guia didàctica exposiciÓ abdon terrades
DESCRIPTION
guia didàctica EXPOSICIÓ abdon terradesTRANSCRIPT
i el seu temps (1812-1856)
abdonterrades
GUIA DIDÀCTICA
Per ANNA TEIXIDOR i XAVIER DIEZ
exposició
Guia didàctica
De l’Exposició Abdon Terrades i el seu temps (1812-1856)
Per Xavier Diez i Anna Teixidor
09/10/2012
2
3
ÍNDEX
Introducció didàctica 4
Objectius Curriculars 5
Ensenyament Secundari Obligatori 5
Batxillerat 6
Introducció: Abdon Terrades i el seu temps 7
Activitats adreçades a l’ESO 9
Activitats adreçades al Batxillerat 20
Solucionari d’ESO 29
Solucionari de Batxillerat 36
Apèndix bibliogràfic i documental 39
Exposició 41
4
INTRODUCCIÓ DIDÀCTICA
La proposta “Abdon Terrades i el seu temps (1812-1856)” està adreçada al professorat i a
l’alumnat de 4rt d’Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat. L’objectiu és que els
alumnes descobreixin de manera global, atractiva i entenedora la figura d’Abdon Terrades i el
context històric en el qual va desenvolupar i reivindicar les seves idees. Es tracta d’un
personatge que més enllà de la seva significació en l’àmbit local, transcendeix entre les figures
més importants del republicanisme català i espanyol del segle XIX. Per això, aquesta proposta
neix amb la voluntat d’aproximar la seva figura a l’alumnat a partir d’uns objectius generals:
Procediments
o Conèixer els sistemes d’organització social i política del segle XIX i obtenir els
coneixements òptims per valorar les idees que propugnava Abdon Terrades a
partir d’una societat més justa, solidària i democràtica.
Continguts
o Identificar i valorar els aspectes més rellevants de la tradició republicana del
segle XIX centrant-se en la trajectòria d’un dels seus principals ideòlegs, Abdon
Terrades.
Valors
o Potenciar l’esperit crític i la capacitat d’observació davant d’esdeveniments
passats i presents, en el marc del context català i espanyol però també en
l’àmbit local, més proper a l’alumnat.
o Valorar el coneixement del passat i les reflexions que l’alumnat en pot
extreure per entendre el moment present.
La guia pretén ser un recurs educatiu, facilitar la tasca dels educadors i ajudar a entendre a
l’alumnat la importància d’una de les figures del republicanisme més significatives del segle
XIX. Amb aquesta intenció, la proposta està formada pels aspectes curriculars, les activitats
adreçades als dos cursos i els solucionaris com a eina per al professorat. Així mateix, ha estat
pensada per a poder-se realitzar durant la visita a l’exposició però també com a treball previ o
posterior en funció de les necessitats curriculars.
5
OBJECTIUS I CONTINGUTS CURRICULARS
Quart curs d’ESO
Objectius
Identificar, analitzar, valorar i entendre la trajectòria d’Abdon Terrades, situant-lo
adequadament en el temps (frisos cronològics) i en l’espai (mapa geogràfic), tant en el
context històric de Catalunya i d’Espanya, tot especificant les causes i les
conseqüències que poden derivar-se’n.
Identificar i conèixer els personatges històrics més rellevants del període en l’àmbit
general i local i a partir de recerques guiades o lliures a la xarxa que permetin ampliar-
ne els coneixements.
Anàlisi i valoració de fonts històriques primàries que permetin entendre l’època i la
significació del personatge en cada moment històric.
Interpretar i opinar de manera fonamentada, en el nivell adequat a la seva situació i
com a conseqüència de l’adquisició d’una memòria històrica argumentant les raons,
les opinions i el criteri propi.
Relacionar i interrelacionar diferents coneixements adquirits, fets o esdeveniments
socials actuals o històrics.
Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i
rigor.
Valorar l’herència històrica i la riquesa intel·lectual d’una de les principals figures del
republicanisme espanyol, la significació política del qual ha transcendit més enllà de
l’àmbit estrictament local.
Continguts
Catalunya i Espanya al segle XIX: la construcció d’un règim liberal
Identificació i anàlisi dels factors polítics, socials i culturals que configuren els
processos històrics del segle XIX. Interrelacions entre els esdeveniments lcoals i el seu
marc general.
Anàlisi i valoració argumentada de l’evolució del republicanisme durant el segle XIX i,
en particular, la contribució ideològica d’Abdon Terrades.
Sistematització de les principals fases polítiques del segle XIX espanyol i identificació
dels personatges històrics d’àmbit general i local més significatius.
Elaboració de treballs interpretatius, individuals o en grup, que comportin la recerca,
obtenció i selecció d’informació a partir de fonts primàries i secundàries. Interpretació
de les dades obtingudes, tot argumentant els resultats, combinant diferents formes
d’expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC i incentivant la capacitat
d’oratòria i el discurs amb un vocabulari rigorós i precís.
6
Batxillerat
Objectius
Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i en l'espai, els
esdeveniments i processos històrics més significatius, tant en l'àmbit d'Espanya en
general com de Catalunya en particular al llarg del segle XIX i, sobretot, del segle XX,
valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present.
Interpretar de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i
socioideològics, així com alguns dels principals problemes històrics que configuren la
història de Catalunya en particular i la d'Espanya en general, tenint en compte els
referents comuns i les particularitats, dins una visió respectuosa del caràcter
plurinacional de l'estat.
Referenciar, en el context de la història europea i del món, els principals processos
històrics esdevinguts a Catalunya i a Espanya durant el segle XX, tot relacionant-los,
quan calgui, amb les arrels més pròximes del segle XIX.
Seleccionar, analitzar i interpretar informació històrica de fonts directes i indirectes,
valorar les diverses interpretacions historiogràfiques i realitzar algunes activitats
d'indagació i síntesi per obtenir conclusions raonades sobre alguns aspectes de
l'evolució històrica de Catalunya i Espanya aplicant la terminologia apropiada.
Realitzar activitats d'indagació i síntesi en què s'analitzi, contrasti i integri informació
diversa, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i
comunicar el coneixement històric adquirit per mitjà de diversos suports i amb el rigor
intel·lectual requerit.
Continguts
Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en
els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s'hi produeixen per tal
d'elaborar explicacions sobre els fets. Establiment de relacions entre fets locals i el seu
context més general.
Realització de treballs d'indagació històrica, individuals o en grup, que comportin la
recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses. Processament i
interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la validesa de les hipòtesis o
objectius formulats i comunicació dels resultats, combinant diferents formes
d'expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i elaborant un discurs
rigorós fent ús del vocabulari històric pertinent.
Anàlisi i sistematització dels fets polítics més rellevants de la construcció de l'estat
liberal a Espanya (1808-1874). Identificació de l'impacte de la Guerra del Francès i
anàlisi dels punts més significatius de la Constitució de Cadis, en comparació amb
altres textos constitucionals del segle XIX. Valoració argumentada de les continuïtats i
canvis respecte de l'Antic Règim.
7
ABDON TERRADES I EL SEU TEMPS
Introducció: Abdon Terrades, figura clau del segle XIX català
Enguany es commemora el bicentenari del naixement del polític i escriptor Abdon Terrades,
nascut a Figueres el 1812 i mort a l’exili a Medina Sidonia el 1856. És considerat com a
principal pioner del republicanisme català modern, elegit alcalde de Figueres en diverses
ocasions i destacat francmaçó i carbonari, impulsor d’un discurs social i democràtic radical. A la
vegada, també és conegut per ser un dels primers escriptors compromesos, autor de la cançó
La Campana, himne dels republicans catalans del segle XIX i un dels primers polítics i
intel·lectuals contemporanis a recuperar el català com a llengua literària i d’ús polític.
La seva condició de líder dels primers nuclis republicans sorgits a partir de 1840 el converteix
en una de les primeres figures polítiques de la nostra història i referent d’una de les tendències
ideològiques (el republicanisme) que més rellevància han tingut en la història de Catalunya. La
seva actuació política estigué caracteritzada per una radicalitat democràtica i insurgent,
especialment entre les dècades de 1830 i 1850. Això es tradueix en què Terrades era partidari
de la insurrecció revolucionària contra la monarquia absoluta que implicava un estat
d’excepció permanent i en què l’estat hispànic actuava quotidianament amb violència,
repressió i arbitrarietat. De la mateixa manera que arreu d’Europa, Terrades confiava en què
una revolució popular posaria fi a la dictadura d’una minoria governant.
Terrades es forma com a intern a un liceu de Perpinyà, a la Catalunya Nord, on pot mantenir
contacte amb els diversos corrents revolucionaris francesos, i on sovint es refugiarà de les
persecucions polítiques de les quals serà objecte. A partir dels 14 anys forma part de la Milícia
Nacional, una mena d’exèrcit popular que servia molt especialment per fer front als carlins en
el context de la primera guerra carlina (1833-1840). De fet, el seu pare serà assassinat pels
carlins el 1835.
El 1832, dins de la Milícia Nacional, coneixerà Ramon Xauradó, amb qui coincidirà a maçoneria.
Tots dos formaran part del grup carbonari (una societat secreta d’abast europeu en defensa
dels principis de la llibertat i la igualtat) Los vengadores de Alibaud. Xauradó serà conegut per
ser el redactor del primer projecte de Constitució de caràcter republicà a Espanya. Dins
d’aquests nuclis conspiradors i revolucionaris, també coincidiran amb Joan Munts, principal
dirigent obrer de l’època amb qui col·laborarà en la creació de l’Associació Mútua de
Treballadors (1838) i La Sociedad Patriótica y Constitucional (1840). Tot plegat tindrà el seu
mèrit si considerem que qualsevol associació obrera en aquests moments estava prohibida i
durament reprimida.
Tanmateix, un dels fets pels quals Terrades destacà fou per esdevenir el primer alcalde
republicà de tot l’Imperi Espanyol. En el context de la regència d’Espartero i en un dels rars
moments del segle XIX en què s’admetia el sufragi universal masculí, el 1842 Abdon Terrades
fou triat alcalde de Figueres per votació popular. No obstant això, i davant el perillós
precedent, les autoritats militars van acabar destituint-lo, fins a cinc vegades, per negar-se a
jurar el càrrec al general Espartero, qui aleshores exercia la regència de la reina Isabel II.
8
Similar desenllaç es produí el 1854-1855 quan, malgrat la legitimitat de les urnes, la monarquia
borbònica destituïa tantes vegades com fos necessari qualsevol persona mitjançant un resultat
electoral que no fos del seu grat.
La seva vida de revolucionari es desenvolupa a cavall entre Barcelona, l’Empordà i el sud de
França. Participa en el moviment de “Juntes”, que reclamen la creació d’una nova constitució
que assegurés els ideals democràtics, igualitaristes i republicans defensats. De fet, el 1843 és
nomenat president de la Junta Revolucionària de l’Empordà, mentre manté estrets contactes
amb els revolucionaris francesos com Étienne Cabet, que persegueixen l’objectiu d’organitzar
una societat lliure, sense classes socials, ni principi d’autoritat, de propietat, ni opressió de cap
mena i regides assembleàriament. I per fer-ho, proven d’establir colònies ideals als Estats
Units. Terrades hi col·labora, conjuntament amb el seu amic Narcís Monturiol i aconseguiran
que alguns catalans hi participin en aquestes expedicions icarianes a Amèrica.
A partir de les seves estances a la capital catalana, i de la seva participació i impuls de
publicacions com El Republicano (1842) o El Porvenir (1843) anirà articulant un discurs i
projecte polític que forjarà el republicanisme federal. Aquest ideari podria resumir-se com a la
pràctica d’una democràcia radical, fonamentada en l’autonomia de cada comunitat local,
regida per principis econòmics col·lectivistes, a partir d’una igualtat social profunda, llibertats
individuals i col·lectives, i amb capacitat de federar-se o desfederar-se lliurement amb altres
col·lectivitats. En certa mesura, la seva cançó La Campana, himne revolucionari oficiós dels
republicans federals de l’època, pot considerar-se com un programa polític, on defineix
clarament els objectius democràtics i socials dels revolucionaris catalans en general i
empordanesos en particular.
A la seva segona etapa d’alcalde, pot exercir el càrrec al llarg de deu mesos. En la seva acció
municipal actua d’acord amb els principis que havia defensat al llarg de la seva vida. Estableix
una estricta separació entre poder civil i religiós. Enceta una política prou innovadora de
serveis socials per afavorir els més necessitats. Inicia diverses obres públiques amb l’objectiu
de donar feina als desocupats. La seva resistència a finançar l’església serà l’excusa que
trobarà la Diputació per destituir, aquest cop definitivament, l’alcalde, el qual serà confinat al
poble andalús de Medina Sidonia, on morirà poc després (1856)
Terrades, escriptor
Abdon Terrades fou també un intel·lectual destacat de la seva època. El 1835, amb només 23
anys publica la seva novel·la La Esplanada, obra on denuncia la repressió despietada del Comte
d’Espanya durant l’època de la Dècada Ominosa (1823-1833) de restauració de la monarquia
absoluta sota el regnat del Borbó Ferran VII. Escrita encara en castellà és un exemple de
literatura de denúncia en el context del romanticisme literari europeu. Tres anys després, el
1838 publica, aquest cop en català, la peça teatral satírica Lo Rei Micomicó que és una de les
primeres mostres de teatre compromès en la línia del que cent anys després farà el dramaturg
alemany Bertold Brecht. Aquesta obra també esdevé una de les primeres mostres de la
Renaixença de la literatura catalana. Finalment, el 1842 escriurà la lletra de l’himne La
Campana, que és el seu text més conegut.
9
CARPETA PEDAGÒGICA
Versió ESO
1. Assenyala en el mapa els principals llocs on Abdon Terrades va viure. Pinta els
requadres que acompanyen les poblacions de la llegenda amb els colors
corresponents:
Figueres
Barcelona
Perpinyà
Medina Sidonia
10
2. Identifica i relaciona l’esdeveniment històric amb la data corresponent:
. Neix a Figueres . 1838
. Elegit alcalde de Figueres . 1842
. Destituït com alcalde de Figueres . 1842 i 1854
. Crea l’himne La campana . 1842 i 1854
. Escriu l’obra de teatre El rei Micomicó . 1835
. Escriu la seva primera novel·la La Esplanada . 1856
. Mort exiliat a Medina Sidonia . 1812
3. A partir de l’activitat anterior, completa el següent fris cronològic amb els principals
esdeveniments de la trajectòria d’Abdon Terrades i assenyala cadascun dels fets i
períodes històrics d’entre 1814-1856 que citem en el requadre:
Retorn de Ferran
VII i reinstauració
de l’absolutisme
Trienni
Constitucional Dècada Ominosa
Regència de
Maria Cristina
Regència del
general Espartero
Dècada
Moderada
Segona Guerra
Carlina
Bienni
Progressista
11
1814 1820-1823 1823-1833 1840-1843 1844-1854 1846-1849 1854-1856
CONTEXT GENERAL
ABDON TERRADES
4. Defineix els següents conceptes:
- Democràcia
- Dictadura
- Monarquia
- República
12
5. Identifica i relaciona les imatges amb els noms dels personatges. Busca informació
de cadascun d’ells. Escriviu els anys que van néixer i van morir, a què es van dedicar i
perquè són coneguts.
Abdon Terrades Narcís Monturiol
Étienne Cabet Ferran VII
Regent Maria Cristina General Espartero
13
IDENTIFICACIÓ DE
PERSONATGES
HISTÒRICS
Any de naixement i
defunció
A què es van
dedicar?
Per què els
recordem?
Abdon Terrades
Narcís Monturiol
Étienne Cabet
Ferran VII
Regent Maria
Cristina
General Espartero
6. Intenteu esbrinar a partir de les definicions els valors i les idees que defensava
Abdon Terrades:
I. Dret de vot de totes les persones majors d’edat i sense tenir en
compte la condició social d’una comunitat.
= _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
II. Condició de qui pot escollir lliurement el sistema de govern pel qual es
regeix el seu poble.
= _ _ _ _ _ _ _ _ _
14
III. Reivindicació d’una igualtat d’oportunitats que incorpora el
reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a
llur treball, sinó també a llurs necessitats.
= _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
7. Completa el següent mapa conceptual sobre la separació de poders:
Tipologia de poders
Poder .................
Poder .................
Poder Judicial
Qui exerceix el
poder?
.......... o President de
la República
Parlament
...........................
Quines funcions té? ......................
........... lleis
Asseguren el
compliment de les
.......
15
8. El quadre “La Llibertat guiant el poble” pintat per l’artista francès Eugène Delacroix
exalta les jornades de juliol de 1830 a París en el marc de la revolució liberal de 1830
i mostra la unió de diferents sectors socials en la seva lluita per la llibertat. En aquest
moment, Abdon Terrades tenia 18 anys.
Contesta les següents preguntes:
a. Descriu l’escena i el paisatge de l’obra.
b. L’any 1830, a on es trobava Abdon Terrades?
c. Si hagués estat als carrers de París, amb quin d’aquests personatges s’hagués
identificat? Per què?
d. Què representa la figura de la dona? Què porta a les mans i què simbolitza?
16
9. Omple els buits de l’himne de La Campana amb les paraules que apareixen a
continuació: republicans, campana, canó, llibertat, victòria, poble, rei, renda.
LA CAMPANA Lletra Abdon Terrades (1842) Música d’autor desconegut (sovint atribuïda a Josep Anselm
Clavé)
Ja la .................... sona, Lo ....................ja retrona...
Anem, anem, ...................., anem! A la victòria anem! Ja és arribat lo dia
que'l .................... tan volia; fugiu, tirans, lo poble vol ser .....................
Ja la .................... sona...
La bandera adorada
que jau allí empolvada, Correm, germans, a l'aire enarbolem1!
Ja la .................... sona...
Mireula que és galana2 La ensenya ciutadana,
Que ....................nos promet, si la alsem
Ja la .................... sona...
Lo garrot, la escopeta, La fals y la forqueta3,
Oh Catalans! ab valor empunyem !
Ja la .................... sona...
La cort y la noblesa. L'orgull de la riquesa.
Caigan de un cop fins al nostre nivell!
Ja la .................... sona.
1 Brandar, aixecar una bandera
2 Bonica, elegant
3 Fals es refereix a falç, eina que serveix per segar el blat. Forqueta es refereix a forca, eina del camp en
forma de trident per remoure la palla. En les revolucions camperoles, falç i forca es feien servir com a armes.
17
La milicia y lo clero, No tingan més que un fuero4:
Lo poble sols de un altre y és lo rey
Ja la .................... sona...
Los públichs funcionaris No timgam amos varis:
Depengam tots del popular congrés
Ja sona la .................... .
Los ganduls que´s mantenen del poble, y luego´l venen,
morin cremats, sino pau no tindrem.
Ja sona la .................... Un sol pago directe
y un sol ram que´l colecte: Tothom d´allí serà pagat com deu
Ja sona la ....................
Que pàgui qui té ....................,
O bé alguna prebenda5: Lo qui no té, tampoch deu pagar res.
Ja sona la ....................
Lo delme6, la gabella7, Lo dret de la portella8,
No, jornalers, may més no pagarem! ja la .................... sona
Lo .................... ja retrona.... Anem, anem ...................., anem!
A la .................... anem !
4 Que estiguin regits per la mateixa llei, atès que cada estament (clergat o noblesa) tenia drets i privilegis
negats a la majoria de la población. 5 Privilegi
6 Impost a l’església catòlica, consistent a haver de pagar el 10% dels ingressos
7 Impost a la sal o a productes de primera necessitat
8 Impost al consum que calia pagar a l’entrada de cada poble o ciutat
18
Per a saber-ne més:
Un cop s’hagi acabat l’activitat, es pot escoltar a You Tube
(http://www.youtube.com/watch?v=k4YcIfJKtBA) on podeu trobar la versió cantada de “La
Campana”. Escolteu-la i seguiu la lletra.
A la xarxa podeu conèixer altres himnes històrics. Per exemple, La Marsellesa que es cantava
pels carrers de París durant la Revolució Francesa. Actualment, és l’himne nacional de França i
fou escrit el 1792 per Rouget de Lisle. Vegeu: http://www.youtube.com/watch?v=X1-vcsFjTdA.
10.Llegeix alguns fragments seleccionats de l’obra de teatre El rei Micomicó i contesta les
següents preguntes:
Abdon Terrades va escriure la seva primera obra de teatre titulada El rei Micomicó el 1838. Escrita en
català, consisteix en una farsa de la institució monàrquica que volia transmetre la impossibilitat de
l’existència d’un monarca just i desinteressat. L’obra fou estrenada el mateix any a Figueres i a
Barcelona amb un gran èxit de públic. Alguns estudiosos el consideren el precursor del teatre d’agitació
del dramaturg alemany Bertolt Brecht.
19
S’apoderà d’ell aquest esperit de pacificació associació que, ja més grandet, és a dir de
deu a dotze anys, tot era jugar a jueus i cristians, a Jesús i sos deixebles, a bruixes i
gegants i, en fi, a reis encantats i vassalls, dominant-lo en tals termes aquesta última
idea que de les causes espatllades i vivers de fora la vila en féu palaus, dels camps,
estats, i dels seus companys, comtes, marquesos, governadors etc. Començaren
aquests a acostumar-se a anomenar-lo el rei, i ell a entendre’s per tal; i com el seu
caràcter infantil li continuà amb l’edat i el seu gènit sempre fou alegre [...] es creà en la
seva imaginació un regne ideal que anomenà la Micomicònia i ell es féu rei Micomicó
encatat; es formà dels seus companys una cort micomicona amb ministres, comtes,
marquesos, etc., i més tard començà a admetre-hi princesses, baronesses i duquesses.
Els seus companys [...] li seguiren el seu innocent humor veient la gran naturalitat amb
què feia el seu paper de rei; i era cosa de veure les cerimònies que ell havia establert en
els actes de passar un micomicó o micomicona, de conferir algún títol o càrrec, els
besamans etc. [...]
Sa Majestat, havent ja complert els vint ays, resolgué prendre estat i partir el pes del
seu ceptre imperial amb una esposa digna de la seva jerarquia. Es digué enamorat, i
demostrà estar-ho de veres, d’una vella pobra que viu en un casot del raval anomenat
veïnat de Llagostera, i des de llavors es traslladà el bullici al dit casalot, que fou fet
Palau de les Amargures.
Terrades, Abdon. El rei Micomicó. Barcelona: Curial, 1987, pàg. 83.
a. Per què el rei es diu Micomicó?
b. El rei Micomicó formava part d’alguna monarquia verídica?
c. Enumera les paraules citades que estan relacionades amb elements propis d’una
monarquia.
d. Quina creus que era la intenció d’Abdon Terrades quan va escriure aquest text?
Per a saber-ne més.
A Google Books podeu trobar l’edició original de l’obra teatral Lo Rey Micomicó. Entreu-hi i
llegiu alguns fragments. De la mateixa manera a la Memòria Digital de Catalunya de la
Biblioteca de Catalunya és possible accedir al manuscrit original copiat pel mateix Terrades.
Podeu accedir des del següent enllaç:
http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/manuscritBC/id/144554/rec/59
20
11. Aquest és un fragment d’un discurs que el polític figuerenc Josep Puig Pujades va
pronunciar durant la dècada dels trenta del segle XX. Llegiu-lo atentament i elabora una
reflexió en la qual expliquis perquè cal reivindicar els personatges històrics.
“Des d’aquells temps heroics de l’any 40 en que Abdon Terrades el nostre Abdon Terrades,
lluitava i era perseguit per les seves campanyes en pro de la Republica federal, de la qual en fou
un dels primers apostols i primers martirs, fins als temps presents en que tot l’Empordà es una
flamera viva de catalanitat i de republicanisme, passant per aquells anys i aquells homes massa
oblidats pot ser, que amb llurs sacrificis ens planejaren els esdeveniments, avui curullats per la
consagració oficial de la nostra llibertat per tots els pobles d’Espanya, mai ha deixat Figueres de
venerar tots els nobles esforços que arrèu s’han produit en favor de la llibertat i de la
democràcia”.
Arxiu Patrimonial Josep Puig Pujades. Discurs inèdit en motiu de col·locar la placa d’un carrer dedicat al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià.
12.Una vegada acabat el quadern, els alumnes poden fer una d’aquestes propostes que
impliquen la seva participació activa:
- Representació d’una escena de l’obra de teatre El rei Micomicó (1838).
[http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/manuscritBC/id/144554/rec/59]
- Representació del cant de l’himne de La Campana. [teniu el text en l’activitat núm. 9] - Monòlegs en què l’alumne defensi que és un ideari democràtic tot posant exemples.
- Elaborar un joc “trivial” sobre el personatge amb un qüestionari mínim.
CARPETA PEDAGÒGICA
Versió Batxillerat
1. La Campana i la Marsellesa
Entre les pràctiques dels moviments revolucionaris del segle XIX, un dels moments culminants
de tota trobada política, de qualsevol acte públic, era el moment de cantar himnes. Cantar a
cor, de manera col·lectiva cançons revolucionàries on es recollien els valors compartits d’un un
moviment, agrupació o partit, constituïen un acte de cohesió de grup i una demostració
pública de força i determinació.
Aquí teniu dos himnes republicans i revolucionaris. En primer lloc, La Campana, amb la lletra
d’Abdon Terrades, publicada el 1842 al diari El Republicano i prohibida pel governador el
mateix any. En segon lloc, la Marsellesa, adoptada com a himne de la Revolució Francesa i que
21
fou adaptada la seva lletra pel músic republicà i amic de Terrades Josep Anselm Clavé. Ambdós
van exercir com a “himnes oficiosos” dels republicans catalans del segle XIX.
Feu una lectura atenta i comparada del text i contesteu les preguntes posteriors.
LA CAMPANA Lletra Abdon Terrades (1842) Música d’autor desconegut (sovint atribuïda a Josep Anselm Clavé) Ja la campana sona, Lo canó ja retrona... Anem, anem, republicans, anem! A la victòria anem! Ja és arribat lo dia que'l poble tan volia; fugiu, tirans, lo poble vol ser rey. Ja la campana sona. . La bandera adorada que jau allí empolvada, Correm, germans, a l'aire enarbolem9! Ja la campana sona... Mireula que és galana10 La ensenya ciutadana, Que llibertat nos promet, si la alsem Ja la campana sona... Lo garrot, la escopeta, La fals y la forqueta11, Oh Catalans! ab valor empunyem ! Ja la campana sona... La cort y la noblesa. L'orgull de la riquesa. Caigan de un cop fins al nostre nivell! Ja la campana sona.
LA MARSELLESA Original lletra i música Claude-Joseph Rouget de Lisle (1792) Versió catalana de Josep Anselm Clavé (1871) I Al arma, al arma, fills del poble, Lo jorn de glòria ja ha arribat ! Pels tirans alsa xusma innoble Sos pendons17 enllotats en sanch. Ohiu, ohiu, com fer udola Los esbars famèlich d´eixos llops, Lo poble apura´l fet a glops, Y encès de ràbia el cor tremola. ¡Al arma, ciutadans! ¡Alsem lo somatent!18 ¡Lo airat jovent Banya ses mans En sanch de vils tirans! ¡Trossetje coratjós Lo poble Son jou ignomiós! II (A solo) ¡ Fills de la terra catalana, Abans de morir que ser esclaus! ¡ Sone ja l´alarmant campana! ¡Muyran ja´ls opresors malvats! De nou a indigne vassallatje Vol enjunyir-nos bando astut: ¡ Malhaje´l19 poble si un minut Suporta estúpit tal ultratje! ¡Al arma, ciutadans! ¡Alsem lo somatent! ¡Lo airat jovent Banyo ses mans
9 Brandar, aixecar una bandera
10 Bonica, elegant
11 Fals es refereix a falç, eina que serveix per segar el blat. Forqueta es refereix a forca, eina del camp en
forma de trident per remoure la palla. En les revolucions camperoles, falç i forca es feien servir com a armes.
22
La milicia y lo clero, No tingan més que un fuero12: Lo poble sols de un altre y és lo rey Ja la campana sona... Los públichs funcionaris No timgam amos varis: Depengam tots del popular congrés Ja sona la campana . Los ganduls que´s mantenen del poble, y luego´l venen, morin cremats, sino pau no tindrem. Ja sona la campana... Un sol pago directe y un sol ram que´l colecte: Tothom d´allí serà pagat com deu Ja sona la campana... Que pàgui qui té renda, O bé alguna prebenda13: Lo qui no té, tampoch deu pagar res. Ja sona la campana... Lo delme14, la gabella15, Lo dret de la portella16, No, jornalers, may més no pagarem! ja la campana sona Lo canó ja retrona.... Anem, anem republicans, anem! A la victòria anem !
En sanch de vils tirans! ¡Al arma, al arma, fills del poble, Lo jorn de glòria ja ha arribat! III ¡Rompan la inèrcia que´ns degrada! Lo poble llibre es poble fort. ¡Llibertat, llibertat aimada, En ton foch se han tenplat ja els cercs! Baix tos pendons, cantar victòria Podrem al fi de greus fatich20s; Y al espirar tos enemichs Veurán ton triunfo y nostra glòria. ¡Al arma, ciutadans! ¡Alsem lo somatent! ¡Lo airat jovent Banyo ses mans En sanch de vils tirans! ¡Avant lo poble denodat! ¡Lluytem per nostra llibertat! ¡Avant lo poble! ¡Lo jorn de glória ja ha arribat! ¡Avant!
17
Estendards, banderes 18
Grups de ciutadans armats que constituïen unitats militars irregulars, i que es mobilitzaven amb repic de campanes 19
Maleït 12
Que estiguin regits per la mateixa llei, atès que cada estament (clergat o noblesa) tenia drets i privilegis negats a la majoria de la población. 13
Privilegi 14
Impost a l’església catòlica, consistent a haver de pagar el 10% dels ingressos 15
Impost a la sal o a productes de primera necessitat 16
Impost al consum que calia pagar a l’entrada de cada poble o ciutat 20
Cansament, fatiga
23
a) Enumera els elements físics que inciten, en ambdós himnes, al poble a la revolta. Per què
creus que aquests objectes serveixen per a aquesta finalitat?
b)Assenyala els elements comuns d’ambdues cançons: llenguatge, fórmules d’expressió,
objectius...
c)Encara que ambdues cançons tenen semblances, també hi ha diferències. Compara les
propostes de les dues cançons, tot seguint l’exemple.
La Campana La Marsellesa
Recuperar la bandera republicana (2a estrofa) Fer una crida al poble per prendre les armes (4a estrofa)
Fer una crida al poble per prendre les armes (I, 1a estrofa) Assassinar els tirans (1a estrofa)
d) De manera reiterativa, tant en La Campana com en la Marsellesa es trobarien dos actors
polítics: “El Poble” i “Els altres”. Identifica quins grups socials encaixarien, per als autors de les
lletres, dins de cada categoria.
d) Activitat a desenvolupar en petit grup.
A partir de la lectura d’ambdós textos i la seva discussió en grup, feu una valoració general del
context en el qual es desenvolupa la redacció. Trobareu nombroses referències i incitacions a
la “violència revolucionària”. Per què creus que passa això? Consideres que les qüestions i
propostes formulades són d’actualitat? Exposeu les vostres conclusions i argumenteu-les.
Per a saber-ne més: A You Tube (http://www.youtube.com/watch?v=k4YcIfJKtBA) podeu trobar la versió cantada de “La Campana”. Escolteu-la i seguiu la lletra. A la xarxa és possible conèixer els orígens històrics d’ambdues cançons. Informeu-vos sobre els
seus orígens i el context en els quals sorgeixen. (Podeu aplicar criteris de cerca “La campana +
Abdon Terrades” i “La Marsellesa + Rouget de Lisle)
Com us heu pogut adonar en la lectura, els textos són reproduïts en l’ortografia original i un
vocabulari popular propi de La Renaixença. Ens trobem, doncs, amb un català “pre-normatiu”.
Indagueu sobre el procés de normativització del català: quins van ser els protagonistes? Quines
institucions i quan es van construir per unificar les normes ortogràfiques? Quines
característiques observeu en el català de l’època?
24
2. Figueres i la Maçoneria
Abdon Terrades i la majoria dels seus col·laboradors republicans del nucli de Figueres
formaven part de la maçoneria. Aquesta, també anomenada francmaçoneria fou una
organització secreta, estesa arreu d’Europa, que des del segle XVIII defensava ideals
filantròpics i políticament compromesos amb els principis liberals. La seva actuació clandestina
i el secretisme de la seva organització es justificaven pel fet d’haver de desenvolupar-se en
unes societats que combatien explícitament les idees que la defensaven. Terrades va
pertànyer a la francmaçoneria i també a l’anomenat carbonarisme , moviment que, durant el
primer terç del segle XIX adoptà formes de maçoneria tradicional, encara que adaptades a un
discurs democràtic i social radical.
a) A partir d’aquestes imatges, identifica cada element que apareix en les il·lustracions. Cerca
informació sobre la maçoneria a Catalunya. Busca el significat i analitza els diversos símbols
que es reprodueixen.
b) Bona part dels republicans empordanesos com Terrades formaven part de la maçoneria,
que va tenir una presència important a Figueres. Esbrina i localitza si la a la ciutat perviuen
símbols relatius a aquesta pràctica.
Per a saber-ne més.
La francmaçoneria, malgrat les persecucions patides per les dictadures en el passat, continua
mantenint una activitat discreta a Catalunya. Investiga si actualment existeixen francmaçons a
l’Empordà.
3. Els principis polítics dels republicans empordanesos a l’època d’Abdon Terrades.
Observa la següent imatge i llegeix el contingut.
25
Aquesta il·lustració correspon a la una de les planes inicials de la traducció al castellà de l’obra
del socialista utòpic francès Étienne Cabet Viaje por Icaria. Representa un resum teòric del
conjunt d’idees que caracteritzen els ideals republicans, demòcrates i socialistes que
caracteritzen l’ideari de Terrades i els seus seguidors. Com podràs veure, els conceptes
formulats són de diferent naturalesa (econòmica, moral, material, filosòfica o política). Fes una
redacció d’entre cent i dues-centes paraules que resumeixi aquest concepte. Creus que els
principis exposats per Cabet mantenen vigència? Raona la teva resposta.
Per a saber-ne més
Pots accedir al text original digitalitzat de la traducció al castellà del clàssic “Viaje por Icaria”,
d’Étienne Cabet (en la traducció de Francisco José Orellana i Narcís Monturiol de 1848,
publicat per la Impremta La Fraternidad de Barcelona) a Google Books. Un cop allà, introdueix
al cercador “viaje por icaria” fins que et surti l’accés al llibre complet. Pots provar de llegir
alguns fragments per copsar els principis que guiaven els socialistes utòpics –o Icarians– de la
primera meitat del XIX i la seva aspiració a una societat més justa i igualitària.
4. La esplanada
El 1835 Abdon Terrades publica la seva primera novel·la, La Esplanada. Escenas trágicas de
1828. En el corrent literari de La Renaixença, emmarcat en la tendència de la literatura política
del romanticisme, el figuerenc, amb només vint-i-tres anys centra l’acció d’aquesta obra en el
període de la dècada ominosa (1823-1833) en què la reacció de la monarquia absoluta de
Ferran VII protagonitza una ferotge repressió contra els elements liberals, especialment dura al
26
llarg de 1828, quan, sota l’estat d’excepció a càrrec del Comte d’Espanya, es produïren
nombroses execucions de desenes de persones, sospitoses de tendències liberals i
democràtiques a la esplanada de la Ciutadella de Barcelona. L’autor, que havia conegut de
primera mà aquesta repressió, recrea l’ambient opressiu de la ciutat catalana i aprofita per
criticar durament l’absolutisme.
La Esplanada fou escrita originàriament en castellà (no fou traduïda al català per Maria Àngels
Anglada fins el 1988) i serví com a literatura de denúncia.
Llegeix aquests fragments i analitza i comenta els elements que critiquen l’absolutisme i
aquells que tenen a veure amb l’antagonisme entre el poder reial i els catalans.
Pero, ¿qué fatalidad, qué delito es el que condena al infortunio a una parte de nuestros semejantes en la malhadada Cataluña? ¿Adolfo pertenece acaso á alguna asociación criminal, cuyas horrendas tramas amenacen el bienestar de todo un pueblo?... No por cierto… pero su padre está preso en la ciudadela… su padre es una de las víctimas cuya sangre está destinada a regar los cimientos sobre los cuales quieren asegurar los mandos su autoridad ambiciosa; cuya sangre, vertida con profusión en defensa del Rey y de la patria debe derramarse ahora para acreditar el celo de unos hipócritas ante los ojos de un monarca deslumbrado con sus artificios. Sí: Adolfo es hijo de un antiguo militar, que, como otros muchos tanto de su clase como de la de honrados artesanos, gimen en los hondos calabozos, acusados de estar comprendidos en las conspiraciones que ha ideado la maldad y tramado la ambición, sin que siquiera hayan sido soñadas por los infelices cuya sangre debe acreditarlas… Este es el delito de Adolfo; y basta en esta época de llanto para hacerle desgraciado. Isabel llora igualmente por la libertad de su padre, que la perdió cual el de Adolfo, envuelto en esas pérfidas acusaciones. Perseguidos por la misma infausta suerte, concillados por igual género de sentimiento, hase formado entre ellos una amistad tan estrecha cuanto es funesto el porvenir que les aguarda; y esta intimidad nacida al mismo tiempo que su infortunio ya no hade terminar sino con sus vidas. (La Esplanada, pp. 14-15) (…) No atribuya vd a fastidio o pesadez la distracción que se apodera de mi algunas veces. Pero ¡ay Isabel! dejando aparte la desgracia común que nos aflige, ¿puede un hombre a los veinte y siete años dejar de discurrir sobre los males que amenazan a la patria? ¿Puede uno ver con indiferencia las injusticias que a todas horas se están haciendo, sin que por ahora haya esperanza de remediarlas? Todos los días vemos prisiones injustas, destierros sin causa, multas exorbitantes exigidas por capricho o mejor diré, para saciar la codicia de los perversos; y añádase á esto los medios inicuos de que se vale ese enjambre de dependientes de la policía secreta para hacer las acusaciones, bastando una palabra inadvertida, una acción hecha sin malicia, para promover una causa a un ciudadano honrado ante un tribunal regido por la crueldad, la ambición y la venganza. Sí ese tribunal… (p. 16) (…) Ya fue el tiempo en que los fabricantes de toda clase de tejidos no podían dar abasto a los pedidos que se les hacían; en que los demás ramos de industria iban cobrando un vuelo que ya han suspendido; en que Cataluña empezaba a dar que sentir al extranjero por el adelanto en sus artefactos; y finalmente, en que ella prometía á todo el reino una fuente inagotable de prosperidad y riquezas. - ¿Y á quien atribuiremos estos males sino á los mismos que tienen á su cargo el precaverlos? ¿A quién sino á los que buscan en el industrioso y pacífico catalán un espíritu de discordia que no tiene? ¿A quién sino a los que no respetan la propiedad individual, mandando embargar bienes, suspender fábricas, cerrar establecimientos y pagar multas sin más motivo que su arbitrariedad? ¿A quién sino á los que intimidan y ahuyentan a los particulares con sus infundadas persecuciones? ¿Y a quien sino á unos viles que abusan del poder que les ha sido conferido para oprimir, vejar y arruinar a un pueblo al cual no son dignos de pertenecer? –Estas reflexiones que tan justamente nos hacen lamentar la suerte de los catalanes, son tanto más de sentir si consideramos la facilidad con que los que ahora causan nuestra ruina pudieran buscarnos o conducirnos á la prosperidad. Naturalmente laborioso y emprendedor, sólo le faltan al catalán
27
gobernantes que sin molestarle le dejen desplegar su industria; y tanto el artesano como el negociante, no sólo deben estar libres de todas las contrariedades que acabas de referir, sino que también halla un escollo insuperable su adelanto siempre que el gobierno se mezcla en observar con demasiada escrupulosidad todos sus movimientos y acciones. El gobierno debe, sí, vigilar a la seguridad de todos y al giro general de los varios ramos de industria y comercio, para corregir algún abuso que pudiera introducirse o para darles la mano siempre que ella pueda guiarlos hacia una nueva senda de utilidades: mas si en vez de tener estas miras, las dirige a investigar los procederes minuciosos los caudales y las relaciones privadas de cada particular, carga será su intervención que canse y fatigue a todos los individuos, y que los haga retroceder en los planes de adelanto que hubiesen formado. Asunto es éste sobre el cual hay mucho que hablar pero va siendo tarde y será preciso que volvamos á entrar y nos retiremos (pp. 64-66)
Per a saber-ne més.
A Google Books podeu trobar l’edició original de 1835 de la Impremta Vergès de La Esplanada.
Podeu fer una lectura de l’obra. Informeu-vos sobre literatura política europea coetània.
També és possible trobar al mateix entorn l’edició original digitalitzada de 1838 de l’obra
teatral Lo Rey Micomicó. Entreu-hi i llegiu alguns fragments. De la mateixa manera a la
Memòria Digital de Catalunya de la Biblioteca de Catalunya és possible accedir al manuscrit
original copiat pel mateix Terrades. Podeu accedir des del següent enllaç:
http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/manuscritBC/id/144554/rec/59
28
29
SOLUCIONARI ESO
___________________________________________________________________
Activitat 1
- Figueres es troba a la comarca de l’Alt Empordà.
- Perpinyà està situat al sud-est de França.
- Medina Sidonia es troba a la província andalusa de Cadis.
Activitat 2
. Neix a Figueres . 1812
. Elegit alcalde de Figueres . 1842 i 1854
. Destituït com alcalde de Figueres . 1842 i 1854
. Crea l’himne La campana . 1842
. Escriu l’obra de teatre El rei Micomicó . 1838
. Escriu la seva primera novel·la La Esplanada . 1835
. Mort exiliat a Medina Sidonia . 1856
Activitat 3
Retorn de Ferran VII i
reinstauració de
l’absolutisme
1814
Trienni Constitucional
1820-1823
Dècada Ominosa
1823-1833
Regència de Maria Cristina
1833-1840
Dictadura del general
Espartero
1840-1843
Dècada Moderada
1844-1854
Segona Guerra Carlina
1846-1849
Bienni Progressista
1854-1856
30
ACTIVITAT 4
- Democràcia: Sistema de govern en el qual el poder executiu és exercit per governs
que són responsables davant un parlament elegit per sufragi universal. S’organitza
en partits polítics que actuen lliurement i que s’alternen en el poder segons el
resultat de les eleccions.
- Dictadura: Sistema de govern en el qual es concreta tot el poder en mans d’un sol
individu o d’un únic grup polític i eliminació per la força de tota expressió de
discrepància i oposició.
- Monarquia: Forma de govern en què el poder polític principal correspon d’una
manera vitalícia a una sola persona designada per dret d’herència o per elecció.
- República: Forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no
hereditari.
ACTIVITAT 5
Abdon Terrades Narcís Monturiol
Étienne Cabet Ferran VII
31
Regent Maria Cristina General Espartero
IDENTIFICACIÓ DE
PERSONATGES
HISTÒRICS
Anys de naixement i
defunció
A què es van dedicar Per què els recordem?
Abdon Terrades 1812-1856
Un combatiu republicà i
polític.
Fou el primer dirigent
republicà, elegit alcalde i
destituït perquè no va
voler jurar fidelitat a la
monarquia.
Narcís Monturiol
1819-1885 Enginyer, intel·lectual i
polític i inventor.
Inventor de l’Ictíneu, la
primera nau submarina.
Étienne Cabet
1788-1856 Filòsof, teòric polític
francès i socialista utòpic.
Fou el fundador del
moviment icarià a partir
del qual un grup
d’emigrants van fundar
una nova societat als
Estats Units que pretenia
ser igualitària. Formula
uns primers principis del
que serà el comunisme.
Ferran VII
1784-1833 Rei d’Espanya, també
anomenat el desitjat.
Va retornar l’absolutisme
a Espanya.
Regent Maria Cristina
1806-1878 Reina d’Espanya pel seu
matrimoni amb Ferran VII
Nomenada regent entre
1833 i 1840, durant una
part de la minoria d’edat
de la seva filla, la reina
Isabel II.
General Espartero
1793-1879 General espanyol que va
acumular títols nobiliaris.
Polític del Partido
Progresista.
Fou nomenat regent
mentre que la reina Maria
Cristina marxava a l’exili.
32
ACTIVITAT 6
I. Dret de vot vot de totes les persones majors d’edat i sense tenir en
compte la condició social d’una comunitat.
= SUFRAGI UNIVERSAL
II. Condició de qui pot escollir lliurement el sistema de govern pel
qual es regeix el seu poble.
= LLIBERTAT
III. Reivindicació d’una igualtat d’oportunitats que incorpora el
reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a
llur treball, sinó també a llurs necessitats.
= JUSTÍCIA SOCIAL
ACTIVITAT 7
Tipologia de poders Poder executiu Poder legislatiu Poder judicial
Qui exerceix el
poder?
Rei o President de la
República Parlament Tribunals
Quines funcions té? Executa les lleis. Fa les lleis Asseguren el compliment de les lleis.
ACTIVITAT 8
a. Descriu l’escena i el paisatge de l’obra.
L’escena és una representació al·legòrica de la Revolució de Juliol de 1830, pintada
el mateix any, que tingué lloc a París on hi apareixen els diferents estaments
socials i les tendències que van propiciar aquest fet.
b. L’any 1830, a on es trobava Abdon Terrades? Si hagués estat als carrers de París,
amb quin d’aquests personatges s’hagués identificat? Per què?
En aquest moment, Abdon Terrades tenia 18 anys i estudiava en un institut de
Perpinyà [França]. Per tant, si hagués estat a París, probablement, seria el jove
estudiant que es troba a la dreta de la dona que porta la bandera francesa.
33
c. Què representa la figura de la dona? Què porta a les mans i què simbolitza?
La figura de la dona representa al·legòricament la Llibertat, que duu un fusell amb
una baioneta i una bandera francesa, la que es va reprendre a partir d’aquesta
revolució.
ACTIVITAT 9
Omple els buits de l’himne de La Campana amb les paraules que apareixen a continuació:
republicans, campana, canó, llibertat, victòria, poble, rei, renda.
LA CAMPANA Lletra Abdon Terrades (1842) Música d’autor desconegut (sovint atribuïda a Josep Anselm Clavé)
Ja la campana sona, Lo canó ja retrona...
Anem, anem, republicans, anem! A la victòria anem! Ja és arribat lo dia
que'l poble tan volia; fugiu, tirans, lo poble vol ser rey.
Ja la campana sona. .
La bandera adorada
que jau allí empolvada, Correm, germans, a l'aire enarbolem
21!
Ja la campana sona...
Mireula que és galana
22
La ensenya ciutadana, Que llibertat nos promet, si la alsem
Ja la campana sona...
Lo garrot, la escopeta, La fals y la forqueta
23,
Oh Catalans! ab valor empunyem !
Ja la campana sona...
21
Brandar, aixecar una bandera 22
Bonica, elegant 23
Fals es refereix a falç, eina que serveix per segar el blat. Forqueta es refereix a forca, eina del camp en forma de trident per remoure la palla. En les revolucions camperoles, falç i forca es feien servir com a armes.
34
La cort y la noblesa. L'orgull de la riquesa.
Caigan de un cop fins al nostre nivell!
Ja la campana sona.
La milicia y lo clero, No tingan més que un fuero
24:
Lo poble sols de un altre y és lo rey
Ja la campana sona...
Los públichs funcionaris No timgam amos varis:
Depengam tots del popular congrés
Ja sona la campana.
Los ganduls que´s mantenen del poble, y luego´l venen,
morin cremats, sino pau no tindrem.
Ja sona la campana...
Un sol pago directe y un sol ram que´l colecte:
Tothom d´allí serà pagat com deu
Ja sona la campana...
Que pàgui qui té renda, O bé alguna prebenda
25:
Lo qui no té, tampoch deu pagar res.
Ja sona la campana...
Lo delme26
, la gabella27
, Lo dret de la portella
28,
No, jornalers, may més no pagarem! ja la campana sona
Lo canó ja retrona.... Anem, anem republicans, anem!
A la victòria anem !
ACTIVITAT 10
24
Que estiguin regits per la mateixa llei, atès que cada estament (clergat o noblesa) tenia drets i privilegis negats a la majoria de la población. 25
Privilegi 26
Impost a l’església catòlica, consistent a haver de pagar el 10% dels ingressos 27
Impost a la sal o a productes de primera necessitat 28
Impost al consum que calia pagar a l’entrada de cada poble o ciutat
35
a) Per què el rei es diu Micomicó?
El nom del rei Micomicó procedeix de la paraula “mico” (simi de cua llarga) que es
refereix a fer ximpleries. Terrades anomena al protagonista d’aquesta manera
perquè considera que la institució monàrquica és una burla.
b) El rei Micomicó formava part d’alguna monarquia verídica?
El rei Micomicó formava part de la Micomicònia, nom amb el qual Abdon Terrades
es refereix a la comèdia que segons ell suposava la institució monàrquica. Es tracta
d’un recurs de l’autor per burlar-se d’aquesta forma de govern i, especialment, de
la figura que n’ostenta el poder: el rei.
c) Enumera les paraules citades que estan relacionades amb elements propis d’una
monarquia.
Reis, vassalls, palaus, comtes, marquesos, governadors, regne, ministres, comtes,
marquesos, princesses, baronesses, duquesses, cerimònies, títol, els besamans, Sa
Majestat, ceptre imperial, jerarquia, Palau de les Amargures.
[*Reproducció literal del text]
d) Quina creus que era la intenció d’Abdon Terrades quan va escriure aquest text?
La intenció d’Abdon Terrades era fer una crítica a la monarquia d’Isabel II que en
aquell moment també estava atacada pels carlins, els republicans i els
progressistes. L’estrena de l’obra de teatre va ser un èxit absolut. Amb aquesta
peça volia qüestionar els principis de la institució monàrquica i, especialment, del
rei que concentrava el poder en la seva única persona.
ACTIVITAT 11
Es tracta d’una activitat oberta en què l’alumnat ha de destacar la importància de reivindicar
personatges històrics que hagin lluitat per les seves idees. S’ha de valorar la capacitat de
l’alumne de reflexionar a l’entorn d’aquestes figures que formen part de l’imaginari local i de la
memòria col·lectiva. Cal que justifiqui la importància de la memòria històrica i reivindiqui la
importància de creure en un ideari.
36
SOLUCIONARI BATXILLERAT
1. La Campana i la Marsellesa
a) La Campana seria el primer element físic de l’himne que seria el primer dels himnes,
i serveix com a instrument que crida al poble a les armes. Tradicionalment a Catalunya,
i altres espais europeus les crides al somatent, és a dir, a què la gent del poble
s’aplegués amb les seves armes, es feia mitjançant repics de campanes. La Campana
també apareix (relacionat amb el somatent) a la segona part de La Marsellesa
El segon element és la bandera (també “ensenya” que apareix a la segona estrofa de
La Campana (que es pot relacionar com a coincidència amb “els pendons” o
estendards” de la tercera part de l’himne francès. En ambdós casos serveixen al poble
per a identificar-se com a tal, i alhora, com a símbol de confrontació enfront el que
serien les banderes reials.
Finalment, hi ha les armes, que apareixen en ambdós himnes, i que són presentades
en una varietat llarga, tot i que denoten connotacions populars, des de les més
modestes “lo garrot, l’escopeta / la fals i la forca”, així com les més militars “lo canó”.
La crida a les armes, en genèric, dóna un aire més militar a l’himne francès (que no
oblidem és compost per un oficial). Tot plegat denota la voluntat de fer una revolució
violenta que acabi de manera sagnant amb un ordre que, segons es desprèn de la
pròpia lletra, també actua amb violència i arbitrarietat.
b) El llenguatge d’ambdues propostes musicals és sens dubte bel·licós. S’enalteix la
violència i s’identifica l’enemic (la reialesa, la noblesa i el clergat). De fet, les crides a
l’ús de les armes i la mort dels enemics són reiterades i denoten el context de violència
en què es desenvolupen els diversos conflictes polítics de la primera meitat del segle
XIX. Ambdues cançons es fonamenten també en la confrontació entre dos subjectes
col·lectius: El “poble” i “els privilegiats”. Es fa una crida a una revolució que subverteixi
les bases de l’antic règim i es basteixi una nova societat en la igualtat de drets i
obligacions, especialment les fiscals (els privilegiats ho són perquè, tot i ser els més
rics, no paguen impostos, mentre que el pes de l’estat recau sobre la majoria de la
població treballadora.
Cal destacar, tanmateix, que La Campana és molt més descriptiva que La Marsellesa,
molt més reiterativa. A la primera s’exposen els diversos greuges i motius pels quals el
poble hauria de revoltar-se. La segona, molt més bel·licosa empeny al poble a lluitar i
vèncer, amb el principal argument que “els altres” els oprimeixen o actuen amb
violència amb la gent comuna. La primera resulta més valuosa com a document
històric, mentre la segona resulta molt més emocional.
37
c)
La Campana La Marsellesa
Recuperar la bandera republicana (2a estrofa) Fer una crida al poble per prendre les armes (4a estrofa) Igualtat social i econòmica (5a estrofa) Democràcia (que l’estat estigui al sotmès a un Congrés) (6a estrofa) Fi dels privilegis (los ganduls) d’alguns estaments socials (7a estrofa) Igualtat davant la fiscalitat i fiscalitat progressiva (que paguin els rics, no els pobres) (8a-9a estrofa)
Fer una crida al poble per prendre les armes (I, 1a estrofa) Assassinar els tirans (1a i 3a estrofa) Crida per la llibertat (abans morir que ser esclaus) (II) Demanar decisió i coratge al poble (III)
d) Com més o menys es pot intuir, “el poble” es podria considerar com a tota persona
que no disposa de privilegis. A partir de la descripció d’alguns elements (armes com
garrot o forqueta) podem deduir que hi ha pagesos, també es fa referència a
“jornalers” i un genèric “qui no té”, és a dir, les persones que disposen de menys
recursos, tot i que, a partir de la biografia de Terrades, també es pot inferir que hi ha
treballadors urbans, artesans, petits i mitjans empresaris,... Per cert, en ambdues
cançons, dins la categoria de “poble” hi ha la referència a “Catalans”, és a dir, una
“Nació en armes” que es confronten respecte a una monarquia aliena, també
nacionalment. És de ressaltar que la traducció al català de La Marsellesa, a l’inici de la
38
segona estrofa, hi apareix “Fills de la terra catalana” hi correspondria un “Français” en
la lletra original.
Enfront del “poble”, apareixen els diversos estaments de “privilegiats”, començant pel
“rei”, símbol del poder piramidal de la societat estamental, i prosseguint per la
noblesa, el clergat, els funcionaris estatals (servidors del règim), l’exèrcit , els rics, els
rendistes (que no viuen del treball, sinó de la propietat) qui tenen exempcions que els
distingeixen de la ciutadania comuna (qui pagui qui té renda /o bé alguna prebenda)
e) Aquesta és una activitat lliure que valdria la pena poguessin desenvolupar-se en
forma de debat argumentat. El professorat haurà de vetllar per valorar-la en funció
dels objectius i continguts curriculars reproduïts en aquesta guia.
2. Figueres i la Maçoneria
a) La imatge reflecteix un dels símbols maçònics més habituals. L’escaire, el compàs i la
G, que ens recorden l’origen de la maçoneria a partir dels diversos gremis de
constructors de catedrals al llarg de l’Edat Mitjana. L’escaire representa l’eina que
serveix per traçar angles rectes i guardar proporcions, així que simbolitza la disciplina
en el caràcter de l’iniciat i la seva capacitat de prendre decisions fonamentades en la
rectitud moral. El compàs, eina que serveix per traçar cercles des d’un centre, que a
diferència de l’escaire, no és inamovible, sinó obertament flexible, simbolitza la
igualtat, car tots els punts que pot dibuixar estan a idèntica distància del cercle. També
simbolitza la llibertat, perquè l’usuari del compàs pot fer cercles a la mesura que
aquest ho decideixi. La combinació de l’escaire i el compàs, per tant, representa
l’obligació dels maçons a combinar rectitud i flexibilitat en el capteniment privat i
públic. Finalment la G, que es troba al centre de la imatge, és la inicial del “Gran
arquitecte de l’univers”, és a dir, el principi creador, Déu, o la inspiració d’on sorgeixen
les lleis naturals o la resta d’idees.
b) i per a saber-ne més. La majoria de símbols maçònics de la capital de l’Alt Empordà
es localitzen al Casino Menestral i al Cementiri. Almenys hi perviu una lògia maçònica a
Figueres. Es tracta de la R.L. Llum núm. 10, pertanyent al Gran Orient de Catalunya. És
possible accedir a la pròpia plana web del Gran Orient. Cal advertir que, a causa de la
gran persecució política a la qual es va sotmetre la maçoneria per part de dictadures
(molt especialment durant el franquisme), la maçoneria, en l’actualitat, sol tenir una
presència volgudament discreta.
3. Principis polítics republicans
Aquesta és una activitat lliure i el professorat l’haurà de valorar globalment.
39
4. La esplanada
Tot i que també ens trobem davant una activitat lliure, es poden assenyalar de manera
breu quins són els elements del text que més critiquen l’absolutisme.
La primera idea, present ja des del primer paràgraf, és la de l’arbitrarietat del poder,
que pot detenir, jutjar i executar a qualsevol persona, sense separació de poders,
sense independència judicial, sense garanties processals, a qualsevol sospitós o
dissident. Per tant, es pot inferir que ens trobem davant d’un règim autoritari i
criminal, que fa servir la violència política per mantenir l’ordre.
La idea d’injustícia generalitzada també es percep al llarg de tot el text. El règim (referit
a l’absolutisme borbònic de la Dècada Ominosa) és injust, sense garanties ni normes
acceptables.
Una altra de les idees és que ens trobem davant d’un estat policial “enjambre de
dependientes de la policía secreta”, és a dir, una societat que fa servir confidents per
acusar i generar un clima general de terror i desconfiança.
En la segona part apareix la idea que la política governamental discrimina l’economia
catalana, perquè l’autor considera les pràctiques i lleis posen obstacles al
desenvolupament de la indústria i el comerç (és una acusació reiterada per altres
coetanis), i que porta a un sentiment col·lectiu de discriminació i descontentament
respecte a la monarquia.
40
APÈNDIX BIBLIOGRÀFIC I DOCUMENTAL
Bibliografia consultada per a elaborar la guia didàctica:
GUILLAMET, Jaume. Abdon Terrades: primer dirigent republicà, periodista i alcalde de
Figueres. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 2000.
RAHOLA, Carles. Vides heroiques. Girona: Casa d’Assistència i Ensenyament, 1932.
SOLER VIDAL, Josep. Abdó Terrades: primer apòstol de la democràcia catalana, 1812-
1856. Barcelona: La Magrana, 1983.
Exposició
Abdon Terradesi el seu temps
(1812-1856)
Grup d’Estudis d’Històriai Cultura Republicanes
GEHCR
Idea i textos: Enric Pujol
Disseny: Xavier Besora
14 expositors enrotllables «ROLL-UP» de
2,10 m. d’alçada1,00 m. d’amplada