fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.498

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

26 de març de 2017 Diumenge IV de Quaresma

LecturesDiumenge IV de Quaresma

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Religió a l’escola, per què?

Des de molt petits, després d’aprendre les paraules pare i mare, els nens diuen «per què?». La persona humana,

des de molt jove, necessita respostes a les seves preguntes. Educar és en el fons respondre a les preguntes que ens fem, integrant dins nostre una explicació coherent del món que ens envolta i dels anhels i qüestions que ens plantegem.

La tasca educativa és complexa, inclou molts elements, però es pot dir que la missió específica de l’educació continua sent la formació integral de la persona humana. Integral vol dir que als nens i als joves se’ls ha de garantir la possibilitat de desenvolupar harmònicament, dins l’escola, les capacitats físiques, morals, intel·lectuals i espirituals pròpies.

La classe de religió, com qualsevol altra assignatura, desenvolupa totes les capacitats de l’alumne, així com les competències pròpies, però influeix de manera poderosa en les capacitats morals i espirituals, tan necessàries per a un desenvolupament total de la persona. Sense aquesta assignatura, els alumnes estarien privats d’un element essencial per a la seva formació i per al seu desenvolupament personal, que els ajuda a aconseguir una harmonia vital entre fe i cultura.

La formació moral i l’educació religiosa també afavoreixen el desenvolupament de la responsabilitat personal i social, així

com la de les altres virtuts cíviques, i constitueixen, doncs, una contribució rellevant al bé comú de la societat. La classe de religió i moral catòlica és també cultura religiosa: ensenya i aprofundeix en la cultura del nostre país, en les seves arrels cristianes.

Hi ha qui afirma que la religió és una qüestió de la vida privada de cadascú i ha de situar-se fora de l’escola.

Confonen l’ensenyament escolar de la religió amb la catequesi. Però totes dues no s’identifiquen, encara que sí que són complementàries. Hi ha aspectes iguals i n’hi ha d’altres que les diferencien. L’ensenyament religiós catòlic avalua l’adquisició de coneixements, no la fe de l’alumne.

Si es vol de veritat una educació integral, l’ensenyament de la religió a l’escola és imprescindible. És a més un dret que tenen els pares, primers i principals educadors dels seus fills, que a l’escola se’ls imparteixi una educació completa, també en la seva dimensió religiosa.

En aquests dies s’inicia a Catalunya el procés d’inscripció dels fills a les escoles i és el moment d’escollir la classe de religió, ja que aquesta és de lliure elecció. Demano als pares que pensin com n’és, d’important, que els seus fills rebin a l’escola, sigui quina en sigui la titularitat, una formació integral, i els demano que inscriguin els seus fills a la classe de religió.

‘ La classe de Religió també ensenya i aprofundeix en la cultura del nostre país

Lectura del primer llibre de Samuel (1Sa 16,1.6-7.10-13a)

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.» Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a bascar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí.» Jesè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell.» Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.

Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.:1)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos;em mena al repòs vora l’aigua,i allí em retorna;em guia per camins segurs,per l’amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc vora meu;la vostra vara de pastor,m’asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,8-14)

Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 9,1.6-9.13-17.34-38)Versió breu

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que el sóc.» Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.» Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

Mentre siguem al món, siguem llum per al món!Jesús surt del Temple dirigint la seva atenta mirada al més necessitat: un cec de naixement. Mentre els deixebles busquen l’origen de la malaltia en la culpa, Jesús actua per manifestar la glòria de Déu, que és misericòrdia infinita.

De nou és Ell qui pren la iniciativa, li ungeix els ulls amb fang i li demana que es renti amb aigua de la piscina de Siloè (de l’enviat). El cec, obeint i confiant passa de la tenebra a la llum. El miracle ens anticipa el meravellós moment de la victòria de la llum del ressuscitat sobre la tenebra de la mort. Els fariseus, cecs pels prejudicis, no reconeixen Jesús com la llum.

Estimats, nosaltres que hem estat purificats per l’aigua i il·luminats per la llum del Crist en el Baptisme, demanem al Senyor que ens tregui la ceguesa de jutjar des del prejudici i la culpa, mantenint els ulls oberts a les necessitats dels altres, esdevenint llum per al món, mentre siguem al món.

5

DESTAQUEM...

(p.4)

Mirada endins per Maite Muñoz, catequista de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

—Barcelona acollirà el Simposi del Consell de Conferències Episcopals d’Europa. A la secció En un minut

—Cicle «Cristians perseguits a l’Orient Mitjà: doblement vulnerables». A la secció Proposta

CICLE «Cristians perseguits a l’Orient Mitjà: doblement vulnerables»

Els propers dies 29 i 30 de març tindrà lloc al Centre Tarraconense El Seminari aquest cicle organitzat per la Biblioteca del Seminari, la Càtedra UNESCO pel Diàleg a la Mediterrània

de la Universitat Rovira i Virgili i el mateix Centre.

El dimecres 29 de març, a les 19.30 h, hi haurà una taula rodona sobre el tema «Cristians al mig de les guerres d’Orient Mitjà». Serà moderada per Mn. Norbert Miracle i comptarà amb la participació de Carole i Mireille Alfarah, cristianes sirianes i Suel Haddad Aro, cristià maronita.

Seguidament hi haurà la inauguració i visita guiada a l’exposició fotogràfica «Testimonis: cristians a l’Orient, doblement vulnerables» de l’autora Carole Alfarah. Aquesta mostra, que pretén mostrar la destrucció espiritual, material i física de les comunitats cristianes més antigues del món, es podrà visitar fins el dia 14 d’abril.

L’endemà, dijous dia 30 de març, a les 19.30 h, s’estrenarà el documental «Guardianes de la fe», un film sobre la persecució dels cristians a l’Iraq. Després de la projecció hi haurà una estona de col·loqui amb els joves impulsors d’aquest projecte que actualment s’està presentant per tot Espanya.

per a saber més

El desenvolupament de la Quaresma

El temps de Quaresma s’inicia el Dimecres de Cendra i finalitza el Dijous Sant al

migdia, ja que al vespre s’inicia el Tridu Pasqual. Té cinc diumenges –primer, segon, tercer, quart, cinquè– més el Diumenge de Rams i de la Passió del Senyor, que és el pòrtic de la Setmana Santa, amb el Dilluns Sant, el Dimarts Sant i el Dimecres Sant, que continuen formant part de la Quaresma. També en forma part el Dijous Sant fins el migdia, però cal dir que en aquest dia no hi ha missa al matí, ja que la missa pròpia d’aquest dia al matí és la Missa del Crisma (aquí a l’arxidiòcesi se celebra el Dilluns Sant) que és la missa on, a la catedral i amb el bisbe, es beneeixen els olis sants, es consagra el sant crisma i es renoven les promeses sacerdotals.

Durant la Quaresma s’omet l’himne del «Glòria» i el cant de l’«Al·leluia», també hi ha una absència de decoració, sobretot de flors a l’església, per tal de donar relleu a l’austeritat pròpia d’aquest temps; i el color litúrgic és el morat, un color més aviat apagat i fosc, que contrastarà amb el blanc lluminós de la Pasqua.

Vida cristiana

La Quaresma és un temps de renovació espiritual per a l’Església. És un temps de conversió, de revisar la nostra vida

a la llum de la Paraula de Déu. No és un temps de mortificació sinó de desert, de buidar-nos totalment per tal de deixar-nos omplir per la gràcia de Déu, per tal que caminem cada dia més en el camí de la conversió, per tal de viure com Jesucrist vivia; és per això que l’Església ha donat tres grans mitjans per a viure aquest temps quaresmal: la pregària, el dejuni i l’almoina. En definitiva, intensificar la pregària, dejunar de certes coses –sigui la carn en divendres, dejunar el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant, abstenir-se de coses que ens agraden però que potser són insignificants o supèrflues–, i estar molt atents a les necessitats dels altres, especialment dels pobres, per tal que progressem en la nostra vida, anant a allò que és essencial: la nostra unió amb Jesucrist.

Centre de Pastoral Litúrgica

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

en un minut

missatge

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 26: Diumenge IV de Quaresma [1Sa 16,1b.6-7.10-13a; Salm 22,1-3.4.5.6; Ef 5,8-14; Jn 9,1-41, o bé més breu: 9, 1.6-9.13-17.34-38 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 27: [Is 65, 17-21; Salm 29, 2 i 4.5-6.11-12a i 13b; Jn 4, 43-54]

Dimarts, 28: [Ez 47, 1-9.12; Salm 45, 2-3.5-6.8-9; Jn 5, 1-3a.5-16]

Dimecres, 29: [Is 49, 8-15; Salm 144, 8-9.13cd-14.17-18; Jn 5,17-30]

Dijous, 30: [Ex 32, 7-14; Salm 105, 19-20.21-22.23; Jn 5,31-47]

Divendres, 31: [Sa 2,1a.12-22; Salm 33, 17-18.19-20.21 i 23; Jn 7, 1-2.10.14.25-30] Dia d’abstinència

Dissabte, 1: [Jr 11,18-20; Salm 7, 2-3.9bc-10.11-12; Jn 7,40-53]

Diumenge, 2: Diumenge V de Quaresma [Ez, 12-14; Salm 129, 1-2.3-4.5-6.7-8; Rm 8, 8-11; Jn 11,1-45, o bé més breu: 11,3-7.17.20-27.33b-45 (LE/LH pròpies)]

publicació

proposta agenda1 d’abril

—XI Jornada de mestres i professors de Religió a Solsona. Organitza el Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

—El pas del Mar Roig a Riudecols, de les 09.30 a les 17.00 h. Aquesta activitat catequètica adreçada als infants de segon curs de catequesi de comunió de l’arxiprestat reviu el camí del poble d’Israel des d’Egipte fins a la Terra Promesa. Organitza l’arxiprestat del Baix Camp.

—Conferència quaresmal a Reus sobre el tema «Cantem i preguem amb els Salms». Predicarà Mn. Raimon Mateu, diaca, a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Reus, a les 19.00 h. Organitza la Confraria Jesús de l’Amargura de Reus.

—Sopar-tertúlia a Riudoms sobre el tema «El patrimoni artístic de l’Església, un tema candent», a càrrec del Dr. Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense. Tindrà lloc a l’Abadia-Casa de la Parròquia de Riudoms, a les 21.00 h. Organitza la Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Riudoms.

2 d’abril—Representació del Contrapàs Llarg «El Divino» de Sant Vicenç de Torelló al claustre de la Catedral de Tarragona, a les 12.00 h. Aquesta dansa, d’origen immemorial, es balla en col·lectivitat i destaca pel seu caràcter auster i solemne d’acord amb l’origen religiós del cant de Passió que li és propi, documentalment atribuït al s. XVI o XVII i anomenat popularment «El Divino». Aquest any celebra 25 anys de la seva recuperació a Sant Vicenç de Torelló.

T’agradaria ser voluntari de ‘Cafè i Caliu’?

Cafè i Caliu és un projecte de Càritas Interparroquial de Tarragona, que

té com a objectiu donar un esmorzar complet a les persones sense llar, o que viuen en situacions de risc social.

A banda del servei d’esmorzars, Cafè i Caliu també ofereix un espai d’higiene (dutxes i barberia), i un servei d’assistència social per a l’orientació i assessorament dels participants al servei, en l’àmbit social, laboral i familiar.

El projecte està atès actualment per un equip de 30 voluntaris, que s’organitzen en equips de treball. Cadascun d’aquests equips té una funció diferent: recaptació i recollida d’aliments, cuina, dutxes i higiene personal, i servei de menjador.

L’horari del voluntariat és de les 08.00 a les 12.00 h, amb possibilitat de poder venir un o dos dies a la setmana. El servei, ubicat a la Casa Sant Auguri (plaça de les Peixateries Velles, 11) està obert de dilluns a diumenge.

Si hi esteu interessats podeu posar-vos en contacte amb nosaltres trucant al 977 24 23 37 (Càritas Interparroquial de Tarragona), o bé escribint un correu electrònic a cafeicaliu.cit@caritasdtarragona.cat

T C E S I N A G O G A R R E T R U P I S C I N A E C Y R T A J M O L R E P U G N X E F O I E T B O I F R M I R A C L E S S P G F A T F O N A C I A O J E S U S E R G I L T I K P A P Y H G N A O A W F E U L L S T F G E C Q V R G V P I U R C T E S E K E T B A S S I D P C R T Y P R O F E T A

passatemps

Heu llegit amb atenció l’evangeli d’aquest diumenge? Aleshores sabreu dir ràpidament de què ens parla... Exacte! Jesús guareix el cec de naixement.

En aquesta sopa de lletres trobareu 12 paraules que apareixen a l’evangeli d’aquest diumenge IV de Quaresma. Endavant!

Cec Siloè Sinagoga Jesús Profeta DissabteFang Pecat Repòs Ulls Piscina Miracles

La fuerza de la Cruz

Cantalamessa, Raniero. Ed. Monte Carmelo, 2016. 484 p. 14a edició. PVP: 17,00 €.

Aquest llibre és ja un referent clàssic en el comentari de la Passió del Senyor exposada i meditada des de molt diversos aspectes. Ens ofereix les homilies predicades cada Divendres Sant a la Basílica de Sant Pere del Vaticà des de 1980.

El P. Raniero, de l’Orde dels Frares Menors Caputxins, és el predicador oficial de la Casa Pontifícia des de 1980.

Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (Edifici del Seminari. C. de sant Pau, 4. Tarragona)

Manifest de les delegacions de pastoral familiar de les diòcesis amb seu a Catalunya, amb motiu de la Setmana de la Família i de la Vida

Amb el lema «L’alegria de l’amor es viu en família!» volem manifestar que l’amor viscut dins la família és el que ens

fa experimentar més alegria i ens estimula a estimar-nos més i a compartir les nostres il·lusions i neguits.

Fer l’apologia de la família i dels valors que comporta no ha passat de moda; és més necessari que mai en els moments actuals. Sense l’experiència de l’amor no hi ha creixement de la persona i de la família. Tanmateix avui no tothom entén el mateix per la paraula Amor.

El papa Francesc en l’exhortació Amoris Laetitia descriu què és estimar i com viure l’amor cada dia en la vida conjugal i familiar. La joia de l’amor està en fomentar el projecte familiar de comunió, tot superant els entrebancs que sorgeixen per causa de les limitacions de les persones. Estimar comporta esforçar-se a comprendre l’altre, a acceptar-lo tal com és, valorar les coses petites de la vida de cada dia, cercar la felicitat tot gaudint-la en la joia i intimitat de la família. Pels cristians hi ha un ideal d’amor i de vida familiar: donar-se un mateix a imatge de Jesucrist, i crear una vida de comunitat, de mutu servei, segons la família de Natzaret.

Avui la família té dificultats: famílies trencades, les que pateixen per causa de l’atur, les que han d’emigrar fugint de la fam o de la violència i no troben acolliment, les abandonades injustament, etc. La llista és llarga. Les causes moltes: l’egoisme, l’individualisme, les estructures injustes, els interessos polítics, l’hedonisme, la manca de responsabilitat davant de les dificultats, la manca de Déu, etc., són les causes de dolor i angoixa en les que es troben immerses moltes famílies.

L’alegria de l’amor viscut en família també ens ajuda a formar-nos com a persones i educar en la vida, alhora que ens dona eines per afrontar les dificultats que puguin sorgir.

—Trobada d’infants a Tarragona. Prop de tres-cents nens i nenes de segon curs de catequesi de comunió de les parròquies dels arxiprestats de Tarragona Centre i Perifèria es van aplegar el dissabte 11 de març a la Catedral. Aquest any, en grups, van visitar la capella de Santa Tecla de la Catedral, el palau arquebisbal i van aprofundir en la figura de l’apòstol Pau davant la seva capella, ubicada al Centre Tarraconense El Seminari. Paral·lelament la Gna. M. Dolors Bosch, a la capella de Lestonnac-L’ensenyança de Tarragona, va impartir una xerrada als pares dels infants sobre el tema «L’Església de Jesús en comunió».

—Simposi sobre l’acompanyament dels joves. Barcelona acollirà del 28 al 31 de març el Simposi del Consell de Conferències Episcopals d’Europa sobre el tema «Acompanyar els joves a respondre lliurement a la crida de Crist». Barcelona serà l’epicentre de la pastoral juvenil europea durant quatre dies amb l’expectativa que centenars d’animadors de joves, bisbes i responsables de

pastoral es trobin per posar en comú iniciatives i mètodes. De cara a la trobada, cinc àrees pastorals (catequesi, ensenyament, universitat, joves i vocacions) fa temps que col·laboren a escala europea per elaborar un programa d’activitats i reflexió. La trobada portarà a la ciutat cardenals i bisbes de tot el continent, encapçalats pel president del Consell de Conferències Episcopals d’Europa, l’arquebisbe de Gènova, el cardenal Angelo Bagnasco.

Eleccions a la Conferència Episcopal Espanyola

Els bisbes reunits en la 109a Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) que s’ha

celebrat a Madrid del 13 al 17 de març de 2017 han escollit els membres del Comitè Executiu per al trienni 2017-2020, entre els quals Mons. Joan Josep Omella Omella, arquebisbe de Barcelona.

Així mateix, han escollit Mons. Joan Enric Vives i Sicília, arquebisbe-bisbe d’Urgell, com a president de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats; i Mons. Enric Benavent Vidal, bisbe de Tortosa, com a president de la Comissió de la Doctrina de la Fe. Ambdós formaran part també, juntament amb Mons. Omella, de la Comissió Permanent de la CEE.

També s’han renovat els membres del Consell d’Economia de la CEE. Com a membre d’aquest Consell ha estat reelegit Mons. Francesc Pardo Artigas, bisbe de Girona.

cee