Novembre 2012

Guia de lectura

u

CULTURA D’ENTREGUERRES

1919-1939 Una col·laboració amb:

Si voleu saber quines biblioteques

tenen aquests documents, consulteu els catàlegs

de les biblioteques públiques de Catalunya:

http://argus.biblioteques.gencat.cat http://sinera.diba.cat

[CULTURA D’ENTREGUERRES] : bases de dades electròniques de les biblioteques públiques

Podeu ampliar la informació sobre personatges , art, idees, història, música i literatura d’entreguerres accedint a la biblioteca electrònica de les biblioteques públiques. Hi teniu accés a enciclopèdies i bases de dades diverses, gratuïta-ment, des de casa, les 24 hores del dia, el 365 dies de l’any.

Enciclopèdia.cat | diccionaris i enciclopèdia del Grup Enciclopè-dia Catalana.

Mienciclo Aula Digital | contin-guts per a la comunitat

Quiosc | accés a revistes en català digitalitzades

Eureca ! : biblioteca digital. Cercador que ofereix col�leccions digitals

•

http://bit.ly/5c3RWq

I també el Bloc de la BPT:

Club de lectura. Literatura d’entreguerres. Berlín és la ciutat

Biblioteca Pública de Tarragona Fortuny, 30

43001 TARRAGONA Tel. 97240331

bptarragona.cultura@gencat.cat http://bibliotectarragona.gencat.cat

Dilluns de 15 a 20 h. De dimarts a dijous de 10 a 20 h.

Divemdres de 10 a 19h Dissabtes de 10 a 14 h.

Consulteu a la pàgina web els horaris durant els mesos de juliol a

Setembre.

[ ]

Accés a la biblioteca electrònica: http://biblioteques.gencat.cat

Peu de la imatge ©xxxxxxx

La cultura d’entreguerres engloba la creació intel�lectual i artística dels anys vint i trenta del segle XX. Fàcilment es pot copsar l’esperit de provisionalitat i de combat d’aquest moment històric decisiu. Dues guerres de tan gran magnitud no es produirien seguides si no arrosse-guessin sota l’aparença d’interessos immediats, greus conflictes

col�lectius d’identitat.

El període d’entreguerres va sumir el poble ale-many en un vertigen d’emocions col�lectives amb un rerefons que va des d’una profunda humiliació a la més gran arrogància, i que donen com a resul-tat una gran efervescència creativa en tots els camps, des de les ciències humanes fins a l’art:

l’Escola de Frankfurt, l’escola de Warburg,

la Bauhaus, l’ Institut Psicoanalític de Berlín, l’Escola Alemanya de Política, els concerts musi-cals sota les batutes de Furtwangler, Kemplerer,

Bruno Walter o E. Kleiber; el teatre polític

d’ Erwin Piscator, el cabaret polític de Otto Reut-

ter, i entre tots ells, George Grosz com a artista

destacat.

George Grosz. De Berlín a Nueva York. Obras 1912-1949. danzaballet.com

2— Cultura d’entreguerres. | Guia de lectura

Nens jugant amb diners Extret de

La Europa de entreguerras Editorial Larousse

“Després de la inflació patida l’any 1923 eren necessaris 4000 milions de marcs a canvi d’un sol dòlar. Únicament el bescanvi permetia el comerç”

� DOCUMENTALS

La nueva Alemania. 1930: Hitler se hace poderoso

Dins la col·lecció La II Guerra mundial (vol.1). Alemanya, condemnada per la derrota de la 1a Guerra mundial, fixa la vista en un home pel renaixement de l’esperança i la dignitat. Aquest home, és Adolf Hitler...

PER A SABER-NE MÉS:

�Historia Universal

Larousse. Vol.17 La Europa de entreguerras Barcelona: Larousse, 2005

� DOCUMENTALS

El ascenso de los fascismos

Dins la col·lecció Segun-da guerra mundial. Las imágenes definitivas (vol. 01).

Trcata de l’ascens al poder d’Adolf Hitler, l’any 1933.

Portada de llibre Magdalena Droste

Algunes entitats destacades:

L'Escola de Frankfurt és el nom amb el que és coneguda la tendència filosò-fica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l'entorn de l' Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922 a la Universitat

de Frankfurt del Main.

El projecte de l' Institut consistia a renovar la teoria marxista de l'època, posant l'accent en el desenvolupament interdisciplinari i en la reflexió filo-sòfica sobre la pràctica científica, i va agrupar estudiosos d'altra banda molt diferents. Va ser la primera institució acadèmica d' Alemanya que va abra-çar obertament el marxisme; es va traslladar a l'exili americà durant el rè-gim nazi, per a tornar a Frankfurt després de la victòria aliada. Encara que l'Institut continua actiu avui sota la direcció d' Axel Honnet, habitualment es considera Jürgen Habermas(1929) l'últim membre de l'Escola de Frankfurt

pròpiament dita.

La Bauhaus - La Staatliche Bauhaus (Casa de la Construcció Estatal) o sim-plemente la Bauhaus, va ser l’escola d’artesania, disseny, art i arquitectura fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) i tancada per les

autoritats prussianes (en mans del partit nazi) l’any 1933.

Les seves propostes i declaracions d'intencions participaven de la idea d'una necessària reforma dels ensenyaments artístics com a base per a una conse-güent transformació de la societat burgesa de l'època, d'acord amb el pensa-

ment socialista del seu fundador.

Escola de Warburg – El seu fundador Aby Warburg, va ser un important es-tudiós de l’art i de la cultura del cultura del Renaixement que va estudiar filosofia, història i religió en universitats alemanyes, franceses i italianes i que disposava d’una gran fortuna per dedicar a l’estudi de les arts. Amb les seves propostes Warburg va iniciar l’escola iconològica, al proposar l’estudi del marc cultural que permetia entendre l’obra segons la cosmovisió dels que l’havien creada o del públic a qui anava dirigida, sense oblidar, és clar,

els inevitables anacronismes.

3—Cultura d’entreguerres| Guia de lectura

“Expressionisme en el cinema: el terrible estat d’inquietud en el que vivien els ale-manys va portar els cineastes a rea-litzar obres estra-nyes i inquietants”

� La Paz imposible: la década de los pactos 1920-1929 Madrid : Historia 16, 1998

� Los problemas de la paz: el nuevo mapa de Europa Madrid : Historia 16, 1997

� La cultura de entre-guerras: entre la deso-lación y el combate Madrid: Historia 16, 1998

BRUNET, Jean Paul LAUNAY, Michel De una guerra a otra 1914- 1945 Madrid: Akal, 1991

� Berlín 1919-1939: gigantismo, crisis social y vanguardia: la máxima encarnación de la mo-dernidad. Dirigido por Lionel Richard Madrid : Alianza, 1993

Títols que podeu a trobar a la Biblioteca:

Jean Sibelius

Maurice Ravel

Igor Stravinsky

Ives Scriabin

Manuel de Falla

Sergei Prokofiev

Franz Kafka Kurt Weil

Jorge Guillen

Bertolt Brecht

Franz Kafka

Ezra Pound James Joyce

Ernest Hemingway

Virginia Woolf

Cesar Vallejo

Joan Sales

L’art d’entreguerres

Els nous camins de la música

Noms destacats de la història, la filosofia, l’art i la literatura del període d’entreguerres

Durant el cicle en sortiran molts més. Us animeu a completar els cercles?

André Maurois

José Ortega y

Gasset

Martin Heidegger

K.G. Jung

Karl Marx

Sigmund Freud

André Malraux

Literatura per a una crisi

Una cultura de

desolació i combat

George Grosz

Giorgio de Chirico

Otto Dix

Paul Klee

Wassily Kandinsky

Walter Gropius

PEL·LÍCU

LES Q

UE MAR

QUEN

L’ÈPOC

A

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons.

Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

4— Cultura d’entreguerres.

L’A

UGE P

OLÍTIC DEL NAZ

ISME

LA GRA

N DE

PRESSIÓ AL

S E.E.U.U.

El gabinet del Dr. Caligari. 1919. Robert Wiene

Amb aquesta pel·lícula s’estrena el corrent artístic de l’expressionisme alemany al cinema. Inspirada en uns assassinats sexuals ocorreguts a Alemanya, explica els estremidors crims que cometia Cesare sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats exhibint-lo com a sonàmbul.

Metròpolis. 1927. Fritz Lang

En una ciutat futurista, fortament dividida entre la classe obrera i els governants, una història d’amor uneix els dos móns sota la promesa de la vinguda d’un salvador que n’anul·larà les diferències.

Àngel Blau. 1930. Josef von Sternberg

La pel·lícula narra la tragèdia d’un sever professor que acudeix a l’Àngel Blau, un cabaret de mala fama, per rescatar els seus alumnes dels encants de la bella cantant Lola. El professor, però, també hi acabarà sucumbint.

Berlín, simfonia d’una gran ciutat. 1927. Walter Ruttman

Aquesta pel·lícula és un document fantàstic per conèixer la ciutat de Berlín de l’època, amb un recorregut per la seva activitat des de primera hora del matí, fins a la nit més profunda.

El triomf de la voluntat. 1935. Leni Riefenstahl.

Es tracta d’una de les peces de propaganda més ben filmades de tots els temps, d’innegable valor històric. Constata l’esplendor del moviment nazi just abans de començar la 2a Guerra Mundial.

Els quatre genets de d’Apocalipsis. 1962. Vincente Minnelli

L’ascens del nazisme a Europa, divideix la família de Julio Madariaga, el patriarca d’una família argentina acomodada, en dos bàndols. L’inici de la 2a Guerra Mundial els convertirà en rivals per causa de les seves idees polítiques.

La caiguda dels déus. 1969. Luchino Visconti

Crònica de les vicissituds dels Essenbeck, una família de l’alta burgesia alemanya propietà-ria d’una important empresa siderúrgica. Després de la pujada al poder del nacionalsocialis-me, la família discuteix quina posició ha d’adoptar respecte al nou règim.

Cabaret. 1972. Bob Fosse.

Sally Bowles és una cantant d’èxit al Kit Kat Club, un local concorregut del Berlín dels anys 30. Una història d’amor que compta, com a teló de fons, amb l’auge polític dels nazis i l’arribada al govern alemany del NSDAP (Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany).

Camino a la perdición. 2002. Sam Mendes

En els obscurs anys 30 de la Gran depressió, Michael Sullivan és un assassí a sou però també un bon pare de família. Són temps difícils. Un dia, inesperadament, el seu fill deci-deix seguir el seu pare per saber en què consisteix, exactament, el seu treball.

Cinderella man. 2005. Ron Howard.

Ambientada en els difícils anys de la Gran depressió, James J. Braddock, un boxejador retirat, decideix tornar a boxejar empès per la precarietat econòmica. El seu coratge, sacri-fici i dignitat supliran la seva mancade talent... i el portaran fins al cim. Basada en una història real.

Berlin Alexanderplatz. 1980. Rainer Werner Fassbinder

Sèrie televisiva basada en la novel·la homònima d’Alfred Döblin.

Imprescindible per conèixer el Berlín d’entreguerres.

SÈRIE TELEVISIVA