ Pon otra goma uniendo las dos tablillas por el final.

❏ Coloca una tablilla o cualquier trozo de madera fina a cada lado de la madera que hace de barco y ase-gúralas con dos o tres gomas, de modo que no se muevan de sitio.

ORTOGRAFÍA


LÉXICO


1) Se ha roto la punta del lápiz. Pásame ___________________.❏ el sacapuntas ❏ la máquina de sacar punta ❏ la maquinilla

2) Juan, toma este ___________________ y abre la botella de vino.❏ abrebotellas ❏ abrecorchos ❏ sacacorchos


Programació

3) Si usted va al ayuntamiento del pueblo debe tomar la primera _________________ a la derecha y seguir lacalle hasta el final.

❏ bocacalle ❏ avenida ❏ plaza

4) Tomé un ___________________ para poder aguantar hasta la hora de comer.❏ banquete ❏ tentempié ❏ festín

5) Últimamente, a Julián todo le sale mal. El pobre anda un poco ___________________.❏ renacuajo ❏ bajo ❏ cabizbajo

6) Me gusta la gente que se expresa con ___________________.❏ evidencia ❏ franqueza ❏ entereza

7) Antes del partido los jugadores comprobaron que sus zapatillas estuvieran bien ___________.❏ atadas ❏ abrochadas ❏ abotonadas

8) El pastor ___________________ las ovejas en el corral.❏ cerró ❏ acorraló ❏ encerró

9) Me gusta escuchar como ___________________ las ranas por la noche.❏ graznan ❏ maúllan ❏ croan

10) Era divertido observar como jugaban los __________ mientras eran vigilados por la vieja loba.❏ lobitos ❏ lobeznos ❏ gazapos

GRAMÁTICA

5. Sustituye las partes subrayadas por los pronombres posesivos que convenga.

a) Nuestro equipo gana más partidos que vuestro equipo.Nuestro equipo gana más partidos que ___________________.

b) Tu casa está orientada hacia el mar y mi casa hacia el interior.Tu casa está orientada hacia el mar y ___________________ hacia el interior.

c) Sus coches corren más pero nuestros coches son más resistentes.Sus coches corren más pero ___________________ son más resistentes.

d) Mi impresora está estropeada, ¿tu impresora funciona bien?Mi impresora está estropeada, ¿ ___________________ funciona bien?

6. Coloca la forma adecuada del verbo haber.

a) Nosotros ___________________ visto esta película justo hace un par de horas.b) Tú ya ___________________ comido cuando llegaron nuestros amigos.c) Si hubiesen sabido que iba a venir tanta gente ellos _____________ comprado más merienda.

7. La palabra acaso significa _________________.

❏ duda ❏ afirmación ❏ negación



8. Escribe y, e, o, u según convenga en los siguientes casos.

a) Los lobos aguardan _______ impacientan a sus víctimas.b) El niño, ¿está durmiendo _______ comiendo?c) El sol brilla _______ las nubes pasan.d) ¿Qué prefieres de primer plato, sopa _______ otra cosa?

9. Pon los signos de exclamación y de interrogación donde corresponda.

Carlos. —He cogido unas manzanas en el huerto de mi abuelo.Carmen. —Caramba Dame dos.Juan. —Cómo has podido subir al manzano, que es tan altoTeresa. —Qué bonitas son

10. Completa la frase siguiente.

• _______ 1969 el hombre pisó por primera vez la Luna.

EXPRESIÓN ESCRITA

11. Piensa en un pinchazo en una rueda de coche, en un balón o en una colchoneta de playa. Cuando lo tengas pen-sado redacta un texto instructivo sobre cómo reparar el pinchazo.


Programació

Criteris de valoració i clau de respostes. Segon trimestre de Cicle Superior 2

EXPRESSIÓ ORAL



COMPRENSIÓ ORAL

1. Qualificació màxima de l’exercici: 10 punts. Cada correspondència mal feta resta 2 punts.

1) Encajo las partes rotas y las mantengo en posición con cinta adhesiva.
















13 Adequa el missatge a la seva funció: narració en aquest cas 0 1

14 Organitza l’exposició en: descripció del lloc, descripció del personatge i descripció de l’acció 0 1









PUNTUACIÓ TOTAL

FONÈTICA

0 1 2 3

PUNTUACIÓ TOTAL

2) Encajada la pata, efectúo dos agujeros oblicuos que atraviesen las dos piezas rotas.3) Saco la cinta adhesiva y encolo, sin excederme, las dos caras de la rotura.4) Hundo las tobilleras en sus agujeros, cortando más tarde las extremidades al ras de la madera.5) Mantengo la unión fuertemente apretada durante el tiempo de secado de la cola.6) Después de que la cola se haya secado, pulo la reparación con papel de lija.

1 - e; 2 - b; 3 - d; 4 - c; 5 - a; 6 - f.

COMPRENSIÓ LECTORA

2. Cada paràgraf amb el número d’ordre correcte val 2 punts. Total de punts possibles: 10.

1) Busca un trozo de madera de unos 6 u 8 cm de ancho por unos 12 cm de largo y de 1 ó 2 cm de grueso.Puedes mirar si alguien te ayuda a hacerle una punta, a manera de proa, en uno de los extremos.

2) Coloca una tablilla o cualquier trozo de madera fina a cada lado de la madera que hace de barco y ase-gúralas con dos o tres gomas, de modo que no se muevan de sitio.

3) Pon otra goma uniendo las dos tablillas por el final.4) Corta en el cartón un pedal de unos 2 x 4 cm y hazle una pequeña muesca a cada lado.5) Pon el pedal entre las dos gomas del final de las tablillas y enróllalo. Cuando lo hayas enrollado bien, pon

el barquito en el agua y suelta el pedal, y verás cómo corre solo. Puedes ponerlo en la bañera, en un estan-que pequeño o incluso en un charco profundo.


3. Total de punts possibles: 13Recordeu que hi heu de sumar la valoració de la producció fonètica: 3 punts com a màxim.En el dictat es parteix de 10 punts. Cada errada descompta un punt.Només es tenen en compte les lletres remarcades. Es computarà com a error tant escriure-les malament com ome-tre la paraula afectada. Per a cada error es descomptarà un punt. Quan s’arribi a zero, no es continuarà descomp-tant.

Dictado

Estuvimos estudiando como esclavos para aprobar ese decisivo examen. Para nuestra tranquilidad se noscomunicó que sería colectivo. Se trataba de Ø escribir un texto sobre la inmersión de los submarinos y elvuelo de los helicópteros. La verdad es que la redacción me quedó como un artículo de prensa.

Ø. Indica que cal remarcar l’absència d’apòstrof.

LÈXIC


1) sacapuntas 2) sacacorchos 3) bocacalle 4) tentempié 5) cabizbajo 6) franqueza 7) atadas 8) encerró9) croan 10) lobeznos.

GRAMÀTICA

Cada resposta correcta val 1 punt. L’exercici 9 pot valer 0, 1 o 2 punts. Màxim de punts possibles: 15.

5. a) el vuestro b) la mía c) los nuestros d) la tuya.


Programació

6. a) hemos b) habías c) habrían.

7. duda.

8. a) e b) o c) y d) u.

9. Carlos. —He cogido unas manzanas en el huerto de mi abuelo.Carmen. —¡Caramba! Dame dos.Juan. —¿Cómo has podido subir al manzano, que es tan alto?Teresa. —¡Qué bonitas son!

10. En.

EXPRESSIÓ ESCRITA

11. Es parteix d’una puntuació de 20 punts.Mireu, dins dels criteris de valoració, l’apartat d’expressió escrita del model de «Prova d’avaluació interna de cen-tres» a l’annex 2.




ProgramacióQUADRERESU

MNOTESALU

MNES

Sego

ntrim

estredeCicle

Superior2

CURS:

____

____

____

____

____

____

__DATA

:__

____

____

____

____

____

____

EXPRESS

IÓCOMPRENSIÓ

COMPRENSIÓ

EXPRESSIÓ

FONÈTICA

/LÈ

XIC

GRAMÀTICA

PUNTUACIÓ

ALU

MNES

ORAL

ORAL

LECTORA

ESC

RITA

ORTOGRAFIA

TOTA

L(22punts)

(10punts)

(10punts)

(20punts)

(13punts)

(10punts)

(15punts)

(100

punts)

MITJANA

DEPUNTUACIO

NS

TERCER TRIMESTRE DE CICLE SUPERIOR 2


PROVA INDIVIDUAL


Observa atentamente los dibujos que representan «el ciclo de la germinación de un piñón». A continuación expli-ca este ciclo. Hazlo relacionando tu exposición con cada uno de los dibujos.



PROVA COL·LECTIVA


COMPRENSIÓN ORAL

1. Vas a oír un texto sobre cómo cenaban los romanos cuando tenían invitados. Después deberás señalar las afir-maciones siguientes con una V o una F según sean verdaderas o falsas

1) Los romanos usaban sillas y se sentaban alrededor de la mesa.2) Siempre dejaban un lado libre de la mesa.3) Los romanos no conocían los cuchillos.4) Nunca llegaban trozos de comida muy grandes en los platos.5) Los invitados se terminaban la comida o se la llevaban.6) Los romanos usaban los dedos de las dos manos para comer.7) Las servilletas que usaban eran grandes.8) Eran cenas rápidas y la gente permanecía poco tiempo junta.9) En general se compartían también las servilletas.10) Los lechos (lecti) de comer no eran los mismos lechos de dormir.


2. Lee el siguiente texto.

Venus es el planeta más fácil de descubrir. Su luminosidad es tan intensa que, a veces, en las noches muy cla-ras y sin luna, llega a proyectar sombras en el suelo. En buenas condiciones, cuando está suficientemente ale-jado del Sol, se le puede ver incluso en pleno día.La identificación de este planeta con la diosa del amor y la belleza probablemente se remonta a hace más de4.000 años, cuando los babilonios lo asociaron con Isthar, la mitológica hija del Sol. Con el paso de los siglos,esta divinidad se convirtió en la Astarté egipcia, la Afrodita de los griegos y, por fin, la Venus romana, nom-bre por el que hoy conocemos al planeta.En astronomía, este planeta se representa por el «espejo de Venus», un círculo del que sobresale una cruz ensu parte inferior. El mismo símbolo se utiliza internacionalmente para indicar el sexo femenino, al igual queel de Marte se asocia con el masculino.

Contesta las preguntas siguientes lo más brevemente posible.

1) ¿Por qué Venus es el planeta más fácil de descubrir?2) ¿Cuáles son los cuatro nombres que ha tenido la diosa del amor y la belleza?3) ¿Quiénes han relacionado este planeta con la diosa del amor y la belleza, hija del Sol?4) ¿Qué dos cosas distintas representa el espejo de Venus?5) ¿Con qué planeta se relaciona el signo del sexo masculino?

ORTOGRAFÍA



Programació

LÉXICO


1) La palabra grandullón es un ______________.❏ diminutivo ❏ aumentativo ❏ despectivo

2) La palabra narizota es un ______________.❏ diminutivo ❏ aumentativo ❏ despectivo

3) La palabra arbolucho es un ______________.❏ diminutivo ❏ aumentativo ❏ despectivo

4) Cien damas por los caminos y no hacen polvo ni remolinos. Son las ______________.❏ hormigas ❏ hojas ❏ palomas mensajeras

5) Una paloma en su palomar, todos la ven salir y ninguno la ve entrar.Es ______________.

❏ el huevo blanco ❏ la lengua ❏ la saliva

6) Cartas van y cartas vienen; pasan por el mar y no se detienen. Son las ______________.❏ gaviotas ❏ nubes ❏ barcas de vela blanca

7) Es una palabra simple, y por consiguiente no se deriva de otra, ______________.❏ cochinillo ❏ chiquillo ❏ cuchillo

8) Es una palabra simple, y por consiguiente no se deriva de otra, ______________.❏ armero ❏ enero ❏ lucero

9) Es una palabra derivada, es decir, que viene de otra, ______________.❏ endiablado ❏ albañil ❏ jardín

10) Es una palabra derivada, es decir, que viene de otra, ______________.❏ cachalote ❏ entontecido ❏ adoquín

GRAMÁTICA

5. La expresión a menudo significa ______________.

❏ extrañamente ❏ de vez en cuando ❏ con frecuencia

6. Señala en el recuadro la palabra que usarías para completar la frase.

1) Aún no ha salido ______________ del trabajo.❏ nadie ❏ nada ❏ ningún

2) No me gusta ______________ este libro.❏ nadie ❏ nada ❏ ningún

3) No digas a ______________ que te he visto.❏ nadie ❏ nada ❏ ningún



4) ¿ ______________ de estos chicos te gusta más?❏ quién / quienes ❏ cuál ❏ qué

5) ¿ ______________ son tus programas de TV favoritos?❏ quién / quienes ❏ cuáles ❏ qué

6) Este melón es ______________ grande.❏ mucho ❏ muy ❏ nada

7) Pedro tiene un ______________ coche.❏ muy ❏ bueno ❏ buen

8) Coge una pieza de fruta ______________ y come.❏ cualquier ❏ cualquiera ❏ cuál

7. Sustituye las palabras resaltadas por un pronombre.

a) Puso el coche en marcha y se fue.

b) Sergio es un buen chico.

c) Fueron a comprar algo de comida para tu madre y para ti, Josefina.

8. En las siguientes frases cambia el número de las palabras resaltadas y escribe la frase resultante. Debes hacertodos los cambios necesarios en la frase.

a) Estas películas tan largas son pesadas.

b) Unos trabajadores agachados ponían los tablones contra el suelo.

c) El futbolista saltó con sus dos pies.

EXPRESIÓN ESCRITA

9. Como has podido escuchar los romanos ni se sentaban ni cenaban como lo hacemos nosotros. Explica cómo sonnuestras cenas.


Programació

Criteris de valoració i clau de respostes. Tercer trimestre de Cicle Superior 2

EXPRESSIÓ ORAL


















13 Adequa el missatge a la seva funció: descripció en aquest cas 0 1

14 Organitza l’exposició en: descripció del lloc, descripció del personatge i descripció de l’acció 0 1









PUNTUACIÓ TOTAL

FONÈTICA

0 1 2 3

PUNTUACIÓ TOTAL

COMPRENSIÓ ORAL

1. Qualificació màxima de l’exercici: 10 punts. 1 punt per a cada resposta correcta.

COMO CENABAN LOS ROMANOS CUANDO HABIA INVITADOS

Durante la cena los comensales se reclinaban sobre lechos (lecti), colocados en forma de herradura en treslados de la mesa.

Permanecían recostados, con el brazo izquierdo apoyado en un cojín. La mano izquierda tenía el plato, y lacomida era tomada con los dedos de la mano derecha. Se utilitzaban sólo cucharas; en cuanto a los cuchillosno se empleaban en la mesa, pero hay que tener en cuenta que los alimentos eran, primeramente, desme-nuzados en pequeñas porciones por un esclavo. Los convidados llevaban generalmente una servilleta perso-nal que extendían ante ellos para no manchar nada. Y, concluida la comida, se acostumbraba a llevar a casa,en la servilleta, las raciones que no se habían terminado de comer.

1) F 2) V 3) F 4) V 5) V 6) F 7) V 8) F 9) F 10) V.

COMPRENSIÓ LECTORA

2. Cada resposta correcta val 2 punts. Total de punts possibles: 10.

1) Por su luminosidad intensa y porque a veces se puede ver en pleno día.2) Isthar, Astarté, Afrodita y Venus.3) Los babilonios, los egipcios, los griegos y los romanos.4) El planeta Venus y el sexo femenino.5) Con el planeta Marte.


3. Total de punts possibles: 13.Recordeu que hi heu de sumar la valoració de la producció fonètica: 3 punts com a màxim.En el dictat es parteix de 10 punts. Cada errada descompta un punt.Només es tenen en compte les lletres remarcades. Es computarà com a error tant escriure-les malament com ome-tre la paraula afectada. Per a cada error es descomptarà un punt. Quan s’arribi a zero, no es continuarà des-comptant.

Dictado

«Don Jaime Arce habla despacio, con parsimonia, incluso con cierta solemnidad. Cuida el Ø ademán y sepreocupa por dejar caer las palabras lentamente, como para ir viendo, y midiendo y pesando, el Ø efectoque hacen. En el fondo, no carece también de cierta sinceridad. La señora del hijo muerto, en cambio, escomo una tonta que no dice nada; escucha y abre los ojos de Ø una manera rara, de Ø una manera queparece más para no dormirse que para atender.»

Camilo José CELA. La colmenaØ. Indica que cal remarcar l’absència d’apòstrof.


Programació

LÈXIC


1) aumentativo 2) aumentativo 3) despectivo 4) hormigas 5) la saliva 6) nubes 7) cuchillo 8) enero 9)endiablado 10) entontecido.

GRAMÀTICA

Cada resposta correcta val 1 punt. Màxim de punts possibles: 15.

5. con frecuencia.

6. 1) nadie 2) nada 3) nadie 4) cuál 5) cuáles 6) muy 7) buen 8) cualquiera.

7. a) Lo puso b) Él c) vosotras.

8. a) Esta película tan larga es pesada b) Un trabajador agachado ponía los tablones contra el suelo c) Los futbo-listas saltaron con sus dos pies.

EXPRESSIÓ ESCRITA

9. Es parteix d’una puntuació de 20 punts.Mireu, dins dels criteris de valoració, l’apartat d’expressió escrita del model de «Prova d’avaluació interna de cen-tres» a l’annex 2.



QUADRERESU

MNOTESALU

MNES

Terce

rtrim

estredeCicle

Superior2

CURS:

____

____

____

____

____

____

__DATA

:__

____

____

____

____

____

____

EXPRESS

IÓCOMPRENSIÓ

COMPRENSIÓ

EXPRESSIÓ

FONÈTICA

/LÈ

XIC

GRAMÀTICA

PUNTUACIÓ

ALU

MNES

ORAL

ORAL

LECTORA

ESC

RITA

ORTOGRAFIA

TOTA

L(22punts)

(10punts)

(10punts)

(20punts)

(13punts)

(10punts)

(15punts)

(100

punts)

MITJANA

DEPUNTUACIO

NS

Programació


Exemple de prova d’avaluació interna de centres

Objectius referencials

Aquests són els objectius referencials del currículum de Cicle Superior a partir dels quals s’ha elaborat la prova.

Ús i comunicació: llengua parlada

• Interpretar ordres que comportin una ordenació en les activitats per realitzar.• Exposar oralment relats, explicacions i argumentacions de característiques i complexitat diverses, amb presèn-

cia o absència de l’emissor i amb suport visual o sense.• Resumir per escrit, seguint pautes, un missatge oral narratiu, descriptiu o expositiu breu.• Llegir en veu alta, amb la preparació necessària, textos escrits, utilitzant l’entonació i la dicció adequades.

Ús i comunicació: llengua escrita

• Llegir mentalment, i després de forma expressiva, en prosa o en vers, tenint cura de la velocitat, l’entonaciói el ritme apropiat a cada tipus de text.

• Utilitzar la lectura com a tècnica per a la recerca d’informació.• Reconèixer l’estructura interna de diferents tipus de textos (narració, descripció, diàleg...).• Produir diferents tipus de textos escrits: narratius, descriptius, dialogats i argumentatius senzills seguint models

i pautes prèviament establerts.• Identificar els diferents tipus de textos segons la seva funcionalitat.• Utilitzar alguns mecanismes de cohesió textual: puntuació, repetició de paraules, sinonímia, lligams de temps

i lloc, expressió de relacions lògiques, etc.

Treball sistemàtic: fonètica/ortografia

• Discriminar auditivament i reproduir els sons consonàntics del castellà inexistents en català.• Separar les paraules per síl·labes reconeixent els diftongs i la síl·laba tònica.• Aplicar les normes d’accentuació.• Paraules agudes, planes i esdrúixoles.• Accent diacrític.• Utilitzar la dièresi segons la normativa ortogràfica castellana.• Memoritzar la grafia dels mots i de les estructures més freqüents.• Induir i utilitzar algunes normes ortogràfiques fent ús de l’observació de:

– h en qualsevol posició.– Adjectius acabats en -ave, -avo, ivo/a, -voro/a.– n davant de n, v.– Combinacions nm, mn, nn.– y en diftongs al final de mot.– Homònims i homòfons més habituals.– Grafies dels numerals.

Treball sistemàtic: lèxic

• Utilitzar amb precisió i correcció el vocabulari propi de l’edat.• Distingir el contingut semàntic dels mots per tal d’utilitzar-los en el context apropiat.• Utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixació, sufixació, composició) i els que n’am-

plien el sentit (comparació, polisèmia, metàfora).



• Distingir els elements de derivació i composició de les paraules i saber-ne interpretar la significació.• Reconèixer i utilitzar mots sinònims, antònims i polisèmics.• Identificar les relacions dels mots pel seu significat.• Polisèmia. Sinonímia i antonímia.• Sentits propis i figurats.• Comparació.• Lexicalització: modismes, locucions i frases fetes.• Interpretar i utilitzar les locucions i frases fetes més conegudes.• Manejar diccionaris per trobar el significat de les paraules i ampliar-ne el coneixement.• Usar el lèxic castellà en el camp semàntic que li és propi evitant:

– El canvi de significats.– La igualació de camps semàntics no coincidents.– El calc de construccions.– L’adaptació de mots catalans.

Treball sistemàtic: gramàtica

• Experimentar els canvis que es produeixen en les paraules, grups de paraules o frases modificant-ne el gène-re, el nombre, la persona gramatical, el temps, etc.

• Aplicar reduccions i ampliacions a grups de paraules i fer-ne substitucions.• Precisar i ampliar una idea amb l’ús de connectors (proposicions, conjuncions, relatius) i altres recursos lin-

güístics (adjectivació, complementació).• Usar la llengua castellana oralment i per escrit i evitar el calc sintàctic del català en les estructures i categories

gramaticals.• Ús dels determinants fent atenció a les interferències morfològiques i sintàctiques.• Flexió de gènere i nombre en el nom i l’adjectiu, principals irregularitats.• Concordança entre les categories gramaticals diferents.• Conjugació verbal regular i irregular.• Relació entre dues frases (anterioritat-posterioritat, causa, dependència, etc.).• Utilitzar les perífrasis verbals de futur, probabilitat i obligació en els contextos apropiats.• Fer servir diversos tipus de frases segons la intenció de l’emissor.• Usar connectors, tenint en compte els usos que poden produir interferències amb el català, sobretot en l’ex-

pressió de les relacions lògiques.

Descripció de la prova. Parts i puntuació

PROVA D’EXPRESSIÓ ORAL – INDIVIDUAL

ÚS I COMUNICACIÓExpressió oral Historieta 12 punts

Lectura 8 punts

PROVA ESCRITA – COL·LECTIVA

ÚS I COMUNICACIÓComprensió oral activitat 1 4 punts

activitat 2 6 puntsComprensió lectora activitat 3 10 puntsExpressió escrita activitat 4 20 punts


Programació

TREBALL SISTEMÀTICFonètica / ortografia activitat 5 15 puntsLèxic activitats 6, 7, 8 i 9 15 puntsGramàtica activitats 10, 11 i 12 10 punts

Normes d’aplicació i desenvolupament

ÚS I COMUNICACIÓ. PROVA D’EXPRESSIÓ ORAL – INDIVIDUAL

Aquesta prova és individual i es corregirà mentre s’aplica. El mestre ha de prendre nota dels errors que fa l’a-lumne i puntuar cada part en el full de correcció.

Aquesta prova consta de:1) Explicació d’una historieta2) Lectura expressiva3) Fonètica

Activitat 1S’ensenya la historieta a l’alumne. Se li diu:—Observa esta historieta. Cuando la hayas entendido me la explicas.

Cal deixar-li un moment perquè la miri i l’entengui. Llavors se li diu:—Explica, ahora, la historieta.

Activitat 2En la prova de lectura es tindrà en compte la correcció, l’expressivitat i la pronunciació de les paraules asse-

nyalades.L’alumne/a llegirà el text silenciosament; se li poden explicar les paraules de comprensió difícil. Després farà la

lectura oral.Es lliura el text a l’alumne/a i se li diu:—Lee este texto en silencio. Puedes preguntar las palabras que no entiendas. Cuando lo hayas leído lo volverás a

leer en voz alta.

Quan l’hagi llegit silenciosament, se li diu:—Lee, ahora, el poema en voz alta. Fíjate bien en los signos de puntuación y léelo con mucha expresividad.

La caperucita encarnada

—Caperucita, la más pequeña —Decidme, niños, ¿qué es lo que os pasa?de mis amigas, ¿en dónde está? ¿Qué mala nueva llegó a la casa?

—Al viejo bosque se fue por leña, ¿Por qué esos llantos? ¿Por qué esos gritos?por leña seca para quemar. ¿Caperucita no regresó?

—Caperucita, di, ¿no ha venido? —Sólo trajeron sus zapatitos...¿Cómo tan tarde no regresó? Dicen que un lobo se la comió.

—Tras ella todos al bosque han idopero ninguno se la encontró.

Francisco VILLAESPESA



ÚS I COMUNICACIÓ. PROVA ESCRITA – COL·LECTIVA

Aquesta prova s’aplicarà col·lectivament a tots els alumnes de la classe.Hi ha una part on s’avaluen objectius referents a ús i comunicació i una altra on s’avaluen objectius referents a

treball sistemàtic. La prova es presenta ordenada d’acord amb aquests dos blocs.Perquè l’aplicació sigui més fàcil, convindria fer els exercicis 1, 2 i 5 en primer lloc, ja que requereixen la lectu-

ra de textos per part del professorat. Després caldria seguir amb les activitats 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12, i acabar ambla 4 (expressió escrita).

Cal que cada alumne tingui un diccionari a disposició per poder realitzar l’activitat 10.En aquesta part es preveu la comprensió oral, la comprensió lectora i l’expressió escrita.

COMPRENSIÓ ORAL

Activitat 1Els alumnes han d’observar una seqüència de dibuixos que no tenen un ordre lògic. Després, el mestre o la mes-

tra llegirà les instruccions de l’activitat per fer una sola vegada i en ordre. A mesura que l’ensenyant les llegeixi, elsalumnes han d’aparellar el número de la instrucció amb el dibuix corresponent.

L’ensenyant dirà:Actividad 1.—Estos dibujos, que están desordenados, representan los pasos a seguir para cambiar una baldosa.Vais a oír seis instrucciones, cada una corresponde a un dibujo. Tenéis que escribir el número de la instrucción

junto al dibujo correspondiente.

Cambiar una baldosa

Pasos a seguir:1. Para extraer una baldosa defectuosa, raspar cuidadosamente las junturas con la punta de un cuchillo.2. Con la ayuda del cincel, sacar la baldosa a trozos y extraer todos los vestigios de cemento viejo.3. Probar la nueva baldosa para asegurarse de que se ajusta holgadamente en el hueco, humedeciendo segui-

damente la cavidad con una esponja.4. Preparar un poco de cemento-cola (o de mortero, si se trata de baldosas para el suelo), aplicándolo con una

espátula sin que llegue a los bordes.5. Poner la nueva baldosa y nivelarla con el resto de la pared con la ayuda de una plancha de madera y un mar-

tillo.6. Para hacer las junturas, utilizar cemento diluido que hay que distribuir con el dedo e igualarlo unas horas des-

pués con una esponja húmeda.

Activitat 2Els alumnes han de respondre unes preguntes sobre el text que el mestre els llegirà dues vegades seguides.El mestre dirà:Actividad 2.—Escuchad el texto que os voy a leer dos veces seguidas. Después tenéis que contestar las preguntas.

El petróleo

Historia del petróleoEl petróleo, cuyo nombre derivado del latín significa aceite de piedra, era conocido ya desde hace milenios. Sesabe que los antiguos egipcios obtenían del petróleo la brea con la que impregnaban las vendas que usaban paraenvolver las momias. Los romanos empleaban aquel líquido para lubricar las ruedas de los carros. En Américalos indios recogían el petróleo que flotaba sobre la superficie de ciertas aguas que surgían de la tierra, y lo usa-


Programació

ban para curar enfermedades y heridas. Es necesario, sin embargo, llegar a mediados del siglo XIX para encon-trar aplicación industrial al petróleo. Se fueron obteniendo diferentes subproductos del petróleo, algunos sirvie-ron para alumbrar, ardían en las lámparas con luz clara y luminosa, y otros para lubricar máquinas. Se encontróuno para la limpieza de tejidos y trajes y, con la invención del motor de explosión, se halló un derivado delpetróleo como combustible. Hoy en día el petróleo es el componente de infinidad de productos de uso común:neumáticos, plásticos, gomas, aceites industriales, productos de estética, etc.

¿Cómo se formó el petróleo?Hace millones de años, en el fondo de los océanos se depositaron enormes capas de los más variados materia-les: barro, arena, hierbas, troncos de árbol y cadáveres de animales arrastrados por los ríos; algas, peces, repti-les, moluscos y billones de microscópicos seres que vivían en las aguas del mar. Las sustancias orgánicas, o sealas de animales y vegetales, mezcladas con los desechos de aluviones junto a los que se habían depositadodurante milenios y milenios, fueron completamente transformadas por el lento trabajo de microorganismos enun líquido denso, negro, aceitoso, es decir en «petróleo crudo».

COMPRENSIÓ LECTORA

Activitat 3(És recomanable fer-la després de la 5.)

El mestre o la mestra dirà:Actividad 3.—A continuación, tenéis un texto y unas afirmaciones. Leed detenidamente el texto. Después tenéis que señalar

qué afirmaciones creéis que son las correctas y escribir qué palabras o frases de la lectura os lo sugieren.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Activitat 4(És recomanable deixar-la com a darrera activitat de la prova, després de la 12.)

Actividad 4—Fíjate bien en los dibujos. Ilustran como se debe doblar y atar una caja de cartón para después tirarla al con-

tenedor de papel y cartón. Escribe debajo de cada dibujo las instrucciones que hay que seguir.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA

TREBALL SISTEMÀTIC

En aquest apartat s’avaluaran els errors en la reproducció dels sons que es troben assenyalats a la lectura La cape-rucita encarnada. I també l’escriptura correcta de les paraules indicades en el dictat.

Activitat 5

DictatL’ensenyant llegirà les frases següents tres vegades. La primera perquè els alumnes les entenguin, i es poden

explicar les paraules que es puguin considerar difícils. La segona lectura ha de ser el dictat pròpiament dit. La terce-ra lectura servirà de comprovació del que s’ha escrit.

El mestre dirà:—Vamos a hacer un dictado. Lo leeré tres veces: la primera para que entendáis el texto, la segunda para que lo

escribáis y la tercera para que podáis repasarlo.



Dictado

1. Este invierno el abuelo conducía un coche amarillo.2. Echa las cartas en el buzón de la calle Mayor.3. Comió yogur con salsa de cacahuetes y ayer por la noche le dolía la barriga.4. Una pequeña jirafa huérfana se rompió el hueso de una pata al resbalar con un inmenso huevo de aves-truz.

5. El abogado de la ciudad se quedó inmóvil cuando le quemaron la verruga y no le dieron ninguna expli-cación.

6. Sueño siempre con coger geranios y con hacer viajes.

LÈXIC

Els alumnes han de llegir els enunciats i resoldre els exercicis. Cal dir-los que es fixin en l’exemple.

Activitats 6, 7, 8 i 9.

GRAMÀTICA

Els alumnes han de llegir els enunciats i resoldre els exercicis. Cal dir que es fixin en l’exemple.

Excercicis 10, 11 i 12.


Programació

Prova de llengua castellana i literatura. Cicle Superior

EXPRESIÓN ORALActividad 1. Historieta



Actividad 2. LecturaLa caperucita encarnada

—Caperucita, la más pequeña —Decidme, niños, ¿qué es lo que os pasa?de mis amigas, ¿en dónde está? ¿Qué mala nueva llegó a la casa?

—Al viejo bosque se fue por leña, ¿Por qué esos llantos? ¿Por qué esos gritos?por leña seca para quemar. ¿Caperucita no regresó?

—Caperucita, di, ¿no ha venido? —Sólo trajeron sus zapatitos...¿Cómo tan tarde no regresó? Dicen que un lobo se la comió.

—Tras ella todos al bosque han idopero ninguno se la encontró. Francisco VILLAESPESA

COMPRENSIÓN ORAL

Actividad 1Estos dibujos, que están desordenados, representan los pasos a seguir para cambiar una baldosa.Vais a oír seis instrucciones, cada una corresponde a un dibujo. Tenéis que escribir el número de la instrucción

junto al dibujo correspondiente.

a. ________________ d. ________________

b. ________________ e. ________________

c. ________________ f. ________________


Programació

Actividad 2Escuchad el texto que os van a leer dos veces seguidas. Después tenéis que contestar las siguientes preguntas.

1. En esta explicación sobre el petróleo sólo se tratan dos aspectos o puntos. Escribe los dos subtítulos.

2. Escribe delante de estas frases una V o una F según sean verdaderas o falsas.


Actividad 3A continuación, tenéis un texto y unas afirmaciones. Leed detenidamente el texto. Después tenéis que señalar

qué afirmaciones creéis que son las correctas y escribir las palabras o frases que os lo sugieren.

LA SENORA CIENCIA

En casa de Galileo siempre había mandado la Ciencia.Pipeta y Mu volvían tarde del trabajo.—Todo sea por la Ciencia —decían.Se quedaban sin vacaciones porque Mu y Pipeta no podían dejar a medias algún experimento.—Todo sea por la Ciencia —decían. Pipeta amanecía dormida con la cabeza apoyada en el teclado del ordena-

dor.—Todo sea por la Ciencia —suspiraba. De pequeño, Galileo pensaba que la Ciencia era la jefa del laboratorio

de sus padres. Debía de ser una mujer muy sabia, pero mandona y terrible. Un día lo llevaron a conocer el labora-torio. Daba tanto respeto como una iglesia, con toda esa gente vestida de blanco manejando microscopios y apara-tos raros. En las estanterías se alineaban frascos con líquidos de todos los colores y cacharros de cristal de todas lasformas, que no eran simples cacharros. Mu se los iba presentando uno a uno, como si fueran personas:

—El erlenmeyer..., el matraz..., la pipeta... Ten cuidado. La pipeta es muuuy delicada.La pipeta era una especie de paja de cristal muy larga y fina. Galileo la miró y luego miró a su madre, tan alta

y flaca. Sonrió. Ahora sabía por qué su padre la llamaba Pipeta. El motivo de que su madre a él le llamase Mu, siem-pre había estado muuuuy claro.

Terminaron la visita en una sala llena de ratones blancos de narices rosadas. Sentada en una silla había una seño-ra enorme dentro de una bata demasiado pequeña. Tenía los ojos entornados, como si estuviera sumida en pensa-mientos muy profundos. ¡Al fin la iba a conocer!

—Mira, Galileo, ésta es...—¡La señora Ciencia! —se le escapó a Galileo.La mujer gorda abrió los ojos sobresaltada, pero enseguida se recuperó del susto.—¿La señora Ciencia? —repitió, y soltó tal risotada que se le saltó un botón de la bata.También sus padres se echaron a reír.Hasta los ratones parecían reír en sus jaulas.

El petróleo es un aceite mineral.

Ya había petróleo antes de que hubiese animales y plantas en la Tierra.

Antes del siglo XIX la humanidad no conocía el petróleo.

En la actualidad viviríamos más o menos igual sin el petróleo.

En nuestra civilización se usa generalmente el petróleo crudo.



—No es la Ciencia. Esta es Jacinta, nuestra ayudante —le aclaró Pipeta.—La Ciencia no es una señora —le explicó Mu—. La Ciencia es... la Ciencia. Está en todas partes, pero no se ve

ni se toca.—Es... ¿cómo te diría yo? —Pipeta tomó el relevo—. Como el manual de instrucciones de la vida. Explica cómo

funciona por dentro todo lo que existe y dice qué hay que hacer si se estropea. Interpreta el pasado y adivina el futu-ro. La Ciencia estudia cómo se mueven los planetas...

—... y cómo anda una hormiga... —intervino Mu.—... qué pasó en la Tierra hace miles de años... —siguió Pipeta.—... y qué tiempo va a hacer mañana...—... cómo se curan las enfermedades... y por qué hay enfermedades...—Sí... Algo así me imaginaba yo —murmuró Galileo, que no quería que le tomaran por tonto.En aquel momento no le quedó del todo claro lo que era la Ciencia. Pero entendió lo suficiente para decidir que

él también sería científico un día.Desde entonces había pasado mucho tiempo, pero cada vez que veía a Jacinta, no fallaba, ésta soltaba una car-

cajada y le mandaba saludos para la señora Ciencia.Paloma BORDONS. Leporino Clandestino. Madrid: Ed. SM, 1999.

Descubre Aporta pruebas

1. Los padres de Galileo

2. Galileo era...

3. Galileo tenía entre...

4. Cuando Galileo confundió

5. Ese tipo de confusiones... no se olvidan jamás

se olvidan fácilmente

también a él le hizogracia

sintió vergüenza

5 y 7 años

entre 8 y 10 años

hijo único

el mayor de doshermanos

les obligaban

amaban su trabajo


Programació

trabajaban tantoporque...

la ciencia con Jacinta...

EXPRESIÓN ESCRITA

Actividad 4Fíjate bien en los dibujos. Ilustran cómo se debe doblar y atar una caja de cartón para después tirarla al conte-

nedor de papel y cartón. Escribe debajo de cada dibujo las instrucciones.



FONÉTICA Y ORTOGRAFÍA

Actividad 5Dictado

1.

2.

3.

4.

5.

6.

LÉXICO

Actividad 6Las palabras resaltadas de estas frases son derivados. Completa las columnas escribiendo el primitivo, el sufijo

que se ha utilizado y si la palabra derivada se refiere a una cualidad o a algo que es grande, que es feo, a un oficio,etc.

1. En este mundo la idiotez abunda demasiado.2. El cocinero del hospital hace unos guisos riquísimos.3. Llevaron un conejito al veterinario.4. Vaya manazas tiene Alfredo.5. Él piensa que tiene una gran biblioteca y lo que tiene sólo son cuatro libruchos.

DERIVADO PRIMITIVO SUFIJO SE REFIERE A

idiotez idiota -ez cualidad

cocinero

conejito

manazas

libruchos


Programació

Actividad 7Vuelve a escribir estas frases sustituyendo la palabra resaltada por su significado. Puedes hacerlo con la ayuda

del diccionario.

Ejemplo:Mi novio se rompió la muñeca jugando al baloncesto.Mi novio se rompió la parte del brazo que va del antebrazo a la mano jugando al baloncesto.

1. El perro ha roto la cerca del jardín.

2. Se hizo un corte muy profundo con el cuchillo.

3. Sólo salía de casa bien peinado con la raya a su izquierda.

4. No te sientes ahí, hay un muelle roto.

Actividad 8Relaciona, en el esquema, las expresiones de la primera columna con las frases de la segunda columna.

1. a ojo de buen cubero A. trabajar mucho2. zapatero, a tus zapatos B. tener cuidado3. andarse con ojo C. tú, a lo tuyo4. echar de menos D. expulsar, despedir5. poner de patitas en la calle E. con generosidad6. trabajar como un enano F. advertir la ausencia

Ejemplo

Actividad 9Vuelve a escribir estas frases sustituyendo la palabra «cosa» por otra más precisa.

Ejemplo: No sé qué cosas le habrán movido a hacer eso.No sé qué motivos le habrán movido a hacer eso.

1. Entender la escritura de los antiguos egipcios no es cosa fácil.

2. Los albañiles dejaron todas sus cosas en la obra.

1 E

2

3

4

5

6



GRAMÁTICA

Actividad 10Vuelve a escribir las siguientes frases ampliándolas con palabras adecuadas.

Ejemplo: Él se giró hacia la puerta.El marinero se giró hacia la puerta de la cocina.

1. Él siguió a su dueño y juntos entraron.El ________________ siguió a su dueño y juntos entraron ________________.

2. Se lanzaron contra él.________________ se lanzaron contra el ________________.

3. Un pescador fue a pescar.Un pescador ________________ fue a pescar ________________.

4. El jardín era grande.El jardín ________________ era grande, ________________ y ________________.

Actividad 11Lee las frases y pon una X en la casilla que contenga la forma adecuada.

Ejemplo: _________ abril suele llover mucho.

A

Al

En

En el

1. José Luis suele _________ juegos a casa de su primo.

ir a por

ir por a

ir a

ir por

2. Cuando vine a este colegio _________ mis lápices de colores.

tráeme

traje

lleve

llevé

3. Se llevaron _________ una botella de vino y unos pasteles.

conmigo

contigo

con nosotros

consigo

X


Programació

4. Juana _________ mal de salud.

tiene

es

anda

siente

5. —¡Mira qué cuadros!—¿_________ comprarías?

Qué

Cuáles

Quiénes

Quién

Actividad 12En el siguiente diálogo han desaparecido los signos que denotan exclamación e interrogación. Escríbelos.

Pedro: —He comprado ocho melones muy grandes en el puesto del mercado.María: —Dame una buena tajada.Marta: —Yo también quiero una.Jesús: —Y cómo te lo has hecho para traerlos.



Criteris de valoració

En la correcció de les proves s’escriurà la puntuació corresponent al costat de cada resposta o activitat.La puntuació es fa només amb nombres enters. Per exemple, una activitat que pugui tenir un màxim de 4 punts

vol dir que es pot puntuar amb 0, 1, 2, 3 o 4.

EXPRESSIÓ ORAL

Historieta i lectura Puntuació màxima: 20 punts.

Historieta Puntuació màxima: 12 punts.

Activitat 2Lectura

Puntuació màxima: 8 punts.


Programació

S’explica com una sola historieta 3IDEA DE GLOBALITAT 1

Sis vinyetes, sis històries 0

Força 3NARRACIÓ RICA I DETALLADA 1

Gens o poc 0

Sense contradiccions 3COHERÈNCIA (organització de les idees) 1

Amb contradiccions 0

COHESIÓ (connectors, temps verbals, Correcta 3pauses…) 1

Amb incorreccions 0

TOTAL

Les fa sempre 2PAUSES (punts, comes, etc.) No les fa totes 1

No les fa 0

Adequada 3EXPRESSIVITAT (¡!, ¿?, to, entonació) Poc marcada 1

Monòtona o exagerada 0

Adequat 1VOLUM Desigual 0

Massa alt / fluix 0

Adequat 2RITME Desigual 1

Massa ràpid / lent 0

TOTAL

COMPRENSIÓ ORAL

Puntuació màxima: (activitat 1 + activitat 2) 10 punts

Activitat 1Puntuació màxima: 4 punts.

Es parteix de quatre punts i cada error de correspondència descompta un punt.

Activitat 2Puntuació màxima: 6 punts.

Cada resposta correcta tindrà un màxim d’un punt.

COMPRENSIÓ LECTORA

Puntuació màxima (activitat 3): 10 punts.

Activitat 3Cada resposta correcta tindrà un màxim de 2 punts.Les respostes només es poden considerar correctes si, a més del senyal, les proves aportades són raonables i

coherents.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Es parteix d’una puntuació de (activitat 4): 20 punts.

1. Només es tindran en compte les primeres 60 paraules. La redacció, doncs, ha de tenir aquesta extensió coma mínim. Per al recompte de les paraules se seguirà un criteri gràfic: considerarem paraules totes aquelles uni-tats separades, segons la normativa, per un espai en blanc, llevat que es tracti d’una paraula composta.

2. Se senyalen totes les errades lèxiques, segons la normativa, incloses la partició o unió indegudes de paraules.L’addició, supressió o alteració de lletres atribuïbles, a judici del corrector, a una badada, seran consideradeserrades ortogràfiques (vegeu el paràgraf 5).

3. Se senyalen totes les errades morfosintàctiques, segons la normativa. Les errades que afecten diversos motsd’una expressió íntimament lligada, com «sa caido», es computen com una sola errada.

4. Se senyalen totes les errades de composició, entenent com a tals:– anacoluts i similars– un mot repetit en una expressió d’enllaç, a partir de la tercera vegada inclosa– la repetició d’un sintagma que faci feixuc el text, a criteri del corrector/a– l’absència d’un sintagma que sigui imprescindible

5. Se senyalen les errades ortogràfiques i de puntuació, però només se’n senyala una d’ortogràfica per paraulacom a màxim. S’inclouen les faltes relacionades amb majúscules i faltes de puntuació clares a judici del correc-tor/a.

6. Cal valorar l’ordenació de les idees, és a dir, l’estructuració del text, en aquest cas del text descriptiu. Tambécal valorar que la descripció de l’animal tingui en compte l’aspecte físic i la manera de ser.



Les errades corresponents als apartats 2, 3 i 4 descompten dos punts cadascuna; les errades corresponents a l’a-partat 5 resten un sol punt. No es pot senyalar més d’una falta per paraula. Així, un mot amb errada lèxica ja no espot marcar per cap altre concepte.

La mala estructuració del text, apartat 6, restarà tres punts com a màxim.


Puntuació màxima (lectura + activitat 5): 15 punts.

La fonètica es valorarà paral·lelament amb la lectura de l’activitat individual. Caldrà tenir en compte només elssons corresponents a les lletres destacades en negreta i engrandides.

Per a la fonètica es parteix d’un màxim de: 3 punts.Cada error de pronúncia descomptarà 1 punt. Marqueu-los en el full de valoració de la lectura de cada alumne.

Activitat 5 (dictat)Es parteix d’un màxim de: 12 punts.Només es tenen en compte les lletres remarcades. Es computarà com a error tant escriure-les malament com ome-

tre la paraula afectada.

LÈXIC

Puntuació màxima (activitats 6, 7, 8 i 9): 15 punts.Cada ítem dels exercicis 6, 7, 8 i 9 computarà 1 punt.

GRAMÀTICA

Puntuació màxima (activitats 10, 11 i 12): 10 punts.Cada ítem dels exercicis 10, 11 i 12 computarà 1 punt. L’exercici 12 ha de tenir els dos parells de signes ben

posats per poder-lo considerar bo.


Programació

Clau de respostes

COMPRENSIÓ ORAL

Activitat 1a- 2, b - 4, c - 1, d - 5, e - 6, f - 3.

Activitat 21. Historia del petróleo.¿Cómo se formó el petróleo?

2. V - F - F - F - F.

COMPRENSIÓ LECTORA

Activitat 3Respostes possibles.

1. Los padres de Galileo trabajaban tanto porque amaban su trabajo. En ningún sitio dice que les obliguen. Nopresentan a sus jefes y sí a su ayudante. Siempre dicen... «—por la ciencia».

2. Galileo era hijo único. Por ninguna parte aparece ni se nombra la existencia de hermanos.3. Galileo tenía entre entre 8 y 10 años. Por sus respuestas y por sus pensamientos más bien tiene esa edad.4. Cuando Galileo confundió la ciencia con Jacinta sintió vergüenza. Porque le pareció que hasta los ratones se

reían.5. Ese tipo de confusiones no se olvidan jamás. Pasado mucho tiempo, Jacinta se lo iba recordando.

LÈXIC

Activitat 6

Activitat 81 - E, 2 - C, 3 - B, 4 - F, 5 - D, 6 - A.

Activitat 91. trabajo / tarea2. herramientas



DERIVADO PRIMITIVO SUFIJO SE REFIERE A

idiotez idiota -ez cualidad

cocinero cocina -ero oficio

conejito conejo -ito pequeño

manazas mano -aza cualidad

libruchos libro -ucho feo

GRAMÀTICA

Activitat 10Respostes possibles.1. El perro siguió a su dueño y juntos entraron en la casa.2. Dos desconocidos se lanzaron contra el vigilante.3. Un pescador de mi pueblo fue a pescar con su barca.4. El jardín recién inagurado era grande, frondoso y lleno de vida.

Activitat 111. ir por 2. traje 3. consigo 4. anda 5. Cuáles.

Activitat 12Pedro: —He comprado ocho melones muy grandes en el puesto del mercado.María: —¡Dame una buena tajada!Marta: —¡Yo también quiero una!Jesús: —¿Y cómo te lo has hecho para traerlos?


Programació



Quadre resum notes alumnes

Curs _________________________________________ Data ___________________

ALUMNES EXPOSICIÓ COMPRENSIÓ COMPRENSIÓ EXPOSICIÓ FONÈTICA/ LÈXIC GRAMÀTICAORAL ORAL ESCRITA ESCRITA ORTOGRAFIA

PUNTUACIONS TOTALS

MITJANA DE PUNTUACIONS


Programació

Resultats de la prova de llengua castellana i literatura. Cicle Superior

Curs: _________________________________________ Data: ___________________

ASPECTES QUE S’AVALUEN PUNTUACIÓ MITJANA PUNTUACIÓ MÀXIMA DEDELS ALUMNES CADA ASPECTE

ÚS I COMUNICACIÓ 60 PUNTS

EXPRESSIÓ ORAL 20 PUNTSCOMPRENSIÓ ORAL 10 PUNTSCOMPRENSIÓ ESCRITA 10 PUNTSEXPRESSIÓ ESCRITA 20 PUNTS

TREBALL SISTEMÀTIC 40 PUNTS

FONÈTICA / ORTOGRAFIA 15 PUNTSLÈXIC 15 PUNTSGRAMÀTICA 10 PUNTS

TOTAL PUNTUACIÓ PROVA 100 PUNTS

Full de puntuacions

HistorietaLecturaEXPRESSIÓ ORAL

Activitat 1Activitat 2COMPRENSIÓ ORAL

Activitat 3COMPRENSIÓ LECTORA

Activitat 4EXPRESSIÓ ESCRITA

ÚS I COMUNICACIÓ

Fonètica (lectura)Activitat 5 (dictat)FONÈTICA / ORTOGRAFIA

Activitat 6Activitat 7Activitat 8Activitat 9LÈXIC

Activitat 10Activitat 11Activitat 12GRAMÀTICA

TREBALL SISTEMÀTIC

PUNTUACIÓ TOTAL



amb exemples de proves d’avaluació trimestral i d ... · d’avaluació interna de centres....

Documents