HALLOWEEN I TOTS SANTS A LA ROMA CLÁSICA

La celebració de Halloween i Tots Sants que tots coneixem no és una cosa nova, ja existia a la Roma antiga. Igual que a l’actualitat, hi havia dues festivitats al llarg de l’any que feien referència als difunts i totes dues eren molt semblants a les actuals.

Per una banda, al Febrer se celebraven els dies parentales, dies d’alabança als familiar difunts que hauria evolucionat fins a ser el Tots Sants que nosaltres celebrem el dia 1 de Novembre. Aquesta festa pública, començava el 13 de Febrer i s’allargava fins al 21 en que se celebraven les Feralia i el 22 en què es festejaven les Caristia o cara cognatio.

Les parentalia no eren dies de terror o mal auguri, sinó dies en què els homes havien d’acomplir els seus deures amb els difunts. Així, els romans no havien de témer res dels morts mentre complissin aquestes obligacions. Aquesta era una renovació anual dels rituals d’enterrament. Aquest dia, la família anava en processó on eren enterrats els seus morts per oferir-los sacrificis, compartir-hi un àpat i demanar-los bona sort. Aquests sacrificis es donaven per finalitzats per les Feralia.

De fet, això que feien els romans és precisament el que fem nosaltres per Tots Sants, nosaltres també anem al cementiri per portar flors i recordar aquells que ja no hi són.

El cara cognatio consistia en un àpat amb els membres vius de la família per recordar els difunts, i en ell s’oblidaven tots els odis i rancors. Com les Feralia, el Cara cognatio, també ha arribat als nostres dies: ara ens retrobem tots per menjar castanyes, panellets i moniatos en un gran àpat amb la família i els amics.

El cas del Halloween es podria veure representat en les Lemuria. Aquestes festes consistien en tres dies, el 9,11 i 13 de maig, de ritu privat i domèstic, realitzat pel cap de la família. En aquest cas, els romans intentaven allunyar aquells difunts i dimonis que podien perseguir les famílies per qualsevol raó. Hi ha poca informació sobre aquesta festivitat, però tenim una descripció als Fasti d’Ovidi del procés a seguir pel cap de família:

“A mitja nit, ell s’aixeca, i descalç i amb les mans netes, fent un senyal estranys amb els dits i els polzes, per tal d’allunyar els fantasmes, camina per la casa.

Porta mongetes negres dins la boca, i les llença mentre camina mirant en una altre direcció i dient: - Amb això em redimeixo a mi i als meus. - Ho diu nou cops sense mirar als voltants, aleshores, els fantasmes vindran darrere seu, i recolliran les mongetes sense ser vistos. A continuació neteja una altre vegada i fent soroll amb un recipient daurat, repeteix nou vegades – manes exit paterni, - per acabar amb la cerimònia mirant al seu voltant.”

Amb aquest ritual consideren que tots els dimonis i fantasmes han estat foragitats de casa i ara la família ja està protegida i segura.

Ara podríeu dir que això no ho fem nosaltres... i és veritat, no ens dediquem a escopir mongetes, però sí que es manté el sentiment de por respecte als morts i els difunts, base de l’actual Halloween que tots coneixem.

HALLOWEEN I TOTS SANTS A LA ROMA CLÁSICA

La celebració de Halloween i Tots Sants que tots coneixem no és una cosa nova, ja existia a la Roma antiga. Hi havia dues festivitats dedicades als morts al llarg de l’any.

Per una banda, al Febrer se celebraven els dies parentales, dies d’alabança als familiar difunts que hauria evolucionat fins a ser el Tots Sants que nosaltres celebrem.

Els parentalia no eren dies de terror o mal auguri, sinó dies en que els homes havien de complir els seus deures amb els difunts i constituïa una renovació

anual dels rituals d’enterrament. Aquest dia, la família anava en processó on eren enterrats els seus morts per oferir-los sacrificis, compartir-hi un àpat, cara cognatio, i demanar-los bona sort. Acabaven amb les Feralia.

De fet, això que feien els romans és precisament el que fem nosaltres per Tots Sants, ja que nosaltres també anem al cementiri per portar flors i recordar aquells que ja no hi són. Així com la Cara cognatio,que també ha passat als nostres dies; ara ens reunim tots per menjar castanyes, panellets i moniatos en un gran àpat amb la família i els amics.

El cas del Halloween es podria veure representat en les Lemuria. En aquest cas, els romans intentaven allunyar aquells difunts i dimonis que podien perseguir a les famílies. Tenim una descripció d’Ovidi del procés a seguir pel cap de família:

A mitja nit, ell s’aixeca. Porta mongetes negres dins la boca, i les llença mentre camina dient: - Amb això em redimeixo a mi i als meus. - Ho diu nou cops. Aleshores, els fantasmes vindran darrere seu, i recolliran les mongetes sense ser vistos. A continuació repeteix nou vegades – manes exit paterni, - per acabar amb la cerimònia.

Amb aquest ritual consideren que tots els dimonis i fantasmes han estat foragitats de casa i ara la família ja està protegida i segura.

Ara podríeu dir que això no ho fem nosaltres... i és veritat, no ens dediquem a escopir mongetes, però sí que es manté el sentiment de

por respecte als morts i els difunts, base de l’actual Halloween que tots coneixem.

Però, què hi té a veure el Halloween amb tot això?

Doncs, encara que no ho sembli, la tradició ens ha arribat a través dels romans, ja que quan van conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer també les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La festa principal era el Samain, “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc la nit del 31 d’octubre. La festa consistia en una assemblea i un àpat abundós amb força vi. Aquest dia vagaregen les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes. La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És l’origen de la tradició de les carbasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que les posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.Posteriorment l’Església cristianitza la festa i la converteix en la Festa de Tots Sants. Però malgrat tot, encara avui perviu el costum pagà relacionat amb el foc i les ànimes i amb els antics àpats funeraris (castanyes i panellets).

Cal notar el fet que molts pobles hagin celebrat des de sempre  els primers dies de novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. L’explicació es troba en el cicle natural de la vida: després de l’abundor i de les collites de l’estiu, s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres… la mort aparent de la natura és evident (val a recordar el mite del rapte de Prosèrpina); però també és el moment de la sembra i, a la primavera, tot tornarà a la vida. També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent! 

I potser pensareu que tot això és propi de societats agràries i que està passat de moda”, però...Quan tenim por a ser de nit en un cementiri, no creiem potser que l’ànima del mort es troba al costat de la seva tomba? Per què encara es porten flors als cementiris? Per què es parla als morts vora la tomba? Per què se celebra la Castanyada de forma festiva? Per què és costum menjar panellets i castanyes? Per què es demanen dolços per Halloween: trick or treat “broma o tracte”…? Que potser encara creiem que els avantpassats ens visiten?