fulls de l'encara núm.5

8/8/2019 Fulls de l'Encara nm.5

1/12

octubre de 2008 nmero 5

LENCARA de consolaci

L encara de consolaci ens serveix quan les coses van malament, per

podrien anar pitjor. Quan el dany podria ser ms gros del que s, sempre

hi ha un encara a disposici.

Els diccionaris i les gramtiques en porten exemples contundents com

aquests del DIEC: I encara bo que ha trobat feina! I encara sort que no enshan encomanat la malaltia.

Sn encares inquietants. Com que no diuen de quina situaci antecedent

parteixen, conviden a imaginar-ne una, que es pressuposa dolenta. Quina

desgrcia deu haver caigut sobre aquesta dissortada persona que

saconsola dhaver trobat feina? De quins perills ens devem haver salvat, si

ens alegrem de no haver contret la malaltia?

Heus aqu alguns encares balsmics especialment tils alhora que

inquietants per a lactualitat: Encara sort que tenim lEstatut. - Encara bo que

celebrem la uni dels derrotats. - Encara bo que ens queden pobres per a

aguantar la crisi. - I encara bo que puguem contar lextinci de la llengua en la

llengua que sextingeix. - I encara sort que ens queda l encara sort msinquietant: Ho tenen tot. Encara sort que no tenen la ra.


2/12

2

SUMARI

OPINI

Entrevista a Alfons Lpez Tena (Part II) .......................................................................................3Alexandre Miquel

On vol Catalunya el senyor Montilla?..............................................................................................7Ramon Vila-Abadal

Els drets lingstics a l'ONU...........................................................................................................8Aureli Argem

Descabdellant la qesti de l'aigua.........................................................................................................9Jordi Bosser

Les opinions expressades en aquestes pgines pertanyen als seus autors.

Rocafort 242 bis, 1er- 08029 BARCELONAtel 93 444 38 05c.e.: [email protected].: www.novesbasesdemanresa.bloc.cat

El nostre treball consisteix en una suma desforos orientats a aconseguir que el poble delsPasos Catalans arribi collectivament, i cadascun dels seus membres ho faci individualment, aassumir que s de natura inalienable el dret que tenim a la sobirania; orientats a aconseguir quecadascun de nosaltres narribi a estar convenut, que tenim aquest dret, i que s inalienable.

Enric Casassas i Sim, President de lANBM (1992-1999)

D.L. 12948 2007


3/12

3

OPINI

Estats Units ha donat suport a totes les independnciesd'Europa i del mn

Entrevista a Alfons Lpez Tena (Part II)

Alexandre Miquel

Fa poc hem pogut presenciar el naixement dun nou Estat aEuropa: Kosovo. Els EUA han abanderat la defensa de laindependncia daquesta naci balcnica. Quins aliatsinternacionals hauria de buscar Catalunya?

Estats Units ha donat suport a totes les independncies dEuropa i delmn en tot el segle XX, des de la primera, que va ser Noruega, fins alltima, que ha estat Kosovo, i estem parlant de dotzenes dEstats. I elspasos de democrcia assentada, i que admeten el principi democrtic, hoapliquen interiorment, com ara el Canad, Sucia o la Gran Bretanya.Aquests pasos donen suport a processos dindependncia sempre que esfacin de manera pacfica.

Per Estats Units potser pensa que, amb la creaci de petitsestats dins de la UE, la debiliten.

Entre altres coses, per aquesta ra. Perqu justament, amb unapresidncia de Bush - que s la presidncia ms desastrosa del segle XX -,malgrat aix, on el president nord-americ s rebut efusivament i demanera clida, de suport, s en aquells pasos dEuropa on Estats Units vadonar suport a la seva independncia. I estem parlant des de Polnia, de fa40 anys, fins a Albnia, que va ser al 1911. Per tant, una de les raons s

aquesta, la geopoltica. s a dir, a partir del moment que tens un projectedindependncia, que es visualitza un projecte dindependncia viable en undeterminat pas, s quan passes a ser un element de consideraci enlmbit internacional. I s quan els altres estats prenen les seves decisionsen funci, per una banda, de la democrcia i les llibertats, i per laltra delsseus propis interessos: que qualsevol estat ja existent no tingui unasituaci de feblesa respecte a laltre.


4/12

4Llavors Catalunya hauria de oferir al mn la seva independnciacom un avantatge per a altres estats?

No funciona aix la cosa. s ms el que diu la dita divideix i vencers, i

per altre, la de lenemic del meu enemic s el meu amic. I per tant, a totaquell que estigui interessat en lafebliment de lEstat espanyol li interessala independncia de Catalunya.

Centrem-nos en la teva ltima iniciativa, Quin s lobjectiu delCentre dEstudis Sobiranistes?

Importar a Catalunya, i al sud dEuropa, una figura angloamericana que sel lobby think tank. Amb un nic objectiu, que s la independncia de

Catalunya i, per tant, posar de manifest quins sn els inconvenients queens genera la situaci de la dependncia. I quins avantatges es generariensent un Estat independent, la viabilitat de la constituci dun Estatindependent dins de la Uni Europea, i els costos i beneficis alternatius decadascuna daquestes figures. Es tracta de posar sobre la taula arguments,dades, raonaments, xifres, i duna manera pragmtica i totalment arran deterra. Nosaltres, el que volem s complementar el que fan els partits i lesentitats cviques, i creiem que faltava aix.

Se sabr trobar els mitjans de comunicaci adients per poderllenar els missatges i inserir-los a la societat?

No tot passa pels mitjans de comunicaci. Hi ha moltes qestions, de fetles ms importants, que funcionen per sota del nivell de percepci quepuguin fer els diferents mitjans de comunicaci. Perqu moltes vegadesleficcia exigeix discreci. I per altra banda, afortunadament, els mitjans decomunicaci a Catalunya sn plurals.

El sobiranisme ha venut la idea que en un hipottic Estat catal

leconomia milloraria. Com s que els empresaris no financienlindependentisme?

Els empresaris s que financien el sobiranisme. Una altra cosa s que aixes faci saber pblicament; ja mhe referit abans a la discreci. I per altra,cal deixar clar que la dependncia del mercat espanyol est desapareixentduna manera molt rpida a partir de lentrada de leuro i de laglobalitzaci. Estem parlant que els nous sectors empresarials - per unabanda perqu sn nous sectors i per laltra perqu sn nova gent, que ja

shan socialitzat en la autonomia i en la democrcia, que tenen ara 35-45anys, - sn aquells que veuen que Espanya no els dona cap mena


5/12

5davantatge. En canvi, els anteriors, sn presoners de lhoritz anterior, enel qual el mercat era el mercat espanyol.

B, el CES t preparat algun estudi en concret? I quin ser el

primer missatge que voldreu posar en circulaci?Nosaltres ja vam comenar, i el primer estudi que vam fer des del punt

de vista jurdic, o poltic, s el desenvolupament del Nou Estatut, en unpunt que no est recorregut, que s la competncia de la Generalitat en lamatria de referndums. Ara sha de fer una llei de referndums alParlament de Catalunya, i per tant, tamb per aprofundiment democrtic,perqu la independncia est lligada a la democrcia. I, per tant, com mscapacitat de decisi tinguin els ciutadans sobre tots els mbits que els hiafecten, ms premies la democrcia directa. Aquesta ha estat la primeratasca. De fet, nhem fet un parell ms ja pbliques que sn: un estudisobre lescanyament fiscal catal, que representa una prdua del 10% delPIB anual en benefici dEspanya, i lesfondrament dels serveis pblics i delstransports; i un altre estudi sobre els tractats internacionals signats perlEstat espanyol, que imposen ls de laeroport de Madrid, de manera queno es pot volar directament a laeroport de Barcelona des de 30 pasos delmn, perqu lEstat espanyol ho t prohibit per tractats internacionals. Itamb, en aquesta lnia, de lestatalitat comparativa, s a dir, quant costaals catalans en lactualitat lEstat espanyol en matria de seguretat, de

servei exterior, de subministrament energtic, i quant costaria en unaCatalunya independent, i la viabilitat daix. Daltra banda, estem fent unestudi, que ja tenim molt avanat: la viabilitat del sistema de pensions enuna Catalunya independent. T ms supervit en matria de pensions queel que suposa la prdua de diners que ara li genera Espanya. Aix ho femde cara, justament a esvair totes aquestes pors. No hi ha perill per a lespensions en una Catalunya independent. Ms aviat al contrari: hi ha perillper a les pensions si continua Catalunya dins dEspanya. I finalment, unestudi sobre un element cabdal, que s la continutat de Catalunya dins de

la Uni Europea, per esvair la temena de la propaganda espanyola Salirde Espanya es salir de Europa. En absolut, aix no s aix. I en aquestsentit, seguirem fent una srie dactuacions tant des del punt de vista dedocuments com dactuacions en altres mbits.

Per aquests missatges, com els introduireu?

Depn de cada cas. Hi ha casos que es fa per la via destendre undeterminat estudi, de fer-lo arribar a les entitats i sectors socials,

empresarials, sindicals, poltics que estan afectats per aquestes situacions. I


6/12

6a vegades que s en relacions internacionals, amb Quebec, amb Esccia,amb Gibraltar, Flandes, Taiwan. I les actuacions prpies de lobby, quealgunes sn pbliques i, daltres, - que sn moltes vegades les msproductives i les ms interessants que, per raons evidents, han de ser

discretes.

Quina s la vostra relaci amb els partits poltics catalans?

Tenim una relaci dinterlocuci fluda tant amb ConvergnciaDemocrtica de Catalunya com amb Esquerra Republicana de Catalunyacom amb les CUP. I tenim una relaci, diguem-ne no fluda (per dir-hoduna manera suau) amb els socialistes. I, ara com ara, Iniciativa perCatalunya ens veu com que el que volem promoure s un govern de CiU i

Esquerra al govern de la Generalitat, cosa que s absolutament falsa i queja ho hem explicat per activa i per passiva. A nosaltres no ens interessa lagesti duna comunitat autnoma espanyola. Evidentment que no s elmateix un govern que un altre, per el nostre objectiu s la independnciade Catalunya, i no pas gestionar una diputaci gran i escanyada com s laGeneralitat de Catalunya. Per tant, en aquest sentit, no som un submar nidEsquerra ni de Convergncia ni de cap sector a efectes de fer un pactenacional per la Generalitat de Catalunya.

Finalment, tagradaria ser president de la Generalitat de

Catalunya?

No tinc pretensions en aquest sentit. El que magradaria seria servir a lanaci catalana independent, i des de casa. Jo en realitat, em passa moltcom a Joan Fuster: que estic en aquestes coses justament perqu emtrobo en una naci escanyada per una altra. Si no estigus en una naciescanyada per una altra, a mi el que magrada s llegir, estudiar... No suna qesti dambici personal. Jo viuria molt ms cmode i molt msfeli i molt ms tranquil no dedicant-me a aquesta qesti, tamb per

raons professionals. En definitiva, si la independncia s bona, s bona pera tothom.

* * *


7/12

7

On vol Catalunya el senyor Montilla?Ramon Vila-Abadal

El M. Hble President de la Generalitat no ha tingut necessitat que el diari

Avuili pregunti "On va Catalunya?" per exposar la seva opini. Ha dit dunamanera reiterativa de diverses formes que tem que Catalunya vagi cap a ladesafecci amb Espanya. Cosa que ell no voldria. Sin al revs. QueCatalunya fos tan ben tractada per Espanya que es trobs molt b enlafecci amb Espanya.

I culpa daquest perill el govern actual del PSOE, partit on ell ocupa un llocimportant en lrgan directiu. I govern, en el qual hi ha dos ministrescatalans del partit del Sr. Montilla, el president del qual ha estat investit

amb els vint-i-cinc vots dels diputats del PSC-PSOE. s ben clar que elSr.Montilla vol que la seva Catalunya, on ha fet la seva ascensi social,econmica i politica, sigui una autonomia espanyola que funcioni molt b.I tan b, que se senti ben lligada a Espanya. All que s greu per a lapervivncia de la naci catalana no s solament que el president de laGeneralitat pensi i parli aix, sin que vulgui seguir, respecte d'aquestaspecte vital per a la nostra naci, el seu lema electoral: no paraules sinfets. Per tant, que miri daconseguir aquesta Catalunya tan lligada, finssentimentaltment, a Espanya. l aix no s tot. El Sr. Montilla ha estat elegit

per una majoria de diputats al nostre Parlament. Uns senyors que, entreuns i altres, tenen la majoria dels vots dels catalans que varen anar a votaren les darreres eleccions al nostre Parlament. I aquests senyors que alnostre Parlament estan d'acord i recolzen la poltica del Sr.Montilla, tenenideals diferents com a partits poltics. Fins i tot nhi ha que sembla quetenen un ideal oposat. Com seria la independncia de la nostra naci.

I si realment creuen que all que intenta de fer el Sr. Montilla no lliga ambel seu ideal poltic, ho tenen molt fcil. A la seva m est destituir aquest

President. Aix no.es fa, ni crec que es pensi fer. Cal pensar, doncs, que,malauradament, la majoria de catalans que, a travs dels seusrepresentants, varen fer President el Sr. Montilla, accepten all que elgovern de Ia Generalitat intenta fer. Smbo i realitat de la decadncia de lanostra naci.


8/12

8Els drets lingstics a lONU

Aureli Argem

En el marc del treball que est duent a terme el CIEMEN per tal que elsdrets lingstics esdevinguin objecte duna Declaraci Universal dels DretsLingstics feta per lONU, vaig tenir la possibilitat de parlar durantlAssemblea General de la mateixa ONU, a Ginebra, el 17 de setembre de2008. A continuaci ve el text de la meva intervenci, adaptada alllenguatge oficial de lONU.

Explica la Bblia que aquells que van intentar construir la famosa Torre deBabel perqu arribs fins al cel, demostrant aix el seu afany de superaci,van fracassar. Perqu aquestes persones parlaven multitud de llenges i noes van entendre. A la seva escala, l'esdeveniment era una metfora d'un

procs de mundialitzaci en el qual va faltar als constructors un respectemutu a la diferncia i a la igualtat. Avui, a l'era de la globalitzaci, lesdiverses llenges existents poden unir-nos o desunir-nos?

Madreo a tots vosts en espanyol, encara que la meva llengua maternasigui el catal, que no s com l'espanyol llengua de treball d'aquestainstituci. L'EBLUL, l'entitat de l'ECOSOC que represento, utilitza com allenges de treball l'angls i el francs. Visc, doncs, segurament com lamajoria de vosts, en un context plurilinge. s factor d'uni el

plurilingisme? Ho s si sabem distingir entre el valor de les llenges coma expressi de la identitat de cada persona i de la seva respectivacomunitat lingstica, i les funcions de comunicaci internacional que tenencertes llenges.

Som al darrer tram de 2008, de l'Any Internacional de les Llenges,proclamat per l'ONU. Qu ha fet el Consell de Drets Humans de l'ONUper celebrar-ho? Opinem que podria pronunciar-se a favor del pledesenvolupament d'una doctrina jurdica sobre el dret a la prpia llengua

que cada sser hum t. Com vosts saben, existeixen llacunes importantsen aquest sentit, de manera que la qesti lingstica s encara invocadaen molts llocs per alimentar enfrontaments o discriminacions, i no perfomentar la convivncia lingstica en pau.

Eren conscients d'aquesta problemtica els centenars d'entitats de lasocietat civil que, l'any 1996, van aprovar una Declaraci Universal deDrets Lingstics, el text de la qual ha rebut qualificats suports pblics iprivats. El seu contingut i intencionalitat, com ja figura en la documentacique els hem donat, a NGO/6, ens serveixen de plataforma per a demanar-

los que, aprofitant l'oportunitat excepcional que ofereix l'actual AnyInternacional. de .les Llenges, elaborin el seu propi document sobre el


9/12

9

dret hum de cada parlant a la seva prpia llengua. Aix contribuiriatamb a frenar la tendncia a la rpida desaparici de tantes llenges,perqu els seus parlants no gaudeixen de la protecci que tindrien si fossinatesos en termes de drets i d'ecologia humana.

Considerem que aquesta responsabilitat incumbeix al Consell de DretsHumans de l'ONU. Perqu, encara que les llenges hagin de ser tractadesen el context de les cultures i, per tant, poden entrar a formar part de lescompetncies de la UNESCO, les llenges no tenen drets; sn lespersones les qui tenen drets lingstics. Per aix comunament distingim bles llenges de les cultures.

En fi, davant l'oportunitat excepcional que els ofereix l'Any Internacionalde les Llenges, els demanem que com a mnim es decideixin a encomanaral seu Comit Consultiu que inici un treball que pugui ser coronat, al msaviat possible, per una Declaraci de l'ONU sobre drets lingstics,complement de la Declaraci Universal dels Drets Humans.

Descabdellant la qesti de l'aigua

Jordi Bosser

Com tothom recorda, la passada primavera es trobava a faltar la plujad'aigua, i en canvi, i precisament per aix, hi hagu una gran pluja de paraulesa tots els nivells - projectes de decisions poltiques, rpliques, decisions reals,manifestacions de protesta, anullaci de decisions, etc.

En un creuament de discursos, sempre hi ha, per totes les bandes, raonsamb una certa capacitat de convicci. Per totes les raons porten unacompanyament de pressupsits i de conseqncies. M'ha semblat que elconjunt tenia prou entitat per entretenir-se a recordar-ho, i gratar-hi unamica, a diferents nivells.

1. El nivell de les observacions

- El Conseller del ram anuncia la construcci d'una canonada d'uns 8 km. perderivar aigua des de la capalera del Segre, amb la promesa de desmuntar-laun cop el problema estigui resolt. Primera sorpresa: un cop gastats diners enmuntar, per qu gastar-los en desmuntar, si n'hi ha prou amb no fer-la anar?

Tant segur era - en un context de canvi climtic - que no caldria fer-la servirmai ms?


10/12

10- Desprs ve l'altre acte del sainet: a travs de la premsa, el govern deMadrid diu que no ho permetr. Fa sentir qui s qui mana; tant li fa quel'aigua del Segre neixi a Catalunya, s'escorri per Catalunya i desemboqui aCatalunya. s com si no hi fos. I quan assumeix la responsabilitat de

resoldre-ho, ho fa entrant en el tema ms relliscs: el transvasament des dela part baixa de l'Ebre, que s el que havia suscitat ms agitaci social unsanys abans. Ms llargada (60km. en lloc de 8) i ms cost - aix s, amb unprecis "nosaltres decidim, vosaltres pagueu". S'arriba a discutir si, passada lacrisi, es desmuntaria. Es diu que no, per ja s prou greu que el desmuntatges'hagus arribat a plantejar seriosament. I per rubricar el sainet, all de "siplou, ja no cal", s a dir fer que l'estructura estigui subordinada a laconjuntura, i l'any que ve, ja veurem qu passa.

- L'nic motiu addut per tirar endevant la incongruncia econmica demuntar i desmuntar era el respecte a un eslgan: el fams "no alstransvasaments!" I s'insistia sobretot en la qesti nominal: que "no era untransvasament, sin una captaci temporal!"

- A l'entorn del mateix eslgan es va reproduir la mateixa gran agitaci socialque en els temps de la lluita contra el gran transvasament de l'Ebre, iprcticament amb els mateixos discursos, sense tenir en compte l'enormediferncia quantitativa, i qualitativa, entre un cas i l'altre.

- Quan el president del govern espanyol va acceptar "estudiar" la possibleaportaci d'aigua del Roine, no em vaig saber estar de recordar que l'any1995 - s a dir 13 anys abans - m'havia passat per les mans un projecte foradesenvolupat, que comportava el bombatge per part de Frana fins a la cota200, i el que estava en qesti era si el descens fins a Cardedeu es feia percanal a nivell lliure o per canonada a pressi, amb possibles derivacionsreguladores o complementries cap a Susqueda, Boadella, etc. En ambdscasos, l'itinerari venia definit amb prou precisi. Cal suposar que des de1995 l'estudi havia tingut temps de precisar-se ms. Qu volia dir "acceptar

estudiar", sin una manera de sortir del pas amb un comproms vague,indefinit i innecessari? L'esment del Roine, per altra part, va tornar a suscitardiverses reaccions arades.

2. El nivell de les reflexions de primera lnia

Al meu entendre, se'n planteja, d'entrada, dues: N'hi ha per tant, amb elrefs dels transvasaments? s lgica la reticncia envers l'aportaci d'aiguadel Roine? Anem-hi a pams.


11/12

11a) N'hi ha per tant, amb el refs dels transvasaments?

Vist des de lluny el problema de l'abastament d'aigua, es veu clarament queno t res d'estrany que les zones on es concentra la poblaci no coincideixin

amb les zones on hi ha ms aigua disponible. En aquestes condicions, eltransvasament d'unes conques cap a unes altres sembla un situaci raonable,sempre que no en resulti un perjudici real per a la zona emissora.

El fet, per, s que aquesta mena de projectes, a l'escala que sigui, semprehan aixecat suspiccies. Per, gratant ms, sempre apareix el fet que el poblede la zona que perdria l'aigua no es fia ni de les limitacions, ni de lescompensacions que li prometen. Aqu es troba, al meu entendre, ms queen els problemes reals, el motiu ms seris per a aquestes suspiccies: la

falta de confiana - fonamentada - que el poble t envers all que li prometl'estament poltic.

b) s lgica la reticncia envers l'aportaci d'aigua del Roine?

Algunes de les susceptibilitats que ha despertat la possibilitat d'aportacid'aigua des del Roine s'entenen molt b; altres no tant. Les que s'entenen bsn les que procedeixen d'un punt de vista contrari a Catalunya, perqu eltenir un important connexi amb Frana podia significar obrir una porta a lacleda, i per tant afeblir la dependncia d'Espanya. Aix ho deia fa temps elministre Borrell, i ho han repetit d'altres fa ms poc. Per precisamentaquesta circumstncia hauria de ser motiu perqu des de Catalunya l'opcies defenss amb fora, en lloc d'entestar-se en una poltica de foment del'autarquia hidrulica, sense alternatives.

3. El nivell de les reflexions de segona lnia

- s lgic, i seris, fer grans muntatges a l'entorn d'un eslgan? Un eslgan,per necessitat intrnseca, ha de ser molt senzill. Per subordinar-s'hi d'una

manera mecnica, al peu de la lletra, s poc congruent, i perills. Gastar msdiners del compte, tot per respectar un eslgan, n's la primera de lesconseqncies. Per deixar de ser seriosos n's una altra, potser msimportant.

El debat pblic que es va generar, a nivell de gent del carrer - sobretot en elmoment de la segona fase, quan es va tractar de connectar la derivaciexistent cap a Tarragona, va venir caracteritzat pel contrast entre lacomplexitat d'alguns temes (concessions no aprofitades, filtracions

corregibles, traat i mida de les canonades, etc.) i la insuficincia de la


12/12

12informaci divulgada. Cosa que portava de dret a reforar el protagonismedels eslgans, i per tant a la incoherncia d'algunes afirmacions.

Una mostra d'aquesta incoherncia s l'abs que es va produir del terme

"solidaritat", que tant ens tiren per sobre en un altre camp, quan es parla delfinanament de Catalunya. Caldria que ning oblids que noms hi hasolidaritat dins la llibertat efectiva de decidir. Acceptar sense protestar unadecisi d'altri que et perjudiqui no s "solidaritat", s "resignaci". Quel'autntic concepte tingui mala premsa no s motiu suficient per a camuflar-lo. Potser seria exagerat promoure la desaparici de la paraula "solidaritat"del diccionari, per el seu mal s hauria de ser denunciat repetidament.

- L'esmentat contrast entre la complexitat d'alguns temes abasta aspectes

jurdics i aspectes tcnics. Tots sn prou importants, per, per raonsprofessionals, estic ms sensibilitzat envers la destraleria habitual en eltractament dels conceptes tcnics en els mitjans de comunicaci (cabals defuites multiplicats per 50, sense explicaci, entre el text interior i el titular,incendis fortuts atributs a "algun" curtcircuit, quan el curtcircuit prpiamentdit s la causa ms improbable, abs de termes com "noves tecnologies" o"sector tecnolgic" com si sempre fossin noves i com si no hi hagus resms, etc.). Perqu darrera les ancdotes concretes hi ha una categoria: lamanca de seriositat. I s prou greu que la manca de seriositat estigui tanestesa.

* * *

fulls delencara nmero 5

Recordem que Els Fulls de lEncara estan oberts a la collaboraci de totsels socis i daltres persones, si sescau - . s lliure la tria dels temes i laseva orientaci, sense oblidar que lespaiament de les publicacions fadesaconsellables temes dactualitat gaire immediata. Conv que lextensi decada collaboraci no superi les quatre pgines.

fulls de l'encara núm.5

Documents