fulls dels enginyers 278 octubre_novembre_desembre 2012

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Concha Zorrilla i Díez

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Jaume Masgrau

Lleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Anna Carrió

Redacció: Anna Carrió, Mònica Acero, Jordi Garriga, Manel

Gastó, Isabel Marquès i Carles Aluju

Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso

Fotografia: Isabel Marquès

Disseny i maquetació: Anna Carrió

Il·lustració: Judit Canela

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no representen l’opinió

dels Fulls dels Enginyers.

12

CALIDOSCOPIAl servei de la biomedicina

INFORMEI Fòrum de l’Enginyeria

EDITORIALJoan TorresPresident de l’AEIC

tenim

opin

ió

fem

inst

itució

vole

m +

som

engin

yers

LA COLUMNADiana NegreCorresponsal a

Washignton

REPORTATGEEls municipis sumen esforços

envers la sostenibilitat

TECNOLOGIA I EMPRESAJohnson Controls. Capdavanters

en la gestió global de béns immobles

PROJECTESolsolar, el sol amb aixeta

26ENTREVISTAJosep Canós“El vehicle elèctric i la mobilitat sos-tenible poden ser un pla tractor de la nostra economia”

04

OFERTES I SERVEISDescomptes i avantatges

ENGINYERIES DEL MÓNLa Torre Eiffel, en construcció

EN FAMÍLIATrobada al Museu del Gas

05

PARLEM ALS MITJANS

Aparicions del COEIC als mitjans de comunicació

16

20

40

52

90

82

18

10

LA COMISSIÓComissió de Construcció 84

ELS NOSTRES EXPERTSFormació teoricopràctica en extinció d’incencis

06 56

08ELS NOSTRES EXPERTSPere GuiuCrònica d’una invasió de Barcelona

ELS NOSTRES EXPERTS

Els plans d’autoprotecció: Quins són els límits?

34

BORSÍAnuncis classificats

88

ARTICLESServeis OcupacionalsEls rols del directiu II 81

DIA A DIATots els actes i jornades dels EIC

58

ARTICLESLa Mútua dels

EnginyersNecessito un assessor

financer?

80

VOLEM +Entreteniments i curiositats86

Joan Vallvé / degà del col·legi

tenim opinió

EDITORIALEDITORIAL

Joan Torres / President de l’AEIC

Des de fa 150 anys els enginyers industrials contribuïm activa-ment al desenvolupament del

país i al seu progrés tecnològic a través d’un model institucional propi format per dos pilars: l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC). Al llarg dels anys, els EIC hem esdevingut un referent per a la societat i per a tots els sectors rela-cionats amb l’enginyeria, però el marc professional en què ens organitzem ha patit alteracions a les quals ja estem donant resposta.Una d’elles és la pre-sentació el passat 11 de juny l’Agència de Qualificació de Profes-sionals de l’Enginyeria (AQPE), on els cinc col·legis d’Enginyeria Superior de Catalunya (Informàtica, Camins, Industrials, Agrònoms i Telecomunicació) vam fer un pas enda-vant per defensar els interessos dels profes-sionals de l’enginyeria i vam sumar sinèrgies per donar respostes

eficients i eficaces que permetin encarar els reptes de l’entorn. Sota el títol del I Fòrum de l’Enginyeria, es va presentar l’AQPE a l’auditori de la Torre Agbar que es va convertir en un espai de debat sobre la situació actual de la professió. Pioners en fundacions d’aquest tipus a Espanya, els enginyers de les cinc branques lluitem per l’emissió d’un certi-ficat que qualifiqui les competències dels enginyers en funció dels coneixements acreditats i de l’experiència professio-nal en les diferents especialitats. Un pas imprescindible, creiem, per homogene-ïtzar i homologar les nostres titulacions i

la nostra experiència a la resta d’Europa. Els enginyers mirem endavant i la pers-pectiva i el suport internacional amb què va comptar aquesta jornada amb convi-dats d’institucions similars a la nostra a Anglaterra, Alemanya, Portugal i Itàlia ens atorga credibilitat i acceptació i tra-jectòria. Una trajectòria que ens permet ajudar als nostres professionals que es veuen forçats a la mobilitat internacio-nal però també en una acció de lideratge de l’enginyeria al nostre país perquè ens reforçar el nostre rol davant de la professió, el mercat, les empreses, l’Ad-ministració i la societat.

L’enginyeria debat el seu futur

JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE2011

El passat 11 de juny la Torre Agbar va acollir la presentació de l’Agència de

Qualificació de Professionals de l’Enginye-ria (AQPE). Els cinc col·legis d’Enginyeria Superior de Catalunya (Informàtica, Ca-mins, Industrials, Agrònoms i Telecomuni-cació) van protagonitzar aquest espai de de-bat encaminat a defensar els interessos dels professionals de l’enginyeria.

SONÒMETRE

Els enginyers es plantegen el seu futurSONA BÉ

El títol d’enginyer industrial, el més demanat per les empreses

Segons dades de l’empresa de treball tem-poral Adecco, el 49% de les més de 750.000 ofertes d’ocupació qualificada que va ges-tionar l’any passat requerien una titulació universitaria concreta. Per primera vegada, l’Enginyeria Industrial és la titulació que més sol·liciten les empreses en les seves ofertes d’ocupació qualificada.

Nova terminal al Port de BarcelonaLa nova terminal de contenedors, anomenada Bar-celona Europe South i gestio-

nada pel grup xinès Hutchinston, ha estat inaugurada oficialment amb la intenció de reforçar la capital catalana com a porta d’en-trada al sud d’Europa per als vaixells proce-dents d’Àsia. Malgrat la seva inauguració, els accessos viaris i ferroviaris directes no s’han començat, tot i que el Ministeri de Foment s’havia compromès a tenir-los enllestits.

SONA BÉ GRINYOLA

Quan els nord-americans vagin a votar aquest proper mes de novembre, ho faran després

d’una campanya electoral centrada més que mai en l’economia; la més cara de la història i una de les més brutes. Com totes les eleccions, aquestes també se centren en les butxaques, però d’una manera més intensa perquè la situació econòmica actual és la pitjor des de la Gran Depressió. L’anomenen la gran recessió i hom la compara amb totes les crisis dels darrers vuitanta anys; una comparació poc feliç perquè si la recessió és greu, la recuperació també. Teòricament, la recessió va acabar el juny del 2009, però la recuperació en aquests quaranta mesos és la més pobre que hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial, tant pel que fa al crei-xement com a l’atur o la construcció. Els motors d’abans no funcionen ara. En part, per la bombolla immobiliària, però també perquè ni el govern central ni els locals volen gastar gaires diners: la prioritat és controlar el deute fede-ral, de més de 9 bilions de dòlars. Per fer-ho, el govern ha eliminat gairebé 650.000 llocs de treball.Els dos candidats a les eleccions pre-senten al país les seves propostes, que responen a filosofies oposades. D’una banda, Obama segueix la línia del seu partit demòcrata, d’orientació keynesi-

ana, i els consells dels que pensen que cal posar diners en mans de tothom per tenir dòlars en circulació. D’altra banda, Mitt Romney també segueix l’escola del seu partit republicà: cal concentrar-se en el creixement, solució indispensable per normalitzar la situa-ció.La diferència entre ambdós porta a plantejaments oposats en un punt molt més important, que és el deute i les obligacions socials del govern, tan astronòmics i tan impagables que tenen la capacitat d’ofegar qualsevol recuperació. Em refereixo a la Segure-tat Social i al Medicare, l’assegurança mèdica per als jubilats. El Medicare és el cas més greu: la medicina nord-ame-ricana és tan cara que qualsevol estada d’uns quants dies a l’hospital costa més que un any de jubilació. Un problema que creix perquè diàriament entren deu mil persones en la jubilació i ho faran durant vint anys.Això ha produït el fenomen Ryan, l’únic que ha fet una proposta concreta tant pel pressupost com pel Medicare. En el moment que Romney el va presentar com el seu candidat a la vicepresidència, Ryan es va convertir en el protagonista de la campanya republicana. La gent ni tan sols sap si Romney té un programa semblant, però els diaris han anat plens tot l’estiu de les propostes de Ryan.

Les eleccions no les ha decidides mai el candidat a vicepresident, però aquesta vegada podria ser diferent: gairebé no sentim parlar del “programa Romney”, però sí de les propostes de Ryan, un heroi per als conservadors republicans,, i un monstre per als demòcrates, que el veuen com l’exterminador dels progra-mes socials.Amb aquest soroll de fons, els milions de votants s’han anat fent les seves idees, especialment el bloc d’indepen-dents que cada vegada pesa més en les eleccions. Les enquestes diuen que la gent no vol canvis en el Medicare ni en la Seguretat Social, però només l’en-questa definitiva, la del 6 de novembre, ens dirà si han cregut les històries de por que presenten els candidats i, espe-cialment, quina de les dues versions.

LA COLUMNADiana Negre

Corresponsal a Washington

Quan els americans vagin a votar

“És completament imprescindible replantejar-se la política de renovables”

L’ALTAVEU

Rafael VillasecaConseller Delegat de Gas Natural Fenosa

FULLS dels ENGINYERS 5

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Formació teoricopràctica en extinció d’incendis: peça clau per a la prevenció i el control

La formació teoricopràctica en matèria de prevenció i extinció d’in-cendis ha de ser un actiu important

per a les empreses i ha de formar part dels plans de formació en matèria de prevenció d’incendis. El primer semestre del 2012 ha suposat un augment considerable en el nombre d’incendis en les indústries. El 20% de les indústries que es cremen sofreixen pèrdues irreparables i l’activitat no es pot reiniciar.*En el disseny i la implantació de les mesures d’emergència, la formació en prevenció i extinció d’incendis constitueix una eina eficaç i imprescindible, sobretot per a aquelles persones que, segons el Pla d’emergència (article 20 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals) o el Pla d’autoprotecció (Decret 82/2010), han d’actuar una vegada declarada l’emergència perquè estan designades com a integrants dels diferents equips d’intervenció. També és molt recomanable per a qualsevol per-sona que pugui veure’s involucrada en una emergència, tant en el seu centre de treball com en el seu habitatge. Fent una mica d’història sobre la forma-ció en extinció d’incendis, encara podem recordar que durant anys era habitual gene-rar foc real mitjançant la crema de palets o gasolina en bidons, que produïa productes propis de la combustió, els quals resulta-ven perjudicials per a la salut i l’entorn. Entre aquests, partícules incandescents, les quals podien haver arribat a provocar un incendi real. Moltes vegades aquestes pràctiques es realitzaven en les indústries, en entorns amb masses forestals o properes a altres empreses amb elevada càrrega de materials combustibles, en les quals una formació sense criteris de seguretat podia comportar un foc difícilment controlable i generar una situació de risc no desitjada.

El prEsEnt i futur dE la for-mació En incEndisEls generadors de foc ecològic, utilitzats

en interiors (contenidors, sales, etc.) i exteriors, van ser dissenyats per ajudar en la formació de la lluita contra incendis. Es van crear com a eina pedagògica per contribuir a la formació dels equips d’in-tervenció. Aquests generadors són equips ecològics no contaminants del medi ambient, no deixen residus de combustió i disposen d’elements de seguretat capaços de garantir la integritat dels formadors, dels alumnes i de l’entorn on es realitzen les pràctiques.

la formació d’incEndis La Societat de Prevenció d’Asepeyo, donant compliment a la formació exigida segons el Decret 82/2010 per als equips de primera i segona intervenció, així com a l’article 19 de la Llei de prevenció de riscos laborals, i a fi de donar una formació suficient, adequada i de qualitat, realitza una acció formativa emi-nentment pràctica en matèria de prevenció i extinció d’incendis. Un dels valors afegits d’aquesta formació, en la qual s’utilitzen unitats de simulació d’incendis, resideix en la capacitat de desplaçar-se a les empreses per realitzar-hi la formació.Els simuladors d’incendis permeten oferir una formació totalment ecològica i segura, i no generen residus de combustió. Es consti-tueixen bàsicament de:• Zona de formació: S’imparteixen sessions

teòriques que donen als alumnes les ins-truccions prèvies a la realització de les pràctiques.

• Zona d’extinció de focs i fums interiors: Mitjançant els generadors de foc ecològic i les màquines de generació de fum, es reprodueixen les condicions d’un incendi real i es realitzten exercicis d’orientació en espai inundat per fum i d’extinció d’in-cendis (primera i segona intervenció), i s’entrena també els alumnes en el maneig de boques d’incendis equipades (BIE), tant de 25 mm com de 45 mm.

La Societat de Prevenció d’Asepeyo rea-litza cursos bàsics i avançats per a equips

de primera i segona intervenció en aquests simuladors d’incendis segurs i ecològics, que es poden aprofitar també per a formació pràctica de treballs en espais confinats. Els principals aspectes treballats en els simula-dors d’incendis són:• Coneixement del Pla d’emergència o del

Pla d’autoprotecció de l’empresa.• Orientació en espais inundats de fum

amb baixa visibilitat. En el cas dels equips de segona intervenció, es treballen aspec-tes com el maneig d’equips de respiració autònoma i la cerca i el rescat de víctimes atrapades en espais inundats de fum.

• Identificació i correcte ús dels diferents extintors portàtils.

• Identificació i ús de boques d’incendis equipades.

•Utilització d’equips de respiració autònoma i operació de rescat d’ac-cidentats (formació per a equips de segona intervenció).

També hi ha la possibilitat d’incloure a la pràctica el fenomen flashover o conflagra-ció sobtada generalitzada que s’observa en incendis confinats (habitacions, sales, arxius, etc.), en els quals de manera sobtada totes les superfícies combustibles (mobles, moquetes, materials de decoració, etc.), que fins en aquest moment no estaven implica-des en l’incendi (no cremaven), comencen a cremar a conseqüència de la radiació pro-vinent de les flames que recorren el sostre (rollover), cosa que provoca que tot el volum del recinte sigui ocupat per les flames. Aquest fenomen marca el màxim desenvo-lupament de l’incendi i genera radiacions de fins a 170 kW/m2 que no poden ser suportades per un ésser humà ni tan sols equipat amb roba d’intervenció de bomber. L’objectiu final d’aquesta formació és acon-seguir un ensinistrament de caràcter pràctic molt elevat i sense riscos dels integrants de diferents equips d’intervenció reflectits en els plans d’autoprotecció i de totes aquelles persones que puguin veure’s involucrades en un petit incendi.

* font: tEcnifuEGo-aEspi @tEcnifuEGoaEspi // @rosaperezriesco

6 OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE2012

*(autors): Marta Císcar Figueres / Subdirectora d’Activitat i Innovació Preventiva a la Societat de Prevenció d’Asepeyo, enginyera industrial col·legiada núm. 11484

Ana Bofill Sanz / Directora de Delegació de Molins de Rei i Martorell de la Societat de Prevenció d’Asepeyo, enginyera industrial col·legiada núm. 9976

( Autors varis*

tenim opinió


ELS NOSTRES EXPERTS

Els plans d’autoprotecció. Quins són els límits?

Les disposicions legals que regulen els plans d’autoprotecció a Espanya i a Catalunya són prou detallades

i ordenen de manera coherent la majoria de continguts formals i de tramitació dels anomenats plans d’autoprotecció (PAU), i són indubtablement unes mesures que milloren sensiblement la seguretat al nostre país. ¿Són, però, els PAU una eina holística, universal i definitiva per identificar perills i avaluar els riscos que se’n deriven i, per tant, per iniciar en un edifici, indústria o activitat el procés de correcció dels riscos avaluats integrant els resultats obtinguts i aplicant les metodologies habituals? ¿O són només un guió que permet millorar la resposta i l’organització de les perso-nes davant d’un accident i posar en marxa una primera actuació prudent, una evacu-ació i/o confinament i una recepció de les ajudes externes? Quin és o quin pot ser el punt d’equilibri? Parlem de seguretat real o legal?, o de les dues? I quina és la responsa-bilitat dels redactors dels PAU?¿Cada professional ha d’avaluar, en el marc de les seves competències legals i en funció dels seus coneixements reals, els riscos (i defectes obvis) que detecti durant l’elaboració dels PAU mitjançant inspec-ció ocular? Probablement sí. No oblidem que les responsabilitats civils i penals les decideixen els tribunals de justícia, no les administracions central, autonòmica o local. Això pot obrir un debat sobre la seguretat jurídica dels professionals que elaboren (signen i registren) els PAU, i més tenint en compte que la titulació exi-gida per acreditar-se pot ser qualsevol.

Els plans d’autoprotEcció. El panorama actualFem ara una repassada al panorama actual del sector, que dividirem en tres col·lectius: l’Administració, els titulars privats d’activi-tats i els tècnics competents.Començant per aquests darrers, el pri-mer que cal dir és que el Decret 82/2010,

de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contin-gut d’aquestes mesures, està donant feina i això, en principi, és bo. Són nombrosos els enginyers que, a manca tant de projectes d’instal·lacions lligats a una construcció gairebé inexistent, com de projectes de legalització de noves activitats quan en general es tanquen activitats, han vist en els PAU un mercat en el qual poden, senzilla-ment, subsistir. Les entitats acreditades que estan organitzant cursos relacionats amb aquest àmbit d’actuació són nombroses, i el nombre de tècnics competents acreditats arriba ja al miler, per una quantitat d’ac-

tivitats afectades que, inicialment, es van estimar en unes 25.000.Si ens fixem en la ràtio inherent a aques-tes xifres, el sector és finit, i tard o d’hora el mercat s’autoregularà i probablement quedarà segmentat en dos grans grups: els titulars que només busquen cobrir l’expedi-ent es trobaran amb els tècnics competents disposats a (o amb la necessitat de) treba-llar a qualsevol preu, mentre que també hi haurà titulars d’activitats que estaran dis-posats a pagar preus més elevats (mentre siguin raonables atès la situació general) per obtenir un bon servei, com passa a la majoria de mercats. Enmig de tot això, els tècnics de l’Administració (i especial-ment de la Generalitat) tenen la clau de la qüestió: ells marcaran el llindar d’homolo-gabilitat dels PAU i, de retruc, qui continua

i qui es queda.Pel que fa a l’Administració local, està començant a adonar-se del seu doble rol i, ni que sigui tard, en general ajuntaments, consells comarcals i diputacions hi estan entrant en joc. Cal no oblidar, d’entrada, el doble paper dels ajuntaments, titulars i alhora inspectors i homologadors, la qual cosa duu a situacions curioses en què un mateix tècnic municipal pot arribar a realit-zar les funcions següents: elaborar el PAU d’un equipament, fer-ne l’informe (sense necessitat d’estar acreditat com a tècnic competent) i signar-ne l’homologació com a secretari de la Comissió Local de Protec-ció Civil... El vessant positiu de tot això és que, per exemple, molts ajuntaments s’es-tan plantejant de fer plans d’autoprotecció tant d’instal·lacions com, sobretot, d’actes amb molta concurrència i més o menys risc, que fins ara no havien tingut la necessi-tat d’un PAU. La paradoxa que es produeix és que, a vegades, l’elaboració del PAU posa de manifest situacions que caldria millorar i que durant anys s’han cregut correctes (distàncies de seguretat als castells de focs, per exemple). En qualsevol cas, el PAU és una eina que permet detectar i corregir actuacions que fins ara no havien tingut la consideració d’incorrectes.I no voldríem acabar sense parlar de la plataforma Hermes. Es tracta de l’aplicació informàtica que permet la tramitació on-line dels PAU. Com qualsevol eina informàtica d’aquestes característiques, inicialment se’n fa complicat l’ús i més en aquest cas, ja que és una novetat per a tots els seus usuaris. Però desenganyem-nos: man-dats europeus a banda, la tramitació on-line ha arribat per quedar-se. I quan t’hi acostumes, signar un document digitalment i penjar-lo a l’Hermes és infinitament més senzill, productiu i barat que fer cinc còpies en paper, escrit de lliurament, enviar, registrar, segellar i retornar.

( Autors varis*

“Les disposicions legals que regulen els plans d’autoprotecció a Espanya i a Catalunya són prou detallades i ordenen de manera coherent la majoria de continguts formals i de tramitació dels anomenats plans d’autoprotecció (PAU)”

El coEic i Els plans d’auto-protEccióFa gairebé un any i mig que la Comissió de Seguretat del COEIC va publicar el mono-gràfic número 12 Seguretat en espais i edificis públics (disponible a www.eic.cat) en el qual s’analitzaven aquestes construccions des de diferents vessants de la seguretat: security i safety. En l’apartat dedicat a l’autoprotecció es feia referència a les funcions que podria

arribar a desenvolupar el COEIC:1. Certificació d’experiència en la redacció de plans d’autoprotecció per tal que el col-legiat pugui sol·licitar l’acreditació curricular com a tècnic competent.2. Acreditació com a centre formador per formar tècnics competents.3. Creació d’una taula interpretativa del Decret 82/2010.4. Acreditació com a entitat avaluadora.

Doncs bé, a dia d’avui els tres primers punts són una realitat i el quart es troba en estudi. S’estan portant a terme reunions d’alt nivell per tal d’impulsar l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) com a entitat avaluadora dels PAU. A continuació presentem una cronologia de les actuacions més destacades del COEIC: l’autoprotecció.

En l’àmbit de la legislació

FEBRER 2010• Participació en el Projecte de decret i

aportació d’al·legacions quan aquest va sortir a informació pública.

•Especial interès deixar constància dels coneixements que ha de tenir el tècnic competent del nou Decret d’autoprotecció.

• Seguiment de la publicació de les ordres i desplegament del Decret 82/2010.

JUNy 2010• Presentació d’al·legacions a l’ordre d’acre-

ditació de centres formadors de tècnics competents.

MARç 2012• Creació de la Taula d’interpretació i des-

plegament dels plans d’autoprotecció (TID-PAU). Formada per membres del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalu-nya (COAC), el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edi-ficació de Barcelona (CAATEEB), el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), la Diputació de Barcelona (DIBA), l’Associació de Tèc-nics de Protecció Civil de Catalunya (ATPCC) i el Col·legi Oficial d’Engi-nyers Industrials de Catalunya (COEIC).

En l’àmbit de la divulgació• Durant el 2010 i el 2011, la Subcomis-

sió de Plans d’Emergència, juntament amb la Comissió d’Administracions Públiques, ha portat a terme un cicle de jornades sobre el Decret 82/2010 (aplicació i desplegament) a totes les demarcacions, amb la participació en cada sessió de tècnics de l’Administració de cada territori per poder resoldre el màxim nombre de dubtes dels col·legiats.

En l’àmbit de la formació

NOvEMBRE 2011•Resolució de l’Institut de Seguretat

Pública de Catalunya (ISPC) per la qual s’acredita el Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya (Demarcació de Tarragona) com a centre de formació de personal tèc-nic competent per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i els centres d’interès per a la protecció civil local i de Catalunya (expedient ACR/06/2011).

•A la Delegació del vallès es van rea-litzar unes sessions de tutories per preparar l’examen lliure que acredita com a tècnic competent, amb una assistència de set alumnes.

DURANT EL 2012•Els cursos realitzats fins a l’estiu i la

totalitat dels alumnes es presenten a la taula adjunta (figura 1).

Cursos

BàsiC superior

BCN2 edicions,

43 alumnes

1 edició,

22 alumnes

Dem. Cat.

Central

1 edició,

6 alumnes-

Dem.

Tarragona

2 edicions,

46 alumnes

2 edicions,

47 alumnes

Dem.

Girona

2 ediciona,

30 alumnes

1 edició,

15 alumnes

figura 1

Altres actuacions destacades

• Més de setanta certificats d’acreditació d’experiència en la redacció de plans d’autoprotecció.

• Més de dues-centes consultes rebudes relacionades amb l’acreditació d’expe- riència en la redacció dels PAU i sobre la plataforma Hermes.

• El llistat complet d’enginyers associats/col·legiats acreditats per la Generalitat com a tècnics competents en la redacció dels PAU, així com la resta d’informació, es pot consultar en el nostre web.

conclusionsPodem concloure que el Decret 82/2010 ha suposat una millora indiscutible per a la segu-retat de les persones a uns costos raonables, sempre que no es perdin de vista quins són els límits d’un pla d’autoprotecció.En aquest sector hi ha una oportunitat clara de negoci per al nostre col·lectiu. Ara estem vivint els inicis de la seva implantació i desplegament, per la qual cosa la tendència és que el mercat acabi per autoregular-se. Cal destacar, també, que pel que fa a les responsabilitats dels tècnics redactors, caldrà esperar la jurisprudència.El Decret és jove i complex, encara, i seria desitjable algun ajust i precisió de la legislació, així com també el desplegament jurídic de les ordres per a l’acreditació d’entitats avaluadores.

*(autors): Jordi Sans Pinyol / President de la Comissió de Seguretat i enginyer industrial col·legiat núm. 4785 David Tisaire / Responable de la Subcomissió de Plans d’Emergència i enginyer industrial col·legiat núm. 8954

M. Carmen Goyeneche Marimon / Secretària tècnica de la Taula d’Interpretació i Desplegament dels Plans d’Autoprotecció (TID-PAU) i enginyera industrial col·legiada núm. 16169

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


ELS NOSTRES EXPERTS

Crònica d’una invasió de Barcelona: 11 de setembre del 2012

La ciutat de Barcelona ha estat envaïda; han arribat de ter-res enllà; van en grups petits,

mitjans i grans; hi ha dones, homes, xiquets i xiquetes; hi va gent jove, molt jove; gent gran, molt gran; tots arriben contents i amb uns draps de colors, penjats al coll, en pals, alguns els porten a sobre en forma de vestit o de samarreta. Coregen frases com: “Què vol aquesta tropa? Un nou estat d’Europa!”. Què vol aquesta gent?: Catalunya independent!”. “In-Inde-Independència!”. “Boti, boti, boti, espanyol qui no boti!”.“Què hi passa en aquesta ciutat?”, es pregunten els turistes despistats. I algú els explica: resulta que Catalunya és un país sotmès per Espanya, i ara està parlant de manera pacífica per recu-perar una cosa que se li va prendre fa temps: la sobirania. No celebren res, commemoren una data fatídica, una derrota, a conseqüència de la qual els van arrabassar moltes coses, i des de llavors hi ha un espoli permanent que no s’atura ni en èpoques de crisi.No direm res de nou si afirmem que aquest cop es va fer el ple. Mai com aquest dia no s’havia sentit parlar tant en català a la ciutat de Barcelona, possiblement per la gran afluència d’autocars vinguts de pobles d’arreu del país, que van inundar d’alegria una població que darrerament sem-bla només per a turistes. La crida que va fer l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha sorprès a tots. Alguns polí-tics que havien dit que no hi anirien no es van voler perdre la festa; de fet, alguns d’ells es van fer portar cadires i van seure al mig de la multitud que els bloquejava al passeig de Gràcia. Quant a les xifres, tenim diverses esti-macions segons els mitjans consultats:

entre 250.000 i 505.000 m2 amb una densitat de 2, 3 o 4 persones per metre quadrat, que donen entre 600.000 i 1.500.000 assistents.Una Catalunya independent no serà cap paradís; farà falta l’esforç con-tinuat de moltíssima gent i un fort lideratge que faci que tots remem en la mateixa direcció. Ens cal una mica de temps i trobar aliats pode-rosos que ajudin a mitjà termini, en uns moments de crisi extrema que no faciliten gens aquest esdeveni-ment. Podem pensar en el suport d’Alemanya, que té una llarga tradi-ció de reconeixement de nous estats, així com bona part dels països d’Eu-ropa com Àustria, Croàcia, Noruega, Suècia, Escòcia, Flandes, la Gran Bre-tanya, els Països Baixos, la República Txeca, Eslovàquia i Finlàndia, que podrien donar suport a una hipotè-tica independència de Catalunya. Els Estats Units s’ho mirarien amb recel, però no es pot descartar el seu suport, com tampoc el d’alguns països de Sud-amèrica i del continent asiàtic.

I ara què? La resposta no és fàcil ni senzilla, però segons el meu punt de vista seria desitjable engegar grups independents de treball per poder:•Divulgar a l’exterior, als que manen

de debò (Europa, Amèrica, la Xina...), què volem per al nostre país, perquè apressin el Govern espanyol a acceptar una realitat cada cop més viva.

•Aprofitar l’empenta de l’ANC i encetar un full de ruta realista per preparar la separació amistosa, i saber què podem fer en temes com seguretat, fiscalitat, educa-ció, sanitat, serveis socials, cultura administracions, museus, obres d’art, dèficit acumulat, deutes esta-tals...

Tal com deia vicent Partal, la inde-pendència del Principat ha entrat de sobte a l’agenda de tots els mitjans i de les cancelleries del món i ja es discuteix no pas com una hipòtesi remota, sinó com una realitat incò-moda que cal tenir en compte. Ara tot això només depèn de nosaltres.

Pere Guiu / Enginyer industrial col·legiat núm. 7778

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


“Engitren defineix un nou àmbit cultural de participació del col·lectiu dels enginyers industrials i del públic en general que abasta tots aquells aspectes relacionats amb el ferrocarril real i a escala”

ELS NOSTRES EXPERTS

El mes de març de l’any 2011, un grup d’enginyers industri-als aficionats al món ferroviari

i al modelisme en particular conso-liden, dins del marc de la Comissió de Cultura de l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, el projecte Engitren i el presenten públicament en un acte celebrat a l’Auditori Pompeu Fabra de la seu dels EIC. Engitren defineix un nou àmbit cultural de participació del col·lectiu dels enginyers industrials i del públic en general que abasta tots aquells aspectes relacionats amb el ferrocarril real i a escala.La iniciativa del projecte Engitren va néixer, d’una banda, per l’escassa cobertura informativa en el camp de les tecnologies i de l’explotació del ferrocarril i, de l’altra, per la constant evolució de les tecnologies digitals en l’àmbit del modelisme. Aquestes premisses van ser raons suficients per crear un grup de treball que reivindi-qui la importància del ferrocarril en general i, alhora, que aporti la neces-sària dosi de rigor en el camp del modelisme ferroviari a escala, tant pel que fa a la implantació com al control i l’explotació.Els objectius d’Engitren pretenen crear un entorn participatiu d’am-pliació dels coneixements ferroviaris en general, tant culturals com tec-nològics, d’intercanvi de d’idees i d’opinions, on es puguin fer patents les similituds i considerar les discre-pàncies entre el ferrocarril real i el model, fent compatibles, en aquest darrer àmbit, el desenvolupament de les habilitats manuals i artístiques de cadascú amb les aplicacions tecnolò-giques en el camp del modelisme.En definitiva, l’objectiu principal rau a impulsar la creació d’un lloc comú

de cultura ferroviària i d’experimen-tació personal amb identitat pròpia: el Centre d’Interpretació del Ferro-carril a través del Modelisme, espai on es puguin desenvolupar totes les disciplines relacionades directament o indirectament amb aquesta afició i on el modelisme serà la finalitat bàsica, sempre amb la perspectiva del ferrocarril real i del seu entorn com a guia de referència per al desenvolupa-ment de l’afició.Engitren té com a vocació la coopera-ció permanent amb altres comissions dels EIC en temes relacionats amb l’àmbit ferroviari i pretén mante-nir col·laboracions amb institucions públiques culturals, com el Museu Nacional de la Ciència i de la Tèc-nica de Catalunya (mNACTEC) i el Museu del Ferrocarril de vilanova i la Geltrú. També amb entitats privades com les diverses associacions d’amics del ferrocarril existents i amb publi-cacions especialitzades. De la mà de les empreses ferrovià-

Un nou àmbit cultural: Engitren ( Autors varis*

FULLS dels ENGINYERS 13FULLS dels ENGINYERS 13FULLS dels ENGINYERS 13

ries del nostre país, es vol participar en activitats de tipus tecnològic i de divulgació: viatges i visites a trens històrics, a instal·lacions reals i en miniatura i a entitats interessades en la recuperació i conservació de mate-rial ferroviari històric.En aquest marc d’actuació Engitren desenvolupa, des de fa més d’un any i amb periodicitat mensual, una sèrie d’activitats de divulgació, principal-ment conferències, sobre temàtiques relacionades amb el ferrocarril real i model, previstes des d’òptiques que van de l’aspecte purament tècnic, passant per les de component exclusi-vament cultural, fins a la visió i anàlisi econòmica de determinats grans pro-jectes ferroviaris. L’oferta compagina alternativament les propostes sobre el ferrocarril real amb les referents a temes de modelisme.Durant aquest període de temps s’han celebrat catorze conferències sobre temes diversos que han deixat palès un especial interès entre els partici-pants envers tot allò relacionat amb l’ample ventall de perspectives que ofereix el món ferroviari, i la qual cosa ha generat una important assis-tència als actes presentats. Les ponències, de caràcter obert, estan elaborades per persones amb àmplia i reconeguda experiència en el camp tractat. I s’han presentat diver-sos treballs a càrrec de companys del nostre col·lectiu i de persones provi-nents d’administracions ferroviàries locals i de l’Estat i de l’àmbit acadè-mic universitari.L’esperit de desenvolupament d’aquestes activitats rau a compartir

l’experiència del professional del fer-rocarril real amb els coneixements del modelista per tal d’apropar aquests dos móns i assolir criteris correctes que, en la mesura del possible, siguin fidels a la realitat en la pràctica del modelisme. Com a medi divulgatiu de les seves activitats, Engitren ha subscrit un conveni de col·laboració mútua amb la revista de modelisme Más Tren.Les activitats d’Engitren estan coor-dinades per un grup de gestió format per cinc membres del col·lectiu dels enginyers industrials i funcionalment organitzat segons una normativa interna pròpia aprovada per la Presi-dència de la Comissió de Cultura de l’AEIC.Des d’aquesta porta a l’exterior que són els Fulls dels Enginyers, el grup de gestió d’Engitren vol animar els com-panys i lectors en general a entrar en aquest projecte, participar-hi i desco-brir noves oportunitats personals en l’ample univers de l’afició pel món ferroviari.

“L’esperit de desenvolupament d’aquestes activitats rau a compartir l’experiència del professional del ferrocarril real amb els coneixements del modelista per tal d’apropar aquests dos móns i assolir criteris correctes que, en la mesura del possible, siguin fidels a la realitat en la pràctica del modelisme”

* (autors): Víctor Canosa / Enginyer industrial col·legiat núm. 5473Joan Tatjer / Enginyer industrial col·legiat núm. 2674

Frederic Portella / Enginyer industrial col·legiat núm. 3519Carlos Morant / Enginyer industrial col·legiat núm. 4209

Josep Maria Rovira / Enginyer industrial col·legiat núm. 6163

tenim opinió


FEM-NE CINC CÈNTIMS

Joan Pons Guardia/ Enginyer industrial col·legiat núm. 3981

Aquest és un article per donar-nos ànim en la difícil situació eco-nòmica que estem vivint i per

plantejar un esdevenidor amb més possi-bilitats d’ocupació que les que ofereixen les perspectives actuals.Espanya en conjunt va cometre un error garrafal amb la bombolla immobiliària i l’exagerat endeutament extern que va comportar; i, a més, un altre error del que no és correcte parlar-ne, com va ser la política d’immigració, que és l’origen del gran diferencial del nostre atur respecte a la mitjana europea. Són errors que haurem de pagar amb sacrifici estalviant i reduint el nivell de vida per retornar els deutes. Però més enllà d’aquests dos problemes, si aconseguim resoldre el del deute, el de la immigració té poca solució. Hi ha un problema de fons amb conseqüències més greus, que em sorprèn no veure plantejat ni esmentat —diria— en els nombrosos articles d’economistes i sobretot de polí-tics que tracten de la crisi actual: parlo de la impossible missió que s’ha imposat als ciutadans dels països occidentals demo-cràtics de competir amb els països asiàtics en un mercat global de manera oberta i sense protecció.La teoria dels beneficis de la globalització amb llibertat de comerç es basa en uns pressupòsits, Ricardo dixit, que la realitat confirma com totalment erronis, i el que té pretensions de científic no es pot basar en supòsits econòmics teòrics que no con-firmi la seva aplicació real.

Els EfEctEs dE la GlobalitzacióEl fet és que des que va començar la globa-lització, amb la incorporació de la Xina al comerç mundial, la gran majoria de ciuta-dans dels països desenvolupats han perdut —i continuen fent-ho— poder adquisitiu, han reduït el seu nivell de vida i les seves expectatives de futur, i podem flagel·lar-nos dient que els espanyols som ineficients, no

competitius, etc., en la qual cosa ben segur hi ha part de veritat, i tenim que, i podem, millorar, però el fet és que aquest perjudici per al comú dels ciutadans és aplicable a tots els altres països, incloent-hi aquells que se’ns posen com a models de virtut econòmica com Alemanya, o els paladins teòrics de les esmentades idees econòmi-ques ultraliberals com els Estats Units o el Regne Unit.I això és així perquè la tasca de competir en igualtat de condicions amb la Xina és una missió impossible per als països desen-volupats. És com si portant una motxilla de 20 kg de pes a l’espatlla en una marató volguéssim competir amb corredors que només anessin amb samarreta i pantalons curts. Les empreses dels països desenvo-lupats porten a la seva motxilla els costos d’un sistema de salut, públic o privat, tant li fa perquè és un cost de producció, les càr-regues socials de pensions de jubilació o un sistema educatiu generalitzat, costos que no suporten la Xina o l’Índia, per esmentar els dos grans països emergents, o ja emer-gits. La solució no és tirar la motxilla com descaradament proposen els teòrics libe-rals i m’atreviria a dir quasi tots els altres les receptes dels quals ens han portat on estem, sinó obligar a tots els corredors a fer-ho en igualtat de condicions, bé por-tant la motxilla o, si alguns decideixen no portar-la (no dic lliurement perquè el problema és que la Xina és una dictadura on els ciutadans no tenen res a dir), igua-lant-los amb un nivell de handicap com al golf, és a dir, amb mesures proteccionistes:La imposició d’aquesta missió d’impos-sible competència a l’Occident ve de les idees d’uns economistes anglesos dels segles XvIII i XIX formulades en un context occidental per països amb nivells de població, sistemes polítics i aspiracions similars, però són totalment inaplicables a països amb volums de població tan alts que l’assoliment d’un nivell mitjà de riquesa i prestacions per a tots els seus habitants es

posposa molt llargament en el temps, de manera que continuen aportant constant-ment un cabal de mà d’obra de baixíssim cost amb la qual clarament un treballador d’un país occidental desenvolupat no pot competir per molt que s’hi esforci; a més que els règims polítics d’aquells països posen els seus objectius, no democràtica-ment establerts, per sobre de les necessitats dels seus ciutadans.Arribats en aquest punt, hom es pot pre-guntar si això és així, i és evident, perquè s’ha produït aquesta globalització que tant perjudica els ciutadans i perquè l’han recolzat pràcticament tots els acadèmics sense reserves. Senzillament perquè aquest procés ha produït, i continua fent-ho, grans beneficis als empresaris que han deslocalitzat la seva producció als països emergents, reduint costos i venent a preu de país desenvolupat però, això sí, a càrrec de la majoria de ciutadans d’aquests països que perden les seves oportunitats de treball amb el valor afegit de poder-los culpabilit-zar de la seva manca de competitivitat i que els obliga a reduir el seu nivell de vida. Pel que fa al món acadèmic i la classe política en general, en especial als Estats Units, és sabut que depèn en gran mesura de les subvencions de les multinacionals i, per tant, opina seguint els seus interessos.Sé prou bé que esmentar el proteccio-nisme i criticar la globalització va contra les teories —recalco teories— general-ment acceptades pels economistes, però si hom gosa dissentir i obre l’horitzó s’adona que no és l’únic i que alguns acadèmics també s’estan adonant que no tot és or a la lloada globalització. Els que llegiu La Vanguardia haureu vist que professors de Harvard, Cambridge i francesos parlen de la paradoxa de la globalització (Dani Rodrik) o que quan compres productes xinesos t’estàs retallant el sou (Nancy Fra-ser); fins i tot, Jean Michel Quatrepoint parla de morir pel (per culpa del) iuan.Algú dirà que són economistes heterodo-

Deixem de flagel·lar-nos i donem-nos futur


xos, però el moviment a França té tanta envergadura que la UMP, el partit d’algú tan poc d’esquerra com Sarkozy, proposa la introducció d’una taxa de reciprocitat o IvA social per a aquells països en què no es donen unes condicions de protec-ció social o mediambientals similars a les europees. Sorprenentment a Espanya, tant o més perjudicada que França, no he llegit un sol mot a favor del proteccio-nisme des de cap partit.Les falses idees sobre la competència malentesa ens han dut als països desenvo-lupats, a Espanya, però també a la majoria de països occidentals i als Estats Units, a un empobriment de la majoria de la població i a un desmantellament industrial i produc-tiu suïcida, i perillós (què passaria si la Xina deixés d’abastir-nos?) perquè la indústria és la gran creadora de llocs de treball i la generadora de progrés tecnològic.

alGunEs tEsisPer no allargar-me, resumeixo les meves tesis:

• La teoria econòmica de la competitivitat en què es basa la globalització i el lliure comerç és falsa en la seva formulació actual. La realitat és que cap país com-peteix amb els emergents mantenint el seu nivell de vida mitjà previ; només es fa reduint-lo.

• Aquest procés ha produït a alguns empresaris grans beneficis, que tam-poc està clar que retornin degudament als països d’origen com a dividends o impostos, però que han causat grans perjudicis a la majoria dels ciutadans dels països desenvolupats destruint les seves possibilitats d’ocupació digna.

• El desmantellament industrial i pro-ductiu dels països occidentals és una catàstrofe per als seus ciutadans i les seves expectatives futures i per al pro-grés tecnològic. Hem de reconstruir el nostre sistema productiu per generar

ocupació competint, però en igualtat de condicions, i per això és necessari un cert nivell de proteccionisme amb rela-ció als països que no tenen reciprocitat de condicions.

Hem comès errors greus amb la bom-bolla immobiliària i els hem de reparar. Però mentre ho fem, i per fer-ho més ràpid, deixem de flagel·lar-nos inne-cessàriament. Els espanyols som tan treballadors i podem ser tan eficients com el que més, però la causa bàsica de la nostra manca d’ocupació no són uns sous ja mileuristes en ple boom econòmic, sinó la impossible missió de competir amb els països emergents en condicions desiguals i deslleials, de manera que la solució és un cert grau de proteccionisme davant d’aquests països.Algunes teories duren un temps perquè, malgrat que es mostrin falses i s’eviden-ciïn els seus errors, els que les promouen se’n beneficien i tenen el poder medià-tic i econòmic. És obvi que reaccionem tard, perquè la introducció d’un cert proteccionisme ja no és possible en l’àmbit d’un estat aïlladament, sinó en el nostre cas en el de la Unió Europea i millor el conjunt de l’OCDE. Per això és més necessari promoure el debat i la conscienciació sobre aquest tema, com ja s’està fent a França i als Estats Units.

Deixem de culpabilitzar-nos i anem al fons del problema.Perseguir objectius impossibles d’assolir només porta al desastre actual i a unes perspectives dels ciutadans d’arribar a un nivell de vida similar al dels més pobres de la Xina o l’Índia. Com diu un autor fran-cès: “Esclaus (a la Xina) treballant per a aturats (a Occident)”, cosa que a més no dura gaire. Allà cadascú sí es conforma, però jo crec que la majoria de ciutadans no ho hauríem de fer i hauríem de reacci-onar, i els partits polítics haurien de liderar aquests debats en lloc d’acceptar directrius que només beneficien uns pocs.

“La teoria econòmica de la competitivitat en què es basa la globalització i el lliure comerç és falsa en la seva formulació actual. La realitat és que cap país competeix amb els emergents mantenint el seu nivell de vida mitjà previ; només es fa reduint-lo”

tenim opiniótenim opiniócalidoscopi TEXT i FOTO: Isabel Marquès

L’enginyeria al servei de la biomedicinaEnginyers, metges i terapeutes dissenyen conjuntament un innovador robot per millorar la rehabilitació de pacients de l’Institut Guttmann.


d’esquerra a dreta, david agustí, Eloy opisso, Joan martorell i Josep maria tormos.


Un desafortunat accident que va patir un jove mentre practicava esports d’aventura va despertar l’interès de l’enginyer Joan Martorell, el qual ha ideat un robot que ajudarà a la rehabilitació de pacients amb afectacions neurològiques. Aquest interès ha acabat cristal·litzant en un projecte de col·laboració entre les empreses Gutmar, Aquiles Robotic Systems i l’Institut Guttmann.

“La gran diferència entre aquest robot i els que ja existeixen en el mercat actualment és que

permetrà treballar la rehabilitació de les extremitats superiors a través d’un robot que sent”, explica l’enginyer industrial de l’Institut Guttmann Eloy Opisso. Es tracta d’un prototip on el pacient interactua, per mitjà d’un avatar, amb un sistema de realitat virtual on ell es veu representat al moment de realitzar una activitat amb l’ajuda del robot. Aquest prototip té un sistema de sensors que li permeten recollir dades objectives del pacient, detectar el grau d’assistència que necessita en cada moment de l’activitat i monitorar a temps real el braç. El coordinador de recerca de l’Institut, Josep Maria Tormos, destaca la complexitat d’aquest prototip: “no es tracta d’un braç passiu que porta el braç del pacient d’un lloc a un altre, sinó que es treballen diferents moviments per realitzar una activitat com pot ser agafar una gerra d’aigua i omplir-ne un got”. Des del punt de vista de l’enginyeria suposa una aportació molt innovadora ja que aquesta activitat pot incloure set o vuit moviments diferents i diversos graus de llibertat a l’espatlla, al colze i al canell; “això ens situa molt per sobre del que hi ha actualment en el mercat”, explica David Agustí, director general d’Aquiles Robotic Systems, i afegeix que “es tracta d’un complex sistema robòtic sensoritzat que permetrà donar informació objectiva al terapeuta de quina és la participació del pacient, guardar-ne les dades i veure’n el seu progrés”. “És una millora molt important en el camp de la rehabilitació”, qualifiquen els professionals de l’Institut Guttmann.La complexitat associada al moviment de les extremitats superiors, tant per la

quantitat de moviments implicats com per la precisió que requereixen, fan que aquest projecte esdevingui un gran repte tecnològic a la vegada que un projecte de referència en el R+D+i del país, que aglutina disciplines de l’enginyeria tant diverses com la mecànica, l’electrònica, el software intel·ligent i la realitat virtual (l’avatar del pacient). Aquesta integració de tecnologies de disciplines tant diverses en un projecte d’aquesta complexitat i envergadura requereix un elevat grau de cooperació entre els professionals de la medicina i els enginyers. “Aquest projecte no hauria estat possible sense la unió de moltes complicitats entre professionals dels diferents camps i aquest trinomi d’empreses”, apunta Martorell. El treball transversal entre enginyers, metges i terapeutes permet treballar amb una gran precisió, ja que s’estableix un pont de diàleg molt acurat de quines són les necessitats dels pacients per resoldre-les tecnològicament. Aquest projecte és un primer pas vers l’objectiu de desenvolupar sistemes robòtics que facilitin els moviments dels pacients una vegada han conclòs el procés de rehabilitació i d’aquesta manera facilitar la seva mobilitat en el desenvolupament de la seva activitat diària.El que va ser un interès inicial d’un enginyer industrial s’ha convertit finalment en un projecte tecnològic de primer nivell que podrà ajudar a moltes persones que, com en Josep Ballester, han patit afectacions neurològiques. Gràcies a l’excel·lent tasca que han fet els professionals de l’Institut Guttmann, juntament amb el recolzament de la seva família, el Josep ha superat les dificultats associades a l’accident que va patir i és avui un brillant estudiant d’enginyeria industrial.

El robot incorpora una pantalla on es projecta el pacient en forma d’avatar

realitzant els moviments a temps real.

més informació: http://www.aquilesrobotic.com/rehabilitacion/

tenim opinió

PARLEM ALS MITJANS

Durant els darrers mesos, els Enginyers Industrials de Catalunya hem tingut una presència molt significativa en els mitjans de comunicació. El ressò mediàtic que obtenen les iniciatives de les nostres institucions, així com les opinions dels nostres enginyers industrials, posen de manifest la notorietat i la bona reputació del nostre col·lectiu.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

PRESENTACIÓ DE L’AGÈNCIA DE QUALIFICACIÓ DELS PROFESSIONALS DE L’ENGINYERIALa presentació l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE) va tenir lloc l’11 de juny a la Torre Agbar en el marc del I Fòrum de l’Enginyeria. Diversos mit-jans com l’Agència Catalana de Notícies i directe.cat han fet difusió d’aquest acte, que va comptar amb la presència del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalu-nya, Francesc Xavier Mena. L’AQPE és una fundació pionera a l’Estat espanyol promoguda pels cinc col·legis professionals d’Enginyeria Superior de Catalunya: Informàtica, Telecomu-nicació, Industrials, Agrònoms i Camins. La missió principal d’aquest organisme és l’emissió d’un certificat que qualifica les competències dels enginyers i enginyeres en funció dels coneixements acreditats i de l’experiència professional en les diferents especialitats, segons procediments de certificació objectius i estandarditzats.

Mena ha celebrat la iniciativa privada impulsada

pels col·legis oficials d’Enginyeria Informàtica,

de Telecomunicació, Industrial, Agrònoma i de

Camins, Canals i Ports de Catalunya que han

creat l’Agència de Qualificació dels Professionals

de l’Enginyeria (AQPE), una fundació que

certificarà i homologarà internacionalment les

competències dels enginyers, tant en formació

com en experiència professional.

L’OBSERVATORI DE LA COMPETITIVITAT 2011La quarta edició de L’Observatori de la Competitivi-tat, l’informe elaborat pels EIC que valora i analitza la competitivitat de la indústria catalana, ha susci-tat recentment l’interès de mitjans com Expansión i Regió 7. Les conclusions d’aquest estudi mostren que, malgrat la crisi econòmica, la situació de la competi-tivitat catalana és moderadament positiva.

28/05/12

EXPANSION CATALUÑABARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 14.925 EjemplaresDifusión: 10.124 Ejemplares

Página: 11

Sección: CATALUÑA Valor: 1.474,00 € Área (cm2): 456,1 Ocupación: 45,78 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 173000

Cód: 58192331

Pese a todo, muchas empresas industriales catalanas

se muestran optimistas y confían en que su situación

empresarial mejorará este año con respecto a 2011.

Así se desprende de una encuesta a 200 compañías

industriales realizada por el Col·legi d’Enginyers

Industrials de Catalunya.


RÀDIO I TELEVISIÓ

L’ACCIDENT DE FUKUSHIMA ES PODRIA HAVER EVITATEl desastre de la central nuclear de Fukushima va ser provocat per una sèrie d’errors humans i es podria haver evitat. Segons afirma l’informe realitzat per la comissió d’investigació creada a petició del Parlament del Japó, “l’accident va ser el resultat de la connivència entre el Govern, els organismes reguladors i Tepco (Tokyo Electric Power, empresa propietària de la planta), i la manca de governabi-litat d’aquestes parts”. Per parlar de les conclusions d’aquest estudi, Catalunya Ràdio va demanar l’opi-nió d’Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia del COEIC.

APAGADA ELÈCTRICA A L’ÍNDIAMés de sis-cents milions de per-sones, la meitat dels habitants del país, es van quedar sense llum a l’Índia com a conseqüència dels talls de subministrament elèctric que es van produir el 30 i el 31 del darrer juliol. Jordi Dolader, presi-dent de la Comissió d’Energia del COEIC, va intervenir a Catalunya Ràdio per parlar de la pitjor avaria elèctrica de l’Índia en els últims deu anys

TREBALLAR A L’ESTRANGERLa conjuntura econòmica espa-nyola ha impulsat a molts joves a marxar del nostre país amb l’esperança de trobar un treball a l’exterior. Antonio Molina, coordi-nador de l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria i responsable de Serveis de l’Àrea Professional del COEIC, va partici-par en un debat de Catalunya Ràdio sobre com cercar feina a l’estranger.


MBA EXCLUSIU PER ALS ENGINYERS INDUSTRIALSLa Vanguardia ha publicat una notícia sobre el programa Executive Màster en Administració i Direcció d’Empreses organitzat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’escola de negocis EADA conjuntament. Aquest MBA està dirigit específicament als enginyers i enginyeres industrials i compta amb un mòdul formatiu de tres mesos que s’impartirà a l’UCLA Anderson School of Management dels Estats Units a través del programa GAP

El Col·legi d’Enginyers

de Catalunya, que

presideix Joan Vallvé,

ha signat un acord amb

l’escola de negocis

EADA per impartir

un màster adreçat a

enginyers industrials

que permet seguir el

prestigiós programa

GAP de l’UCLA (la

Universitat de Califòrnia,

a Los Angeles).

24/04/12

LA VANGUARDIA (ED. CATALA)BARCELONA

Prensa: DiariaTirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD

Página: 71

Sección: ECONOMÍA Valor: 1.441,00 € Área (cm2): 56,7 Ocupación: 5,8 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 0

Cód: 57067422

ELS EIC IMPULSEN LES SMART CITIESEl Periódico de Catalunya ha publicat un article de Miquel Obradors, president de la Comissió de Tecnologies de la Informació i la Comunicació del COEIC, en el qual manifesta la importàn-cia de les smart cities. Obradors també explica el treball que han dut a terme les nostres insti-tucions per impulsar aquest nou concepte de ciutat que garanteix el desenvolupament sos-tenible, l’eficiència dels recursos i la qualitat de vida dels ciutadans. Els Enginyers Industrials de Catalunya participaran, per segon any con-secutiu, en el projecte internacional Smart City World Congress que se celebrarà a Barcelona del 13 al 15 de novembre del 2012.

Des del Col·legi i l’Associació d’Enginyers

Industrials de Catalunya hem estat conscients

de la importància tant per a les persones com

per a les empreses des d’una doble perspectiva:

com a usuaris i com a proveïdors de solucions

(hardware i software), i per aquest motiu hem

participat des del primer moment en totes les

iniciatives que s’han desenvolupat a Catalunya

per impulsar les solucions que ofereixen les

smart cities.

INSTAL·LACIÓ AUTOAMORTITZABLE

L’enginyeria de Vilassar de Dalt Solsolar executa des del 2008 pro-jectes de sistemes solars tèrmics, alhora que n’assumeix el disseny, la instal·lació, el seguiment i el manteniment. L’octubre del 2011 Solsolar va fer un pas endavant i, com a empresa de serveis ener-gètics, va posar en marxa una instal·lació per a la producció d’ai-gua calenta sanitària en la qual la inversió inicial s’amortitza amb l’estalvi en el consum que aconse-gueix el sistema solar tèrmic.

TEXT: Carles Aluju FOTO: Isabel Marquèsprojecte


projecte

Solsolar,el sol amb aixetaUn bloc de 32 pisos a Barcelona redueix entre el 50% i el 60% el cost energètic de l’aigua calenta amb un sistema solar tèrmic.


Amb una experiència de més de quatre anys en el camp dels sis-temes solars tèrmics, Solsolar

és una empresa que fa temps que està convençuda dels beneficis d’aquest tipus d’instal·lacions. El desenvolupament dels seus productes els permet captar 1.250 kWh/m2 a l’any amb la radiació actual a la demarcació de Barcelona. Això representa l’aprofitament del 70% de la radiació solar anual a 45 graus. És per aquests motius que el director de Solsolar, Xavier Boguñà, i l’enginyer industrial de l’empresa, Dan Bellver, asseguren que ofereixen al mercat una tecnologia madura. I el primer exemple pràctic d’una instal·lació amb aquest rendiment es va posar en marxa el 5 d’oc-tubre del 2011 en un bloc de pisos situat al número 427 del carrer de Balmes de Barcelona. El compromís de Solsolar és que els veïns aconseguiran una reducció d’entre el 50% i el 60% d’energia amb relació al consum anterior necessari per a la producció de l’aigua calenta.

Actualment, Solsolar posa l’èm-fasi a localitzar blocs d’habitatges amb un consum tèrmic superior als 200.000 kWh/any. Els edificis han de disposar d’un comptador centralitzat de l’energia que es vol substituir i també la possibilitat de poder consultar els con-sums dels últims anys per conèixer-ne les oscil·lacions.Aquest projecte d’aprofitament del sistema solar tèrmic ha consistit en la instal·lació de 32 captadors de 20 tubs cada un a la coberta de l’edifici. El sis-tema de captació és el de tub de buit amb tub de calor. La superfície de captació total és de 64,64 m2. A més, s’han instal·lat dos acumuladors de 1.500 litres de capacitat cada un, amb

un sistema d’escalfament instantani i de recirculació. El sistema hidràulic està format per dos grups d’impulsió en pri-mari, dos grups d’impulsió en secundari, dos intercanviadors de calor i canonades d’acer inoxidable aïllades amb llana de roca i protegides amb xapa d’alumini. El sistema de regulació i control pro-posat per Solsolar està format per una estació de regulació solar, un compta-dor de calories, sondes de temperatura, radiació i pressió, i un sistema de monitoratge de tots els paràmetres de la instal·lació solar tèrmica que també permet la possibilitat de visualitzar les dades de manera remota. La proposta de Solsolar a la comunitat de veïns consisteix a amortitzar la inver-sió de la instal·lació —entorn dels 67.000 euros— amb l’estalvi de quilowatts hora (kWh) que deixaran de consumir-se durant els primers sis anys de vida de la instal·lació. L’empresa instal·ladora assumeix el 80% d’aquesta inversió i els veïns paguen el 20% restant. Boguñà remarca que els veïns recuperen amb escreix aquesta aportació inicial gràcies a les bonificacions en l’impost de béns immobles que aplica l’Ajuntament de Barcelona durant els tres primers anys de funcionament de la instal·lació.Durant els sis anys següents, els veïns continuaran pagant les factures del con-sum de gas natural —però amb un import inferior perquè en consumiran menys—, mentre que Solsolar els facturarà els qui-lowatts hora que s’han estalviat amb el sistema solar tèrmic. Amb el que els veïns paguen a Solsolar s’hi inclou l’amortit-zació de la instal·lació, el manteniment preventiu i correctiu, i la garantia del bon funcionament. En aquest projecte, l’amortització es complementa amb una subvenció de l’Institut Català d’Ener-gia. Passats els sis anys, la instal·lació serà propietat de la comunitat de veïns i

Es reduirà prop d’un 60% de l’energia anual per produir l’aigua ca-lenta sanitària

Detall del tub de buit amb el sistema de tub de calor.

La instal·lació té 32 captadors i ocu-pen una superfície de 64,64m2

El sistema hidràulic i el de regulació i control instal·lats per Solsolar.

projecte


“Un any després d’entrar en funciona-ment, la instal·lació solar tèrmica ja no és un tema de con-versa entre els veïns”Carles Franqués

(Comunitat de veïns)

D’esquerra a dreta: Xavier Boguñà (director de Solsolar), Carles

Franqués (president de la comunitat de veïns) i Dan Bellver

(enginyer industrial de Solsolar).

23FULLS dels ENGINYERS

“ES PODEN SOLUCIONAR MOLTS PROBLEMES D’UN SOL COP”

Els responsables de Solsolar han de-tectat que, deixant la crisi econòmi-ca al marge, els principals obstacles que frenen nombrosos projectes ren-dibles són dos. L’enginyer Dan Bell-ver assenyala, d’una banda, les ma-les referències provocades per altres instal·lacions mal fetes i que no fun-cionen bé; de l’altra, la desconfian-ça dels clients sobre la veracitat del potencial de l’estalvi energètic i de l’amortització de la inversió. Però el director de Solsolar, Xavier Boguñà, està convençut que les empreses de serveis energètics “poden convertir un dels grans problemes que té el país, que és el consum energètic i la seva dependència exterior, en una mina d’or”. Boguñà sosté que amb les instal·lacions solars tèrmiques “es poden solucionar molts problemes d’un sol cop”. I els enumera: l’atur, amb més gent treballant en aquest sector; el medi ambient, reduint les emissions de CO

2; la sanitat, perquè amb menys emissions s’obté una major salut pública; la balança co-mercial, perquè no caldria importar tanta energia i es podria considerar cada instal·lació com una petita em-presa exportadora; o transformar les subvencions públiques en crèdits, ja que així les administracions s’estal-viarien uns diners a fons perdut i els recuperarien a mesura que s’amortit-za la instal·lació.Boguñà vol fer veure a la classe política que finançant l’import de la despesa energètica durant uns anys, tindríem des del primer dia molts beneficis econòmics i socials, i això sense cap cost per als ciutadans ni per a l’Estat.

Solsolar en farà el manteniment amb una quota anual que serà del 10% de l’estalvi anual. El contracte de manteniment està

supeditat al fet que es continuï mantenint la reducció del consum energètic entre el 50% i el 60% respecte als consums previs únicament amb gas natural. Fins a l’agost d’aquest any —onze mesos des-prés d’haver-se posat en marxa— l’estalvi energètic real ha estat del 38,41%.I si fins ara els responsables de Solsolar estaven convençuts d’aquest sistema, avui també tenen el suport de la comunitat de veïns. El president dels veïns, Carles Franqués, recorda que quan el projecte es va portar a votació un 25% dels veïns s’hi van oposar per diversos motius: no es creien l’estalvi proposat, dubtaven del termini d’amortització, parlaven d’instal-lacions d’aquesta mena en pisos de veïns i amistats que no funcionaven bé i eren un cau de problemes i despeses.... Ara, un any després d’haver-se posat en marxa i veure’n el funcionament, Franqués comenta: “La instal·lació solar tèrmica ja no és un tema de conversa. Els veïns ja ho tenen interioritzat perquè veuen que l’aigua surt igual de calenta que abans”.La bona feina feta per Solsolar ha per-mès als seus responsables exposar aquest projecte al II Congrés de Serveis Ener-gètics —celebrat el març a Barcelona— i al I Congrés d’Edificis d’Energia Quasi Nul·la —organitzat el maig a Madrid.

Solsolar pot consultar telemàticament el funcionament del sistema en temps real.

“Els nostres siste-mes solars tèrmics són una tecnologia madura”Xavier Boguñà (Solsolar)

projecte


TEXT: Mònica Acero FOTO: Isabel Marquès

Francesc TrisanProgram ManagerCol·legiat núm. 14392

Johnson Controls, capdavanters en la gestió global de béns immobles

tecnologia i empresa


Johnson Controls gestiona els serveis de 140 milions de metres quadrats de béns immobles en l’àmbit mundial, una superfície més extensa que la ciutat de París. Gràcies a la seva àmplia experiència, amb més de 125 anys de trajectòria, i al know-how dels seus treballadors, la multinacional americana ha esdevingut un sòlid soci corporatiu capaç de millorar la productivitat, la rendibilitat i la reputació de les organitzacions empresarials.

Jordi CasullerasSite Manager

Lioba PonsRegional Operations Director

Laia VilallongaCustomer Business Manager


En l’època actual de desaccele-ració econòmica cada vegada són més les companyies que

advoquen per externalitzar els ser-veis. Les empreses contracten una companyia externa perquè s’encar-regui de gestionar aquelles tasques que no estan relacionades directa-ment amb la seva activitat principal. L’empresa contractada s’encarrega de proveir els recursos i serveis que la companyia necessita per al seu fun-cionament per tal que aquesta pugui centrar-se totalment en el desenvo-lupament dels negocis estratègics. La professionalització d’aquesta activitat s’ha denominat facility management i, encara que fa uns anys aquesta dis-ciplina era una gran desconeguda a Espanya, ha adquirit una importància vital per incrementar la competitivi-tat de les empreses. Johnson Controls va ser pionera a oferir aquest servei al nostre país. Però aquesta companyia encara ha anat més enllà. A més de facility management, ofereix als seus clients altres serveis com la gestió de real estate (bé immoble), de l’energia o de projectes. La filosofia de la mul-tinacional americana és clara: superar les expectatives creixents dels seus clients.

HISTÒRIAEls orígens de Johnson Controls es remunten al 1885 quan Warren John-son, l’inventor del termòstat elèctric, va fundar a Wisconsin (Estats Units) la seva pròpia empresa per comercia-litzar aquest invent. Al llarg d’aquests 127 anys, la companyia ha experimen-tat un creixement constant, ha anat ampliant la seva activitat alhora que ha anat incrementant la seva presència internacional. A dia d’avui, la multi-nacional americana està formada per més de 162.000 treballadors, opera a més de 150 països i ocupa la posició 76 del Fortune 500. Johnson Controls està dividida en tres unitats de negoci: Automotive Experience, que s’encar-rega de la fabricació de components per a automòbils; Power Solution, que

es dedica a la producció de bateries, i Building Efficiency, que ofereix serveis per augmentar el nivell d’eficiència energètica i operacional dels edificis.

GLOBAL WORKPLACE SOLUTIONS Els quatre enginyers industrials que ens acompanyen en aquest repor-tatge treballen a l’àrea de Global WorkPlace Solutions, que forma part de Building Efficiency. Aquesta subdi-visió es dedica a la gestió de serveis, real estate, infraestructures, ener-gia, tecnologia i projectes dels seus clients. “Ens encarreguem de gestio-nar tot allò que no és el core business (competència distintiva) dels nostres clients, com ara la neteja, l’adminis-tració, la paqueteria i el transport a la construcció d’edificis, la gestió dels residus i els serveis crítics del client, entre d’altres”, explica Fran-cesc Trisan, Program Manager de la companyia. Johnson Controls no és un proveïdor multiserveis, sinó que treballa per aconseguir el màxim rendiment dels béns immobles i dels serveis que hi estan associats a fi i efecte que les companyies augmentin la seva productivitat i rendibilitat. Global WorkPlace Solutions ofereix l’avantatge de tenir un únic inter-locutor, una única factura i un preu màxim garantit. “El client es pot dedicar totalment al seu negoci, té la comoditat de tractar amb una sola persona i la tranquil·litat que nosal-tres li gestionarem tots els serveis pel mínim cost possible”, expressa Jordi Casulleras, Site Manager de Johnson Controls.

La filosofia de Johnson Controls és clara: superar les expectatives creixents dels seus clients

Francesc Trisan, Program Manager

“Ens encarreguem de gestionar tot allò que no és el core business (com-petència distintiva) dels nostres clients, com ara la neteja, l’administració, la paqueteria i el transport a la construcció d’edificis, la gestió dels residus i els serveis crítics del client, entre d’altres”



Lioba Pons, Regional Operations Director

“A l’àrea de Global WorkPlace Solutions el valor més preuat som els treballadors, perquè no oferim un producte tangible sinó que ens dediquem als serveis”

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

En els darrers tres anys, Johnson Controls ha destinat 40 milions de dòlars a activitats filantròpiques, un fet que posa de manifest el ferm compromís que manté la multinaci-onal americana amb la societat. En reconeixement de la seva tasca soli-dària, el 2011 la revista Corporate Responsibility va atorgar a Johnson Controls la primera posició en el rànquing dels 100 Millors Ciutadans Corporatius. A través del programa de voluntariat Blue Sky Involve, la companyia dóna mil dòlars a un pro-jecte solidari d’una associació sense ànim de lucre escollit pels treballa-dors en el qual també col·laboraran com a voluntaris. Vilallonga pun-tualitza que l’important d’aquest

programa no són només els diners, sinó que “el treballador proposa l’en-titat del seu entorn on els vol destinar i durant les hores de voluntariat s’hi implica de manera molt personal”.Trisan, que l’any passat va col·laborar amb el Casal dels Infants del Raval en la reforma de pisos per a joves amb risc d’exclusió social, explica que aquestes iniciatives aporten “una satisfacció molt gran i et fan sentir orgullós de treballar en aquesta empresa”. Tota la plantilla de la com-panyia està molt implicada en aquest projecte. Només el 2011 els treba-lladors van destinar més de 150.000 hores del seu temps al treball volun-tari en comunitats i organitzacions locals. L’equip directiu de Johnson Controls també participa en el pro-grama Blue Sky Involve. El darrer any, després de la reunió anual de

la companyia que es va celebrar a San Francisco, tots els directius van participar en les tasques de neteja i condicionament d’un hotel d’acollida per a persones sense sostre.

Laia Vilallonga, Customer Business Manager

“Els nostres coneixe-ments ens permeten anar sempre un pas per davant dels reque-riments dels nostres clients. Nosaltres no esperem que ens diguin què hem de fer, sinó que tenim iniciativa i fem pro-postes de millora”

Jordi Casulleras, Site Manager

“El nostre client es pot dedicar totalment al seu negoci, té la comoditat de tractar amb una sola persona i la tranquil·litat que nosaltres li gestio-narem tots els serveis pel mínim cost possible”

Només el 2011 els treballadors van destinar més de 150.000 hores del seu temps al tre-ball voluntari en comunitats i orga-nitzacions locals


La multinacional està integrada per un equip humà altament qualificat que rep una formació continuada. “A l’àrea de Global WorkPlace Solutions el valor més preuat som els treballadors, perquè no oferim un producte tangi-ble sinó que ens dediquem als serveis”, assegura Lioba Pons, Regional Ope-rations Director de Johnson Controls. Amb una vocació totalment orientada a acon-seguir la major satisfacció dels seus clients, els profes-sionals de Johnson Controls s’involucren en l’empresa on operen com si fos la seva prò-pia companyia però compten amb una perspectiva més àmplia. “No només gesti-onem els serveis; som un partner dels nostres clients”, matisa Pons. L’experiència adquirida arran de la gestió de més de quatre milions de metres quadrats de béns immobles al nostre país, ha dotat el personal de la com-panyia d’un valuós know-how. “Els nostres coneixements ens permeten anar sempre un pas per davant dels reque-riments dels nostres clients. Nosaltres no esperem que ens diguin què hem de fer, sinó que tenim iniciativa i fem propostes de millora”, assevera Laia Vilallonga, Customer Business Manager de la multinacional. Agilent Technologies, BBVA, Gold-man Sachs, BP, IBM, Cisco Systems, Philips, GSK, Ericsson, Microsoft, Freudenberg i Merck, són algunes de les organitzacions empresarials

que compten amb el suport operatiu i estratègic de Johnson Controls.L’àmplia presència de la companyia al món proporciona als clients el valor afegit de poder comptar amb els seus serveis a més de 75 països. Pons precisa que una de les claus de l’èxit de Johnson Controls és que

“pensa globalment però actua local-ment adequant-se a les necessitats de cada indret”. La internacionalització també fomenta la innovació. El saber fer es transfereix d’un país a l’altre perquè la companyia disposi de les solucions més capdavanteres a tot el món. Tot i ser una multinacional de gran magnitud, els treballadors

estan molt especialitzats i s’orga-nitzen segons les activitats dels seus clients. A més, la companyia ofereix solucions totalment fetes a mida: des d’un servei molt específic a una res-posta integral que cobreixi totes les necessitats d’un lloc de treball.Malgrat que la crisi econòmica no ha tingut un fort impacte a John-son Controls, la companyia s’ha vist obligada a redefinir els seus serveis per adaptar-se a les noves demandes del mercat. “Fa uns anys els nostres clients cercaven qualitat i rapidesa; ara, reduir costos. Hem hagut de ser més innovadors que mai i oferir propostes que els permetin estalviar diners”, determina Pons. D’altra banda, l’actual conjuntura econòmica

també els ha suposat una oportunitat per guanyar nous clients que abans no s’havien plantejat externalitzar els serveis però que ara truquen a la porta de Johnson cercant reduir despeses. “Fem un estudi dels costos que té una empresa, i si aconseguim reduir-los, implantem els nostres serveis”, afegeix.

Johnson Controls no és un proveïdor multiserveis, sinó que treballa per aconseguir el màxim rendiment dels béns immobles i dels serveis que hi estan associats a fi i efecte que les companyies augmentin la seva pro-ductivitat i rendibilitat




TEXT: Mònica Acero

empresa adherida

“Coneix permet a les empreses ser més eficients i rendibles en la gestió de cada un dels seus projectes”Constituïda el 2002, Coneix Project Management és una companyia ubicada a Sant Cugat del Vallès que ha desenvolupat un software de gestió pioner. Coneix és una eina web que permet controlar a temps real els aspectes que intervenen en un projecte amb la finalitat de millorar la gestió del coneixement, la comunicació i la productivitat de les empreses.

Esperit emprenedor, una idea inno-vadora i cobrir un nínxol de mercat, són algunes de les claus per mun-

tar una empresa competitiva. L’enginyer industrial Miquel Delclòs va reunir aquests tres requisits. Quan treballava en una consultoria va adonar-se que les empreses demanaven una eina per gestionar els pro-jectes de manera més eficient perquè, tot i que hi havia sistemes de gestió per a grans organitzacions empresarials, no n’existia cap que fos adient per a companyies més petites. El 2002, l’enginyer industrial, amb el suport de dos centres d’investigació i quatre empreses privades, va començar a treballar per poder donar resposta a aquesta necessitat. “Jo vaig capitanejar aquest pro-jecte, però no me n’hagués sortit sense la gent que va confiar en mi des del primer dia”, matisa Delclòs. Coneix, un software de gestió fet totalment a mida, és el fruit d’aquests anys de treball i investigació.“Coneix permet a les empreses ser més eficients i rendibles en la gestió de cada un dels seus projectes”, afirma el seu creador. Aquesta eina informàtica, que pot estar instal·lada en el núvol o en un servi-dor propi de la companyia, possibilita el control de tots els factors que intervenen

en un projecte: els aspectes econòmics, els processos administratius i la gestió dels clients i del coneixement. Delclòs explica que Coneix no només ofereix la gestió de projectes clàssica, amb pressupostos, ter-minis i costos, sinó que el seu aspecte més innovador és que contribueix a millorar la comunicació entre les persones. Un dels principals avantatges competitius d’aquest software és que és fàcil d’instal·lar i només en unes setmanes ja pot estar en funcio-nament, a diferència d’altres sistemes de gestió que requereixen diversos mesos. Paral·lelament, com és una eina molt intuïtiva i pràctica, els seus usuaris poden dominar-la totalment amb menys de dotze hores de formació. Coneix també és alta-ment personalitzable, de manera que es configura per satisfer les necessitats con-cretes de cada client.La innovació forma part de l’ADN de la companyia des de la fundació i ha estat fonamental per anar incorporant solucions capdavanteres que permetin adaptar-se als canvis constants de l’entorn. “L’R+D és el centre de la nostra empresa”, assegura. Coneix va néixer com una eina adreçada específicament a les enginyeries i als des-patxos d’arquitectura, però actualment

la companyia centra els seus esforços a expansionar-se cap a altres sectors que també duguin a terme projectes. Per poder fer front a l’estanquitat de l’economia espanyola, Coneix Project Management està treballant per “desembarcar” en nous mercats internacionals, principalment d’Amèrica Llatina, i està estudiant la pos-sibilitat d’obrir noves filials a França i Alemanya. La trajectòria de la companyia ha estat marcada per un creixement cons-tant i, malgrat la crisi econòmica, preveu incrementar un 30% els seus beneficis durant aquest any.


“Les principals fortaleses de Despi Ingeniería són els coneixements i l’experiència del seu equip humà”Despi Ingeniería va ser fundada el 2004 per l’empresa EMTE amb la voluntat de crear una enginyeria especialitzada en el camp de les instal·lacions elèctriques d’alta tensió. La companyia, amb seu a Cornellà de Llobregat, compta amb professionals amb una dilatada experiència en el sector capaços d’oferir les solucions més satisfactòries per a cada projecte.

Despi Ingeniería es dedica a pro-jectar, dirigir i executar obres d’instal·lacions elèctriques d’alta

tensió, línies i subestacions per a com-panyies elèctriques i particulars. Aquesta empresa també realitza i dirigeix projec-tes d’enginyeria integral d’instal·lacions, principalment per al sector terciari i ferroviari. “Les principals fortaleses de Despi Ingeniería són els coneixements i l’experiència del seu equip humà”, afirma el coordinador de línies d’alta tensió de la companyia, Rafael Alum. Aquesta enginyeria està integrada per divuit professionals que estan altament espe-cialitzats en el sector de les instal·lacions elèctriques, però que, alhora, destaquen per la seva multidisciplinarietat. Alum ressalta el paper que tenen els enginyers industrials a la companyia: “Són essen-cials per dirigir i coordinar els diferents projectes i participen en el desenvolupa-ment de les planificacions estratègiques de l’empresa”. Actualment, l’enginyeria duu a terme un projecte molt significatiu per a Red Eléctrica de España basat en el des-envolupament de 26 subestacions de

220, 132 i 66 kV per rehabilitar el sis-tema elèctric d’alta tensió de les Illes Balears. A diferència d’altres empreses que només es limiten a seguir els estàn-dards de muntatge, disseny i instal·lacions que els proporcionen els clients, Despi Ingeniería té la facultat d’oferir les res-postes personalitzades més adients per a cada projecte. “Gràcies als coneixements

del personal humà i als nostres recursos tecnològics, l’enginyeria té la capacitat de desenvolupar nous dissenys per a aquells casos en què les solucions tradicionals no s’adapten a les exigències de l’entorn“, assegura Alum. Per poder oferir aquest valor afegit, la formació continuada dels

treballadors i l’esperit innovador de la companyia és fonamental. En aquest sentit, Despi Ingeniería participa en pro-jectes d’R+D d’àmbit nacional i europeu en col·laboració amb altres empreses i universitats.L’enginyeria forma part de COMSA EMTE, el segon grup espanyol no cotit-zat del sector de les infraestructures i la tecnologia. Alum afirma que pertànyer a aquest grup empresarial en moments de recessió econòmica és un clar avantatge: “Ens proporciona estabilitat financera i ens permet augmentar la nostra cartera de clients mitjançant les sinergies del grup”. Per poder trampejar el temporal, Despi Ingeniería ha ampliat la seva gamma de serveis a altres àmbits de l’enginyeria com ara els projectes constructius, d’instal-lacions, d’interiors d’habitatges, d’edificis, etc. “Hem hagut d’aplicar mesures de contenció de la despesa i dels salaris per poder oferir preus competitius sense que la qualitat del servei es vegi afectada”, afegeix. La companyia, que fins ara s’ha centrat en el mercat espanyol, planifica iniciar la seva internacionalització a curt termini per fomentar-ne el creixement.

empresa adherida

NO SÓLO ELEVAMOS CARGAS, SINO NEGOCIOS ENTEROS

GRÚAS INDUSTRIALES

GRÚAS PORTUARIAS

CARRETILLAS PESADAS

SERVICIO SERVICIO DE MÁQUINA HERRAMIENTA

GRÚAS NUCLEARES

Konecranes Ausió S.L.U.Tel. 902 419 420

www.konecranes.com/es

Como grupo líder en el negocio de la elevación, en Konecranes ofrecemos soluciones integrales para mejorar la seguridad y el rendimiento de las diferentes industrias (acero, energía, automoción…). Además, realizamos servicios de mantenimiento de todo su equipo, independientemente de la marca y el fabricante.

NO SÓLO ELEVAMOSCARGAS, SINONEGOCIOS ENTEROS

CM4 desenVoLuPa una raMPa Per aLs Trens Per a Persones aMb MobiLiTaT reduïda

CM4 ha desenvolupat un projecte avalat pel Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) corresponent al disseny i la construcció d’una plataforma d’accés als trens per a persones amb mobilitat

reduïda que permeti superar sense dificultats l’espai que queda entre el tren i l’andana. Aquesta plataforma es podrà instal·lar en qualsevol porta del tren. L’altura total de la rampa serà molt petita (50 mm) a fi i efecte d’instal·lar-la amb les modificacions mínimes. www.cm4.es

eL MeCanisMe de sener inCLòs en eL CuRiOSity ProVa La seVa eFiCiènCia a MarT El grup d’enginyeria i tecnologia SENER ha participat en la missió Mars Science Labo-ratory com a part d’un acord de col·laboració tecnològica entre el Jet Propulsion Labora-toy (JPL) de la NASA i el Centro para el

Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI). SENER ha submi-nistrat el mecanisme d’enfocament de l’antena que permet la comunicació bidireccional directa entre el vehicle explorador Curiosity i les estacions de seguiment a la Terra. Es tracta d’una antena que permet que per primera vegada un rover sigui capaç de situar-se de manera autònoma sense necessitat que el vehicle mogui tota la seva estructura per apuntar a la Terra. www.sener.es

LaVoLa dirigirà eL ProJeCTe de CerTiFiCaCió Leed Per a L’ediFiCi PrinCiPaL deL reCinTe hisTòriC de

L’hosPiTaL de La sanTa Creu i sanT Pau de barCeLonaLavola ha estat l’adjudicatària de la direcció de la certificació mediambien-tal LEED, la certificació d’edificis amb criteris sostenibles més prestigiosa del

món promoguda per l’associació United States Green Building Coun-cil, per al pavelló de l’Administració del recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Actualment es duu a terme un procés de rehabilitació amb l’objectiu de recuperar el valor artístic i patrimonial del recinte, sumant-hi criteris de sostenibilitat i l’aplicació de noves tecnologies per als edificis. www.lavola.com

Novetats

La ConsuLTora TeCnoLògiCa MeTeosiM ForMarà ParT deL ConsorCi que iMPuLsarà eL ProJeCTe euroPeu Perseus

El projecte Perseus (Protection of European seas and borders through the intelligent use of surveillance) té com a objectiu la protecció de l’espai marí-tim europeu i de les seves fronteres. Està dotat amb 43 milions d’euros i

desenvoluparà un nou sistema de vigilància que integrarà sistemes nacionals i internacionals ja existents, impulsant-ne l’actualització i millora a través d’innovacions tecnològiques. www.meteosim.com

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès

“El vehicle elèctric i la mobilitat sostenible poden ser un pla tractor de la nostra economia”Josep CanósJosep Canós va agafar les regnes de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial ara farà un any i mig. No és el millor moment per a una aventura com aquesta, però el sentit del compromís i la responsabilitat han estat decisives.

Enginyer industrial col·legiat núm. 5951

entrevista


Del sentIt De la responsabIlItat a l’efIcIèncIa enerGètIca

Josep Canós, enginyer industrial per la UPC especialitzat en tècniques energètiques i diplomat en Direcció i Administració d’Em‑preses per l’IESE, és el primer cop que és en el sector públic i hi és en un moment de màxima dificultat donada la conjuntura econòmica. Però, sigui com sigui, després de tota una vida professional dedicada amb èxit rellevant al sector privat, el sentit de la responsabilitat i el compromís l’han dut a assumir aquesta nova aventura; tot un repte.“Volia provar a veure què passava ‑explica‑, i el que passa ‑continua‑ és que és molt difícil tirar endavant amb un govern (el de Madrid) que es veu incapaç d’assenyalar un futur clar, un mínim full de ruta”. I si, tal com ens relata Canós, a això hi sumem la neces‑sitat d’immediatesa amb què s’alimenten els mitjans de comunicació, aleshores la quadratura del cercle és encara més complicada.Amb tot, Canós és optimista a l’hora d’en‑carar el futur energètic de Catalunya, i més quan som a les portes d’iniciar la gran aposta de la Direcció General d’Ener‑gia, Mines i Seguretat Industrial: el Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012‑2020. Es tracta d’un pla ambiciós i estratègic que, entre altres coses, ha de permetre projectar un país més competitiu, més innovador i més compromès amb l’efi‑ciència; un país, en definitiva, amb un futur de baixa intensitat energètica.Sens dubte, la seva experiència és important a l’hora d’afrontar totes les responsabilitats del càrrec. Nascut el 1954, Canós ha estat responsable de diversos departaments en les àrees d’explotació i diversificació d’Hi‑droelèctrica de Catalunya. Així mateix, ha estat director de Llançament i sotsdirec‑tor general d’Amena, i director general de Puntel, Abertis Logística i Saba. També ha estat conseller‑director general de Rete‑visión, membre de la Junta Directiva dels EIC i de la seva Comissió d’Energia, i dels consells d’administració d’empreses com Cilsa, Parc Logístic de la Zona Franca, Sevisur, Arasur, Euskaltel, Retevisión i Hispasat, entre d’altres.


A l gener va fer un any del seu nomenament. Com valora aquest primer any i mig en el

sector públic?Des d’un punt de vista personal, sobre les expectatives creades m’han sorprès agradable-ment els professionals de l’Administració. La idea preconcebuda del funcionari és totalment falsa. Aquí hi ha molt bons professionals i molt vocacionals. Això m’ha donat molta seguretat ja que no m’he sentit gens sol, tot al contrari. D’altra banda, i com a cosa desagradable, m’he trobat un alt grau de judicialització en diferents àmbits de la indústria. Hi ha sectors concrets, com pot ser l’eòlic o el de les ITV, en què l’entramat de recursos, sentències, regulacions, etc., minven massa la capacitat d’avançar. Demandar és massa barat i massa lent de solucionar. Finalment, és obvi que estem en un moment molt complicat. Hem hagut d’assumir una baixada d’un 15% en els costos de personal i un 50% en la resta de capítols, de manera que tenim pocs recursos, sobretot per a promoció. La crisi ha arribat a àrees que havien de ser motor i això no és bo.

Al seu parer, quina és la mancança més important pel que fa a infraestructures energètiques a Catalunya?La xarxa d’alta tensió de la província de Girona i la xarxa bàsica de gas, també de Girona. Girona és una província especial. Té un alt índex de consum. Per exemple, en l’àmbit domèstic consumeix de mitjana un 20% més d’electricitat que la resta, però no té generació, i funciona amb infraestructures de fa vint anys. A part d’això, evidentment hi ha moltes altres qüestions en molts altres indrets, però ja són qüestions més puntuals.

I quin seria el principal avantatge compe-titiu de Catalunya des d’una perspectiva energètica, si és que n’hi ha algun?Catalunya, per se, podria ser un país amb un cost energètic relativament baix. Tenim producció nuclear, producció hidràulica remarcable, centrals modernes de cicle com-binat… Tenim una combinació energètica que gairebé ningú té a Europa, i també tenim el Pla de l’energia i el canvi climàtic, que ens farà encara més competitius. El problema, avui, són els costos addicionals que no són del nostre territori però que al capdavall hem d’assumir a la factura, com són, per exemple, els costos de la mineria del carbó. Això també és solidaritat, encara que no s’anomeni tant.

Precisament, una de les principals inicia-tives de la Direcció d’Energia és el Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020. Quines són les principals línies d’actuació que planteja el Pla?El Pla és d’una amplitud important però, en línies generals, el seu objectiu és assolir una economia i una societat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, inno-vadora, competitiva i sostenible a mitjà i llarg termini. L’hem planificat fins al 2020 perquè és un horitzó d’alineament amb els objectius europeus 20/20/20, i és important el fet d’incorporar la qüestió del canvi climàtic, ja que el 75% dels gasos d’efecte hivernacle provenen de la producció energètica. El Pla s’estructura en deu eixos, dels quals els dos principals són, d’una banda, promoure polí-tiques d’estalvi i eficiència energètica per tal de poder créixer econòmicament sense que augmenti la demanda energètica i, de l’altra,

posar l’èmfasi en les energies renovables com a opció estratègica de present i de futur per a Catalunya. Pel que fa al primer eix, el de promoció de les polítiques d’es-talvi i eficiència, veiem molta feina a fer en el sector de l’edificació, sobretot en la rehabilitació d’edificis pensats de manera integral, i en el sector del transport, tant amb l’optimització de recursos del trans-port col·lectiu, com amb la promoció i implantació del cotxe elèctric.

Es parla d’avançar cap a una societat de baixa intensitat energètica. A què ens estem referint exactament?Doncs el que explico: una societat capaç de créixer tot mantenint un equilibri sostenible en la despesa energètica. Per exemple, quan parlem d’energies renovables, el Pla es plan-teja arribar a una producció d’energia eòlica que assoleixi els 5.136 MW de potència, i un aprofitament de la biomassa agrícola i fores-tal que arribi als 160 MW. Però, a banda d’això, cal anar cap a un canvi de model. Fins ara, en el sector energètic sempre hem pensat en la gestió de la generació. Nosaltres creiem que hem de posar l’accent en la ges-tió de la demanda.

I tot això com s’aconseguirà? D’on vindrà la inversió necessària?El Pla es planteja una inversió de més de 24.000 milions d’euros, dels quals 1.790 serien d’aportació pública. Pensant en la situació actual, precisament ens falta tenir un horitzó temporal per a l’actual norma-tiva que afecta la retribució de les energies renovables. En conjunt, el Pla preveu una certa acceleració econòmica d’aquí al 2020. Amb tot, hi ha tecnologies, com l’eòlica, que estan arribant a un grau de maduresa que permetrà que se situïn al nivell de les energies convencionals o de règim ordinari. El problema serà més de capacitat d’im-plantació. Tenim un problema i és que, des d’Espanya, el mercat de l’energia encara es veu de manera massa autàrquica. No hem de pensar en una “illa elèctrica”. D’aquí la importància de les connexions amb Europa. Ens hem de posar com a horitzó el mercat europeu. Si no és així, acabarem com un corralito energètic.

“El Pla de l’ener-gia i el canvi cli-màtic de Catalu-nya 2012-2020 és d’una amplitud important però, en línies generals, el seu objectiu és assolir una econo-mia i una societat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de car-boni, innovadora, competitiva i sos-tenible a mitjà i llarg termini”

entrevista


“Catalunya, per se, podria ser un país amb un cost energètic rela-tivament baix. Tenim producció nuclear, producció hidràulica re-marcable, centrals modernes de cicle combinat… Tenim una com-binació energètica que gairebé ningú té a Europa”

En el Pla es parla, també, d’arribar a un estalvi acumulat pels consumidors de gairebé 34.000 milions d’euros. Com s’aconseguirà això? És realista?Per veure-ho clarament, l’estalvi podria arri-bar als 50 euros mensuals per persona. És molt. Però hem de pensar amb perspectiva. El Pla preveu particulars, indústria, Adminis-tració, etc. A Catalunya, a través de l’ICAEN, disposem dels balanços de consum totalment detallats. Tenim els consums individualitzats

de totes les indústries, i això ens permet fer aquestes projeccions amb certa fiabilitat sobre el tipus d’energia que necessitem a cada indret i calcular perfectament estalvi i inversió. La tendència de millora de la corba d’eficiència energètica ens marca un estalvi d’intensitat energètica de l’1,7% cada any. I si el preu dels combustibles fòssils s’apuja, com és previsible, serà més fàcil arribar als objectius, ja que l’entrada de les renovables al mercat serà molt més optimitzable.

Quan parlem d’eficiència energètica, on hi ha més feina a fer: en el sector industrial o en el sector particular?El sector industrial és el que ha treballat més, per una qüestió de competitivitat. En el privat és més difícil, però cada dia hi ha més consciència.

L’eficiència energètica i les energies renovables, poden ser un factor de motor econòmic?El Pla preveu tres escenaris en aquest sen-tit. Hi ha una qüestió de prospectiva que recull escenaris fins al 2030. Després hi ha els plans d’actuació, que són molt més concrets. N’hi ha un, per exemple, que és el de la mobilitat sostenible, o sigui, el de l’efi-ciència en el món del transport, i aquest és un pla que també està considerat tractor de l’economia catalana en el Pla d’actuacions industrials 2012-2014. Això vol dir que, més enllà del vessant energètic, també es té en compte tot el vessant econòmic i industrial que duu associat.

“La tendència de millora de la cor-ba d’eficiència energètica ens marca un estalvi d’intensitat energètica de l’1,7% cada any. I si el preu dels com-bustibles fòssils s’apuja, com és previ-sible, serà més fàcil arribar als objec-tius, ja que l’entrada de les renovables al mercat serà molt més optimitzable”


Així, com valora la notícia recent que Nissan fabricarà a Catalunya la primera furgoneta totalment elèctrica? Què pot significar quant a les polítiques de suport a la implan-tació del vehicle elèctric?Efectivament, la notícia és del tot positiva, però és només una part del tot. Volem que Catalunya sigui un dels primers llocs del món amb un desenvolupament potent del vehicle elèctric. En el futur, volem que com a mínim un 12% de l’actual parc de moto-cicletes sigui elèctric. Això ha d’anar associat a un pla industrial que inclogui fabricants, punts de recàrrega, etc. El vehicle elèctric i la mobilitat sostenible en general poden ser un pla tractor de la nostra economia. Ara hi ha moltes iniciatives però molt disseminades, i la nostra feina és fer d’aglutinador.

Tanmateix, la rebaixa en els incentius per a l’energia solar, què ha suposat pel que fa a les polítiques energètiques de la Generalitat de Catalunya?Més enllà del tema competencial, quan par-lem de la generació, el nostre posicionament

és que no n’hi ha prou que el Ministeri hagi hagut d’actuar davant del dèficit tarifari, cosa que entenem. Tal com s’ha fet tot plegat, han quedat pràcticament aturats sectors que estaven avançant. Per això hem demanat un horitzó, unes regles per al futur. S’han modi-ficat les regles a la meitat del joc, i això no és bo. Cal definir l’escenari per saber quin desenvolupament futur hem de tenir, però aquest horitzó no existeix. Nosaltres vol-dríem un canvi de model en la retribució de la generació. Però ens temem que, més enllà d’eixugar el dèficit, no hi haurà noves pro-postes. Com li dic, el més greu de tot és que no es dóna un horitzó temporal, i no només als promotors, sinó a tota la indústria que hi ha al darrere.

Parlant d’eficiència energètica, la crisi està resultant positiva perquè comporta la disminució del consum energètic o és negativa per la manca d’inversió en políti-ques energètiques?És totalment negativa. Teníem una capa-citat de coneixement i productiva. El problema ara és la paralització de la indús-tria de generació elèctrica de les renovables. Érem capdavanters i això havia de servir per créixer. El moment actual està posant en qüestió tota aquesta indústria.

Recentment, també s’ha conegut el pro-jecte de Gas Natural per realitzar un dipòsit subterrani al Bages per a l’em-magatzematge de combustible. Es parla d’una inversió de 350 milions d’euros i de la possibilitat de donar feina a 240 perso-nes. Confia que no hi haurà problemes pel que fa al vistiplau dels ministeris de Medi Ambient i Indústria?És una notícia positiva. Si es pot materialit-zar serà molt bo perquè té una importància estratègica. Catalunya no té cap magatzem d’aquestes característiques. És com tenir una guardiola. Si a més es pot fer amb la màxima seguretat, com és una cavitat salina, magnífic. Aquest tipus d’instal·lació és molt comú a Europa.

D’altra banda, quin sentit té, en aquest moment de restriccions eco-nòmiques, la continuïtat del gasoducte

Martorell-Hostalric-Figueres quan ja se sap que la connexió amb França no es farà per Catalunya?En aquest tema li he de dir que estic molt enfadat. Els mitjans no n’han informat bé la societat. El primer que cal dir és que, més tard o més d’hora, la connexió França-Catalunya es farà, encara que ara es prioritzi el País Basc. És una qüestió d’interessos, ja que no tothom vol un mercat obert. Però a banda de tot això, aquest gasoducte ja estava planificat sense tenir res a veure amb la con-nexió internacional. Abans ja hem parlat de la mancança d’infraestructures a Girona, com és la xarxa secundària dels distribuïdors, i per això fa falta aquest gasoducte. És una infraestructura bàsica!

Per acabar, la Llei òmnibus ha signifi-cat liquidar la Llei de política industrial i el Consell de Política Industrial. D’altra banda, però, la Llei permet un cert suport dels col·legis professionals a l’Administració en l’àmbit de la seguretat industrial. S’està treballant en aquest sentit amb el COEIC o amb algun altre col·legi d’àmbit tècnic?El que estem preparant i confiem que puguem signar ben aviat amb els col·legis involucrats és un conveni de col·laboració per definir en quins àmbits i en quines actuacions els col·legis han de continuar treballant per certificar projectes. Hem de donar un marc i dotar de capacitats els col-legis perquè continuïn fent unes funcions que només els col·legis professionals poden dur a terme. Nosaltres som favorables al fet que els col·legis siguin una baula clau del col·lectiu industrial i que les seves funcions tinguin valor. El que cal és buscar l’adequació als nous temps i a la nova normativa.

“Amb la rebaixa en els incentius per a l’energia so-lar s’han modificat les regles a la mei-tat del joc. I ens temem que, més enllà d’eixugar el dèficit, no hi haurà noves propostes. El més greu de tot plegat és que no es dóna un horit-zó temporal, i no només als promo-tors, sinó a tota la indústria que hi ha al darrere”

entrevista


Maria oller Iglésias CB15-201202/10/2001

laura cuerpo GilabertCB37-1330321/10/2009

Iker ramírez ruízCB35-880925/10/2010

Miquel cecilio-Gonçalves pedrerolCB71-316707/11/2002

Aniversaris del QUART trimestre

FELICITATS BOMBETES!

tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

encara no coneixes el blog dels bombetes?

Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com

i PARTICIPa-hi!

lola bech GrauCB11-807002/11/2003

arnau berenguer rocaCB45-1328102/11/2005

Jordina aced codinaCB52-334512/11/2010

carlota rodríguez-fischer ortegaCB46-163615/11/2002

lluís Gutiérrez pereaCB41-1213817/11/2005

Hugo ayala bañeresCB27-1201518/11/2005

ot pérez larumbeCB17-1056125/11/2004

Guim Xalabarder cortèsCB19-1166201/12/2004

edgar sellés lorenzanaCB07-534905/12/2007

Joan cintas navarroCB66-127206/12/2004

aina Gonzàlez surinyachCB29-1005204/12/2002

ona pérez larumbeCB26-1056117/12/2002

oriol barba DoladerCB63-558421/12/2006

Miquel cintas navarroCB67-1272023/12/2006

TEXT: Manel Gastó i Isabel Marquès FOTO: Isabel Marquès

Els municipis sumen esforços envers la sostenibilitat

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses és la unió més gran d’autoritats locals i regionals europees compromeses voluntàriament amb la millora de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables. Els més de 4.000 membres de tot Europa que s’han adherit al Pacte volen superar l’objectiu marcat per al 2020 a la Unió Europea de reduir en un 20% les emissions de CO2 i el consum energètic.La Diputació de Barcelona és l’ens encarregat d’acompanyar els municipis barcelonins en aquest camí envers la sostenibilitat mediambiental. Un camí que comença amb la redacció dels plans d’acció per l’energia sostenible (PAES), que compten amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació. Fins ara s’hi han adherit 188 municipis i s’han lliurat 139 PAES.

reportatge


Els municipis sumen esforços envers la sostenibilitat


Domènec Cucurull és el gerent dels serveis de medi ambient de la Diputació i

la persona responsable de la coordi-nació dels PAES. “Tot comença amb l’adhesió, a través d’un ple del muni-cipi, al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses”, explica. L’adhesió, que és voluntària, donarà pas a un procés per analitzar l’estat de la sostenibilitat del municipi i determinar les actuacions més prio-ritàries per millorar-la mitjançant els anomenats PAES, que la Diputació finança al 100% a fons perdut si les accions que es desenvolupen generen un mínim de 25 euros per euro inver-tit. Fins ara, assegura Cucurull, “tots els projectes que han sortit a concurs han complert amb aquest requisit”. De moment, s’han generat unes 5.000 accions amb un total de 700 milions d’euros invertits.“Un pla amb aquests objectius i amb aquest abast és altament positiu per a la ciutadania i per a la professió, ja que genera feina tant per al Col-legi com per als col·legiats i ho fa en

un àmbit, el de la sostenibilitat, que beneficia directament a tothom”, raona Cucurull, que és enginyer.

EnllumEnat EficiEntL’Ajuntament de Tona ha estat un dels municipis de les comarques de Barcelona que s’ha adherit als PAES. Pere Gordi, gerent d’aquest municipi de la comarca d’Osona, explica que la principal actuació posada en marxa en el marc dels PAES és la implan-tació d’un servei integral de gestió de l’enllumenat públic. El nou ser-vei d’enllumenat s’ha concebut amb l’objectiu de millorar el confort del ciutadà, la seguretat i la qualitat lumí-nica dels espais públics; complir amb la normativa de contaminació lumí-nica i d’eficiència energètica; reduir els consums i costos de l’Ajuntament; reduir les emissions de CO2 a l’at-mosfera i augmentar la col·laboració publicoprivada.En aquest sentit, l’1 d’octubre del 2011, l’Ajuntament va signar un contracte amb una empresa de serveis energètics

per gestionar de manera integral tot l’enllumenat dels carrers i les places de Tona, que compta amb una pobla-ció de més de 8.000 habitants. Es va convocar un concurs públic en el qual es van interessar 25 empreses i del qual va resultar guanyadora l’empresa Grup Soler, de Sallent, que va assumir la gestió del subministrament elèctric i el manteniment preventiu i correctiu de tot l’enllumenat per un període de tretze anys.L’empresa es comprometia a realitzar una inversió en millores d’eficiència energètica, com ara substituir els llums que no compleixen les nor-matives d’eficiència energètica i contaminació lumínica. Actualment s’estan realitzant aquestes millores, entres les quals també destaca la implantació d’un sistema de telegestió per a cada un dels quadres d’enllume-nat del municipi, més de 40 en total, que controlen dos milers de punts de llum. El sistema de telegestió ha de permetre l’Ajuntament consultar de manera periòdica totes les dades

Domènec Cucurull, gerent dels serveis de medi ambient de la Diputació i responsable de la coordinació dels PAES.


reportatge

Els més de 4.000 membres de tot Europa que s’han adherit al Pacte volen superar l’objectiu marcat per al 2020 a la Unió Europea de reduir en un 20% les emissions de CO2 i el consum energèticnecessàries per poder controlar el funcionament correcte del servei.Tots aquests canvis no només millora-ran la il·luminació de Tona, sinó que permetran mantenir estable la despesa d’enllumenat, ja que l’empresa submi-nistradora serà l’encarregada d’assumir el cost de les millores i els possibles aug-ments de consums. La diferència entre el cost que suposava la il·luminació de Tona abans d’implementar aquestes millores i el cost que tindrà quan esti-guin totes aplicades, genera un marge per a l’empresa contractista.

Després de l’execució de la inversió prevista en el contracte, s’ha gene-rat una reducció del consum elèctric anual d’un 45,91% i una reducció de les emissions de CO2 de 146,5 tones (factor de conversió 0,267 kg CO2/kWh). A més, s’ha reduït la contami-nació lluminosa en un 94,13%.

l’aposta dE Vic pEr la biomassaVic va sumar-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses contra el canvi climàtic ja fa quatre anys. De la signatura en va sorgir el Pla d’acció per l’energia sostenible de Vic, aprovat el setembre del 2009, en el qual es realitza una diagnosi energètica de Vic i s’esta-bleixen 55 accions que l’Ajuntament ha d’emprendre per assolir els objec-tius de reducció d’emissions marcats per l’adhesió al Pacte.Una de les accions més singulars ha estat la instal·lació d’una caldera de biomassa al Pavelló Municipal Castell d’en Planes, un equipament ja exis-tent de 2.695 metres quadrats que va patir unes obres de remodelació total. Seguint els criteris de sostenibilitat de l’Ajuntament, es va aprofitar per realitzar la instal·lació de la caldera de biomassa.Sònia Ramos, tècnica de medi ambi-ent de l’Ajuntament, explica que les necessitats tèrmiques de la instal-lació són de 396 kW de calor per climatitzar la pista principal, els vesti-dors i altres sales d’ús divers, com ara despatxos. La instal·lació està pensada per assolir un 80% de les necessitats tèrmiques per a climatització i aigua calenta sanitària (ACS); per al 20% restant hi ha instal·lada una caldera de gas natural.La instal·lació de biomassa està for-mada per quatre calderes de 56 kW cada una, amb un rendiment del 93%. El combustible que s’utilitza és granu-lat de fusta comprimida, amb un poder calorífic de 4,9 kW/kg. S’ha construït, també, una sitja d’emmagatzematge amb capacitat per a 24 tones, cosa que dóna una autonomia de tres mesos.

El Col·legi d’Enginyers va orga-nitzar, juntament amb la Dipu-tació de Barcelona i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials, la jornada Mecanismes per fer inversions en estalvi i eficièn-cia energètica als ens locals. El programa ELENA. L’objec-tiu d’aquest programa, acrònim d’European Local Energy Assis-tance, és promoure inversions en estalvi i eficiència energètica a les instal·lacions municipals.La jornada, que va presentar models d’estudi d’estalvi i efici-

ència energètica en l’enllumenat públic, la implantació de biomas-sa i els equipaments municipals, va comptar amb la participació de Joan Vallvé, degà del COEIC, que va destacar la importància del treball conjunt entre Admi-nistració i professionals per assolir els reptes que planteja la situa-ció actual.El web http://www.diba.cat/mediambient/elena recull les ponències de la jornada i infor-mació actualitzada sobre el pro-grama ELENA.

Programa ELENa, La cLau PEr aLs PaEs

Instal·lació d’una caldera de biomassa al Pavelló Municipal Castell d’en Planes.


Funciona per mitjà de quatre circuits diferents que reparteixen l’aigua escalfada amb la biomassa entre l’ACS, els radiadors de les ofici-nes, els fan-coils (ventiloconvectors) dels vestidors i el climatitzador que escalfa l’aire que va cap a la pista principal. Tot el procés es tanca amb les cendres produïdes per la crema del granulat com a únic residu. Es formen uns 5 kg de cendres per cada 1.000 kg de granulat.La instal·lació va suposar una inver-sió d’uns 140.000 euros i el consum el 2010 va ser de 344.115 kWh, la qual cosa ha suposat una despesa de 76 tones de granulat per any. És a dir, menys de 20.000 euros de despesa de combustible.

bomba dE calor gEotèrmicaA Vic també destaca la instal·lació d’una bomba de calor geotèrmica a Can Pau Raba. Aquest edifici havia

estat una casa pairal amb tres plantes i un pati interior però, actualment, s’utilitza com a centre cívic. Situat al barri dels Caputxins de la capi-tal d’Osona, el centre disposa d’una sèrie de sistemes capdavanters quant a estalvi i eficiència energètica: llums de LED en la il·luminació de les zones de pas i llocs comuns, pantalles fluorescents de baixa luminància i alta eficiència en despatxos, autogestió d’enceses i adapta-ció d’intensitats i una façana de plaques fotovoltaiques.Tot i això, Ramos destaca que el més important és la instal·lació d’una bomba de calor geotèrmica que permet un estalvi d’un 50% respecte als sistemes convencionals. El sistema és totalment automatitzat mitjançant un control elec-trònic intel·ligent per ordinador. Compta amb deu pous de 100 metres de profun-ditat on la temperatura és d’uns 10 graus. L’aigua a 10 graus es passa per la bomba de calor de 2,5 kW, s’esclafa fins 50 graus

i es reparteix per l’edifici a través del terra radiant. La instal·lació va suposar una inversió d’uns 110.000 euros. Les accions que desenvolupa Vic en el marc dels PAES es completen amb la instal·lació de llums de LED en enllume-nat públic i en els semàfors, la millora de la flota de vehicles municipal i la reco-llida selectiva de residus, entre moltes altres iniciatives.

instal·lació d’una bomba de calor geotèrmica a Can Pau Raba.

La Diputació de Barcelona és l’ens encarregat d’acompanyar els municipis barcelonins en aquest camí envers la sostenibilitat mediambiental

reportatge


Durant les darreres dècades hem vist un augment de la sensibi-lització del públic pel que fa al

risc, sobre les persones i el medi ambi-ent, generat per les activitats industrials, especialment les que manipulen subs-tàncies perilloses. La indústria ha donat resposta a aquest desafiament millorant les seves instal·lacions i els procediments de seguretat. Les autoritats també han anat creant un cos normatiu per preve-nir la recurrència de lliçons apreses. És raonable considerar que aquestes ten-dències continuaran en el futur proper. El risc derivat d’una determinada ac-tivitat és el producte de la freqüència d’ocurrència d’esdeveniments no desit-jats (cada quan podem tenir un proble-ma) i la severitat dels efectes previsibles d’aquests esdeveniments (gravetat del problema). Els efectes, i per tant el risc, es poden quantificar tant des del punt de vista de les persones, com del medi ambient, els actius o inclús la reputació.Actualment es comença a parlar a la indústria de procés de sistemes de Pro-cess Safety Management (PSM). Els úl-tims avenços en aquest camp han estat considerats en normativa o regulacions com ara:

• Estàndard PSM de l’Occupational Safety and Health Administration (OSHA) dels Estats Units (1910.119).

• Guia HSG65 del Health and Safety Executive (HSE) britànic.

L’objectiu d’un sistema de seguretat de processos és reduir el risc de l’activitat industrial fins a nivells tolerables. Per assolir-lo, és necessari:1. Conèixer els propis riscos.2. Quantificar els riscos i comparar-los amb criteris de tolerabilitat.3. Prioritzar les situacions de risc més elevat ja que els recursos són sempre limitats.

Els beneficis més destacables de tenir implantat un sistema d’aquestes caracte-rístiques són:1. Menor nombre d’incidents o accidents.2. Menor temps de no-disponibilitat de la instal·lació.3. Major fiabilitat i robustesa d’equips.4. Estalvi en projectes gràcies a una identificació de mesures de seguretat en fases inicials.5. Major prestigi envers els propis treba-lladors i la resta de la indústria i societat.

6. Millora de la gestió interna de l’empresa.

La guia del Center for Chemical Pro-cess Safety (CCPS) considera que un sistema PSM està format per quatre pilars i vint elements bàsics. Algunes directives europees com ara les Seveso o ATEX, o normatives espanyoles, con-sideren algun d’aquests elements, però estan lluny d’incloure’n la seva totalitat.La implementació d’un sistema d’aques-tes característiques requereix temps i di-ners, però també una bona planificació perquè:• Cal canviar la cultura de l’empresa,

incloent la de la direcció.• Cal integrar-lo en els sistemes de ges-

tió existents ja que hi ha elements co-muns que es poden enfocar de manera global.

• No deixa de ser un projecte amb els seus objectius de qualitat, cost i duració.

A poc a poc les indústries de procés situades a Catalunya van coneixent i integrant aquest sistema de gestió, però encara ens queda un llarg camí per recórrer.

Process Safety Management: de la gestió de la seguretat a la gestió del riscDurant les darreres dècades hem vist un augment de la sensibilització del públic pel que fa al risc, sobre les persones i el medi ambient, generat per les activitats industrials, especialment les que manipulen substàncies perilloses. La indústria ha donat resposta a aquest desafiament millorant les seves instal·lacions i els procediments de seguretat. Les autoritats també han anat creant un cos normatiu per prevenir la recurrència de lliçons apreses. És raonable considerar que aquestes tendències continuaran en el futur proper.

Albert Pons / Director de l’oficina de Barcelona de Chilworth Amalthea, S.L. Departament Explosion & Process Safety

article del mes


Líder en Serveis de Formació i Certificació

ISO 9001 ISO 14001 OHSAS 18001 ISO 26000

Gestió de la Qualitat Gestió Ambiental Gestió de la Seguretat i la Salut en el Treball

Gestió de la Responsabilitat

Social

ISO 27001 ISO 50001 ISO 22000

Gestió de la Seguretat de la Informació

Gestió de l’Energia Gestió de la Seguretat dels Aliments

www.qsiamerica.com

La competitivitat global de la seva empresa depèn de les competències del seu personal.

QSI AMERICA, Inc és un organisme certificador acreditat i reconegut internacionalment, i com a tal, oferim serveis de Certificació/Auditoria i Formació per enfortir el seu Sistema de Gestió.

LA SEVA AVANTATGE COMPETITIVA AL MERCAT GLOBAL

.... domineu les normes internacionals. Expandiu la vostra carrera i els vostres horitzons……

World Trade Center, Moll de Barcelona 2º planta Edif Sud 08039 Barcelona.

[email protected]

BREUS

Tenir títol universitari no assegura trobar feina, però ja es té molt de guanyat, segons l’empresa de treball temporal Adecco, ja que destaca que el 49% de les més de 750.000 ofer-tes d’ocupació qualificada que va gestionar l’any pas-sat requerien una titulació universitària concreta, amb un augment de 2,88 punts amb relació al 2010, mentre que un 20,53% demanaven titulats en Formació Pro-fessional o Batxillerat i un 30,46% no especificaven titulació.

Per primera vegada, Engi-nyeria Industrial és la titulació que més sol·liciten les empreses en les seves ofertes d’ocu-pació qualificada. Per tant, del total de les ofertes analitzades, un 3,3% van correspondre a aquests enginyers, que desbanquen Administració i Direcció

d’Empreses (ADE), que n’havia liderat el rànquing en els últims anys. Des-prés d’aquestes, les titulacions més reclamades tornen a ser de l’àmbit de l’enginyeria: Informàtica i Engi-

nyeria Tècnica Industrial ocupen la tercera i quarta posició del rànquing, amb el 2,52% i l’1,86%, respectiva-ment. Els informàtics dupliquen la seva presència en l’aportació a l’oferta

d’ocupació pel que fa al 2010, mentre que els enginyers tècnics industrials la veuen disminuir lleugerament. A continuació, apareixen titulacions com Economia, Dret i Medicina, que

tradicionalment eren més sol·licitades pel mercat de treball. Les titulacions lligades a l’àrea d’econo-mia i empresa han tornat a reduir la seva aportació per sisè any consecutiu, malgrat que encara repre-senten el 18,5% de les ofertes. Les carreres de l’àmbit jurídic i social han vist reduït el volum percentual d’ofertes, i van passar d’un 32,4% el 2010 a un 31,02% el 2011, en

part per la caiguda en les titulacions clàssiques com ADE, Economia, Dret i Ciències Empresarials.

Font: L’Econòmic

Enmig d’un panorama sectorial desola-dor, on la meitat de les caixes d’estalvis han estat intervingudes o nacionalitzades, on la morositat campa lliurement i on la majoria de les entitats financeres han hagut d’em-prendre reduccions dràstiques d’oficines i personal, etc., hi ha una petita cooperativa de crèdit, Caixa d’Enginyers, que esquiva la crisi i demostra que la mida no és el més important. El seu balanç de gestió durant els últims cinc anys no revela cap indici que les turbulències que han assolat el sector

bancari espanyol li hagin afectat. Els recur-sos que gestiona han crescut un 39% entre el 2006 i el 2011, i el seu actiu un 62%. El 2010 va guanyar més que el 2009, i el 2011 va millorar el resultat de l’any anterior i va obtenir el major benefici de la seva història.

La seva solvència també és exemplar. Va tan-car el darrer exercici amb una ràtio de capital principal (core Tier 1) del 12,79%, un dels més alts del sector. I la seva rendibilitat sobre actius propis és del 5,7%, davant de l’enfon- sament dels seus competidors. Quina és la clau de l’èxit d’aquesta cooperativa fundada el 1967 en l’àmbit del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya? “Un model de negoci molt centrat en l’atenció als nostres

clients, que alhora són els nostres socis a la cooperativa”, explica el seu director general, Joan Cavallé. Això i el fet d’haver fugit en la mesura del possible de qualsevol tipus d’in-versió en crèdit a promotors. “No tenim ni un sol actiu immobiliari en el nostre balanç”, comenta Cavallé. Aquest fet contrasta amb casos com el de Bankia, convertida en la primera immobiliària d’Espanya. La seva prudent política de concessió de crèdits l’ha portat a comptar amb una de les ràtios de morositat més baixes del sector: un 1,5% en el tancament del 2011, enfront del 7,61% de mitjana en el sector financer.

Font: Cinco Días

Caixa d’Enginyers, una illa de pau en ple temporal

El títol d’enginyer industrial és el més demanat per les empreses

entorn


La capital catalana comptarà amb una xarxa de bicicletes elèctriques de lloguer per als visitants allotjats en hotels de quatre i cinc estrelles equipades amb telèfons intel·ligents que permeten confeccionar rutes personalitzades. Aquest servei de mobilitat sostenible està gestionat per Smart ebike, filial de Mercedes Benz, i We Barcelona (World Experience Barcelona), una agència productora d’experiències de lleure. El president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, ha explicat que el projecte eBike Smart Tour és una experiència pio-nera a Europa i que es realitza en “sintonia amb l’Ajuntament” per promoure accions de sostenibilitat i crear una marca reconeguda internacionalment.El regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Eduard Frei-xedes, ha remarcat la revolució tecnològica que representen projectes com aquest i s’ha mostrat segur que “més d’un ciutadà podria subs-tituir els seus desplaçaments diaris amb aquestes bicicletes que no contaminen”. Les cent bicicletes que s’instal·laran durant els propers mesos tindran una autonomia de 100 quilòmetres.El lloguer de la bicicleta inclou un iPhone amb un sistema de geoposicionament per circular amb seguretat i una aplicació per con-feccionar rutes personalitzades que permet, fins i tot, “navegar en el temps” i veure com eren alguns indrets de la ciutat en el passat o com seran en el futur. El cost de lloguer d’una d’aquestes bicicletes, que inclou el del telèfon d’última generació amb l’aplicació per confec-cionar rutes personalitzades, és de 50 euros al dia o de 35 euros per mitja jornada.

Font: Telecinco

Barcelona disposarà d’un servei turístic de bicicletes elèctriques guiades amb iPhone

Durant aquest curs 2011-2012, un grup de 28 nois i noies estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Indus-trial de Barcelona (ETSEIB), de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha treballat intensament per aconseguir un repte innovador: dissenyar i construir un vehicle monoplaça mono-casc en fibra de carboni, totalment elèctric, per competir en el Formula Student 2012, una reconeguda competició en què es donen cita l’estudiantat i les universitats de tot el món amb cotxes del tipus Fórmula.

És el primer cop en cinc anys que l’equip ETSEIB Motor- sport participa en la competició Formula Student amb un vehicle que no utilitza un motor de combustió convencional. Batejat amb el nom de CAT 05e, el nou cotxe de competi-ció incorpora dos motors elèctrics experimentals de corrent altern, dissenyats i fabricats per l’empresa catalana Mavilor, que generen 75 kW de potència (100 CV) i que utilitzen bateries d’ió liti de 4,2 kWh.

El xassís-carrosseria és autoportant (sense elements de suport), fet de fibra de carboni, i ha estat dissenyat i fabri-cat per l’equip d’estudiants, amb la col·laboració del Centre de Prototips de Desenvolupament de Seat i de les empreses Engicom, de serveis d’enginyeria, i Nexus Projects, especia-litzada en compòsits. La tecnologia de fibra de carboni per a la fabricació del xassís-carrosseria és la que s’utilitza a la Fór-mula 1, GP2 i altres modalitats de competició internacionals de l’automobilisme.

Font: UPC

L’equip ETSEIB Motorsport de la UPC presenta el seu primer vehicle monoplaça totalment elèctric

BREUS


entorn


Espais de networking per al foment del sector de l’eficiència energètica a Catalunya

Núria Cardellach / Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i enginyera industrial col·legiada núm. 14793

El format de la jornada va presentar dues parts diferen-ciades: durant la primera part,

les empreses de serveis energètics i els centres tecnològics del CEEC van explicar, en espais de tres minuts, què poden necessitar d’una pime i què li poden oferir. A continuació, a la segona part, es va habilitar un espai de sis taules amb capacitat per a deu persones, cada una de les quals era presidida per una empresa de serveis energètics, un centre tecnològic i un moderador. Els diferents assistents a l’acte van anar passant per les taules, durant quinze minuts a cada una, per mantenir converses i detectar opor-tunitats amb la resta de participants, amb un ordre establert que assegurava que cada un d’ells coincidia almenys un cop amb tota la resta d’assistents.La jornada va finalitzar amb un espai de cafè, durant el qual tots els parti-cipants a l’acte van poder acabar de parlar, de manera més relaxada i en petit comitè, amb aquelles empreses i centres tecnològics amb qui s’havien generat sinergies.Des del Clúster considerem aquesta experiència com un clar exemple del paper dinamitzador del mercat de l’eficiència energètica que tenim com a entitat; som conscients que durant la jornada es van intercanviar moltes targetes i que molts d’aquests intercanvis d’impressions, concen-trats en quinze minuts de conversa

compartint taula, han tingut con-tinuïtat. Això dóna força i ganes de continuar la nostra tasca, que és la de contribuir a potenciar el sector de l’eficiència energètica a Catalunya, fomentant l’especialització i la com-petitivitat de les nostres empreses en aquest sector.

El passat 15 de maig del 2012, el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalu-nya (CEEC) va organitzar una jornada interna, amb l’objectiu d’oferir als seus associats un espai de networking en què les empreses de serveis energètics i els centres tecnològics es van trobar amb les pimes de l’associació.

“Des del Clúster considerem aques-ta experiència com un clar exemple del paper dinamitza-dor del mercat de l’eficiència energè-tica que tenim com a entitat”

Els assistents van acabar la jornada debatent en petits grups de debat.

GRÀFICS

Indicadors d’evolució econòmica de CatalunyaL’economia catalana ha entrat en recessió l’any 2012, després d’experimentar un creixement moderat entorn de l’1% durant la major part de l’any anterior. La previsió per enguany és que el creixement s’alenteixi encara més fins a assolir un valor entorn del -1,5% cap a final d’any. Així doncs, ens trobem en la temible fase de W de la corba de creixement, com a conseqüència de la greu crisi econòmica, financera i monetària que pateix actualment la zona euro, en general, i l’Estat espanyol i Catalunya, en particular.

Si s’analitza l’evolució econòmica per sectors, es constata que la lleu millora temporal de l’economia catalana durant els anys 2010 i 2011 va ser deguda,

principalment, a l’activitat generada per la indústria, i a la dels sectors serveis i agricultura en menor mesura, tal com es pot observar en el gràfic. El sector de la construc-ció, per la seva banda, va continuar amb el seu procés de caiguda sostinguda, després d’un breu repunt l’any 2010.Les exportacions de la indústria, que fins ara havien constituït el principal factor de creixement de l’eco-nomia catalana, han mostrat signes d’afebliment en els darrers mesos com a conseqüència d’un menor ritme

de creixement de l’economia mundial. D’altra banda, la contracció del consum privat i la contenció de la despesa pública, entre d’altres, arran de les polítiques d’austeritat imposades pels governs català i espanyol, no faran més que empitjorar els indicadors d’evolució de la nostra economia a curt termini.Per tant, ens esperen presumiblement uns quants mesos de recessió econòmica a Catalunya i Espanya, situació que els experts confien que es capgiri lentament a partir de l’any 2013 a mesura que es vagin corregint els desequili-bris macroeconòmics (dèficit públic, d’una banda, i deute públic i privat, d’una altra) que arrosseguem en l’actualitat.

Producte Interior Brut (PIB) per sectorsBase 2000. Oferta. Variació interanual en % (per trimestres)

-20,0%

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.

Agricultura Indústria Construcció Serveis


Francesc Manyà / Cap del Gabinet d’Estudis del COEIC


I Fòrum de l’EnginyeriaEls cinc col·legis d’Enginyeria Superior de Catalunya sumen sinergies per vetllar pel futur de la professió.Defensar els interessos dels professionals de l’enginyeria industrial és l’objectiu dels Enginyers Industrials de Catalunya. Per assolir aquest propòsit, les nostres institucions han sabut adaptar-se als canvis que ha anat experimentant el sector des del naixement de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya el 1863. Actualment, la implantació del Pla Bolonya, la globalització, l’auge de la mobilitat internacional i la crisi econòmica estan produint transformacions profundes en la nostra professió. Ens trobem en un punt d’inflexió, però els EIC mirem el futur amb valentia. Des de fa més d’un any, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha establert una aliança amb els altres quatre col·legis d’Enginyeria Superior de Catalunya per donar respostes eficients i eficaces que permetin encarar els reptes que imposa aquest entorn canviant. Com a resultat d’aquesta col·laboració, neix l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria. Aquesta fundació pionera, que es va presentar en el marc del I Fòrum de l’Enginyeria, té la missió de vetllar perquè la professió obtingui el reconeixement social que es mereix, tant en l’àmbit nacional com internacional.

informeinformeTEXT: Mònica Acero FOTO: Isabel Marquès


La Torre Agbar va acollir, el darrer 11 de juny, el I Fòrum de l’Enginyeria. La jor-nada va esdevenir una àgora en la qual es

va debatre sobre la situació actual de la professió, les perspectives de futur i els reptes que se’ls pre-senten als enginyers i a les enginyeres. En aquest acte també es va presentar l’Agència de Qualifi-cació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), una fundació pionera a Espanya impulsada pels cinc col·legis professionals d’Enginyeria Supe-rior de Catalunya: Informàtica, Camins, Indus-trials, Agrònoms i Telecomunicació. La funció principal d’aquest organisme és l’emissió d’un certificat que qualifica les competències dels en-ginyers en funció dels coneixements acreditats i de l’experiència professional en les diferents es-pecialitats. Aquesta certificació es configura com un aval per a les empreses, per als enginyers i per a la societat que informa amb rigor i precisió sobre el camp competencial dels enginyers.El I Fòrum de l’Enginyeria va congregar a més de tres-cents assistents i va ser presidit pel con-seller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Mena. El conseller va explicar que al mercat laboral hi ha una si-tuació d’asimetria informativa perquè quan una empresa vol contractar un professional coneix la seva formació que està avalada per la universitat, però no té una informació creïble de les seves qualificacions professionals. “El naixement de l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria permetrà diluir aquesta asimetria informativa gràcies a la certificació de les com-petències i de l’experiència professional i, a més, serà comparable de manera internacional”, va destacar Mena. Aquest acte també va comptar amb les interven-cions dels cinc degans dels col·legis professionals impulsors de l’AQPE: Domingo Olmos, degà del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya; Josep Oriol, degà del Col·legi Ofi-cial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; Joan Vallvé, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya; Josep Ma-ria Rofes, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya; i Joan Solé, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya. Així com d’Antoni Maria Grau, director general de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials; Josep Canós, director

general d’Energia, Mines i Seguretat Industri-al de la Generalitat de Catalunya; Àngel Simon, president d’Agbar; i Ginés Alarcón, director ge-neral de Barcelona Mobile World Capital.

AQPE, LA RESPOSTA ALS CANVISA l’inici de l’acte, els degans van presentar l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria i van subratllar la importància vi-tal d’aquesta fundació en un moment en què l’escenari de l’enginyeria està sofrint una trans-formació profunda. Un dels principals canvis al qual ha de fer front la professió està motivat per la implantació a Espanya de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) que ha provocat que les titulacions relacionades amb l’enginye-ria s’incrementin de trenta a més de cinc-cen-tes. “El paradigma ‘una titulació universitària, una professió’ ja no serà vàlid. Els enginyers actuals i els nous graduats confluiran en un mer-cat laboral cada vegada més confús, i per a les empreses serà difícil discernir quina és la titu-


informe

lació més adient per a cada lloc de treball”, va determinar Domingo Olmos, degà del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya. En l’actual recessió econòmica i en un mercat laboral cada cop més competitiu, l’AQPE esdevé un agent decisiu. Joan Vallvé, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, va assegurar que el certificat emès per la fundació “aporta claredat a la societat, especialment a les empreses i les administracions públiques, sobre el nivell competencial de la infinitat de títols d’Enginyeria existents”.A més de les transformacions derivades del Pla Bolonya, l’increment de la mobilitat internacional ha produït un altre canvi subs-tancial en el sector de l’enginyeria. En un món global en el qual els països estan cada cop més interconnectats, neix una nova necessitat: facili-tar i potenciar la mobilitat dels professionals de l’enginyeria. Per aquest motiu, la correspondèn-cia de títols dels diversos àmbits de l’enginyeria entre els diferents països no pot suposar una bar-rera que freni les oportunitats laborals a l’estran-ger dels nostres col·lectius. “La qualificació de l’AQPE és absolutament imprescindible per ho-mogeneïtzar i homologar les nostres titulacions i la nostra experiència amb la resta d’Europa”,

va enunciar Josep Oriol, degà del Col·legi Ofi-cial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. En aquesta línia, Josep Maria Rofes, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, va remarcar que “el certificat re-duirà les traves per exercir la professió fora de les nostres fronteres”. Aquesta iniciativa està alinea-da amb la Directiva Bolkestein que ha propiciat la creació d’un nou marc legal que simplifica al màxim els tràmits i la presentació de papers amb l’objectiu de liberalitzar la circulació de serveis dins de la Unió Europea.

CINC COL·LEGIS AMB UN OBJECTIU COMÚEl patronat de l’Agència de Quali-ficació dels Profes-sionals de l’Engi-nyeria està integrat pels cinc col·legis professionals supe-riors d’Enginyeria promotors de la iniciativa, tot i que

UNA TAULA ROdONA INTERNACIONALEn el I Fòrum de l’Enginyeria es va celebrar una taula rodona titulada Internacionalització de l’enginyeria orientada a do-nar a conèixer els diferents models professionals europeus i a debatre’ls. El col·loqui, moderat pel periodista i director de Comunicació del Banc Sabadell, Ramon Rovira, va comptar amb la participació d’Alberto Caleca, assessor de l’Ordine degli Ingegneri della Provincia di Milano (Itàlia); Vítor Cor-reia, coordinador del Conselho do Colégio de Engenharia Agronômica da Região Norte (Portugal); Herrn Johannes Firsbach, president de la Verein Deutscher Ingenieure (Ale-manya); i Jose Cordovilla, representant de la Institution of Mechanical Engineers (Anglaterra). En el transcurs del debat, Vítor Correia va ressaltar la neces-sitat de tenir un mecanisme de qualificació de professionals: “És molt important perquè especifica les capacitats dels en-ginyers, de manera que les companyies públiques i privades saben quin és el millor professional per a cada posició”. Al-berto Caleca va assenyalar que és essencial que els certificats de qualificació tinguin els mateixos criteris en els diferents països europeus: “Malgrat que hi hagi algunes divergències entre les certificacions de les institucions europees, és pri-

mordial que tots els països tinguem els mateixos criteris”. Els quatre ponents van coincidir a alabar la creació de l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria. “És un pro-jecte que reuneix els interessos de diferents organitzacions espanyoles per crear un codi deontològic comú i assumir di-versos reptes”, va afirmar Jose Cordovilla. Per la seva banda, Herrn Johannes Firsbach va assegurar que la certificació de l’AQPE facilitarà la mobilitat dels enginyers espanyols: “A Alemanya estem impulsant que vinguin enginyers de l’exte-rior, però necessitem saber quina és la seva experiència i la seva especialitat”. Cordovilla també va elogiar la celebració del I Fòrum de l’Enginyeria: “Aquesta jornada ens ha permès debatre els diferents models professionals d’Europa, apren-dre els uns dels altres i progressar com a enginyers”.


EL CERTIfICAT dE QUALIfICACIó PROfESSIONAL El Comitè de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria és l’encarregat de sancionar la qualificació de les competències dels enginyers sol·licitants segons els procediments de certifi-cació estandarditzats i d’emetre els certificats. Aquest òrgan està constituït per professionals de reconegut prestigi especialitzats en diversos àmbits de l’enginyeria.El certificat especificarà l’experiència i l’espe-cialització dels professionals de l’enginyeria mitjançant nou nivells de qualificació. Els tres primers nivells fan referència a la formació acadèmica: el primer per a enginyers tècnics, el segon per a enginyers de grau i el tercer per a enginyers superiors o amb un màster. Els sis nivells complementaris s’atorgaran en funció de l’experiència professional acreditada i de la formació complementària cursada.

posteriorment s’hi podran incorporar altres col-legis d’enginyers. La creació de l’AQPE posa de manifest la capacitat d’aquests col·legis d’evolu-cionar i respondre amb eficiència i eficàcia als reptes de l’entorn. Els cinc organismes treballen conjuntament des del gener del 2011 per resol-dre els problemes als quals s’hauran d’enfrontar els nostres professionals i les empreses. L’AQPE és el fruit principal d’aquesta col·laboració i de l’esforç fet al llarg d’aquests mesos. “Estem se-gurs que la tasca de la nostra fundació serà clau en aquest nou context i els nostres col·legis continuaran intercanviant sinergies perquè l’en-ginyeria catalana i els nostres professionals ob-tinguin el reconeixement que es mereixen”, va subratllar Joan Solé, degà del Col·legi d’Engi-nyers de Telecomunicació de Catalunya. Els cinc col·legis professionals han unit les seves forces perquè aquest nou model de qualificació sigui reconegut per tota la societat i l’AQPE esdevin-gui un organisme de referència en el sector de

l’enginyeria. “L’AQPE ens apropa corporativa-ment models professionals d’alt prestigi com el d’Alemanya i el d’Anglaterra”, va explicar durant la seva intervenció Antoni Maria Grau, director general de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials.Amb la fundació de l’AQPE, els col·legis pro-motors del projecte incorporen una nova funció que reafirma el seu rol fonamental davant de la professió, el mercat, l’Administració i la societat. “Aquest nou servei, tot i partir d’una iniciativa privada perquè no hi ha una llei que ens digui que hem de canviar el model d’ordenació de les professions de l’enginyeria, pot resultar un bon referent per a l’Administració”, va assegurar Grau. En aquesta línia, Josep Canós, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, va explicar que la creació de l’AQPE està estretament relacio-nada amb l’aposta de la Generalitat per la inter-nacionalització de l’economia i la potenciació de les oportunitats laborals. “Tots hem de treba-llar perquè Catalunya sigui més competitiva en l’àmbit internacional. Necessitem molts líders i necessitem els enginyers i les seves organitza-cions per liderar la innovació i el desenvolupa-ment”, va asseverar Canós.Ginés Alarcón, director general de Barcelo-na Mobile World Capital, també va aplaudir l’AQPE: “Em sento molt orgullós que els col-legis hagin posat en marxa aquesta iniciativa que permet compartir els seus objectius, transformar un model i aconseguir més eficàcia. És un ini-ci molt rellevant del camí que crec que hem de recórrer”. Àngel Simon, president d’Agbar, va valorar l’AQPE des d’una òptica empresarial: “Per nosaltres és un pas molt important perquè és un mecanisme que clarificarà el mercat dels professionals de l’enginyeria”. Per la seva part, Simon va felicitar els cinc col·legis fundadors i va explicar que aquesta certificació “permetrà posar en valor els coneixements i el bagatge de l’equip humà d’Agbar i Aqualogy, i atorgarà un segell de qualitat a les operacions de la companyia”. En el decurs de l’acte, es van lliurar els primers cer-tificats emesos per l’AQPE a setze enginyers i enginyeres.

comissionscomissionsTEXT: Anna Carrió FOTO: Isabel Marquès

Miquel Montaner Maragall (Col·legiat núm. 12317-I)Soci-Director a PROJECTS & FA-CILITIES MAN-AGEMENT

Comissió de Construcció dels EICUn dels trets característics de l’enginyeria industrial és la

multidisciplinarietat que presenta. Constantment totes les àrees possibles

de l’enginyeria es troben en diferents escenaris per resoldre problemes

o plantejar noves situacions, i la Comissió de Construcció no n’és una

excepció i també es nodreix del coneixement de tots aquests espais

tècnics que formen l’enginyeria.


Josep Bernat i García(Col·legiat núm. 5725)Partner de We Do! Enginyeria/Consultoria de Tecnologia i Innovació.

Vicente Ginés Méndez (Col·legiat núm. 10715)Director a Otis, S.A.

Vicens Villalba Herrero(Col·legiat núm. 11504)Direcció Tècnica Edifi-cació SGS Tecnos, S.A., Professor Enginyeria Construcció ETSEC-CPB, UPC

Jordi Parés i Massagué(Col·legiat núm. 13827)Soci de Think Enginyeria

Jaume Casas Alumà(Col·legiat núm. 3804)Enginyer Consul-tor Independent. Direcció i Gestió. Interim Manager.

Enric Mira Vila(Col·legiat núm. 9529)Sales Manager Spain&Portugal a Lutron Electronics

Jordi Pedrerol(Col·legiat núm. 4813)President de la Comissió de Construcció

“És la comissió on totes les espe-cialitats de l’enginyeria indus-trial estan representades, per

tant, és la comissió mitjançant la qual es veu millor si el país batega o no, i és impres-cindible dins del COEIC” afirma Vicente Ginés, que ens explica que la construcció engloba una gran diversitat de temes com l’energia, el transport, el medi ambient, l’organització, les estructures...; una varie-tat de disciplines que enriqueixen la nostra institució i el nostre col·lectiu. En aquest sentit, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, mitjançant les seves comissi-ons i grups de treball, intenta donar eines als enginyers industrials per què consolidin el paper d’aquest col·lectiu dins la societat. “Hem de procurar que els enginyers in-dustrials tinguin un paper capdavanter en l’evolució del sector de la construcció, im-

pulsant formació i jornades, i participant en diversos actes”, remarca Francesc Bonvehí. La Comissió de Construcció treballa “per donar resposta a totes aquelles consultes es-pecífiques i desenvolupa tasques de repre-sentació en aquelles comissions o grups de treball externs al Col·legi en què el sector de la construcció es veu involucrat”, asse-nyala Jordi Velasco. “És un espai de debat i assessorament”, afegeix Albert Pascual, i a més “organitza jornades, sessions, po-nències, taules rodones, etc., per compartir experiències en aspectes importants i d’exi-gència dins de l’àmbit constructiu”, explica Jaume Casas. La seva funció divulgativa es combina amb la seva funció formativa, “de cara a orientar els enginyers industrials que formen part de la indústria de la construc-ció, ja sigui des del vesant més tècnic com des del vesant més executiu”, ens explica

Jordi Parés. I a més, “fa de nexe d’unió entre professionals i altres col·legis profes-sionals, com Camins o Arquitectes, que es troben dins del sector”, afegeix Josep Ber-nat, sense oblidar que “la Comissió juga un paper fonamental en la representació insti-tucional a través dels seus experts”, explica Sergi Villalba.Joan Vacarisas, per la seva part, defineix la Comissió com “un punt de trobada dels EIC per informar-se, treballar, opinar i “fer un seguiment del sector i una recer-ca d’oportunitats de col·laboració per al COEIC”, diu Miquel Montaner. Santiago Montero, en destaca la funció “d’agrupar i coordinar els EIC que exerceixen dins del sector”, i Enric Mira la capacitat per liderar “l’adequació de la innovació del sector a la regulació existent”.


Gustavo Bernaus Bottone (Col·legiat núm. 15045) Empleat a la multina-cional francesa Bureau Veritas, Director Técnic de la Divisió de Construcció

Francesc Bonvehí i Vila(Col·legiat núm. 3731)Professional lliberal

Joan Vacarisas Grau(Col·legiat núm. 9875)Enginyer Indus-trial freelance. Project Manager.

Albert Pascual i Roigé (Col·legiat núm. 7032)Exercici Lliure

Pere Pina(Col·legiat núm. 3841)

Pere Alavedra(Col·legiat núm. 3396)

Sergi Villalba Herrero (Col·legiat núm. 14324)Doctor Enginyer Indus-trial, Director Tècnic de Crack Ingeniería Catalana sl. I Profes-sor Associat en Dep. Enginyeria Construcció de l’ETSEIAT

dia a dia

Canal EnginyersDisponible al

www.eic.cat/canalenginyers

22 MARÇ

Desenvolupament de la xarxa ferroviària a Espanya: història, política i economia Comissió de Cultura: Grup Engitren

Aquesta jornada presentada per Joan Enric Vi-diella, president de la Comissió de Cultura, es va centrar a repassar la història i el desenvolu-pament de la infraestructura ferroviària a Es-panya. Joan Torres, president de l’AEIC, va ser l’encarregat de presentar el ponent Germà Bel, doctor en Economia i catedràtic de la Univer-sitat de Barcelona, investigador sobre economia i política de les infraestructures de transport i autor, entre d’altres, del llibre Espanya, capital París. Joan Torres va desglossar als assistents el decàleg del que no s’ha de fer per tal de dibui-xar el moment socioeconòmic que vivim. Per la seva banda, Frederic Portella, membre del Grup Engitren, va fer una introducció a l’acte. Durant la seva intervenció, Germà Bel va analitzar en profunditat la influència de la política sobre la configuració de la xarxa comparant la situació amb la de les xarxes ferroviàries de la resta de països europeus.

dia a dia

2 MAIG

Internacionalitza-ció d’empreses a la Xina Comissió de Política

Industrial i Innovació Tecnològica: Grup de Treball XinaJordi Guix, president de la Comissió i coor-dinador del Grup de Treball, va presentar aquest acte dedicat a les diferents ma-neres d’enfocar un procés d’internacio-nalització a la Xina. Sergi Cadevall, de Graells&Llonch; Joan Maurel, d’ASER-CORP China; Car-les Brugada, de Brugada&Partners, i Àlex Rubies, d’AC-C1Ó i cap per als mercats d’Àsia/Pací-fic, van ser els ponents convidats a participar en una jornada mode-rada per Albert Ferra-ri, director industrial de Sedal, SL.

3 MAIG

Matinals de l’Enginyer Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

Els integrants del Grup de Muntanyisme de la Comissió d’Esports dels EIC van participar en una caminada matinal pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

5 MAIG

Sortida a la Cerdanya Comissió d’Esports: Grup de Cicloturisme

Van ser uns 30 quilòmetres de recorregut i 570 metres de desnivell acumulat per una sortida circular des d’Enveig, la Cerdanya francesa. Els participants van pujar fins un mirador sobre les valls de la Cerdanya i Carol i de tornada van passar per Saneja, torre del Remei i Puigcerdà. Per als més ràpids, hi havia un altre circuit com-plementari d’uns 16 quilòmetres de recorregut.

Som fans de les coses ben

fetes.

Espai de notícies selecciona-des de normativa, que inclou la possibilitat d’activar la funció RSS, per tal de rebre les nove-tats al correu electrònic.

Enllaços, guies i documents relacionats amb normativa, or-ganitzats per sectors.

Espai de participació, el Blog de normativa.

normativa.infocentre.es

Infocentre, servei que agrupa tots els serveis d’informació i documentació que s’oferei-xen al col·lectiu, ha renovat la seva pàgina web, amb l’ob-

jectiu que sigui més amigable per als usuaris.

infocentreTel.935 029 091normativa.infocentre.es


2 MAIGEl món de l’orquestra i els seus instrumentsA càrrec de Pere Andreu Jariod, musicòleg.

9 MAIGL’Orfeó Català i el Palau de la Música Cata-lana: orígens i futurA càrrec de Joan Ollé, director del Palau de la Música.

16 MAIG L’ús de la música clàssica al cinemaA càrrec de Pere Andreu Jariod, musicòleg.

23 MAIGLes xarxes socialsA càrrec de Marc Alier, enginyer informàtic de la UPC.

30 MAIG I 6,13 JUNYHistòria medievalCoordina José Enrique Ruiz-Domènec, catedrà-tic d’Història Medieval de la UAB.

20 JUNYCloenda de l’Aula d’Extensió Universitària dels EICJoan Torres, president de l’AEIC, va presidir aquest acte que va incloure la conferència Societat i educació, a càrrec de Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans. La Coral dels Enginyers va tancar l’acte.

AULA D’EXtEnSIó UnIvErSItàrIA DELS EICComissió de Jubilats i Prejubilats

4 MAIG

RAFAEL VILLASECA, CoNSELLER dELEGAt dE GAS NAtURAL FENoSA

“És completament imprescindible replante-jar-se la política de renovables”

Des de fa cinc anys els EIC organitzen periòdicament els Esmorzars dels Engi-nyers dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí, un espai de debat i reflexió que en aques-ta ocasió va comptar amb la presència de Rafael Vilaseca, conseller delegat de Gas Na-tural Fenosa (enginyer indus-

trial col·legiat núm. 5003) que va titular la seva intervenció Cap a un nou model energètic competitiu i sostenible. Joan Vallvé, degà del COEIC, va presentar el ponent ressaltant la importància que el gas ha tingut per a la industrialització del nostre país i recomanant a tots els assistents la visita al Museu del Gas de la Funda-ció Gas Natural a Sabadell. Premi de l’Associació Espanyola de Directius, entre d’altres, Rafael Vilaseca va explicar que actualment el model energètic espanyol presenta decreixements importants sobretot en el sector elèctric, que es troba en una situació dramàtica, i va encaminar la seva intervenció cap al debat energètic i a veure les possibles alternatives.En el nostre model energètic, Vilaseca va ressaltar que el sector gasista gaudeix d’una relativa bona salut ja que es tracta d’un sector bastant ordenat amb una situació més consolidada quant a normativa o regulació, i amb un dèficit mínim al qual se li han aplicat algunes mesures per reduir-lo. De la mateixa manera que el sector del petroli, tots els hidrocarburs estan subjectes a una dinàmica norma-litzada, tot i que “estem pendents dels possibles canvis que es puguin realitzar a la legislació espanyola o europea”.Durant l’any passat, la demanda mundial de petroli va créixer un 1% i va fer que la seva cotització també pugés, la qual cosa va influenciar a tota l’energia del món. Per la seva banda, la demanda i el preu del gas a tot Europa ha estat negatiu. A Espanya va ser del -7% i ja és el tercer any de consum negatiu. Vilaseca va criticar que a Espanya se subvencioni la indústria de renovables i el carbó d’una manera il·limitada i experimental, indústries que suposen un encariment de la producció d’energia, i que aquest fet hagi provocat el tancament de centrals relativament noves o que no s’hagi tingut en compte el factor econòmic a l’hora de prendre aquesta decisió. En el sector elèctric, la situació és realment molt negativa ja sigui per raons climà-tiques o industrials. El cas és que l’any va acabar amb un creixement negatiu del 5%, el tercer any negatiu a Espanya. Vilaseca va concloure que “és completament imprescindible replantejar-se la po-lítica de renovables, la lluita contra el canvi climàtic o la lluita per la sostenibilitat mediambiental o com ho vulguem anomenar, evidentment per raons econòmi-ques, i personalment crec que també per raons tecnològiques”. Vilaseca va des-tacar que no es pot subvencionar d’una manera il·limitada ni intentar anar més enllà dels nostres competidors en un context com l’actual, ja que l’únic que farà és encarir la factura dels nostres productes estratègics.Joan Torres, president de l’AEIC, va moderar el debat posterior i el torn de paraules.

Som fans de les coses ben

fetes.

Espai de notícies selecciona-des de normativa, que inclou la possibilitat d’activar la funció RSS, per tal de rebre les nove-tats al correu electrònic.

Enllaços, guies i documents relacionats amb normativa, or-ganitzats per sectors.

Espai de participació, el Blog de normativa.

normativa.infocentre.es

Infocentre, servei que agrupa tots els serveis d’informació i documentació que s’oferei-xen al col·lectiu, ha renovat la seva pàgina web, amb l’ob-

jectiu que sigui més amigable per als usuaris.

infocentreTel.935 029 091normativa.infocentre.es

dia a dia


7 MAIG

nous productes i sistemes orientats a la industrialització. Cap al canvi de model productiu a l’edificació? Comissió de Construcció

Jordi Pedrerol, president de la Comissió de Construcció dels EIC, va presentar aquesta jornada en la qual hi van intervenir Ferran Bernejo Nualart, director del Centre Tec-nològic de la Construcció, l’iMat, i Ignacio Paricio Ansuátegui, arquitecte, investigador i assessor tecnològic de l’iMat. En aquesta xer-rada es va definir l’àmbit de recerca de l’iMat i es va parlar de la industrialització del procés constructiu com a referències en la creació de nous productes resultants de la investigació en el camp de la tecnologia dels materials.

Acte disponible al Canal Enginyerswww.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat

8 MAIG

Sistema d’abastament d’aigua contra incendisComissió de Seguretat: Subcomissió de Prevenció d’Incendis

Rossend Durany, enginyer industrial, president de la Comissió de Tec-nifuego-AESPI, i Carlos Luján, director de màrqueting de KSB-ITUR i membre de la Comissió de Tecnifuego-AESPI, van explicar als assistents el ventall d’exigències dels abastaments d’aigua contra incendis que co-breix la nova norma UNE 23500:2012.



9 MAIG

taula de debat: noves tendències en gestió pública. responsabi-litat social de les administracions públiques Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques

Anselm Constans, membre de la Junta Directiva de l’AC-CID (Associació Catalana de Comp-tabilitat i Direcció), Miquel Subirachs, president de la Co-missió dels Engi-nyers Industrials a les Administracions Públiques, i Miquel Obradors, president de la Comissió de les

TIC, van ser els encarregats de presentar un acte organitzat en un col-loqui i un debat en què es van exposar els diferents punts de vista de la situació actual i les perspectives de les actuacions que es duen a terme per contribuir a la millora de l’activitat de la gestió pública. Josep M. Canyelles, director de Responsabilitat Global i coautor del llibre Noves tendències en gestió pública; Francesc Romagosa, responsable de la Subco-missió dels Enginyers Industrials a la Generalitat de Catalunya; i Sal-vador Gómez, membre de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, van intervenir en aquesta sessió organitzada amb l’ACCID conjuntament.



10 MAIG

Compartint Experiències: Eines per al treball col·laboratiu no presencial basa-des en la plataforma Google Sites Comissió de Construcció

Albert Pascual Roigé, enginyer industrial membre de la Comissió de Construcció dels EIC i exresponsable d’R+D+I de Construcci-ons Riera, va ser el ponent convidat en aquest espai de debat en el qual es van posar en comú diferents eines que es troben a l’abast de tot-hom i que han permès desenvolupar un pro-gramari a mida i una metodologia de treball que pot ajudar en la gestió d’obres.

15 MAIG

Presentació de l’MBA d’EADA i UCLA, exclusiu per als EICEl passat 15 de maig, la seu dels EIC de Via Laietana va acollir la presentació de l’Exe-cutive Màster en Administració i Direcció d’Empreses, organitzat pel COEIC i l’Escola de Negocis EADA conjuntament, amb la par-ticipació al programa GAP de la Universitat of Califòrnia de Los Angeles (UCLA) per al curs 2012-2013. Jordi Díaz, director de pro-grames d’EADA, i Josep Mouriño, director de l’Àrea de Serveis del COEIC, van conduir aquesta sessió.


15 MAIGLuis Llubiá, president de Boehringer Ingelheim España i conseller delegat d’Anheuser-Busch In-vestments, va intervenir en aquesta jornada.

19 JUNYÀngel Llobet, exdegà del Col·legi Oficial d’En-ginyers Industrials de Catalunya, va ser el ponent convidat a participar en aquesta sessió.

CAFÈ DELS EnGInYErSComissió de Jubilats i Prejubilats

22 MAIGréseau EntreprendreJuan Pedro Alonso, director de Réseau Entre-prendre Catalunya, va intervenir en aquest acte moderat per José M. Román, director d’Engi-nova, un espai en el qual es va presentar aquesta associació privada d’origen francès dedicada al suport a la creació i el desenvolupament de noves empreses.

19 JUNYCom concretar el model de negociJosé M. Román, director d’Enginova, va mode-rar aquesta sessió, en la qual va intervenir Javier Aguilar, de Tecnocampus Mataró.

IntErrOGAntS EnGInOvAComissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica

14 MAIG

L’acceleració de l’expansió de l’univers Comissió de Cultura

Amb la presència de Josep Oriol Carreras, degà del Col·legi d’Enginyers de Ca-mins, Canals i Ports de Ca-talunya, aquest acte organit-zat per Joan-Enric Vidiella, president de la Comissió de Cultura, va comptar amb els coneixements de l’enginyer

de camins, canals i ports Mariano Ribón per exposar el tema de l’acce-leració de l’expansió de l’univers, el qual va fer referència als científics Perlmutter, Schmidt i Riess, premis Nobel del 2011. Aquesta teoria de l’acceleració de l’expansió de l’univers va ser registrada el 1998 per Ma-riano Ribón, el qual va demostrar que quan un cos fa explosió —i el Big Bang és una explosió— els diferents fragments s’allunyen radialment i hi ha velocitats proporcionals a les distàncies. Ribón va quantificar aquesta acceleració i va formular l’equació del moviment de les galàxies, registrat l’any 1999. Bona part de la conferència és el que recull el seu llibre Cau-sas del Big Bang. Al final de la conferència, els assistents van formular un seguit de preguntes d’alt nivell que van ser contestades adequadament per Mariano Ribón, el qual és considerat un possible candidat al Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Tècnica i Científica.



15 MAIG

El port de Barcelona com a node logístic. Situació actual i es-tratègies de futur Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística

La importància dels ports com a node logístic en la cadena de subministra-ment internacional i els canvis en què estan immersos actualment fan ne-cessària la intermodalitat amb altres medis. A més, cal tenir en compte que el comerç entre Àsia i Europa s’ha incrementat molt i cal disposar

d’unes infraestructures adequades per al creixement dels ports. Aquesta jornada es va convertir en una taula rodona en què es van debatre els requeriments del port de Barcelona per convertir-lo en un port priori-tari i important; es van marcar les seves mancances i els punts forts, i les seves perspectives de futur. Hi van intervenir Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial, secretari de FERRMED i membre del Consell d’Administració del Port de Barcelona; Ana Pardo, membre de la Subcomissió de Logística; Carles Rua, responsable de projectes estratègics i innovació del port de Barcelona; i Sergi Saurí, director de projectes CENIT (Centre d’Innovació del Transport).



dia a dia


16 MAIG

El Dr. Italià, un documental que motiva a parlar de cooperació Comissió d’Acció i Cooperació i Comissió

de Cultura: CineclubLa projecció del curtmetratge El Dr. Italià va servir per debatre els perills que sofrei-xen els cooperants i els beneficiaris dels projectes de cooperació actualment. Quin tractament es preveu per a aquestes ame-naces? Quina és la situació de la coopera-ció en el context de la crisi? Juan Manuel Garcia Ferrer, de la Comissió de Cultura i expert en cinema, va donar el tret de sorti-da a aquesta jornada, que també va comptar amb la presència de Francesc Mateu Hosta, director d’Intermón Oxfam per Catalunya i Andorra i president de la Federació Catala-na d’ONG de Desenvolupament.



17 MAIG

El voluntariat a Europa. El Museu del Ferrocarril de vilanova i la Geltrú Comissió de Cultura:

Gup EngitrenEl Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú va crear l’any 2006 el col·lectiu de Socis i Col-laboradors del Museu (SiC) per aconseguir més implicació de la societat civil en la vida i en les seves activitats. Aquest col·lectiu ha evolucionat fins a convertir-se en una potent associació de voluntariat. El compromís dels seus membres en el projecte de crear un gran centre patrimonial, cultural i educatiu del ferrocarril ha contribuït a donar un nou impuls al Museu i a una ciutat que aspira a la capitalitat ferroviària de Catalunya.La directora del Museu, Pilar García, llicenciada en Història, va dedicar la primera part de la seva exposició a descriure algunes experiències sobre vo-luntariat als Estats Units i a diversos països europeus, especialment anglo-saxons. Va posar especial èmfasi en la importància que aquest fet té en els ambients museístics com a complement de la tasca de les persones que s’hi dediquen professionalment.Posteriorment va fer una detallada exposició de l’activitat portada a terme pel grup d’uns quaranta voluntaris que col·laboren amb el Museu de Vilanova i la Geltrú. Tot i la seva encara curta vida, el seu compromís i la seva dedicació incondicionals, units als coneixements i les experiències que en molts casos deriven de la seva condició d’antics professionals del ferrocarril, han permès recuperar amb rigor peces històriques de valor innegable. En aquests mo-ments, destaca el projecte de restauració de l’únic cotxe de viatgers que es conserva de l’antic ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona, un Harland & Hollings de fusta construït als Estats Units cap al 1880.Victor Canosa, enginyer industrial i membre del grup de gestió d’Engitren, va presentar l’acte.

17 MAIG

Acord de patrocini entre AEIC i EndesaL’Associació d’Enginyers Industrials de Cata-lunya (AEIC) va renovar el passat 17 de maig l’acord de patrocini amb Endesa Generación, S.A. que es va signar el mes de març d’aquest any. Joan Torres, president de l’AEIC, i Jose María Grávalos Lausen, director general d’Energia Nuclear, van signar l’acord.

19 MAIG

volta al Pedraforca Comissió d’Esports: Grup de

MuntanyismeEl massís del Pedraforca va ser el pa-ratge escollit per a aquesta excursió circular. Els participants van sortir de Gósol i van passar pel Collell i el refugi Lluís Estasen, en un recorre-gut de dificultat mitjana-alta d’unes set hores de durada i amb una ascen-sió acumulada d’uns 800 metres.

21 MAIG

La Llei mediambiental Comissió de Gerència de Ris-

cos: Subcomissió d’AssegurancesGonzalo Herranz, de l’empre-sa Auma Consultores de Medio Ambiente y Energía, va ser el ponent convidat per parlar de la situació de la Llei mediambiental, el seu reglament i els paràmetres bàsics per a l’avaluació del risc.


18, 19 I 20 MAIGCap de setmana: Andorra industrialEls assistents van poder visitar el Museu del Ta-bac (antiga fàbrica Reig), el Camí Hidroelèctric d’Engolasters i el Museu de l’Electricitat, entre altres activitats programades per a aquell cap de setmana per l’Andorra industrial.

21 MAIGEls ferrocarrils de grans pendents a Catalu-nya. El cremallera de la vall de núriaAlbert Tortajada Flores, enginyer de Camins, Canals i Ports i director d’Infraestructura de Fer-rocarrils de la Generalitat de Catalunya, i Antoni Casals Picola, director general de Vall de Núria, van participar en aquesta sessió.

29 MAIGPatrimoni industrial de la conca del ruhr. Patrimoni de la Humanitat per la UnESCOAntoni Vilanova Omedas, arquitecte i membre de la Comissió de Turisme Industrial de l’AMC-TAIC, va intervenir en aquesta jornada.

16 JUNY La vall de núria i el seu patrimoniL’arquitecte Jaume Arderiu, artífex de la rehabi-litació integral de l’edifici Sant Josep com a ho-tel a la vall de Núria, i Toni Casals, director del complex Vall de Núria, van acompanyar el grup visitant al Museu del Cremallera de Ribes, al san-tuari i a l’hotel, on recentment s’han adoptat cri-teris tecnològics de sostenibilitat ambiental.

FÒrUM DE PAtrIMOnI InDUStrIALAssociació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

16, 23 MAIG I 20 JUNYPedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

tErtÚLIES CIEntIFICOtÈCnIQUESComissió de Jubilats i Prejubilats

22 MAIG

visita a les instal·lacions de handling d’equipatge de la termi-nal t1 de l’aeroport de Barcelona Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística

Els participants en aquesta jornada de visita van anar fins les instal-lacions logístiques de la Terminal T1 de l’Aeroport de Barcelona, les més avançades en el tractament i classificació dels equipatges. Donat l’alt volum de maletes que es reben i despatxen al llarg del dia, és molt important una gestió eficient de l’equipatge del Sistema Auto-màtic de Tractament d’Equipatges.

23 MAIG

Compartint Experiències: ventilació d’edificis: salubritat, es-cales i pàrquing Comissió de Construcció

Dins del cicle Compartint Experiències, la Comissió de Construcció va organitzar aquest acte encaminat a reflexionar sobre la creixent pressió reglamentària per activar la ventilació mecànica dels edificis respecte a les experiències de la situació preexistent. Santiago Mon-tero i Santos Bendicho, ambdós enginyers industrials i membres de la Comissió de Construcció dels EIC el primer i de la Subcomissió de Ventilació el segon, van ser els encarregats de dirigir aquesta jornada.

23 MAIG

Presentació de l’estudi Energia 3.0 de Greenpeace Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Renovables

Energia 3.0 és el tercer volum d’un conjunt d’estudis encaminats a valorar les possibilitats d’un sistema energètic basat únicament en energies renovables elaborat per l’associació Greenpeace, dedicada a l’estudi del medi ambient i l’energia. En aquesta jornada, que va acollir la presentació d’aquest treball, va comptar amb la presència de Xavier García Casals, Anna Rosa Martínez, José Luis García Ortega i Montserrat Mata.




dia a dia

24 MAIG

iGenium’12: Engineering Meeting PointLa primera jornada iGenium’12 va aplegar els deu millors pro-jectes d’enginyeria desenvolupats a Catalunya durant els últims anys. L’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC) va promoure aquest espai de trobada i debat de les diverses enginyeries su-periors catalanes (Aeronàutica, Agrònoma, de Camins, Canals i Ports, Industrial, de Mines, de Telecomunicació, Forestal i na-val) per tal d’unir esforços per plantar cara a la difícil situació econòmica en la qual ens trobem immersos i demostrar la com-petitivitat i el gran potencial que tenen les diferents branques de l’enginyeria a Catalunya. A l’acte inaugural van participar Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya del Departament d’Econo-mia i Coneixement de la Generalitat, i Carles Martín, president

de l’INEC. L’acte va ser conduït pel periodista científic Lluís Reales, i es va poder seguir a través de les xarxes socials.Carles Martín va donar inici al congrés expressant la voluntat de l’INEC per promoure els estudis d’Enginyeria entre els alum-nes de secundària. “Hem de reivindicar el paper dels enginyers com a creadors de riquesa; la majoria de projectes amb més valor són els creats pels enginyers”. Per la seva banda, Claudi Alsina va destacar que “Catalunya necessita bons enginyers”.L’acte va aplegar més de 150 assistents, que es van donar cita a l’Au-ditori de la Torre Banc de Sabadell de Barcelona per conèixer de prop projectes com la modernització de les explotacions mineres de Súria, la minimització dels efectes dels allaus a la vall d’Aran, els trens d’alta velocitat, les virtuts del sincrotró Alba, un catamarà eco-lògic, les TIC i la medicina a Nicaragua, el finançament, la regulació dels recursos hídrics a Lleida, la terminal 1 de l’aeroport de Barcelo-na o l’adaptació del canvi climàtic del delta de l’Ebre, entre d’altres.

dia a dia


25 MAIG

Smart grids Comissió d’Energia

Organitzada pel grup de treball intercol·legial del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, aquesta jornada va abordar el tema de les smart grids, un con-cepte que implica una millor utilització dels recursos energètics gràcies a una millor coordinació i col·laboració entre els diferents elements elec-tromecànics i electrònics. Aquest acte va comptar amb la presència de po-nents com Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia de l’AEIC; Josep Ballart, del CTEC; Albert Cot, vocal de la Junta Directiva del Clús-ter d’Eficiència Energètica de Catalunya; Miguel Cruz, responsable del Grup de Recerca en Economia de l’Energia de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya; Joan Bergas, director d’Innovació del CITCEA-UPC i director del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC; Pep Salas, investigador i fundador de wwww.smartgrid.cat; José Manuel Barri-os, Innovation Manager d’Applus IDIADA Group; Albert Estapé, director tècnic d’Estebanell Energia; Ramon Gallat, cap d’Explotació i Telecomu-nicacions d’Estebanell Energia; i Joan Pallisé Clofent, director Relacions Institucionals de Circutor.

26 MAIG

Sortida als Boscos de Can nebot Comissió d’Esports:

Grup de CicloturismeEl Grup de Ciclotu-risme va completar el recorregut dels bos-cos de la zona del ter-raprim de l’Empordà; un jornada que va co-mençar a Creixell i va seguir per camins de terra fins a Tarabaus, passant per Can Ne-bot i Can Rodeja fins a Pontós.

1 I 4 JUNY

visita al centre di-nàmic de distribu-ció de Punto Fa, SL (Mango) a Parets del vallès Comissió de Gestió

Empresarial: Subco-missió de LogísticaEls assistents van po-der visitar el centre logístic destinat a tre-ballar la roba plegada, amb sis molls de re-cepció i deu d’expe-dició automatitzats, del centre dinàmic de distribució de Punto Fa, SL, a Parets del Vallès. També van poder veure les dotze estacions de picking dividides en dues zones i 300 calaixos dobles de recollida de comandes, així com el magatzem automàtic de 342.000 ubicaci-ons operades per 25 robots miniload.

JUNY / JULIoL

Presentacions a empreses 2012 Durant el mes de juny i juliol, des de l’àrea Engi-nyers i Empresa s’han iniciat unes p r e s e n t a c i o n s de promoció a destacades em-preses adherides. L’organització d’aquestes pre-sentacions és el resultat del com-promís adoptat per les empreses

adherides de col·laborar en la promoció de la col·legiació/associació dels enginyers que treballen a l’empresa. En aquestes sessions s’han convocat els enginyers superiors per explicar-los el Pla Estratègic dels EIC així com els principals avantatges d’associar-se i col·legiar-se, centrats en cinc grans eixos: Empresa Adherida, Update Formació, RCP, Networking o xarxa de relació i la recent iniciada Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria. Entre les empreses on s’han organitzat aquestes presenta-cions, cal destacar Agbar, Technip, Sener, Alstom Transporte, Laborato-rios Hartmann i GTD. A la fotografia, moment de la presentació a les instal·lacions d’Alstom a Santa perpètua de la Mogoda el passat 19 de juliol. Aquestes presentacions han permès, fins en aquest moment, apro-par i donar a conèixer les nostres institucions a més de 150 enginyers que treballen en aquestes empreses.

dia a dia

93 763 26 99 / 660 484 072. Mail: [email protected]. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITSESPAIS

Visita’ns a www.2pe.biz

Certificat núm. ES11/9905 de complimentdels requisits de la Norma ISO 9001:2008.

Membre protector de l'associacióde consultors d'estructures.

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

2pe.pdf 1 19/09/12 15:18

1 JUNY

Diada de l’Enginyer 2012Un any més l’AEIC i el COEIC van cele-brar la tradicional Diada de l’Enginyer. Les instal·lacions del Museu Agbar de les Aigües a Cornellà de Llobregat van acollir aquest acte que va comptar amb el lliurament dels premis Creativitat i Beques Doctorals, Re-coneixement Acadèmic, Trajectòria Professi-onal i Millor Pràctica Empresarial, així com el Serrat i Bonastre de periodisme. El premi més esperat, el Premi a la Trajectòria Profes-sional, va ser per Josep Arcas Romeu, doctor enginyer industrial.

5 JUNY

La robòtica industrial, eina de competitivitat Comissió de Política In-dustrial i Innovació TecnològicaJordi Ribatallada, responsable de la Unitat d’Equips, Automatitzacions i Me-catrònica d’ASCAMM, i Albert Miravet, mànager corporatiu de Tecnologia i Processos Industrials de Ficosa Internacional, van ser els convidats a participar en aquesta jornada sobre robòtica industrial, considerada una tecnologia que permet la reducció de costos, la millora en la qualitat del producte, un incre-ment del factor d’utilització de costosos actius i una ràpida adaptació als canvis de producció imposats pel mercat. Pere Homs, membre del Grup de Treball en Robòtica dels EIC va moderar aquesta taula rodona, el qual també va comentar els aspectes més rellevants i les noves aplicacions i tendències en aquest camp.

9 JUNY

Lo Port (Parc natural dels Ports) Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

El Grup de Muntanyisme va completar la travessa entre Arnes i Beseit, de dificultat mitjana-alta, d’unes vuit hores de durada, un recorregut de 21 quilòmetres i una ascensió d’uns 900 metres, que correspon a una etapa dels Estels del Sud

dia a dia


7 JUNY

taula rodona: El valor del doctorat per al professional i les empreses Comissió de Relacions Escoles d’Enginyeria i Universitats

El doctorat és el grau acadèmic més elevat de l’educació superior que atorga una alta especialització en un camp determinat. Sovint aquests estudis s’han associat a la recerca i la docència, però també representen un valor afegit per a les empreses. Amb la finalitat de potenciar la transferència de coneixement de la universitat al teixit empresarial, el Govern de la Generalitat ha creat el pro-grama de Doctorats Industrials mitjançant el qual els doctorands realitzaran la seva tesi en l’empresa privada. Per debatre aquesta iniciativa, es va realitzar a l’Auditori Pompeu Fabra del COEIC

una taula rodona amb el títol El valor del doctorat per al professional i les empreses. La jornada va comptar amb la participació del Dr. Antonio Huerta, director del programa de Doctorats Industrials de la Direcció General d’Universitats; la Dra. Ana Isabel Pérez, vicerectora de la UPC; el Dr. Cèsar Molins, d’Ames; el Dr. Tino Fuhrmann, de Seat; el Dr. Joan Jané, d’HP; i la doctoranda Laura Montero, de l’IQS.“Els doctorats industrials són una aposta de país”, va afirmar An-tonio Huerta a l’inici de la jornada. Aquest ponent va explicar que les característiques principals d’aquests nous doctorats són que la tesi es desenvoluparà dins del marc d’un projecte que defini-ran la universitat i l’empresa i que tindrà una durada de tres anys en els quals l’estudiant es dedicarà en exclusiva al seu projecte. L’empresa contractarà per un període de tres anys l’estudiant de doctorat industrial amb una retribució mínima de 22.000 euros bruts anuals. Huerta va subratllar que les empreses, a més de te-nir avantatges fiscals, rebran una subvenció pública per costejar el 50% del cost total del doctorat.A Catalunya, el nombre de doctors que treballen en empreses privades és molt reduït i la majoria d’aquests professionals es dediquen a la docència. Els ponents van coincidir a dir que el

doctorat industrial contribuirà a trencar aquesta dinàmica i afa-vorirà el desenvolupament del teixit empresarial català mitjançant el traspàs de talent de la universitat a les empreses. “Les compa-nyies han de tenir ganes d’investigar, però moltes tenen por; per això penso que aquesta és una bona iniciativa per despertar aquest neguit”. Tino Fuhrmann també va aplaudir aquesta mesura: “Fo-mentar la relació entre la universitat i l’empresa és una de les claus per crear negoci i innovació i per sortir de la crisi”.En el transcurs de l’acte, els ponents van remarcar els múltiples avantatges d’incorporar doctors a les empreses. “Un doctor en una empresa pot cobrar entre un 7% i un 10% més que un doc-tor acadèmic i per a les empreses suposa augmentar el seu valor afegit i el nombre de patents que pot aconseguir”, va explicar Ana Isabel Pérez. Per la seva banda, Laura Montero va ressaltar que

fer un doctorat no suposa només especialitzar-se en un tema en concret: “Aquests estudis t’aporten tota una metodologia de tre-ball perquè fas un projecte molt ampli de principi a fi”. En aquest sentit, Joan Jané va expressar que la capacitat metodològica, de recerca i d’anàlisi dels doctors resulta molt útil per a les empreses per fer recerca i desenvolupar noves solucions. La jornada va fi-nalitzar amb un torn obert de paraules en el qual els assistents van poder plantejar als ponents les seves preguntes.

“Amb la finalitat de potenciar la trans-ferència de coneixement de la univer-sitat al teixit empresarial, el Govern de la Generalitat ha creat el programa de Doctorats Industrials mitjançant el qual els doctorands realitzaran la seva tesi en l’empresa privada”



dia a dia


5 JUNY

novetats fiscals per a projectes d’r+D+I: patent box Comissió de Política Industrial i Innovació

Tecnològica i Gestió EmpresarialMiquel Àngel Estruga, coordinador de la Sub-comissió de Qualitat dels EIC, i José María Peláez Bravo, subdirector general de Foment de la Innovació Empresarial del Ministeri d’Economia i Competitivitat, van participar en aquest acte encaminat a analitzar com be-neficiar-se dels incentius fiscals vigents per a les activitats d’R+D+I.

Consulta el document en PDF

www.eic.cat

11 JUNY

Jornada sobre el dèficit tarifari elèctric espanyol: un proble-ma soluble? Comissió d’Energia

Des de fa gairebé deu anys, els diferents governs espanyols han desenvo-lupat polítiques energètiques sense reflectir-les adequadament a les tarifes pagades pels consumidors i això ha posat en perill la sostenibilitat del pro-pi sistema. Aquesta jornada va servir per debatre les raons, les dades i les possibles solucions sobre el dèficit tarifari elèctric. Es va comptar amb la presència de J.M. Guinart, conseller de la Comissió Nacional de l’Ener-gia; Albert Sentís, subdirector de Regulació d’Endesa; Jaume Margarit, director general de l’APPA, i Emili Rousaud, director general de Factor Energía. Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia dels EIC, va moderar l’acte.



11 JUNY

I Fòrum de l’Enginyeria Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria

Agència de Qualificació dels Professionals de l’EnginyeriaOrganitzat per l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), el I Fòrum de l’Enginyeria va ser presentat el passat 11 de juny amb l’objectiu principal d’eme-tre un certificat reconegut internacionalment que qualifiqui els enginyers en funció dels coneixements acreditats i de l’experiència professional. Va comptar amb la presència del conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i dels cinc degans dels col·legis d’Enginyeria Superior de Ca-talunya, promotors de l’AQPE (Agrònoms, Camins, Indus-trials, Informàtica i Telecomunicació). La jornada va servir per presentar aquesta fundació pionera i única a tot l’Estat espanyol: “l’associació que esperem que uneixi tots els col-legis d’enginyers”, va declarar el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, Josep Canós.

dia a dia


dia a dia

12 JUNY

viure i treballar a la Xina Comissió de Política Industrial i Innovació

Tecnològica: Grup de Treball XinaJordi Guix, president de la Comissió de Políti-ca Industrial i Innovació Tecnològica i coordi-nador del Grup de Treball Xina, va presentar aquest acte que tenia com a objectiu donar una visió de les diferents maneres de viure i treballar a la Xina, així com d’aspectes legals, residència, treballar a fora com a interim ma-nagers o a temps parcial, contractes de treball, legislació, etc. Alexandre Ibáñez, advocat i eco-nomista de l’empresa Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, i Enric Oliver, de l’empresa Agora Partime, van intervenir durant la jornada. Ser-gi Escorihuela, director d’Operacions de l’em-presa Telstar, va moderar l’acte.



14 JUNY

L’eix mediterrani FErrMED, entre el desig i la realitat Comissió Cultura: Grup Engitren

FERRMED es va crear a Brussel·les l’agost de l’any 2004 per tal de fer de lobby de la indústria exportadora del sud d’Europa, de les cambres de comerç, de les patronals sectorials més exportadores, de les autoritats portuàries, dels col·legis professionals d’Enginyeria de l’arc mediterrani i de diferents associacions i operadors lligats al món ferroviari, amb l’objectiu d’aconseguir que el Corredor Mediterrani fos inclòs entre els eixos prioritaris de la UE i que aquesta adoptés una sèrie de mesures per tal d’afavorir i impulsar el trànsit ferroviari transfronterer entre els països de la Unió.El tresorer de FERRMED, Josep Maria Rovira, enginyer industrial i en representació dels col·legis d’enginyers industrials de l’arc me-diterrani, va dedicar la primera part de la seva exposició a descriure el perquè de la fundació de FERRMED, els objectius que persegueix i l’àmbit geogràfic que vol abraçar. Va posar especial èmfasi en la importància que aquest fet té en la connexió ferroviària entre les dues façanes marítimes europees i el progressiu canvi de participació en el tràfic des de la façana atlàntica a la mediterrània, fruit de la força emergent del Mediterrani com a principal ruta marítima de connexió amb Orient i objectiu principal de FERRMED per a la potenciació dels ports mediterranis mitjançant la millora de les seves connexions ferroviàries.Posteriorment, va fer una exposició detallada de les mesures que cal prendre en tot l’eix FERRMED per tal d’aconseguir aquests objec-tius; mesures basades principalment en la instauració progressiva dels estàndards FERRMED a la part nuclear de l’eix al llarg dels 3.500 km que té aquest. Així mateix, va dedicar especial atenció a explicar els inconvenients de la solució d’enllaç fix entre l’Estat es-panyol i marroquí a través de l’estret i les principals actuacions en territori espanyol. Joan Tatjer, enginyer industrial i membre del grup de gestió d’Engitren, va presentar l’acte.

11 JUNY

resultat dels test d’estrès de les centrals nuclears Comissió d’Energia: Subcomissió del Sector Elèctric RegulatDesprés de l’accident de Fukushima, la re-acció del sector nuclear a tot el món ha estat l’anàlisi de la seguretat del parc de centrals nuclears en funcionament. A Espanya s’ha re-alitzat un test d’estrès de totes les centrals nu-clears. El Consell de Seguretat Nuclear ha fi-xat les àrees que cal analitzar per tal d’establir les mesures necessàries per a cada instal·lació. Antoni Gurguí, enginyer industrial i vocal del Consell de Seguretat Nuclear va intervenir en aquest col·loqui dirigit per José M. Casasno-vas, de la Comissió d’Energia dels EIC.



20 JUNY

II Jornada d’Empreses de Serveis Energètics en Enllumenat Pú-blic Comissió d’Acció Professional: Grup d’Il·luminació

Com a continuació de la jornada feta el passat 7 d’abril, el Grup d’Il-luminació de la Comissió d’Acció Professional va coordinar aquesta segona jornada amb l’objectiu de veure l’evolució de l’estat de les diferents contractacions en marxa relacionades amb les empreses de serveis energètics (ESE), empreses que generen negoci a base de pro-posar estalvi d’energia. Com a ponents van assistir representants de la Diputació de Barcelona, d’empreses ESE, del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, consultors i representants de la UPC.




18 JUNY

dIANA MoULINEAUX, CoRRESpoNSAL A WAShINGtoN

“Per primera vegada, l’economia americana està influenciada

pel que passa a fora”

20 JUNY

Acte de benvinguda per a nous col·legiats / associatsEl passat 20 de juny la seu dels EIC va celebrar un nou acte de benvinguda per a celebrar l’en-trada als nous col·legiats i col·legiades. Els engi-nyers i enginyeres van comptar amb la presencia de Jordi Vallverdú i Bayés, director general de Taylor & Co com a padrí de la promoció.

Joan Vallvé, degà del COEIC, va presentar la convidada d’aquesta edició dels Esmorzars dels Enginyers: Diana Negre, periodista corresponsal a Washington i coneguda per les cròni-ques que feia per a Catalunya Ràdio, la qual va acceptar assistir com a ponent en aquesta jornada per explicar de quina manera influenciaran les eleccions americanes a tot el món. Diana Negre va néixer a Romania, però de seguida va venir a viure a Barcelona. Va estar treballant de corresponsal a Alema-nya, on va conèixer el seu marit, un diplomàtic nord-americà. Va ser llavors quan es va traslladar a viure als Estats Units. El fet d’haver viscut a diferents països li ha permès tenir un punt de

vista molt universal de la política europea i de la política ame-ricana. Durant el seu discurs, Diana Negre va assegurar que “per pri-mera vegada, l’economia americana està influenciada pel que passa a fora”, i que per això els americans estan més atents que mai a tot el que succeeix al món. Fa temps, en una de les visites de la Diana al COEIC, va dir que Obama seria president per defecte, per defecte d’un candidat republicà, ja que a Romney li faltava carisma. En aquesta ocasió, va explicar que a dos mesos de les eleccions americanes aquestes ja van agafant forma i les enquestes són més fiables, ja que els ciutadans americans són bombardejats amb informació electoral i comencen a interes-sar-s’hi. Però, com està la situació? Quins són els elements que tenen els americans per decidir? Diana Negre no va dubtar a afirmar que actualment hi ha dos factors que estan fent tronto-llar la victòria d’Obama. D’una banda, l’economia, que és el que més interessa als americans. En les eleccions anteriors, Obama va prometre més coses de les que podia complir i va alimentar les expectatives de la gent, que ara el responsabilitzen de la crisi. D’altra banda, està la percepció del president americà, que ha canviat respecte al 2008, quan va ser considerat “el salvador de la pàtria”. L’acte va concloure amb un torn de preguntes moderat per Joan Torres, president de l’AEIC.

dia a dia


19 JUNY

Autoconsum Comissió d’Energia

Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia dels EIC, va mode-rar aquesta taula rodona organitzada per analitzar els diferents infor-mes i esborranys d’un possible decret d’autoconsum, que podria ser la solució per a les petites instal·lacions amb fonts renovables i un pri-mer pas cap a un model més descentralitzat de generació elèctrica. Hi van intervenir Agustí Andreu, subdirector d’Energia de la Generalitat de Catalunya; Teresa Baquedano, consellera de la Comissió Nacional de l’Energia; Albert Sentís, subdirector de Regulació d’Endesa; Òscar Acebes, representant d’Acif, i Joan Carles Almecija, representant d’em-presa de serveis energètics.



21 JUNY

tast i degustació de vins i productes de l’Alt Penedès Comissió de Cultura

El passat dijous 21 de juny, al primer pis de l’AEIC i organitzat per Joan-Enric Vidiella, president de la Comissió de Cultura, es va realitzar un tast de vins de la bodega Mas Rodó, els quals van ser presentats i comentats pel seu director tècnic Oriol Sala. El tast el constituïen tres varietats blanques: montonega, riesling i macabeu, i dos de negres: autèntics negres merlot i cabernet sauvingnon. Tots van ser acompanyats per productes molt espe-cífics: formatge fresc de Sant Pere Molanta, codonyat casolà de Can Jorba, carquinyolis de Sant Quintí de Mediona, un especial formatge de cabra de Sant Gil d’Albió, botifarra blanca i les es-pectaculars catànies de Vilafranca del Penedès.Aquesta sessió estava prevista per a 33 assistents, i no en va fa-llar cap. L’èxit va estar a l’altura de la qualitat dels vins. Hi van fer acte de presència el president de l’Associació, Joan Torres, el president de La Mútua dels Enginyers, Joan Munt, el president de Caixa d’Enginyers, i el nostre degà, Joan Vallvé.El tast va ser molt participatiu i tothom va quedar entusiasmat de la qualitat dels vins per aquest toc tan personal, i un punt artesanal. Per a final d’any hi ha prevista una visita a la bodega, acceptant l’oferta feta per Oriol Sala.

10 JULIoL

Signatura d’Empresa Adherida amb Indus-trias Farmacéuticas AlmirallEl passat 10 de juliol es va signar, a la planta in-dustrial d’Almirall a Sant Andreu de la Barca, el conveni d’Empresa Adherida. Almirall és una de les deu primeres indústries farmacèutiques del nostre país. A la foto, moment de la signatura entre Marc Pérez Puigdengoles, Pharma Ope-rations Director Spain, i Antoni M. Grau Costa, director general de l’AEIC/COEIC.

WWW.SGS.ES

VETLLANT per la SEGURETAT de les INSTAL·LACIONS

Per a més informació: SGS. C/ Llull, 95-97. 08005 BarcelonaTelf.: +34 93 320 36 55Fax: +34 93 320 36 46A/e: [email protected]

Organisme de Control Autoritzat (O.C.A) per la Generalitat de Catalunya amb el Decret 30/2010.

EXPERIÈNCIA I AGILITAT AL VOSTRE SERVEIDes dels inicis el 1878, passant per la nostra arribada a Catalunya l’any 1929, a SGS hem anat creixent fins a convertir-nos en el líder mundial en inspecció, verificació, assajos i certificació.

CAMPS AUTORITZATS:

• Ascensors i grues.• Instal·lacions elèctriques (baixa tensió, alta tensió).• Aparells a pressió.• Instal·lacions de gas.

• Instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE).• Instal·lacions frigorífiques.• Instal·lacions petrolíferes. • Emmagatzemament de productes químics.

SERVEI GARANTIT:ÀGIL I FLEXIBLEPREUS COMPETITIUS (*)

(*) Tarifes notificades un 30% més econòmiques respecte les tarifes màximes (IUE/361/2010 de 17 de juny).

Anuncio SGS A4 Ingenieros.indd 1 08/02/2012 15:08:21

dia a dia


Incorpori la clàusula arbitral en els seus contractes i, en cas de litigi o controversia, con�ï la seva resolució al Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC).

“Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada del present contracte, les parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada per a l’Arbitratge Tècnic, a qui se li encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tutela i administració de l’arbitratge”.

Plaça Ramón Berenguer el Gran, 1 Pral. • 08003 Barcelona • T. 93 310 60 51 • F. 93 319 60 42 • [email protected] • www.tatcat.com

CLÀUSULA ARBITRAL

AVANTATGES QUE PRESENTA:• Procediment ràpid.• Minimitza les despeses.• No necessita advocat ni

procurador.• És arbitrat per un expert tècnic.• Seguretat en l'obligat compli-

ment del laude emès.

L'arbitratge tècnic és un sistema ràpid i econòmic de resolució de conflictes alternatiu a la justícia ordinària.

TRIBUNALARBITRALTÈCNICDE CATALUNYA

Entitats membres:

RESOLGUI ELS SEUS CONFLICTES TÈCNICS I ECONÒMICS EN EL TATC

DONI UNA RESPOSTA RÀPIDA ALS SEUSCONFLICTES O CONTROVÈRSIES

25 JUNY

5è Multilateral Meeting Comissió de Cultura

El passat 25 de juny va tenir lloc a la ciutat francesa de Lió la 5º trobada internacional entre el COEIC, l’Union Régionale des Ingénieurs et des Scientifiques Dauphiné-Savoie, la Verein Deutsche Ingenieur de Hessen i l’Ordine degli Ingegneri della provincia di Milano. El principal tema de debat va ser la qualifi-cació professional dels enginyers a les diferents regions, espai que el nostre Degà Joan Vallvé va aprofitar per presentar l’AQPE. També es varen tractar les possibilitats de col.laboració pel mutu reconeixement de competències professionals. Totes les associa-cions es varen mostrar obertes a establir convenis de col.laboració i fruit d’aquestes relacions ja s’està treballant en un primer conve-ni. Altres temes que es varen tractar van ser el sistema energètic a Europa, l’elaboració d’un codi deontològic interregional i les vies de promoció de la imatge dels enginyers a la societat.

27 JUNY

robòtica per a la salut Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica

Els EIC van organitzar aquesta jornada amb l’objectiu de pre-sentar l’aplicació de la robòtica en diferents àmbits del camp de la salut, des del diagnòstic i la cirurgia fins a la rehabilita-ció, i obrir un debat entre els tecnòlegs i els professionals de la medicina sobre les noves perspectives que la robòtica ofereix en aquest camp. Els ponents convidats van ser Albert Ambròs, enginyer industrial i col·laborador del Grup de Recerca en Robòtica Intel·ligent i Sistemes de la UPC; Josep Amat, doc-tor enginyer industrial, professor emèrit de la UPC i respon-sable del Grup de Recerca en Robòtica; Alícia Casals, enginyer industrial i responsable del Grup de Robòtica de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i Andreu Català, director

Consulta el document en PDF

www.eic.cat

30 JUNY

Passeig pel vallès Oriental Comissió d’Esports: Grup de Cicloturisme

El Grup de Cicloturisme va realitzar el passat 30 de juny un recorregut de 30 quilòmetres pel Vallès Oriental. El grup va sortir dels paratges boscosos de Corró d’Amunt i va arribar al poblat romà de la Garriga, on també hi havia la possibilitat de pujar fins a l’ermita de Sant Cristòfol.

5 JULIoL

Així nO, els enginyer/es plantegem solucionsJoan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va donar el tret de sortida a aquest acte que tenia per objectiu reflexionar sobre les idees extretes de la Consulta Estra-tègica i Col·lectiva promoguda per la Comissió Delegada Coo-peració Estratègica per trobar solucions i elaborar un document per a un manifest de l’Associació d’Enginyers. Amb la Consulta es van valorar temes com la pèrdua de valors, els efectes de la globalització, l’entorn polític, el sector financer, la formació, la política energètica, l’economia productiva, l’Administració, els enginyers i la confiança dels mercats. I es va establir que actual-ment ens trobem en una situació que requereix mesures rigoroses d’urgència; que es necessiten normes i iniciatives de regeneració democràtica per esquivar l’ambició, la incompetència i la irres-ponsabilitat; que necessitem governs, persones i instruments més útils per lluitar contra un sistema que no disposa de mecanismes d’orientació i estímul; que cal reforçar els procediments de refle-xió i decisió sobre un nou model social i que cal una consolidació de construcció europea que ens condiciona.



75FULLS dels ENGINYERS 75

Incorpori la clàusula arbitral en els seus contractes i, en cas de litigi o controversia, con�ï la seva resolució al Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC).

“Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada del present contracte, les parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada per a l’Arbitratge Tècnic, a qui se li encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tutela i administració de l’arbitratge”.

Plaça Ramón Berenguer el Gran, 1 Pral. • 08003 Barcelona • T. 93 310 60 51 • F. 93 319 60 42 • [email protected] • www.tatcat.com

CLÀUSULA ARBITRAL

AVANTATGES QUE PRESENTA:• Procediment ràpid.• Minimitza les despeses.• No necessita advocat ni

procurador.• És arbitrat per un expert tècnic.• Seguretat en l'obligat compli-

ment del laude emès.

L'arbitratge tècnic és un sistema ràpid i econòmic de resolució de conflictes alternatiu a la justícia ordinària.

TRIBUNALARBITRALTÈCNICDE CATALUNYA

Entitats membres:

RESOLGUI ELS SEUS CONFLICTES TÈCNICS I ECONÒMICS EN EL TATC

DONI UNA RESPOSTA RÀPIDA ALS SEUSCONFLICTES O CONTROVÈRSIES

13 JULIoL

Sistema de vigilància a duanes i al mercat de productes-equips tècnics comercialitzats a la UE Comissió Gestió Empresarial: Subcomissió de

QualitatJosep Maria Cluet, secretari executiu de la Subcomis-sió de Qualitat, va presentar aquest acte que tenia per objectiu abordar tots els aspectes relacionats amb els sistemes de vigilància i control de duanes dels pro-ductes que entren al mercat europeu provinents de tercers països. A l’acte hi van intervenir Miquel Àngel Estruga, coordinador de la Subcomissió de Qualitat i coordinador tècnic a Maastricht Consultants; Elena Morancho, de la Subdirecció Provincial de Aduanas de Barcelona; Carles Masnou, cap de la Secció Pro-ductes de la Subdirecció General de Seguretat Indus-trial de la Generalitat de Catalunya; Enric Nebot, gerent de Vendes en Certificació de TÜV Rheinland Group; Òscar Querol, director tècnic d’AFME; Xa-vier Montfort, responsable de Normalització i Cer-tificació a SIMON, i Dolors Salvatierra, directora d’Innovació i Competitivitat a AMEC.


Consulta el PDF a www.eic.cat 23 JULIoL

El CEEC i l’AEIC signen un acord per als serveis de normativaEl director general de l’AEIC/COEIC, Antoni M. Grau, i el president del CEEC, Carles Albà, van signar un conveni de col-laboració per proporcionar els serveis de normativa de l’AEIC a totes les empreses del CEEC. El CEEC ha considerat que la informació és un recurs estratègic per a l’empresa i per això va signar

aquest conveni que ofereix una sèrie de solucions pràctiques per a les seves empreses associades i aporta als professionals que hi treballen el coneixement necessari per poder afrontar els reptes del canvi tecnolò-gic i de l’entorn. El servei estarà disponible a la part privada del web del clúster per a totes les empreses. Hi trobaran una aplicació mitjançant la qual podran accedir a continguts de normativa que són d’interès per al CEEC, com la legislació vigent de caràcter europea, estatal i catalana, i les novetats destacades que inclouen noves disposicions legals i projec-tes per publicar al newsletter del CEEC.

dia a dia

76 JULIOL/AGOST/SETEMBRE201276

3 SEtEMBRE

El COEIC i Banc de Sabadell renoven el conveni de col·laboracióLes noves instal·lacions del centre corporatiu de Banc de Sabadell a Sant Cugat del Vallès van acollir la signatura de la renovació del conveni, fent palesa la seva voluntat de con-tinuïtat en la col·laboració mútua. Amb aquest conveni els membres del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya gaudeixen d’una oferta preferent de productes i serveis fi-nancers amb condicions especials amb Banc de Sabadell. Aquesta col·laboració també inclou el desenvolupament conjunt de projectes formatius i iniciatives de divulgació i promoció d’activitats. L’experiència de Banc de Sabadell amb els col·lectius pro-fessionals, amb els quals té signats més de 1.500 convenis, li dóna un elevat coneixement de la situació i li permet que es pugui avançar de manera continuada a les necessitats dels clients adaptant l’oferta a les necessitats de cada moment dissenyant productes específics, com en el cas dels EIC. Una oferta destinada a cobrir totes les necessitats, tant de l’economia professional com de la particular i familiar, com per exemple el Compte Expansió Pro, que abona directa-ment el 10% de la quota de col·legiat fins a un màxim de 100 euros l’any, un avantatge que s’afegeix a l’opció de dis-posar del Préstec Inici, destinat al finançament del 100% de la inversió per poder iniciar l’activitat professional en con-dicions exclusives, i el Crèdit Curs-Crèdit Estudis/Màster, per a la formació del professional o dels seus fills.

Si voleu ampliar aquesta informació, us podeu adreçar a qualsevol oficina de Sabadell Atlántico, trucar al 902 383 666 o bé entrar a http://www.sabadellprofessional.com.

“Amb aquest conveni els membres del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya gaudeixen d’una oferta preferent de productes i serveis finan-cers amb condicions especials amb Banc de Sabadell”


de la gent emprenedoraFes realitat els somnis

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, estan promovent la constitució d’un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores.

L’objectiu d’aquest fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El fons comptarà amb la col·laboració d’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu la incorporació de capital d’altres inversors.

Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, posa’t en contacte amb ENGINOVA:[email protected] o 93 310 37 90.


ÀMBIT TERRITORIAL

dia a dia

31 MARÇExcursió-calçotada Demarcació de la Catalunya Central

La jornada va començar amb una visita guiada al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Car-dona i al castell de Cardona. El dinar va ser una calçotada al Restaurant El Forn de Su.

16 JUNYBotifarrada i visita el Parc Ambiental de Bufalvent Demarcació de la Catalunya Central

Els EIC van visitar un dels espais físics més emblemàtics del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, situat al terme municipal de Man-resa. Allà van disfrutar d’una butifarrada.

29 JUNYSopar de l’Enginyer Demarcació de la

Catalunya Central

Els enginyers indus-trials de la Demar-cació de la Catalunya Central van reunir-se per a celebrar el ja tradicional sopar de germanor.

2 I 8 MAIGInici dels cursos de plans d’autoprotec-ció: curs superior i 2a edició del curs bàsic Demarcació de Girona

Durant els mesos de maig i juny, la demar-cació ha iniciat una segona edició del curs bàsic per a l’acreditació de tècnics competents per a l’elaboració de plans d’autoprotecció. Alhora s’ha impartit el curs per obtenir l’acre-ditació superior.

5 MAIGSortida a les colònies tèxtils del Llobregat i al Museu dels Maquis a Castellnou de Bages Demarcació de Girona

La Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació de Girona, va visitar el passat mes de maig les colònies tèxtils del Llobregat i la Torre de l’Amo, el centre d’interpretació de l’església de la Colònia Pons i el Museu dels Maquis a Castellnou de Bages. Va poder conèixer la història de les colònies tèxtils des de tots els punts de vista: patrimoni cultural i natural, festes i tradicions, història quotidiana i medi ambient i un seguit de fets vinculats a la revolució industrial.Visitant diferents espais industrials i passejant per l’entorn fluvial del riu Llobregat, va des-cobrir el testimoni viu del procés de la indus-trialització de Catalunya.

79FULLS dels ENGINYERS 79FULLS dels ENGINYERS

10 MAIGJornada tècnica: Eficiència energètica en edificis (organitzada per vaillant) Demarcació de Girona

L’objectiu de la jornada era donar a conèixer les solucions en eficiència energètica en edificis ja construïts i de nova construcció per fer-los més sostenibles. Durant la jornada es va parlar dels avantatges i de quines seran les solucions com-pletes per climatitzar-los utilitzant els genera-dors següents: equips aerotèrmics (energia rà-pida, còmode i en poc espai), equips geotèrmics (trenquen el mite d’instal·lació complexa i cara), energia solar tèrmica (es pot aplicar a la calefac-ció), biomassa (una alternativa a la geotèrmica) i microcogeneració.

29 MAIGAdhesió al manifest contra l’intrusisme a la construcció de la UEC de Girona Demarcació de Girona

El passat mes de maig, la D e m a r -cació de Girona del COEIC es va adherir a la campa-

nya iniciada per la Unió d’Empresaris de la Cons-trucció i recolzada per una quarantena d’entitats A casa teva no te la juguis, campanya que lluita contra l’intrusisme laboral a la construcció i per la recu-peració del sector apostant per la professionalitat i la seguretat. Des del gremi esmentat també s’ha elaborat un codi d’ètica professional que pretén re-gular la conducta dels agremiats per tal de millorar constantment el nivell de prestigi de la professió i de les empreses agremiades que l’exerceixen.

15 JUNYSopar de germanor de la Demarcació Demarcació de Girona

L’escenari escollit per a la celebració del tradicional so-par de germanor de la Demarcació de Girona va ser el del Restaurant Mas Pau situat a Avinyonet de Puigventós, a l’Alt Empordà.A l’acte, que va ser presidit pel president de la Demarcació, Jaume Masgrau, hi van assistir els col·legiats de la De-marcació amb les seves parelles, el president de l’AEIC, presidents d’al-tres demarcacions, el de La Mútua i el director de l’EPS.En un entorn de crisi global que afecta amb més o menys intensitat el col·lectiu, les paraules del president de la Demarcació van ser un missatge positiu que animaven els enginyers a continuar sent, ara més que mai, part activa i motor d’aquest canvi que està vivint la societat en general.

27 JUNYPremis Patronat Escola Politècnica Superior de la UdG. 17a edició Demarcació de Girona

Un any més, els col-legiats de la Demar-cació van participar com a membres del jurat d’aquests premis que anualment atorga el Patronat i l’Escola Politècnica Superior (EPS).A l’acte hi va assistir Jaume Masgrau, presi-dent de la Demarcació

i membre del Patronat, que actua avui com a òrgan de connexió amb els diferents sectors públics i privats de les comarques gironines. En el transcurs de l’acte, Manuel Cermerón, director general d’Aqualogy-Agbar, va pronunciar la conferència Innovació en el sector de l’aigua i el medi ambient? En aquesta ocasió, als Premis Patronat EPS s’hi van presentar un total de noranta-un treballs, que abracen tots els àmbits de coneixement de l’Escola Politècnica Superior i que provenen de les dotze titulacions que s’imparteixen al centre.

80

Considerem algunes similituds entre dos as-pectes importants a la nostra vida: la salut i els diners. Reflexionem sobre les seves ana-

logies pràctiques i quines conclusions interessants en podem extreure.Podem trobar un vincle metafòric entre la professió de metge de capçalera i la d’assessor financer: són professionals que es comprometen personalment a llarg termini amb la salut física/financera del pacient/inversor. El primer cop que ens atén el metge de cap-çalera, ens realitza una entrevista inicial per conèixer els nostres antecedents clínics. Posteriorment ens pot demanar fer algun estudi o alguna prova complemen-tària, i quan disposa de tota la informació efectua un diagnòstic. Llavors ens indicarà la medicació o el trac-tament més convenients, i farà el seguiment de la nos-tra salut durant l’evolució del tractament i també més endavant. Doncs bé, l’assessor financer realitza totes aquestes funcions amb la finalitat de mantenir la salut de les nostres inversions.En general, els problemes de salut i de diners són insignificants al principi. Els inconvenients de salut poden sorgir arran de símptomes que semblen tenir poca importància, però si se’ls ignora poden cap-girar-se en quelcom molt més seriós. De la mateixa manera, els perjudicis en la nostra cartera d’inversions poden ser lleus al començament (rendibilitat positiva però per sota de la inflació, o bé moderadament ne-gativa), però poden empitjorar ràpidament, tornant-se pràcticament impossibles de recuperar.La “no-acció” té conseqüències reals. En el cas que la nostra salut, o cartera d’inversions, pateixi de carències, la passivitat no implica que no passi res. És més, deixar les coses “en suspens” acostuma a ser con-traproduent. De la mateixa manera que són fonamen-tals els controls físics periòdics, la revisió regular de la cartera d’inversions també és essencial.La negació crea desconnexions significatives entre la percepció i la realitat. Moltes persones no sempre poden vincular el que perceben amb el que de veritat succeeix. Hom pot pensar que li està anant molt mi-llor financerament o físicament del que la realitat de-mostra. Si no es controla periòdicament la salut física o la situació de la cartera d’inversions, serà més difícil revertir una situació negativa.Existeixen professionals als quals es pot demanar aju-

da. En el cas de la salut són els metges, i en el cas dels estalvis, els assessors financers. Tant els uns com els altres disposen dels coneixements i de les eines neces-sàries per fer el seguiment de la salut i dels diners. De la mateixa manera que confiem la nostra salut en met-ges degudament titulats, el nostre assessor financer ha d’estar convenientment certificat per desenvolupar la seva tasca. En aquest sentit, les EAFI (empreses d’as-sessorament financer) són les úniques empreses que estan autoritzades per la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors (CNMV) per fer recomanacions perso-nalitzades d’inversió.Si desatenem la salut, a la llarga acabarem dedicant més temps i diners a l’atenció mèdica del que proba-blement imaginem, i si descurem els nostres estalvis o confiem en la nostra pròpia intuïció, tard o d’hora podem adonar-nos que és poc responsable prendre decisions (sobre salut o sobre diners) deixant-nos en-dur per la subjectivitat del propi pacient/inversor.Algunes persones pensen que les funcions dels asses-sors financers tenen un component important de guru o endeví, i que les seves recomanacions d’inversió li permetran guanyar diners ràpidament. De la mateixa manera que a l’Antiguitat es confiava en els poders mi-raculosos dels metges-bruixots, avui en dia s’atorga als assessors financers unes capacitats que sovint van més enllà de la realitat. Un assessor financer dissenya un pla a mitjà/llarg ter-mini en funció dels objectius del client i del seu perfil d’inversor, el qual determinarà els riscos que està dis-posat a assumir. Per fer això, l’assessor ha de conèixer el patrimoni global de l’inversor, analitzar quines in-versions són les que millor s’adapten a les seves neces-sitats, analitzar els impactes fiscals, preveure necessi-tats futures de liquiditat, etc.Davant d’una oferta cada cop més àmplia de produc-tes d’estalvi/inversió, del temps i dels coneixements que requereix la seva anàlisi i el seu seguiment, el fet de sol·licitar els serveis d’un assessor financer que avaluï la situació personal com a inversor és una de les millors precaucions que es poden prendre. Amb independèn-cia de si el patrimoni de l’inversor és més o menys ele-vat, un assessor financer serà capaç d’establir plans o estratègies per optimitzar-ne la rendibilitat, protegir el patrimoni de la inflació o per a qualsevol altra prioritat de l’inversor.

necessito un assessor financer?Òscar Sànchez / Cap d’Assessorament Financer de Mutuavalors EAFI

tASQUES DEL MEtGE

• Entrevista amb el pacient

• Exploració física

• Diagnòstic clínic

• Decisions clíniques juntament amb el pacient

• Seguiment del pacient

tASQUES DE L’AS-

SESSOr FInAnCEr

• Entrevista amb l’inversor

• Anàlisi de la cartera d’inversions

• Diagnòstic de la cartera d’inversions

• Decisions d’inver-sió juntament amb l’inversor

• Avaluació contínua de la cartera d’inver-sions

articles

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE2012

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

81FULLS dels ENGINYERSFULLS dels ENGINYERS

Els rols del directiu. Identifica’ls i millora les teves competències (II)

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

En el número anterior de Fulls dels Engi-nyers et presentàvem el model dels rols del directiu de Mintzberg com un marc

de referència que pot ser útil per al desenvolupa-ment de les competències directives. Això inclou la millora en aquelles àrees que conscientment o inconscientment tendim a evitar.Un primer pas és determinar quant de temps re-presentem habitualment cada rol. Això ajudarà a decidir sobre quines àrees cal treballar en primer lloc. Un cop has identificat les àrees de millora, pots fer servir els recursos següents per comen-çar a millorar les teves habilitats en aquests rols. En la categoria dels rols interpersonals, relacio-nats amb els processos conductuals, destacarem el rols de “cap visible” i de líder, que ens porta a convertir-nos en una font d’inspiració per als nostres equips. No hi ha res pitjor per a la mo-ral dels equips que els mànagers que practiquen la filosofia de “fes el que jo dic però no el que jo faig”. Quan això succeeix, és fàcil veure com allà on hauria de trobar-se l’entusiasme i la bona voluntat dels col·laboradors s’hi instal·la la desil-lusió. Així, si demanes a un col·laborador que faci quelcom, assegura’t que tu estaries disposat a fer-ho; de la mateixa manera que si decideixes implementar noves regles, procura seguir-les tan a prop com esperes que la resta les segueixi. Fer el contrari resultaria deshonest.El fet que ocupem un càrrec de responsabilitat malauradament no sempre implica que siguem bons líders. Hi ha dues àrees clau del creixement i desenvolupament professional fonamentals per a un lideratge d’èxit: l’autoconfiança i l’actitud positiva. Les persones segures de si mateixes acostumen a ser inspiradores; a la gent li agrada estar a prop de persones que creuen en si matei-xes i en el que fan. Per tant, si ets una persona positiva i optimista que tracta de treure el millor de qualsevol situació, et serà més fàcil motivar el teu equip. Un dels millors mètodes de millorar la nostra autoconfiança és recordar i prendre cons-ciència dels assoliments que hem aconseguit al llarg de la nostra vida. Una actitud positiva també s’associa amb un fort lideratge. Per ser positiu cal desenvolupar un fort sentit de l’equilibri i reconèixer que ens podem trobar amb fracassos i problemes, però la mane-ra com fem front als problemes és el que marca la diferència. Les persones positives aborden els problemes des d’una perspectiva realista i es dis-

posen a fer els canvis necessaris per resoldre’ls. Per reforçar els nostres rols en l’àrea relacionada amb el processament d’informació és necessari aplicar tècniques per superar la sobrecàrrega d’informació a la qual estem sotmesos en el dia a dia, així com estratègies de lectura efectives: abans de començar a llegir quelcom, pensa què és el que vols saber, pregunta’t perquè estàs lle-gint aquell document, si l’estàs llegint amb un propòsit o simplement per plaer. Qüestiona’t si el recurs s’adapta a les teves necessitats i si et pro-porcionarà la quantitat i el grau de coneixement que necessites; si penses que no és l’adequat, no malgastis temps a llegir-lo. Un altre aspecte important relacionat amb aquesta categoria és la necessitat de mantenir-se actualitzat amb relació al que succeeix en el nos-tre sector, ja que d’aquesta manera podem apro-fitar millor les oportunitats que es presentin i els possibles canvis no ens agafaran per sorpresa. En aquest sentit, pot ser útil fer ús de les xarxes so-cials professionals per identificar persones clau a la indústria, així com assistir a conferències i fires comercials que ens permetin fer contactes i estar al corrent del que està passant en el nostre sector. En la categoria de rols relacionats amb la pre-sa de decisions trobem el rol d’emprenedor, el qual caracteritza el directiu com a gestor del can-vi, capaç de generar noves idees i posar-les a la pràctica. Una bona gestió del canvi implica que aquest es realitza a consciència, sense problemes, i que els resultats seran de llarga durada. Però a banda de considerar els efectes tangibles del can-vi, no podem oblidar l’impacte que produeix en els afectats, en com les persones assumeixen les noves directrius, processos o sistemes. En aquest àmbit se situa també el rol de ges-tor d’anomalies. Pel que fa a l’enfocament de la gestió de conflictes, cal tenir en compte que el conflicte pot ser constructiu, sempre que es gestioni directament i ràpidament. Per millorar les teves competències en aquest àmbit i mante-nir un ambient de treball saludable i creatiu, cal treballar la nostra obertura mental per respectar les diferències entre les persones, ser àgil a l’hora de resoldre el canvi tan bon punt apareix i inten-tar prevenir-lo. Quan els membres d’un equip aprenen a veure els problemes des d’una altra perspectiva, s’obren noves formes de pensar que poden conduir-nos a noves solucions innovado-res i creatives.

El fet que ocupem un càrrec de responsabilitat malauradament no sempre implica que siguem bons líders. Hi ha dues àrees clau del creixement i desenvolupament professional fonamentals per a un lideratge d’èxit: l’autoconfiança i l’actitud positiva

EN FAMÍLIA

El dissabte 16 de juny, els integrants del Club Bombeta, acompanyats de mares, pares i familiars, van celebrar el Dia Mundial del Medi

Ambient amb una visita dinamitzada i exclusiva per a ells al Museu del Gas de Sabadell, de la Fundació Gas Natural Fenosa.Els encarregats de la visita van ajudar a descobrir als nostres petits enginyers com l’evolució de l’energia ha canviat les nostres vides. Durant la visita, els monitors van explicar uns contes als bombetes, que van aprendre més sobre l’energia i la sostenibilitat i com és un edifici sostenible. A la zona dedicada a la història de la companyia els va tenir ben entretinguts un trencaclosques gegant dedicat a l’energia, i més tard s’ho van passar d’allò més bé amb un joc de pistes amb el qual, mitjançant la troballa de diferents objectes, van poder aprendre una mica sobre el canvi que va suposar fer gas a partir de carbó. Però les activitats no van acabar aquí. Els monitors havien preparat un joc en què els bombetes van poder jugar amb cotxes que funcionaven amb diferents energies perquè en descobrissin el funcionament. Un cop acabat el circuit per les instal·lacions, tots junts van repassar el que havien après i vist al Museu, i des del mirador van aprendre a fer servir la brúixola per ubicar-lo en el seu entorn. Com a record de la seva estada al Museu, els petits visitants van rebre un bonic obsequi.

volem +

Trobada al Museu del GasEl Dia Mundial del Medi Ambient va ser el pretext per reunir tots els nens i nenes del Club Bombeta al Museu del Gas de Sabadell, on van poder gaudir d’una visita molt especial.

Text: Anna Carrió - Fotos: Javier Hellín Navarro


volem +


OFERTES I SERVEIS

CLÍNICAS DEN, excel·lència dental al teu abastDen és un equip d’odontòlegs especialistes amb un alt

nivell de capacitació i qualitat humana. Els seus objec-

tius involucren totes les àrees d’influència del tractament

dental i tenen per a ells la màxima importància en la plani-

ficació del teu cas: estètica facial, estètica dental, oclusió

funcional, salut articular, salut periodontal i estabilitat dels

resultats a llarg termini.

Tots els membres dels EIC podeu gaudir de la primera

visita gratuïta i un 10% de descompte en els tractaments.

Via Augusta, 28-30

08006 Barcelona

T. 932 188 080

F. 932 188 958

[email protected]

www.clinicasden.es

PLANA FÀBREGA, telecomunicacions i seguretat

Plana Fàbrega té com a missió oferir al mercat solucions tècniques, productes i serveis en ma-

tèria de telecomunicacions i seguretat. Les seves línies de producte són: producte de seguretat

(alarmes, detecció/extinció d’incendis), producte de telecomunicacions (porters i videoporters,

antenes de TV/SAT, megafonia...), servei tècnic, manteniment de seguretat i telecomunicacions,

servei de consultoria de seguretat, servei de vigilància, i auxiliars i central receptora d’alarma.

Tots els membres dels EIC podeu gaudir de les condicions següents:

1. EQUIPS I INSTAL·LACIONS DE SEGURETAT:

- Sistemes d’alarma: 10% de descompte

- Equips CCTV: 10% de descompte

- Equipaments de detecció-extinció d’incendis: 10% de descompte

2. SERVEI DE MANTENIMENT:

- Manteniments dels equips instal·lats: 5% de descompte

3. SERVEI DE RONDES DE VIGILÀNCIA:

Només a Barcelona ciutat: 10% de descompte (consulteu per a fora de Barcelona)

T. 902 145 146

[email protected]

www.planafabrega.com

TALLERES GRUPO CAR CONDAL, tallers de confiança

Talleres Grupo Car Condal té com a finalitat principal oferir un servei integral de màxima

qualitat en l’àmbit de la reparació de vehicles.

Car Condal ofereix als membres dels EIC unes condicions especials en les reparacions

de carrosseria i mecànica dels seus vehicles, no incloses en les pòlisses de les com-

panyies asseguradores:

•10%dedescomptesobrelatarifade45€/horaenlamàd’obradereparacionsde

vehicles (consulteu al web dels EIC els tallers on s’aplicarà el descompte).

•Tallermultimarca.

•Enlesreparacionsdecarrosserias’ofereixvehicledesubstitució,quansesol·liciti.

•Tambéenlesreparacionsdecarrosseria,s’ofereixelserveiderecollidailliuramenta

domiciliperimportssuperiorsa600€dinsdel’àreametropolitanadeBarcelona.

•Vehicledesubstituciógratuïtentoteslesreparacionsdemecànicademésdetresdies.

•Demaneraaddicional,s’ofereixgratuïtamentelserveiderevisiódelspuntsvitalsdelvehicle.

•Lliuramentdelvehicleambprèvianetejainterioriexterior.

T. 934 761 586

[email protected]

http://www.taller-plancha-barcelona.com/

Via Augusta, 28-30

08006 Barcelona

T. 932 188 080

F. 932 188 958

[email protected]

www.clinicasden.es

volem +

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE201286

ENTRETENIMENTS

Amb un sol tall, pots dividir un pastís en dues parts. Un segon tall que travessi el primer, probablement produirà quatre parts, i un tercer tall pot arribar a produir set parts. Quin és el màxim nombre de parts que es poden aconseguir amb sis talls?

Solució del número anterior:Posem quatre monedes en un platet i unes altres quatre en un altre. Si la balança s’equilibra, sabrem que la més pesada està entre les que no hem posat a la balança, i si no és així, estarà en el platet que s’inclini. Ja sabem que la moneda més pesada està en un grup de quatre, de les quals posem dues a cada platet. Fem l’operació una vegada més amb el grup de les dues que inclinen la balança i ja sabrem quina és la més pesada.

WWWEBS

Fundada el 1999, és pionera a Espanya

en el subministrament on-line d’infor-

mació digital cartogràfica d’infraestruc-

tures de serveis públics: aigua, gas,

electricitat, telecomunicacions i xarxes

municipals. La seva iniciativa es dirigeix

a professionals d’enginyeria, arquitec-

tura, construcció, excavacions i sonde-

jos geotècnics, entre d’altres. Al web,

els professionals hi troben la informació

de manera centralitzada i actualitzada.

INFORmACIó DIGITAL CARTOGRÀFICA DE xARxES DE SERVEIS http://www.inkolan.com/

Q-RIOSITATS

Per als amants incondicionals de l’es-

port a l’aire lliure que necessiten un

entrenador personal que els ajudi a

controlar la quantitat d’exercici que fan.

Runtastic és una aplicació gratuïta per

a mòbils Android que utilitza el GPS del

telèfon per registrar les activitats espor-

tives: ritme, velocitat, calories, altitud...

I, evidentment, ho pots compartir amb

els teus amics.

RUNTASTIC

Publicació al DOGC, en deu annexos,

de les normes urbanístiques de les fi-

gures de planejament urbanístic apro-

vades definitivament entre l’entrada

en vigor de la Llei de l’Estat 7/1985,

reguladora de les bases del règim lo-

cal, i de la Llei 2/2002 d’urbanisme,

que encara no havien estat publica-

des ni derogades.

NORmES URBANÍSTIqUES A CATALUNyA 1985-2002http://www20.gencat.cat

Una de les aplicacions de fotografia per

a mòbils més popular a les xarxes so-

cials. Et connecta immediatament amb

milers i milers de fotografies de tot el

món i et permet compartir les teves

fotografies directament a Facebook o

Twitter. Conté filtres i marcs dissenyats

per ressaltar les imatges.

INSTAGRAm

L’aplicació estrella que des del 1982

es va convertir en l’eina essencial del

dibuix assistit per ordinador per a ar-

quitectes, dibuixants i enginyers, arriba

en forma d’aplicació mòbil i permet als

usuaris obrir els arxius creats amb Au-

toCAD. Aquesta aplicació és gratuïta i

compatible en tots els dispositius An-

droid i tauletes tàctils.

AUTOCAD WS

VIU L’ASSOCIACIÓProgramació d’activitats

Per a més informació:Tel. 932 957 804 · a/e: [email protected] · www.eic.cat

OCTUBRE - DESEMBRE 2012

OCTUBRE

PROTOCOL ORIENTALDIJOUS 4 I 11El gran poder econòmic que estan adquirint alguns països asiàtics està augmentant les relacions entre Espanya i alguns d’aquests països. Les grans diferències cultu-rals entre ambdós societats implica que empresaris i empreses s’hagin de plantejar formacions en protocol per tal de potenciar les relacions amb aquests països i desenvolupar-se adequadament dins d’aquest nou model de negociacions.Aquest curs se centra sobretot en el gegant asiàtic, la Xina, on el desenvolupament econòmic ha crescut de manera sorprenent els últims anys. El taller serà impartit per Yi Huang, llicenciat en Economia per la Universitat Politècnica del Nord-oest de Xi’an.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 25 € (2 sessions)Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

PATés vEgETALsDILLUNS 8 Taller en el qual prepararem diversos patés amb tofu, olives, xampinyons o bolets de temporada, verdures i hortalisses, llegums, etc. Al final de la sessió hi haurà una degustació dels patés elaborats. Imprescincible: Portar dues carmanyoles. El taller serà impartit per Josefina Llargués, psicopedagoga, naturòpata-homeòpata, Màster en Salut i Nutrició i diplomada en Nutrició i Dietètica Ayurveda.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 25 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TèCNIqUEs PER EsCRIURE mILLORDILLUNS 8 I 15 D’OCTUBRE - 5 I 12 DE NOVEMBRETaller adreçat a aquells professionals que volen millorar les seves tècniques d’escriptura en escrits formals com cartes, informes, dossiers, correus electrònics, etc., per tal de redactar un text amb eficàcia i sense errors. El taller serà impartit per Alfred Picó, llicenciat en Ciències de la Informació, periodista, escriptor i professor.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 55 € (4 sessions)Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

PAssEIg PEL BORNDIJOUS 18El Born és un barri mariner i comercial que va viure uns anys esplendorosos com a dinamitzador i d’obertura al món de la ciutat. Us convidem a fer una passejada per descobrir-hi les sensacions a cada racó, entre palaus, carrers medievals, edificis singulars, comerços amb encant, etc. Acabarem la visita al Xampanet on podrem degustar una copa de cava amb unes tapes. Horari: 18.30 h / Preu: 20 €Lloc: Museu Europeu d’Art Modern (c/ Barra de Ferro, 5, Barcelona)

INICIACIó AL TAsT dE CERvEsEsDILLUNS 22En aquest taller es vol introduir el participant a conèixer els diferents tipus de cerveses que existeixen en el món, com també l’art de gaudir-les i la manera més adequada de servir-les i assaborir-les. El taller serà impartit per Cèsar Matas, graduat a l’escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech de Sant Sadurní d’Anoia.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 35 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROfIT dEL TEU IPAdDILLUNS 22 I 29 Com ens pot ser útil un Ipad en l’àmbit professional?Podem consultar el correu electrònic, fer cerques i navegar per Internet, realitzar videoconferències, gestió de projectes, crear i gestionar documents de text, taules de càlcul i presentacions, emmagatzemar i consultar tutorials, pdf o llibres, gestionar les nostres xarxes socials, portar els números de l’empresa, etc. Imprescindible: Cada alumne haurà de portar el seu Ipad. El taller serà impartit per Jordi Ferrer, dissenyador gràfic.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 25 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

CREA EL TEU àLBUm dE LEs vACANCEsDIMARTS 23 I 30 En aquest curs coneixerem una part extensa del programa Lightroom, que és una aplicació informàtica desenvolupada per Adobe dedicada a la fotografia i que ens permetrà crear àlbums amb les nostres fotografies de manera versàtil i senzilla.Requisits: Cada participant haurà de portar el seu propi ordinador portàtil i portar instal·lat el programa. El taller serà impartit per Esther Navalón, diplomada en disseny gràfic i fotògrafa autodidacta.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 25 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

after work AL vELòdROmDIJOUS 25Et convidem als After Work que el COEIC organitza a través de Viu L’Associació. L’After Work és un nova manera de socialitzar-se, d’enfortir les relacions amb altres enginyers, d’ampliar els contactes personals, i segons el psiquiatra Enrique Rojas també produeix beneficis emocionals i laborals amb els qui ho practiquen amb assiduïtat. Al primer after work ens acompanyarà Alfred Picó Sentelles, periodista, escriptor i professor de comunicació amb 25 anys d’experiència. Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: gratuït, només s’ha d’abonar la consumició. Lloc: Restaurant Velòdrom (c/Muntaner, 213, Barcelona)

LLEgIR EL fIRmAmENT A TRAvés dELs mITEsDIMECRES 7 OCTUBRE I 14 NOVEMBRE En aquest taller aprendrem a identificar les constel·lacions que ens ofereix el cel, tot relacionant-les amb les seves històries mitològiques i en el sentit que aquestes aporten al món antic i encara al nostre. Aquest taller serà impartit per Marc Boque, llicenciat en Fillosofia i Física.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 20 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

COm mILLORAR LA NOsTRA qUALITAT dE vIdADIJOUS 8 OCTUBRE I 15 NOVEMBRE La psicologia positiva es basa en les escoles humanistes i busca descobrir els punts forts de la nostra personalitat, per desenvolupar-los en la nostra vida personal i professional. Els seus inicis es situen a l’any 1998. Es tracta d’un taller totalment participatiu impartit per Ramon Terraza Torras, Doctor Enginyer Industrial i psicòleg, i professor de la UPC, la UB, la UdG i la UOC.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 20 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

NOvEmBRE

dE L’HORT A LA TAULADILLUNS 12 En el transcurs del taller aprendrem a preparar delicioses i nutritives amanides fredes i tèbies, elaborades amb verdures i hortalisses, tofu, bolets, fruits secs i llavors, germinats, fruits vermells, etc., ideals per acompanyar qualsevol àpat i basades en la saludable dieta mediterrània. Al final de la sessió hi haurà una degustació dels plats cuinats. Imprescindible: portar dues carmanyoles. El taller serà impartit per Josefina Llargués, psicopedagoga, naturòpata-homeòpata, Màster en Salut i Nutrició i diplomada en Nutrició i Dietètica Ayurveda.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 25 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

IOgADIMARTS 20 I 27 NOVEMBRE - 11 I 18 DESEMBRE La pràctica del hatha Ioga beneficia la salut del cos i de la ment. La pràctica de les postures o Assanes ens ensenyen a respirar bé, a relaxar-nos i a corregir els costums perjudicials que ha adquirit el cos, bàsicament la posició de la columna vertebral (lumbars, dorsals i cervicals), així com el deslliga-ment progressiu de les articulacions per adquirir flexibilitat i mobilitat, afavorint la circulació de la sang i l’eliminació de toxines que el cos va retenint. Imprescindible portar una tovallola, una tela o un mocador gran, a més de roba còmoda i uns mitjons que s’utilitzaran exclusivament per al ioga. El taller serà impartit per Conxa Pineda, tallerista de ioga amb més de 14 anys d’experiència.Horari: 18.30 a 20.00 h / Preu: 40 € (2 sessions novembre i 2 sessions desembre) Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

COm fER PREsENTACIONs ORALs EfECTIvEsDILLUNS 26 En aquest taller compartirem estratègies per preparar i rea-litzar presentacions orals de projectes, informes, etc que ens ajudaran a fer-les més efectives. Definirem els objectius de la presentació, tindrem en compte els interessos de l’audiència, ajustarem la presentació al temps... El taller serà impartit per Sophia Blasco, assessora i coach personal.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 15 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

COm gEsTIONAR EL NOsTRE TEmPsDIJOUS 13Si necessites gestionar millor el teu temps, aquest taller t’ajudarà a compaginar els teus assumptes i a sortir del caos. La gestió del temps és clau. El temps és un bon aliat si apliquem bones estratègies per gestionar-lo. Establir prioritats és importantíssim. El taller serà impartit per Sophia Blasco, assessora i coach personal.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 15 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

CUINA jAPONEsA PER NAdALDILLUNS 17En aquest taller farem una introducció de la cuina i la cultura culinària japonesa. Veurem com sense molt esforç i amb productes fàcils de trobar als supermercats i botigues especialitzades, podrem cuinar autèntics plats de la cultura nipona. El taller serà impartit per Anna Sastre, vinculada al món del Japó des de fa més de 32 anys.Horari: 18.30 a 20.30 h / Preu: 25 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

dEsEmBRE

ag+for.indd 2 22/09/12 10:31

volem +

IMMOBLES

Pis de lloguer amb qua-tre habitacions, bany i lavabo, al carrer Josep Estivill,24,delbarrideNavas de Barcelona. Pis 8è. Vistes a Collse-rola. Situat davant de la plaça. En bon estat. Assolellat. Serveis en alta.Preu:850€/mes.A/e: [email protected]. Tel. 933 526 920 / 607 820 551.

Es ven o es lloga nau industrial al Polígon Mas Xirgu de Girona. Situada a menys de 1,5 km de l’estació de trens de Girona i a menys de 2,5 km de l’AP7. Nau preparada per a magat-zem logístic, amb moll de càrrega i descàrrega i dipòsit soterrat de ga-soil. Superfície total de 1.400m2 i alçària lliure de 6 a 8 m. Tel. 697 838 014(David).

Llogo apartament al casc antic de Mercadal (Menorca) per setma-nes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa. Preu per dia: junyisetembre,50€;juliol,60€;iagost,70€.Tel.934514510/670455052.

Llogo apartament a Calella de Palafrugell per setmanes, quin-zenes o mesos. Tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar, balcó-terrassa. Segon

pis d’un bloc de tres plantes amb vistes al mar. Pati comunitari. A 200 m de Port Pelegrí i a 5 min del centre de Ca-lella.Preu:juliol,600€/setmana;agost,700€/setmana. Consulteu una altra època. Tel. 618 316 103.

Permuto, més diferència positiva o negativa, un apartament al Senior Resort Las Lunas, de Sant Cugat del Vallès (www.laslunassc.com) per un altre immoble. Servei de restaurant, consergeria i infermeria 24h,minibus,piscina,gimnàs, cinema i sales de joc. Tel. 600 868 583 (Francesc).

Despatx d’enginyeria busca compartir oficina professional ubicada el ptge. Maluquer de Barcelona amb dispo-nibilitat immediata. Tel. 932 530 186.

Llogo casa de 170 m2 a la Cerdanya, Urb. Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà. Total-ment equipada per a sis o vuit persones. Es lloga per als mesos d’estiu, per setmanes, quinzenes, etc. Preu a

convenir segons dura-da. Tel. 675 935 096 / 625546346/935896777 (nits).

Es lloga casa de camp a Mallorca per vacances (per setmanes o mesos). A4kmdelaplatja(calaDomingos). Hi ha altres cales tranquil·les no urbanitzades a la zona i camins de terra per pas-sejar. Superfície de 60 m2 i terrassa de 30 m2. Sala d’estar - menjador amb barra americana, dues habitacions, un bany i traster. Preu negociable. Tel. 636 921 933.

Llogo casa adossada de 180 m2 a Age, a 1 km de Puigcerdà. Tres habitacions dobles, golfes, dos banys i un lavabo. Pàrquing, pis-cina i jardí comunitaris. Totalment equipada i en molt bon estat. Preus: julioliagost,3.000€;temporada d’hivern (sis mesos),5.400€;totl’any,10.500€.Tel.609326643(Eulàlia).

Es lloga apartament de 50 m2 a la Cerdanya. Planta baixa, dues habi-tacions, jardí privat i co-munitari, piscina i tennis. Juliol i agost. Tel. 652 191 985 / 629 758 582.

Llogo baixos, amb orientació al sud, per temporades o com a habitatge habitual a Valldoreix (Sant Cugat delVallès).De45m2, amb habitació de ma-trimoni, menjador - sala d’estar, cuina i bany. Terrassade45m2. Espai enjardinat i zona per aparcar. A 15 min a peu dels FGC. Animals no. Preu: per viure de manerahabitual,750€/mes+50%consums;pertemporada,1.200€/mes + 50% consums. Tel.606348902.

Es ven o es lloga aparta-ment (per a gent gran o com a inversió) a l’edifici Las Arcadias del carrer Dr. Fleming, 1, de Bar-celona. Habitació, sala d’estar, bany gran, cuina equipada, terra de par-quet, aire condicionat i pàrquing. Serveis de res-taurant, gimnàs, servei mèdic, capella, sales de joc, salons, bugaderia, consergeria, jardins, etc. Preuvenda:560.000€.Preulloguer:2.200€/mes (inclou despeses 1.300€/mesaprox.).Tel.666538524(Jesús).

Es ven apartament amb vistes panoràmiques a primera línia de mar a Sant Antoni (Eivissa). Situat davant del port esportiu.Són40m2 reformats: menjador,

Es lloga local comercial a peu de carrer al centre d’Olot. Planta baixa de 162 m2 que dóna a dos carrers i una plaça cèn-trics. Per a consultes i visites: Tel. 972 271 717 (Sr. Pere Bahí. Indiqueu la referència Baixa del Tura, 3).

Es lloga espai per a treballadors autònoms o equips del ram de l’arquitectura, el disseny, l’advocacia, l’enginyeria i la publicitat. El local està format per dos despatxos individuals, recepció a peu de carrer i sala de treball (per a vuit persones). Els banys, la sala d’espera, la sala de reunions i la cuina són compartits. Es lloga l’espai complet o les diferents sales per sepa-rat. Situat en una zona cèntrica de Barcelona, a 5 min a peu del passeig de Gràcia. Fàcil accés amb el cotxe i transport públic (Metro: Verdaguer). Tel.934764530.

Es lloga apartament a Sant Antoni de Calonge. Primera línia de mar. Gran, apte per a dues famílies.

dormitori, cuina oberta, bany complet i aire con-dicionat. Terrassa amb vistes impressionants. A 5 min a peu de la platja. Tel. 639 367 197. A/e: [email protected].


VEHICLES ALTRESEs ven Volkswagen Golf 2.0 TDi 110 CV Advan-ce. Data de matricula-ció: 01/07/2009. Blanc. 30.000 km. Cinc portes. Sensors al darrere. Preu:12.900€.Tel.667466686.

Venc Audi A6 Allroad. En perfecte estat. 350CV. Any 2007 amb 150.000 km. Preu: 25.000€.Tel.:696972257. A/e: [email protected].

Es ven Skoda Favia 1.4TDi(dièsel),70CVYoung, cinc portes i 45.000km.Enperfecteestat, es ven per poc ús. Garantia de conces-sionari fins al juliol del 2012. Consum mitjà: 4,8l/100km.Emissi-ons CO2: 127 g / 100 km. Equipament: ABS, airbag del conductor i acompanyant, clima-titzador, fars antiboira, ordinador a bord, doble guantera (una climatit-zada), roda de recanvi original, ràdio CD amb sortida externa per a reproductor MP3 o PDA auxiliar i connec-tor d’àudio per a iPod. Preu:7.250€.Tel.665637499.A/e:[email protected].

Venc Mini Cooper 1.600 cc (88 kW) gasolina, amb canvi automàtic i

EsvenAudiA4Avant1.9 TDi Quattro, 130CV, dièsel, any 2002, 110.000 km, sempre en garatge, llantes esportives, mans lliures Bluetooth Parrot, clima-titzador bizona, control de tracció EDS. Preu: 9.000€.Tel.608032260 (Joan).

Es ven parapent d’es-colaKoyotXS(45-65kg). Nou, només 25 vols.Preu:1.500€.Tambécadiraper350€.Conjunt complet, nego-ciable.Tel.665637499.A/e: [email protected].

Venc impressora HP Designjet 1100 Plus, pràcticament nova. Re-galo taula feta a mida. Admeto ofertes. Tel. 678 370 189 (Joan).

Llogo pis a Barcelona, a l’Eixample esquerra, al carrer Sepúlveda/Villar-roel. Cinquè pis amb as-censor. Orientació sud, pati interior. Reformat fa cinc anys. Disposa de 78 m2, tres habitacions (una de matrimoni, una doble partida en saleta i dormitori, i una doble amb llit i despatx), bany complet adaptat a dut-xa, saló amb alumini doble vidre, persiana motoritzada, aire con-dicionat, parquet de roure i cuina equipada amb forn, microones, rentadora, rentavaixe-lles, etc. Tot impecable. Es lloga preferiblement moblat, detalls a nego-ciar. Decoració clàssica. Es valorarà sobretot la qualitat humana del llo-gater, que pugui cuidar elpis.Preu:850€/mes+ garanties. Tel. 639 613 905 (Ferran). A/e: [email protected].

Es lloga despatx de 14m2 compartit amb professionals del sector de l’enginyeria. Dispo-sa de sala de juntes. Inclou aire condicionat, calefacció, llum, aigua i neteja. Finca amb porter iascensor.Preu:350€/mes.Tel.932411275.

Es lloga pis de 125 m2, al carrer Pintor Ribalta, 9-11, de Barcelona. Setè pis de nou. Dispo-sa de quatre habitaci-ons, dos banys, safareig i una petita terrassa. Molta llum, tot exterior excepte un dels banys. Zona comunitària d’es-barjo amb piscina. Molt ben comunicat. Preu: 1.250€/mes.Opciód’una plaça de pàrquing al mateix edifici. Tel. 679 493261(Judit).

Es lloga apartament mo-blat i equipat a Sitges, a 50 m de la platja, dos dormitoris, dos banys, saló-menjador, cuina, dues terrasses, piscina, plaça de pàrquing i ser-vei de porteria. Tel. 600 069759/932038415.

Es ven antiga masia de pedra vista i condiciona-da, de primers del segle XVIII (documentada). Tres plantes de 125 m2. cada una i 1.800 m2 de terreny al voltant amb vegetació. Dues sales d’estar i vuit habitacions, tot d’amples dimensi-ons. Calefacció, telèfon i tots els serveis. Ubica-ció, al nord del Moianès, enzonaurbana,a64km de Barcelona. Molt bona comunicació. Preu: 820.000€.Tel.678813391 (Lluís).

Es ven Jeep Grand Cherokeedel1994,decolor verd metal·litzat, amb240.000kmienmolt bon estat per 2.500 €;aixícomFordFiesta-L del 1977, de color blanc i amb 155.950 kmper2.000€.Tel.667546238(Anna).

Completament equipat i amb terrassa i pàrquing. Tel.666644153.

seqüencial (accionable també des del volant). Matriculat al setembre del 2007, però només 17.000 km. Impecable, sempre en garatge. Color white pepper, aire condicionat, volant cuir, mans lliures Parrot, reproductor CD, control tracció ASC + T, llantes 5-Star Spooler. Preu: 13.000€.Tel.620755826 (Xavier).

Es lloga una tribuna a la primera graderia de l’es-tadi del Barça per tota la temporada 2012-2013. Tel. 977 319 307.

Llogo una o dues places d’aparcament al carrer Casp, cantonada Sicília, de Barcelona. Per a cotxe mitjà o gran. Tel. 659 780 582 (Ignacio).

Més informació: www.tour-eiffel.fr

TEXT: Anna Carrió FOTO: Arxiu

La Torre EiffelEn construcció

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Enginyeries del Món

Quan l’enginyer francès Gustave Eiffel va idear aquesta estructura metàl·lica per a l’Exposició Uni-versal del 1889 de París, no es va imaginar que es

convertiria en una de les obres d’enginyeria més admirades arreu del món. Inicialment, els seus 300 metres d’altura van servir per realitzar proves de l’exèrcit amb antenes de comu-nicació, i, avui en dia, a més de servir com a emissora de programes radiofònics i televisius, atrau turistes de tot el món que arriben als seus peus per “escalar-la” i admirar les vistes de París. Durant més de quaranta anys va ser considerada l’estructura més elevada del món, fins que el 1930 l’edifici Chrysler de Nova York la va superar. Un monstre de ferro; així la veien els artistes de l’època que van oposar-se a la seva construcció durant els dos anys, dos mesos i cinc dies que va durar alçar-la. Durant la seva construcció, el nombre de treballadors no va superar mai els 250, ja que part de la feina es feia a les fàbriques de les empreses Eiffel. Així, per molt que sembli impossible, dels 2.500.000 reblons que hi ha a la torre, només se’n van col·locar en el lloc de la construcció un 42%. For-migó, grava, acer..., però també cinquanta enginyers que durant dos anys van crear 5.300 dibuixos de la torre o dels detalls, i cada una de les 18.038 peces de ferro incloses en els esquemes descriptius. Les obres van començar realitzant enormes sòcols de for-migó que més endavant aguantarien els pilars de l’edifici. Això va ajudar a minimitzar la pressió sobre el terreny de totes les peces, que en total feien una pressió de 4,5 kg/cm2

al nivell dels ciments. El juliol del 1887 van començar a mun-tar les parts metàl·liques amb l’ajuda de grues fixades als ascensors. Bastides de fusta, bigues de 70 tones, platafor-mes i alguna vaga de treballadors que lluitaven pel seu salari i per les dures condicions en què havien de treballar. Tot i així, el març del 1889 es va acabar la construcció a temps i sense cap accident mortal.

volem +

fulls dels enginyers 278 octubre_novembre_desembre 2012

Documents