get it! the european feeling - versió ies baix camp - issue 0

The European Feeling

issue 0december ‘08

Comenius multilateral partnership

G@t it!

PARTNER SCHOOLSBESSENYEI GYÖRGY, Kisvárda, HUNGARY

Project Coordinator: Juhász Gyöngyi

Press Club Bessenyei György

UMBERTO SORACE MARESCA, Catanzaro, ITALY

www.iis-maresca.itProject Coordinator: Antonietta Pugliese

Assistants: Ileana Veraldi, Maria Pane

Press Club: Vitaliano Mancuso, Mariantonietta Scalese, Marilena Placido, Luana Durante, Patrizia Mancuso, Valenti-na Greco, Federica Argirò, Emanuela Fabiano, Simona San-tangelo, Jessica Tomaino, Roberta Soluri, Consuelo Marullo, Elettra Nigro, Jessica Cosentino, Roberta Monteverde, Car-

melaFratto, Veronica Santaguida, Giusy Critelli.

JOSEPH LAGROSILLIERE, Saint Marie, MARTINICA

Project Coordinators: Mylene Ngo

Assistants: Nathalie Cancel

Press Club: Latouche Leslie, Emilie Bousquet; Céliane Romany, Annie-Claude; Jehan-Fabien Denis-Jean, Gaetan Joly, July Myrtil, Rachelle Renard, Youri Melicine, Ayla Mon-gès, Rachelle Drané, Julie Sylvanise, Vincent, Johnny, Yanis,

Alexis, Coralie, Anthony, Mélissa, Mathias, William.

V LICEUM OGOLNOKSTALCACE JAKUBA WEJHERA, Wejherowo, POLAND

www.zspg4.wejher.plProject Coordinators: Michal Obrocki, Lukasz Maj

Press Club: Karol Sroka, Bartosz Lokaj, Maciej Gryglewski, Asia Leyk, Patrycja Lipska, Barbara Szymanska, Magdalena Muzyka, Aleksandra Taciak, Aleksandra Tempska, Karolina Lademann, Patrycja Maciejewska, Aneta Lehmann,

Robert Zajac, Aleksandra Arendt.

LISA MEITNER GYMNASIUM,Neuenhaus, GERMANY

www.lmg.neuenhaus.deProject Coordinator: Irmgard Schöffel

Assistants: Mr. Pfeifer

Press Club LISA MEITNER GIMNASIUM

ADYAMAN ANATOLIAN HS, Adyaman, TURKEY

www.adiyamananadolu.meb.k12.tr Project Coordinator: ErcanYücetaş

Press Club: Sıla Nur Kumru, Gazihan Kolat, Eda Hazal Arbun, Cumali Aydın, Ayşe Akın, Filiz Baykuş

VECHTDAL COLLEGE,Hardenberg, NETHERLANDS

www.vechtdalcollege.nlProject Coordinator: Marja Ritterfeld

Assistants: Marianne van Beuzekom, Michell Matteman

Press Club: Vera, Janet, Jenet, Anouk, Jazmine, Roy.

ZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLA, Levice, SLOVAKIA

www.zssoaslv.edu.skProject Coordinators: Imrich Laco, Oµga Remiaová

Press Club ZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLA

2 · Get it! The European Feeling

G@t it! The European Feeling

EDITOR IN-CHIEF(Coordinating School)

IES BAIX CAMP, REUS, CATALONIAwww.iesbaixcamp.org

Project Coordinators:Mónica Fernández, Miquel Arcas

Assistants: Noemí Gomis,

Miquel Ávila, Dolors Calabuig, José Miguel García, Pilar Aguilera

Press Club IES BAIX CAMP: Janire Tomey, Estefania Cardona, Amparo Herrera, Lorena Arevalo,

Judith Millan, Lixuan Feng, Ana Mercado, Tere Moreno, Mercedes Florencio,

Maite Silvera, Alba Terán.

DESIGN: Stéphane Mor

Miquel Ávila, Mónica Fernández,

Lluís Cilveti

e-journal EDITOR www.ejournal.fi/cfm33

College FRANÇOIS MAURIAC, Léognan, FRANCE

www.ejournal.fi/mauriac

Project Coordinator:Fabienne Pouget-Imbert

Assistants: Dominique Saint-Hilaire, Jean-Louis Vuotto

Press Club FRANÇOIS MAURIAC:Cémentine Maille, Marine Letourneur,

Coralie Jouary, Aymée Bonvarlet,

Mélanie Hétru, Valentine Dupuy, Léa Cabrol.

ACKNOWLEDGEMENTS: For sharing their time and experience with all of us, supporting, helping and believing

in turning the original idea into a real project:

Josep Lluís Queralt (Advisor) , Maite Solé, Carme Sáiz, Pere Martorell, Conxita Sardà, Josep M. Òdena

A very special thanks to those who have volunteered to collaborate in all

design-related aspects: Stéphan Mor

Lluís Cilveti, (Teacher, School of Graphic Arts, Tarragona)

Another special thank goes to the long list of people from here and there who have shared time and hope and have contribu-ted with corrections, ideas, interviews,

photographs, articles, and much more!

CreditsContents

3 EDITORIAL

4 MEET OUR PRESS CLUBS

8 THE EUROPEAN FEELING: Entrevista a Andrea Shindler

10 Comenius, Pare de l’educació moderna

11 Un debat de fa 400 anys

14 CONTRIBUTIONSOne laptop per child

16 GETTING TO KNOW OTHER CULTURESRound the world in 10 celebrations

21 ACTUALITAT: La Borsa i la Crisi

22 Who we are

24 G@t is born! Neix una revista

26 ENTERTAINMENT

27 TOP 5

Editorial

Get it! The European Feeling · 3

Digna aportació a un noble desigG@t it! The European Feeling , nº 0, ja és una reali-tat, però el projecte és molt més ambiciós. Aquesta re-vista que teniu a les mans, neix dins d’un programa Comenius de col•laboració de 10 països europeus amb l’objectiu de ser un vehicle de comunicació , d’ expres-sió i de coneixement dels joves estudiants europeus.

Cada centre escolar és un microcosmos on cada dia milers d’estudiants viuen moltes vides, on cada ins-tant és ric en somnis , en vivències, en il•lusions i frustracions en conflictes i joies, en amors i des-amors. I tot això s’ha de plasmar , s’ha d’exterioritzar.

“Cada escola és un microcosmos on cada dia milers d’estudiants viuen moltes

vides. I tot això s’ha de plasmar, s’ha d’exterioritzar. “

“Tothom parla dels joves, però potser ha arribat el moment de que parlin ells.

G@t it! ha de ser la veu dels estudiants”

A worthy contribution to a noble desireGet it! The European Feeling, issue 0, has just become a reality, but the project is far more ambitious. This maga-zine you are holding in your hands was born within a Co-menius programme with the collaboration of 10 European countries. Its objective is to be a vehicle of communication, expression and knowledge of young European students.

“Each school is a microcosm, where everyday thousands of students live many

lives. And all this must be reflected, externalised.”

Each school is a microcosm, where everyday thousands of students live many lives, where every moment is rich in dreams, experiences, hopes, frustrations and disappointment, conflict and joy, love and so-rrow. And all this must be reflected, externalised.

“Everyone speaks about youth, but perhaps it's time for the young people

to speak. G@t it! must be the voice of students.”

Moreover, education is on everyone's lips. Everyone ta-lks about the changes that have operated in European education systems, about the results crisis in many of these systems. Everyone speaks about youth, but per-haps it's time for the young people to speak. This is the basic function of this magazine. It must be the ex-pression of the reality of each school. An open win-dow to fresh air. It must be the voice of students.

All of this without losing sight of the European dimen-sion of the project. The magazine is a modest contribu-tion to a historic project, the construction of Europe. But this construction can not come from above. It can not be imposed. Europe will exist if Europeans want it to, and so the first step is mutual understanding.

This magazine aims to be a small and worthy contribu-tion to such a noble desire. We communicate, we know each other, we work together, and we make a dream come true together. Because dreams are possible. Be-cause it is impossible to improve reality without dreams.

JOSE MIGUEL GARCÍA LABIANOHeadmaster IES BAIX CAMP, REUS, CATALONIA

D’altra banda, l’educació està en boca de tots. To-thom parla dels canvis que s’han operat en els siste-mes educatius europeus, en la crisi de resultats de molts d’aquests sistemes; tothom parla dels joves, però potser ha arribat el moment de que parlin els jo-ves. Aquests és la funció bàsica de la revista: ha de ser l’expressió de la realitat de cada centre, una finestra oberta a l’aire fresc, ha de ser la veu dels estudiants.

Tot això, sense perdre de vista la dimensió euro-pea del projecte. La revista és una aportació modes-ta a un projecte històric, la construcció europea . Però aquesta construcció no pot venir des de dalt, no pot ser imposada. Europa existirà si els europeus així ho volem i el primer pas és el coneixement mutu.

Aquesta revista pretén ser una peti-ta i digna aportació a tan noble desig. Ens comuniquem, ens coneixem, treballem junts, cons-truïm junts un somni, perquè els somnis són possibles, perquè és impossible millorar la realitat sense somnis.

JOSE MIGUEL GARCÍA LABIANODirector IES BAIX CAMP, REUS, CATALONIA


IES BAIX CAMPHi there! We are the Press Club of IES Baix Camp Janire Tomey (aged 13), Estefania Car-dona (13), Ampa-ro Andrea Herrera (13), Lorena Are-valo (13), Judith Millán (13), Lixuan Feng (15), Ana Mer-cado (16), Tere Moreno (16), Merce-des Florencio (16), Maite Silvera (17) and Alba Terán (17). As you can see, we are all girls. In the Press Club the-re are different nationalities such as Uruguayan, Chinese, Colombian and Argentinitoan.We meet every Wednesday after school to work on G@t it ! We always have time to work, to exchange opi-nions, to learn quite a lot, to laugh… Oh, yeah, believe us when we say we always have a great time! We are very happy to welcome all of you to take part in this European project because G@t it involves all of you. Do not hesitate! Contact us and make your voice heard!

UMBERTO SORACE MARESCA

Here we are! As you can see our Press Club is mostly female but the few boys ( we don’t know why) are quite happy for it! We are 16-18 and attend the 3° and 4° class.We are divided in sub-groups accor-ding to attitudes but we work toge-ther, exchanging ideas, opinions and above all, enjoying so much!We meet every Wednesday afternoon with our teachers and discuss with them on the different aspects of the magazine.

That’s the Editing group: Vitaliano Mancuso, Marian-tonietta Scalese, Marilena Placido, Luana Durante, Patrizia Mancuso, Valentina Greco, Federica Argirò, Emanuela Fa-biano.

We are the Graphics and Pho-tos group: Simona Santangelo, Jessica Tomaino, Roberta So-luri, Consuelo Marullo, Elet-tra Nigro, Jessica Cosenti-no, Roberta Monteverde, Carmela Fratto, Veronica Santaguida, Giusy Critelli. We love art and design. We work with photos and pictures.We prepare articles, translate them, make research on Internet.

We are the P.R. group: Giusy Scalise, Mariantonietta Scalese, Roberta Mon-teverde, Luigi Teti, Angela Barberio. We take contacts with other schools and local institutions.

G@t It reporters

IES BAIX CAMP

Do you want to know more about our reporters? Read carefully and you’ll know about us!

The editing group of Umberto Sorace, Calabria, Italy.

The Public Relations of Umberto Sorace Maresca, Calabria, Italy.

The Graphics and Photos group, Italy.

ADIYAMAN ANATOLIAN HIGH SCHOOL

We are the Press club of Adıyaman Anatolian High School .We meet every Friday and Saturday after school.We spend a wonderful time working together. All members in our group are very glad because they can contribute to this European project. Sıla Nur Kumru (15), (16), Gazihan Kolat (16), Eda Hazal Arbun (15), Cu-mali Aydın (17), ayşe Akın (14), Filiz Baykuş(16) and our coordinator tea-cher ErcanYücetaş

COLLEGE JOSEPH LAGROSEILLERE

Hi !We are the press club of Martinique.As you can see on the photo, there are plenty of us !Latouche Leslie (14) ; Emilie Bous-quet(14); Céliane Romany- 14 (the dictionary of the group !); Annie-Claude (14); Jehan-Fabien Denis-Jean(14); Gaetan Joly (14), July Myr-til (14); Rachelle Renard (14); Youri Melicine (14); Ayla Mongès (14); Ra-chelle Drané (14); Julie Sylvanise (14)(our secretary !).Vincent, Johnny, Yanis, Alexis, Cora-lie, Anthony, Mélissa, Mathias, y Wi-lliam help us as well.We meet every Tuesday with the Spa-nish teacher, and every Thursday with the English teacher. We speak about the project, we exchange ideas and write the articles.We are very happy to be working with you!

LISE-MEITNER GYMNASIUM

On the photo you see our group of the school project ‘’Lise Meitner Press Club’’ with our two teachers, Mrs Mack and Mr Pfeifer. On entering the 12th school year in Germany, you must choose a so-ca-lled seminar subject. You also have


to write a longer scientific homework called seminar paper. A lot of teachers presented diverse seminar subjects, for example ‘’De-sign’’, ‘’Computer Science’’ or ‘’Hu-man Biology’’. We all chose ‘’’Comenius press club’’ because we are interested in the En-glish language as well as in writing ar-ticles and meeting new people from different countries.

V LICEUM OGOLNOKSTALCACE

JAKUBA WEJHERA

Hi everybody. We are the Press Club members. For now ther are 9 of us but as you can see there are quite a few people still hesitating about joining in. We think it’s a matter of time before they sign up. We meet together with our English teachers Mr. Lukasz Maj and Mr. Michal Obrocki who help us correct mistakes!We meet every week on Thursdays at 3pm after the lessons. We are very happy and excited to be in the pro-ject. Members:Karol Sroka: ‘I’m 17. The project is a good thing and I’m really glad I can take part in it’Bartosz Lokaj: “I’m a tall, blond hai-red guy with grey eyes. My passion is music: Metal and all bloodbathes things, Jazz (especially Beop), Rock and Blues. I also like reading books and watching good films.’Maciej Gryglewski: ‘I live in Bolszewo, a village near Wejherowo. I like rea-ding books and horseriding.’Asia Leyk: “I live in Luzino. I’m 17. I spend a lot of time in school. I work in my free time. It’s all my life’Patrycja Lipska: “I’m 17. As far as I’m concerned the Comenius Project is a great opportunity to get to know people from other countries and their culture, traditions, interests.’Barbara Szymanska: “I’m 17. I’m a second grade student. I consider the Comenius Project an interesting way of interaction between young people who study English. It’s a great oppor-

Members of the Press club of Adiyaman School, Turkey.

Press clubs


Occasionally some other pupils join us and write articles with their teachers according to the current happenings.

tunity for students to develop their practical learning skills by doing tasks connected with the magazine.’Magdalena Muzyka: “I have decided to participate in this project because I like making new friends, especially from other countries. I was in this kind of project earlier. I think that exchange lets us know cultures and people from other countries. I belie-ve it will leave just nice memories and will widen our skills a lot.Aleksandra Taciak: “I have decided to participate in this project because I’ve already been in this kind of ex-change. This is an amazing opportu-nity to make new friends, learn about foreign culture and get to know how ordinary day of teenagers in other countries look like. That kind of pro-jects largely widen our skills at com-municating in foreign language, teach a lot of new and sometimes suprising things. Aleksandra Tempska: “I’m in-terested in the Comenius exchange because I would like to get to know other cultures better”

COLLEGE FRANÇOIS MAURIACOpen on Mondays and Thursdays from 12:25 to 13:25, the Press Club welco-me all pupils interested in writing ...For the time being, we are 13 jour-nalists, only girls, helped by 2 adults. Each of us has her own temper but helping each other and working toge-ther is a priority so there is always a good atmosphere.We offer articles and interviews, which are mostly published each term in our paper journal which is sold 50 cents. Other articles are posted on the school ejournal : www.ejournal.fi/mauriac

VECHTDAL COLLEGE

Anyone interested can join the Press Club.

Written by Cémentine Maille, Marine Letourneur, Coralie Jouary, Aymée Bonvarlet, Mélanie Hétru, Valentine Dupuy and Léa Cabrol.

The Press Club of College François Mau-riac invites you to visit our e-journal:

www.ejournal.fi/mauriac

Here is our editorial team: from left to right: Vera, Janet, Jenet, Anouk and Jazmine, standing at the back Roy.

ZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLA

BESSENYEI GYÖRGY

Survey results


As you probably know, the main goal of G@t it is to provide our students with an opportunity to speak their minds, a meeting point where to find any kind of information they feel in-terested in and share ideas and ex-periences with their schoolmates and students from all over Europe. To do so, we needed to know their inter-ests. What better way to start than with a survey just about their likes? This survey was handed out to a num-ber of students from ten different

What is next?survey results from all schoolsAll the data from the survey will be a driving force to the development of the next issues of G@t it.

Here are the results of four of the ten countries participating in this project:

countries and meant the first step to let their voices be heard. The results showed pupils are mostly interested in leisure-related topics. Fashion and affective relationships are also among their own faves, whe-reas they don’t go in for more serious subjects such as politics or economics. It’s interesting to note that actually the choices from students in different schools are quite alike. Although all of them got the chance to add more topics they felt close to, most ruled

out our porposal and stated that the given subjects were enough. Needless to say that all the data from the survey will be a driving force to the development of the next issues of G@t it. Here are the results of 4 of the ten countries participating in this project.


InterviewLA LECTORA“Me gusta conocer culturas y mentalidades diferentes”

PERFIL

Andrea SchindlerEdad: 25 años.Lugar de nacimiento: Regensburg, Baviera (Alemania)Idiomas: Alemán, inglés, francés, español y un poco de catalán.Hobbies: viajar y leer lite-ratura fantástica. Esquiar, kickboxingMúsica favorita: Pop rock y música clásica.

Estados Unidos durante algunos años, pero también me gustaría vivir un tiempo en África o Japón.

¿Por qué? Me gusta conocer menta-lidades, costumbres y culturas dife-rentes. Como turista no ves mucho de eso. Hay que vivir en un país para entenderlo y entender a la gente.

¿Qué encontraste diferente en los EEUU en comparación con Europa?Muchas cosas. Los estadounidenses tienen un pensamiento muy diferente sobre algunas cosas. Para mí lo más raro era que se puede conducir a los 16, votar y luchar por su país a los 18, pero no beber alcohol hasta los 21.

¿Cuándo estás en EEUU te sientes más europea que cuando estás en Alemania? Si, mucho más. En mi High School éra-mos seis almunos de Europa. Yo y otra chica de Alemania, una francesa, un belga, y dos españolas. Aunque tenía-mos culturas diferentes, no parecía-mos tan diferentes en comparación con los americanos.

¿Y en Reus? En Reus me siento muy alemana.

¿Has viajado mucho? He visitado muchos países en Europa

¿Cuáles? Austria, Italia, España, Por-tugal, Francia, Holanda, Bélgica, In-glaterra, Chequia, Hungría, y Malta .

¿Has visitado otros continentes? Viví un año en EEUU.

¿Qué hacías allí? Cuéntanos tu ex-periencia. Participé en un programa de intercambio. Viví con una familia anfitriona y fui a una High School. Era una típica alumna estadouniden-se. Tenía clase cada día, jugué en el equipo de tenis de la escuela, ob-tuve mi diploma y fui a mi “gradua-tion”. La experiencia más chula fue el “prom”, la fiesta de graduación. Era como en las películas. Llevaba un vestido bonito, bailamos toda la no-che y lo pasamos super bien.

¿Te gustaría conocer otros conti-nentes como África, Oceanía o Asia?Si. Me gustaría ver todo el mundo. Mi objetivo es viajar lo más posible y así también conocer gente y culturas di-ferentes.¿De todos los países que has visita-do en cuál te quedarías a vivir? En

¿Crees que existe un sentimiento europeo que identifica a todos los que vivimos en este continente? El sentimiento europeo existe, pero ten-go la impresión de que es más intenso que algunos lugares que en otros. Por ejemplo, el sentimiento europeo es mucho más fuerte en Alemania que aquí en Catalunya. Quizá en unos 100 años habremos desarrollado un sentimiento tan intenso como el de quiénes viven en América y se sienten Latinoamericanos o similar al de los estadounidenses por su país.

¿Qué estereotipos tenías de España antes de venir? ¿Se han confirmado?Los esterotipos españoles que existen en Alemania son que todos los espa-ñoles son vagos, hacen la siesta, salen mucho de marcha que y los chicos son muy machistas. No se han confirma-do, pero la verdad es que yo tampoco creo en estereotipos. No tiene ningún sentido generalizar. Cada persona es diferente y tiene su carácter.

Andrea con sus alumnos en clase de alemán de 4 ESO en el instituto Baix Camp, Reus.

The European Feeling


¿Crees que el estereotipo de que los alemanes son algo “cabezas cuadra-das” es cierto? Puede ser que algunos alemanes sean “cabezas cuadradas” pero como ya he dicho antes, no creo en estereotipos ya que todo depende del carácter de cada uno.

¿Qué te ha traído a España?Estoy estudiando para ser profesora de inglés, español y alemán como lengua extranjera. Para aprender idiomas es bueno pasar un buen tiem-po en el país donde se habla y tam-bién es muy interesante conocer las costumbres del país.

¿Te fue fácil aprender español? En la universidad aprendí gramática, pero cuando realmente aprendí a ha-

¿Qué música se escucha más en Ale-mania? Americana e inglesa. La gen-te no suele escuchar música alema-na. Algunos grupos cantan en alemán pero los grupos que cantan en inglés tienen más éxito, como Tokio Hotel.

¿Cuál es la mayor diferencia que has encontrado al vivir en España res-pecto a Alemania? Muchas, pero a lo que más me cuesta es acostumbrar-me al horario de las comidas porque es muy distinto. En Alemania la gente desayuna a las 7, almuerza a las 12 y cena a las 6. Aquí en cambio, la gente come a las 2 y la mayoría cena a par-tir de las nueve de la noche. Y a parte de los horarios, ¿qué más destacarías? La gente es más abierta que en Alemania.

“El sentimiento europeo existe, pero es más intenso en algunos lugares que en otros.”

blar fue cuando estuve dos meses en Barcelona porque podía practicar con gente del país.

¿Qué te impulsó a ser profesora de idiomas? Me gustan los idiomas y creo que es bueno poder comunicarse con personas de otros países. Siendo pro-fesora puedo ayudar a los alumnos a poder comunicarse.

¿Qué te parece Reus? Reus me gusta porque es una ciudad pe-queña y se puede ir a todos los sitios an-dando. También me gustan mucho los edi-ficios modernistas.

¿Te gusta la comida catalana? Sí, me gusta mucho. La comida española en general me gusta mucho. Es muy dife-rente a la cocina alemana.

¿Cuál es la comida tradicional de Baviera? Schweinebraten mit Knödel. Un guiso de carne de cerdo. Es la tí-pica comida del domingo. Toda la fa-milia va a casa de los abuelos y ellos lo preparan toda la mañana. Pero ¡no cada familia alemana lo hace!

¿Qué diferencia ves entre las escue-las alemanas y las españolas? El sistema educativo es muy diferen-te. Aquí todo es más informal, por ejemplo, en Alemania los alumnos no tutean a los profesores.

¿Qué piensas de este proyecto que integra a distintas escuelas de di-

versos países euro-peos? Me parece una idea fantástica. Ayuda a conocer gente de di-ferentes países y así también a entender diferencias. Hay que conocer las diferen-cias para reducir este-reotipos y prejucios.

Un mundo sin prejucios sería un mun-do mejor. El proyecto ayudará a los alumnos a entender diferentes cultu-ras. Es muy importante en el mundo de hoy.

ENTREVISTA REALIZADA POR LOS ALUMNOS DE ALEMÁN DE 4 ESO,

IES BAIX CAMP, REUS

“G@t it! ayudará a los alumnos

a entender diferentes culturas. Es muy importante

en el mundo actual.”

SímbolsEl cercle de 12 estels de la bande-ra europea simbolitzen els ideals d’unitat, solidaritat i harmonia en-tre els europeus.

L’himne europeu és una part de la Novena Simfonia de Beethoven. Per a l’últim moviment d’aquesta simfonia Beethoven va musicar el poema “Oda a l’alegria” de Frie-drich von Schiller. Quan s’utilitza la melodia com a himne d’Europa no té lletra, però representa els ideals de llibertat, pau i solidaritat que representa Europa.

Sabies que .....Com a col•lectiu la Unió Europea és qui més contribueix en el món a ajudar a altres països.

Només 15 dels 27 països de la Unió Europea han adoptat l’euro com a moneda pròpia.

Origen de la paraulaEuropa deu el seu nom a un mite de l’antiga Grècia. Europa era una princesa fenícia de qui Zeus es va enamorar bojament. Per a segres-tar-la es va convertir en un brau de color blancransformat en brau, va seduir i portar cap a l’illa de Creta.

La Unió Europea Superfície: 4,324,782 km²Població: 499,021,851 habitantsDensitat: 114 habitants per km²27 països membres 23 llengües oficials

UNITS EN LA DIVERSITAT

DebatComenius, pARE DE L’EDUCACIÓ MODERNA

Qui era Comenius?J. Amos Comenius va nèixer l’any 1592 a Nivnice, aprop de Uhersky Brod, a la antiga Txecoslovàquia. Va ser un important filòsof, professor, reforma-dor i ha esdevingut una de les grans personalitats de la República Eslova-ca, de Txèquia i de tota Europa. Al llarg de la seva vida va treballar en diferents països com ara Polònia, Ho-landa, Anglaterra, Suècia i Hongria.

Educació per a una vida millorComenius considerava que l’educació era l’aspecte més important per a gaudir d’una vida millor. Va elaborar un sistema pedagògic i científic ino-vador, basat en un concepció panso-fista de l’educació. Entre les seves obres destaquen: La Didàctica, Orbis Pictus (el primer llibre amb dibuixos per a aprendre llatí), La porta oberta a les llengües, L’escola com a joc i Informatorium de la llar d’infants.La concepció de la seva filosofia es basa en la tesi “OMNES-OMNIA OMNI-MO” que vol dir: TOTHOM-TOT UNI-VERSALMENT”. Defensava una dimen-sió pansofista (sabiduria universal) de l’educació en què totes les persones havien de ser educades per a tot allò de cabdal importància per a la vida.

THE IDEAL TEACHER... by Leslie Latouche y Rachelle Drané, Joseph Lagrosilliére, MARTINICA

“El buen maestro es aquel que sabe soportar pacientemente la ignorancia de sus estudiantes y al mismo tiempo disiparla con eficacia” J. AMOS COMENIUS

LE PROF IDEAL1. Aimable tu seras.2. Les contrôles tu ne donneras pas.3. Les devoirs tu oublieras.4. Manger en classe tu permettras.5. Bavarder tu obligeras.6. Les portables tu autoriseras.7. Les bonbons tu partageras.8. Le carnet tu ne prendras pas.9. Les bonnes notes tu distribueras.10. Les piercings tu accepteras.

THE IDEAL TEACHER1. To students you shall be kind.2. No test you shall give.3. Homework you shall forget.4. Eating in class you shall allow.5. Chatting in class you shall require.6. Using cellular phones you shall authorize.7. Candies you shall share with students.8. On our report books you shall not write.9. Good marks you shall deal out.10.Piercings you shall accept.

EL PROFE IDEAL1. Amable serás.2. Evaluaciones no darás.3. Los deberes olvidarás.4. Comer en clase permitirás.5. Charlar en clase obligarás.6. Los móviles autorizarás.7. Los caramelos compartirás.8. En los boletines nada escribirás.9. Buenas notas distribuirás.10.Los piercings aceptarás.

de l’educació segons Comenius era arribar a conseguir la pau mundial; les escoles i el sistema pedagògic ha-via de contribuir a l’establiment d’un món més feliç i millor per a tothom.

Per a educar i ensenyarComenius considerava la docència l’ofici més noble de tots. Va criticar els mètodes basats en el càstig i les amenaces perquè aquests només pro-duïen por en els alumnes i limitaven la seva creativitat i capacitat de rao-nament.Segons Comenius l’aprenentatge ha-via de ser comprensiva i no exclusi-vament memorística. També deia que els professors no havien d’avançar matèria si els coneixements bàsics no havien estat clarament assolits per l’alumne.ARTICLE ENVIAT PER Združená stredná škola, Rep. Eslovaca

El món en imatges (Orbis Pictus), J.A. Co-menius. Es tracta del primer llibre escolar il.lustrat de la història de la pedagogía, 1658.FOTO: Escola BESSENYEI GYÖRGY, HONGRIA

J.Amos Comenius, pare de la Pedagogia moderna i precursor de l’educació audiovisual.

Comenius proclamava que totes les persones tenen una aptitud innata pel coneixement i que per tant tothom, rics i pobres, nois i noies, havien de tenir dret a anar a l’escola.

Tallers d’humanitat per la pauComenius pensava que les escoles havien de ser “tallers d’humanitat”, el punt de partida de l’educació per-manent per poder arribar a una cul-tura humana universal. La finalitat



DebatUn debat de fa 400 anys

“A la meva època, els pares no jugaven cap paper a l’escola. Els problemes de casa es trac-taven a casa i els de l’escola a

l’escola.”Una veïna de Reus, 77 anys

“Entenc que educar ho fa tothom en el moment que pot; tant ha d’educar el pare a casa, com el professor a l’escola, com l’avi quan pas-seja el seu nét. En tots els moments es pot donar i rebre

educació.”JAUME SUGRAÑES

Professor de Llatí i Grec

“Els pares t’han d’ensenyar a ser persona. Aquesta és la primera base de l’educació. Els professors són els qui ens

donen coneixements.” DIEGO YUNQUERA, 17 anys

Estudiant 2n BAT Social

Estic d’acord amb el senyor Comenius: L’educació co-

mença a casa.JOSEP ANDREU

Professor de Matemàtiques

“L’educació hauria de ser un model que contemplés tots els aspectes de la persona ajudant a créixer i madurar l’alumnat i desvetllant la seva actitud crítica davant la vida.”

JAUME SUGRAÑESProfessor de Llatí i Grec

“Educació és una paraula molt polisèmica i difícil de definir. Entre moltes coses, l’educació és també allò que de vegades passa als insti-tuts, tot i que jo diria que és més aviat ensinistrament i ensenyament, no educació.”

GERMÀ LÓPEZProfessor Llengua

i Literatura Catalana

QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ? “L’educació és l’art de fer germinar les llavors inte-riors que es desenvolupen en cada individu; no per in-cubació, sinó a través de l’estimulació amb oportunes experiències, variades i riques i sentides sempre com a

noves, fins i tot per qui les ensenya.”

“L’educació és allò que molts alumnes no tenim.”

REDOUANE KASSEMI, 17 anys Estudiant de 1r BAT Científic

“La formació integral d’una persona: conducta, actitud i

coneixements acadèmics.”ANTONIO OLMEDO

Professor de Ciències Socials

“Els professors i les profes-sores cobren per educar i ho

haurien de fer.”ALBERT HURTADO, 18 anys

CF Gestió i Administració

“Si els valors i normes no es-tan assimilats des de casa, el professor s’haurà d’estar tot el dia educant i això influeix negativament en els resultats acadèmics. Avui dia sovint ens hem de dedicar a educar i no queda temps per a ensenyar”

CARME MADICOProfessora d’Anglès

“Tanto padres como profe-sores son responsables de la

educación de los jóvenes.”JEAN CLAUDE BARST

Padre y enfermero (Martinica)

“L’educació hauria de formar persones de forma integral per a ser ciutadans com cal.”

MARC SEDÓ, 26 anys Llicenciat en INEF i futur professor

“Hem de diferenciar entre educació i ensenyament. Educació és una tasca que no comprén només els profes-sors sinó també la família i la societat. Una altra cosa és l’ensenyament; la transmissió

de coneixements.”CINTA MARGALEF

Professora Ciències Socials

“Tant pares com professors s’encarreguen d’orientar i d’ensenyar als seus fills o als seus alumnes, de com actuar amb educació davant de per-

sones i situacions” MIRIAM APARICIO CANTERA

Tècnica en Integració Social (TIS)

“Els primers que ens ensenyen educació són els pares. Els se-gons, els professors, però tot això no serveix de res si no-saltres no posem de la nostra

part.”BRYAN ALBIÑA

i VÍCTOR DE LA CRUZ, 14 anysEstudiants de 3r ESO D

Ja ho deia el senyor Comenius...

QUI SÓN ELS PRINCIPALS RESPONSABLES DE L’EDUCACIÓ?

“L’educació ha de començar a casa. Els pares són els primers educadors”J.A. COMENIUS

“L’educació comença a casa. Però avui dia els pares són fora de casa treballant mol-tes hores. Si no hi ha ni diàleg entre pares i fills, com hi pot

haver educació?”ESTEBAN JIMÉNEZ i PEP LÓPEZ (PAS)

PAS de l’IES BAIX CAMP

“Els nostres fills passen mol-tes hores sols a casa mirant la tele o a Internet. La famí-lia avui dia ja no té l’impacte educacional que tenia en al-

tres temps.” PARE d’alumne (ITÀLIA)

“Abans els pares tenien més interés en la vida escolar dels seus fills que ara. Tinc una filla de 7 anys i no tinc ni temps de llegir amb ella o d’ensenyar-li coses noves. Recordo que la meva mare sí ho feia amb mi quan jo estu-

diava.” PARE d’alumna

en edat escolar (POLÒNIA)

“Avui dia la responsabilitat de l’educació recau sobre els professors perquè els pares tenen molts problemes a la feina i no tenen gaire temps

per als seus fills.”OLA, Estudiant, 17 anys,

(POLÒNIA)

“Uns ulls ben oberts, unes orelles ben sintonitzades, un tacte sensible, una ment oberta de bat a bat i sobretot, una ànima captivada que vol

ser lliure.”JOAN GUTIÉRREZ,

Pedagog i Educador Social

“D’algun lloc de l’Àfrica és aquesta sàvia sentència: “Per a educar a un nen fa falta tota

la tribu.” JOSÉ MIGUEL GARCÍA

Director de l’IES Baix Camp

Debat


“A mi em van ensenyar de ma-nera memorística. Abans es donava molta importància a la memòria i ara cada vegada es treballa menys la memòria.Un exemple clar d’això és que estan sortint moltes joguines per a entrenar la memòria. La memòria és important però també ho és saber relacionar conceptes i pensar sobre ells.”

XAVIER MAGRANÉ, 47Professor d’Educació Física

“La meva época era memorís-tica: llistes interminables de reis gots, o recordo que tenia un professor, que era capellà, quan jo estudiava batxillerat que agafava un punter i sobre un planisferi i et deia: “ara recorre el món” i tu havies d’anar dient-li tots els golfs i estrets del món continent per continent. Ara s’ha passat d’un memorisme pur i absurd que ens feia aprendre com a lloros i sense comprendre a un abandonament de la memòria a la práctica educativa actual.I si tu no memoritzes coses,

què recordaràs?Estic a favor d’un ús racional de la memòria. És una capa-citat del nostre intel.lecte. Si no la fem servir s’atrofiarà.”

GERMÀ LÓPEZProfessor de Llengua i Literatura

Catalana

“Ens fan aprendre conceptes, excepte a filosofia, l’única as-signatura on ens fan pensar.”

NATALIA GARCIA, 16Estudiant de 1r BAT

“A l’escola pretenen que pen-sem, una altra cosa és si no-

saltres ho apliquem o no.”NÚRIA LÓPEZ, 16

Estudiant de 1r BAT Social

“A mi m’agradaria que els professors ens ensenyessin co-neixements desenvolupats per ells mateixos, en comptes de recòrrer sempre al llibre, és a dir, preferiria un ensenyament

de collita pròpia. Ens ensenyen la lliçó com cal, però nosatres acabem me-moritzant perquè ens resulta més fàcil. De fet a l’hora de l’examen, si no recordes allò que has memoritzat, no te’n saps sortir. Per això seria mi-

llor saber pensar.”PABLO MOLINA, 1r BAT Cientific

“A l’escola només m’ensenyen conceptes, però no a pensar.”

ROGER MASIP, 16Estudiant de 1r BAT Científic

“De vegades ens sobrecarre-guen de conceptes sense en-senyar-nos quina utilitat pràc-tica tenen. De vegades ens ensenyen coses que només re-cordes per al dia de l’examen i ja està. Crec que en moltes matèries falta ensenyar-nos a

pensar.”PAU ORTEGA, 162n BAT Tecnològic

SOBRE L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE ...“Una educació apropiada no consisteix a omplir els caps del jovent amb un munt de paraules, frases i idees que provenen d’autors diferents, sinó a obrir la porta del món real exterior a l’enteniment i l’aprenentatge dels nostres alumnes; així aconseguirem que de les se-ves pròpies idees, del seu propi raonament aparegui un torrent que flueixi de la mateixa manera que les fulles,

les flors i els fruits brollen de l’arbre.”J. AMOS COMENIUS

“Hi ha problemes de disciplina perquè alguns profes es passen d’estrictes i altres es passen per massa tolerants. El mateix passa amb els alumnes; alguns són massa despreocupats i al-tres es preocupen massa. No

hi ha terme mig!”SERGIO GARCÍA MARCOS,

15 anys 3r ESO D

“L’escola actual ha fracassat en el tema de la disciplina. Els alumnes tenen la sensació que poden fer tot el que vulguin sense ser castigats. Cal que pares i professors construeixin connexions positives amb els seus fills i alumnes basades en

el respecte.”PARE d’alumne

POLÒNIA

“Cada professor ha d’intentar fer interessant la seva as-signatura. Quan jo anava a l’institut, sempre suspenia Física, però gràcies a un pro-fessor a qui agradava molt la seva feina i sabia fer classes interessants, va començar a agradar-me i la vaig acabar

entenent!”PARE d’alumne de 7 anys

POLÒNIA

“L’escola ens hauria d’ensenyar a desenvolupar habilitats per a poder pensar sobre totes les coses i no només a memoritzar. Però la major part de l’ensenyament es basa només en la memoritza-ció de regles i conceptes. Això no serveix de res perquè acabem

memoritzant sense entendre res només pels exàmens.”ESTUDIANT de SECUNDÀRIA, 17 anys, ITÀLIA

“Cuando yo estudiaba, nos pe-gaban por cualquier razón. No defiendo el castigo corporal, aunque creo que de vez en cuando es neceario en casa. Los profesores tienen muchos problemas para conseguir que los alumnos respeten su au-toridad. Creo la disciplina se consigue a través de la comu-nicación, respeto mútuo y los castigos, de vez en cuando.”

JEAN CLAUDE BARSTPadre y enfermero (Martinica)

“Quan jo estudiava, tot era memoritzar, però ara aques-ta manera d’aprendre ja està passada de moda i no es prac-

tica a les escoles actuals.”PARE, ITÀLIA

SOBRE LA DISCIPLINA...Cal trobar un camí que permeti ensenyar de manera efectiva i agradable alhora. Cal ensenyar sense repres-sió. La por i la violència no afavoreixen l’aprenentatge, només encubreixen les mancances del professor i/o

educador.

“La societat ha canviat i tam-bé els mètodes educaius. La disciplina ha de ser entesa no com una llista de normes ex-terna que cal respectar, sinó com un compromís acordat i compartit. Intercanviar punts de vista personals i raonar han esdevingut la manera més eficaç d’interaccionar amb els

alumnes.” PROFESSOR de Escola

de Cicles Formatius (ITÀLIA)

“Hi ha profes que demanen tant i a canvi donen tan poc!”EDINA TÓTH, ANDRÁS SÖRÖS,

BERTALAN BARTA Alumnes de Secundària

HONGRIA

“Sovint els professors pensem que la disciplina és una condi-ció de l’aprenentatge, encara que sembla més raonable a la inversa: l’aprenentatge és qui

facilita la disciplina.”JOSE MIGUEL GARCÍA

Director Ies Baix Camp, Reus

Sóc un incondicional de la famosa frase d’Einstein: “L’ensenyament ha de ser de tal manera que pugui ser rebut com el millor regal i no

pas com una amarga obligació”

JOSÉ MIGUEL GARCÍADirector de l’IES Baix Camp

Opinió


Zsolt Mester, alumne de l’escola hongaresa Bes-senyei György, opina so-bre qüestions relatives al món de l’educació.

Qui hauria de responsabi-litzar-se de l’educació?

Tothom té dret a adquirir uns coneixements i rebre una educació. No obstant, avui en dia en molts casos no aprofitem aquesta opor-tunitat i no li donem la sufi-cient importància a aquest dret que tenim. Els mitjans de comunicació, la influèn-cia dels amics sobre els adolescents i les coses que

veiem dia a dia creen uns esquemes als nostres caps que fan que l’educació no tingui la importància que mereix. És deure dels pares fer que els seus fills canviïn aquesta visió, els guiïn i els ofereixin l’ajuda que ne-cessitin. El que està clar és que, al cap i a la fi, bàsica-ment tot depèn dels indi-

“Tothom té dret a tenir coneixements i rebre una educació”

vidus i la seva voluntat de canviar. A més a més dels individus, els professors te-nen un paper important en les opinions i perspectives dels joves.

Sobre l’ensenyament i l’aprenentatge

Tothom té alts i baixos i això passa també amb els estudiants. Uns estan més interessats en les ciències, uns altres són millors en humanitats. La major part dels estudis consisteixen en memoritzar i entendre uns temes, pero desafor-tunadament aquest tipus

d’ensenyament memorís-tic només fa que alguns alumnes es recordin d’uns continguts concrets durant un curt període de temps. Al final se n’obliden. Per això és normal que els ex-perts busquin mètodes per motivar el cervell a em-magatzemar unes dades permanentment. Una mare

va afirmar, “Quan jo estu-diava, l’educació es basava en la relació i les normes existents entre diverses matèries. Avui els estu-diants han d’estudiar no-ves i moltes més matèries meticul·losament. Compa-rat amb els meus temps, penso que els joves reben gradualment més pressió any rere any”

La disciplina i el comportament La disciplina s’ha convertit en un dels pilars dels nos-tre sistema educatiu. Fa temps, el càstig físic sobre la canalla suposava un èxit segur. Però aquells temps han passat i cada cop menys famílies utilitzen aquest tipus de mesures, i si ho fan, la majoria de ca-sos no acaben amb un final feliç. Des de llavors, el nos-

tre sistema legal ha anat evolucionant i hi ha hagut un munt de debats sobre la possibilitat i l’efectivitat d’aquests càstigs a l’hora d’educar els infants. Les escoles poden castigar amb uns resultats acadèmics negatius a aquells alumnes que no compleixen les nor-mes, però poc poden fer per canviar la personalitat

d’aquests mateixos indi-vidus. Per aquest motiu, els pares normalment són els assenyalats ja que la personalitat d’un nen/a majoritàriament és reflex de com han estat educats. Està clar que anem can-viant, però... a millor o a pitjor? Potser caldria fer una ullada enrere.

“Les escoles poden castigar amb uns resultats acadèmics negatius a aquells

alumnes que no compleixen les nor-mes, però poc poden fer per canviar la personalitat d’aquests mateixos

individus.”

“Els medis de comunicació, la influència dels amics sobre els ado-lescents i les coses que veiem dia a dia

creen uns esquemes als nostres caps que fan que l’educació no tingui la im-

portància que mereix. ”

Zsolt Mester, 17 Bessenyei György High School, Kisvárda, Hongria

“Bàsicament tot depèn dels individus i la seva voluntat de canviar. ”

Contribution


OLPC (One Laptop Per Child) is an education project initiated by Nicholas Negroponte in 2005. A former MIT professor he has been lea-ding this project full time for the last few years. So what is OLPC? As the name suggests, it’s about giving one laptop to every kid in the third -and first- world. Lately, his project has been known as the “one-hundred laptop project”, because that’s the price that he in-tends to sell his computer to governments. This computer will be exclusively distributed by the government to the kids and teachers,

for free. This is the key to the success of his project. He says that this is the only way to reach the kind of volumes that will lower the prices enough. To obtain such a low price, the computer has to have certain characteristics, quite uncommon for normal computers.

But this isn’t a stri-pped-down toy com-puter, he insists. In fact,,the computer, which exists and has already been distri-buted, is quite an im-pressive machine: it’s very small, of a size of a single book, very solid (it won’t break if the kid drops it), it contains no moving parts (the most fra-gile parts of a com-puter), weighs a bit less than a kilogram, can run many programs, including games, has got a battery autonomy way larger than any laptop on the market, can be recharged by hand or cheap solar panels, has got a camera and mic, can support both very hot and very cold temperatures and last but not least is fully equipped with wireless con-nectivity. This last feature is one of the many innovations shipped with the OLPC. Because the project has to deal with zones almost deprived of internet connectivity, the OLPC features what is called a mesh network: each com-puter can receive and emit wireless internet it in the same time for another computer thanks to its two antennas. This way, kids close to wireless signals

SPECS• Approximate dimensions:

242mm×228mm×32mm;• Approximate weight: 1.45KG

with LiFeP battery; 1.58KG with NiMH battery

• Battery Capacity: 22.8 Watt-hours (LiFePO4); 16.5 Watt-hours (NiMH);

• Configuration: Convertible laptop with pivoting, reversi-ble display; dirt- and moistu-re-resistant system enclosure; no fan.

• CPU clock speed: 433 Mhz; • 256 MiB DRAM memory• Storage: 1024 MiB flash me-

mory• Drives: No hard disk drive• 3 USB 2.0 ports• Mesh Wireless network• Video camera: color camera;

640×480 resolution at 30FPS• Mic and speakers• 7.5” Dual-mode TFT display• Screen: 152.4mm × 114.3mm;• Resolution: 1200 (H) × 900 (V)

resolution (200 DPI);

Khairat school , Khairat-Dhangarwa-da Village, Maharashtra, India

A real project, with thousands of computers all over the world

Solidarity


can send them to his friends a few hundreds meters from them, who will send them to their friends a few hundreds meters etc. This way several villages can be connected thanks to a singe internet connection. Furthermore this works even when the computer is off. This creates an ad-hoc mesh of connected teachers and pupils, who can send files to each other, draw simultaneously on a virtual white board, exchange messages, etc. All this is based on state-of-the-art Open Source software, providing a huge amount of free software, and the freedom to create and modify software for one’s own needs. Another great feature is a double screen, which can be used either as a normal screen or as a black and white ebook reader with a very low power consumption. As you can see, all has been thought for harsh conditions, with modest characteristics, which makes it a realistic project.

Nicholas Negroponte insists that “this is not a computer project, this is an education project”. To those who say that children in third world countries need food, not computers, he answers that his project can change these coun-tries in a much deeper way than subsidised food can. In fact, when you start connecting people they find their own way of taking care of themselves. Kids can share information and knowledge and find new ways of helping themselves and their families with the help of teachers and other kids. Fields experiments have shown that kids knew instinctively how to use the computer, and even started to create some simple programs with a software creation tool included in the computer. Sharing knowledge can increase their self-confidence ten-fold and in the same time provide them with new ways of thinking.

Nicholas Negroponte is neither an utopist nor a billionaire. He pretends that this is possible because he knows both the dynamics of computer sales and tho-se of large non-profit organisations. He has contacted many governments and has started distributing his computers. He had another peculiar idea: the Give One Get One program. The idea is simple: someone in the first world buys two computers, gets one and the other one goes to a child in the third world. This operation, which took place on Fall 2007 in the US, got a tremendous success with more than $2M donations per day for more than 90 days. For this Christ-mas he launched the second edition of the Give One Get One Program. Right now, the computers are sold $200, which is more than the projected $100, but will decrease with volumes.

While this is a fantastic project for third world countries, one can think of it for the first world as well. In fact, not all children in Europe or the US have their own private computer, easy to use and to carry to school. This project could find its place in European countries, where furthermore the price for the governments would be relatively much cheaper. Let’s hope that our leaders listen to what Nicholas Negroponte has to say about computers and education, and hope for the best. Not to mention that the more countries adhere to the program, the more the price will drop for all countries including third world ones. Help yourself, you’ll help others!

As for now, on an individual scale, rush and get yours now, helping a kid in the third world! Buy one for your child, talk about it at school and in the family!

Contributed by Stéphane MOR (stephanemor.com)

Links:The project´s main web site: http://laptop.orgSome nice pictures of the kids http://flickr.com/photos/olpc/The “Give One Get One” program http://www.amazon.co.uk/gp/product/B001LDQWJIA presentation video ttp://www.ted.com/index.php/talks/nicholas_negroponte_on_one_laptop_per_child.html

Quibdo - Chocó - Colombia

UN Palestinian Camp,December 4th 2008

Ulaanbaatar, Mongolia

A preview of XO 2, the next computer of the project

Altos de Cazuca, Soacha,Cundinamarca, Colombia

Getting to know...


AROUND THE WORLD in 1o CELEBRATIONS

CHRISTMAS IN CALABRIA“A Strinna”One of the most popular Calabrian tradi-tion is “A Strinna”(la Strenna), that cons-tists of offering small gifts to our relati-ves or friends. This custom dates back to the Roman period when it was a sign of prosperity and joy to offer some bunches of green branches, cut from some woods dedicated to Strenia the goddess of fortu-ne. Later the branches were substituted by some apples or dried figs and the name Strenia changed into Strenna. During the Christmas period some bag-pipe players called “Strinari” play and sing popular Christmas melodies, wal-king around the villages and when they

vity has the central part. On the Christ-mas Eve, at midnight the head of family or the grandfather puts the Holy Child in his hands and each member of the family kisses him, before laying him down in the manger.Everything into the representation of the Nativity, has a symbolic value: the cows-hed represents poverty; Joseph is the intellect: rather than being jealous and repudiating Marie he accepts God’s will. The cow represents the principle of ge-neration (it is the symbol of fertility in Egypt), the sexual strength; the donkey represents the lower human personality and nature.Their presence into the crib is very impor-tant: Their breath is life. They blow on the Jesus Child, and heat him with their breath like God has blown spirit(life) to the first man .

CHRISTMAS & NEW YEAR’S EVE IN GERMANYA big family celebrationChristmas is a big family celebration in Germany. Normally, you get your presents on the evening of the 24th of December. The following two days are spent with the rest of the family (grandparents, etc.), because they are public holidays.On Christmas Eve many people go to Christmas worship in their churches. Af-terwards, there is a big dinner and when it’s finished you spend the rest of the night enjoying your new gifts.There are two typical kinds of Christmas dinners: Type one is a traditional meal with something like goose or other kinds of roasts, potatoes and vegetables.Type two is a simple meal with sausages and potato salad.

Typical Christmas SymbolsOf course, we have the typical Christmas symbols, too: a decorated Christmas tree, many candles, Santa Claus, snow (even if it’s fake snow), bells, etc. And, surely,

Fireworks for New Year’s EveNew Year’s Eve is pretty different from the traditional, contemplative Christ-mas. Many people celebrate the end of the year (and the beginning of the new one) rather with their friends than with their family. To pass the time till midnight people play little games and –most of the time- they’re just eating, because there is a dinner chosen which can take seve-ral hours (you’ll just eat little servings of everything, so you have to keep eating for a while). Before midnight everyone goes outside to get ready for the fireworks. Then the countdown starts. When the old year is over, people wish each other a good New Year and then the fireworks be-gin. The last firework isn’t, of course, the end of the celebration, in fact, the party will sometimes go on till dawn and that’s why the next day is kind of quiet, because everyone is still asleep.

knock at doors people invite them to come in and they play their song in front of your Crib in honour of the Holy Child ;then they wish them prosperity and pea-ce and they receive a “strinna”, usually “nu’mustacciolo”, a typical cake made with honey or “na’crucetta” a sweet made with dried white figs, filling with almonds or walnuts.

The CribOur greatest tradition is Making the Crib. Every family builds its own Crib using wood, paper, carton or cork. Shepherds, craftsmen, farmers in clay are placed in a small pastoral scene where the Nati-

Bagpipe players “Strinari”

Decorated Christmas Tree and candles, , typi-cal symbol in most Germany and most Euro-

pean countries.

From a very remote time, an aspect that identifies each culture is the celebra-tions. Due to religious or spiritual reasons, in order to look back in time or just because celebrating is a good excuse to gather and share with your near and dear ones, knowing a culture also implies getting to know why, what, how and when they celebrate. This article, based on the contributions by the students who cooperate in this project, serves as an example of the cultural richness of

Europe and the whole world.

Des de temps remots, un dels aspec-tes que ha identificat cada cultura són les celebracions. Per motius re-ligiosos o espirituals, per a recordar o simplement per tenir una bona ex-cusa per a reunir-se i compartir amb els més propers, conèixer una cultu-ra implica també saber per què, què, com i quan celebra. Aquest article, realitzat a partir de les aportacions dels alumnes del projecte, ens con-vida a conèixer la realitat cultural

d’Europa i del món.


Sinterklaas in HollandWho is Sinterklaas? Sinterklaas is the Dutch name for Saint Nicholas (271 AD-343 AD). St. Nicholas was a bishop of the Greek Orthodox church who lived in Myra in Ana-tolia which is now called Turkey. According to the legend he saved his town from starvation, he re-vived three dead children and he offered dowries to very poor girls. Sailors started believing in St. Nicholas because three sailors swore that he had calmed a very rough sea when they were at sea and in trouble because of bad weather conditions. Celebrating Sinterklaas in Holland In Holland the name given to St. Nicholas is “Sin-terklaas”. The Dutch people believe that Sin-terklaas comes from Spain because they probably heard the original story from Spanish sailors. In Holland St. Nicholas rides on a white horse. In the Netherlands Sinterklaas arrives in his steamboat from Spain on the 17th of November. There are many songs about his arrival. After he arrives with his white horse and his helpers he goes all over the country and is televised as well. When Sinterklaas arrives in Amsterdam, he begins his tour at the Dam square. All the children gather in the square and Sinterklaas shakes their hands and his helpers throw lots of sweets into the crowd.What children and parents do at home? From the 18th of November the children in Holland start singing Sinterklaas songs in front of their chimneys at home. Every evening the children put carrots or apples in their shoes and a bowl of water for Sinterklaas’s horse. Children believe that Zwarte Piet climbs into their homes every night through the chimney to take the food put and drink that has been placed by the kids. Saying goodbye to SinterklaasAfter December 5th Sinterklaas goes back to Spain on his steamboat.The children hopefully got the presents that they were longing for and are now happily waiting for Christmas. Usua-lly, children get a few hours off in the morning of December 6th. School starts a little later and they have a few hours to play with their new toys.

CHRISTMAS IN POLANDA kind of magic

Patron saint of sailors as well as the city of Amster-dam. St. Nicholas is now a very old man. He has a white flowing beard and has a long metal staff. He wears a hop’smiter (regal looking head-dress) and

a red cape.

Christmas in Poland are one of the most important periods in the year. Members of families that live away from each other meet and spend a few days together. For some of them it’s the only chance to do it. We can feel a kind of magic in the air when the snow is falling, the lights on the christmas tree are shining and the tasty dishes are waiting to be eaten. Mommys prepare twelve traditional dishes, mostly made of fish. Kids always look forward to get the gifts that usually wait under the christmas tree. They are sure that Santa Claus brings them all every year. There is a tradition to leave one empty plate for an unexpected guest.

Time for fun

El Tió de Nadal i la nit de cap d’any, CATALONIAPer Judith Millán Iglesias i Lorena Arévalo Turrillo 2nB, IES Baix Camp, REUS

El Tió de Nadal és una tradició de la mitologia catalana. El Tió consisteix en agafar un tronc, decorar-lo i la nit de Nadal cantar-li una cançó, fer-lo cagar i al cap d’uns segons apareix un regal. Com ho celebrem a casa nostra?Una setmana abans de Nadal col·loco el Tió al menjador; posem damunt una manta petita i un barret del Pare Noel. I cada dia li donem una mica de menjar i al cap d’una estona ja no hi és. Que curiós!La nit de Nadal per ser exactes el 24 de desembre ens ajuntem tota la famí-lia per fer cagar el Tió. Els més joves agafem un bastó i ens posem a cantar la cançó típica mentre li donem cops de bastó. I al cap d’uns segons mirem sota la manta i ens trobem molts i molts regals. Per acabar un bon sopar i una estona de diversió.

La nit del 31 de desembre ens reunim a tota la família a casa dels avis. Preparem un bon sopar, després, uns minuts abans de les dotze de la nit ens asseiem a la taula i engeguem la televisió i tots preparats amb el raïm i...comencem el compte enrere pel nou any. Una vegada acabades les campanades ens aixequem i ens felicitem l’any nou, que esperem que vingui ple de felicitat i alegria.

other cultures

In Poland, Mommys prepare twelve traditional dishes, mostly made of fish.

The New Year’s Eve is always a loud and full of fun night. We welcome the new year with noisy and colourful fireworks, drinking a toast, wishing the best to each other and partying until morning. Some people might be sad during that night, be-cause of the end of a good year, but some of them hope the following one will bring them something better. It’s a time for fun and memories at the same time.

Getting to know...


NAVIDAD en las antillas, MARTINICAPor Julie Sylvanise, Leslie Latouche LESLIE LATOUCHE (3ème2),

Céliane Romany, Ayla Mongès y Mathias Pancrate, Collège Joseph Lagrosillière

Si usted viene a Martinica para Navidad, ¡no se olvide de su traje de baño!Aquí, hace un buen tiempo soleado y se puede aprovechar el magnífico espectá-culo que ofrece la naturaleza, como los cañaverales floreciendo y los arbustos que se vuelven blancos como la nieve en diciembre. Los llamamos « Fleuri-Noël», y toda la naturaleza se agita con alegría en el viento.Navidad es la ocasión para reunirse y festejar en familia.Tenemos una mesa grande ocupada con una multitud de platos típicos de las An-tillas: morcilla (¡de las Antillas!), “em-panadillas rellenas con carne de cerdo”, jamón de Navidad (glaseado con piña), “frijoles” especiales que se guisan para Navidad (Pois d’Angole), guisado de cer-do de Navidad y ñames.También comemos cosas “menos antilla-nas” y “más europeas”: “foie gras” (de Francia, pero también lo hacen en Mar-tinica), salmón ahumado (¡de Noruega ¡), pavo con castañas ... Y no hay que olvidar el sabroso “shrub” de Navidad, el ponche de coco y el licor de grosellas para el aperitivo. No tenemos un postre particular para Navidad, pero a la ma-drugada, podemos comer el famoso “chocolate” con “un bollo” delicioso que llamamos “Pain au beurre”. Pero no sólo comemos sino que también cantamos, bailamos, en las casas adornadas con muchas luces y guirnaldas, belenes y árbol de Navidad que es generalmente el pino europeo pero también tenemos nuestro árbol de Navidad típico: el “filao”.

Arriba, a la izquierda, flor de caña. A la derecha, el Filao, árbol típico navideño de Martinica.Debajo, a la izquierda, típico guiso Navideño de carne de cerdo. A la derecha, el Shrubb, licor de Navidad. A partir de octubre ya preparamos aquel licor típico de Navidad. Durante una semana, se pone a secar la cáscara de 5 o 6 naranjas. Luego en el ron van macerando, al sol, las cáscaras de

naranja secadas, con canela, nuez moscada, azúcar, vainilla. ¡Se consume con moderación !

NUESTROS « VILLANCILLOS »Por Rachelle Renard y July Myrtil

A partir de finales del mes de noviem-bre hasta el día de Navidad, solemos cantar canciones de Navidad entre amigos y familiares. Entonces resue-nan los “Ti-bois”(instrumento tradi-cional), tambores y palmadas. Entre los estribillos más conocidos: Michaud veillait, Joseph mon cher fidèle, Dans le calme de la nuit, etc… Aquí tenéis versos de un típico villancico antillano:

Michaud veillait (bis) La nuit dans sa chaumière,

Près du hameau (bis)En gardant son troupeau,

Le ciel brillait (bis)D’une vive lumière,Il se mit à chanter :

Je vois, je vois,L’étoile du berger

¡SUGERENCIAS PARA EL AÑO NUEVO!

¿Quieres tener dinero durante todo el año???El Primero de Enero, si una persona te ofrece naranjas o mandarinas, GUARDA preciosamente las pepitas y colócalas en tu monedero!!!!¡Es la riqueza asegurada para todo año!!...

¿Quieres comenzar este año nuevo en un buen pie???Nosotros solemos bañarnos en la mar el 31 de diciembre a medianoche para deshacernos de los pensamientos negativos del año que ha pasa-do!!!… (según dicen los ancianos).

Por Annie-Claude Barst, Emilie Bousquet y Céliane Romany(3ème2)

other cultures


Traditions in our region: ‘KLOATSCHEETEN’. By Tobias Tien, Lisa Meitner Gymnasium, Neuenhaus, GERMANY

One tradition in our region is it to play “Kloatscheeten”. The main season is the winter time. You have got two teams with a fixed order and distance. Then somebody starts the game by throwing a disk (in the shape of a Dutch cheese) made of wood along a street. Then someone from the se-cond team throws the disk. Then it’s the first group’s turn and so on. The winner of the game “Kloatscheeten” is the group which has thrown the disk the longest distance. But the main thing is it to have fun. During the game you also drink beer and spirits and you eat cheese and sausages.When the game is over you go into a restaurant and celebrate there with your friends. The traditional meal to eat after this game is called ‘Grünkohl mit Pinkel’ (green cabbage with smoked sausages and potatoes).

AÏD al-ADHA, La festa del sacrifici

Per Fátima Acharao, Hatim Lajadar i Saadia Loukili, 3r ESO D,

IES Baix Camp, REUS, CATALONIA

Què és?En aquesta època de l’any la festa més im-portant per als musulmans és Aïd Al-Adha, la festa del sacrifici, amb la qual es recorda el moment en què Al.là, segons els Corà, va voler posar a prova la fe d’Abraham i li va demanar en somnis que sacrifiqués el seu fill Ismael. Abraham va acceptar, però en el moment en que estava a punt de sacrificar el seu fill, Déu va aparèixer i li va demanar

que sacrifiqués un corder i no el seu fill.

Quan?El dia de la festa del sacrifici no cau en una data fixa cada any perquè se celebra segons el calendari lunar musulmà, el mes del Do-ulhija, que va d’una lluna nova a la següent. El 2008, per exemple, hem celebrat aques-ta festa el 9 de desembre, però altres anys

cau al gener o al febrer.

Com?És l’època del pelegrinatge a la Meca i tam-bé un dia de gran reunió familiar, però els qui no podem anar a la Meca també la ce-

lebrem.

Nosaltres i la festa del corderNosaltres som del Marroc, però ara vivim a Catalunya i celebrem aquesta festa de la manera següent: Al matí es-morzem pastissos, creps i te. Després, grans i petits anem a resar a la mesqui-ta. Quan vivíem al Marroc anàvem al camp a sacrificar el corder en el nom d’Al.là, però aquí a Reus és el pare qui va a comprar el corder a la granja (un corder val uns 200 Euros) i el sacrifica

allà mateix.“Si vols mirar com ho fan, ho pots fer, però jo prefereixo no mirar perquè no m’agrada veure la sang” ens diu la Fàtima. A la Saadia tampoc li agrada veure la sang però reconeix que “a les

pel.lícules es veuen coses molt pitjors”. Per al Hatim el més important

és la reunió familiar.El pare porta el corder cap a casa i tots comencem a cuinar la carn. Fem cor-der amb cus-cús, tajin de corder, etc. A l’hora de dinar la taula fa molt de goig perquè hi ha de tot. Després de dinar la gent surt al carrer a saludar veïns i família. És també tradició estre-

nar roba nova per aquest dia.

FELIÇ ANY 4707!Per Tere Moreno, 1 BAT, i Lixuan Feng, 3r D,

IES Baix Camp, Reus, CATALONIA

La festa més important per als xinesos és l’Any Nou, entre gener i febrer. És el primer dia del primer mes lunar dura 15 dies. El 7 de febrer

del 2008 va començar l’any 4706. Diu la llegenda que una nit d’hivern, fa molts i molts anys un monstre gran i dolent va destruir un poble xinès. L’any següent el monstre va tornar, però la gent el van espantar amb focs d’artifici de color vermell i fent soroll amb tim-bals i dongs. Des de llavors creiem que el color

vermell porta bona sort i espanta els mals.Uns dies abans de la festa, la gent neteja les cases, les pinta, i llença coses velles Per ce-lebrar aquesta festa es reuneix la família i mengem peix, marisc, i moltes coses bones. Al carrer hi ha balls, danses, i dracs. També els pares donen als fills un sobre vermell “Hong Bao” amb diners. L´últi dia hi ha la desfilada dels fanalets “Yuanixao Jie” i tots els carrers

s’iluminen amb fanalets.

How do you say Happy New Year in different languages?

DIFERÈNCIES ENTRE FESTES I VACANCES

BRASIL / EUROPAPer Kiara Lópes, 3r D, Ies Baix Camp,

Reus, CATALONIA

A Brasil és un país de Sudamèrica on ce-lebrem el Nadal fent el mateix que a tota Europa i a totes les festes: reunir-se amb la família, menjar, fer-se regals, Papai Noel, etc. La diferència principal és que a Brasil a l’hivern no fa fred. El cap d’any

per exemple, el passem a la platja.El que també és molt diferent són les vacances. Les nostres vacances llargues són els mesos de gener i febrer i el nou curs no comença fins principis de març. A l’estiu, però, només tenim 15 dies de

vacances, del 14 al 30 de juny.

Netherlands

Italy

Germany

France

Martinique

Catalonia Reus

Hardenberg

LØognan

Neuenhaus & Uelsen

Sainte-Marie

JOSEPH LAGROSILLIÉRE, Saint-Marie, MARTINIQUE

Our school is called “Collège Joseph Lagrosi-llière”. It was named after Joseph Lagrosillière because he was the mayor of Sainte-Marie, our town, from 1910 to 1936.

He was the founder of the socialist party in Martinique. Martinique is in the French West Indies at the limit between the Caribbean Sea and the Atlantic Ocean. Our school is located on the north Atlantic coast of the island.

From our classrooms we can see the ocean! The school was founded in 1964. Today the number of students is 360, boys and girls.

We are 11 to 15 years old and from around Sainte-Marie. We have about 29 teachers. The school doesn’t have a website yet. The official language in education in Martinique is French but we are lucky because here we can learn Spanish, English, Latin and Creole.

Well, Creole is one of our native languages. We do many more things in our school from

7:30 to 4:30, Monday to Friday!!!

FRANÇOIS MAURIAC, Léognan,FRANCE

The college François Mauriac, opened in 1974, is located in Léognan close to Bordeaux, among wineyards. The famous writer François Mauriac gave his name to our college as he had been living for 21 years in the region. Born in Bordeaux in 1885, he went to Paris in 1906 and became a writer and journalist.

It has 541 students, 277 girls and 264 boys. All the students live in Léognan or villages around. They are between 10 and 16 years old.

The school opens everyday from 8 A.M. to 16.30 PM, except Wednesdays from 8 am to 12.

40 teachers teach Maths, French, History, Geography, Sciences, Technology, P.E. and fo-reign languages.

English, our first foreign language, is com-pulsory. From grade 8 we start learning a se-cond language; we can choose between Spa-nish and Italian. We can also learn Latin or Greek, optional.

Clémentine Maille 3°B, Aymée Bonvarlet 6°C, Coralie Jouary 6°C, Mélanie Hétru 3°Chttp://www.ejournal.fi/mauriac/

IES BAIX CAMP, Reus, SPAIN

Hello! We are students of IES Baix Camp. The name of our school comes from a region from Catalonia called Baix Camp. Our city, Reus, is the capital of this region. Our school was foun-ded in 1922.

We are 1145 students! 442 of them are stu-dying ESO (compulsary education) and the others are studying BAT or Vocational Training. The students of ESO and BAT are between 12 and 18 years old. But do you know what? There are students in Vocational Training that are ol-der than some teachers!

Some students were born in Spain but there are a lot of students from different nationali-ties: Chinese, South-American, Moroccan, Ro-manian...etc.

The official language is Catalan but we learn other languages too: Spanish, English, German and French. In BAT we can also learn Latin and Greek.

Our school opens at 8 a.m. and closes at 10p.m. Do you want to know more about us?

Sergio Reyes, Carolina Ortega, Célia Algua-cil, Adam Boulaich, Eloy Martín, Arnau Mon-tañés. (1 ESO A)www.iesbaixcamp.org

UMBERTO SORACE MARESCA,Catanzaro, ITALY

Our school has that name because its founder and first headmaster Professor Ugo Libri dedi-cated it to his father-in-law “Umberto Sorace Maresca” a great man, who spent all his life helping children in their studies. He wrote in-teresting books on the historical and social as-pects of Calabria. Founded in 1961, it is situa-ted in the south area of Catanzaro, in Calabria, a region in southern Italy.

There are 366 students: 123 boys and 243 girls. The students are between 14 to 19. Most students are from Catanzaro and its suburbs, a few of them come from Morocco. There are about 80 teachers. It is a Vocational School and it offers two main courses: Business administra-tion and Tourism. We study English and French in all classes, and German and Spanish in the tourism classes. School starts at 8.30 and finis-hes at 13.10. We go to school everyday except Sundays.

Marilena Placido, Mariantonietta Scalese, Vitaliano Mancusowww.iis-maresca.it


Who we are BESSENYEI GYÖRGY, Kisvárda, HUNGARY

I study in a high school its name is Bessenyei György High School, in Kisvárda. The school has got this name from 1922. Bessenyei György was a great person who improved the Hungarian culture and education, so we elected him as the school’s deminator.

Now, about 780 students visit the school every day, boys and girls equally. This young people are teenagers, so they are from 15 to 18 years old. They are local, but a lot of students come from the surrounding villages. A lot of teachers are in this school too, about 78 men and women help us in the studying. The stu-dents may select a field of study, we can study on mathematics, informatics, art and science, languages and general divison. We learn lan-guages in the school, for example;Italian, En-glish, German and French, however, our offi-cal language is Hungarian. The lessons start at 7.45 and finish at 13.15, and we have breaks in the different seasons.

Zsófi Kapin 9.ewww.besi.hu.

Turkey

Slovakia

Poland

y

Hungary

Germany

KisvÆrda

Wejherowie

Neuenhaus & Uelsen

Levice

Catanzaro

LISE MEITNER GYMNASIUM,Neuenhaus, GERMANY

Lise Meitner was a very famous woman in nuclear research and physics. She worked to-gether with Otto Hahn, Nobel Prize winner in Chemistry and a pioneer in the field of research on radioactivity. The students of our school could choose the name for the school themsel-ves. The school board decided to choose a fe-male name because of the majority of girls at our school, and to draw attention to a woman who did not enjoy the same kind of fame as her male colleague Otto Hahn. It also emphasi-zes the interest in natural sciences among our students.

It is Neuenhaus. Neuenhaus is a part of the Grafschaft Bentheim, in the north-west of Ger-many. This county in Lower Saxony is near the Dutch border.

Our school was founded in 1968.We are about 1000 students in our school.

Their ages range from 11 to 19. The students are all from the northern part of our county called Bad Bentheim. Some have a long way to school, up to about 25 kilometres!

Including the teachers from Uelsen, a branch of our school in a neighbouring community, we’ve got about 80 teachers.

Our school starts at 7:30 am. It finishes for young pupils at 1 pm and for older students at 3:30 pm.

It offers different studies: natural sciences, languages, social sciences, music and art.

Generally it is common in Germany to learn English as a mandatory language from 5th gra-de. At a Gymnasium everyone has to choose a second foreign language, e.g. French or Latin, which starts in 6th grade. In addition to that every student can choose another language:

Spanish, Dutch or even Japane-se.

www.lmg-neuenhaus.de

ADYAMAN ANATOLIAN HS, Adyaman, TURKEY

The name of our school is “Adıyaman Ana-tolian High school”. The school has got that name because it was the first Anatolian school in Adıyaman so it took the name of the city directly. (Anatolian high schools are special schools in Turkish education system. Our stu-dents have to pass a difficult entrance exam before admitting it.)

It is situated in the south east area of Turkey in Adıyaman city.

Our school is quite modern, it was founded in 1988.

There are 630 students in our lovely school, approximately half of them are boys and rest are girls.Their ages are between 14 to 18. Most students are from Adıyaman and its suburbs, a few of them come from rest of Turkey espe-cially border cities such as Malatya or Maraş. There are about 45 teachers in our school.

We study English in all classes and German in 11 and 12 classes.

The school starts at 8.00 and finishes at the 16.00. The students go to school everyday ex-cept on Saturday and Sundays.

http://adiyamananadolu.meb.k12.tr

ZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLALevice, SLOVAKIA

Our Secondary school of business and servi-ces is in Levice, South-West of Slovakia. With its 120 years old history and 750 students the school is the largest school in the region. It pro-vides wide choice of vocational branches such as a cook-waiter, pastry cook, hairdresser, ma-son, painter, car mechanic, joiner, and plum-ber. Students can choose among the branches which directly end with maturita exam such as a beauty stylist, business and trade in tourists and hotel academy. Students who finish voca-tional study can continue their studies in order to pass maturita exam. Students with various abilities and skills have an opportunity to join different competitions and presentations wi-thin Slovakia in foreign countries commanded by the teachers and trade foremen. www.zssoaslv.edu.sk


V LICEUM OGOLNOKSZTAŁCACE, Wejherowo, POLAND

The full name of our school is Zespol Szkol Ponadgimnazjalnych nr 4 im. Jakuba Wejhera. The school is named after Jakub Wejher who was the founder of Wejherowo, the town we study and some of us live in. A part ofZSP nr4 is V Liceum Ogolnokształcace which is the one participating in the project. We are located in Wejherowo, 50 kilometers from Gdansk. Wejherowo is in the northern part of Poland, within 30 – minute drive from the Baltic Sea.

Our school was founded in 1958, which means it’s our 50th anniversary!

In V Liceum Ogolnokształcace, which is a part of the project, there are 444 students. We have mixed classes so boys study together with girls. We are aged between 16 and 19.

The majority of students come from nearby villages. The rest live in Wejherowo.

There are 68 teachers in the whole school complex.

In V Liceum Ogolnokształcace there are all in all 5 different classes.

Euroclass – German language oriented class. 8 hours a week. Biology and Sport class – bio-logy, German and sport oriented class; Huma-nities class – Polish and history oriented class; Political science class – geography and social studies oriented class; IT class – maths and IT oriented class.

We also have so called ‘Eurogroups’ teaching English, where students have 9 hours English a week. Eurogroup students get prepared for Cambridge Certificates such as PET and FCE.

We have Polish, English, German and Spa-nish classes. We study from Monday to Friday. Everyday lessons start at 8 am and we study for no more than 8 hours so we finish at around 3pm. We sometimes start later and finish around 5pm.http://www.zspg4.wejher.pl/

VECHTDAL COLLEGEHardenberg, HOLLAND

Our school is in Hardenberg, in the north-east of Holland. It was founded in 2000. There are more than 2000 students, boys and girls. The students are 11 to 18 years old. The stu-dents are from Hardenberg and towns and vi-llages near Hardenberg

There are 200 teachers. VMBO, HAVO and VWO (all levels of secondary education). Stu-dents learn French, German, Dutch and En-glish. Our official language is Dutch. School starts at 8.00 and finishes at 15.30.www.vechtdalcollege.nl

Cooking


Empanadillas de NavidadPor Jehan-Fabien Denis-Jean y Youri Mélicine

INGREDIENTES:

250g espinazo de cerdo2 cucharas de vinagre4 cebolletas 1limón3 dientes de ajo2 especiasTomillo1 pimiento1 yema de huevoSal y pimienta Lavar la carne con vinagre .Picarla. Ponerla en una cacerola; aña-dir las cebolletas, el ajo, la sal y la pimienta y el pimiento. Cocerlo todo durante quince minutos; añadir una cuchara de aceite.

Preparar la masa quebrada; rellenar las empanadillas con la preparación de carne.Poner en el horno durante 25 minutos.

INGREDIENTES:1,2 kg de carne de credo200g de panceta3 limones verdesPimiento4 ajos2 cebollasPerejil10 cl de aceite4 cebolla “local”Pimienta, sal, tomillo3 clavos de especias

*Picar las especias : ajo, cebolla, pimiento(chili), perejil, cebolla “local”.*Cortar la carne en trozo; echarle mucho limón.*En una olla con aceite, dejar

cocer la carne a fuego lento.*Añadir la panceta; luego las especias, en troci-tos y removerlo todo.*Exprimir el zumo de limón. Añadir agua. Echar sal y pimienta. Dejar cocer durante cuarenta minutos.¡Y aprovecha el perfume del guisado de Navidad que se desprende por la cocina !

Guisado de cerdo de NavidadPor Julie Sylvanise (3ème2), MARTINICA

CHRISTMAS RECIPES FROM FRANCE

MARTINICA FRANCEBy Clémentine Maille and

Amanda Foucher,FRANÇOIS MAURIAC,

Léognan

For 6 persons (must be prepared the day before)

250g chestnut purée200g dark chocolate

125g butter2 table spoons icing sugar

1 – Melt the chocolate in the mi-crowave for one minute Add the butter cut into dices Stir until the butter is melted2 – Add the chestnut purée. Stir well.3 - Line a cake tin with grease-proof paper and pour the blend into it.4 – Leave in the fridge overnight.5 – Turn out the Yule log in a long dish. Remove the paper. Shape it like a log with your fingers and you can draw lines with a fork.6 – Sprinkle with the icing sugar for the snow effect.Good appetite!

Actualitat


En la visita que vàrem fer els alum-nes d’aquest centre a la Borsa de Bar-celona, nosaltres ens pensàvem que l’edifici seria molt més gran, amb per-sones, discutint-se, cridant, movent pa-pers, etc, però va resultar ser un lloc molt tranquil, no se sentia parlar ningú i només hi havia nombroses pantalles de TV amb una gran quantitat de números.Hi havia en aquest dia molts números vermells que, segons la guia que ens ensenyà la Borsa, indicaven que el valor de les empreses baixava. Si ha-guéssin estat verds indicaria que les empreses augmenten de valor.El color vermell era indicador també de la situació de crisi econòmica que hi ha a escala mundial.

LA BORSA I LA CRISI

LES CAUSES DE LA CRISI

Creiem que aquesta crisi econò-mica s’ha produït per les següents

causes:• Els bancs deixaven diners a

persones que després no po-dien tornar-los

• Les empreses produïen més del que es necessitava

• Es consumia massa

Creiem que aquesta crisi econòmica s’ha produït per les següents causes:• Els bancs deixaven diners a persones que després no podien tornar-los• Les empreses produïen més del que es necessitaba• Es consumia massa

Els alumnes d’aquest curs hem propo-sat tota una sèrie de mesures per evi-tar que aquesta crisi continuï abocant treballadors a l’atur:• S’hauria d’ajudar a les persones i

no als empresaris• Si augmentessin els sous, els tre-

balladors podrien consumir més donant més feina a les empreses i així aquestes contractarien nous treballadors,

Els alumnes de 2n del cicle formatiu d’Administració i Finances de l’Ies Baix Camp i de 1r de Batxillerat de ciències socials acompanyats pel professor Pere Vich davant l’edifici de la Borsa de Barcelona.

Els alumnes d’Administració i Finances ens expliquen com funciona la borsa, analitzen les causes del tema de més actualitat: la crisi econòmica i proposen mesures per a superar-la.

“S’hauria d’ajudar a les persones i no als empresaris i les em-preses haurien de

disminuir beneficis en comptes d’acomiadar

treballadors”

AMÈRICACanadàEstats Units

EUROPAAlemanya

BèlgicaEspanyaEuropaFrançaItàliaHolandaRegne UnitSuïssa

ASIA i OCEANIAHong KongJapó

S&P/TSX SP 500 NASDAQ 100 NASDAQ COMPOSITE DOW JONES INDU.

TECHN. ALL SHARE DAX Xetra BEL 20 Ibex35 FTSEurofirst 80 CAC 40 MIB 30 AEX 25 FTSE 100 SMI

HONG KONG Nikkei 225

-41.75%-42.44%-45.91%-45.50%-36.85%

-51.86%-43.42%-55.22%-41.80%-46.65%-43.69%-49.27%-53.31%-35.52%-33.42%

-51.43%-48.23%

Evolució de les borses internacionals des de Gener 2008

• S’hauria de deixar més diners a les empreses i als particulars

• Les empreses harien de disminuir els beneficis abans d’acomiadar treballadors

Alumnes de 2n del cicle formatiu d’Administració i Finances de l’Ies Baix Camp i de 1r de Batxillerat de ciències socials.

Feature report


Tal dia farà un any representants de 12 escoles europees es van reunir a l’IES Baix Camp, Reus, per a preparar aquest projecte. Us oferim un reportatge fotogràfic sobre com va nèixer G@t it

perquè com ja sabeu: UNA IMATGE VAL MÉS QUE 1000 PARAULES!

G@t it is born!Neix una revista

La Maite tradueix el missatge de benvinguda del director l’arribada al centre dels representants de les escoles. De dreta a esquerra: Mylène (Martinica), Fabienne i Domini-que (França) i Jan Kluch, director de l’escola eslovaca.

SCHOOL TOUR

Visita a les classes d’informàtica. Jan Cees, expert en informàtica de l’escola holandesa, pregunta a la

professora Rosa tot sobre les aules virtuals.

La Marja Ritterfeld, professora d’anglès de l’escola holandesa, suspesa per uns alumnes de 1r BAT.

Visita a la classe d’anglès de 2n de BAT amb el professor Miquel Arcas.

Prep visit


THE GREAT MEETING...

TIME OUT FAREWELL

El Josep Lluís, cap d’estudis de l’Ies Baix Camp fa callar i treballar a tothom - la Maite traduint a l’anglès, la Conxita al francès-, i els professors de tota Europa!!!

Però no tot van ser reunions! També hi va haver visites a Tarraco amb guia en

anglès.

Les italianes, Antonella i Illeana, es retroben amb els seus avantpassats al

Camp de Mart de Tarragona.

Un sopar en molts idiomes.

El Jose Miguel s’acomiada en francès de la Fabienne i la Carme es fa un

tip de riure.La Noemí i la Mylène s’expliquen acudits a l’ajuntament de Reus.

L’Òdena medita en solitari, contemplant el passat històric de Tarragona.

Entertainment

-How do you count a

herd of cattle?-With a Cowculator

- Why can’t a man living in Paris be

buried in the South of France?

- Because he is still LIVING!!!!

This is a story about 4 people named Everybody, Somebody, Anybody and Nobody.

There was an important job to be done and EVERYBODY was sure that SOMEBODY would do it.ANYBODY could have done it, but NOBODY did it.SOMEBODY got angry about that, because it was EVERYBODY’s job. EVERYBODY thought that AN-YBODY could do it, but NOBODY realized that

EVERYBODY wouldn’t do it.

If I name it I´

ll break it:

what is it?

Silence!


TOP 5


MUSIC

Pro Evolution 09Puzzle BubbleThe Sims2Super MarioFootball manager

Tre metri sopra il cieloTwilightHo voglia di teThe Lord of ringsGomorra

EragonHarry PotterTara DuncanTiteufNaruto & other mangas

Harry PotterNote bookA walk to rememberLord of the ringsProperty rites

The Sims PES 2009 Mario Kart FIFA 2009 Need For Speed

GTA The Sims NFS FIFA 2009 Call of duty

Rihanna Pink Katy Perry Britney Spear Cold Play

Britney S Rihanna Justin Timberlake Jay Sean Pink

LostPrison breakHouse MdDesperate housewives South Park

IES BAIX CAMPCATALONIA

RIHANNAAMY WINEHOUSECanto del LocoOreja Van GoghCOLDPLAY

Tv serials

12345

Sin tetas, no hay...FÍSICA O QUÍMICAEL INTERNADOGREYS’S ATANOMYCSI

12345

ComputerGames

BIG BRAIN TRAINERSING STAR300THE SIMS 2FIFA 09

12345

BOOKS

The boy in the stripped...HARRY POTTERTWILIGHTCathedral of the SeaShadow of the Wind

12345

JOSEPH LAGROSILLIEREMARTINICA

SeraniPaille (música local)T.I feat RhiannaLil WayneAkon

12345

Desperate housewivesDr HouseThe SimpsonsGreys anatomieGhost Whisperer

12345

Need for SpeedSims 2Mario KardFinal fantasyPES 8

12345

HARRY POTTERCœur GrenadineDrôle de samedi soirNarniaL’Avare

12345

The Rolling StonesRihannaMetallicaIron MaidenThe Beatles

LostPrison BreakDesperate HousewivesUgly BettyDr. HOUSE

Super Mario BrosTetrisDragon WarriorGuitar HeroMegamania

Da Vinci’s CodeHurin ChildrenDraculaChronicles of NarniaGet on track to FCE

12345

12345

12345

12345

12345

12345

Tiziano FerroLaura PausiniVasco RossiColdplayAvril Lavigne

Dr.HouseGrey’s AnatomyUgly BettyC.S.ISmallville

12345

12345

12345

12345

NCISOne tree hillDesperate HousewivesPlus belle la vie (French)The Simpsons

12345

12345

12345

12345

12345

12345

ZESPOL SZKOL PONADGIMNAZ-JALNYCHPOLAND

UMBERTO SORACE MARESCAITALY

FRANÇOIS MAURIACFRANCE

BESSENYEI GYÖRGYHUNGARY

THE BOY IN THE STRIPED PYJAMAS

A particular story that can-not be told too often. Two boys, two different worlds, one friendship and the Holo-caust as a background. The innocence of two boys in the middle of the cruelties of one of the worst moments in His-tory. A must-read book told by a small boy in an adult world.

SIN TETAS NO HAY PARAÍSO El Duque, considered the sexiest man in Spain at the moment, and Cata, a pretty young actress, are the protagonists of this famous TV series that deals with prostitution dangers. Their love story seems impossible but lots of fans are waiting for a happy ending.

LE MONDE DE NARNIAC’est l’histoire de quatre enfants( deux filles, deux garçons) qui passent à travers une armoire et dé-couvrent le monde magique de Narnia. Un véritable conte de fée !!!


Servitrans (autocars) ......... 1 pàgina sen-cera

CONTINGUTS:

EL MÉS DESTACAT:Reflexions al voltant de la guerra

ON HEM ANAT? La Crònica d’Odisseu

L’avellana és molt sana

DES DE LES AULESTecno amb 3 ERRES

Tastet d’Oficis: Som perruquers!

Microrelats

Fem Música

Intercanvis

I els pròxims números?Resultats de les enquestes

Què passa a l’IES BAIX CAMP?

On va en France Fem paper Anem al tros Tallem cabells

Un Nadal més...Ja arriba un Nadal més

Però ara tot està al revésHi ha crisi a tot arreu

I Zapatero no s’ho creu

Segueix la guerra a l’IranTambé a l’Afganistan

A Àfrica encara i ha famI Obama segueix triomfant

Malgrat tots aquests mals momentsNo faltaran àpats suculentsPolvorons, neules i torronsI al gener a menjar cigrons

Mentrestant a « disfrutar »Que després vindrà el que vindrà

Però si hi fiquem alegriaUn Nadal rodó sortirà

Roger Subirats 2 ESO A


Reflexions al voltant de la GUERRA

El dia 16 de novembre de 1938 va aca-bar, després de 115 dies de lluita, la ba-talla de l’Ebre que és, junt amb la de Madrid, la més èpica de la Guerra Civil espanyola (1936 – 1939) perquè la infan-teria republicana va haver de resistir a les trinxeres o als refugis un allau continuat de bombardejos sense tenir armament per neutralitzar-los, tot i això resisti-ren, amb inferioritat humana i material. La batalla de l’Ebre és una de les que ha tingut més cobertura li-terària però, a la vegada, una de les més qüestio-nades pels propis pro-t a g o n i s t e s republicans perquè no e n t e n g u e -ren com el seu govern els envià a l’escorxador sense disposar de mitjans, sobretot a la “quin-ta del biberó”, integrada per uns 27.000 joves catalans, la meitat dels quals morí. Eren joves entre 17 i 18 anys que Frede-rica Montseny batejà com la “Lleva del

Biberó”. Eren joves que veieren la seva vida truncada en el el pitjor dels casos o mediatitzada per les brutalitats que presenciaren o hagueren de practicar.

70è aniversa-ri a l’IES BAIX CAMP

En celebrar-se el 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre, el Departament de Ciències Socials de l’IES “Baix Camp” s’ha volgut sumar als molts actes de commemoració que durant aquest any s’han celebrat.Els objectius a aconse-guir poden se múltiples:

des de que l’alumnat del centre pren-gui consciència del que ha costat as-solir la pau, la llibertat i la democràcia a reflexionar sobre aquest fet ja que el coneixement de les guerres, pot ser un bon antídot per evitar-ne la repetició.

El Departament de Socials se suma als actes de commemoració del 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre amb l’objectiu de fer-nos reflexionar

sobre el valor de la pau, la democràcia i la llibertat.

Els danys i les pèrdues no compen-saren de cap manera la victpòrua. Famílies destrossades, morts i més morts, una societat, els pobles, un país ferit de mort... això és el que va significar la guerra civil i això és el que continuen sent les guerres.JANET MONREAL AMORÓS 2 BAT B

El més destacat

Les guerres són actuals, estan succeint ara maetix a diversos punts del planeta. Cal recordar les penalitats i el dolor que hagueren de soportar soldats, pares i fills per a valorar la pau en què vivim. En una guerra, tothom perd.PAU ORTEGA 2 BAT A

La Guerra Civil va afectar la meva família directament. Tota la infor-mació que he rebut m’ha ajudat a entendre millor els sentiments d’aquelles persones que la van pa-tir i també de les persones que tinc més properes.MIRIAM GUTIÉRREZ 2 BAT A

Sobre aquestes línies, imatges de diferents moments dels actes de commemoració a

l’IES BAIX CAMP: preparació de l’exposició, conferències i visita a l’exposició.

“Cal reflexionar sobre el que ha costat assolir la

pau, la llibertat i la demo-cràcia. El coneixement

de les guerres, pot ser un bon antídot per

evitar-ne la repetició.”


Una cosa són dades i fets, i una altra molt diferent les vides d’aquelles persones i la seva si-tuació. Vaig sentir ganes de donar gràcies a tot allò que m’envolta i a valorar la sort que tenim els de la meva generacio. ALMA MÁRQUEZ 2 BAT B

Sento un profund respecte pel que fa a la batalla, les agonies i suplicis, però sobretot per com l’exèrcit republicà aguan-tà l’infern que va ser la batalla. M’enorgulleix l’esperit d’aquells combatents que aguantaren per a defensar la seva família. ALBERT RAMOS SAGALÀ 2 BAT A

El més destacat


El meu avi alguna vegada m’havia parlat d’aquesta guerra en què ell va perdre el seu germà de 12 anys. Sempre que me’n parlava se li om-plien els ulls de llàgrimes.EMMA LLESERA GIRONA 2 BAT B

L’impressió que he rebut assis-tint a l’exposició ha estat molt més emotiva que quan s’estudia el tema superficialment a partir d’un llibre.AIDA DOMINGUEZ RAMOS2 BAT B

Mai s’hauria de permetre que un cop militar s’alcés contra un go-vern legal i legítim i molt menys cobrant-se la vida de tanta gent innocent.ALBERTO CASTILLO 2 BAT B

Veure les armes i bombes de les exposicions em feien posar els pèls de punta. A la sortida que vam fer a Corbera, em va impres-sionar moltíssim la frase que re-petia la nostra guia:“En la primera persona que pen-seu es en la vostra mare”ESTEFANIA GÓMEZ 2 BAT B

Ara entenc perquè els avis diuen allò de: “a la guerra es va fer molt de mal i també perquè no ho volen ni recordar i cada cop que senten paraules sobre aquesta tragèdia criden:- Calleu, ja vam patir prou!JOSEP M. CAMARA 2 BAT A

Mai havia vist un tema històric tan a fons. Em va semblar tot molt in-teressant. He sentit que jo era a dins. Quan els companys llegíem aquells testimonis, semblava que fos jo mateixa. La cançó “solda-dos del pantano” em feia sentir les mateixes pors. A l’exèrcit hi havia molta gent jove d’uns 18 anys. Tots pensaven en les seves mares quan sentien temor. AROA HERNANDEZ 2 BAT A

Aquests actes m’han fet reflexio-nar sobre el fet que de vegades ens preocupem massa per coses que potser no tenen tanta impor-tància però que nosaltres les fem semblar més grans del que són. SKARLEN CÉSPEDES 2 BATA

S’ha de tenir un gran sentiment de respecte per aquells que van lluitar. Ara puc entendre la por i la desesperació. STEFAN GORBAN 2 BAT A

La QUINTA DE 2on DE BAT REFLEXIONA SOBRE LA BATALLA 70 anys després

Aquesta guerra em provoca so-bretot ràbia. ASMAEE YASSIR 2 BAT B

Sinceramente no creí que pudie-ra llegar a emocionarme tanto con una guerra que hemos estu-diado tanto en nuestra trayecto-ria escolar. Hasta ahora la había-mos estudiado como una guerra más, pero no había sentido el interés ni la capacidad de poner-me en el lugar de los afectados.GEORGIANA TANTARU 2 BAT B

El més destacat

Fi.

Mare.Llàgrimes.Agonia.

Jove.Tragèdia.Respecte.

Pau.

Desesperació.

Sort.Mort.

Por.

Dolor.



La crònica d’Odisseu:Viatge a Empúries

Els alumnes de BAT i de 4rt d’ESO i el professor Josep Lluís davant l’estàtua d’Asclepi, déu de la Medicina.

Que l'arribada a Empúries s'hauria de fer per mar és una d'aquelles dèries que un va confegint a mesura que hi va fent visites. I, com era d'esperar, enguany vaig continuar afegint llenya al foc. Quantes imatges -penso- no hau-ria captat el Pere amb la seva màquina d'immortalitzar instants des de dalt d'una barqueta, inserits en una mena de zoom cap al passat! Desembarcar allí, a la platja, emulant el que segurament varen fer els foceus! Quina predispo-sició d'ànim més fantàstica no generaria en unes alumnes i uns alumnes ja de per si prou predisposats anímicament a alliberar la seva sensibilitat vers aquells testimonis tangibles del passat! Acostar-se gronxats per les onades cap a aquella munió de pedres hauria d'avivar la passió i excitar la imaginació, desbocant el present en una cursa folla vers

l'aprehensió de l'esperit perenne d'aquella herència del passat.

Imagino l'Alba delerosa per entrellucar l'efígie d'aquell déu que, fins fa poc, havia estat exiliat a les sales del Museu Nacional d'Arqueologia. Quasi sento l'Aura assenyalant l'”stóa” en primer terme i la ubicació de la ciutat romana, al fons, presidint l'encís del lloc! Quasi veig la Laura fitant cada racó de l'horitzó cercant

l'afamat “HDU KOITOS”. I diria que sento l'Alma raonant la significació d'aquestaexpressió, amb subtilesa, amb el refinament aquell dels qui estimem la paraula, mentre la Georgiana l'escolta amatent, fetillada per la policromia argumentativa. Com també figuro el Kevin gestant hi-pòtesis alternatives per a explicar la unió de l'illot, en el que s'assentava la Palaiàpolis grega, amb el continent; o la Míriam, flairant l'aroma d'aquella cruïlla de civilitzacions: hel·lènica, romana i ibera. Neàpolis, Nàpols, Ciutat Nova. Empori, urbs. Ibèria, Hispània. Serapis, Asclepi, Esculapi. I el Camillus

servint Agamèmnon des de la discreció, captat pel gran angular del Pere, en un racó.

Però, bé, com ja deia el poeta: Són mals temps per a la lírica. I, com el vell Alfi, això pensava jo, men-tre l'autobús pujava els últims metres de la rampa que porta a la sortida del recinte.

Jaimikos SUGRaÑESProfessor de Grec i Llatí

Imatges de la visita.

Cardo de la ciutat de la ciutat romana d’Empúries; carrer que l’atravessa de nord

a sud.

On hem anat?


On hem anat?L’Avellana és molt sana Els alumnes de l’Optativa de 1 Eso i alumnes de l’aula d’acollida vam anar d’excursió a la Selva del Camp a plegar avellanes i a visitar la cooperativa. Vam caminar des de la Selva fins a un tros on vam conèixer

L’Ayoub (4t C), la Sara (3r E) i la Lixuan (3r D) esperant l’autobús a

Reus.

I a l’altre costat del banc, el Xiang, el Shengbo i el Yancheng

(3r E).

Vam caminar des de la Selva fins el tros durant UNA HORA!

L’Edgar Pérez, 1r eso B,emocionat amb la collita.

I vam tornar a peu també del tros fins la Selva!

La vida de pagès és molt dura!

El pagès ens explica que cal passar les avellanes pel purgador

per separar-les de les pedres.

Després de tant de treballar de pagesos, vam esmorçar de valent

per a recuperar l’energia.

uns pagesos. Ells ens van explicar com es recollien les avellanes. Ens van en-senyar els materials que utilitzaven; bufador, reco-llidor, rasclet i la senalla. Desprès vam a anar a la cooperativa i vam veure

com separaven les avella-nes de les pedres i del re-buig. El senyor de la coo-perativa ens va donar una bossa d’avellanes torrades i ens va dir que n’havíem de menjar sovint perquè són molt sanes. La Conxi-

Rasclejar no és pas tant difícil!

Ja tinc la senalla quasi plena!

ta, la nostra professora, ens porta a fer visites per a entendre bé els procesos de producció, distribució i comercialització dels pro-ductes.

ALUMNES OPTATIVA 1ri ALUMNES AULA D’ACOLLIDA

Des de les aulesTecno amb 3 ERRES: Redueix, Reutilitza i Recicla!

Vols aprendre a fer paper? Els alumnes de Tecnologia de 1r ESO t’ho expliquen en 10 pasos

ELS 10 PASOS1. Trossejar paper vell

de diari2. Bullir la massa amb

detergent i sabó3. Netejar per a extreure la pin-

tura4. Triturar-ho tot amb

la batedora5. Donar forma

6. Escampar el paper sobre la baieta

7. Premsar i deixar assecar dos dies

8. Estendre sobre plàstics9. Planxar amb planxa

10. I ja està!

L’Ester Ossó neteja el paper triturat per treure la pintura.

5. Donar forma

5. Premsar i deixar assecar Sofía Alessandra, Soraya Mora, Anaïs Siurana i Adrià Chincolla ens ensen-

yen el producte final.

“És la meva assignatura preferida. Abans de fer Tecno, no sabia fer res manualment. Aquí tinc molta llibertat per a

aprendre coses noves.” ESTER OSSÓ, 1r ESO

O vols dissenyar la casa dels teus somnis? El Bryan Palmeiro ens parla del seu disseny

“Tecno m’agrada perquè puc treballar

sol i al meu ritme. Jo vaig fent i si neces-sito ajuda la demano.”

“Això és una maqueta d’un terreny amb casa, piscina, arbres, reixa, porta corre-dera... És la casa dels meus somnis. He utilitzat porex-pan, branquillons, fusta, car-tró i he après a dissenyar i a

tallar amb el cúter”

“El millor de tot és que aprenem a fer coses noves a partir de coses

velles.”

“Quan sigui gran, vull ser me-cànic de desguàs perquè sem-pre m’han agradat els cotxes i

treballar amb peces” Get it! The European Feeling · 35


Des de les aulesTasteT d’Oficis: SOM PerRuquers

Som els alumnes de 3r ESO E. Fem dos Tastet d’oficis. El dilluns a la tar-da anem a fusteria amb la Cristina i aprenem l’ofici de fuster. Ara estem fent un marc de fotos. Ens agrada molt i ens ho passem molt bé. Els pro-fes es diuen Jesús i Pau. El dimarts anem a aprendre perruqueria. Ens ensenyen moltes co-ses que es fan els senyors i les sen-yores per a posar-se guapos: rentar el cabell, posar rul.los, pentinar, fer trenes, fer massatges, fer la mani-cura, tenyir pestanyes, arreglar ce-lles... Ens agrada perquè cada vegada aprenem una cosa diferent. Molts dies ens rentem el cabell els uns als altres i ens pentinem. La monitora es diu Cristina i de vegades l’ajuden la Menchu i una altra Cristina. La nos-tra tutora, la Glòria, també s’ho pas-sa molt bé al tastet.Si voleu saber més sobre el tastet podeu connectar-vos al nostre blog. Us convidem a deixar-hi els vostres comentaris a: somiseremelsmillors.blogspot.com

ALUMNES DE 3r E

http://somiseremelsmillors.blogspot.com

Creació literàriaMICRORELATS

- No puc més... t’ho prometo, ho he intentat, però no puc més...Mentre em deia això li veia als ulls una mirada suplicant que em demanava que parés, que no insistís més, que el deixés anar i li permetés seguir amb la seva vida, però tenia ordres estrictes que havia de complir, era la meva feina, ells m’havien confiat aquella difícil tasca i, em costés el que em costés, ho havia de fer, m’havien advertit que seria complicat i que mai ningú no ho havia aconseguit, però jo estava decidit, tenia por que no em funcionés, però ho havia de provar. Em vaig aixecar i vaig seure a la cadira que hi havia al seu costat, vaig tranqui-litzar-me i amb el to de veu més seré que em va sortir li vaig dir:- Acaba’t de menjar la sopa si us plau.

VÍCTOR PEÑA BILBENY2n BAT A/Salut

Buscava alguna cosa original... Però he pensat que no hi ha res més original que un bocí de paper que et parli. Sorprès? M’ho espe-rava, tots reaccioneu igual... Ho-oola? Bé, ja veig que amb tu tam-poc es pot parlar, com a mínim fins que deixis de mirar-me amb aquesta cara de babau...

MARC GRIFOLL2n BAT

HOLA?

Reina ja sóc a casaaaa. Hola? Reina?...

MARC TRALLERO GARCÍA2n BAT

El Xiang renta els cabells al Tarik. A sota, l’Anna Peña

després dels rul.los.

L’Abdel aprèn a fer massatges observant els monitors.


Experiències inolvidables...

FEM MÚSICA PER LA MEDITERRÀNIA El passat dijous 27 de novembre, la Coral de l’IES Baix Camp va participar en la celebració del desè aniversari de la trobada que es fa cada any per Santa Cecília anomenada Fem Música. En aquesta trobada tots els centres de secundaria participants fan una representació de dues peces vocals o instrumentals i finalment es canten uns cants en comú. Aquest any, però, s’ha fet diferent i ben especial i s’ha volgut fer una cantata on tots els centres partici-pants es trobaven dalt de l’escenari. El motiu va ser La Mediterrània, un mar que tenim una mica abandonat i maltractat. Per tal de concienciar a tots els que ens van escoltar es va explicar una història en la qual mariners de diferents països de la Medi-terrània eren convocats a una illa per parlar del futur del nostre mar i com arreglar aquest problema. Durant la narració que va ser feta per una alumna de l’IES Gaudí, l’immens cor amb més de dos-cents cantaires va cantar diverses cançons mediterrànies: d’Egipte, Israel, Marroc, Grècia, Itàlia, França i moltes més. També hi va haver danses! Tot plegat acom-panyat per musics en directe, alguns encara estudiant que venien de diferents centres de secundària i músics professionals que voluntariament van acompanyar aquest acte. Entre aquests darrers hi havia la professora del nostre centre Núria Giménez.Vam poder apendre moltíssimes coses: com és un assaig amb músics professionals, com podem cantar amb cors diferents, seguir un director (l’Albert Galcerà) a qui ningú de nosaltres no coneixíem però que ens va caure molt bé. En fï, un seguit d’experiencies inoblidables.

GLÒRIA BALDÓProfessora de Música a l’IES Baix Camp

Parlez-vous Français?-Oui! Bien sûr!

E-Twinning

Let’s go to slovakiaAquest és el tercer curs que l’IES BAIX CAMP durà a terme l’intercanvi amb França per els nostres alumnes de 2ESO i 3ESO dins del Projecte d’intercanvi escolar entre alumnes de centres educatius del domini lingüístic català i occità . Aquest projecte consta de tres fases: epistolar, telemàti-ca i presencial, que realitzem amb col·laboració amb les classes de 3ème i 4ème del Collège Saint Exupéry de Bram (Aude).

Aquest any lÍES Baix Camp porta a terme un pro-jecte díntercanvi i de col.laboració amb línstitut Zdruzená hotelová académia, Bratislava a Eslo-vàquia. És un institut que imparteix cicles formatius de direcció i administació démpreses hoteleres. Els alumnes de 1r de BAT del nostre centre practiquen anglès i aprenen sobre la indústria turística i el seu impacte en léconomia dúna regió. Per tot això, fan un ús exhaustiu de les noves tecnologies TIC.

iesbaixcamp-fr.blogspot.com

Voilà une photo de l'échange à Bram de l'année dernière. Nous sommes devant l'entrée du Collège Saint-Exupéry. Certains élèves qui sont sur la photo viendront à nouveau cette année.

El proper G@t it!


Com ja sabeu, aquesta revista ha estat creada per i per a vo-saltres els estudiants i, per tal que els temes tractats siguin del vostre interès, al setembre us vam passar una enquesta on vàreu poder escollir els postres temes preferits.Després de fer un buidat de les vostres enquestes hem ela-borat aquestes gràfiques on en podeu veure els resultats.A l’ESO el tema que més us interessa és el de les aficions i el temps lliure, seguit del dels problemes socials i les rela-cions afectives. Als ensenyaments post-obligatoris aquests també són els temes que més vots han obtingut, tot i que en un altre ordre. Als grans del nostre IES us interessen en pri-mer lloc els temes socials, seguits de les aficions i el temps lliure i les relacions afectives.

FINS EL PROPER G@t it!

I els pròxims números?la resposta... a les enquestes

By the school Umberto Sorace Maresca, Catanzaro, ITALY

IES BAIX CAMP, REUS, CATALONIA www.iesbaixcamp.org

College FRANÇOIS MAURIAC, Léognan, FRANCE www.ejournal.fi/mauriac

BESSENYEI GYÖRGY, Kisvárda, HUNGARYwww.besi.hu

UMBERTO SORACE MARESCA, Catanzaro, ITALY www.iis-maresca.it

JOSEPH LAGROSILLIERE, Saint Marie, MARTINICAV LICEUM OGOLNOKSTALCACE JAKUBA WEJHERA, Wejherowo, POLAND

www.zspg4.wejher.plLISA MEITNER GYMNASIUM, Neuenhaus, GERMANY

www.lmg.neuenhaus.deADYAMAN ANATOLIAN HS, Adyaman, TURKEY

www.adiyamananadolu.meb.k12.tr VECHTDAL COLLEGE, Hardenberg, NETHERLANDS

www.vechtdalcollege.nlZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLA, Levice, SLOVAKIA

www.zssoaslv.edu.sk

B@rtenius

get it! the european feeling - versió ies baix camp - issue 0

Documents