els educadors socials en els processos d'acompanyament de...

ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesinfantilsenfamíliesalienesaCatalunya.TreballdefideGraud’EducacióSocial

Alumna:AnnaSánchezNarbón

Tutora:MaribelBeltranPelegrín

8degenerde2018,Barcelona

UniversitatObertadeCatalunya

ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón

2

Índex

1.Introducció.....................................................................................................................31.1.Justificació...........................................................................................................................................51.2.Objectius..............................................................................................................................................9

2.Metodologia.................................................................................................................102.1Perspectivametodològica............................................................................................................102.1.1Assistènciaaformacionsiacompanyaments(observacions).................................................122.1.2.Entrevistes:...................................................................................................................................................15

3.MarcJurídic:Proteccióalainfància..............................................................................17

4.Marcteòric:elsprocessosd’acollimentinfantil............................................................254.1Lainfànciadesprotegida...............................................................................................................26Conseqüènciesdeldesemparament.................................................................................................344.2Lafamília:característiquesitipologies...................................................................................354.3L’acollimentpasapas....................................................................................................................394.3.1Lesmotivacionsdelesfamíliesalienes.............................................................................................454.3.2Estilseducatiusdelsprogenitorsilesfamíliesacollidores......................................................474.3.3Laimportànciadelvincleafectiualainfància...............................................................................50

4.4L’Educadorsocialenelprocésdel’acolliment......................................................................534.4.1Lafuncióeducativailessevescompetències.................................................................................544.4.2Seguimenttècnicdurantprocésd’acolliment................................................................................574.4.3Tascapedagògicadel’Educadorsocial.............................................................................................58

5.Anàlisiidiscussiódelresultatsobtinguts:Propostesdemillora....................................615.1Capacitatdeferfront:Lafiguradel’educadorsocial..........................................................615.1.1Funcionalitatiseguimentstècnics:Dificultatsenelprocés....................................................64

5.2.Expectativesirealitats..................................................................................................................70

6.Conclusions..................................................................................................................796.1Lafinalitatésl’infant......................................................................................................................83

8.Annexos.......................................................................................................................888.1Entrevistesafamíliesacollidoresieducadorssocials........................................................88


3

1.Introducció

Al llarg de tot el grau m’he interessat per la realitat de les situacions de

desemparament dels infants i les opcions que existeixen per poder assegurar-los un

entornadequatiunfuturdigne.

HetingutlasortdepoderrealitzarlespràctiquesenunCentreObertdelbarridelRaval

deBarcelonaque treballavaambnens i jovesensituacióde riscd’exclusió socialpel

seu entorn familiar, de l’entitat Casal dels Infants i, posteriorment, he realitzat les

pràctiquesenunaInstitucióCol·laboradorad’IntegracióFamiliar(ICIF)reconegudaper

laGeneralitatdeCatalunya,elcentreCelOberttambéubicatalaciutatdeBarcelona.

Arrel d’aquesta última experiència, en la que he pogut viure de primera mà els

processosd’acollimentenfamíliaalienaielsseguimentsitasquesqueportenaterme

els professionals del centre, vaig decidir valorar quines eren les funcions dels

educadors socials en l’àmbit i quin era el format del model i la metodologia que

s’implementavaalesacollidesfamiliars.

Aquest servei promou els Drets dels infants1, desenvolupant i gestionant serveis de

qualitatpertald’oferirsortides i futurpelsmenorsqueestrobenencentrestutelats

perquè els seus pares no se’n poden fer càrrec d’ells demanera temporal i se’ls hi

ofereix un ambientfamiliar que potencia la confiança, l'atenció i la disposició cap al

menor per tal de possibilitar un procés més integrador i normalitzat fins que es fa

efectiuunretornalafamíliabiològicaobé,compleixenlamajoriad’edat.

1Llei 14/2010, del 27demaig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. BOPC720;

DOGC5641,pàgs.42475-42536.PledelParlamentdeCatalunya


4

Al llargde totelprocéshepogutentendre la importànciade la figurade l’educador

social en els seguiments, especialment pels infants acollits i les famílies acollidores.

Professionalitzar aquest procés i instituir-ho com la base per poder fer eficients i

eficaces les acollides en famílies alienes suposa una aposta per aquest circuit i un

reconeixementdelesfuncionsihabilitatsd’aquestsprofessionals.

Les realitats dels infantsque s’enfrontena aquestsprocessosno són fàcils i tots ells

porten unamotxilla plena d’experiències i records, que enmolts casos, no faciliten

l’aproximació a les famílies acollidores que ells desconeixen i de les que inicialment

solen desconfiar. Cal tenir present que aquests infants han patit situacions prèvies

d’abandonament, desemparament, maltractaments o altresvivències traumàtiques

que han requerit la intervenció de l’Administració. Ladedicació i disponibilitat per

acolliraquests infantsamb lasevahistòria i situacióés gran imolt superiora laque

requeriria qualsevol infant. És funció dels educadors socials formar a les famílies,

acompanyar-lesiassegurar-sedequeelsnousreferentsdelsmenorsestancapacitatsi

poden fer front a aquest procés i a la seva guarda, treballant les limitacions que

presentinipotenciantlessevescapacitats.

Comesdónaentotselsaspectesdelcampsocial,nosempreestractad’unafórmula

exacta donat que es treballa amb persones i, de vegades, es donen situacions

complexesquecalreconduir,assessorarofinalitzar.Peraquestmotiuéstanimportant

lafiguraconstantd’acompanyamentdel’educadorsocialielvinclequeaquestgenera

amblafamília.Ésunapeçaclaudeltrencaclosquesihad’assumirunavigíliapermanent

durantelprocésd’acoblamentidel’acollimentaaquestnounuclifamiliar.

És important poder ser crítics i valorar quines possibilitats i opcions existeixen en el

campdel’acollimentinfantil.Peraquestmotiu,comentant-hoambelsprofessionals


5

delcentreemvanrecomanarvalorarelmodeld’acollimentdelPaísBasc2,donatqueel

sistemadeproteccióalainfànciaésaparentmentmésintegradorenquantalafigura

de l’educador social en el marc de l’acolliment. Es realitzen visites més properes i

seguimentsmés exhaustius i informals que ofereixen al professional novesmirades

sobre l’acollimentqueestàavaluant sensepautar imarcarestàndardsde seguiment

tancatalogats.

Penso que la finalitat d’aquesta recerca és poder fer propostes de millora i

capacitacions pels professionals, per poder assumir els casos que solen ser molt

diferentsenquanarealitatsinecessitats.Tambéfomentarunamilloraenlesatencions

i seguiments a les famílies que siguin més pròxims i no de control, com a vegades

figura.

1.1.Justificació

Arrel de la campanya de 2016 de la Generalitat de Catalunya per cercar famílies

acollidoresper600menors3queestrobenencentresd’acollida,enlaquelaConsellera

d’AfersSocialsiFamíliesDolorsBassa,instavaalsciutadansaunir-seenl’emissorade

ràdioRAC1:“Podríemtreuretotselsinfantsdelesinstitucionsiqueestiguessintotsen

2BOPV(BoletínOficialPaísVasco)nº150delviernes8deagostode2008.“Avancesinprecedentesparaelámbito

deactuacióndeloscentrosdeprotecciónalainfancia.[…]Recogelaposibilidaddequelaguardadeniños,niñasy

adolescentes en acogimiento residencial podrá llevarse a cabo también, excepcionalmente, en centros no

específicos de protección, entendiéndose por tales los dispositivos normalizados disponibles para la población

generalmenordeedady los recursosespecializadosexistentesen las redes respectivaspara laatenciónagraves

discapacidades,toxicomanías,trastornospsiquiátricos,enfermedadescrónicasdecaráctergrave,gravesdificultades

deinclusiónsocialuotrasdificultadesdecarácterespecífico”20517.Regitanteriormentperla“Ley3/2005;de18de

febrero,deAtenciónyProtecciónalaInfanciaylaAdolescencia”.3CampanyadelaGeneralitatdeCatalunyaperaconseguirfamíliesacollidoresarreudelterritoriper600infantsde0

a6anys:“Femgranl’acolliment”“Tupotsserlafamíliaqueestàesperant”(Novembre,2016).

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/acolliments/campanya-

acolliment


6

família”4,vaigvalorarquem’agradariaanalitzarelsacompanyamentsprofessionalitzats

als infants i a les famílies en els procés d’acoblament i integració per una acollida

temporal.

Coméselprocés?desdelmomentdel’assignaciód’uninfantaunafamília,l’adaptació

alanovarealitatenlaqualestrobentotesduespartsimplicaelfetd’haverdetreballar

l’establiment de noves figures de referència, així com l’adaptació a una dinàmica

familiarnoexemptadetensions.

L’objectiuésconèixereltipusdeseguimentqueesrealitzailesproblemàtiquesquees

plantegenaltractar-sedefamíliesalienesi,pertant,desconegudespelsinfants,icom

s’estableixen les intervencions i acompanyaments dels professionals de l’educació

socialdesd’unamiradacríticaiconstructiva.

§ Quines funcions fan els educadors socials en l’àmbit de l’acolliment

familiarenfamíliaalienaaCatalunya?

§ Quina importància té aquest acompanyament professional i com es

valoraperpartdelsfamiliarsielsprofessionals?

§ Quinsprocessos espodenmillorar i compodem ferque la figurade

l’educador Social sigui percebuda per part de les famílies acollidores

comunagentd’acompanyamentiunrecolzamentino,comavegades

esdóna,comunagentdecontrol?

4RAC1(29denovembrede2016)SeguraLorrio,A.“LaGeneralitatbuscauncentenardefamíliesd’acollida”.Tall

d’àudiodel’entrevistaaDolorsBassa,consellerad’AfersSocialsiFamílies.


7

Descripcióiubicaciódelprojecte.

La finalitat d’aquest treball és fer palesade la importànciad’un seguiment eficient i

acurat a les famílies acollidores i als infants acollits, atenent les seves necessitats i,

especialment,fixantlamiradaenlafiguraprofessionaldel’educadorsocial.

Inicialment,esrealitzaunarevisióbibliogràficadetotes lesqüestions i terminologies

relacionadesambelmotiuderecercaaixícomelsmarcslegalsiteòricsqueesposen

enpràcticaenelprocésd’acollimentinfantilaCatalunya.Tambéesrealitzencerquesi

comparativesambd’altresmodelscomunitarisdelterritoriperpotenciarl’experiència

i la diferenciació en quant a la intervenció socioeducativa dels professionals. Es

realitzen entrevistes semiestructurades a diferents focus d’interès: d’una banda a

famílies acollidores amb un procés d’acolliment permanent i, de l’altre, als propis

professionalsdel’àmbit.

L’acolliment familiarés la mesura administrativa en la qual s’atorga la guarda d’un

menor a una família durant un temps, sense que existeixi una finalitat adoptiva. Es

tracta demenors que viuen situacionsmolt complexes i la seva família biològica no

se’npotfercàrrecdurantuntemps.Lesfamíliesacollidoresesvalorencomelmillor

context per al desenvolupament d’infants i adolescents en situació de

desemparament, ja que constitueixen una estructura familiar integrada que genera

referents estables pels menors. Es comprometen a tenir-ne cura, alimentar-los,

educar-los,donar-losafecteiprotegir-losperpermetre’lsseguirsentnens/esambuna

infànciaplenaiprotegidai,alhora,donarmargealafamíliabiològicaperquèrefacila

sevaconfiança.

Existeixendosaspectesbàsicsquecaracteritzenelsacollimentsfamiliars:

• Visitesamblafamíliabiològica:semprequesiguipossible,idemanera

acordada amb l’autorització i consentiment de l’Equip d’Atenció a la


8

Infància i l’Adolescència (EAIA) que porti el cas, la família d’origen

mantéunarelacióambelmenoracollitatravésdevisitesi/osortides,

supervisades per professionals. Al llarg de l’acolliment, lafamília

d’origen treballa, amb el suport que ofereixen els professionals

corresponents,pertornarafer-secàrrecdelinfantdenou.

• La temporalitat: l’acolliment és una situació temporal que varia en

funciódecadacas,perònosuposaunaadopcióipertant,laguardaés

finita.Esfinalitzaquanlafamíliabiològicaespottornarafercàrrecdel

menor o bé quan es dóna un retorn motivat per diferents motius i

consensuatsempreambl’equipdeprofessionals.

Com estableixen Boadas i Navarro (2011:91) en aquest procés existeixen diverses

perspectives vinculades; l’Administració5, que es concreta en diferents organismes i

autoritatsquevetllenpelsdretsdelsinfants;Elpropiinfant,queéselcentredetotel

procés ihadeserprotegitpercircumstànciesque li venendonades iqueenmoltes

ocasions desconeix o no comprèn; la família acollidora, que esdevé un agent de

protecció;ielprofessionalsocial,quiesconstrueixcomunreferentexplícitiambgran

responsabilitatenlaconstrucciódelanarrativailahistòriadelmenoralllargdetotel

camí.

Entotesaquestesmiradeshihadiferènciesidesencontresques’handetreballardes

de lavessantprofessional iambunafinalitatclara,generarunsistemadeseguiment

queprevinguisituacionsderisc,quelesvaloriiquelesminimitzi,pertaldenoexposar

asituacionsdedesemparamentalmenordenou.

5CodiCivilCatalà,llibresegon,capítolsIIiVienelCodiCivilespanyol,enl’art.1723,estableixen“[...]hadedisposar

d’unsguardadorsadministratiusperaferefectivalamesura,enelcaspresent,constituïtsperfamíliesacollidores,

alsqualsse’lshihadedonarsuportperapoderduratermelessevesfuncions”.


9

Per tal de fer front a “situacions peculiars derivades de les vivències anteriors i els

possibles maltractaments que han rebut els nens i les nenes” (Amorós i Palacios,

2009:107) les famílies comptem amb el suport dels professionals socials per poder

assumirlaguardadel’infanti lafiguradereferentqueexerceixenenlaquotidianitat

ambelmenor.Però, s’hade tenirpresentqueelprocésd’acollimentnoésestable i

implica comptar amb recursos per poder gestionar la pèrdua, l’adaptació a noves

situacions,l’ambivalènciaemocional,elsenfrontaments,elsafectes,laincertesa,entre

altresmoltesrealitatsqueesdonenenaquestprocésfluctuantques’had’aprendrea

conduiriatreballardesdelaresiliència.

Aquestsónalgunsdelsmotiusilescircumstànciesdelesqueesderivalanecessitatde

professionalitzarelprocésdel’acollimentfamiliarilavaloraciópositivacapalsexperts

delcampsocialquehoportena terme.Ésqüestiódegarantirunbonambientenel

que l’infantpugui créixer i alhoraempoderara les famíliesacollidoresa fer-ne front

pergaudir-neiassegurarlaprotecciódel’infant.

1.2.Objectius

En el plantejament de base d’aquest treball es presentar el tipus de seguiment que

s’ofereixdesde les ICIF6demaneraprofessionalitzada i quines són les funcionsdels

educadors socials en els acolliments infantils en família aliena. Quines són les

percepcions del seu paper des de dins, com a professionals, i des de fora, com la

famíliaque repaquestacompanyament.Podervaloraraixí, la importànciad’aquesta

6ICIF:InstitucionsCol·laboradoresd’Integraciófamiliar.ACatalunyahihareconegudes13.Sónentitatssenseànim

delucre,constituïdeslegalment,quetenencomafinalitatlaprotecciódemenors;reuneixenelsrequisitsprevistosi

estanacreditadesd'acordambelDecret337/1995,de28dedesembre,perdesenvoluparlesfuncionsdemediació

queelsatribueixlalleiperintegrarelsinfantsenunafamília.[Consultatel15d’octubrede2017]

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/acolliments/icif/


10

tasca i les maneres de millorar i ser crítics per construir noves vies i mirades que

permetinuna intervenciómésefectiva i inclusivad’aquesta figuraal llargdelprocés.

Totseguit,espresentenelsobjectiusadesenvolupar:

Objectiugeneral

Analitzar l’acció professional dels Educadors Socials en els processos

d’acompanyamentdelesacollimentstemporalsenfamíliaalienaaCatalunya.

Objectiusespecífics

1.-Mostrar els processosd’acompanyamentprofessionalitzats a famílies i infants en

lesacollimentstemporalsenfamíliaalienaaCatalunya.

2.-Mostrar el punt de vista dels professionals i les famílies acollidores en relació al

procésd’acompanyamentprofessionalenlesdiferentsfasesdel’acolliment.

3.- Analitzar els punts dèbils del procés d’acompanyament professional i proposar

indicadorsdemilloraenelsserveisambl’anàlisidelesdadesextretes.

2.Metodologia

2.1Perspectivametodològica

Lametodologiad’aquesttreballésunarecercadescriptiva idecairequalitatiudonat

que se centra, per una banda, en l’anàlisi teòric per entendre i contextualitzar els

aspectes relacionats amb l’acolliment infantil en família aliena i centrat en

l’experiènciail’acompanyamentdelseducadorssocialsdurantlesvisitesilesdiferents

tasquesqueportenatermeenlessevesfuncionscomatècnicsd’acollidesinfantils.Se


11

situa en la recerca d’informació teòrica, legal i descriptiva dels principals agents

implicatsenelprocés.

D’altrabanda,tambéesbasaenunametodologiaqualitativaexperimental,donatque

s’analitza la seva pràctica professional amb l’acompanyament dels professionals, la

realitzaciód’entrevistesalseducadorssocialsialesfamíliesacollidoresamblafinalitat

devalorardiferentsmiradesd’unmateixprocés.

Pelquefalaprofunditatdelarecercaés,descriptiva,documentaliexperimentald’una

bandadescriptivaiexplicativa,jaquesegonsesmental’autorWesley(1982)éslaque

“refiere minuciosamente e interesa lo que es. Está relacionada a condiciones o

conexionesexistentes;prácticasqueprevalecen,opiniones,puntosdevistaoactitudes

que semantienen;procesosenmarcha; efectosque se sienteno tendenciasque se

desarrollan”.Pelquefaalarecercaenelmarcdeltreballdecamp,s’hadutatermeen

diferentsespaisdelaprovínciadeBarcelona;seudelaICIFCelObert,espaiEVIA,EAIA

Mataró,domicilid’unaacollidoraicafeteriesdelaciutatdeBarcelona.

Lestècniquesempradeshanestat;lasegmentaciód’informaciód’anàlisiteòricpertal

de contextualitzar i organitzar els elements més rellevants del procés per mitjà de

bibliografia específica i així contextualitzar el procés, les dades extretes durant el

seguimentdelarecercapermitjàdel’observacióil’acompanyamentaprofessionalsi

famílies acollidores i les seves opinions personals per mitjà d’entrevistes

semiestructuradesperaproximarlacercaalessubjectivitatsdecadacasiexperiència

personal.Peraquestmotiu,elmostratgeésdecaire intencional i lesfontsemprades

hanestatmixtes,primàriesisecundàries.

La recercaés social ibuscavalorarposicions i rolsdiversosdelsprofessionals socials

per fomentar, des d’una critica constructiva, noves opcions i maneres de portar a

terme els acompanyaments professionalitzats a les acollides infantils en famílies


12

alienesipodergenerarnouscaminsitrobadesquesiguinméseficientsieficaces.Fent

partalsdiferentsagentsinterrelacionatsdelproblemaidelasolució.

L’anàlisi de les dades i el contingut extret han permès aprofundir sobre la temàtica

amb coherència, bases teòriques i opinions, amb aspectes formals i informals. Es

presentaunamiradaholísticasobreelsprocessosd’acollimentinfantilenfamíliaaliena

isobrelesfuncionsicapacitatsdelseducadorssocialspertaldevincularlesnecessitats

i demandes i poder concloure quins són els processos seguits i quins canvis es

consideraquepodrienpropiciarunmilloracompanyament.

L’Èticadelarecercadeltreballsecentraenelseguimentilesfuncionsquerealitzenels

educadorssocialsenelscasosd’acollidesinfantilsenfamíliaaliena.L’acompanyament

que duen a terme els professionals, s’entén des d’una doble vessant que està

relacionada; la d’assegurar el benestar de l’infant i dotar d’eines i recursos a les

famíliesperpoderferfrontal’acollimentdemaneracurosaicapacitada.

La finalitat del treball no és formular afirmacions taxatives o crear lleis de

funcionament sinó com diu Arnal (2010:32) “[...] pretén descobrir regularitat que

permetin comprendre el sentit, el significat i la construcció personal i social que els

subjectesmantenenenelscontextos[...]socialsenelsquefuncionen”.

2.1.1Assistènciaaformacionsiacompanyaments(observacions)

Alllargde6mesosheestatacompanyantaunaeducadorasocialitècnicaenacollides

infantils en família aliena de la ICIF Cel Obert de Barcelona en les seves reunions,

tasquesdiàries,formacions,visitesidomicilisdoscopspersetmanaperpoderveurela

realitat de les funcions que porten a terme els educadors socials en l’àmbit dels

acolliments i valorar la implicacióquehi tenenal llargdelprocés, lesdificultats i les

solucionsqueimplementen.S’hatractatd’unaobservacióparticipantipanoràmicaja

que s’ha fet inicialment comuna aproximació contextual i desprésmés concreta als

aspectesrellevantsalarecerca.


13

Elpassatmesdejuliolde2017vaigassistir,acompanyantalaPsicòlogaiCoordinadora

del centreCelObert, a unaprimeraentrevista informativad’unaparella interessada

perferunaintroduccióalmóndel’acompanyamentinfantil.Lafinalitatdelamateixa

era;assabentar-sedequèésl’acolliment,enquèesdiferènciadelarestadeprocessos

deguardad’uninfant,quèimplica,entred’altres. Iperaltrabanda,quelaparellaes

presentés,expliquésquineserenlesmotivacionspervoleracolliricomhavienarribat

finsaCelObert.Vaser interessant ferunaprimeravaloracióde lesmotivacions ide

comesveialaparelladesdefora.Vanaportarladocumentaciónecessàriaperiniciar

lasol·licitud.

Elmesd’octubrevaigacompanyaralatècnicad’acollimentsaunareunióambl’EAIA7

deMataróielDirectord’unCRAE8delamateixapoblació.Treballenplegatsperquèels

tresagentstenenvinculacióambunamateixafamília.Latrobadavaservirperposaren

comúelscanvisquehaviensorgitamblafamíliad’origen,unfillqueresideixaunCRAE

ielsdosfillsacollits.Esvaarribaraconsensosqueafavorienatoteslespartsiesvan

establirunsobjectiusatreballaramblafamíliaenelspropersmesos.

7EAIA;Equipd’AtencióalaInfànciail’Adolescència.Actualmentexisteixen53atotaCatalunya.Rebenelscasosen

situació de desemparament o en risc d'estar-hi que detecten els serveis socials bàsics, les instàncies judicials o

policials o laDireccióGeneral d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Fanel diagnòstic, la valoraciódels

infantsidelseuentornsociofamiliar,iproposenlesmesuresmésadequadesperacadacas.

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladole

scencia/el_sistema_catala_de_proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/equips_datencio_a_la_infancia_i_ladolesce

ncia_eaia/8CRAE:CentresResidencialsd’AccióEducativa.Actualmentexisteixen101aCatalunyaambuntotalde1.878places.

Sóncentresd'atencióimmediataitransitòriadel'infantiadolescentdezeroadivuitanysquehadeserseparatdel

seunuclifamiliarmentreesrealitzaeldiagnòsticdelasituacióiesdeterminalamesuraquecalaplicar.

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladole

scencia/menors_desemparats/centres_de_proteccio/


14

Al mes de novembre vaig assistir a una formació de 6 hores realitzada per dos

educadors socials de la ICIF CelObert dirigit a famílies acollidores que es troben en

diferents punts del procés d’acolliment per parlar de “L’Acompanyament en la

finalització de l’acolliment familiar”. Van participar famílies en diferents tipus

d’acolliment i va ser molt profitosa pel treball, donat que van reconèixer moltes

emocions, sensacions, sentiments i pors i es va treballar, per mitjà de dinàmiques,

l’empatiaentotelprocés,capal’infant,capalafamíliabiològica,capalsagentsque

els acompanyen, cap a les pròpies famílies. Moltes de les persones que hi van

participar van coincidir en la importància de la tasca dels educadors socials, les

mancancesdelsistemaieldesconeixementsocialquedificultalasevacomesa.

A principis de desembre vaig assistir a la formació obligatòria que totes les ICIF

realitzena lesfamíliesqueestanenelprocésdevalidacióperacolliraun infanta la

seudel’entitatCelObert.Hivanparticipar5famílies.Laduraciódelamateixavaser

de10hores(repartidesen2dies).Enaquestaformaciólespsicòloguesilatreballadora

socialvanexplicarisituarelsconceptesbàsicsdel’acollimentinfantilpermitjàd’una

explicaciódelsrecursosqueintervenen,lesemocions,elsperfilsdelsnensacollits,els

motiusqueelsportenaldesemparament,entred’altres.Tambéesvaanalitzarde la

pel·lícula “Elniñode labicicleta”9i analitzar frases realsdenensacollits. Situara les

famíliesicontextualitzar-leseralafinalitatdelaformació.Vasercuriósvalorarenquin

puntestavenlesfamíliespendentsdevalidació,lessevesporsidubtesencomparació

amblesfamíliesquehavienfetlaformaciódelasetmanaanterior.

Durant aquest temps també he realitzat acompanyaments a les visites biològiques

d’infants acollits amb les seves famílies a l’espai EVIA10, he rebut formacions sobre

9 Film “El niño de la bicicleta” (2011, Bèlgica) Direcció; Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne. 87 minuts.

[https://www.filmaffinity.com/es/film294261.html,consultatel26/10/2017]10EVIA:EspaideVisitesperInfantsiAdolescentsdeBarcelonasotamesuradetutela.Ésunespaidetrobadaneutral

isegurperafavorirlamilloradelesrelacionsparentalsofamiliars


15

informes tècnics i tasques de seguiment, he participat en reunions d’equip i

seguiments mensuals de casos concrets, he pogut anar a un domicili a fer un

seguimentsemestrald’undelscasosientrevistaraeducadorssocialsprofessionalsde

l’acolliment infantil, i a famílies acollidores.Aquestaexperiènciam’hapermèspoder

valorardemaneraobjectivalamiradaques’estableixen,lesdeduccions,necessitats,la

importànciadelasevatascailesproblemàtiquesquepodensorgirdelscasos.

2.1.2.Entrevistes:

L’anàlisi del seguiment que s’ofereix a les famílies acollidores per part de

l’Administració i els equips que hi prenen part, es porta a terme des d’una doble

perspectiva. S’empra l’entrevista semiestructurada presencial, com a eina per a

apropar-nos a les experiències i opinions de testimonis diferents, relacionats amb

l’acolliment familiar. Aquest tipus d’estructura ha permès adaptar la formulació de

preguntes i alterar la seqüència segons ha evolucionat la dinàmica d’interacció.

D’aquesta manera s’ha profunditzat més en les característiques específiques dels

entrevistats.

Esconsidera importantpodercomptaramblesduessubjectivitats i rolsprincipals, la

d’acollidors i professionals de l’àmbit, concretament els educadors socials. En el cas

dels infants,donada lasevaprotecció i lasevacurtaedaten lamajoriadelscasoses

decideixdescartarunaentrevistadirecta.

Guióentrevistaafamíliesacollidores:

-Quanvasiniciarl’acolliment?

-Quèetvamotivarafer-ho?

- Vas rebre formació prèvia? Era com t’esperaves al principi? Et va donarunavisiógeneraldel’acolliment?


16

- Quins dubtes durant el procés? Has pogut comptar amb el recolzamentprofessional?

-Quincreusqueeselpaperdel’educadorsocial?

-Quinesfuncionscreusquetenen?Creusqueestractad’unagentrellevantenelprocés?

-Quinsaspectesvoldriesreclamardecaraalcentreielsseusprofessionals?Quinsvoldriesreduir?

-Quècreusqueespotmillorarenelprocésd’acollida?

GuióentrevistaaeducadorsSocialsdel’àmbitdel’acolliment:

-Quinhaestatelteurecorregutprofessionalfinsalmoment?

-ComvasarribaralaICIF?Coneixieselserveiprèviament?

- Quines són les tasques que portes a terme en un cas d’acolliment? Sónsempre lesmateixes? Quines valores com amés rellevants per conèixer iaproximar-tealcas?

-Quinssónelsaspectesmésdifícilsalsquefasfrontenl’exercicidelatevatasca?Ielsmésamables?

-Quinssónelsrecursosquepodeuusarcomaprofessionals?

-Quèaportal’educadorsocialenelprocés?Quinacreusqueéslavisióperpartdelesfamíliesacollidores?

-Quinessituacionscreusqueespodriencanviarenelprocésd’acollidaienlatevafeina?Enquècreusqueespotmilloraraquestprocés?

[VeureentrevistestranscritesalsAnnexos]


17

3.MarcJurídic:Proteccióalainfància

"Nohihacausaquemereiximésaltaprioritatquelaproteccióieldesenvolupament

delnen,dequidepenenlasupervivència,l'estabilitatielprogrésdetoteslesnacionsi,

defet,delacivilitzacióhumana".

CimeraMundialafavordelaInfància30desetembrede1990

Els aspectes jurídics de l’acolliment infantil són fonamentals i molt rellevants per

protegir als infants. Conèixer els seus drets és obligació de tots, hem de tenir en

comptequelaproteccióinfantilnoésnoméscompetènciadelesadministracionsiels

governs.SegonsMoyano,per lacommemoraciódelsvint-i-cincanysde laConvenció

delsDretsdel'Infant(2014)“lamobilitzacióafavordebenestarielsdretsdelainfància

mésdesprotegidas'hadereforçarilespolítiquespúbliqueshandeconcediraaquest

objectiulamàximaurgènciaiimportància.Noésqüestióderecursosipossibilitatssinó

deprioritats.Lapostergaciódesolucionsperalsnensinenesmésdesfavoritscondueix

asituacionsirremeiablesenlasevaprecàriavidad'adultsialapèrduadegeneracions

senceres”.

L’Acolliment familiar és una mesura de protecció al desemparament infantil.

Constitueixunamesuralegalquesituaal’infantalsid’unanovafamíliaqueassumeix

la responsabilitat de la seva guarda, criança i educació de manera temporal. Les

circumstàncies que han fomentat una situació de risc i desemparament previs a la

trobadai laconvivènciaamblanovafamíliaacollidorahandeseracceptatsitractats

ambcompetènciesparentalsespecífiquesquesuposenunrepteen lafunciópaterna

quehad’exercirelnounuclifamiliar(BoadesiNavarro,2011:92).

D’altra banda, vivimenuna societat en constant canvi que fa necessària l’adaptació

delsmarcslegalsilespolítiquessocialsalesnovescircumstànciesinecessitatsquees

donenenelnostreentornsociocultural.ElsDretsdelsmenorsestanlegislatssegonsel

CodiCivilestatal iespecificatsegons lacomunitatautònomaperòes fonamentenen


18

un seguit de decrets i lleis estipulats de manera internacional i que jurídicament

vinculenalasevaprotecciócomagentsdedrets:

§ Convenció sobre els drets dels infants, adoptada per Assemblea

General de Nacions Unides, de 20 novembre de 1989: Tractat

internacional sobre els drets dels infants, jurídicament vinculant. Els

seus articles recullen els drets de la infància des d’una concepció

d’actors socials actius. Els articles: 18, 20 i 25, fan referència als

acollimentsioaltresmesuresdeprotecció.Assenyalantl’article18.2.,

on consta que els Estats han de donar suport a la família per a

promoure el desenvolupament dels infants i l’article 25, en el qual

figura el seguiment al que tenen dret els infants que ha estat

emplaçatsenunainstitucióofamília.

Comprenent l’evoluciódel conceptede famíliaal llargde lahistòria i

lesdiferentsrealitats igrupsquepodendonarformaa laparaula,els

Estatshandevetllarperquè launitataportiprotecció,valorsmorals,

educatius, d’estima, d’emparament i capacitacions per la vida. La

unitatfamiliarjanoésentesanoméscomunaunitatnaturalibiològica

sinóqueestractad’unaconstituciósocial.

§ Llei 21/87, 11 de novembre, per la que es modifiquen determinats

articles del Codi Civil i de la Llei d’Enjudiciament Civil en matèria

d’adopció i on s’introdueix l’acolliment familiar com a mesura de

proteccióperainfànciadesemparada.

Onesrecullelconceptededesemparamentinfantilcomunasituació

queesprodueixdefet,acausadel’incomplimentodel’impossibleo

l’inadequatexercicidelsdeuresdeproteccióestablertsperlalleipera

la guarda delsmenors, quan aquests quedin privats de la necessària

assistènciamoralomaterial.


19

§ Llei orgànica 1/96, 15 de gener, de protecció jurídica delmenor, de

modificació del Codi Civil i de la Llei d’Enjudiciament Civil,

complementa l’anterior totoferintdiferentsalternativesd’acolliment

enfunciódelesnecessitatsdelsinfants.

L’Article 172 estipula que: “Tots els menors haurien de viure una

infància i adolescència feliç, gaudinten totmomentdels seusdrets i

delbonexercicidelsdeuresdeprotecció”.

Posteriorment,esduatermeunareformadelaLlei26/2015,de28de

juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a

l’adolescència, onl’acolliment familiar, es simplifica la constitució,

referint-sea l'acollimenten lapròpia famíliaextensadelmenoroen

famíliaaliena;esregula l'estatutde l'acollidor familiarcomaconjunt

dedretsideuresielsdretsdelsmenorsacollitsonestableixal’article

21.3: “per tal d'afavorir que la vida delmenor es desenvolupi en un

entorn familiar, prevaldrà la mesura d'acolliment familiar sobre la

d'acolliment residencial per a qualsevol menor, especialment per a

menors de sis anys. No s'ha d'acordar l'acolliment residencial per a

menorsdetresanysexcepteensupòsitsd'impossibilitat,degudament

acreditada, d'adoptar en aquest moment la mesura d'acolliment

familiar o quan aquestamesura no convingui a l'interès superior del

menor.Aquestalimitacióperacordarl'acollimentresidencials'aplicarà

també als menors de sis anys en el termini més breu possible".

Aquestaúltimamodificació recull tambéunanovaclassificacióde les

modalitatsd'acollimentqueesredueixenatres:permanent,temporal

id'urgència.

§ Llei26/2015,de28dejuliol,demodificaciódelsistemadeproteccióa

la infància i l’adolescència. Té per objecte introduir els canvis

necessaris en la legislació espanyola de protecció a la infància i a


20

l’adolescència que permetin continuar garantint als menors una

proteccióuniformeen totel territoride l’Estat iqueconstitueixiuna

referènciapera lescomunitatsautònomeseneldesplegamentde la

sevalegislaciórespectivaenlamatèria.Amés,idemanerarecíproca,

aquesta Llei incorpora algunes novetats que ja han estat introduïdes

peralgunesnormesautonòmiquesaquestsdarrersanys.Al’article10

esreforcenlesmesuresperfacilitarl’exercicidelsdretsdelsmenors.

Elmarclegislatiuilesinstitucionsenl’àmbitcatalàsón:

§ Reial Decret 1292/1981, 5 de juny, on es realitza el traspàs de

competències de l’Estat a la Generalitat enmatèria de protecció de

menors.Aquesta situació es dóna a diferents comunitats autònomes

alhora i a partir d’aquesta nova normativa són elles les que

estructuren el funcionament i el sistema de protecció basant-se en

marcslleisestatals.

§ Llei11/1985,13dejuny,deprotecciódemenorsdelDepartamentde

Justíciaons’assentenlesbasesperacanviarelscriterisdelparadigma

de la beneficència al paradigma de l’Estat del Benestar. S’estipulen

noves fórmules per a la protecció d’infants i adolescents que es

regeixenpercircuitsprofessionalitzatsiesvaabandonantelconcepte

decaritatperprotecció.S’enténqueésl’administracióquihadefer-se

càrrecdelaseval’atencióicuradelsmenorsdesemparats,oferint-los,

sempre que sigui possible, unamesura de protecció alternativa que

permetielseucreixementdinsd’unentornfamiliarsubstitutiu.

§ Decret 338/1986, 18 de novembre, d’atenció a la infància i

l’adolescènciaenaltriscsocial.El27d’octubrede1987s’articulenels

Equips d’atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), previstos en el

decretanterior,enbaseaunordenamentdelDepartamentdeSanitat

i Seguretat Social. Els EAIA s’estipulen com els encarregats de dur a

terme els acompanyaments i seguiments de les famílies d’infants i


21

adolescents en risc social o en situació de desemparament, i són els

que gestionen els acompanyaments en els casos d’acolliment en

famíliaextensa.

§ Decret 380/1988, d’1 de desembre, s’estructura la Direcció General

d’Atenció a la Infància (DGAIA) regulant i tipificant les seves

competències i passant a formar part del Departament de Benestar

Social. És qui tutela als menors de 0 a 18 anys que es troben en

situacions de desemparament fins que es dictamini que la família

biològica, extensa o bé un tercer agent se’n pot fer càrrec per

dictamenjudicialobé,perquècompleixinlamajoriad’edat.

§ Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre “Mesures de Protecció dels

Menors Desemparats i d’Adopció”, centrada en el sistema de

protecció. La llei recull el circuit i el sistema adaptat als principis de

protecciódelmenorcentratsenqueelmenorhadegaudirdedrets

individuals i col·lectius reconeguts per les diferents legislacions

mencionadesanteriormentitédretacréixerenelsid’unafamíliaque

cobreixi les seves necessitats materials, el protegeixi i se’n faci

responsable, en un ambient afectiu que li permeti i li potenciï el

desenvolupament integral de la personalitat. L’interès del menor és

prioritariquanestractid’aplicarmesuresquel’afecten.

§ Decret337/1995,de28dedesembre,onesregulalaconstituciódeles

Institució Col·laboradora Integració Familiar (ICIF). Aquestes

institucions assumeixen funcions de guarda i mediació en matèria

acolliment familiar amb família aliena. S’estableix que siguin les

encarregades de generar els estudis de les famílies alienes, les

valoracionsipreparacionsd’aquestesaixícomelseguimentdelscasos.

Tambés’estipulaquehanderealitzarpromociódel’acolliment.

§ Llei13/1997,de19denovembre,creaciódel’InstitutCatalàAdopciói

Acolliment (ICAA), que s’adscriu a la Direcció General d’Atenció a la

InfànciaiAdolescència(DGAIA).L’ICAAactuacomapersonajurídicai


22

téautonomiaadministrativa.En lamateixa resolucióesvaloraquees

podràconstituirl’acollimentsimpleeninterèsdel’infantoadolescent

si jaescomptaambunapersonaofamíliaproposadaperaaquestfi.

La disposició addicional tercera preveu la creació d'un Comitè

d'atencióalsacollimentsfamiliars ia lesadopcionsquetindràcoma

finalitatcoordinar,vetllar,assessorar ipotenciar unapolítica global

d'adopcionsid'acollimentsfamiliars.

§ Decret123/2007,de29demaig,onesdeterminaelrègimaplicablea

lasol·licitudiconcessiódelesprestacionssocialsdecaràctereconòmic

de dret subjectiu, així com el dret de concurrència i les prestacions

d’urgència social. Es concretenels requisitsperal reconeixementdel

dretalesprestacionscreades.

§ LDOIA14/2010,de27demaig,éslaLleid’OportunitatsdelaInfànciai

l’Adolescència. En els articles 105 i següents, es contemplen les

diferentsmesuresdeproteccióalainfànciaiadolescència,matisanti

descrivint lesmodalitats d’acolliment familiar enmodalitat extensa i

aliena.“Lamesuradeprotecciódedesemparamentipertant,sotales

funcions tutelars de la Direcció General d’Atenció a la Infància i

l’Adolescència(DGAIA),hadeserconfiataunfamíliaalienaoextensa

que faci possible el seu desenvolupament integral com a persona”

(CasellasiMajoral,2010:15).

§ Llei 25/2010, del29 de juliol, delllibre segon del Codi Civil de

Catalunya,relatiualapersonailafamília.Onesrecullenl’article3el

protagonismequehandetenirlesinstitucionstutelars,donant-losun

tractament autònom i independent així com, en el capítol V, es

dictaminaquequans'exerceixlaguardadefetd'unapersonaqueestà

enpotestatparentaloentutela,tambés'haconsideratpertinentque

l'autoritatjudicialpuguiconferirfuncionstutelarsalguardador,sihiha

circumstàncies, com ara la durada previsible de la guarda o les

necessitatsdelapersonaguardada,quehofacinaconsellable.


23

§ Llei10/2011,del29dedesembre,desimplificacióimilloramentdela

regulació normativai de reestructuració del sector públic per a

agilitzar l'activitat administrativa. Per tal de reduir i clarificar la

legislacióambl'objectiuquesiguimésaccessibleientenedoraperals

ciutadans, que són els destinataris últims de la norma, aquesta llei

preténavançarenelprocésdesimplificacióadministrativa.

Tot aquest complex marc legal ha anat evolucionant i adaptant-se a les realitats

sorgidesialsreclamsencontratsperpartdelesInstitucionsPúbliquesidelesfamíliesi

professionalsquetreballenenelmarcdelaproteccióalainfànciail’adolescènciaque

estrobenensituaciódedesemparament.Segonsrecullenels“QuadernsdeLegislació

90”de laGeneralitatdeCatalunya (2010)haestat “[...] la voluntatde comptaramb

unanormaqueabracés tota la legislació catalana sobre infància i adolescència, ésa

dir,queincloguéstantelsmenorsdesprotegitsoenrisccomlarestaiquevisualitzés

l’infant i l’adolescent coma subjectededrets ioportunitats vaésserundelsmotius

que van portar al Departament de Benestar i Família a impulsar la redacció del

Projectedelleid’infànciadeCatalunya”.

Un cop establert el marc jurídic que protegeix als menors en situacions de

desemparament, considero que és important discernir conceptes jurídics que tenen

una implicaciódirecta amb la funcióde les famílies acollidores i laDGAIAun copes

dónaelprocésd’acollida:Enquèesdiferèncialaguardaicustòdiailapàtriapotestat?

ÉslaInstituciólaqueobté,enunasituacióderetiradadelatutelaalafamíliad’origen

i la impossibilitat d’assumpció d’aquesta per part de la família extensa, la pàtria

potestatdelsmenorscomarepresentantsgeneralsd’aquests,mentrequelaguardai

custòdiasecentraenlaconvivènciahabitualodiàriaambellsquepassenaassumir-la

lesfamíliesacollidores.


24

En relació als avenços i modificacions de llei, recentment el Síndic de Greuges11ha

demanat que es promogui “lamodificació de la Llei 14/2010 [...], per incorporar la

prohibició d’ingrés en recursos residencials d’infants demenys de sis anys, tal com

preveulaLleiestatal26/2015,de10dejuliol,demodificaciódelsistemadeprotecció

delainfància,itambédesenvoluparunpladexocquepermetieldesinternamentdels

infantsdemenysdetresanys i,demaneraprogressiva,tambédelsdemenysdesis,

permitjàd’unaapostadecididaper lapromocióde lamesurad’acolliment familiar”

(2017:95).

Les dades disponibles posen de manifest que s’ha reduït molt lleument el nombre

d’infants menors de 6 anys als CRAE. Existeix una tendència positiva pel que fa a

l’acolliment familiar d’aquests infants, però les xifres encara estan allunyades de

l’objectiudenopermetrel’ingrésdenadonsiinfantsdemenysdesisanysencentres,

queserialasituaciódesitjabledesdelpuntdevistadelseuinterèssuperior.

11Veure“InformesobreelsDretsdel’infant”novembre2017,delSíndicdeGreuges,Catalunya.

http://www.sindic.cat/site/unitFiles/4893/Informe%20sobre%20els%20drets%20infant_2017.pdf


25

4.Marcteòric:elsprocessosd’acollimentinfantil

La infància és la primera etapa de la vida i és també l’etapa que requereix demés

protecció icura.“Elseugraudedependènciade lesatencionsadultesésabsolut,de

manera que la seva supervivència i el seu normal creixement i desenvolupament

dependran completament de l’assistència que se li dediqui de cara a satisfer les

necessitatsd’alimentació,higiene,proteccióenfrontdelsrigorsdelclima,prevencióde

situacionsderiscd’accidents,etc.”(AmorósiPalacios,1999:17)

Al llarg de la història ha anat variant aquest concepte, inicialment el concepte

d’infàncianoteniaimportàncianireconeixementsotacapprotecciójurídicaconcreta,

secentravaenmesuresdecairecaritatiuodebeneficència.Ésmésendavant,apartir

del segle XX, quan es normativitzen els drets dels infants i les responsabilitats dels

EstatsiInstitucionspúbliquesversaells.Concretament,alsanys80s’inicienelscanvis

en els marcs legislatius que reflecteixen una transició de paradigma. Es va iniciar a

valorar la importància de l’especialització entorn a la cura dels infants, s’inicien

programesd’atencióespecialitzadaon,segonslatipologiademancança,problemàtica

odificultat,s’assumeixenencàrrecsconcretsperaquestsnensinenes.

Ambaquestcanvidemiradacapalainfàncias’inicientambécanvislegislatiusanivell

internacional com la Convenció dels Drets dels Nens a l’Assemblea General de les

NacionsUnidesel20denovembrede1989,considerantireconeixentquel’infant,per

a aconseguir un desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, ha de

créixerenunmedifamiliar,enunaatmosferadefelicitat,amor icomprensió ihade

serpreparatperviureunavidaindividualenlasocietatieducatenl’esperitdelsideals

proclamats a la Carta de les Nacions Unides, i especialment en un esperit de pau,

tolerància,dignitat,llibertat,igualtatisolidaritat.

Concretament, en l’article 9.1 de la declaració la Carta s’estipula que “Els Estats

membresvetllaranperquèl’infantnosiguiseparatdelsseusparescontrallurvoluntat,


26

tret de quan les autoritats competents, d’acord amb la legislació i els procediments

aplicables,decideixinqueaquestaseparacióésnecessàriaperal’interèsprimordialde

l’infant. Aquesta decisió pot ser necessària en casos especials, com quan els pares

maltractenoabandonenl’infantoquanelsparesviuenseparatsis’hadeprendreuna

decisió sobre el lloc de residència de l’infant”. Tal com va especificar Jiménez, a la

trobadaa2014perlacommemoraciódelsvint-i-cincanysdelaConvenciódelsDrets

del'Infant“laConvenciónestablecequeelniño,comopersonayciudadano,tieneno

solamentenecesidadesmaterialesbásicasparasatisfacer,sinotambiénderechosque

necesitancondicionesdeprotecciónparaserejercidosconplenitud,yqueencasode

violación pueden ser reclamados con el objetivo de exigir el cumplimiento, ante los

gobiernosylasfamilias”.

4.1Lainfànciadesprotegida

La desprotecció infantil es pot afrontar des de la percepció d’allò que hauria de ser

garantit:lesnecessitatsbàsiques,iallòquenohauriadepassarmai:elmaltractament

infantil. És a dir, des d’una perspectiva quedóna garanties o des d’una perspectiva

proteccionista. La primera posa l’accent en la promoció – prevenció,mentre que la

segonahofasobrelaprotecció–proteccióadministrativa.Enl’actualitatelscasosde

desproteccióinfantilsónprioritarissocialmentperòlesmesuressóninsuficientsicada

cophihamésinfantsenllistesd’esperaperpoderaccediraunCRAEoaunafamília

d’acollida.

SegonsMontserrat(2007:16)12,totilapresènciadelsnousparadigmesencaras’hade

realitzar una progressió cap al paradigma dels drets que està més centrat en la

12Montserrat (2007)“Infants iadolescentsacollitspelsseus familiars:quèsabem,quèconeixem?”Generalitatde

Catalunya,Departamentd’acciósocialiciutadania.Barcelona.

http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/ambits_tematics/acolliments_i

_adopcions/infants_acollits_amb_coberta.pdf


27

perspectiva delsmateixos infants. Existeix unamillora en la coordinació de la xarxa

d’atenció a la infància entre els serveis de protecció infantil. Cada cop el volum de

casos creix més, donat que s’ha pres més consciència i sensibilització social que

fomenta una major alerta i denuncia de casos de desemparament, desprotecció,

negligència omaltractament cap als infants. Aquest fet suposa tambéuna saturació

delsserveisquenosemprepodenrealitzarunacontinuïtatambtotselsrecursosque

envoltenelcas.

Calqueanalitzem lesnecessitatsbàsiquesquepresentenaquests infantsen situació

de desemparament per poder establir paràmetres i avaluar situacions concretes

possiblespertaldedeterminar-lesiconstituirmesuresdebonespractiquesalhorade

criar-los de manera que impliqui el major benestar possible per ells/es. Segons

Amorós,Palacios,Fuentes,LeóniMesas(2003:17)lesnecessitatsinfantilsfonamentals

espodenagruparencincgransapartats:

§ Necessitats relacionades amb la seguretat, el creixement i la

supervivència.

§ Necessitatsrelacionadesambeldesenvolupamentemocional.

§ Necessitatsrelacionadesambeldesenvolupamentsocial.

§ Necessitatsrelacionadesambeldesenvolupamentcognitiuilingüístic.

§ Necessitatsrelacionadesambl’escolarització.

Si aquestes necessitats no estan cobertes pot existir una afectació negativa vers a

l’infantigenerar-liinseguretats,tensionsemocionalsimancad’adaptacióalscanvisoa

l’entorn,entred’altres.

Quanexisteixun supòsit de fetque constitueixundesemparament, és adir, quees

considerendesemparatselsinfantsoadolescentsqueestrobenenunasituaciódefet

en laqualelsmancaelselementsbàsicsperaldesenvolupament integralde la seva

personalitatsemprequeperalasevaproteccióefectivacalguiaplicarunamesuraque


28

impliqui laseparaciódelseunucli familiar (Art.105.1, llei14/2010).Elsmotiuspoden

serdiferentssegonselDepartamentdetreball,aferssocialsifamílies(2007)13:

§ Quanmanquen lespersonesa lesquals corresponper lleiexercir les

funcions de guarda, estan impossibilitades per exercir-les o quan les

exerceixenambunperillgreuperalmenor.

§ Quans'apreciaqualsevolformad'incomplimentod'exerciciinadequat

dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels

infantsi adolescents, o quan manquen els elements bàsics per al

desenvolupamentintegraldelasevapersonalitat.

§ Quanl'infantoadolescentpresenta signesdemaltractaments físicso

psíquics,d'abusossexuals,d'explotacióod'altrestipus.

Esparlademaltractamentinfantilquanesrefereixatotaaccióoomissiónoaccidental

queimpedeixoposaenperilllaseguretatdelsmenorsde18anysilasatisfacciódeles

sevesnecessitatsfísiquesipsicològiquesbàsiques.

UNAMANERAHABITUALDEDEFINIRLESDIFERENTSFORMESDEMALTRACTAMENT

ACTIU PASSIU

FÍSIC Abúsfísic,abússexual

Abandófísic

EMOCIONAL

Maltractamentpsicològic

Abandóemocional

Quadreextretde“Famíliescangur.Unaexperiènciadeproteccióalainfància”Amorós,Palacios,Fuentes,

LeóniMesas(2003:31)

13WebdelDepartamentdetreballaferssocialsifamílies:“Infantsiadolescentsdesemparats”(2007)

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infan

cia_i_ladolescencia/menors_desemparats/


29

Lesprincipalscausesdemaltractamentinfantil(AmorósiPalacios(2009)són:

§ Abandóonegligència

Noes cobreixenni les necessitats bàsiquesde l’infantni la seva seguretat pels seus

responsables. Existeixen indicadors com: Necessitats mèdiques desateses, brutícia

moltaccentuada, famhabitual,accidentsdomèsticsconstants, llarguesestànciessol,

mancadeprotecciócontraelfred,desvinculacióamblesnecessitatseducatives.

§ Maltractamentpsicològic

Comportaments adults que posen en perill el desenvolupament psicològic normal,

especialment en els àmbits del vincle, l’autoestima i les relacions interpersonals.

Sobretot quan l’infant és testimoni de violència domèstica. Les accions són diverses

però es poden donar en forma de rebuig, de pors, insults, ignorant les necessitats

emocionalsod’estimulaciódelmenor,privant-loderelacionssocials,etc.

§ Maltractamentfísic

Acciónoaccidentalqueprovocadanyfísicomalaltiaenelnenonena,oqueelsituaen

greuriscdepatir-hocomaconseqüènciad’algunanegligènciaintencionada.Esdonen

indicadorsamb:ferides,contusionsoblaus,cremades,fractures,torçadesoluxacions,

senyalsdemossegadeshumanes,talls,punxades,lesionsinternes,asfíxiaoofegament.

§ Abússexual

Utilitzacióqueunadultfad’unmenorde18anyspersatisferdesitjossexuals.L’infant

és utilitzat per realitzar activitats sexuals o com a objecte d’estimulació sexual. El

menor a una edatmolt primerenca coneix, té interès o conductes sexualitzades. Es

poden donar indicadors amb la motricitat i la mobilitat, trastorns de vergonya,

culpabilitatiansietat.

§ Maltractamentprenatal

Situacions i característiques de l’estil de vida de la dona embarassada que, sent

evitables,perjudiqueneldesenvolupamentdelfetus.Comperexemple,agressionsal

fetus,consumd’alcoholotòxics.

§ Mendicitat

L’infantésutilitzatperpidolaroexerceixlamendicitatdemaneraautònoma.


30

§ Corrupció

A causa de conductes dels referents o responsables del menor aquest actua amb

pautesantisocials,agressives,sexualitzadesoambtràfici/oconsumdedrogues.

§ Explotaciólaboral

S’assignaal’infantambcaràcterobligatorilarealitzaciódetreballsqueexcedeixenels

límitsdelqueéshabitualacanvid’unbeneficieconòmicitéunaafectaciódirectaen

lesnecessitatsescolarsdel’infantilessevesactivitatsdiàries.

§ SíndromedeMünchausenperpoders

Esprovoquenenelmenorsímptomesfísicspatològicsquerequereixenhospitalització

otractamentmèdicreiterat.Indicadors;resultatsidiagnòsticsmèdicsnoconcloentsi

contradictorisamb l’actuaciódels responsables.Elmenornopateix símptomesquan

noestàenfrontdelstutors.

§ Maltractamentinstitucional

Situacionsdescritesanteriormentqueesdonendinsdecentresoorganitzacionsonels

menorssónatesos,delsquals,peraccióoperomissió,norespectenelsdretsbàsicsde

laprotecciódelmenor.

Un cop hi ha una detecció de maltractament i es valora que es requereix d’una

intervenció dels serveis socials i les institucions pertinents es prenen unesmesures

cautelarsopreventivesquesón:

§ D’atenció immediata; quan es dóna una situació de desprotecció

indefinida.

§ Desemparament preventiu; situació de desemparament indiciàriament

objectivada,deperillimmediatinecessitatd’intervencióurgent.

§ Guardajudicial:situaciódedesprotecciódetectadajudicialmentquepot

incloure funcions tutelars i suspensió potestat parental (Art. 233-10,

LlibreIICCCat).


31

Uncops’acreditalasituaciódedesemparamentdemaneraobjectivamentprovadaper

l’equipdeprofessionalspertinent,esdefineix la situaciódedesprotecciódelmenor;

encasd’ungreuriscacreditats’aplicalaintervencióprotectorailaretiradadelmenor

alsseusresponsables.

Quan el desemparament es fa efectiu, demanera immediata el menor passa a ser

tutelat per la DGAIA qui té l’encàrrec d’establir mesures protectores del menor i

disposar de la seva documentació. S’emet una suspensió de la potestat parental o

tutela per resolució judicial. La mesura pot ser reversible si existeix un canvi de

circumstàncies i en funció del motiu de desemparament. Es pot recórrer, demanar

revisió o oposar-se a la mida presa, excepte en situacions de preadoptiu i l’Equip

d’Atencióalainfànciail’Adolescència,EAIA,encarregatdelcas,estableixelrègimde

visitesperveurealmenor.Estreballadesd’aquestequipamblafamíliad’origenper

provar de resoldre els problemes i les causes que han fomentat la situació de

desemparament. El seguiment de la mesura es determina per l’Administració i es

realitzeninformesiseguimentstrimestralsdelasituaciófamiliaridelinfant.

Calferunadiferenciacióentrelessituacionsderiscilesdedesemparament:

Són conceptes relacionats i que es produeix una interrelació i/o continuïtat i/o

correspondència entre les situacions de risc (Article 102.1 Llei 14/2010) “el

desenvolupamentielbenestardel'infantol'adolescentesveuenlimitatsoperjudicats


32

perqualsevolcircumstànciapersonal,socialofamiliar,semprequeperalaprotecció

efectiva de l'infant o l'adolescent no calgui la separació del nucli familiar” i les

situacionsdedesemparament(Article105.1Llei14/2010)“Esconsiderendesemparats

elsinfantsoelsadolescentsqueestrobenenunasituaciódefetenquèelsmanquen

elselementsbàsicsperaldesenvolupamentintegraldelapersonalitat,semprequeper

a llurproteccióefectivacalguiaplicarunamesuraque impliqui la separaciódelnucli

familiar”.

L’evolució,lagravetat,lapersistència,ladisponibilitatderecursosilacol·laboraciódel

nuclifamiliar,determinaràl’escaladegravetat(assistènciasocial-risclleu-riscgreu-

desemparament)ilaintervencióderiscpotservirperprevenireldesemparament:

L’indicadord’unasituaciódedesemparamentoriscespotdefinircom"unaproposició

querelacionaunfenomenobservableambunfetnoobservableiserveix,pertant,per

a"indicar"osuggerirl'existènciaocertescaracterístiquesd'aquestúltim“14.

14BUNGE,M.(2006)“Alacazadelarealidad.Lacontroversiasobreelrealismo.”Gedisa,Barcelona.


33

Ienelscasosondemaneraobjectivajas’haconfirmatlasituaciódedesemparament,

elprocedimentéselsegüent:

Quadresextretsdelapresentació“Laprotecciópúblicadelsinfantsiadolescents:desemparament,

tutelaiguarda”d’ÀngelLázaro,CapdelServeideSuportJurídicdelaDGAIA(2016)

DP, AI

ACORD D'INICI

DESEMPARAMENT PREVENTIU (si escau) Separació del nucli familiar, privació

temporal de la potestat parental

ATENCIÓ IMMEDIATA (si escau)

INFORME PROPOSTA DE L'EQUIP TÈCNIC (EAIA ó EVAMI ó ETCA)

Avaluació, escolta de la persona menor, escolta dels progenitors, proposta de desemparament (o no) i de mesura

AUDIÈNCIA I VISTA D'EXPEDIENT Restricció en l'accés a dades confidencials o reservades

VALIDACIÓ PROPOSTA PER L'EFI-DGAIA Proposta de resolució

RESOLUCIÓ DE DESEMPARAMENT

Desemparament, mesura protectora, règim de visites, règim d'impugnacions,

efectes: separació del nucli familiar, privació temporal potestat parental

EXECUCIÓ FORÇOSA (si escau) Ex: Ordre judicial entrada en domicili

IMPUGNACIÓ JUDICIAL (Llei enjudiciament civil) (si escau)

PROCEDIMENT DE DESEMPARAMENT (Esquema bàsic)


34

Conseqüènciesdeldesemparament

Aquestessituacionspodendesencadenaraspectesqueesrepeteixeniquepodenser

puntsencomú,s’handetreballarambelsprofessionalspsicosocials, l’entorndirecte

delnenformalinoformalilapròpiafamíliaacollidora.

Lavulnerabilitatemocionallapor,inseguretatidesordredelvinclequepateixenatan

curtaedatpotprovocarpatronsdeconductaqueesrepeteixen:

• Manifestar dificultats d'autocontrol pel seu desig de satisfer

immediatament les seves necessitats i desitjos i tendir a reprimir

sentiments.

• Dificultatsen l’aprenentatge,mostrar-sedesinteressatsper lescoses,

cansar-sefàcilmentprovocatpelseudèficitd’atencióiconcentració.

• Molt baixa tolerància a la frustració i a la crítica, no interioritzar

fàcilment les normes.Mostren por i temor al desconegut, al nou, a

l'imprevist.Nosempreatribueixenvaloramentir,agrediroaltres.

• Teniruna inadequadapercepcióde simateixos,esposenmés sovint

enrisc,nopercebenelsperills,sóndursaldolorohipersensibles.

• Manifesten un escàs sentit de la realitat, la malinterpreten, la

malentenen, provoquen equívocs, no entenen els dobles sentits i

tenenpocsentitdel'humor.Mostrendificultatpergestionareltemps.

• Instrumentalitzenlesrelacionsiintentencontrolaralespersonesiles

situacions,reclamenl'atenciódeformacontínua,volenserelcentre.

ComestableixenDomènechetal.(2009),l’infantacollit,potmostrarinestabilitatales

emocionsiexpressionsdifícilsd’interpretar.Elbagatgeemocionalambelquecompten

elsrepercuteixenlesrelacions,l’aprenentatgeileshabilitatssocials.


35

És important destacar que aquestes situacions de desemparament que pateixen els

infants tenen conseqüències tambéa llarg termini:molts casos presentendificultats

permantenirrelacionsdeparellaaltornar-seadults.Existeixunatendènciaarepetir

patrons generacionals i amalinterpretar les conductes, idealitzar demanera errònia

elsrolsviscutsamblasevafamília.Moltscopsesrepeteixenconductestòxiquesamb

les parelles, cerquen agradar i omplir així buits i inseguretats. També hi ha una

predisposicióalconsumdetòxicsialesdependènciesquepodenpossibilitartrastorns

mentals.

4.2Lafamília:característiquesitipologies

La família és el grup primari de pertinença dels individus. En la seva concepciómés

conegudaestàconstituïdaperlaparellailasevadescendència.Noobstant,elprocés

històricisocialmostradiferentsestructuresfamiliarsquefandifícilunadefiniciód'ella.

Això indica que la família està lligada als processos de transformació de la cultura

contemporàniaiqueelseusignificathaanatevolucionantgràciesalesnovesrealitatsi

dretssocialsicivils.

Etimològicamentelterme“família”procedeixdelllatífamília,"grupdeserfsiesclaus

patrimoni del cap de la gens". El terme va obrir el seu camp semàntic per incloure

tambéal'esposaifillsdelPaterfamilias15,aquilegalmentpertanyienoriginalment.

Enl’actualitatsegonselDiccionariInversdelaLlenguaCatalana16lafamíliaés:

§ Conjuntdepersonesqueviuenenunacasa.

§ Conjuntdepersonesunidesperestretparentiu,especialmentelpare,

15Paterfamíliesésunalocucióllatina,quesignificael«paredefamília».Laformaésirregulariarcaicaen

llatí,preservantl'antigadesinènciagenèticade-as.16El DILC és un projecte personal del filòleg Oriol Vilaseca (2017). www.dilc.org [Consultat el 14

d’octubrede2017]


36

lamareielsfills.

§ Conjunt de totes les persones passades i presents descendents d'un

progenitorcomú.

§ Conjuntd'infantsnascutsd'unmatrimoni.

§ Infantnascutd'unmatrimoni.

§ Grupd'éssersquetenenunorigencomú,unacondiciócomuna.

§ Grupdeclassificaciótaxonòmicadelséssersviussituatentre l'ordre i

elgènere,formatperlareuniódegèneresafins.

§ Conjunt d'instruments musicals basats en el mateix principi, que

generalmenttenenlamateixaformaambdiferentstessitures.

§ Conjuntdecaràctersgràficsquecorresponenaunmateixdisseny,que

incloudiversoscossosivariants.

§ Grup dels quatre que configuren la classificació de totes les famílies

tipogràfiques:romàantic,romàmodern,egipciipalsec.

Tanmateix l'OMS17defineixfamíliacom"elsmembresdela llaremparentatsentresi,

finsaungraudeterminatpersang,adopció imatrimoni.Elgraudeparentiuutilitzat

perdeterminarelslímitsdelafamíliadependràdelsusosaquèesdestininlesdadesi,

per tant, no es pot definir amb precisió en escala mundial". Segons la Declaració

Universal dels Drets Humans18“és l'element natural i fonamental de la societat i té

dretalaprotecciódelasocietatidel'Estat”.

17OrganitzacióMundialdelaSalut.www.who.int/es/[Consultatel14d’octubrede2017]18Article16.3delaDeclaracióUniversaldelsDretsHumans.AssembleaGeneraldelesNacionsUnides

(1948).[Consultatel14d’octubrede2017]


37

Tipusdefamílies19:

•Famílianuclear,paresifills(sin'hiha);tambéesconeixcom“cerclefamiliar”.

• Família extensa, amés de la família nuclear, inclou als avis, oncles, cosins i altres

parents,siguinconsanguinisoafins.

•Famíliamonoparental,enlaqualelfillofillsviunomésambundelspares.

•Altrestipusdefamílies,aquellesconformadesúnicamentpergermans,peramics(on

elsentitdelaparaula"família"notéaveureambunparentiudeconsanguinitat,sinó

sobretotambsentimentscomlaconvivència,lasolidaritatialtres),obéelsqueviuen

juntsen lamateixespaiperuntempsconsiderable.Tanmateixespresenten famílies

unides per llaços purament afectius,més que sanguinis o legals. Entre aquest tipus

d'unitats familiars es troben les famílies encapçalades per membres que mantenen

relacions conjugals estables nomatrimonials, sense distinció de sexe i amb o sense

fills.

L’InstitutdePolíticaFamiliar(IPF)vaexpressarenl’informe“Evolucióndelafamiliaen

Europa”delaUniversitatdeNavarraque:

Las crisis y dificultades sociales, económicas y demográficas de las

últimasdécadashanhechoredescubrirque lafamiliarepresentaun

valiosísimo potencial para el amortiguamiento de los efectos

dramáticos de problemas como el paro, las enfermedades, la

vivienda, las drogodependencias o la marginalidad. La familia es

consideradahoycomoelprimernúcleode solidaridaddentrode la

19 Tipus de família (2010). Universitat de Málaga - http://www.eumed.net/rev/cccss/20/nerf.html

[Consultatel15d’octubrede2017]


38

sociedad, siendo mucho más que una unidad jurídica, social y

económica. La familia es, ante todo, una comunidad de amor y de

solidaridad.(2006)

Les funcions sociològiques que es desprenen de la família, sigui quin sigui el seu

format,segonsRodríguezFernández(2012)són:

-FuncióBiosocial:comprènlarealitzaciódelanecessitatdeprocrearfills iviureamb

ellsenfamília.

- Funció Econòmica: Comprèn les activitats de proveïment i consum tendents a la

satisfacciódelesnecessitatsindividualsifamiliars,ilesactivitatsdemantenimentque

incloueneltreballrealitzatpelsmembresenelmarcdelallar(tasquesdomèstiques),

aixícomlesrelacionsintrafamiliarsques'estableixenambaquestafinalitat.

-FuncióCultural-Espiritual:comprèntoteslesactivitatsirelacionsfamiliarsatravés

de les quals la família participa en la reproducció de la vida cultural-espiritual de la

societatidelsseusmembres.

Per tant, podem resumir en què la família és un grup social que el fonament està

constituït per un conjunt de sentiments humans com l'amor, comprensió, afecte,

tendresa,dedicació,etc.Cominfluènciaformativa,lafamíliaéselprimerentornsocial

delapersonaiésenellaonaprènelsprimersprincipis,elsvalorsmoralsilesnocions

delavida.

És per aquest motiu que l’entorn familiar afavoreix als infants que han passat per

situacionsdedesemparamentiésimportantsaberdonarrespostaalessituacionsque

esgenerenilesnecessitatsquepresentenelsnens/esacollits.


39

Talcoms’estableixenArrietaiEspot(2017)20enelmarcdelaconferència“l´acolliment

familiar com a mesura de protecció infantil” a Andorra, el fonament principal per

cercarnovesfamíliesacollidoresenelmarcdelaproteccióalainfànciaensituacióde

desemparament i evitar l’ingrés institucional temporal d’aquests en Centres

Residencials d’Acció Educativa (CRAE) "no es delega només a la família, sinó que

aquesta forma part d'un entramat més ampli, el procés es comparteix amb altres

agents"mantenir-losenunnuclifamiliar,malgratnosiguielseubiològic,elshidóna

proteccióinoelssuposauntraumatanimportant".L'objectiu,afegeix,és"elretornal

nuclifamiliarbiològic".

Espotvalorarlaindividualitat,l’estimail’atenciópersonalquepotrebreuninfanten

unnuclifamiliarcosaquenosempreespotdonarenunCRAEpervolumd’infantside

professionals,perrotacionsitornsdelspropisprofessionals,entred’altresmotius.

ComestableixBretones,E.(coord.)(2012)lesfamílieshandeconèixeritreballaramb

l’acompanyament de l’acció socioeducativa professionalitzada per poder redirigir els

objectiusqueescerquen, lasevaparticipacióicoresponsabilitat, la intencionalitat,el

vincle, l’acompanyament i poder reflexionar sobre models educatius, els límits,

l’escoltaactiva,entred’altres.

4.3L’acollimentpasapas

Es tracta d’unamesura de protecció permitjà de la qual un infant o adolescent en

situaciódedesemparamenti,pertant,sotalesfuncionstutelarsdelaDGAIA,hadeser

confiat a una família extensa o aliena que faci possible el seu desenvolupament

integralcomapersona(Casellas iMayoral,2010:15).L’acolliment familiarésungest

20Conferència“L´acolliment familiarcomamesuradeprotecció infantil”9de junyde2017, realitzada

FélixArrietade laUniversitatdeDeusto iXavierEspot,Ministred’AfersSocialsd’Andorraorganitzada

perlaFundacióJaquelinePradère.[Consultatel15d’octubrede2017]


40

altruista i desinteressat de persones o unitats familiars que volen proporcionar un

entorn d’estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho

necessitadurantuntempsdeterminat.

L’acolliment familiar té com a finalitat una doble funció: representa un període de

temps determinat i acotat perquè la família biològica pugui dedicar-se a la seva

recuperació i, almateix temps, és un recurs per a l’infant en què es pretén oferir-li

afectivitat, seguretat, procurar-li identificacions estables, un entorn més

individualitzat,exclusiu icentratenellsqueelshisuposareferenciar-seambadults i

novesfiguresdemanerasana.

Lamajoriad’aquestsinfantsresideixenencentresd’acollidaoencentresresidencials

d’accióeducativa(CRAE),dependentsdel’Administració.Algunsfatempsquehiviuen.

Tot i que en el centre reben l’atenció, l’afecte i l’educació demanera integral, una

famíliaqueelsofereixil’embolcallafectiuieducatiuelspotpermetrecréixerenmillors

condicions,comamínim,mésindividualitzades.

És,defacto,lamesuraqueesprenenquans’estableixquelafamíliaextensa(familiars

directesdelsprogenitors)no se’npoden fer càrrec,passaa família aliena i es tracta

d’un infant de 0 a 6 anys, que pot participar en un procés d’acollida amb les seves

diferents tipologies i formats. La Guia de l’acolliment infantil (Domènech, Prats,

Guasch, 2009) estableix que “hi ha infants i adolescents que viuen en una situació

difícil: la seva famílianoenpot tenircura i,aleshores, l’Administraciósen’hade fer

càrrec. Però és convenient que,mentre la família d’origen d’aquests infants intenta

refer-se, hi hagi una altra família que pugui oferir-los un bon entorn per créixer i

desenvolupar-se. D’aquest tipus de família, se’n diu família d’acollida o família

acollidora”.


41

Afabar21descriul’acollimentfamiliarcomaprocéspassaperdiferentsetapes:

La primera és la decisió que pren una persona o família, el fet d’interessar-se per

l’acolliment. La finalitat d’aquest primer contacte és informar-se bé abans de

començar el procés, quines modalitats hi ha, quins tràmits haurà de fer, i quines

responsabilitats comporta un acolliment. També implica a tots els membres de la

famíliaqueacull,per tant,s’hadeconsensuar iestard’acordamb la responsabilitat,

participacióiesforçquesuposarà.S’hadetenirencomptelanecessitatdepaciènciai

respecteperlarealitatquehanviscutelsinfantsqueesvolacollir.L’acollimentgenera

vincles d’afecte i estima però també s’ha de tenir present que es poden donar

situacionsdifícils i queels acollidors rebran, per facilitar la seva tasca, una formació

prèvia i un seguiment tècnic per part d’un referent d’una Institució Col·laboradora

d’IntegracióFamiliar(ICIF).

El segonpasés iniciarels tràmits, comdiríem, fer laprimera trucada.Concertaruna

cita prèvia per telèfon amb l’ICAA, o amb un de les 13 ICIF reconegudes per la

GeneralitatdeCatalunya oambelServeid’acollimentfamiliartemporald’Infantsde

l’Ajuntament de Barcelona22. S’ha de presentar una sol·licitud facilitant les dades

personals i la motivació de realitzar un acolliment temporal així com una sèrie de

documentació relacionada amb antecedents penals, certificacions mèdiques que

acreditin la possibilitat de prestar una atenció adequada a unmenor i un volant de

convivència.

Uncops’hanpresentattotselscertificatss’inicial’estudidevalidacióperserfamílies

acollidores.EnaquestestudihiparticipenpsicòlegsitreballadorssocialsdelaICIFels

quirealitzenentrevistes,visitesdomiciliariesiofereixensessionsformatives.

21AssociaciódefamíliesacollidoresdeBarcelona–www.afabar.org(2005)22 Serveis Socials de Barcelona que treballen amb el Servei d’acolliment temporal d’Infants

w30.bcn.cat/APPS/portaltramits/portal/channel/default.html?&stpid=20090000961&style=ciudadano


42

El procés de formació es coordina amb la ICIF i són sessions específiques per a les

noves famílies. Com estableix Amorós (2009:57) “Per respondre al conjunt de

necessitatsquepresenta l’acolliment,calque les famíliesacollidoresposseeixinunes

característiques concretes i rebin una formació determinada. L’essència dels

acolliments familiars és el treball realitzat per l’equip format pels professionals i les

famíliesacollidores.Lacol·laboracióilaparticipaciódelesfamíliesacollidoresambels

professionalsésunaspecteimprescindibleperaconseguirunacollimentexitósiunalt

nivelldesatisfaccióperpartdelsacollidors”.

Uncopesvalidalafamíliaopersonaquevolacollir,entrenenuntempsd’esperaque

potserdesd’unessetmanesa6mesosperarribaral’assignaciód’uninfant.Quanun

menornecessitaseracollit,esrealitzaunavaloracióentretoteslesfamíliesacollidores

disponiblesiestrialaquetinguielperfilmésadientpelcas.Uncopesprenaquesta

decisió, se li presenta a la família acollidora la situació de l’infant, les necessitats i

atencionsquerequereix,elsmotius(demanerabàsica)pelsqualsesnecessariacollir-

lo i la forma i la freqüència del contacte amb la seva família d’origen. Acceptar

l’acollimentsignificaquelafamíliaacollidoramantéeldesigielcompromísd’acollir i

l’had’expressaramb l’equip tècnic i acceptarel seguiment i acompanyamentdurant

totelprocés.

Elprocésd’acoblamentesdónasempreperprepararal’infantialafamíliaacollidora.

Deformaprogressivas’inicialarelacióentrelafamíliai l’infant.Estractad’unprocés

específic iúnicperacada infant icada família tenintpresent lesparticularitatde les

duespartsperò,enespecial,segonslescaracterístiquespersonalsdel’infant:l’edat,el

seu estat en aquellmoment, les seves experiències anteriors i l’evolució. És un pas

moltemotiuiemocionantsegonsdescriuenlesfamíliesielsprofessionals.

Uncop finalitzat l’acoblamentcomença laconstitucióde l’acolliment familiarsignant

unmanifestd’acordperlaguardadel’infantassignatilavinculacióalrègimdevisites

quehaderealitzarl’infantamblasevafamíliad’origen,ilaconeixençadequeaquest

règim que pot variar en funció de les circumstàncies de la família d’origen o


43

perindicacionsadministrativeso judicials.S’emetunaresoluciófavorableperpartde

l’Administracióques’anomena“Resoluciódeconstituciódel’acolliment”.

Enelsseguimenttècnicsdel’acollimentperpartdelesinstitucionsapareixlafiguradel

referent,enmoltscasos,uneducador socialque téassignatel casde la família iels

nens.Aquestsprofessionalsacompanyenalesfamíliesialsinfantsentotelprocés.Es

realitzenentrevistes,trobades,coordinacionsambelsdiferentsagentsdel’entornde

les escoles, consultes a professionals, etc. per mantenir una mirada general i de

recolzamentdetotelprocés.

Tambéésaquesttècnicquiacompanyaals infantsacollitsa lesvisitesamb la família

biològicaambperiodicitaticaracterístiquesdiferentsencadacas,segonsesdetermina

perpartdel’Administracióojudicialment.L’estudideDumaret(1998)23hacomprovat

que una integració social satisfactòria està associada a l’estabilitat de l’entorn dels

acollidors i a la qualitat de l’ajuda i el suport tècnic i professionalitzat rebut en

l’acolliment.

Per últim la finalització de l’acolliment es pot donar per diferentsmotius; perquè la

famíliabiològicahagipogutresoldreelsproblemesque livanferperdre latuteladel

seufill ipodentornara fer-secàrrecde lasevaguarda,perquèpel tempsqueporta

l’infant acollit s’ha de passar a un acolliment permanent i li han assignat una nova

família des de l’Administració, perquè el menor compleix 18 anys i passa a ser

legalmentmajor d’edat i és ell responsable d’ellmateix i no ha de ser tutelat, o bé

perquèl’acolliments’hadefinalitzarperpeticiódelmenor, l’equiptècnicolafamília

perquès’hadonatalgunasituacióquenoespotsostenirielmenorestaràmillorenun

centre.

23Extretdel“InformesobrelasituaciódelafamíliaaCatalunya.Unintentdediagnòstic”Flaquer(2002).

GeneralitatdeCatalunya.[Consultatel18d’octubrede2017]

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/portal_social/archives/gencat00/84.dir/gencat0084.pdf


44

L’acolliment familiar, segons es defineix en la Llei d’oportunitats a la infància i de

l’adolescència [14/2010], pot ser d’urgència i diagnòstic, simple o permanent.

Existeixendiferentstipologiesd’acollimentfamiliar:

•D’urgènciaidiagnòstic;Téllocmentreesvaloralasituaciódel’infantil’evolucióde

lasevafamília i,enconseqüència,s’estableixquinaés lamilloropcióperal futurdel

nenolanena.

• Simple; si es preveu que el desemparament serà transitori, i pot tenir diferents

modalitats;latipologiailaduradadelesmodalitatsd’acollimentfamiliarsimples’han

d’establirreglamentàriament(Art.126.2)

•Permanent;siespreveuqueeldesemparamentéspràcticamentdefinitiuperònoes

considera més favorable per a l’interès de l’infant o l’adolescent l’aplicació de

l’acollimentpreadoptiuoquanaquestnosiguipossible

•Acollimentdenecessitatsespecials;onl’infantacollittéunesnecessitatsespecialsa

causadel’edatod’unesdiscapacitatsfísiques,psíquiquesi/osensorials.

•Projectedefamíliescol·laboradores;,rebreuninfantelscapsdesetmanaivacances,

Destinat a infants que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) i que

necessiten complementar el seu procés educatiu amb unmodel de relació afectiva

diferentalqueelsofereixelcentre,compotserunafamília.

•Unitat convencional d’acció educativa (UCAE); es tracta de grups de germans o

d’infants amb necessitats especials que seran acollits per famílies amb formació i

experiènciaenmatèriad’infànciaiadolescència.

Darrerament,s’hafetmoltressòalesxarxessocialsialsmitjansdecomunicacióamb

campanyesquecerquentrobarmésfamíliesacollidores.SegonsMontserrat(2007:44)

“algunesautoritatslocalsestanpreocupadesperlapèrduad’acollidorsanyrereany”.


45

Algunesd’aquestescampanyeshanservitperdonaraconèixerl’acollidaisensibilitzar

sobre lamesuradeproteccióa la infància. “Contraméspoblacióhoconegui,menys

tabúsoporsexisteixenentornalmateiximéspersonespodenestarinteressades”.Un

exemple és l’article al diari ARA del passatmes d’abril d’aquest 2017: “Es busquen

famílies per als 80 nens de menys de 6 anys tutelats en centres. El Govern també

impulsamesuresdediscriminaciópositiva,peraconseguirquecapnenmenordesis

anysvisquienuncentreresidencial”24.

4.3.1Lesmotivacionsdelesfamíliesalienes

Elsobjectiusdel’acollimentfamiliarsóndiferentssegonslaperspectivadesdelaqual

s’analitza però sempre estan centrats en l’infant. Ser família acollidora dóna

l'oportunitatd'estimar,educaridonarseguretatauninfantquehonecessita,totfent

les funcions que temporalment no pot fer la família d'origen. Es tracta d’un acte

altruistaquepermetestimarioferiralmenorenunespaivitaloncréixer.

Caselles i Mayoral (2010) estableixen que les principals motivacions de les famílies

acollidoressón:

• Oferir a l’infant que ha de ser separat del seu entorn natural per

circumstàncies sociofamiliars diverses un nou entorn familiar el més

normalitzatpossible, senseques’estableixiuntrencamentdefinitiuamb la

famíliad’origen,jaqueespreveurecuperar-laacurtomitjàtermini.

• Oferir-li un espai familiar que li permeti desenvolupar les seves capacitats

afectivesivinculatives.Proporcionar-liunespaisegur.

• Afavorirunprocésd’identificacióidesenvolupamentpersonalapartirdela

presènciadefiguresadultes,coherentsiestables.

24 Noticia extreta del Diari digital Ara.cat escrita per Laia Vicens el 20/04/2017

www.ara.cat/societat/milions-incentivar-lacollida-dinfants-families_0_1780622090.html [Consultat el

18d’octubrede2017]


46

• Donarsuportalafamíliabiològicadavantlacrisiquehamotivatlaseparació

del’infantiqueliimpedeixfer-se’ncàrrecd’unaformaadequada.

• Utilitzarrecursosquegeneralamateixasocietatdeformasolidària.

Lesmodalitatsd’acollimentenfamíliaalienadesenvolupadesfinsaraparteixendeles

característiquescomunessegüents:

o Voluntarietatdelespersonesacollidores.

o Noexigènciadeformacióprofessionalespecífica.

o Compensació econòmica per a les despeses de manteniment de

l’infantoadolescentacollit.

o Suporttècnicalafamília.

A larestad’Europa jas’haprofessionalitzant iespecialitzanta les famíliesacollidores

pertaldemillorarifacilitarlestasquesdemantenimentisostenimentdel’acollidaen

situacionsdifícilsipoder-sefercàrrecdelaguardad’aquestsmenors:

-Alsacollidorsprofessionalitzatsoespecialitzats,se’lsdemanaqueamésdelacriança

delsinfantsiadolescentsenunàmbitfamiliarprestinunserveiprofessionalitzat.

- En general, l’experiència d’aquests països ha demostrat els resultats positius

d’aquestes modalitats d’acolliment específiques (comparant-les amb la mesura

d’acolliment en centre) en dos aspectes fonamentals; al tenir una atenció més

individualitzada es facilita unamillor adaptació delmenor al seu entorn i el cost de

l’atencióésmenorenacollidesfamiliars.

Laimportànciafonamentald’aquestamotivacióhadeserlavoluntat,tantd’ajudarals

menorsensituacionsdedesemparamentcomlad’implicar-seenelprojecteidifondre

lanecessitatd’acollir,explicarquèimplicaicomfer-ho.Caldestacarlaimportànciade

la formació i la difusió de les acollides per normalitzar-les i fomentar una

transversalitatsocialreal,comunmodelfamiliarmés.


47

SegonsAmorósetal. (2003) s’hade remarcarque l’aïllament socialquepotgenerar

l’absència de contacte o entorns estimulants pels infants els pot generar un excés

d’agressivitatimancadeconductesdecooperacióiajuda.Peraquestaraól’alternativa

deviureambunafamíliad’acollida liproporciona lapossibilitatd’establircontactes i

desenvolupar-seenunentornestimulador.

Encaraquedaunllargcamíperrecórreris’handemillorarelsprocessosiseguiments

de les acollides familiars però el futur per poder acollir a infants en situació de

desemparamentcadacopestrobamésregulatiespecialitzaticadacop,arribaamés

famíliesiesdesestigmatitzaelconcepted’acollidatemporal.

4.3.2Estilseducatiusdelsprogenitorsilesfamíliesacollidores

Elsestilseducatiuss’estableixencomamodelsoesquemespràcticsquesimplifiquen

les pautes de criança i educació paternes. No es presenten com una realitat

aprehensible i acotada sinó que es tradueixen en tendències educatives que van

conformantdiferentsmaneresdedeterminareldesenvolupamentdelsnens.Ésadir,

plantejar-noscominflueixenlesestratègieseducativesdelsparesenelsseusfills?Ien

elscasosdelesfamíliesacollidoresesdónalamateixasituació, jaquelaguardadels

infants acollits, la té la família i seran les diferents maneres d’establir els límits als

infants per assumir i resoldre els conflictes els que és en base als valors i principis

propis de cadascuna d’elles, que es determina la manera d’afrontar la criança

d’aquests. Amb els infants acollits, s’ha d’establir la premissa que poden arribar a

rebredostipologiesd’estilsparentalsmoltdiferenciatsiéslafamíliaacollidoraquité

l’encàrrec de reconèixer les necessitats de l’infant i adaptar aquest estil educatiu a

aquestespertaldefacilitar-lilespautesperferfrontalseuprocésdesocialització.

Aquestes, condicionaran lamaneradevincular-se l’infanta la resta,perònosempre

les pautes que es donen són adequades i de vegades, “l’ensenyament de pautes

inadequades i el modelatge dels pares tenen implicacions en la instauració i el

mantenimentdeconductesagressives”(Jané,Araneda,ValeroiDomènech,2000).


48

S’estableixendiferentstipologiesd’estilseducatiusparentalsqueespodenincloureen

qualsevoltipologiadefamíliasegonsBarrisiBatlle(2014)25:

• Autoritari iSever:Espotdonarnegligènciaenaquest

cas, és un dels estilsmés comuns i ambmés risc. Es

retallalallibertatis’imposalavoluntatdelsadultsper

mitjà del poder de l’autoritat, la por o la força.

S’estableixen uns nivells de control, d’exigència,

maduresamoltaltsipocacomunicacióiafecte.

• Permissiu i Sobreprotector: També és un estil

negligentperòpercontradel’autoritari,enaquestno

s’estableixenlímits,noexisteixelcontrolol’exigència

demaduresa,l’infanttéunexcésdellibertatis’educa

atravésde lapersuasió.Esmantéunelevatnivellde

comunicacióiafectecapal’infant.

• Democràtic i assertiu: És l’estil més equilibrat i

convenient.S’escoltaa l’infant i s’arribaaconsensos.

S’estableixenlímitspermitjàdelaresponsabilitzaciói

lacooperaciódelpropimenoriesmostrenaltsnivells

d’afecteireforçpositiudelcomportamentdelnen/a.

Enaquestesdiferentstipologiestrobemques’estableixenenbasealsquatrepilarsde

lafuncióeducativa(BarudyiDantagnan,2009):

• Afecte: s’ha demesurar i establir de forma que no es caigui en una

“intoxicació afectiva”quepot suposarunexcés i generar sentiments

de poder i perfecció equivocats que comportaran un baix nivell de

tolerància a la frustració i a la decisiódels desitjos.D’altrabanda, la

25Article“EstilsEducatius”Barris,J.iBatlle,S.(2014)Extretdelarevista“HeiaPsicologia”.


49

mancad’aquestafectepotgenerarinseguretatiqueelmenoresvalori

asímateixdemaneranegativa,generant-lid’igualmanerafrustració.

• Comunicació:Existeixlanecessitatdeserescoltats;elfetdenoser-ho

osentir-seamenaçatsoqueespuguiutilitzarenlasevacontraelque

expressen, pot generar pors i provocar que no vulguin opinar ni

compartir allò que pensen o senten per no sentir-se jutjats. És

importantestablirunaestructurajeràrquicad’adult-infantqueofereixi

a l’infant seguretat i alhora plantejar-se i madurar en allò que

comunica,hadepercebreaquestaconfiança.

• Exigènciademaduració:Laporperpartdelsparespermissiusaperdre

elvinclequehancreatambels infantspotprovocarquenoexigeixin

als fills que madurin i aquesta manca d’estimulació provocar

incapacitats alhora d’acceptar situacions o generar regressions. En

canvi, la necessitat de jugar rols d’adults essent nens i fer complir

límitsexageratsoprovocarunamanipulacióefectivasuposaunreforç

negatiu als nens que mai arriben als objectius establerts o que es

distancienengranmesuradelsinfantsdelasevaedat.

• Control:lamancadecontrolgeneraunadependènciaexcessivamútua

entrepares i fills.Solenserpresentsconductesdeporso fòbies,així

comansietatperseparacióiunamancad’autonomiaideseguretaten

el nen. Així doncs el nen no adquireix les competències i habilitats

necessàries per a poder resoldre conflictes i per a relacionar-se

socialment. En canvi, l’abús de control genera que disminueixi la

creativitat i la capacitat de resolució de problemes. A més, poden

adquirirpatronsdeconductaonvulgui imposarel seucriterideixant

debandalacooperacióieltreballenequip.


50

Iquinestileducatius’had’usar?Ésevidentqueentrenen jocmolts factorsaixícom

tambésemblamésadientl’assertiu.Desdel’ambient,finsl’edatdelneno,finsitot,el

gènere. Sense oblidar-nos, per tant, de la conducta (Toribio i Sasot, 2014)26. En

definitiva,lesfamílieshand’usarl’estileducatiuonméscòmodessesentinpertalde

serconstantsicoherents.Alhoraelpaperdelseducadorssocialsitècnicsd’acollidesés

rellevant per tal d’establir pautes i donar suport a les famílies acollidores que han

d’entendre els condicionants, necessitats i característiques de l’infant que estan

acollintiaixípodervalorarlesconseqüènciesdelessevesaccions.

En conclusió, els factors que afavoreixen un estil educatiu potenciador i

d’empoderament cap a l’infant és poder establir uns límits clars i coherents, unes

normes de conducta adequades i unamoral educativa i ètica que permeti a l’infant

generarunesestructuresmentalsideconductaquel’afavoreixinenelseucreixement

ilasevacapacitatdesocialització.

4.3.3Laimportànciadelvincleafectiualainfància

Considero que hem de prestar molt atenció al vincle afectiu durant la infància o

“l’apego”.Ésunaspectemoltrellevantenaquestaetapaivacanviantambelpasdel

tempsamesuraqueavançaelciclevitaldecadanen.

L’apegoovincleafectiul’entenemsegonsBarudy(2009)com“elvincleques’estableix

entre el nen i els seus progenitors a través d’un procés relacional que pel nen es

primeramentsensorial (durant lavida intrauterina),peròqueacabatdeproduir-seel

naixement, ràpidament s’impregna segons la reacció afectiva de l’adult que pot ser

positivaonegativasegonselscontextsilesexperiènciesdevida(sobretotinfantils)de

lamareisecundàriamentdelpare.L’apegoéselqueprodueixelsllaçosinvisiblesque

26Toribio, C. i Sasot, j. article “Estils parentals” (2014) Extret delDiari Ara digital, apartat “criatures”.

https://criatures.ara.cat/blogs/canvia-el-xip/Estils-parentals_6_1267133287.html


51

creen les vivències de familiaritat, caracteritzada aquesta pels sentiments de

pertinençad’unsistemafamiliardeterminat.”

Pertald’evitaroreduirlesconseqüènciesqueespoderdonardeldesemparamentiles

conductes de maltractament o negligència cap als infants, considero que valorar

l’afeccióil’apegoésbàsicperentendrelesimplicacionsemocionalsievolutivesquees

desprenend’aquestvincleenelcontextdelesacollidesinfantilstantenparentalitats

biològiques,acollidoresodelsreferentssocialsquetreballenambelsinfants.

BarudyiDantagnan(2009)mantenenqueesdonentipusdeparentalitats,labiològicai

lasocial.Enaquestaúltimatrobemcasosdepersonesquesenseserparesbiològicsi

nohaverengendrataquests infants,hanpogutadquirir lescompetènciesnecessàries

perexercirunaparentalitatsocialresponsableihanpogutdesenvoluparcorrectament

lasevatasca,promoventeldesenvolupamentpositiudelsinfants.L’Afeccióoapegoes

creaperduesbandes:l’evolutivapròpiadelneniladel’adultacollidor.

Aquestavinculaciópositivaesbasaenlainteraccióentrel’adultielmenor,esrepcom

unavaloraciópersonaliaugmental’autoestimadelmenor.Escreaenbaseal’emoció


52

compartida,alacreaciódebonsrecords,laconscienciaciódequeexisteixunarelació

ferma i conductes positives per part de les dues bandes que fomentaranunamajor

adaptacióicapacitatpermillorarlaresiliènciadelsinfants,entesacomlacapacitatde

superar les conseqüències d’experiències difícils o traumàtiques, per a seguir

desenvolupant-seadequadament(BarudyiDantagnan,2009).

En canvi, si existeix una afecció o apego negatiu, el menor es pot arribar a sentir

rebutjat,amenaçat i incapaçdeconfiardenou,generant-li aïllament imésporsque

dificultaranelseudesenvolupament.

Existeixenmoltsautorsqueparlendediferentstipusdecausesiconseqüènciessobre

els trastornsde l’apego.Però seguintamb la líniadelprincipaldelsautors treballats

fins ara, Barudy i Dantagnan (2009), en el llibre “Los Buenos tratos a la infancia:

Parentalidad, apego y resiliencia”, recullen diferents autors que defineixen els

principalstipusdel“Trastorndel’apego”:

L’apego desorganitzat- controlador: Es dóna en l’etapa preescolar i escolar. Cerca

mantenirl’accésalesfiguresd’afeccióoapego.

• Apego desorganitzat agressiu o punitiu: els infants no poden

respondrealesnegligènciesquepateixenperquilesrebenpelquè,la

intensitatdeporamblaqueviuenelshiprovocaconductesviolentes

capaellsmateixosi/ocapalsdemés.

• Apegodesorganitzatcuidadorcompulsiuoinversióderols:elsmenors

assumeixenelsrolsdelsseuscuidadorspersatisfer-los ipersentir-se

uncontroldinsdelasituaciófamiliar

• Apego desorganitzat complaent compulsiu: necessitat exagerada de

complaurealsseuscuidadors,inclússacrificantlespròpiesnecessitats

afectives.


53

L’apegodesorganitzat–“despegat”:nosentenl’afeccióol’apegocomquelcomseguri

deconfiançapelquenohitrobenrespositiuenquantainteraccionarorelacionar-se

ambelsdemés.

• Apegodesorganitzat,despegat,indiscriminatiinhibit:solenserinfants

passius, molt vigilats pels adults referents, poc afectuosos i que

recelendelesrelacionsamblaresta.

• Apego indiscriminat i desinhibit: no compten amb un criteri selectiu

cap als desconeguts. Cerquen a l’adult de manera funcional i

necessiten controlar les situacions sempre. Es troben segurs amb

pautesilímitsclars.

Aquest trastorn pot agreujar-se a l’etapa de l’adolescència quan els canvis i les

vulnerabilitats afloren i “peten” la majoria dels acolliments que no han treballat

prèviament aquests trastorns d’afecció amb els professionals psicosocials. Es poden

arribar a percebre a si mateixos com a perillosos o dolents, tenen relacions

interpersonals extremes; o bé són curtes i superficials o, per contra, duradores i

destructives.Solserunaetapaagressivaidependent.

Peraquestmotiu,esconsidera fonamentalel treball tècnic iprofessionalitzatal llarg

de l’acolliment, per evitar situacions límit i enfortir les seguretats de l’infant,

potenciantlaparentalitatpositivail’acompanyamentdesd’unaperspectivamúltiplei

interdisciplinària.“Totelquefemperal’infantnohofemperalmomentpresent,sinó

peratotalavida”RudolfSteiner.

4.4L’Educadorsocialenelprocésdel’acolliment

Es defineix l’educació social com un “Dret a la ciutadania que es concreta en el

reconeixementaunaprofessiócaràcterpedagògic,generadoradecontextoseducatius


54

i accions mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de

l’educador social i que possibilita: la incorporació del subjecte de l’educació a la

diversitatdelesxarxessocials[...]peldesenvolupamentdelasociabilitatilacirculació

social, i la promoció cultural i social, [...] com obertura a noves possibilitats de

l’adquisiciódebénsculturals,ques’ampliïnlesperspectiveseducatives,laborals,d’ocii

participaciósocial”.(ASEDES,2001)

La figura de l’educador social ha estat una inclusió gradual en els diferents equips

d’intervencióinfantilsocioeducativai,concretament,almóndelsacollimentsfamiliars.

La joventutde laprofessióprovocadosescenaris: compta ambmésmodernitat i és

més avantguardista en el seu enfoc i tècnica, i alhora, també segueix treballant per

justificaridiferenciarlasevatascad’altresprofessionsrelacionadesenelcampsocial.

Lamirada de l’educador social, commantenen els professionals entrevistats al llarg

d’aquesta recerca, aporta proximitat i empatia, facilitant així valorar aspectes que

d’altres professionals relacionat amb l’àmbit no aporten de lamateixamanera, sinó

desd’altresperspectives.

4.4.1Lafuncióeducativailessevescompetències

La finalitat educativa és acompanyar durant el procés de l’acolliment a la família

acollidoraper facilitar-los eines, recursos i suportprofessionalitzat amb l’objectiude

vetllarpelbenestarde l’infantduentatermecorrectament lasevatascadeguarda i

custòdia. Es basa en empoderar i generar empatia amb la família i enfortir el vincle

ambl’infant,comareferentdel’acolliment.ComdiuPlanella(2012:52)“apropar-nosa

l'experiència de l'acció, la de cada un, la de qualsevol, la qual no pot fer-se sinó

apassionadament i enmig de la perplexitat”.Quanparlemde recursos i suport a les

famíliesensreferimasaberafrontarsituacions,posarlímitsipodertreballardesdela

resilièncianousconceptesisituacions.


55

Elseducadorssocialshand’entendrelesdiferentsrealitatsqueportenelsinfantsales

seves“motxilles”.Entendreelsprocessosd’actuacióques’handetreballarperafavorir

elcreixementiempoderamentdel’infantdelesduesfamíliesimplicadesicol·laborar

enequipiamblaxarxaderecursosperobtenirlamajorperspectivadelcasioferirles

millorsopcionsal’infant.Aquestésunaspecteclauperquèl’acollimentfuncioni;estar

encontacteperiòdicamblarestaderecursosientorndelmenor,donatqueofereixal

professionalnovesmiradesquesónmésconstantscom;escoles,salut, lleure,suport

psicopedagògic,entred’altres.

Eltreballamblesfamílieséscomplexicomptaambmúltiplesvariantsquesuposaque

l’educador ha de dissenyar diferents estratègies i aspectes educatius que fomentin

bases irecursosper larealitatdiàriaen laquetreballen lesfamílies.ElsautorsF.del

Valle et al. (2008:173) fan palesa de la importància d’un sistema complert de

monitoratge a les famílies, per part de les diferents administracions, per poder

extreure conclusions sobre els sistemes de seguiments donats i els que caldria

instaurar, fent recalcament en la necessitat de crear un sistema flexible que porti a

terme “avaluacions continuades, a vegades formatives, altres sumatòries, a vegades

internes,altresexternes”.D’altrabanda,s’hadetenirpresentelprocésqueviuentots

elsagentsimplicatsal llargdel’acollimentielscanvisqueesdonen,percomprendre

que en segons quines situacions es pot percebre el seguiment i el suport del tècnic

comuncontrolirevertiraquestarealitat,enmoltesocasionséscomplex.

Entre lesmoltes funcions i tasquesqueportaaterme l’educadorsocialcomatècnic

d’acollides infantilsenfamíliaaliena,unseguimentmoltrellevant ibastantrecentés

l’informede“laveudelnen”;enelcasdel’acompanyamentesdirigeixirepresentael

quel’altrevoldirperpossibilitaral’infant,elsseussentiments,emocionsiporsiala

sevasituacióperò,comdiuTomazTadeudaSilva(2001:33)s’had’escoltardemanera

activa perquè “qui parla per l’altre controla les formes de parlar d’aquest” i en el

vincle, no es parla per ell, s’ensenya amb la cultura i les emocions perquè el propi

menorgeneriopinionsiparaulesiextregui lessevesconclusions,passielsseusdolsi


56

treballilaresiliència.Laparticipacióactivasuposaunelementdeconnexiódonatque

sempre,totilesvoluntatsivinculacionsqueelprofessionalimpliqui,ésl’acompanyat

quihoportaaterme,jaqueelseducadors“nopodenrecórrerelcamíperningú,poden

recorre’l amb algú però no en el seu lloc. [...] no poden anticipar la decisió, la

necessitat,laparauladel’altre”(Planella,2012:94-95).Entotselscasos,elprocésque

esdónaambelvinclei l’acompanyaments’hadeconstruir inovedonat,pertantes

generaunafunciófiliadoraambelsocial(Tizio,2013).

L’Educaciósocialhadeserunaprofessiógeneradoradecontextoseducatiusiaccions

mediadores i formatives. El professional han de partir del convenciment i la

responsabilitat que la seva tasca professional és acompanyar a l’infant i la família

acollidoraalaresoluciódelessevesnecessitatsoproblemes.Lessevesaccionssocials

ieducativeshandeprocurarsempreunaaproximaciódirectaamb lespersonesamb

les quals treballen, i afavorir-hi els processos educatius que els permetin un

creixementpersonalpositiuiunaintegraciócríticaalacomunitatalaqualpertanyen.

Lesprincipals competènciesamb lesquehadecomptar l’Educador social segonsels

DocumentsprofessionalitzadorsASEDES(2007)són:

o L’habilitatde sentir una curaespecial i compromísper la feinaque

porta a terme. Ser empàtic, dotar de suport i ser sensible a les

necessitatsidemandesdel’infantilesfamíliesacollidores.

o Conèixer el seu rol, el sistema i els passos i pautes a seguir en

l’estructura.

o Capacitat per resoldre problemes i prendre decisions de manera

creativairàpida.Sabermediarensituacionsderisciconflicte.

o Reflexivitat i autocrítica entorn del propi treball i les seves

implicacions.

o Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica

professional.


57

o Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes

socioeducatiuspermillorarlapràcticaprofessional.

o Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el

desenvolupamentd’accionssocioeducatives.

o Dissenydeplans,programesiactivitatsd’intervenciósocioeducativa

endiferents contextos. I l’aplicaciódemetodologiesespecífiquesde

l’acciósocioeducativa.

o Estarenconstantformacióireciclatgeperpoderadaptar-seanoves

situacionsiproblemàtiques.

4.4.2Seguimenttècnicdurantprocésd’acolliment

Crec que és molt rellevant la importància de l’aspecte professional dels educadors

socials en el seguiment dels casos, comestableix el Síndic deGreuges (2013:16) “el

suportalesfamíliesipersonesacollidoreshaestatprovatendiversosestudiscomun

puntclaude l’èxitdelsacolliments” i,per tant,ésnecessari reflexionarsobreaquest

procés i tractar de situar la transcendència del paper dels educadors socials com a

agents claus d’aquest sistema de protecció a la infància i l’adolescència. En aquest

seguiment,eltreballenequipésunaspecteclaui imprescindibleenunasituaciótan

delicada com un acolliment en el que intervenen moltes persones alhora, i és

necessàriaunacomunicaciófluidapertalquetotevolucioniadequadament(Amorós,

2003).

Les tasquesqueportena termeelseducadors socialsal llargdelprocés sónmoltes;

informesdeseguimentsemestralsamblesfamíliesi l’informede“laveudelnen”on

es treballen lesemocions i vulnerabilitatsdels infantspermitjàdedinàmiques i jocs

adaptats a la seva edat, visites al domicili dels acollidors, seguiment amb tots els

agentspsicosocials involucratsambels infantsperpoder ferunseguimentcomplert,

tant presencials amb reunions com telefònic, per correu, etc., acompanyament als

infants a les trobades amb les famílies d’origen, tramitacions de documentació,


58

permisos,reunionsambInstitucionsil’AdministracióPública,plansd’acoblamentdels

casosideretorns’his’escau,tramitacionsdepermisosidocumentació,entred’altres.

Al llarg del procés, tant en el vincle com en l’acompanyament, existeix un

reconeixement a l’altre. Es traça una relació simètrica on l’agent educatiu ofereix

suport,ilafamíliaacollidora,compromís,perarribaraunobjectiuplegats,“unprocés

conjunt de construcció de coneixement al voltant de les activitats proposades”

(Planella,2012:198).Estreballadesdelaproximitat,atravésdeljoc,delaigualtat,de

lamotivacióidel’experiènciaperidentificar-seitrobarpuntsd’encontre

4.4.3Tascapedagògicadel’Educadorsocial

“Loqueserequiereestomarcontodaseriedadestosacogimientos,desdeeliniciocon

unabuenaselecciónyformación,tambiénconunseguimientocercanoyfrecuente,y

lomasimportante,desplegandolosnecesariosapoyoseconómicosytécnicosparaque

éstasfamiliassesientanconfuerzasyrecursos”DelValle,etal.(2009:40).

La formació de les famílies acollidores és una acció educativa de sensibilització,

d’aprenentatge, d’entrenament i les pràctiques dels acollidores en l’educació dels

infants acollits. L’adquisició de competències parentals és una tasca complexa però

fonamental per a la preservació de l’espècie humana. Segons Barudy i Dantagnan

(2009), éselresultatdeprocessoscomplexosenelsquals intervenenis’hibarregen

diferentsaspectes:

- Lespossibilitatspersonalsinnatesmarcadesperfactorshereditaris.

- Els processos d’aprenentatge, els quals estan influenciats pels

moments,històrics,elscontextssocialsilacultura.

- Lesexperiènciesdebontracteomaltractequeelsfuturspareshan

conegut en les seves històries personals, sobretot en la infància i en

l’adolescència.


59

Segons Sallés i Ger (2012:29) les funcions han de transmetre els educadors cap als

acollidors són: la parental de protecció, l’afectiva, la d’estimulació i l’educativa. Els

aspectes a transmetre i mantenir per una parentalitat competent segons Barudy i

Dantagnan (2009) són: les nutritives, cures, afectes i estimulació, la protecció, la

socialització, les necessitats educatives i la resiliència. L’Educador té l’encàrrec de

vetllarperquèaquestespremissess’acompleixiniqueelsacollidorscontribueixinala

formaciópositivadel’autoconcepteil’autoestimapositivadel’infant.

L’aportaciódeconeixement, cultura,valors imotivacióperpartde l’educador tanta

l’infant coma les famílies acollidores, ha de ser progressiu i adaptat a la realitat de

cadamomentperòsempreconstant.

Les intervencions s’han de basar en accions destinades a (Barudy, 2009; Cyrulnik,

2002):

• Oferir vincles afectius segurs, fiables i amb continuïtat com amínim

ambunadultsignificatiu,preferentmentdelseuentornfamiliar.

• Facilitar processos relacionals que permetin dotar de significat les

experiències.

• Proporcionarrecolzamentsocial.

• Facilitar la participació dels infants, joves, pares i/o professionals en

xarxes i dinàmiques socials destinades a obtenir una millora en la

distribució de la riquesa, a obtenir més justícia i assegurar els bons

tractesil’eradicaciódelaviolènciaenlesrelacionshumanes,etc.

• Promoureiparticipardeprocessoseducatiusquepotenciïnelrespecte

delsdretsdetoteslespersones,especialmentdelainfància,aixícom

elrespecteperlanaturalesa.

• Participar en activitats amb continguts relacionats amb valors, que

permetinuncompromíssocial,etc.

• Afavorirlesexperiènciesquepromoguinl’alegriail’humor

• Afavorireldesenvolupamentdelacreativitatil’art.


60

Per tant, la resiliència és un concepte que apareix amb força en el camp de la

intervenciópsicoeducativaenfamíliesambriscd’exclusiósocialoambinfantsquehan

viscut situacions d’adversitat. No menys important és destacar la necessitat de

fomentar la resiliència en l’entorn familiar, ja que permet als menors superar

situacionsd’adversitatqueespuguindonar.

Elsprogramesd’educaciófamiliarsónundelsrecolzamentsquepodensatisferaquesta

necessitatformativa.Però,quèentenemperformaciód’acollidors?Laformacióésuna

acció educativa de sensibilització, d’aprenentatge, d’entrenament i/o de clarificació

delsvalors, lesactituds, transmissió,desenvolupament ipromocióde lacultura, i les

pràctiques dels guardadors en l’educació dels seus fills (Martín,Márquez i Rodrigo,

2009).

Elsprogramesiactivitatsrealitzadesambacollidorscomlesformacions,seguimentso

entrevistes pretenen facilitar que les famílies o altres adults amb responsabilitats

educativesfamiliars,adquireixinestratègiespersonals,emocionalsieducativesqueels

permet implicar-se de forma eficaç en la construcció d’una dinàmica de convivència

familiarpositivaieneldesenvolupamentdemodelsparentalsadequatspelsinfantsi

joves. Amb això s’espera que les famílies puguin prevenir i afrontar de forma

constructiva problemes i conflictes familiars que podrien arribar a produir efectes

negatiuseneldesenvolupamentpersonaldelsseusmembres,tantenelsinfantscom

enelsadults.

L’organitzaciódelsdelesformacions,laconfiguraciódelsobjectius,elscontinguts,els

mètodes i elsprocedimentsd’avaluació,hepogut veurequevariendepenentde les

necessitats dels participants, les característiques del context des del que parteix la

intervenció, els enfocaments teòrics que emmarquen els programes i els models

d’intervencióadoptatsper referentdelcas i l’equip tècnic.Avaluar lescompetències

parentals és un procés complex i sovint manquen instruments psicomètrics que


61

permetinferunavaloracióobjectiva(SallésiGer;2012:43)pertant,crecquel’escolta

activai l’observaciósónaltrestretscaracterísticsperpoderferunseguimentacurati

traslladarconeixementisuportalesfamíliesacollidores.

5.Anàlisiidiscussiódelresultatsobtinguts:Propostesdemillora

5.1Capacitatdeferfront:Lafiguradel’educadorsocial

Pertotselsmotiusesmentatsanteriormentl’educadorsocialcomptaambunamirada

diferentalarestadeprofessionalsdel’àmbit,queveualapersonademaneraholística

i permet acompanyar-lo tenint en compte totes les seves realitats. Especialment es

dónaimportànciaala“especialització”d’aquestsprofessionals.Hepogutextreurede

larecercaquelarealitatsocialrequereixquecadacopmés,elseducadorssocials,igual

que professionals d’altres àmbits, s’especialitzin i comptin ambun bagatge personal

d’experiènciaqueelspermeti comptaramb recursospràcticsperpoderacompanyar

alsinfantsialesfamíliesacollidores.

“[...]Crecqueelroldel’educador,almenysenelnostreequipveiem

que,sielseducadorsvenendecentres,tenenunamiradamésglobal

delnen.Ipodendonarpautesalesfamílies...totiquetambét’hipots

trobar amb d’altres professionals que també tenen aquesta mirada,

peròjocrecqueelroldel’educadorenacolliments,siésuneducador

quevede l’àmbitde la infància,potdonarpautesa les famíliesmés

concretes i pot entendre la globalitat d’aquest nen”. (Extret

d’entrevistaatècnicad’acollides.Annexpàgina92)

Heobservatquelescapacitatsconcretesamblesquecomptel’educadorsocialsónles

d’estarpresentamblafamília,l’infantiferdereferent,peròsobretot,d’acompanyant

demanera propera, que coneix el cas a fons i que està disponible per solucionar o

donarsuportsise’lnecessita.Elplantejamentés,comveuenlesfamíliesalseducadors

socialstècnicsenacollides?


62

“No la tinc coma referentdel sistema,potser sí quehoés, peròés

alguna cosa més que referent del sistema per mi. El referent del

sistemanoeltenssempreamà,hasdedemanardiaihora,iaellano,

sinopotparlarambtuperquèestàenunareunió,ettrucaméstard.

No és el metge de capçalera. És una persona propera nostra que

sempre és la primera persona que trobes i tampoc he hagut d’anar

mésenllà.Nohetingutnecessitatd’anarmésenllà.Semprehemanat

béjuntes”.(Extretd’entrevistaaMareacollidora.Annexpàgina95)

Segons he percebut, generar aquest vincle de confiança és el més complex pels

professionals,perquèelnivelld’exigènciade les famíliesésaltperportara terme la

sevacomesa ihandeserelsprofessionalssocialselsqueensenyin i transmetincom

ser“capaçosdedonarsuportafectiualsinfants,transmetent-losqueelssuccessosde

la vida són part d’un procés continu on existeixen pertorbacions i consolidacions”

(Barudy,2009).Peraquestmotiuelspropisprofessionalsreconeixen:

“Crecquesónmoltimportantslesentrevistesamblafamília,teniruna

bona comunicació, sintonia. Crear un vincle de confiança per poder

anartreballantelsaspectesquetuvalorescomamésnecessaris,que

vasdetectant, i sobretottenirmoltcontacteamb la família,crecque

això és clau.Que no sigui només un seguiment protocol·lari sinó un

contactereal iunseguimentreal.Tambépodertrobar-teambelnen

[...].”(Extretd’entrevistaatècnicad’acollidesB.Annexpàgina90)

Es fa palesa que ésmolt necessari fer una feina preventiva, per poder evitar que la

situaciósiguiirreversibleiconscienciaralesfamíliesacollidoresquequantotvabé,és

quans’handetenirpresentslesindicacionsiseguimentsdelstècnics.

“Hi ha famílies que ho veuen com un seguiment protocol·lari,


63

administratiu...nohorebutgenperquèsabenqueéselquetocaperò

hoveuencomuntràmit.Ques’hadeferperquèlaDGAIAaixíhodicta,

aixíquehointerpretencomuncontrol...hoveuenaixí,oalmenysés

bastant habitual.”(Extret d’entrevista a tècnica d’acollides B. Annex

pàgina92)

Un altre aspecte propi dels educadors socials és la referència pel menor. En tot el

procés d’acolliment, qui l’ha tranquil·litzat i qui la pogut preveure de possibles

escenarispersituar-loipodertreballarsobreelscanvisqueespodenarribaradonar,i

alhoratambé,aquestprofessionalacostumaaserelreferentmésestableambelque

ha conviscut l’infant. És la persona que el va acompanyar al centre o de la família

d’urgència,livapresentarlafamíliaalaqueaniriaacollit,livaexplicarelprocés,elsva

presentar,coneixtambéalasevafamíliabiològicail’acompanyaalesvisitesitrobades

ambells,coneixlasevaescola,psicòleg,espaidelleure...etc.

Es vol remarcar la importància de l’aspecte professional, com estableix el Síndic

(2013:17) “el suport a les famílies i persones acollidoreshaestatprovat endiversos

estudiscomunpuntclaudel’èxitdelsacolliments”i,pertant,ésnecessarireflexionar

sobre aquest procés i tractar de situar la transcendència del paper dels educadors

socialscomaagentsclausd’aquestsistemadeproteccióalainfànciail’adolescència.

Proporcionaseguretatiestabilitatalsmenorsacollits,dosaspectesmoltnecessarisper

aells.

En les situacionsqueesdonenen lapràcticaeducativam’hasemblatmotivador iés

inspirador el veure a professionals amb experiència portar a terme la seva tasca

professional des de la responsabilitat de transmetre, desenvolupar i promocionar la

cultura demanera naturalitzada. “El acto intencional de educar incluye una posición

hacialaresponsabilidaddetransmitirquesobrepasa,concreces,lapropiaaccióndela

transmisión”(SáezCarreras,2011:157).


64

5.1.1Funcionalitatiseguimentstècnics:Dificultatsenelprocés.

El bon tracte és la capacitat dels acollidors per respondre correctament a les

necessitats infantils de cura, protecció, educació, respecte, empatia i vinculació que

permetenasseguraralsinfantsundesenvolupamentequilibratatotselsnivells.

Crecque calpotenciar i treballar el coneixementdel recursperquèelsprofessionals

socialspuguinportara terme la seva tascaamb lesgarantiesdeque la tasca téuna

finalitatcomunitàriaiarribaatothom.“Loqueserequiereestomarcontodaseriedad

estosacogimientos,desdeelinicioconunabuenaselecciónyformación,tambiéncon

unseguimientocercanoyfrecuente,ylomásimportante,desplegandolosnecesarios

apoyos económicos y técnicos para que éstas familias se sientan con fuerzas y

recursos.”ElValleetal.(2009:40)

Amidaqueheanat realitzant l’observaciódels seguiments tècnics consideroquees

basensobretoten:

• La preservació de l’infant en relació amb la seva situació familiar:

fomentant l’acceptació de la seva situació, treballant la resiliència i

eximint almenor de culpabilitat o responsabilitat per la realitat que

viu.Situantatotselsagentsqueintervenenenelseuacompanyament

ifomentantunabonarelacióamblasevafamíliad’origen.

• Preservar el recurs d’acolliment i el sistema de protecció: donant

missatges que reforcin la seva pròpia figura per tranquil·litzar al

menor.Explicant lesvisites,els seguiments, lesentrevistes i totes les

tasquesqueesportenatermeenrelacióal’infant.Tambécooperant

ambtotalaxarxaqueenvoltaelcas.

• Acceptar la responsabilitat de l’adult: prendre consciència dels fets,

acceptar i comprendre les conseqüències que les han originat i

capacitar als acollidors en les seves limitacions parentals per tal


65

d’assumirunbonrolisituar-seenl’acolliment.

• Preservarelbenestaremocionaldelnen: treballantambell lesseves

característiques i el moment evolutiu que estigui vivint. Poder

mantenir una relació afectiva adequada que li permetimodificar les

impulsivitatsielsqüestionamentpermanifestacionsdedisponibilitati

competènciesd’empatia.

Malgrat les realitats viscudes i la capacitat amb laque compte tècnicsd’acollida, en

moltes ocasions, sorgeixen les ja mencionades “dificultats en el procés” que venen

donadesperunseguitdeqüestionsqueconsideroquesónd’especialrellevànciaique

s’hande tenir en compteperpodermillorar les acollides infantils en família aliena i

fomentarqueaquestprojectearribiamésinfantsifamílies.

Totilesformacionsprèviesalavalidaciódelesfamíliesacollidorespersituar-lesenel

procés i entendre el circuit i les realitats que es trobaran, les recomanacions dels

tècnicssón lesderebrealtresformacionsperiòdiquesperentendreaspectesclauen

l’acolliment i comprenen que, la realitat, en moltes ocasions, és més dura del que

s’esperen.

“L’Acoblamentnostre,pernosaltressituar-nos,situar-loambell,vaser

complicat. Va ser difícil adaptar-se a la nova vida i a un nen “ja fet”

amb una motxilla a sobre que porta que tu desconeixes... o que al

menysnohoconeixestot.Sabemqueésunacosaquehadeseraixí

peròrealmentésunacosaquelegalmentestàmoltestipulatperòque

tensmoltpoca informació...Etdiuendadesmolt concretes: “La seva

mare, tal, pare desconegut, tal...” però no tens una visió molt

complertadelnen.”[...]“Vasercomplicat...Recordo,perexemple,el

concepte“meu”.Quantulidonavesunajoguinapensava“ambquiho

comparteixo?”ilideiesqueeranomésperellivaarribarunmoment

queeramolt,moltpossessiuiambnosaltrestambé.Vasercomplicat


66

peròméspernosaltresemocionalmentperquèvampassardeserdues

personesquefèiemunavida,idesobte,unshoraris,unnen...Eltema

de l’acollida el vam interioritzar-homolt bé però el quemés ens va

costarvaserelcanvidevida.”(Extretd’entrevistaalpareacollidorJ.

Annexpàgina84).

És important que els professionals socioeducatius puguin orientar i explicar als

acollidors els motius que originen que es prenguin les decisions que es prenen en

algunesocasions,iqueno“treballinacegues”,aixícomgenerarconfiançadonatque,

durantlesentrevisteslesfamílieshandeixatpalesaque“nocomptenambtotalafoto”

iconsiderenquese’lshad’orientar:

“[...]Joagafounnenquenoséelsproblemesqueténiquehaviscut...

imagina’tsiésimportant!recordoquanvaiganaralmetgeambelJ.al

principi,ésunaxorrada,peròemdeia“Lehanoperadoalgunavez?”i

jo contestava “no lo sé”... “lo amamanto sumadre?”... “no lo sé”...

“fue a la guardería?”... “no lo sé”... Jo no sabia resi penso que se

m’hauria d’haver explicat. I les fotos famolt poc que les tenim, dos

mesos o tres de la família del J. I el llibre que té a l’habitació li van

donaralcentre,quanvamarxar.Clar,joambelJ.porto5anysinosé

gaire de la seva vida anterior. No sé si cal... però treballo a cegues.

(Extretd’entrevistaamareacollidoraD.Annexpàgina101)

Consideroques’handepodertreballarleslimitacionsamblesfamíliesacollidoresila

resiliènciaper fer fronta les realitatsqueesdonenal llargde l’acolliment treballant

conjuntamentambl’equipilarestad’agentssocioeducatius.

“[...] Després fem coordinacions amb escoles, amb psicòlegs,

entrevistesambelsacollidorsperquètambéésveritatquedevegades

necessitesseureambelsacollidorsperpodersituar-losperquèsurten


67

moltes coses i necessiten molt acompanyament, és un

acompanyament tantper la famíliaacollidora compelnano”. (Extret

d’entrevistaatècnicad’acollidesB.Annexpàgina101)

Enlamajoriaocasionssorgeixunadualitatemocionalqueprovocaconfrontacionsdins

del propi nen i que s’han de treballar però, com han anat valorant els diferents

educadors entrevistats al llarg de la recerca, no sempre és viable acabar amb el

conflictedelleialtatquepateixen.

Aquest es dóna quan un nen o una nena se sent entre desitjos i expectatives

contradictòriesentreelsseusadultsdereferència,normalmentambelsseuspares, i

afectenlasevaestabilitatemocionalfent-lisentirquesiesposadelcostatd'un,l'altre

potsentirqueeltraeixiviceversa.Aquestconflictes'originamoltesvegadesquanels

adults transmeten al mateix nen o nena peticions o expectatives diferents i sovint

contraposades,assenyalantquesiesfacasaunsetraeixl’altreiviceversa.Peròtambé

esprodueixsovintdavantsituacionsenquèelsadults,encaranoexplicitantmissatges

inadequats, tampoc ajuden a gestionar les pors, ambivalències i sentiments que els

nensviuenensituacionsdeconflicteentreelsseusparesoentrelessevesfiguresde

referència.

Durant aquest camí, sol ser molt habitual i pràcticament inevitable que sorgeixin

comparacionsentrelesduesfamíliesiqueelsmateixosmenors,queengeneralveuen

millorada la seva situació, tinguindubtes sobrequina famíliavolenmés.Aixímateix,

moltes famílies biològiques pensen i tenen por de que els seus fills prefereixin a la

famíliad'acollidaquealasevapròpiafamília.Quanaixòsucceeix,intenten,demanera

inadequada,queelsseusfillselsvulguinmésaellsielshiprometinlleialtatalaseva

famíliad’origen.

Enalgunscasostambésucceeixquelapròpiafamíliaacollidorapottenirunsentiment

d'apropiaciódelmenoracollit fetquedificulta ientorpeixelmantenimentdelvincle


68

amb la família biològica. A aquest tipus de casos els professionals es refereixen de

maneracomúcom"adopcionsencobertes"jaqueeldesigrealdelafamíliaacollidora

éseld'adoptarunnenounanena.

Enaquestpunt,jasiguipelssentimentsdelsmateixosnensoperlesmaniobresdeles

dues famílies, sorgeixenmolts conflictes de lleialtats. Perquè lamesura d'acolliment

sigui encertadahad'haverunequilibri entre les tresparts afectades (menor, família

biològica i família acollidora) i s’ha de treballar sempre amb el suport dels

professionals i amb el seguiment d’altres agents especialitzats com psicòlegs o

terapeutes.

CommantéRico(2001)alseuestudi27d’utilitzaciódetècnicanarrativesperabordar,

ambelsmenors,elsconflictesdelleialtats:“[...]Quanelriscésalt i lesduesfamílies

estanposantimpedimentsperquè,tantlesvisitescoml'acolliment,siguinpositiusper

almenor, el treball del professional ésmoltmés exhaustiu i complicat. Elmenor es

trobaalmigd'unaguerraentredues famílies,elque liprodueixmoltmalestar ipot

provocarquedesenvolupi unapatologia. El treball del professional en aquest cas és

moltcomplicatienmoltesocasionsesprodueixuncessamentdel'acolliment,havent

de passar elmenor a un centre d'acolliment residencial i patint una vegadamés un

abandonament,ambelconseqüentdanyemocional”.

Aquestasituaciótambécreafantasmesalesfamíliesqueprojectenenl’altrelesseves

inseguretatsienunsentimentd’engany,creientqueésenbeneficidelnen,traslladen

a aquest les sevespors provocant accentuar aquestadualitat i conflicte.Un aspecte

comú en el que coincideixen els educadors socials com a base perquè aquestes

situacionsnoesdoninoesredueixinés:

27Rico, A. (2001) “Utilización de técnicas narrativas para abordar, con losmenores, los conflictos de

lealtades”.EscuelaVasco–NavarradeTerapiaFamiliar.


69

“Crecqueésmoltimportantperunnanoelfetdeveurelasevamarei

el seu pare i que aquests no sàpiguen realment ambqui està vivint,

ambqui comparteix el dia a dia és dur perquè aquest nano s’adona

que té dues realitats i que aquestes realitats no es coneixen. Què

millorperaquestnanoqueveigqueelsseusparesd'acollidaielseus

pares biològics tenen contacte i es coneixen, això fa que aquest

conflictedelleialtatsesrebaixi,pertant,jocrecqueaquestaseriauna

de lescosesques’hauriendepotenciarmoltmésperòsíqueéscert

queperpoderferaixò,tantl’unacoml’altrahand’estarbensituades,

aixòdevegadesnoésviable.[...]Jocrecqueésunadelesclausque

faria que l’acolliment fos molt millor”. (Extret d’entrevista al tècnic

d’acollidesD.Annexpàgina101)

Hevistqueésimportantqueelsprofessionalstreballinaquestasituacióilacontinguin.

Segons mantenen els professionals de l’àmbit, un moment clau en el procés de

l’acolliment és quan es coneixen les famílies i les pors i els fantasmes creats,

desapareixen.Acabenentenentqueéspelpropibeneficidel’infantaquestamesurai

que les dues parts, el que han de voler com a prioritat és el benestar del nen. No

sempre s’aconsegueix però els educadors entrevistats mantenen que és un

alliberamentpelnenis’iniciaelprincipidenormalitatqueelshiofereixtranquil·litati

seguretat per entendre la seva estructura i no trobar-se en conflicte. Existeixen

diferentstècniquespertreballarelconflictedelleialtat,desdenarratives,dinàmiquesi

jocsqueafavoreixenal’infantviurel’acollimentdesdelanormalitatilaintegracióde

lessevesduesfamílies.

Enbaseal’observaciórealitzadaalllargdelsmesosderecercahepogutvalorarquines

són les expectatives que es creen en relació als processos d’acollida infantil i les

realitats amb les que es troben els professionals implicats en el seu seguiment i

supervisiósocioeducativa.


70

5.2.Expectativesirealitats

Promoure les competències parentals sanes és la prioritat en qualsevol intervenció

familiar i social destinada a assegurar el benestar infantil. Partimde la base que els

nensineneshandetenirunaferramentsegurpertaldepodercréixeradequadament,

jaquetalcomdemostrenalgunesinvestigacionsl’aferramentésunprocésfonamental

per al desenvolupament d’un nadó i des del naixement, la maduració del cervell

s’aconsegueix a través de la funció nutritiva, tan alimentària com afectiva de la

parentalitats social (Cyrulnik,2007). Espotdespendrequed’aixòpotdependreque

l’infantdesenvolupionounasensibilitatsingulardelmónquepercep.

Potserquel’aspectemésrellevantsiguifomentarcanvisrealsitangiblespermitjàde

modificacions legislatives que s’implementin de manera consensuada amb els

diferents agents implicats i que propiciïn el compliment de la llei i les propostes de

modificació,d’aquest F.delValleetal. (2009:40) remarquenque“ésnecessàriauna

visiópolíticademajoramplitudperplanificarenelspròximsanysuncanviafavorde

l’acolliment familiar i permetre que l’acolliment residencial pugui treballar millor

atenentaquellscasosquerealmentnecessitenaquestamesura[...]”.Aquestmotiues

dónaperquètècnicsiexpertsenacollidesinfantilsrecalquenque:

“[...]l’acollimentésunprocésmacoiquepotserunprocéspositiude

caraalnenperòdevegadesensoblidemqueno totselsnensestan

preparatspermarxarenacolliment.Encaraquesiguidurdir-hoaixí,hi

hamoltsnensquesinopodenretornaramblasevafamíliabiològica

hand’estarenuncentreperquèsónnensquetenentanidealitzadala

figuradelasevafamíliabiològicaqueaquestconflictedelleialtatsno

el poden superar mai. Jo abans tenia molt idealitzat el món de

l’acolliment,abansdetreballarenuncentre,aracontinuopensantque

l’acollimentésunapropostaiunamesuraalternativamoltmacaperò

quenototselsnensestanpreparatsiquehihaacollimentsquepeten


71

perquè no hempensat si aquest nen estava preparat permarxar en

acollida” extret de l’entrevista al tècnic d’acollidesD. (Annex, pàgina

103).

Per aquest motiu, la primera proposta de millora que vull fer és fomentar més el

coneixement d’aquestamesura a la societat. Fer arribar aquest concepte des de la

infància a les escoles, treballar amb dinàmiques i experiències aquesta realitat per

poderafavorirunaintegraciórealdelamesuraidesestigmatitzar-la.

Per exemple, una opció seria treballar les tipologies de família a l’aula, incloent

l’acollida,pertald’entendreinaturalitzarlesopcions.Unaproblemàticarecorrentque

hempogutconstataren l’estudide lesacollides infantilsenfamíliaalienahaestatel

desconeixementsocial iprofessionaldelamesura. Elsparesacollidorsal llargdeles

entrevistesenshoconfirmen:

“Sí que a nivell “societat” la pregunta és “Ah, y cuando te lo van a

quitar?,quèpena...”totiquehohasdeteniraquí(senyalaelcap),que

el retorn forma part de tot el procés però la veritat és que no ho

coneixen. Icrecqueseriamolt importantque lagentesconscienciés

dequèésl’acollida,quepoguessinconèixeritreureporsenrelacióal

procésialhorafacilitar-lialsnensialesfamíliesaquestcamí”.(Extret

d’entrevistaapareacollidor.Annexpàgina89)

“Lamanca d’adequació́de lamesura de protecció s’evidencia, com ja s’ha dit, i en

bonapart,perlapresènciad’infantsiadolescentsquetenenpropostadefamíliaaliena

per part dels equips tècnics, sense que aquesta pugui ser assignada per l’insuficient

nombredefamíliesacollidoresdisponibles.”Síndic(2017:96)

Ésmolt possible que si es fes una difusió de base i real per la societat, demanera

naturalitzada i integradora, aquesta situació canviaria i més famílies es proposarien

com acollidores. “Les dades disponibles el setembre de 2017, però, evidencien que


72

menysdelameitatdelsinfantstutelatsestanenmesurad’acollimentfamiliar(46,8%),

menys d’una cinquena part (19,5%) si es prenen en consideració només els infants

assignats a un recurs alternatiu al de la família extensa, dades que indiquen que

l’acolliment familiarencararepresentaunamesuraquasisubsidiària respectea lade

l’acolliment residencial. [...] El Síndic ha anat insistint en la necessitat que

l’Administraciófacielsmàximsesforçosperpromourel’acollimentfamiliar,mitjançant

l’ampliació del suport, de l’acompanyament i del seguiment de les famílies

acollidores”.

Val a dir que l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) ha elaborat el Pla

estratègicdepromocióde l’acolliment familiar28fonamentat en tres eixosbàsics: un

procés participatiu per a la millora de l’acolliment familiar, un pla de suport a les

famílies acollidores i actuacions de divulgació i sensibilització d’aquesta mesura de

protecció.

28RusiñoliCalvo(novembre–desembre2016)PlaEstratègicdepromocióal’acollimentfamiliar(ICAA):“Entretots,

femgranl’acolliment”Articlepublicatalbutlletíd’Infàncian.99

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia

_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2016/links/99_finestra_corregit.pdf


73

Es percep que s’inicia la voluntat d’un canvi de mirada que afavoreixi el suport a

l’infant i a les famílies acollidores però alhora les dades no ho recullen en aquestes

estadístiques. La campanya“Tupots ser la famíliaqueestàesperant”29ha servitper

donar a conèixer l’acolliment en família aliena però, tot i així, no ha comportat un

incrementsignificatiuenelnombredefamílies,quesegueixensentinsuficientstalcom

veiem en la taula 5 i al gràfic 1 extrets de l’Informe dels Drets de l’infant d’aquest

2017.

Crec que s’hauria de valorar l’opinió dels educadors socials i altres professionals de

l’àmbit,aixícomafamíliesacollidores,perpodermodificarqüestionsiprocessosque

nofuncionen.

29Veurenota3,pàgina5.


74

Unaaltraproposta seria tenirencompte la campanyaque s’estàportanta termeal

web de la província de Biscaia30, com a exemple. A l’apartat d’acolliments familiars

existeixenunitatsdidàctiquespertreballaral’aulaambelsinfantstitulades“Yotengo

dosfamilias,¿ytu?.Otraformadevivirenfamilia.”Potserunamaneradetreballarles

històries de vida des d’una perspectiva més amplia, aprofitant la diversitat de

tipologies de famílies actuals i integrant a tots els nens i nenes en el principi de

normalitatquenecessitenpernosentir-sejutjatsodiferentsievitaraixífomentarels

conflictesdelleialtatolesdualitats.

Enaquestsentitiseguintenlalíniadel’acollimentfamiliaralPaísBasc31,alllargdeles

pràctiqueshepogut conèixerelmodeldemanera superficial i he compartit ambels

professionalsdel’àmbitentrevistatslavaloracióenpositiudelquevalorenunsistema

i una estructura més integradora en quant a les acollides infantils. A Euskadi, no

existeixunseguimenttècnicsegmentatenfuncióde la famíliasinóquesecentraen

l’infant. Per aquestmotiu, unmateix tècnic fa seguiments i plans de treball amb la

família d’origen, acollidora i l’infant. De manera que s’integren tots els elements i

aparentment,facilitenlacomunicació,lesvaloracionstècniques,lesestratègiesiplans

deseguimentdecadacas.Amés,aquestseguimentes fademaneramésconstant i

integradora, l’educador o tècnic de l’àmbit participa de la vida familiar (assistint a

sopars,dinars,celebracions...)demanerapuntual inaturalitzada,pertald’integrarla

figuraprofessionalcomunreferentmésproperperl’infant.

Alhoratambéfomentaquelesfamíliesesconeguinalprincipidel’acolliment,sempre

que sigui possible, facilitant així evitar fantasmes i perjudicis i, especialment,

30Pàginaweb–PortalBiscaia.Apartatacollimentsfamiliars.Unitatdidàcticaal’aula.

http://www.bizkaia.eus/home2/Temas/DetalleTema.asp?Tem_Codigo=8571&Idioma=CA&Version=1&dpto_biz=3&

codpath_biz=3|7484|7489|8559|7384|8570|8571[Consultatel16dedesembrede2017]31 Conclusions extretes d’una presentació de l’entitat Agintzari “Estructura triangular”.

http://www.agintzari.com/cas/que_hacemos_acogimiento.aspx[Consultatel16dedesembrede2017]


75

fomentantqueelmenornopateixidemaneratanaccentuadaelconflictedelleialtat

niladualitatquepotgenerar“tenirduesfamílies”inaturalitzantlasevasituació.Com

em va explicar un acollidor que ja havia conegut a la mare biològica de la ICIF Cel

Obert:

“[...]Perquèhoviviaunamicacomartificial...“tedejoahí...”te’nvas

amblamami i“tuotravida...”hoviucomunadualitat.Lestrobades

són molt bones i hem notat un canvi en positiu per part d’ell per

normalitzar-ho”. (Extret d’entrevista al pare acollidora.Annexpàgina

85).

Delamateixamanera,unaaltrapropostaperfacilitaraquestaintegraciócomunitàriai

social és escriure i generar bibliografia quepermeti objectivar el procés i donar-li el

sentitqueté.Hepogutconstataramb la recercaque facilitar informacióacuradaals

tècnics que han de fer front a aquestes situacions i cercar opcions, protocols o

estructures òptimes a les que dirigir-se sense que siguin hermètiques però sí que

ofereixen uns objectius o recursos per atendre aquestes dificultats als educadors

socialsialtresprofessionalsdel’àmbit:

“Sí que en Educación trabajamos por lo óptimo y tenemos el

currículum y se piensamucho en qué es lo óptimo y amíme da la

sensaciónqueenEducaciónSocial,no.Faltaestepuntodebuscar lo

óptimo, y si se puede que se haga y, si no se puede, buscar los

mecanismos para acompañar lomás fácil posible pero sin perder de

vista qué es lo óptimo” extret de l’entrevista a la tècnicaN. (Annex,

pàgina107).

Segonsheextretdelesentrevistes ienlesparticipacionsdelesreunionsd’equip,un

altre reclam dels educadors tècnics en acollides és tenir temps per pensar, per

analitzaripervalorarcompoderafrontarlatascaeducativaisocialdurantelprocés.

Elstreseducadorsentrevistatscoincideixenenquelasortquetenenéscomptaramb


76

unequipmultidisciplinarimoltunitqueesrecolzeniquefacilitenmoltsmomentsdurs

quepateixenodecisionscomplexesquehand’extreureperòque,totiaixí,hauriende

tenirmés temps per pensar, per avaluar i per produir canvis en la seva intervenció

basatsenestratègiesifonamentsambobjectius.“Lasensaciónesqueenelcampode

laeducaciónsocial losolucionamostodounpoco“asaltodemata”ynosiemprees

suficiente”. Aquestes observacions m’han fet veure a l’educador social com un

“estratega social” que cerca la manera creativa d’afrontar les situacions, que són

dinàmiques icanviants, i té lacapacitatd’adaptar-seal“TempusFugit”al tempsque

s’escapaiqueéslíquid(Bauman,1999),queestransformademaneraconstanti,que

com“lamodernitatlíquida”descritaperl’autor,faquelasocietatitotelqueéssocial,

s’adaptidemaneraràpidaiinconformista.Noarribantmaiasaciarperògenerantuna

necessitat constant que desestabilitza i requereix de solucions, per aquest motiu,

podercomptarambestratègiesoprocedimentsorientatius,podriafacilitarlatasca.

L’acompanyament emocional i l’escolta activa no impedeixen que sorgeixin

complicacionsdonadeslesmancancesemocionals,lesnegligènciesielstrastornspatits

pels infants tutelatsqueenocasionsels tornenvulnerables i tenencondicionaments

queels reverteixendemaneranegativa, en les sevesactituds. Sovintels infants són

reactiusilesmostresd’allòqueelshifamalnohodemostrenalmoment,sinópassat

untemps,quanhohanprocessat.Ensituacionsdedificultatlesfamíliescerquenmés

l’ajutdeltècnicperòtambéreverteixenenelprofessionalaquestesporsilimitacions.

“[…] Quan ja portes 4 o 5 anys amb la família i la relació ha estat

positiva,et tindrancoma referent.Sihihanhagutdificultats,potser

no han rebut de part teva el que ells consideraven, o han tingut

problemes amb l’EAIA... com el sac de boxa ets tu, després no et

tindranconfiança...sielqueveuenentuésunacriticacapalsistema.

Perquèlasevareferènciacapalsuportocomaqueixa,somnosaltres.

Llavorsenfunciódelseucasidesituacionsqueesvagindonant,sitot

va bé, la relació serà molt positiva i de confiança. Però si hi ha


77

dificultats, es reverteixen cap a tu.”(Extret d’entrevista a tècnica

d’acollidesB.Annexpàgina92)

En aquest sentit crec que és necessari que s’estableixi un seguiment periòdic

supervisat de les decisions dels professionals tècnics per valorar el seu estat

emocional,lasevavinculacióalcas,leseinesamblesquecomptenenaquellmoment

per afrontar les situacions que estan acompanyant i poder així, facilitar el seu

seguiment i compartir la responsabilitat d’allò que es decideix i poder realitzar una

bonapràcticaeducativaid’acompanyament.

Com hem mencionat anteriorment el treball en equip és un aspecte clau i

imprescindible enuna situació tandelicada comun acolliment en el que intervenen

moltes persones alhora, i és necessària una comunicació fluida per tal que tot

evolucioniadequadament(Amorós,2003).

En relació a això, un altre aspecte important i publicat recentment pel Síndic de

Greuges són les ràtios per tècnic que no estan estipulades i generen que els

seguimentspròximsnoespuguinfersempredelamaneradesitjada.

Lesràtiosdecasospertècnicnoestanemmarcadesodefinides,ferquegeneraqueels

educadors socials i d’altres professionals realitzin la seva tasca el millor que poden

perònocomconsiderenquerequereixentotselscasos.

“El Síndichadenunciat lamancade recursos suficientsdels serveis socials d’atenció

primària per desenvolupar la seva tasca, especialment en un context de crisi

econòmicaquehacomportatl’incrementdelesnecessitatssocialsi,conseqüentment,

també de la pressió assistencial. Aquestesmancances han afectat, entre d’altres, la

qualitat i la intensitatde l’atencióde lesnecessitatssocialsdels infants iadolescents

quehorequerien”Síndic(2017:92).


78

Tot i lesmillores de l’Administració, considero que és necessari apostar demanera

ferma per l’acolliment i fer una tasca prèvia de la realitat de cada cas per oferir-li

l’opcióquemillors’ajustialesnecessitatdel’infant:“Elmesdesetembrede2017hi

ha prop de 1.500 infants i adolescents que estan en estudi, ambmesura cautelar o

sense, imésde2.000infants iadolescentsambexpedientdedesemparamentobert,

ambmesuracautelarosense.Calrecordarqueaquestaxifraera,respectivament,de

propde1.100ide1.700,enbonapartperl’incrementdel’arribadad’infantsmigrant

noacompanyats(vegeu lataula3).Tot i l’incrementderecursos,quesemblaqueha

millorat l’adequacióderecursohapermèsreduir lamitjanadetempspera l’estudi,

perexemple,elsistemadeprotecciótéavuiunapressióassistencialméselevada(més

infantstutelatsimésinfantspendentspotencialmentdetutela)quefaunany”.

Apartirde la informaciórebuda iconcretadaherealitzatuntreballquecercatrobar

conclusions on es facin patents les necessitats i canvis que serien capçals per una

millor realització del circuit d’acolliment infantil vigent i poder emfatitzar en les

capacitats i vincles que tenen els educadors socials en aquest procés per tal

d’emfatitzarlasevafeina.


79

6.Conclusions

Aquesta recerca s’ha basat en la meva experiència durant les darreres pràctiques

universitàries realitzades a la ICIF Cel Obert al llarg de 5 mesos aproximadament.

Aquests temps he pogut observar i obtenir informació per conèixer la intervenció

educativad’uneducadorsocialenuncontextd’infànciaenrisc.Vullaclarirquelameva

visió és parcial donat el temps amb el que he comptat per realitzar la recerca però

consideroquem’ha servitperpoder fer-meambuna imatgegeneralde lamesura i

dels professionals que la implementen, així com els les necessitats que presenta el

procediment,elsseguimentsilestasques.

En relació a la recerca, l’acompanyament als tècnics d’acollida i l’observació en

reunions d’equip o amb altres agents implicats, m’agradaria dir que ha estat molt

interessatididàcticpoderteniruncontactedirecteamblespersonesimplicadesivull

agrair la seva participació en el treball i en el meu aprenentatge, ha estat molt

gratificant i enriquidor. Alhora també he pogut extreure molta informació de les

entrevistes a les famílies acollidores i agraeixo que m’hagin ofert el seu temps i

compartitlasevaexperiència,haestatmoltinteressantpodervalorarelprocésdesde

lasevamirada.

Inicialmenteltreballs’enfocavaenanalitzarlafiguradel’educadorsocialcomatècnic

d’acollides infantils en família aliena a Catalunya però, tot i que considero que he

pogut extreure propostes de millora en aquest sentit que he exposat en el punt

anterior,iportaratermeelsobjectiusproposats,valadirqueaquestanàlisim’hafet

reflexionar sobrealtresaspectesquecondicionenaquesta tasca i sobreelsdiferents

agentsimplicatsenlamateixa.

Abansderes,m’agradaria ferconstar ladificultatper trobar informació ibibliografia

concretasobreaquestafiguraprofessionaldinsde lamesurad’acollides infantilsque

nofosencentresresidencialssinóenfamíliaaliena.Totiaixí,ipermitjàd’altresautors


80

treballats al llarg del grau, considero que he acabat endinsant-me en aspectesmés

teòrics de gran rellevància tant en les acollides infantils, les diferents mirades dels

agentsimplicatsielquesuposatreballarambinfànciaenrisc.

Uncopestructuratsquinsaspectesteòricsipràcticscreiaqueerenderellevànciaper

analitzarelpaperdelseducadorssocialsenaquestcontext,vaigveurelaimportància

decontextualitzarjurídicamentlamesurad’acollimentinfantil,pervalorarl’evoluciói

situarelsdiferentspassos iaspectesatenirencomptedelprocésaixícom.Conèixer

quineshanestatlesvaloracionslegalsicoms’hanimplementatenelsdiferentsmarcs

legislatius.

Donadalacomplexitatdel’entramatinstitucional,estructuralidesiglesquejuguenen

aquest procés, he cregut convenient situar l’Administració competent i els agents

implicats.Alhora,consideroquehaestatfonamentalconèixerpermitjàdelmarcteòric

i amb el seguiment tècnic, el tipus d’infància amb qui es treballa, què és el

desemparament,què implica iquinessón lesconseqüènciesqueespodendonar.En

aquestpunt,isensepretendreseruntreballcomparatiu,donatquehaestatalllargde

larecercaquehasorgitaquestaqüestió,heconsideratimportanttenirencomptecom

s’estableix estructural i socialment l’acolliment infantil al País Basc demaneramolt

bàsica,pervalorar-hocomunsistemad’acollimentfuncionaldiferent,onelscasoses

basenenels infants inoen ladualitat famíliabiològica-acollidora.Queestreballide

maneraméstransversaliesnaturalitzinlesacollidescapalacomunitat,potfomentar

millorar el nombre de famílies acollidores i aconseguir que els infantsmenors de 6

anysnoacabininstitucionalitzatsaixícomevitarconflictesidificultatsqueesdonenen

elprocésdel’acollimentdemaneracomú.

També he valorat que, de manera resumida, havia d’anomenar el procés de

l’acolliment així com els factors que comporten que els infants puguin arribar a ser

tutelats,quinessituacionsdedesemparamenthanpogutpatir,quinesconseqüències

tenenicomestreballenamblesfamíliesacollidores.Alllargdelespràctiqueshevistla


81

importànciaque téel conflictede lleialtat i ladualitatpels infants tutelats així com,

donar formació i suporta les famíliesperpoder sostenir situacionsques’esdevenen

d’aquestarealitat.

Veient tota la complexitat de les dificultats emocionals d’aquests infants, també he

volgutentendrequinésel reptedelseducadors tantambells comamb les famílies,

comprendrecomportenatermeaquestseguimentpervetllarperl’infantiquinessón

lesdificultatsiexperiènciesqueviuen,comlesencareniquinesmancanceshitroben.

Sobretot tenint en compte que, en moltes ocasions, és la principal figura que pot

detectarl’estatdelneniavaluarlaguardadelafamíliaacollidora.

Al llargde les trobades i reunionsd’equip,deseguiment i supervisiódecasos,entre

d’altres, he pogut veure la capacitat dels educadors socials per posicionar-se de

maneracríticacapal’evolucióqueestàfentlafamíliaacollidora,valorarsirequereixen

de més suport per sostenir situacions, els recursos que implementen i la valoració

principal que sempre és l’infant. En aquest sentit valoro que ésmolt important que

totes les mirades professionals implicades tinguin cabuda en el procediment de

l’acollidadesdelprincipi.

Enaquestaspecte,l’únicpasdel’acollimentonnohiparticipenelseducadorssocials

és en la validació de casos. Després de posar-ho en comú amb els propis tècnics,

considero que s’hauria d’afegir als educadors en aquest procés, perquè podrien

aportar una mirada diferent a la de la psicòloga o la treballadora social. Alhora,

afavoririaestarellsinformatsialcorrentdecomsónlesfamíliesdemaneradirectaia

més ells serien un referent més per les famílies des del principi. Com a mínim,

consideroquehauriendeparticiparalesformacionsi/odarreresentrevistesabansde

finalitzarlavalidació.

Un altre matís que m’agradaria incloure és, la importància de formació i reciclatge

constant pels tècnics per poder comptar amb eines per fer front a factors de risc i


82

limitacions dels acollidors que es conclouen en l’informe de validació. Segons

Montserrat(2007:10)“[...]siaquestsacollimentspoguessincomptarambmillorsuport

legal,econòmic,psicosocial ieducatiusdelsserveisdeatencióa la infància,estaríem

adaptantunatradicióantigaalesnecessitatsmodernes.”

Crec que per fer més efectiu el sistema de protecció a la infància i l’adolescència

tutelada i fomentar una mesura de qualitat, han de fer-se una sèrie de canvis o

consideracions:

Permitjàdel’educaciósocials’hauriad’invertirenlespersonesipoderferuntreball

preventiucomunitaridesdelmediperintentarresoldreelsconflictesdesdel’origeni

evitar les institucionalitzacions de menors en centres residencials i en acollides,

extensesoalienes.Larealitatésquesempreexistirancasospermoltqueestreballi“a

peu de carrer” i es donaran, malauradament, situacions de desemparament i

negligènciaquehaurandeserresoltsdemaneraàgil.

Peraquestmotiu,perquèunprojectecoml’acollidainfantilenfamíliaalienafuncioni,

s’hadecomptarambrecursosicreureenlaideaielseupropòsit.Pertant,considero

que és molt rellevant potenciar el coneixement de les persones que treballen en

infància, estudiar a fons l’acolliment i les bones pràctiques per poder fer una

intervencióelmésòptimapossible, ferdifusióde lamesura iespecialitzaralstècnics

ambformacionsperiòdiquesqueels capacitin ielshidoninbasesperser resolutius

per afrontar les situacions així com, limitar la quantitat de casos a portar per tal de

poderassumirelseguimentilatascademaneraacurada,comrequereixicadacas.

Totinohaverpogutentraraanalitzarafonsl’aspecteinstitucionalidel’Administració

com m’hagués agradat, considero que la protecció a la infància hauria de ser

interdepartamental, transversal i prioritària per tots els Departaments de la

GeneralitatdeCatalunya.Aparentmentexisteixunaseparacióideològicaitangibleen

quantainstitucionsperlesfamíliesbiològiques(EAIA)ilesacollidores(ICAA).Crecque


83

hihamoltsfactorspelsqualstenirencomptel’acollimentcomamesuraprioritària;els

d’evitar la institucionalització, fomentar la integració, comptar amb una atenció

individualitzada, fomentar no perdre el vincle amb la família d’origen, els costos

econòmics,entred’altres.Totiaixí,hepogutcomprendreques’hadevalorarmoltbé

si l’infant està preparat per aquesta mesura i treballar-ho de manera exhaustiva

prèviament en cada cas, com diu el darrer informe del Síndic de Greuges “[...]

l’Administracióhauriad’estudiarelscasosdemanera individualitzadaenfuncióde la

situacióindividualdecadainfant”[...]“l’interèsdefamíliesqueestrobenensituacióde

llistad’esperanohauriadeprevalerpersobredelesnecessitatsindividualsiconcretes

de l’infantques’estàprotegint” (2017:33),per talqueel sistemadeprotecciónoes

converteixi en desprotecció i fomenti situacions de desemparaments repetides que

acabenfentpalesaenl’infant.

6.1Lafinalitatésl’infant

Entenentlaimportànciadelafiguraprofessionalitzadaenelcontextsocioeducatiuper

protegiralainfància,hemdetenirpresent,comestableixenSallésiGer(2012:46)que

“elbenestarinfantiltambédepèndelacomunitatonaquestsviuen”.

L’acolliment familiar considero que ha d’estar motivat per quelcom altruista i

desinteressat que promogui un entorn familiar amb afecte, atenció i nousmodels i

referentsduranteltempsquelesfamíliesbiològiquesrequereixinperrefer-seipoder

assumirlaresponsabilitatquesuposalapaternitat.Alhora,crecquesíques’hauriade

tenirméspresenteltempsvitaldelsnensenaquestprocessos.Elsanysevolutiusenla

infància representen moltes etapes, en canvi, en els adults, el temps passa més

lentament o sense tants canvis vitals. Contra més temps passa l’infant acollit en

aquestasituaciómésvinclesescreenamblesfamíliesacollidoresiambelseuentorni

més difícil és el retorn a la família biològica, si es dóna, però que en tot cas, és

l’objectiuenaquestamesura.


84

Per aquest motiu, considero que l’anàlisi realitzat i les propostes que he pogut

concloure se centren en un sol aspecte, el menor. Tot hauria de girar perquè la

motxilla que han de carregar aquests infants siguimenys pesada treballant amb les

seves emocions i sentiments i realitzant un seguiment professionalitzat basat en

acompanyar-loenelprocés.Hepogutconstatarqueelseducadorshandepoderferde

guia i preveure situacions que li poden generar ansietat, por o dubte. Alhora poder

treballar amb les famílies acollidores les limitacions que tinguin per la criança de

l’infant,evitantaixí ruptures igarantintmillorsoportunitatsd’èxit,peròper realitzar

aquestseguimentacurat,esnecessitatempsi,pertant,acotarlesràtiosdelstècnics.

Valoroquecalprioritzar l’infant i crearsistemespotentsd’avaluacióde les famílies i

facilitadors a nivell d’estructura i referents tècnics, que ens permetin detectar la

presència o absència de competències parentals, així com, de programes i recursos

quepromoguinl’adquisiciód’aquestescompetènciesiqueofereixinalesfamíliesamb

dificultats les intervencions a escala pedagògica, psicològica i social necessàries per

poderpromoureuna infànciasana i resilientd’aquellsqueseranfutursreferents,els

acollidors(SallésiGer,2012).

Segons lameva opinió, la integració del nen o la nena en el seu entorn no es basa

nomésenunseguimentsocioeducatiuprofessionalitzatnienelconjuntd’habilitatso

actituds per part de les famílies, sinó també en la integració social d’aquests. Fer

extensiva la seva inclusió a diferents àmbits; l’acadèmic, el de lleure, el familiar, el

d’amistats... poder fomentar llaços que el facin refer-se i naturalitzar el fet de tenir

duesfamílies,poderrevertiraquestfetcomquelcompositiu,sempretenintencompte

lessevescaracterístiques,opinió,cura,proteccióiseguretat.

Crecqueelbenestar infantilestàenmansde totselsagentsqueenvoltenalmenor

directament,peròtambédepèndelacomunitatonaquestsviuen,laqualhad’aportar

esforçosirecursosperagarantireldesenvolupamentadequatdetotselsseusnensi

nenes.Pertant,elsinfantssónresponsabilitatdetots,lasevahistòriadevidaielsseus

drets,handeserlanostraprioritatcomasocietat.


85

7.Bibliografia

ASEDES(2007)Documentosprofesionalizadores.Barcelona:ASEDESiCGCEES

Amorós,Palacios,Fuentes,León imesas(2003)“Famíliescangur.Unaexperiènciadeproteccióalainfància”.Col·leccióEstudisSocials,n.13.FundacióLaCaixa,Barcelona.

AmorósiPalacios,(2009)<Lesperspectivesdel’acollimentfamiliar.>A:LluísFlaquer(coord.) Informe sobre la situacióde la famíliaaCatalunya.Un intentdediagnòstic.Barcelona:Dept.BenestarSocial(GeneralitatdeCatalunya).

Arnal, J. (2010). “Metodologies de la investigació educativa”. A: M. Carme Vidal(coord.)Mètodesitècniquesd’investigaciósocioeducativa.(p.1-88)Barcelona:FUOC.

Barudy,J.iDantagnan,M.(2009)“Losbuenostratosalainfancia:Parentalidad,apegoyresiliencia”Gedisa,Barcelona.

Bauman, Z. ((2007): “Els reptes de l’educació en la modernitat líquida.” Barcelona:Arcàdia.Bretones, E. (coord) (2012): “Familias y educación social. Un encuentro necesario”.EditorialUOC.BarcelonaBoadas, B.; Navarro, L. (2011) “Famílies acollidores i adoptives:l’acompanyament en la criança dels infants”. Educació Social. El treballsocioeducatiuenfamílies(n.49,p.90-104)Bungue,M.(2006)“Alacazadelarealidad.Lacontrovèrsiasobreelrealismo”.Gedisa,Barcelona.Casellas, S. i Mayoral, J. (2010) “L’acolliment familiar professionalitzat d’infants iadolescentsenunitatsconvivencialsd’accióeducativa”.Col·leccióeines:BarcelonaCyrulnik,B.(2002)“Lospatitosfeos:laresiliencia:unainfanciainfeliznodeterminalavida”Gedisa,Madrid.

Del Valle, J.F. , Bravo, A.; López, M. (2009) “El acogimiento familiar enEspaña,implantaciónyretosactuales”.PapelesdelPsicólogo(vol.30nº1,pp33-41)Dumaret,A. (1998). “Longterm foster familyplacement-Social inclusion inadulthoodandperceptionsofcare”.AdoptionandFostering,p.41-46.USA.Domènech, E., Prats i Guasch (2009) “Guia sobre l’acolliment familiar”. EditorialMediterrània.GeneralitatdeCatalunya.Barcelona


86

Jané, M.C., Araneda, N., Valero, S. Domènech, E.(2000) “Evaluación de lasintomatologíadepresivadelpreescolar:correspondenciaentrelosinformesdepadresy maestros”. Psicothema: Revista Anual de psicologia. Universitat Autònoma deBarcelona.Barcelona.Sàez Carreras, J. (2011) “Metáforas del Educador”. Editorial: Linterna pedagogica.Madrid.Salles, C. i Ger, S. (2012) “Les competències parentals en la família contemporània:descripció,promocióiavaluació”.Eltreballeducatiuambfamílies.EducacióSocial49.UniversitatRamónLlull,Barcelona.Moyano, Segundo (2010). “Institucions de protecció a les infàncies”. A: Paola Fryd(coord.)Bases per l’acció socioeducativa amb la infància. (pàg. 214 -254) Barcelona:FUOC.

Planella J. (2012) Educación social, acompañamiento y vulnerabilidad: hacia unaantropologiadelaconvivencia.RevistaIberoamericanadeEducación,46/5,1-14.

SíndicdeGreugesdeCatalunya(Desembre2013)Laprotecciódelainfànciaensituaciód’altriscaCatalunya.Barcelona:TallersGràficsHostenchS.A.Síndic de Greuges de Catalunya (Novembre 2017) La protecció de la infància ensituaciód’altriscaCatalunya.Barcelona:TallersGràficsHostenchS.A.Tizio,H.(2013)“Reinventarelvínculoeducativo:AportacionesdelaPedagogíasocialydelPsicoanálisis”.Gedisa.España.

TomazTadeudaSilva(2001)“Espaciosdeidentidad”.EditorialOctaedro.Barcelona

Wesley,R(1982)“SistemasdeBasesdeDatos”.Pearson.EstatsUnits.

BIBLIOGRAFIALEGISLATIVA

BoletinOficialdelEstado.CódigoCivilEspañol (2015). [consultat el 22 d’octubre de2017]https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-8470

Convenció sobreelsdretsdels infants,AssembleaGeneral deNacionsUnides, 1989.[consultatel22d’octubrede2017]http://www.un.org/es/events/childrenday/pdf/derechos.pdfPortal Jurídic de Catalunya. Dret de Catalunya. (2017) GENCAT. [consultat el 22d’octubrede2017]http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/


87

WEBGRAFIA

Acollimentfamiliard’unmenor(2017)Departamentdetreball,aferssocialsifamílies.Gencat.[Consultatel3dedesembrede2017]http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/Canal Youtube “Esparraguera TV. Fòrum 21”. Ajuntament d’Esparreguera –“L’acolliment familiar, recurs o repte social?” ponència Lidia Moreno, coordinadoraICIFCelObert(Febrer2017)[consultatel15denovembrede2017]

https://www.youtube.com/watch?v=qRPheY5W-10

Infànciaiadolescència(2017)Departamentdetreball,aferssocialsifamílies.Gencat.[Consultatel4denovembrede2017]http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/LlistatsICIF.(2015)DepartamentBenestarSocialiFamília.Gencat.[consultatel11denovembrede2017]http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/01acollimentsiadopcions/acolliments/icif/pdf/directoriicif.pdf

Web AFABAR “Associació de Famílies Acollidores de Barcelona” (2005):http://afabar.org[consultadael24d’octubrede2017]

WebDiariAndorraDifusióvídeoAlberch,R.“Unexpertprioritzal'acollimentfamiliaral'internament dels infants en risc com a mesura per protegir-los” (Juny 2017)http://www.andorradifusio.ad/Noticies/un-expert-prioritza-lacolliment-familiar-a-linternament-dels-infants-en-risc-com-a-mesura-per-protegir-los [consultat el 18d’octubrede2017]


88

8.Annexos

8.1Entrevistesafamíliesacollidoresieducadorssocials

Organitzadesdemaneracronològica:

TRANSCRIPCIÓENTREVISTAJ.(PARED’ACOLLIDAK.)–14/11/2017

Horari16ha17h.CafeteriaAvingudaMeridiana–Hipercor.Entrevistaambacollidor

A.-Tranquil, tupotsanarparlant idesprés jo jatranscric lagravació.Sivolspresentat iexplica’mcomvàreuarribaralprocésd’acolliment.

J.-D’acord. Emdic J. i ho vam iniciar lamevaparella i jo fa 3 anys i 4mesos. Exacte... vam iniciar elprocésdel’acolliment.

A.-Icomusveuassabentardel’acolliment?

J.-(esriu)Lanostrahistòriaésunamicarara...nosésietservirà...

A.-No,no...tudigues!

J.-D’acord,somdosnoisllavorsvolíemserpares,llavorsvamcomençarperunprocésd’adopció,vamveurequeerenmoltsanysise’nsescapava...desprésvampassarperunprocésdegestaciósubrogadaalaÍndiaperòvantancarfronteresillavorsvamdecidirques’acabavaivamdir...“pueslodejamos...” i,desprésensvamquedarparatsdurantunanyipico...ienprincipinocontemplàveml’acollidasotacapconcepte...

A.-Iaixò?Perquèhodesconeixíeu?Operquè?

J.- Perquè no la coneixíem... per un desconeixement total. Llavors en un casament d’una amiga, lagermanadelxicotqueescasavahaviatreballatenunaICIFisabiadequèanavaiensvaexplicarmoltpersobreaquellanitiensvapreguntarsihohavíempensatalguncopienlivamdirquenosabíemcomanava i ens va passar un contacte d’aquí (referint-se al centreCelObert). I vam començar sense capmenad’expectativa...molttranquils...anemaveurequèésaixò...ires,vamcomençarambaixòiaquíésonvamveureelquesignificava,elquèera,elquèno...iaquíésonvansortirtotselsdubtes...

A.-Perquèlaprimeratrobadacomesdóna?Vosaltrestruqueuaquí?

J.-Sí,nosaltresvamtrucarivamdirqueveníemperaquestcontacteivamparlaramblaM.ielprimercontactevaserunaentrevistainformativa.Ielsegon,javamentrarendetall.Sobretotellstenienmoltsdubtes amb nosaltres perquè nosaltres veníem d’un procés que no tenia res a veure amb l’acollida,nosaltresvolíemserparesambtot,iunamicalasevaporeraquenosaltresfóssimcapaçosd’entendre


89

elquesignificaval’acollidaicol·locaralamamiitotplegat,no?Ilasegonareunió...vamfer3o4...noho recordo... després amb la L. Va ser molt ràpid tot el procés perquè diria que vam començar elsprimerscontactesalnovembre...jodiria...vamestarfentmoltesreunionstrobades,ambaltresfamíliesacollidores,unaoduesformacions...sobretotperveuretotalarealitat,perveuretotselscasos,si...

A.-Usvaservirlaformació?

J.-Molt,molt...toteslesreunionsquevamteniramblaM.ilaL.itoteslesjornadesmolt...sobretotperubicar-nosnosaltres. Incideixenmoltenelquesignifica l’acollidaamb ladiferènciaamb l’adopcióqueno té res a veure i aquí... aquí passes els teus dubtes... veus la crua realitat. Potser una acollidad’urgència,permanent... queenel casd’enK. Éspermanentperò les trobadesamb lamami cada15dies...t’hoexpliquentot.

A.-Cada15diesfeuvosaltres?

J.-Sí,nosaltresfemcada15diesamblamami...idesprésperquèlamamitéunaaltranenaillavors15dies i lagermana... Iaquestesreunionsvananarmoltbépersituar-nosnosaltres iperdecidir-nos.Vadurarjocrecquefinsfebreromarç,aquíesvaaturar,ensvandonarl’okiensvandirqueentràvemalabossa.Queentotcasensfeienmoltaincisió,recordomoltaixò,quel’únicacosaqueelshifeiadubtarunamicaeraquehotinguéssimclar,quediferenciéssimmoltl’adopciódel’acollida...comveníemd’onveníem...ivamestaresperantfebrer,març...afinalsdemaigensvantrucar.3mesosnomés.Jatenienuncaspernosaltres,queeraenK.Iensvanplantejartambéperquèteníemdubtesperquèlasevamamitéunadisminucióiaquestescosestambé...posaquetambé...queelltinguesalguntipusde...quenolihaviendetectatresinolihandetectatrestampocara.Aralivanferlaprovadels5anys,elprimertestaquest... i queés normalitat. Peròbueno, queensho vanplantejar així i... van sermolt honestos enaquest sentit i en aquellmoment tenia 2 anys i 6mesos i ens vandir quees tractaria d’una acollidapermanent.Enaquestcaséspermanentperquèlamamialtenirelqueté,nopotassumircuidar-lo...iperaixòéspermanent.Ienaquellamateixareunió,senseparlar-hoentrenosaltres,ensvammirarijavamdecidirquesíenelmoment.Illavorsjavamentrarenelprocésd’acoblament..ital..

A.-Ielprocésd’acoblamentcomelvàreuviure?

J.-Enhovammuntarmoltbéperquèvacoincidirquelesdosprimeressetmanesdejunyvaserallòqueetfanpassarlafoto...perpresentar-teiellensvapassarunafotonostra,delsdos.Quelestenimacasa.Això va ser molt xulo. I es va presentar un pla d’acoblament per fer que crec que va durar 2 o 3setmanes.Peròrecordoqueeramoltseguit...vaserperSantJoan.Totmoltbéiràpid.

A.-Ivàreupoderdemanarelpermísdepaternitat?Oalafeina...?

J.-No,enaquellmomentno,espotdemanardesprés...elpotsdemanarquantensl’acollidaperòenelprocésd’acoblamentno.Coml’E.,lamevaparella,ésmestrellavorsvaagafardies...ijocomtreballoenunaempresaméspetitadesdefamoltsanysdoncssenseproblemes...moltbé...peròvanserdosotressetmanes...


90

A.-Icomhovàreufer?Vàreuanaralcentre?

J.-Elprincipivaseranaraferunavisitaalcentre...aixòvaserperlatardaamblaB.ires,unaestona,primerapresadecontacteiveureelcentre.Elsegüentdia,tambévamanaramblaB.ivamanaraferuna excursió pels voltants... el tercer dia vam fer l’excursió, lamateixa, però ella ja no hi era. Es vaquedaralcentreinosaltresvamferl’excursióambellsols.Vamestartotaunatardaivamberenarambell.Elsegüentdiajavamferunaexcursióperunpoble...emsemblaqueerapropdeSantBoi...sortintdelacasad’acollidaivamanarapassareldiaieraunpobletdelcostat.Irecordoquevamferunpícnicqueensvaportarunaamigaivamestartotalatardaambell.Elleramoltpeque...ellvoliaanardegranperòeramoltpeque...

A.-(esriu)ahsi?Comvaseraquestaprimerimatge?

J.- (es riu) Doncs.. això nom’oblidarémai... recordo que estàvem a la casa d’acollida, al menjador irecordoquehihavienunesescalesquebaixavendelprimerpisirecordoclaramentcomelvamveurecombaixava,no?Queeraenano,quenoparlavamolt,quecaminavadepuntetesencara... iaquellvaserelprimermoment,vasermoltxulo.

A.-Ellrecordaaixò?

J.-De lacasad’acollidanotérecordsperònosaltressíque lihemexplicat.Lihemditquevaestardosanys amb lamami, que no podia estar per ell i va anar a una casa d’acollida, si li preguntessis t’hoexplicariaaixí.Ahireramoltdivertit, l’E. livapreguntar:“tusaps feraquestapintura?” iensvadir“sí,això lesnoiesde la casad’acollidam’ho feien”. (es riu) Ell ens va ferunapreguntaundia,perquè témoltsamicsalcole,ideiaquan“elmeuamicA.estavaalacasad’acollida”inosaltreslivamdirquenototselsnenspassenper lacasad’acollida.Estemcol·locant-hotot.Bueno...desprésd’aquellaprimeraexcursió va haver una altra i a partir de la següent setmana va començar a anar a casa però nomésduranteldia,perhores.VivimaVilanovaiundiaelvamagafarambelcotxedelmeugermàvamestarallàunatarda,vaconèixerl’espaiivatornaralcentre.Al’altrediaigual,erenuneshoretesperòjaeragairebétoteldia.Al’altreemsemblaquevamferunapernoctacióivatornaralcentreperòjanomésperrecolliriacomiadar-se.Apartird’aquellmomentjavaveniracasaivamsignartotelprocés.

A.-Ésquanusvàreupoderagafarelsdies?

J.-Desprésdesignaresquanvampoderagafarquinzediesperòaixòera finalsde juny i l’E.espodiaagafarunmesialgoihovacompactar.Ell jaestavadevacancesi joemvaigagafarelsdies.A l’agostvamestarelsdosambellisetembre,octubreinovembrevaestarl’E.

A.-Comelvàreuveure?Vaferunaevolucióràpidaambvosaltres?

J.-Vasercomplicat.Recordo,perexemple,elconcepte“meu”.Quantulidonavesunajoguinapensava“ambquihocomparteixo?”ilideiesqueeranomésperellivaarribarunmomentqueeramolt,moltpossessiuiambnosaltrestambé.Vasercomplicatperòméspernosaltresemocionalmentperquèvampassardeserduespersonesquefèiemunavida,idesobte,unshoraris,unnen...Eltemadel’acollidaelvaminterioritzar-homoltbéperòelquemésensvacostarvaserelcanvidevida.L’Acoblamentnostre,pernosaltressituar-nos,situar-loambell,vasercomplicat.Vaserdifíciladaptar-sealanovavidaiaunnen“jafet”ambunamotxillaasobrequeportaquetudesconeixes...oquealmenysnohoconeixestot.


91

Sabemqueésunacosaquehadeseraixíperòrealmentésunacosaquelegalmentestàmoltestipulatperò que tens molt poca informació... Et diuen dades molt concretes: “La seva mare, tal, paredesconegut, tal...”perònotensunavisiómoltcomplertadelnen.Queaixò jocrecqueajudaria, tot iqueentencque legalmentnoespot fer. Peròno tensmai la sevahistòria.Al centred’acollida ell vaestarpoquet, segonsel que sabem,desdenovembrea juliol,... vaestarpoquet.Noens vanexplicarmolt tampoc. Sí que ens van dir que tenien dubtes també sobre la seva evolució, si tindria algunapatologia...siqueensvandir“potsernoéselnenmés intel·ligentdelmón,peròbueno...”ellse’nvasortint,ésmoltsociable.Totiquerecordoqueelprimermesd’estarambnosaltresestàvemaVilanovaihihaviaunsenyorambunsnens i recordoque,decop,elvamveurecombuscavaalsenyor,semprebuscamoltl’afectedel’adult.Aixòenssobtavamolt,podiapassarqualsevolpelcarreriellferperanar-se’nambaquellapersona.Peròdesprésesvaadaptarmoltbé,vanseraquellsprimers3mesosacasamésintensiusperòquanvacomençarelcolevapoderanaralamateixaescolaquetreballal’E.ielteniamolt de referent i se sentia més segur. I ara va a una altra escola però va molt content. Valoreml’experiènciamoltenpositiu,laveritat.

A.-Ilatrobadaamblamare?Comhaestat?

J.-Haanatevolucionant.Alprincipifèiemcada15dieslesvisitesaEVIA,l’espaidevisites.Eldeixàvemenunacantonadaiellesreuniaambellaidespréstornava.Vanpassardosanysidesprésesvavalorarqueespodienfervisitesexternes.Lanostratrobadaamblamarelavàremagrair,crecqueestàmoltbéaixòperquèaixíettreupors,tantperlasevabandacomperlanostra.Isobretot,cosesdeltipus“icomserà?, inosequè...” isobretotpelK.Perquèhoviviaunamicacomartificial...“tedejoahí...”te’nvasamb lamami i “tuotravida...”hoviu comunadualitat. Les trobades sónmoltbones i hemnotatuncanvienpositiuperpartd’ellpernormalitzar-ho.Totiaixíellsegueixtenint2visites,cada15diesamblamamiidesprésuncopalmesamblasevagermanaaEVIA.

A.-InouspreguntaellperquèfaunesvisitesaEVIAamblagermanailamareidesprésaltresalparcamblamaresol?

J.-Demomentéstotmoltinicialperquèfapocquefavisitesexternesamblamareperò...laL.ésmoltpetitonaencarainopreguntademomentperquèlamare,altenirladiscapacitat,noméstenirlanenalivantreureiestàenunaaltrafamíliad’acollida.Aixíquelamareté3visitesalmes,amblaL.,ambelK.iambelsdos.Ésmoltliós,peròpersortdesdelcentreensorganitzenmoltbélesvisitesperquèpuguinveure’s.DemomentelK.síquehamanifestatalaR.queliagradenméslesvisitesalparcamblamamiperquèal’altrahadecompartir-laamblaL.inopotestartantperell...sentunamicaelscels...laveritatésquecomlaveuuncopalmesa lagermanalaha interioritzatfapoquet.TampocsesabiacapaonanirialaL.ifinsquenovaacabaramblafamíliad’urgènciaihovantenirclar,noesvanconèixer.

A.-Peròdurantl’embaràs,ellseguiaveientalamare?

J.- Sí, va estarmolt béperquè vahaver-hi unmomentenquedesdeCelObert ens vandir “anematreballar-hoara”illavorslivamexplicarconjuntament.Livanexplicarquelamamateniaunbebèadinsiquetindriaunagermana.Vamagrairmoltelrecolzamentperpartdelcentreperquèsinónosémoltbécomhohaguéssimenfocat.Amésestàmoltbéperquèsemprequetenimproblemes,amblaR.oambquisigui,deseguidaestanallà.Opercosesqueetdiuinosapsmoltbécomreaccionarosiéspropidelsprocessosd’acollidaono...iellasempreensdiu“Tranquil,doncsambaixòfaremaixò”o“aixòesmillor


92

quehoparlemambelld’aquestamaneraojolicomentaréaixòaltre”...avegadestruquemperxorradesperòlaveritatésquesempreenshosolucionentotinohemtingutcapproblema.

A.-Ialgunapeticióonecessitatquecreguisques’hauriadecobrirdesdelCentre?

J.- Doncs bàsicament, quan entres ja ho saps... tu saps que tens unes visites pactades, tot el quecomporta,etc...inosaltresperexemplejahauremdecomençaratreballarl’anyquevetoteltemadelasevahistòriadevida.Clar...tenimpocainformacióinosémoltbécomhofaremaixò.Peròsíqueésunacosaqueensaniranexplicantapartird’ara isíqueésunacosaqueteníemdubtesperquèpensàvemquesiensparlavendelacasad’acollida...ihovamparlaramblaR.iensvadirquesí,quecomencéssima introduir-ho... perquè clar, ell te el handicap que té dos papis, una mami, una germana... unaestructuradiferentalsaltresnens.Totiqueelcoleésmoltxuloinohihacapproblemaielsnenssóncomsón.Ienprincipinohatingutcapproblemaambaixò.Isobretot,decaraaell,elmillorésqueellpercepquelamaminoensveucomunacompetènciaiaixòl’ajudaasentir-seméscòmodeamblasevasituació.Tenimmoltpresenta lamamiia laL.Perexempletenimunafotoalrebedord’ell idelaL. icadanit li fèiemunpetó i ara,que jaésmésgran,ho faquanelldecideix. Laveritatésquesobre lamamipreguntapoc,peròquanhofa,liintentemdonartoteslesrespostesquepodem.Ellperexemple,espensaquequananemaBarcelona,alCentre,comésaquíonveua lamami,ésonviu. (Riures)Espensaqueviual’Hipercoroaprop,hodónaperfet,perònolipreocupanohavervistlacasa...

A.-Capaoncreusqueval’acolliment?

J.-Jocrecqueensmantindremenacollidapermanent.Perquèlespossibilitatsderetornsónbaixesperla situacióde lamami, per tanthauremd’anar veient, peròestem tranquils. Intentarem fer-ho feliç inormalitzar almàxim la seva situació perquè ell estigui còmode. Per això et dic que aquestes visitestranquil·litzenmoltperquèvahaver-hiuntempsquesempres’abraçavamoltamialprincipiperòquanvam passar a obertes, de cop la R.m’ho va fer veure, que ara ell s’abraçavamés a lamami i li feiapetons...ivaigpensar“Ostres,aixòestàmoltbé!perquèaraenstéintegratsalsdos”.Espercepquelamaretélesseveslimitacionsimoltesvegadesetpreguntaméscosessobretuquesobreelnen,peròtotiaixíhihaunabonaentesa.Ellhoviunormaliellveuquejopucdonardospetonsalamamiiparlar...aixòésmoltpositiu.Amés,ellestàmoltasobredetot,delqueparlem,decomenssaludem...

A.-Iheutingutdificultatspelstràmits?Normalmentlesfamíliessolenferqueixessobreaixò...

J.- Sí, la meva queixa també seria aquesta. Ara li trauran un granet i necessita anestesia...i has depreveurequelifaranaixòihasdepensarenquet’hand’autoritzardesdelaGeneralitat,demanar-hoalCentreperquèhosol·licitin,ienshandedonarunpaperijaestà,perònosempreésràpid.L’altrecosaésquanvolsmarxardeviatge.Ahirperlanit,perexemple,pensavaqueéselmeuaniversarilasetmanavinentipensava“isimarxemuncapdesetmanaiensanem?”...Joquesé...“aFrança!”ivaigcomençaramirariquanestavamirantvaigpensar...“nohofacis...”ihovaigdeixarperquèsihad’agafarl’avióperexemple,permoltqueportiselspapersdel’acollida,ellshandeferunpaperqueespecificaqueelK.estàenacollidapermanentambaquesta família ique se li autoritzaperviatjaraon siguienaquestadataconcreta.Iclar,hohasdemirarambtemps.Enquantalestargetesdesalutital,nosaltreshohemtinguttotràpidperòtenimunamútuaialhoradecanviar,comnoconstacomafillpropi,sempretenimhistòries però quan ho haguem de canviar de mútua, ja t’ho direm... (riu) perquè aquí el problemasempreésexplicarquèésaixò...perquèlagentnohoenténivagisonvagishohasd’explicar.


93

A.-Iquanhovàreucomentaralafamília,elfetqueanàveuaacollir,hovanentendre?

J.-Lanostracapproblema,totselsavis,elstiets,cosins,amics...totalanostraparthaestamoltfàciltotiquesabenqueelstràmitssóncomplicats.Síqueanivell“societat”lapreguntaés“Ah,ycuandotelovanaquitar?,quèpena...”totiquehohasdeteniraquí(senyalaelcap),queelretornformapartdetotel procés però la veritat és que no ho coneixen. I crec que seria molt important que la gent esconscienciés de què és l’acollida, que poguessin conèixer i treure pors en relació al procés i alhorafacilitar-lialsnensialesfamíliesaquestcamí.

TRANSCRIPCIÓENTREVISTAB.(TÈCNICAD’ACOLLIDES)–05/12/2017

Horari16ha17h.Cafeteria–BarridelesCorts,Barcelona.

A.-Persituar-nosunamica,B.QuinhaestatelteurecorregutprofessionalfinsaracomEducadora?

B.-Abanseramonitoraifeiafeinesencasalsd’estiuiaixí,peròlamevaprimerafeinacomeducadorasocialvaseraunCRAE,uncentreresidencial,quevaigestardosanysambnensde0a6.Estavaelscapsde setmana iels festius. Lapropostadelsnensera residencial,de centre,peròalgunsd’aquestsnenstenienpropostadefamíliad’acollida,llavors,comerennenspetitsprecisamentenaquestcentre,moltssí que eren el perfil d’acollida familiar aliena i molts marxaven. Treballàvem amb totes les ICIF deBarcelona.

A.-Ivaserarreld’aixòquevasinteressar-teatreballaralaICIF?

B.- No, bueno, jo ja sabia que existia la ICIF i que existia l’acolliment. Tot i que aquí sí que em vaiginteressarperquèquanestavaallàhihaviaunparelldenensquemarxavenenacollimentiestavenfentelplad’acoblament,ivaigveureunamicaelprocésperònogaireperquèal’estarencapsdesetmanatampocpodiaveuretotelprocedimentniteniatota latascadeseguimentperòsíqueaquí jahovaigconèixerenprimerapersona.

A.- Al centre sempre hi ha un educador referent per fer aquest acoblament en el cas quemarxin enacollida?

B.-Sí,cadanentéelseututoriéselquefatotalatascadeseguimentdelnen,tutoriesambl’infant...fanelsinformesdeseguiment.Idesprésd’aixòvaigestarauna“casad’infants”queésunprojecteperintentarevitarlaretiradadelneniésunprojectequeesfaamblesfamíliesconjuntament.Éscomuncentre on els nens estan dormint però les famílies venen la pis a aixecar els nens, portar-los al cole,dinen al pis, o sigui és una tasca també amb els pares per intentar treballar els aspectes que esconsiderennecessarispertald’evitarunaretirada.Consideroqueésunprojectemoltinteressant,emvaagradarmolt. Aquí vaig estar 6mesos i després vaig començar amb acolliment. Vaig conèixer la ICIFperquè vaig estudiar unmàster i una companya treballava en aquesta entitat, va pensar enmi, quepodriaencaixarenelperfil,iemvacontactar.


94

A.-Unamicaenresumquinessónlestasquesqueportesatermeenuncasd’acolliment?

B.-Uncopm’arribaelcasemllegeixototalasíntesiavaluativa,totl’expedientdel’EAIAqueensarribaper tal d’entendre més el cas en tota la seva perspectiva. Tant el seguiment que fa l’EAIA com totl’informedeseguimentdelcentreonestào,siestàenunafamíliad’urgència,totselsseguimentsdelafamília.Després contactes telefònicamentamb l’EAIAperquèetdonin informacióautoritzadadecomseranlesvisites,decomestàelnen,decomestanelspares...itambéambelcentre,ambeltutoroambeltècnicdelafamíliad’urgència,perquèetdonintotalainformació.Ambtotaaquestainformació,unade les famíliesqueestan ja validadesque tupensesquepotencaixarambaquestperfil, se’lshi fa laproposta.Esfaunaentrevistaambells,se’lshiexplicaelcas,se’lshifaformalmentlapropostaiuncopl’aproven,pactesuncalendarideplad’acoblament;ambelcentreofamíliad’urgència,iesrealitza.Tuacompanyesalafamíliaenelplad’acoblamentiuncopesconstitueixl’acolliment,fastotelseguimentdel’acolliment;lesentrevistesambelsacollidors,donant-lossuport,pautesiestratègies.Contactarambles escoles, recursos psicològics, amb els EAIA per preparar les visites amb les famílies biològiques imantensel contacteal llargde totelprocésper veureunamica comestanelspares, fer valoracionsconjuntes,iferelsinformesdeseguiment.Enfunciódelcas,totelquevagisorgintperòsobretot,donarsuportalesfamíliesicoordinar-teambtotselsserveisqueintervenen.

A.-Sónsemprelesmateixespautesentotselscasosd’acolliment?

B.- No, van variant. Per exemple en els casos de famílies d’urgència és de cop. No hi ha plad’acoblament. T’avisen que hi ha una urgència i són nens que encara no han nascut o bé estan al’Hospitaloespreveuunaretiradaperòencaranos’hafetperquèestanesperantaconseguirunafamíliad’urgència.Llavors,contactesamblafamíliad’urgència,elshidoneslainformacióquant’avisenqueesconstitueixilaurgènciaobésijaestàretiratihasd’acompanyaralafamíliaalaDGAIA,alparal·lel,perferelstràmitsdeconstituciódel’acollimentd’urgència;queladoctoradelaDGAIAetdiguiunamiquetacomestà,essignentotselsdocumentsillavorss’emportenelnenaquellmateixdia.Avegadestruquesalafamíliaunasetmanaabansiaquelldiajas’emportenalnenamblapocainformacióquetenen...iapartird’aquíelprocéssíqueéselmateix,acompanyar-losa lesvisites,ferels informesdeseguiment,elsdomicilis...

A.-Quinestasquesvalorescomamésrellevantsperconèixeriaproximar-temésalcas?

B.-Crecquesónmolt importants lesentrevistesamb lafamília, tenirunabonacomunicació,sintonia.Crearunvincledeconfiançaperpoderanartreballantelsaspectesquetuvalorescomamésnecessaris,que vas detectant, i sobretot tenirmolt contacte amb la família, crec que això és clau.Que no siguinomésunseguimentprotocol·larisinóuncontacterealiunseguimentreal.Tambépodertrobar-teambel nen. Per exemple, en els casos que no hi ha visites biològiques i tu no veus al nen tan sovint, elseguiment és més difícil per això és important insistir. I també les coordinacions amb la resta derecursos,perquèavegadestutensunavisióperòl’escolapotdonar-teunaaltra,elpsicòleg...perquèésimportanttenirunavisió i informacióglobalperquètambéjopotserveigalnenuncopcada3mesosperòelpsicòlegel veucada setmana,per tant, la informacióqueempuguidonarelpsicòlegésmoltrellevantpertotelquejopuguitreballaridetectartambé.


95

A.-Quinssónelsaspectesmésdifícilsalsquehasdeferfrontenl’exercicidelatevatasca?

B.-Sosteniralnenia lesfamílies.Ésadir,sercapaçdesostenirelmalestardelesfamílies.Avegadessomcomunsacdeboxaperquèetslapersonareferentperaquestafamília,delaDGAIA,delsistemaidetot...ésambtuambquitenencontacteillavorsavegadesatut’arribatotaquestneguitimalestarencontradelsistemaoencontradelfuncionamentdel’EAIAoencontrade...tot.Totsempreésatu.Perquèésambtuambquitenenaquestcontacteiaquestarelacióiavegadessostenirtotaquestneguitimalestar és complicat. També ésmolt difícil les situacions amb les que et trobes. Amb el temps ettornes unamiqueta de ferro però costenmolt algunes situacions d’observar a les visites biològiquescomelsnensviuenlesvisitesoelsparestambé....sobretotalprincipidel’acollimentésmoltdelicat,ésun moment complicat. Sobretot pels pares biològics i que el nen pugui entendre tot això i tambétraspassar-hoalspares... iunaltreéstornaraunnenauncentre,queunacollimentvagimalament ihagisdetornaraunnenauncentreéselpitjorquepotpassarielmésdifícildesostenirperquètotalafeinaquehasanat fent i totelseguimentd’aquestnen,veusquerealmentnohafuncionat. Iésmoltdolorós,perquèsapsqueésunaferidaquenoestanca.Ipelsnensacabarunacolliment,ensegonsenquinasituaciós’acabi,perquèetpotstrobardetot,desd’acollidorsquenohofanbéielshasdeportartud’undiaper l’altrealcentrefinsaacollimentsque...portaraunnenauncentreésmoltdifícil.Enaquellmomenttuetsdeferroiactuesperquèveusqueelnenestàpatintil’hasdepoderacompanyarbéperòsostenirtotaixòtambéanivellemocionalpertudesprésésmoltdifícil.Peraixònoetprepares,la experiència i compartir-ho amb l’equip... i en aquests casos sí que sempre vas acompanyat. Perexempleunaúltimavisitaabansdequeelnenmarxienadopció...tuestàsveientqueaquestamareopare,éslaúltimavegadaqueveuràalseufill...ituhoestàsvivintipermoltquet’hoexpliquin,nosapsmaicomésocomreaccionar.Sónsituacionsmoltcomplicadesquete lesvas ficantadins ienaquellmomentactuesperquèetsunabonaprofessional ihohasdefer,peròdespréstotaixòtut’hohasdegestionaranivellemocionalperquè...sónsituacionsdemoltacàrrega.

A.- I les tasques més amables d’aquesta feina com a educadora social tècnica d’acolliments quinesserien?

B.-Elplad’acoblament.Iniciartotalarelacióamblafamília,ésunmomentmoltespecial.Acompanyaralafamíliaqueestanmoltnerviosos,conèixeralnen,permiaixòésmoltenriquidor...ilestrobadesambelsnens,totl’acompanyamentcapalnend’entendrelasevasituaciófamiliar,detenirunlligamambelnenipoderserunreferentperellperquèpuguipreguntar-teelsneguitsquetinguiiexplicar-tesobrelasevafamília,acompanyar-loamblasevafamíliabiològica...aixòésmoltenriquidor.Crearaquestlligam.Ésquanveusrealmentquelescosesestananantbéiqueelnenilafamíliaettinguincomareferenciapositiva,queéscomplicatd’aconseguir,peròésmoltenriquidor.Quelafamíliaconfiïambtu,quevegisquelespautesqueelshidonesestanfuncionanti les integreniqueaixòreverteixenqueveusqueelnenestàmillor.Aixòéselmésenriquidor.

A.-Recorda’mquinssónelsrecursos/serveisquepotsutilitzarcomaprofessional?

B.-Elpsicòleg,queésmolthabitual.Noalprincipidel’acolliment,siesvaloraquenoésnecessari,peròsíamidaquevacreixentperquèesdetectenaspectesques’handetreballariprecisamentperquètunopots veure al nen un cop a la setmana per fer un seguimentmés complert, per tant es necessita unrecursextern.Jam’agradariapoderveure’mambelnenuncopalasetmanaperserjoquil’acompanyiaentendrelasevasituaciófamiliarperòcomaixònoéspotdonar,doncsunpsicòlegqueestiguimoltsituatenelqueésl’acollimentelpotacompanyaraanarelaborantlasevahistòriadevida,abandade


96

quehihaginaltresmancancesques’hagindetreballarenaltrescasos.Tambésuportpedagògic,toteltemad’hàbitsd’estudi,perquètenenmoltesmancancesanivellescolarperlaconcentració...elsCSMIJ,quesónelscentresdesalutmental,tambérecursosd’estimulacióambelsméspetits,...anivelldejocsimbòlic,relacionsambelsiguals,centresdeteràpiad’estimulació,aixòéselprincipal.

A.-Anivellpràctic,quecreusqueaportal’educadorentotaquestprocéscomareferent?

B.-L’educadoraportaunamiradamoltglobalenrelacióalnen,perquèhasd’intentarveureelnenambunaglobalitat comell esposicionaamb la seva situació familiar. Ésmolt importantqueels educadorcomptinambexperiènciaprèviaambcentres...perquèelpsicòlegoeltreballadorsocialaportenaltresmirades ihoveuendesd’altresàmbitsperòel rolde l’educador, si vensd’uncentre, tu jahaspogutviurealgunesconductesdelsnensquesapsopotsintuirperquèesdonen.“Aquestnenfarebequeries,...” si tot això tu ho has viscut com educador i entens perquè aquest nen té aquestes actituds, potsacompanyarmilloralafamília,perquèelquelafamíliat’haexplicatpotsertutambéhohasviscutquanestavesenuncentre.Tuentensqueelsnenstenenmoltesdificultats,queelshicostamoltgestionarlafrustració,que tenenpocacapacitatdeconcentracióa l’horade ferelsdeures... jo crecqueel roldel’educador,almenysenelnostreequipveiemque,sielseducadorsvenendecentres,tenenunamiradamésglobaldelnen.Ipodendonarpautesalesfamílies...totiquetambét’hipotstrobarambd’altresprofessionalsquetambétenenaquestamirada,peròjocrecqueelroldel’educadorenacolliments,siésuneducadorquevede l’àmbitde la infància,potsdonarpautesa les famíliesmésconcretes ipotentendrelaglobalitatd’aquestnen.

A.-Perpartdelesfamíliesacollidorescomcreusqueusveuen,comunrecolzament?

B.- Hi ha de tot. Hi ha famílies que ho veuen com un seguiment protocol·lari, administratiu... no horebutgen perquè saben que és el que toca però ho veuen comun tràmit.Que s’ha de fer perquè laDGAIA així ho dicta, així que ho interpreten com un control... ho veuen així, o al menys és bastanthabitual.

A.-Comhoreverteixesaixò?

B.-Aixòésmoltcomplicat.Ésanar-teguanyantlaconfiançad’aquestafamíliaiqueellsvaginpocapocveientqueeltuelshipotsofeririqueelshipotsrevertirenpositiueneldiaadiaambelsnens.Jocrecqueaquestaéslaclau.Peròclar,hihacasosenelsqueésmoltdifícil,sobretotquannohihavisitesinotensgairecontacteamblafamíliaopotserelcontactesíqueésmésprotocol·lari...peròtambéquanavegadesfamíliestenenaquestavisióquanhihadificultatssíqueavegadesetreclamen.Quantotvabé,síquehoveuenmésadministratiu,peròquanhihadificultatsmoltesvegadescerquenl’ajuda.Pertant,avegadesquetupensavesqueno,t’anadonesquesí,ques’hacreataquestaconfiançaperquèquanhonecessitenbusquenajuda.Idespréshihafamíliesquesíqueetveuencomunsuportreal,acostumenaser famílies que estan ben situades en l’acolliment... Les fa estar ben situades, la motivació,... peròtambécadafamíliaésunmónicadatècnicésunmón,pertant,permoltquetuintentisfersemprelamateixafeinahihafamíliesamblesqualstanttucomells,teniuunarelaciódiferent.Llavorssilarelacióés positiva i és de confiança, aquesta família escoltarà més les teves indicacions que no una altrafamília...depènmoltdelscasosidelarelaciódeconfiançadelstècnicsamblafamília.Iperlaconfiançahadepassartemps.Quanjaportes4o5anysamblafamíliailarelacióhaestatpositiva,ettindrancomareferent.Sihihanhagutdificultats,potsernohanrebutdeparttevaelqueellsconsideraven,ohantingutproblemesamb l’EAIA... comel sacdeboxaets tu,desprésnoet tindran confiança... si el que


97

veuenentuésunacriticacapalsistema.Perquèlasevareferènciacapalsuportocomaqueixa,somnosaltres.Llavorsenfunciódelseucasidesituacionsqueesvagindonant,sitotvabé,larelacióseràmoltpositivaideconfiança.Peròsihihadificultats,esreverteixencapatu.

A.-Comaconclusiódel’entrevista,quinsaspectescreusqueespodriencanviarpermillorarelsistemadelesacollides,tantenlatevafeinaenconcret,enlestevestasquesperquèsiguinmésefectivesoenelpropiprocés?

B.-Enprimerlloc,permi,laideaque“estàal’aire”dequefosunmateixtècnic,serial’ideal...iquefeselseguimenttantdelafamíliad’acollidacomdelabiològicaalhora.Idesprés,quelafamíliabiològicaila familiaracollidoras’haguessindeconèixeralprincipide l’acolliment, sempreque fospossible.Crecqueseriamoltinteressant.Podertenirmenyscasosenelseguiment,perpodertenirunseguimentmésreal i estarmés apropdels nens i les famílies.Així noenspercebrien comun control si no comunafiguradesuport.Situpotsveurealafamíliauncopalmes,seriamoltdiferent,poderveureeldiaadia,compartirmésespais,generaraquestaconfiança...seriamoltmésfàcilquenouncopcada3mesoso6mesos.Podertenirmenyscasosperpoderferunseguimentmésreal.Seriamoltimportant.

A.-Perquèlaràtioaproximadaqueteniudecasosquinaés?

B.-Nohihaunaràtioestipulada... joportoara18nensperòalprincipiportava25.Nosaltresal’equipestemenaixò,entre16i22.S’estableixqueloidealseriaentre10-15casospertècnic,éselquediuenperò jonohoheviscutmai...defet,aratinc18 iéselmomentquanmenyshetingut.Peròtot iaixí,amb18casostampocpotsferunseguimentreal.Itambéettrobesquesidesd’unboncomençamentalesfamílies,tensmoltacàrregadecasosifasunseguimentmoltpuntual,mésendavant,sivolsferunseguimentméspresencialhihamoltes famíliesquehopercebencomuna invasióo control... llavors,quanjaestableixesunadinàmicaamblesfamílies,desprésésmoltcomplicattrencar-la.

TRANSCRIPCIÓENTREVISTAD.(MARED’ACOLLIDAJ.)–05/12/2017

Horari18ha19h.Casadel’Acollidora–BarridelesCorts,Barcelona.

A.-Comvasiniciarl’acolliment?Cometvasassabentar?

D.-AlafiraquefanalCarrerGalileu,asotadel’avingudaMadrid,joestavaenaquellmomentenqueelmeuhomevamoririjacomençavaasortirdelforat...haviavolguttenirunnenambelmeuhomeperòesvamorirabansdetemps,quannotocava.Desprésjaestavabé,ocomençava,imaihaviavolguttenirunnensolaperòvaigpensarenposar-meaadoptarunnen,queera lameva idea.Peròcadavegadaqueveiaelspapersdel’adopció,se’mfeiaunmón.Amésemfeiapor.Llavorsaquívaigveureunestandivaigdescobrirqueexistial’acollimentivaigagafarelspapers,vaigmirar,vaigassabentar-meunamicaivaigtelefonar.Vaigcomençaraixí.Joteniaalcapquevoliatenirunnenperquèestavafinsalsnassosdetreballar,treballar,treballar14horesaldiaperquènoteniaresmilloraferivaigintentarreprendreelque jo volia fer a lameva vida, que era tenir un nen. Però no volia tenir un fill, ni tenir-ho adoptat


98

perquèdecopivoltaemvaagafarmoltaporatenirunnen,ialeshoresvaiginiciar-hoperquèemvafermoltamenysporl’acollida.

A.-Perquèelveiesmenysdefinitiuoperquè?

D.-No,perquènosé...crecquel’acollimentetfaspareimareofillimareoelquesigui,sivoleuelsdos.És un acord que arriba quan ell/a té 18 anys o el que sigui i en adopció és una cosa que tu estàsimposantaunnenunacosaquenosapsivolonovol, i tutampocsapssivolsonovols. Ipermi lescoses han de sermolt democràtiques,molt consensuades. Avia’m, ami el J. emdiu que l’adopti i jol’adoptoara!(riu).Jopensoqueambelsanys...això...jaesveurà.Peròsobretot,elldecidiràquèvolqueaixòésimportant,escoltar-loaell,lasevaopinió.

A.-Quanvascomençarquinprocésvasseguir?

D.-Vaigfer2o3entrevistesabansde l’estiuallàaCelObert i recordoqueemvandir;“aquestestiutensdedeuresdecidirsivolsadoptarovolsacollir”itotiquejoteniamoltclarquevoliaacollirvaigdir,“vale, faré l’exercici”. Faig fer un exercicimínimperquè ho teniamolt clar i vaig decidir que sí i vaiginiciar totelprocés.Allòquefeude“untercergrado;ahorate lopreguntauna,ahorate lopreguntaotra con diferentes palabras, y ahora lo hacemos en casa y ahora no se donde...” i al final t’acabespreguntantsihasrespòsbéojoquesé...recordoquelivaigdiraunadelesnoies;“elqueetvaigadirno sé si és bo o dolent però és el que penso! I si haig de dir que no, m’és igual perquè és el quepenso!”(riu). Recordoqueemvadir que “quèpassaria si tinguésunnenmusulmà?”, perquèemvanpreguntarraces,religió...ijoatot:“m’ésigual,m’ésigual...”“isitensunanenamusulmana?”ilivaigdir“notinccapproblemaperòacasamevaestàprohibitportarunmocadoralcabell iqueunanenaqueestiguiacasamevaportiunmocadoralcabell,mai.”Iemvandir,“bueno,sitensunnencristià...”elshivaigdir“avia’memmolestaràmoltíssiminovoldréqueportiunacadenaamblacreuitampoclideixaréportaracasa,queselaposiamblasevafamília,isil’hedeportaral’esglésiaihadeferlacomunió,elportaréifaràlacomunió...”Aixòensvapassar,laB.EmvapreguntarsielJ.s’haviadebatejarijolivaigdirque“noeraelmeuproblema,sihedeportar-hoelportaré...”oalaMezquitaoalasinagoga...capproblema. Ara, una nena no anirà ambmocador i els catòlics no van amb creu. Cadascú te els seusprincipisijorespectaréelsvalorsipensamentsdelafamíliadelnenperòacasamevanoaniranambvelocreu.

A.-Ialaformació?

D.-Alaformaciósíquevaigtenirproblemesambalgunesaltresfamíliesperquètroboquevansermolthipòcrites. Al 2012 va ser, a la formació van explicar els motius pels que els nens podien caure endesemparamentonegligènciaiparlavendemaltractaments,violacions,etc...ijovaigdirquenoenteniacomespodiamaltractarunnen,“nohoentencinohoaccepto.”Aixònovoldirquejovagiadirresencontradelseupareoelquesigui...peròjonopucdirquesíquehoentenc.Irecordounaparellajoveque em van deixar verda perquè vaig dir que no ho entenia... i vaig estar a punt de dir-li, “Que tuacceptesqueunparemaltractialseufillinoacceptesquejonohoentengui?”hotrobomoltfortperòbueno,vaigserbastantméseducadaiemvaigcallar,peròhovaigtrobaral·lucinant.Comaconnexióales famílies tampochi vaig trobar connexió... nomésambun senyorqueemva caurebastantbéquedesprés l’he tornataveureperquè resultaqueésamicd’unsamics ique téunnenacollit.ElsvàremveureunestiuielJ.esvaposarxulitoambell,perquèhorecordo...(riu)esveuquevoliapegarundelsnensalsaltrestresamicsielJ.dient“quenoeltensquepegar,perquènosequè,nosequè,bla,bla,


99

bla...”éseldefensordelascausesperdudes!(...)Ienrelacióalaformació,mésteòricament,crecqueemvacol·locar,desdelpuntdevistad’organització,delaGeneralitatol’Ajuntament,perquènotenianiidead’onestava... fins i totpersaber-meelsnom,encaraavegadesnosédequèemparla laB.,perinicials... però sí que és cert que et col·locava una miqueta en les acollides però... “andando, eh?Andandosehaceelcamino”.

A.-Idurantelprocést’hansortitdubtes?

D.-Uhh! (es riu) cada dia! Si dec tenir a la B.agobiada... jo crec que dec ser la quemés telefono...aveure,trucoquantincdubtes.IntentotransmetretotelquecrecqueésimportantpelJ.isitincdubteshodemano...crecqueésmilloraixí,id’aquestamaneranoesfatantabola.Iavegadestambéemposoxungaambella(esriu).ComeldiaquejolivaigdirqueportariaalJ.hafereltractamentdeladislèxia,quelivoliaferlaprova.Iellaemdeia,“no,peròesperatalcursqueve...”ijo“no...sihohedepagarjo,hopagojo.Noaguantomésicrecquehohemdesaber!”.AlfinaljoesticcadadiaambelJ.iveigquehihacosesquenecessita.

A.-Haspogutcomptarambrecolzamentprofessional?Anivelldelstècnics?

D.- Les respostes semprehan sigutbastantbonesperò jo sóc ràpida, amino se’mmengen les cosesnormalment.Iintentosolucionarràpidelsproblemes.Peròhemviscutunprocésilacosadesdel’inicifinsara,lescoseshancostat,peròhemanatfent...primervamanaralaR.(psicòloga)ivahaver-hiunmomentqueno tirava, i vamanar a l’altre centre, fins que vam trobar a l’E. (altra psicòloga) que vasabertractarlessevesporsihovamagafartotd’unaaltramanera.AmésjotambéjahaviaaprèsmésielJ.eramésgran,moltescoses.Elmésdifícilvaseralprincipi.Tupensaquejosócmolttossudai,ohoentencbéim’hoexpliqueubéquejohoentenguii llavorsaniréfinsalfinalperòcomnohoentengui,estarécreuada.Amés, sócmoltdura.Aveure, l’altrediavaiganaraveurea l’E. iemvadirque“nodormis ambel J. no sé que” i jo li vaig dir que quèhi havia de dolent, no sé que... i li dic “em volsexplicarperquènoésboqueelJ.dormiambmi,perquènohoentenc?Perquènom’hohasexplicatiem sembla una tonteria i vull quem’ho expliquis perquè nom’ho sembli” perquè jo no puc fer casperquèsí. Im’hoexplicar, ihovaigentendre,peròclar,m’hoarribaadirfa6mesosihaguésanattotmésràpid!

A.-Quincreusqueéselpaperdeltècnic–referent?

D.-Jocrecquehaderecolzaratopealafamíliaivigilarqueelnenestiguibécomhad’estar,jocrecqueellam’had’ajudaramiaquejosiguicapaçdeportarendavantalJ.im’hadevigilarperquèdeveritatl’estiguiportantendavant.Jocrecqueésaixò.Nolatinccomareferentdelsistema,potsersíquehoés,peròésalgunacosamésquereferentdelsistemapermi.Elreferentdelsistemanoeltenssempreamà,hasdedemanardiaihora,iaellano,sinopotparlarambtuperquèestàenunareunió,ettrucaméstard.Noéselmetgedecapçalera.Ésunapersonaproperanostraquesempreéslaprimerapersonaquetrobesitampochehagutd’anarmésenllà.Nohetingutnecessitatd’anarmésenllà.Semprehemanatbéjuntes.

A.-Lesfuncionsotasquesquetenenelseducadorssocialsoreferentsdelcas,quinescreusquesón?

D.-Seguramentdeuentenirunsprotocolsmoltmarcats,moltmarcats,perònohoséperquènom’hohaexplicatmaiperòm’imaginoquedeuportarunsprotocolsmoltestrictesielseupaperhadeserseguir


100

els protocols i aplicar-los amb els seus coneixements específics de tècnics, imagino. I imagino quedesprésellalidónalaproximitatquevoloquepot...perquèjaséquedevegadesnoésfàcil.Depèndelcas que porti ellamateixa amb una altra família potser no té lamateixa proximitat i ha de treballardiferent. Control dels protocols amb la realitat de cada dia? m’imagino, jo no sé ben bé el comfuncionen...

A.-Hastingutalgunreclamenelprocésd’acollida?

D.-No,avia’m,laB.jahosap...johihadecisionsques’hanpresquejonoesticgensd’acord.Quejonohaguéspresmai.Itambééscertquedevegadesesreuneixenijonom’assabento...passencosesijonim’assabento... i això em molesta molt, molt. Perquè jo no cal que estigui al mig de tot, però vullassabentar-me.Josédelegar iséques’hadediscutir i jaetdiran lasolució,peròel fetdenoestaralcorrent,emsapgreu.Hihadecisionsques’hanpresquejonoesticgensd’acord... laB.Hosap.Jonoestava gens d’acord amb que el J. s’assabentés que tenia germana. Ell no ho sabia i la germana honecessitava i ell nohonecessitava... i joestic fent l’acollidaambell.Vaaparèixer fa3anys.Quea lallargaésmillorperells,d’acord.Peròdemomentnohaestatpositiuencapvisita,encapres.M’haguésagradatequivocar-meienaltrescosesm’heequivocatihevistdesprésquem’haviaequivocat.Amiemmolestaaixò,queesfacincosesquejonom’assabentoiqueesprenguindecisionsquenom’assabentoinoes tinguiencompteque jonoesticgensd’acordoque sem’expliquiperquèno tinc raó.Ésunanenamoltmacaiellanotécapculpaperòjaespreveiaelqueanavaapassar.Unamicaelreclamésquenotenimtotalafoto...jonoséres,jonoséperquèelJ.nopotestarambelsseuspares...“Sónunafamíliadesestructuradainopotestarambells”,d’acord,jaentincprouinovullsabermés...peròmaihetingutlaoportunitatdedir,“sapsque?Nom’hoexpliquis.”Nosem’haexplicatiprou.

A.-Creusquesiconeixessismésdadesetpodriaajudar?Etsituariamés?

D.-Nohoséperquèjaetdicquenohovullsaber,peròalgunavegadam’haguésestatmoltmésfàcilpermiperrecolzaral J.ambpreguntesqueemfa imoltesrespostesmevessón“OstresJ.,hosentomoltperònohoséperquèaminom’hoexpliquenaixò...quanveiemalaB.lipreguntesisinolidemanesqueellahopregunti”.Amiemsemblahorribleaquestarespostaperòéslaúnicaqueésdeveritat.Quealhoraésunadefensapermi,perquèm’ésmoltméscòmodasegonsquinespreguntesdir“Jonoséres”perònos’homereixelJ.

A.-Elseguimentdelreferentelveuscorrecte?

D.-Jocrecquepodrianovigilar-metant.Ihodicenelsentitdequècrecquejohofaigbé,peròveienttotelqueveusalateleoescoltes,emvigilapoc.Desprésd’escoltaraquellqueviolavaalsnens... itotallò,pensoques’hauriadeferuncontrolmoltmésexhaustiudelesacollidesdelsnensinoestanbenvigilatsis’had’anarmoltmésambcura.VulldirquejonolifariamairesdolentalJ.peròs’hademostratquehihamoltamalapersonapelmón iaquestsenyornoestavabencontrolat,sino,aixònohaguéspassat.Aleshorespensoquenoestembenvigilats.

A.-Aixíquetufariesmésvisitesdomiciliariescomlaquehemfetavui?

D.-Avia’mjohenetejatelpisavui...(riures)avia’mentén-me...noestamalamentmaiperòjohenetejatelpisavuiperquèveníeuvosaltres.Emrefereixoaque,sijofaigalgunacosamalament,avuinoestà.Noserveixderesquevingueuacasaavigilaravia’mcomestà.Potserhauriadeferenhorarisoberts...no


101

sé, però amb més visites tampoc serveix de res. Recordo que inclús jo ho he parlat amb algunacompanyadefeinaquanvasortirlod’aquesthomequefeiaallòalsnens,livaigdir,“Esquenoestamoscontrolados,esquenonosvigilan...ynosésinomevigilanamiporquesesuponequelohagobienysefían demi o porque lo hacen así con todos”perquè jo no em sento vigilada. Sento control però clartambéentencquesivigilesmolt,molt,molthihafamíliesqueelshisentariamalament.Amihihacosesqueemmolestende...“queyameencargoyo!...déjame!”peròvulldirqueéselyin ielyangquehavegadespenses“quejahofaigjoquetinc54anys...quesócgrandetaperquèemvaginvigilantenaixò!”peròquecadascúésunmónicadafamíliatambé...itrobarsolucióaixòésmoltdifícil.Elmodelcrecqueésmassa estandarditzat. Jo crec que hi ha coses que no les veig clares i crec que tots els tècnics notreballenigual.Conecuncasd’unanenaqueestaenacollidaambunaltrecentrequem’haditlafamíliaqueaellsmaielshanvingutaveureacasa.Iaixònohauriadeseraixí,perquèaral’acollidanohaanatbéperquènohihagutsupervisió.

A.-LarelaciódeconfiançaamblaB.comatècnicaésimportant?

D.-Totalment,ésquesinó,treballemacegues.Joagafounnenquenoséelsproblemesqueténiqueha viscut... imagina’t si és important! recordo quan vaig anar al metge amb el J. al principi, és unaxorrada, però em deia “Le han operado alguna vez?” i jo contestava “no lo sé”... “lo amamanto sumadre?”... “no lo sé”... “fue a la guardería?”... “no lo sé”... Jo no sabia resi penso que se m’hauriad’haverexplicat.Ilesfotosfamoltpocquelestenim,dosmesosotresdelafamíliadelJ.Ielllibrequetéal’habitaciólivandonaralcentre,quanvamarxar.Clar,joambelJ.porto5anysinoségairedelasevavidaanterior.Nosésical...peròtreballoacegues.

A.-Comaconclusió,quècreusquepotmillorarenelprocésd’acollida?

D.-Hihaunfalloimpressionant,quejoal·lucino!ésquelesbasesdelsnensques’hand’acollirilesbasesdedadesdelsparesquevolenacollirnosiguinuniversals...vulldir,queamim’hanexplicat,quecadacentred’acollida,notéatotselsnensqueestanenacollidaatotselscentres,ésadir,quecomaICIFnoteniuaccésalesbasesdedadesdetotselsnensqueestanauncentreperseracollitsod’unsquantscentres...

A.-VolsdirquesiunICIFtélesbasesdedadesdetotselsnensquesónpotencialmentd’acollida?Això,enprincipihotél’ICAA,queésunaaltrainstitucióqueestàpersobredelsICIFilaDGAIAtambéhoté.Ésadir,comaICIFestenenunesfamíliesvalidadesienesperaaquearribiunexpedientielreferentdelCentreal’ICAAsaplesfamíliesquehihaenesperaiquansapquehihaalgunnen...falaproposta.

D.-Itucreusqueambtotselsnensquehihaacentresitoteslesfamíliesquevolenacollir,noespotaccelerarelprocediment?Joconsideroqueésmoltpocàgil,perquèperexemplejovaigestar5mesosesperantalJ.inotécapsentit!elJ.podriahaverestat5mesosmenysalcentre...

A.-Clar,perònototselsnensqueestanencentretenenpropostad’acolliment,perdiferentsmotius.Amés,hihamésnensquefamílies.

D.-Amiemvadiruntècnicenunaocasióquenoesfeiaunboncreuamentdelesbasesdedadesdelesfamílies i els centres, pot ser un error del sistema o una qüestió de lentitud burocràtica. Potser elproblematambéésquenohihafamíliessuficientsoquelagenttédemandesespecifiques,nosé...


102

A.-Aquestéselreclamprincipaloentensalgunaltre?

D.-Eltemadelstràmits,perquèjoenteniaqueuncopestiguesenacollidapermanentjoteniacomunpaperqueelpodiautilitzarmésomenysambmésllibertat,ésadir,quehihaviaunacartamodelquejaemserviainocaliaqueanésdemanantlacartacadacopiaixònos’hamaterialitzat.Iamés,emmolestaquesiguiencatalà,totiquejosócbilingüe,jovullmarxararaaMadrid,doncssijovaigaMadridambaquella carta... “me meten en la carcel” (riures). Aleshores jo penso que s’hauria de fer en català icastellà.Perquèsimarxemal’estranger,encastellàencarapotstrobaralgúperò...això,joperexemplevullanaraMadridaveure“ElReyLeón”ambel J. inoelvullencatalà, iaixòesta relacionatambeldemanarpermíspertotinoteniraccésares.Ihaverdedemanarpermíssobretot,perexemple,jonopucdecidirsivaigaldentistaambelJ.,hed’avisar.Quanveigméslògicquejovagialdentista,demaniuninformeit’hoenviodesprés.Tambéentencquesiéselprimeranyosegonany,ques’hagidevigilariacompanyarmés,peròquanjaportes5anysitensl’acollidapermanentiaquestescoses,totaixòhauriadesermoltmésàgil.

ENTREVISTAE.(mared’acollidaM.)21/12/2017ales18hCafeteria

A.--¿Cuandoiniciasteelacogimiento?

E.-Pues...creoqueen2008...aver,M.Tenía5años,sí…2008.

A.-¿Quétemotivoahacerlo?

E.- Pues la verdad, tener una hija. Conmimarido no habíamos podido y siempre habíaquerido ser madre. Nosotros conocíamos a M. Bueno, a todos sus hermanos y todo,porqueéramos familia, vamos, lo somos. Familia lejana. El hermanoes el cuñadodemihermana. Nosotros conocíamos a la familia de toda la vida y cuando supimos de lasituación, decidimos apoyar al padre para quepudieran seguir con sus hijos, queno losperdieran.AlprincipionosfuimosaunacasaquetenemosenCuenca.Losproblemaseranmuchosperoenaunquelamadrequieremuchoasushijos,nopodíaatenderlos,noteniarutinasynoestabanbiencuidados.Alpadrenoloconocíporqueyaestabaenlacárcelporel temaque le pegaba…malos tratos. Empezamos en 2006 y vinieron a casa, luegonosfuimosanuestra casadeCuenca,queesmuygrandey cabíamos todos.En julioaM. lasacarondesucasayenagostonosfuimostodosaCuencaparadesconectar.Luegoconmimarido nos planteamos saber qué iba a ser de M. y nos propusimos para adoptarla oacogerla.Nos preocupamos de cómo iba a estar, les tenemosmucho cariño a todos loshermanos y nos comprometimos a mantener el contacto entre los hermanos y así lohemos hecho, los niños se ven mucho. Al principio salíamos los fines de semana yvacaciones.Nosíbamostodosmuchasveces.YunañodespuésM.yasevinoparacasa.Yasíllevamosya10años.

A.-¿Recibisteformaciónprevia?


103

E.- No hicimos formación en esemomento. Ya estaba viviendo en casa y éramos de lafamilia.Yyapues,formalizamostodoeltemadelacogimientoyeso.

A.-¿Tuvistedudasduranteelproceso?Haspodidocontarconapoyodelosprofesionalesdelcentro(referint-meaCelObert)

E.-Sí,dudashetenidomuchas.Sí,sí…delasnecesidadesespecialesdelaniña.Dudasdesiir a un instituto normal o a uno especial. Dudas cuando la niña se enfada o cuando depequeña se tirabaporel sueloy chillaba... LaB.mehaayudadomucho siempre. Sobretodoparacosasdecasa,¿sabes?Yluego,cuandomimaridomurió…yolopasémuymal,mevimuysolaydelcentromeayudaronconlostrámitesytodo.Fuemuydifícil…porquesobretodonosabíacómohacerloconM.porquelaniñaerapequeña…yfuedifícil.

TambiénmehanayudadoparatramitareltemadeladiscapacidaddeM.,cuandotuvimosque ir a llevar papeles, qué papeles… y eso. También para ir a las visitas. Si no meacompañayoalprincipionosabíairporqueyonosoydeBarcelonayclaro…siempreibaatodoslossitiosconmimaridoyyosoladandovueltasporBarcelona,no…no…PeroundíaB.meacompañódesdeCelObertymeenseñócómollegar,hicimosjuntaselcamino.Yahorameacompañaunaamigayluegopuesyaquedamosallídirectamente,endondelasvisitas,porqueyaseir.

A.-¿Cuálcreesqueeselpapelquetienenlosprofesionales,loseducadoressociales?

E.-Escomolaasistenta…meacompañaalasvisitas,nosé…haceinformes,verquetodovaya bien, supongo.Me ayuda en lo que necesito conM…. Programa las visitas con laMadre…yeso.

A.-¿Quéfuncionescreesquetienen?¿Creesquesetratadeunapersonarelevanteenelproceso?

E.-Esimportanteelacompañamientoporquesinoestoyyosola.YM.,…unaniñaacogidayclaro,noesmihijaynopuedotomardecisionesporqueclaro,siyovoytengoquellevarsiemprelaresoluciónconmigo.CosasimportantestengoqueconsultarleaB.

A.-¿QuécosasqueríasreclamardecaraaCelObertoalosprofesionales?¿Tienesalgunademanda?

E.-Puesaver…quetenganencuentamiopiniónparacambios,sihaymasvisitas.Porqueyoya ledijeaB.quesihaymásvisitasnopodré…queclarosumadrehaestadomuchotiempo teniendo cada dos meses visitas y luego pasó a casa mes, pero yo ya mas nopuedo…eh?Yensitiosdiferentesno…porqueyonosé ir,mientras seadondesiempre,vale. Que yo con la madre me llevo bien, eh? Nos aceptamos. Bueno, es que nosconocemosdetoda lavida,peroclaro, laqueestáconlaniñatodoeldíabatallandosoyyo… Bien, a mi no me importa verla en la esquina cuando las visitas acaban y eso… ysaludarla.Peroyaestá.


104

A.-¿Quécreesquesepuedemejorarenelprocesodeacogida?

E.- Uy… yo de eso no sé… pues qué te digo… no sé, cuando nos vamos de viaje, porejemplo,eltemadelostrámitespodríasermásrápido…porquedespuésde10añospuesclaro…peroenprincipioeso.

ENTREVISTAD.(Tècnicd’acollides)2/1/2018ales10halCentreCelObert

A.-Persituar-nosunamica,quinhaestatelteurecorregutprofessionalfinsalmomentdesdequevasacabarlacarrera?

D.-Vaigacabar lacarreraal2010,vaigfer lespràctiquesd’EducacióSocialelsegonanyalcentreSantPaudeCàritas,aMataró,idespréselterceranyvaigferpràctiquesenuncentredemenors,unCRAE,aTeià. Allà vaig fer les pràctiques i ja em vaig quedar fent suplències d’estiu, vaig agafar unabaixa dematernitat idesprésvaigestarauncentredeTeiàqueesdiuSantaRosalia finsal2016.Al2016vaigplegar del centre perquè volia trobar una altra feina que fos unamiqueta diferent al que és atenciódirectaambelsmenorsperòcomelmeucurrículumestàtanenfocatenallò,novaigtindremoltasort,vaigferunasuplènciadesismesosenunaltreCRAE,aCollserolaSUARA,idesprésheestatnoumesostreballantenunespaijove,aMataró,quepertanyalaFundacióPereTarrésialsetembrede2016vaigcomençaralaICIFCelObert.

A.-Apart,estàsalpuntdetrobada?

D.-Sí,amésaméscompagino lameva feinade la ICIFambunpuntde trobadaels capsdesetmanaalternsaquíaBarcelona.

A.-PerquèvasdecidirdeixarelCRAEicomençarabuscarunaaltracosa?

D.- Més que res per poder buscar altres opcions, buscar altres alternatives i perquè a mi el treballdirecteambelsmenorsm’agradamoltperò teniaganesde ferunaltre tipusde feinaqueno fos tanenfocadaal’atenciódirecta.

A.-Perquèacabaabsorbintmolt?

D.-Exacte,acabaabsorbintmolt,elshorarissónmoltinestablesllavorsavegadesésunafeinaquecrecquetéunadatadecaducitat.

A.-LlavorsvasarribaralaICIF.Comvasarribar?

D.-JovaigarribaralaICIFperquèdesdelcentredemenorsuntreballavamoltsdelnanosqueteníemisortienenacolliment, sortienambCelObert.A lacoordinadoradel servei, la L., ja la coneixiaperquèhavíemportatuncasd’unnenquevamarxarenacolliment,l’acollimentvapetarieraunnendelqualjoeraeltutoricomquehavíemtingutmoltarelacióamblaL.,jaemconeixiailihaviacomentatquesienalgunaocasióhaviaalgunavacantm’interessaria.Finalmentvacomptarambmi.


105

A.-ConeixieselserveidelaICIFprèviamentalCRAE?

D.- Abans d’entrar al CRAE no el coneixia realment. Elmón de l’acolliment sabia que existia però nosabiabenbecomanava.Vaigcomençaraconèixe’lquanestavaalcentreperquèvaigveurequeeraunadelesalternativesquehihaviaenelcasqueunnennopoguéstornaramblasevafamíliabiològica.

A.-Quantscasosvasportarcomatutorquevananarenacollida?

D.-Vahaver-hiunaèpocaquevansortirmoltsnensquevanmarxarenacollimentiparticipàvemamblaICIF de Cel Obert, havien altres nens que participaven d’altres ICIFs però aquest centre en concretsemprehatreballatmoltambCelObert.LlavorslafiguradelaL.jalaconeixiamoltivaserelnexedeconnexióperpoderentraratreballaraquí.

A.-Etvacridarl’atenció,uncanvilaboral...

D.-Exacte.

A.-Ilamajoriadelsnensquemarxavenhansigutfructífersaquestsacolliments?

D.-Algunssí id’altresno.Delcentre joconecdos,unquevaestarenacollimentambCelObert iquefinalmentelnenvatornaralcentreiunaaltranenaquecrecquevaestarambInfantsiFamíliaquevahaverderetornaralcentre.Vaseruncasmoltdurperquèestemparlantd’uncason l’acolliment vaanarmolt malament, la acollidora no va poder arribar a sostenir, vull dir que ésmés difícil del quesemblaavegades.

A.-Unamicalestasquesqueportesatermealllargd’uncas.Ésadir,quanatut’assignenuncas...

D.-Tasquesaixíengeneral,no?Feml’acompanyamentdelsnanosamblesfamíliesbiològiques,queaixòésunadelescosesquemésfemperquèclartotselscasostenenvisitesi,pertant,alllargdelasetmanafasmoltesvisites.Aquíobservestambélarelacióquetenenamblafamíliabiològicaid’aquestaformapots acompanyar a la EAIA, que és qui realment fa el treball amb la família biològica. Després femcoordinacionsambescoles,ambpsicòlegs,entrevistesambelsacollidorsperquètambéésveritatquede vegades necessites seure amb els acollidors per poder situar-los perquè surten moltes coses inecessitenmoltacompanyament,ésunacompanyamenttantperlafamíliaacollidoracompelnano.

A.-Quinesvaloresquesónlesmésrellevantsperaquefuncioni?

D.- L’acompanyament als acollidors. Jo crec que és fonamental que els acollidors tinguinmolt clar latascaquehandeduratermeicomhand’estarsituatsperquè,enelmomentenelqueelsacollidorsnoestan situats, no poden fer un bon acompanyament cap els nens. Això moltes vegades passa, elsacollidorsal llargdelprocés, la seva formadepensaroveure la realitatdelnanoésdiferent iaixò faque,avegades,sinoestanbenposicionatsnopuguinferunbonacompanyament.Éselqueméscosta,devegades.


106

A.-Comvaloresaquestacompanyament?Ésadir,quèéselquepotspreveureambaixò?

D.- Veig que si no fas aquest treball acurat les famílies acollidores no acaben tenint la imatge quehauriendetenirdelafamíliabiològica.Vulldir,jocrecqueésfonamentalquelafamíliaacollidorapuguitindre molt present a la família biològica perquè el nano no visqui malament, si no surt el famósconflictedelleialtatsquefaqueelsnanosnopuguinsostenirl’acolliment.Aixòalesfamílieselshicostamoltperquè,permoltqueestiguinben situades,permoltqueentenguin la realitatd’aquestnano,avegadesacabendiscrepantamb la famíliabiològica.Aixòésun treball,que semblaquenoperòéselmésdurperquèeldiaadia,l’acompanyament...potsferunseguimentperòsapsperfectamentquelesfamílies,alasevamanera,eduquenitenenbéalsnens.Posicionar-sedavantdelafamíliabiològicaéselméscomplicat.

A.-Llavors,aquestssónelsaspectesmésdifícilsquetuveusperferfrontlatevatasca?Sobretotaquestaconfrontació?

D.-Aixòéselmésdifícil,jocrec.Almenyspermi,jocrecqueéselqueméscostaeneldiaadia.Elqueaquestes famílies acollidores siguin capaces d’entendre que han de tenir un imatge molt positiva...buenotunopotsentrarenconflicteamblafamíliabiològicaperquèaixòelnenhopercepi,sielnenhopercep,tardod’hora,l’acollimentpetarà.Peraquestnensónelseupareilasevamare,tucomacollidorhas d’acompanyar i has de respectar tot això. Si de vegades no ho pots fer això fa que, de vegades,l’acollimentpuguipetar,queéselquepassamoltesvegadesienshapassatambmoltscasosdenanosques’haacabatl’acollimentperquèelnanonopodiasostenir-ho.

A.-Llavors,lamajoriadecasosésperunconflictedelleialtatsquepetal’acolliment?

D.-Enmoltesocasions,sí.Hihacasosicasos,evidentment,peròqueésundelsmotiusméspresentsperaqueunacollimentpeti,aixòestàclaríssim.

A.-Iquinessónlestasquesmésamables?

D.- Les tasquesmésamables? El contacte ambel nen, l’acompanyament a les visites, el poderparlarambelnen,elsabercomsesent...Aixòcrecqueéselmésagradable,alcapialafitreballemperells.Elque passa és que sí que és veritat, comhedit abans, a vegades has de fermoltamés feina ambelsacollidorsqueambel propi nenperquèel nen realment si la família acollidoraestàbenposicionada,sortirancosesperòserancosesqueespodentreballarperòsilafamíliaacollidoras’acabadesviantifanlescosescomnoleshadefer,totaixòacabarebotantalnen.Lomésagradableésquanveuselnen,quansapsqueaquellnenestàbe.

A.-I“Laveudelnen”creusqueésimportant?

D.-Moltimportant.Quansónpetitspotsernoésprimordial,peròquansónmésgranssíperquèjocrecqueésl’espaiontupotsdedicar-litempsalneniparlarasolesambelnen.Defet“Laveudelnen”esvacrearperquèvahaveruncasonelnenvaestarrebentmaltractesperpartdelafamíliaacollidorai,comnohihaviaaquestapartat,eltècnic,l’educadoroelprofessionalqueestavaportantaquestacollimentmaivasaberaixòperquèmaiteniaunmomentperestarasolesambelnen.Semprequeesfeienelsseguiments,esfeienenpresenciade lafamília llavorsmaihaviatingutunespaiperestarasolesambaquestnen,potsersihaguéstingutaquestespai,aquestnenatravésdelacomunicació,eltècnicoqui


107

fesel seguiment,haguésdetectatquealgunacosaestavapassant.Crecqueés súper importantquansónmésgranssobretotperquèllavorsésquanpotsveureipreveurecosesque,potser,eneldiaadianoestàsveient.Enelrecorregutquanfasl’acompanyamentolavisitanoéstempssuficient,devegadesnecessitesdedicarunaestona.Jocrecqueésfonamentalaquestespai,crecqueésmésimportantqueelpropiseguiment.Perquèelseguimentésimportantperòesunseguimentpersaberqueelnenvaal’escola, menja bé... però “La veu del nen” és un espai súper important per saber com està el nenemocionalment.

A.-Iésfàcilques’obrin?

D.-No.Perquè,crecquehad’existirunvincle,ielvincleelpotsferambelsnanosperòelvinclequetupotsferambunnend’acollidanoéselmateixqueelquepotferuneducadorenuncentrequeviu24hores amb aquest nen. Llavors és complicat perquè estem demanant als nens que s’obrin a unprofessionalquejaelconeix,eltéreferencia’tperòaquestafiguradereferèncianoés lamateixaquepotserunapersonaqueestàeldiaadiaambella.Ésdifícil.

A.-Quinacreusqueésl’aportacióquefal’educadorsocialenelprocés?

D.- Una de les tasques més importants i que més aporta en aquest procés és poder vetllar per laseguretatielbenestardelnen.Sabersil’acollimentestàsentpositiuperell,sitotvabéirealmentetslafiguraquepotdetectar,juntamentambaltresagentscoml’escola,peròrealmentetslafiguraqueestàméspresentamblafamíliaacollidorallavors,enunmomentdonat,potsdetectarsiaquellnenrealmentestàbéonoestàbé.Crecqueésimportantpertaldevetllarperaquestacriaturaperquècrecque,devegades... josempredicque l’acollimentésunprocésmacoiquepotserunprocéspositiudecaraalnenperòdevegadesensoblidemquenototselsnensestanpreparatspermarxarenacolliment.Encaraquesiguidurdir-hoaixí,hihamoltsnensquesinopodenretornaramb laseva famíliabiològicahand’estarenuncentreperquèsónnensquetenentanidealitzadalafiguradelasevafamíliabiològicaqueaquest conflicte de lleialtats no el poden superar mai. Jo abans tenia molt idealitzat el món del’acolliment,abansde treballarenuncentre,aracontinuopensantque l’acollimentésunaproposta iunamesuraalternativamoltmacaperòquenototselsnensestanpreparatsiquehihaacollimentsquepetenperquènohempensatsiaquestnenestavapreparatpermarxarenacollida.

A.-Noésquenofuncionilafamíliaoquenohagueuestatasobre...

D.-No.Éssimplementquehihanensquenoespodensosteniri,permoltafeinaquefacis,ésinviable.

A.-Iaquí,tuqueafegiries,quinapropostafariesperpoderferaquestfiltre?

D.-Éscomplicatperquèavegadesésunrisc.Tupensesquepotanarbéidesprésnohofa.Joelfiltreque faria és que els centres, sobretot els centres que és qui treballa el dia a dia amb els nens i elsconeixen, ho tinguin molt clar. De vegades diem “no pot tornar amb la família biològica, propostad’acolliment.”Bueno,anemaseure,anematreballarambelnen,anemaveuresirealmentaquestnenestàcapacitat i llavorspreveure si aquestnenpotmarxarenunacolliment.Perquèels centres, johesiguteducadordecentreijotambépensavaqueeralomillor,sijoeratutordeunneniaquestnennoelpodiaretornaralafamíliabiològicapensava“quemarxiambunafamíliad’acollida”iarasitreballésenuncentreseriaunade lescosesquetindriamoltclares.S’hauriadetreballardinsdelsCRAE,eldiraquestnennopottornaramblafamíliabiològicaperòaraenshemdeqüestionarsiestàpreparatper


108

marxar en acolliment. De vegades és una pressió, DGAIA vol acolliment perquè mantenir un nen alcentrevaldinersperòdevegadeshemd’oblidartotaixòipensarsiaquestnenestàrealmentpreparat.

A.-Creusques’hauriadefersensibilitzaciódinsdelcentresobrel’acollimentitreballantelconflictedelleialtatsprèviament?

D.-Síis’hauriadeferunacampanyamoltmésfortaperquèhihamoltscentresqueencaradesconeixeneltemadel’acolliment.

A.-Elspropiscentres?

D.-Joeldesconeixiamolt.Vaigcomençarasabermésd’aquestmónquanfeiaalgunplad’acoblamentd’un nen quemarxava en acolliment però realment nom’havia parat a pensarmai el que comportaquanunnenestàenacollida.Nohosapsfinsquenoestàsdinsd’aquestmón.Jocrecqueésnecessariqueelscentrestinguinmésinformació.

A.-Quinacreusqueéslavisiódelesfamíliesacollidoresdelavostratasca?

D.-Hihadetot, jocrecquehiha famíliesquehovalorenmoltperquècreuenqueésmolt importantl’acompanyamentqueelshipodemfer,id’altresfamíliesarribenaunpuntonpodensentir-sefinsitotqüestionadesperquèdevegadeselshi costaentendreque sónnens tutelats ique,per tant,perunatonteriatansimplecommarxardevacances,haver-hodecomunicardevegadeselshimolesta.Jocrecquehovaloren totesmolt,engeneral,peròdevegadespodensorgirmomentsenelsquals la famíliaacollidoraespotsentirqüestionada,sobretotquansónacollimentspermolttempsquepotsersónfinslamajoriad’edat.Sónfamíliesquequanportenquatreanysambunnend’acollimenthihacosesquese’lsoblidacomcomunicarquemarxodevacancesperòhohasdecomunicarperquèésunnentutelatilalleiensobligaaquesiaaquestnenlipassaqualsevolcosainosesap,podemtenirproblemes.Hihaqui ho valoramolt positiu i hi ha d’altres que ho veuen com un element de control. No és control,simplementéssaberelquehemdesaber.

A.-Eltemadeleslimitacions,situaunafamílialihasdedonarpautesal’horadecriarunnen.Posemunsupòsit,unafamíliaquenohagitingutnensbiològics iestrobinaraambunnend’acollida,queésunapersonaquearribaambunamotxillaiquejatéunespautesdeldiaadia.Coms’hoprenen?

D.-Engeneral,lesfamíliesquetenenmenysexperiènciaenelmóndelainfànciaodelacriançasónlesqueméshovalorenperquèsonfamíliesquereclamenelteusuportietnecessitenalseucostatperquèsaben i són conscients de que hi hamoltes coses que són desconegudes. Les famílies que tenen fillsbiològics,devegadeselshicostamésperquè,comtenenelsseusfills,noelshivetottantdenouielshasdesituardientquenoeselmateixelteufillbiològicqueelconeixesdesdelminutzeroqueaquestnen que acaba d’arribar a casa teva i porta una motxilla i mai podràs saber realment com se sentperquè, permolt que t’ho expliquin i coneguis la històriamai podràs saber com se sent i, per tant,semprenecessitaràsaquestaajudaperquèsónnensquevenenmolttocats.Llavorslesfamíliesquenotenen fillsbiològics,hihade totcoma totarreu,però les famíliesqueno tenen fillsbiològicsmoltesvegadeshovalorenmoltmésperquè realment sí que tenenaquestespors.Devegades són tonteriescom“¿Cómo lohagopara llevarloadormirpor lanoche?”.Sóncosesquequannoetspareonoetsmareetpresentenmésdubtes.


109

A.-Quinessituacionscreusqueespodriencanviarpelprocésd’acollida?Ésadir,a latevafeinaquinsaspectescanviariesperaquel’acollidafosunprocésquetinguésunmillorresultat?

D.- Jo crec que hi ha una qüestió fonamental i és la del personal i la ràtio. Per poder fer un bonseguimentnohasdeportartantscasos,enelmomentenqueportesvintcasosés inviable.Tufasunseguiment però el fas com pots perquè evidentment hi hamolt de temps que dediques a les visitesbiològiques,areunions, informes... llavorslarealitatésquehihafamíliesenquehihamesosamblesqueparlesmoltpoco tensmoltpoc contacteperònoperquènovulguis ferunbon seguiment si noperquènotenstemps.Aixòtambéésunarealitat,vulldirquejocrecquelafeinaesfabé,ésunafeinaagraïdaperò,avegades,ésmoltduraperquèhihaunarealitatqueésqueelfetdeportarcasosicasosfaquedesprésperpoderorganitzar-teipoderferunseguimentacuratambtoteslesfamíliescostiméside vegades prioritzes. Les famílies que saps que van molt millor estan més soles per dir-ho entrecomentesperquèveusquevantirantipotseretcentresenfamíliesamblesquetensmésproblemes.Aixòfaquedevegades,amiempassamoltesvegades,quearribesadiguisvaigaparlarambaquestaacollidoraperquè famoltsdiesquenosé res, tinc la seguretatqueestàbe,però jocrecqueésmoltd’agrair encara que sigui un truc perquè sàpiguen que continues estant allà. La realitat és que elpersonalsomelsquesom,si laGeneralitatdonésméssuporteconòmicalesICIFperaquèpoguessincomptarambméssuportseriamoltmillorperò,clar,entremenpolíticaiésundebatquepodríemestarhores.

A.- Enquè creusqueespodriamillorar, a bandade les ràtios?Quins aspectes voldries destacar comcanvisnecessaris?

D.-Canvisnecessaris…sobretotintentarquelesfamíliesd’acollidailesfamíliesbiològiquesesconeguin.Jocrecqueéssúper important iara,perexemple,hoestempotenciantmoltmés iho femmoltmésperòperaixòtantlafamíliabiològicacoml’acollidorahand’estarbensituadesidevegadesésinviableperò crec que la clau, i una de les claus de l’èxit de l’acolliment, és quan tant acollidors com famíliabiològicaesconeixenperquèaixòfaqueelconflictedelleialtatsverselnendesapareguiiaixòfaqueesrelaximoltmés.Crecqueésmoltimportantperunnanoelfetdeveurelasevamareielseupareiqueaquestsnosàpiguenrealmentambquiestàvivint,ambquicomparteixeldiaadiaésdurperquèaquestnanos’adonaquetéduesrealitatsiqueaquestesrealitatsnoesconeixen.Quèmillorperaquestnanoqueveigqueelsseusparesd'acollidaielseusparesbiològicstenencontacteiesconeixen,aixòfaqueaquestconflictedelleialtatsesrebaixi,pertant,jocrecqueaquestaseriaunadelescosesques’hauriendepotenciarmoltmésperòsíqueéscertqueperpoderferaixò,tantl’unacoml’altrahand’estarbensituades, això de vegades no és viable. S’intenta cada vegada més però no és tan fàcil com ensagradaria.Jocrecqueésunadelesclausquefariaquel’acollimentfosmoltmillor.

A.- L’últimapregunta, tasques que feu comeducadors socials, a diferència dels treballadors socials opsicòlegs.Creusquepodríeuassumirméstasques?Perexempleenl’estudidevaloraciósiparticipéssiufiltraríeuméscoses?

D.-Ajudariamoltmésperquèdevegadescomquel’equipd’estudiésquihavalidataquestafamília,tulaconeixesquan japortesel casambells idevegadesel fetdeconèixer la famíliadurant l’estudidevaloració a tu et donaria més eines per saber com és la família i per determinar, moltes vegades,aquellescosesquepodenserunproblemaalllargdel’acolliment.Defet,moltesvegades,quanesvalidaunafamíliaiveiemelsindicadorsderiscdecosesqueelshicostaacabensortintdesprés.Devegadeséscom…sipotserl’haguésconegutdesdelprincipiijotincpresentaixò,hotreballomoltmésaviatqueno


110

pas quan surt que ja és molt més complicat. Malauradament els educadors no entrem en aquestsistema,lavaloraciólafanelstreballadorssocialsielspsicòlegs.Síqueésveritatquecompartimitenimmoltesestonesonxerremiensexpliquempersabercomsónlesfamíliesperòlarealitatésquemoltesvegadeslesfamíliessónd’unamaneraperòesmostrend’unaaltra.Famíliesamblesquepodriesferunabonafeina,devegadessorgeixencosesquepensesquetensunproblema.

ENTREVISTAN.(Tècnicad’acollides)2/1/2018ales11halCentreCelObert

A.-¿Cuálhasidoturecorridoprofesionalhastaelmomento?

N.- Siempre he trabajado en el lleure, siempre he estado trabajando en colegios de monitora deextraescolares, de lo que sea. Acabé la carrera, decidí empezar por Magisterio, estuve dos años enescola bressol, no era exactamente lo que quería y acabé haciendo Educación Social. Siempre habíaquerido hacer Educación Social pero siempre me marcaba todo que hiciera Magisterio. Después deMagisteriohiceEducaciónSocialyempecé...queríaempezaratrabajardeeducadorasocialycómonoteníacurrículum,nohabíatrabajadonunca,empecéahacerunvoluntariadoenunmaterno.Estuveseismesesconlasmadresylosniñosyacabéhaciendoclasesdeespañolalasmadresmarroquíes,quefueunretoperomegustóydespuésdeestarhaciendoallílosvoluntariadosmecontrataronparacoordinarunproyectode inserciónsocio laboral.Empecédesdecero,nohabíanada, solohabía las temáticasatrabajarconlasfamiliasytuvequemontarelproyectoconlosobjetivos,lasclases,buscarelpersonal,montar el grupo de voluntarios, coordinarme con los servicios sociales para que me derivaranpersonas…Fuemuybonita laexperiencia,estuvedosaños trabajandoy,enesosdosaños, yo seguíatrabajando en otros sitios. Trabajaba en un club deportivo haciendo clases de trabajo con bebés,siempreheestadometidaenel lleure y,aparte, ibahaciendo todo lodeeducaciónque iba saliendohasta que decidí empezar a buscar conmás firmeza y entré en casas de infants a hacer suplencias.Estuveencasasdeinfantsseismeseshastaquemellamarondeaquí.Habíaenviadoelcurrículum,mecitaronparaunaentrevista, tampocosabíamuybienquéera laacogida,de jovensíquehabía, sabesestodemegustaríaacogeryhabíabuscadoinformación,noeranieducadora,ycuandovineaquíhicelaentrevistaymecogieron.Aquídescubríelacogimiento.

A.-¿Anteriormentenoloconocías?

N.- Yo sabía que existía, sabía en qué consistía, había estado de prácticas en CRAE donde se habíanhecho planes de acoblament a familias de niños, había visto desde un centro como trabajaban elacoblament,habíavistotambiénlasdificultadesdecómoeratrabajarconlasfamilias,cómolohacíanenesecentroycómoloseducadorescriticabanciertosaspectosquesellevabanacabo,desdeelcentrono desde las familias, y qué tenían que tener en cuenta las familias cuando se llevaban al niño, quesiguieran poniéndole la misma ropa para que eso no le generara otra pérdida al niño aunque ellostuvieranuna ropamuchomejorencasaque losprimerosmesesmantuvieran la ropaantigua,quesellevaransusjuguetesysiempretuvieransusjuguetesalprincipio,quenoselollevaranydesaparecieranlaspocascosasquelequedabansinoquese lasfueranmanteniendohastaqueseacostumbrarayseadaptara.Esteconsejoselodoyyoalasfamiliascuandohacemoselplad’acoblamentahora.Sobretodomantener la ropa, utilizar su ropa, hacer los menos cambios posibles, pensar qué es para el niño


111

quedarse sin nada y todo nuevo, la ropa nueva, los juguetes nuevos y todo nuevo. Lo que se puedamanteneralmáximo…

A.-¿Creesquetehadadotablaselhechodehabertrabajadotantoeninfanciaahoraparapoderenfocarelacogimiento?

N.-Creoquemehadadorecursosconocera losniños.Haber trabajadoconniños tantosañosmedamás recursos para poder ver las… tienes a un niño delante y pone una cara y puedes buscar elsignificado de la cara porque ya llevas muchos años trabajando con niños, y en este punto, sí. Elgestionarunbebé,unafamiliatellamaytediceesquelehansalidounospuntitosrojospuessileponestal… estos trucos de abuela. A la hora de acompañar a las visitas biológicas, cuando es un bebé y lamadrenohapreparadonuncaunbiberón,elhaberhechoochentayexplicarle, tenerrecursos.Ahoraunamadrevieneconunniñodediezmesesconungolpeylamadresealtera,rebajarlaintensidaddelamadrediciéndole“esnormal,piensaqueahoraempiezaamoverse,nocontrolalasdistancias”.Aniveldedesarrolloevolutivo,MagisteriomehadadomuchísimosmásrecursosqueEducaciónSocial.

A.-Sonmuycompatibleslasdosparatrabajareninfanciacomoestásahora,¿no?

N.-Eneseaspectosí.Quehaymuchascosasqueheaprendido,también,yquemequedanmuchasporaprender,tambiénmuchas.

A.-Lasactividadesquellevasacaboserepiten?Esdecir,cuandotedanuncaso,laspautasquesiguesparahacerel“plad’acoblament,elseguimiento...¿sonrepetitivasosevancambiandoencadacaso?

N.-Lo idealparamíseríatener,elóptimo,unprotocoloóptimoteniendoencuenta loqueseamejorparaelniñoyparalafamilia,perosobretodoparaelniño.¿Quéesloóptimo,dóndetenemosqueir?Esdecir,unniñonecesitacincodíasdeplad’acoblamentonecesitaveinte,quéesloóptimo,sintenerencuentaloshorarioslaborales,sintenerencuentalasestructurasdondeestamosenelsistema,sinteneresoencuentaquéesloóptimoparaelniño.Entonces,sisabemosquéeslomejor,yapodemoselaborarapartirdeloprimordialqueesqueelniño,eltraspaso,elacoblament,deirsedeunafamiliaaotrasealamejorvivenciaposibledentrodequeesunapérdidadeentorno.SíqueenEducacióntrabajamosporloóptimoytenemoselcurrículumysepiensamuchoenquéesloóptimoyamímedalasensaciónqueen Educación Social, no. Falta este punto de buscar lo óptimo, y si se puede que se haga y, si no sepuede,buscar losmecanismosparaacompañar lomás fácilposibleperosinperderdevistaquées loóptimo.

A.-¿Creesqueesunadelasnecesidades,quefaltateneruncurrículum,unprotocolo…?

N.-Hayquepararseapensarmásyanalizarmásybuscarmásargumentacióntécnica.

A.-¿Túcreesqueesviableconelritmoquelleváis?

N.-ConelritmodetrabajoquellevamoslasICIF,yocreoqueno,almenosennuestrocaso,peroquesehadebuscarunhueco, sí. Yque sehadebuscarunhueco,no comoentidad si no como sistemadeEducaciónSocial.EnMagisteriolagentesesientaahablar,todoloquequierasestáescrito,hayveintelibrosde“cómohacerunaadaptaciónaunaescolabressol”dediferentesautores,ideologíasydetodo,ynohaynadadeplansd’acoblament.Silohay,noloheencontrado.


112

A.-Claro…considerasqueesalgorecienteporquesontemasqueestánmuyverdes?

N.-Estosalióenlasfamilias(referint-seaunaformacióquevadonarlaTècnicaafamíliesacollidoreselmes anterior), que venimos de dónde venimos. En el sistema educativo teníamos la RepúblicafuncionabamuybienysepensómuchoyahorasimplementesehaidoabuscaresainformaciónperolaEducaciónSocialeranmonjasyeracaridad.Setienequeconstruir todo,amimeda lasensaciónquefalta más trabajo de pensar y desarrollar un protocolo que funcione. Igual que hay unas buenasprácticasdelosCRAE,unmanualdebuenasprácticas,quepuedeserdiscutibleperoexiste,unmanualdebuenasprácticasdelasICIFestaríamuybien.

A.-Detodoslosaspectosquetrabajasenuncasodesdequetellegahastaelseguimiento,enelcasodequesehagaretornoono,¿cuálessonlospuntosquevesclaves?

N.-Todalainformacióndelniño,lasvisitas,lainformaciónqueteexplicanlasfamiliasenvisitasquenoestán en los informes porque sale, te dicen yo ami hijo cuando era pequeño lo tuve que atar paralimpiarle losmocos,y túahorapuedesentenderporqueelniñosecomportadetal formaencasa.Lainformación.

A.-Domicilios,lasentrevistas,“laveudelnen”...¿esonolovalorastanto?

N.-Dependedecómo,valoromáseldomicilio.Sieldomicilioesiraestarconellososieldomicilioesirtú,sentarteenunsofáquesesiente lafamilia,todobiencolocado,elcafelitoyempezamosahablar.Dependedecómoenfoqueseldomicilio.Avecesesoesmejorhacerloeneldespachoyhablamosdetúatúdelascosasyeneldomicilioesestarconellosjugando,quemeriendenyverunpocoladinámica.Depende.

A.-¿Loenfocasenfuncióndelcaso?

N.-Intentohacerlosiempreenplanmássuave.Iraldomicilioavisitarlos,estarconellosyhablaryjugarconelniñoyjugarjuntosyverrealmentelarelaciónquetienenporqueenundespachonolavesyenrecogidadevisitas tampoco.Hayniñosque te vencomoqueviene la técnicayhayniñosque te vencomovamosajugar.Yocreoqueasípuedesconseguirmásinformaciónoalahoradetrabajarconellosvaasermásfácilquesitevencomolatécnicaqueviene.Tienesuscontrastambiénqueluegotevenmás igualy luego lascargassonmáscargas.Supongoqueesbuscarelequilibrio.En lasvisitassevenmuchas situaciones, en las recogidas de visitas, en cómo acompañan al niño antes y después de lasvisitas también tedamucha información, sobretodoencómose sitúancon la familiabiológica,hastaquépuntoledanimportanciaono.Yocreoqueeseso,enlascomunicaciones.Sobretodoeneltúatúoporteléfono.

A.-¿Ahícreesqueescuandopuedessacarmásinformación?

N.- Sí porque al final se acaban relajando y acaban hablando. Unmail es todomás pensado, lo quepongoloquenopongo,cómolovaaleerelotroperodetúatúsurgemás.


113

A.-¿Cuálescreesquesonlosaspectosmásdifícilesalosquetienesquehacerfrenteenunacogimiento?

N.-Quelasfamiliasentiendandóndeestán.Quelasfamiliasentiendanquehayunniñoconunamochilamuygrande,quesehandepriorizarlasemocionesdelasfamiliasperoqueprimerosonlossentimientosdelniñoydespuésvamosaveralosadultosquénospasa.Creoqueesoeslomásdifícilporqueaunniño lo puedes gestionar de una forma, aunque no sea la correcta, pero siempre puedes pararte ypensarpero lasfamiliasestáneneldíaadía,muy involucradas.Ytambiéncómollegaraellasporquehayfamiliasquesíestánpredispuestasaquelesayudesperotambiéncómoteposicionastúparaqueteveancomounaayudaynocomolaquevieneacuestionar,asupervisar,yeso,paramí,eslomásdifícil,quemeveancomounaayudaynocomounagentedecontrol.

A.-Yestoes lomáscomplicadoporquecreesquees como teperciben las familiasopueden llegarapercibirauntécnico?

N.-Esquecómomepercibanycómoserelacionenconmigoyyomerelacioneconellosvaagenerarquedespuéshayancambiosono.Creoqueesloprimero,despuéssihaysintoníapodemostrabajarenconjuntoparaelniñoperosiesoyanoestá,él sepasa24horasconelniñoyyo loveounaveza lasemanasitienevisitassemanalesoquincenales.Ydespués,lasdificultades…yocreoquelasdificultadesson las familias, las familias biológicas son las que tenemos y no se les va a hacer cambiar, puedenmejorarperonose lesvaahacercambiaryelniñotienequeaceptarqueesaessurealidad.Cuantomejorestéacompañadoporladeacogidayporlostécnicosmásfácilesseráaceptarquesumadreescomoes.Lafamiliabiológicanoesparamíelimpedimentoprincipaldelacogimiento.

A.-¿Creesqueesmáslacomunicación,elvínculoquepuedascreary laconfianzaparapodertrabajarconellosyqueteveancomounagentepróximo?

N.-Síporqueesotambiénpuedeayudaralniño.Esesepunto,noporquehayauntúatúsinoporquesihayuntúatú,habráunnosotrosyelniñoperoesmuydifícil.

A.-¿Quésituacionessepodríancambiarparamejorarelprocesodeacogidaytutrabajo?

N.- Yo haría más formación a las familias, también más formación a nosotros y, principalmente,trabajaríalarelaciónentreambaspartes,entrefamiliabiológicayfamiliadeacogidadesdeunprincipio.

A.-¿Haríasqueseconocieran,sifueraposible,desdeelprincipio?

N.-Luegosoyreticenteyenalgunoscasosmíosmeechoparaatrásporquelastengoquepresentarynosésiestánpreparadosperoyocreoquesí.Avecessoybastantebiologista,medalasensación,perosiparaunniñolomásimportantesonsuspadresysuspadresnotienencabidaensucasapocopodemoshacer.Habíaunniñoqueledecíaasuacogedora:“vale,muybien,yopuedoveralamamacuandotocaytúmeexplicasquetambiénvesatumamaunavezcadatantoperovamosasucasaaverloslostres,¿porquénovamosacasademimadreaverla?”.Silasfamiliaspuedenasumiralasfamiliasbiológicascomopartedelafamiliayocreoquesereduciríanmuchosproblemas.

A.-¿Creesquesihubieramásinformaciónsocial,campañasmáspotentesquellegaranalagenteyquelasociedadsesensibilizaramásconesto,seríamásfácil?


114

N.-SiseledieraunavisiónalaEducaciónSocialcomoseledaaMagisterio,alaeducacióndelosniños,la educación de los niños es importantísima; “¿a quién se le ocurre no llevar a sus niños al cole? Esinviable,elniñotienequetenerunaeducación!”.Sisocialmentesevaloraraelrecursocomoalgomuynecesarioparaelfuturodelasociedad,porquemedalasensacióndequesomosmuyegocéntricos,yoestoybienenmicasa,aquelquepideayudas...perosisevaloraralaEducaciónSocialcomolamejoradelasociedadenlaquevivimosyelobjetivoesmejorarla,notendríamostantosproblemas.Seinvertiríatambiénmásyhabríamenosprejuicioshacialasfamiliasbiológicas.

A.-Untemaunpocodistinto, losaspectosdelastareasquelleváisvosotroscomoeducadores.¿Creesqueloseducadoresdeberíanasumirmásresponsabilidadesenelsentidodeparticipar,porejemplo,enunprocesodevalidación,queosserviríaavosotrostambién?

N.-Yocreoquesí.Porqueestálamiradadelatrabajadorasocial,estálamiradadelapsicóloga,porquénolamiradadeleducador?Sondiferentes.Igualqueenseguimientosestámuybienqueesténesasdosfigurasperoyocreoquesí.

A.-¿Yporquécreesquenoseañade?

N.-Porque la figuradeleducadorsocial llevamenostiempo.Elpsicólogoeselpsicólogoyanalizaa lapersona,todoeltemadelasemocionesyeltrabajadorsocialtambiénporuntemadedespacho,llevamás tiempo la diplomatura, saliómás reconocidoque el educador pero en valoracionesmás socialesunamiradadeleducadorvabien.Creoquehaberestadoenelestudiofacilitatenerdeco-referenteaquienhaestadoenelestudioylasfamiliasloagradecen.Unavez,enuncaso,éramosdoseducadorasypor situaciones logísticas entró la trabajadora social y la familia lo agradeció porque todo lo queestábamoselaborandoenelestudioahoralopodemosestartrabajandoaquí.Hayunacontinuidaddelcaso.Aunquefueraendosentrevistasoentrabajaralgomásconcretooenalgunaformación.Másquedevaloración,deformaciónantesdeservalidadosyocreoqueeleducadorpodríatenerunafunciónyesoayudaríaaquedespuéstuviéramosmásinformación.

A.-Porúltimo,y tambiénalgodistinto,unode losaspectosquea lo largodeestasprácticashevisto,creo que hay una falta de acompañamiento emocional al educador o referente en el sentido de quetenéisunacargaemocionalimportante.¿Creesqueseríanecesario?...Apesardequetengáisreunionesdeequipo.

N.-Nohay,no.Creoquehemostenidomuchasuerteconelequipoquetenemos,dentrodetodaslasdificultades y de todas las cosas a mejorar, en este aspecto hacemos mucha piña. No en todos lostrabajosloencuentras,estepuntodeyoteescucho,estoyyteayudoaverloquetúnoestásviendo.Síquehetenidootrasexperienciasquehansidoasíoinclusomás,dereunionesdeequipoquenosondecasossinodelequipoensí,denosotroscomoequipo,quétenemosquemejorar.