Algunes qüestions per a guiar la lectura de Uber Sinn und Bedeutung (Sobre el sentit i

la referència) (publicat el 1892) de Gottlob Frege (1848-1925).

1.- A quin paràgraf introdueix explícitament per primer cop Frege la distinció entre

sentit i referència? Quins dos exemples usa per a il·lustrar la distinció?

2.- Doneu quatre exemples del que Frege anomena ‘nom propi’.

3.- Diu Frege que si una expressió té sentit aleshores és segur que també té referència?

4.- (a) Doneu un exemple on s'usi l'expressió ‘la presidenta’ quan s'està emprant el que

Frege anomena ‘estil directe’.

(b) Doneu un exemple on s'usi l'expressió ‘la presidenta’ quan s'està emprant el que

Frege anomena ‘estil indirecte’.

5.- Una expressió té sempre (en qualsevol ús que en fem) la mateixa referència?

Quina és la referència de ‘el marit de Hillary Clinton’ a ‘El Joan creu que el marit

de la Hillary Clinton és alt’?

6.- (a) En què es diferencia el sentit d'un nom de la representació associada a l’objecte

que és la referència d'aquell nom?

(b) Perquè parla Frege sobre les representacions?

7.- Quin argument dóna Frege per a justificar que el pensament expressat per un

enunciat no és la referència de l'enunciat?

8.- Quin argument dóna Frege per a justificar que un enunciat a més de tenir sentit

també ha de tenir referència?

9.- Quin argument dóna Frege per a justificar que la referència d'un enunciat ha de ser

un valor de veritat? A quina pàgina dóna aquest argument?

Respostes:

1.- A quin paràgraf introdueix explícitament per primer cop Frege la distinció entre

sentit i referència? Quins dos exemples usa per a il·lustrar la distinció?

Resposta: Al darrer paràgraf de la pàgina 1 (que segueix a la pàgina 2) [trad. castellana],

Al primer paràgraf sencer de la pàg. 210 [27]

Primer exemple: donat un triangle i tres línees com les de la següent figura

les expressions ‘el punt d’intersecció d'a i b’ i ‘el punt d’intersecció de b i c’ tenen la

mateix referència (refereixen al mateix punt), però tenen un sentit diferent.

Segon exemple: les expressions ‘l'estel del matí’ i ‘l'estel del vespre’ tenen diferent sentit,

però la mateixa referència (totes dues refereixen al planeta Venus).

2.- Doneu quatre exemples del que Frege anomena ‘nom propi’.

Resposta: ‘L'estel del matí’, ‘Hillary Clinton’, ‘el rei d'Andorra’, ‘Ulisses’.

3.- Diu Frege que si una expressió té sentit aleshores és segur que també té referència?

Resposta: No. Al tercer paràgraf sencer de la pàg. 2 (trad. cast.) i pàg. 211 [28] (trad.

angl.) Frege dóna exemples d’expressions amb sentit però sense referència (p.ex. ‘la sèrie

menys convergent’).

4.- (a) Doneu un exemple on s'usi l'expressió ‘la presidenta’ quan s'està emprant el que

Frege anomena ‘estil directe’.

(b) Doneu un exemple on s'usi l'expressió ‘la presidenta’ quan s'està emprant el que

Frege anomena ‘estil indirecte’.

Resposta: (a) El ministre d’indústria va dir: ‘Aquesta tarda m’entrevistaré amb

la presidenta’.

(b) El ministre d’indústria creu que la presidenta el cessarà aviat.

5.- Una expressió té sempre (en qualsevol ús que en fem) la mateixa referència?

Quina és la referència de ‘el marit de Hillary Clinton’ a ‘El Joan creu que el marit

de Hillary Clinton és alt’?

Resposta: No. Quan una expressió s'usa en estil indirecte refereix al que en l'estil habitual

és el seu sentit. ‘el marit de Hillary Clinton’ en la frase ‘El Joan creu que el marit de

Hillary Clinton és alt’ no refereix a Bill Clinton (a la persona), sinó que refereix a la

manera en que l’expressió ‘el marit de Hillary Clinton’ identifica a Bill Clinton quan s’usa

‘el marit de Hillary Clinton’ en un context habitual (p.ex. quan se l'usa a ‘Ahir vaig

conèixer el marit de Hillary Clinton’). Dit d'altra manera: ‘el marit de Hillary Clinton’ a ‘El

Joan creu que el marit de Hillary Clinton és alt’ refereix al sentit que ‘el marit de Hillary

Clinton’ té quan se l'usa en un discurs habitual.

a b

c

6.- (a) En què es diferencia el sentit d'un nom de la representació associada a l’objecte

que és la referència d'aquell nom?

(b) Perquè parla Frege sobre les representacions?

Resposta: (a) Els sentits són objectius, això és, existeixen independentment de que algú els capti o

no; això possibilita, a més, que diferents persones puguin captar el mateix sentit. El sentit

d’una expressió és el mateix per a tothom qui conegui el seu significat.

Les representacions, en canvi, són subjectives: diferents persones (o fins i tot la mateixa

persona en diferents moments de temps) poden tenir diferents representacions associades

amb una determinada paraula encara que aquesta paraula tingui per a totes elles un sol

sentit ben determinat. La representació que un individu té associada a cert terme singular

pot incloure records personals sobre aquell objecte o sentiments; records personals i

sentiments que és ben possible que només aquella persona té.

(b) Frege parla de representacions simplement per a distingir-les del sentit i de la referència

de les paraules i per evitar així que algú les confongui amb el sentit o amb la referència de

les paraules.

Repetim: el sentit i la referència d’una expressió són objectius i els mateixos per a tots els

parlants que entenen aquella expressió; les representacions associades a una expressió

poden ser diferents per a diferents parlants que entenguin aquella expressió.

7.- Quin argument dóna Frege per a justificar que el pensament expressat per un

enunciat no és la referència de l'enunciat?

Resposta: Accepta el principi de composicionalitat per referències: Si en una expressió complexa es

canvia una expressió per una altra que té la mateixa referència, la referència de l’expressió

complexa no ha de variar. Si en un enunciat canviem una expressió per una altra amb la

mateixa referència el pensament expressat per l’enunciat pot variar. Per tant el pensament

expressat per l’enunciat no pot ser la referència de l’enunciat. (començament de la pàg.5

[trad. cast.]; final p. 214 - començament p. 215 [trad. angl.] ).

8.- Quin argument dóna Frege per a justificar que un enunciat a més de tenir sentit

també ha de tenir referència?

Resposta: Un enunciat pot expressar un pensament encara que una de les seves parts no tingui

referència (p.ex. ‘Santa Claus em durà moltes joguines’). A vegades ens preocupem de si

un determinada expressió que és part d’un enunciat té o no referència. Si sols ens

preocupés el pensament expressat per l’enunciat no ens hauria de preocupar si una certa

part component de l’enunciat té o no referència (ja que que tingui referència és irrellevant

per a que l’enunciat expressi un pensament i també per a determinar quin pensament

expressa). Si ens preocupa si una part component de l’enunciat té referència és perquè a

més a més del pensament expressat per un enunciat ens preocupa la referència de

l’enunciat. (pàg. 5, des de “¿Pero qué hacemos con la referencia?” fins a “Estamos,

pues, bien justificados al no contentarnos con el sentido de un enunciado, y al

preguntarnos también por su referencia” [trad. cast.]; pàg. 215, des de “What is the

position now with regard to the referent?” fins a “We are therefore justified in not being

satisfied with the sense of a sentence, and in inquiring also as to its referent”. [trad.

angl.] ).

9.- Quin argument dóna Frege per a justificar que la referència d'un enunciat ha de ser

un valor de veritat? A quina pàgina dóna aquest argument?

Resposta: Tal com ja hem dit a la pregunta anterior, quan ens preocupem per la referència de les parts

d’un enunciat és que ens preocupem de la referència de tot l’enunciat. Quan ens

preocupem de la referència de les parts d’un enunciat, però, és sols quan ens preocupa si

l’enunciat és vertader o fals. Per tant (!) la referència de l’enunciat ha de ser un valor de

veritat. (les darreres 12 línies de la pàgina 5 i les 2 primeres línies de la pàgina 6 [trad.

castellana]; des del final de la pàg. 215 (des de ‘why do we want every proper name to

have not only a sense, but also a referent?’) fins al començament de la pàg. 216 (fins a

‘We are therefore driven into accepting the truth value of a sentence as its referent’).

[trad. angl.] ).

Podem distingir un segon argument (menys interessant) per a justificar la mateixa

conclusió: la referència d’un enunciat ha de complir les dues condicions següents; (a) no

ha de variar quan substituïm una expressió per una altra amb la mateixa referència. (b) ha

d’estar vinculat a tota oració de la qual ens interessi la referència de les parts. La única

cosa que compleix aquestes dues condicions són els valors de veritat. Per tant la referència

d’un enunciat és un valor de veritat. (final del 3er paràgraf pàg. 6 [trad. cast.]; final del 2on

paràgraf pàg. 217 “What else but the truth value could be found, that belongs quite

generally to every sentence concerned with the referents of its components and remains

unchanged by substitutions of the kind in question?” [trad. angl.] ).