exploraciÓ respiratÒria i del tÒrax

EXPLORACIÓ RESPIRATÒRIA I DEL

TÒRAX

Iniciar la presentació

L’exploració de l’aparell respiratori requereix també l’adquisició d’habilitats quant a inspecció, palpació percussió i auscultació per tal de poder reconèixer les alteracions.

La inspecció del tòrax i de les característiques de la respiració permeten ja orientar de forma general el pacient (dispnea, hiperventilació, hipoventilació, morfologia toràcica característica, etc.). Cal fixar-se també en els signes relacionats com la cianosi o altres signes generals relacionats amb patologia respiratòria.

Les alteracions de les vibracions vocals, la percussió o l’auscultació orienten moltes vegades ja a un diagnòstic sindròmic, per la qual cosa, cal adquirir aquestes habilitats.

Objectiu Metodologia Avaluació ImatgeL’alumne

considera que l’ha assolit

El professor el considera

assolit

Inspecció. Reconeixement de les alteracions de la freqüència respiratòria

Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP

L’alumne ha de ser capaç de reconèixer la taquipnea i la bradipnea

L’alumne ha de ser capaç de reconèixer l’apnea

Inspecció. Reconeixement de les alteracions de l’amplitud de la ventilació


L’alumne ha de ser capaç de reconèixer la hiperventilació i la hipoventilació

L’alumne ha de ser capaç de reconèixer una asimetria en la ventilació

Inspecció. Reconeixement de les alteracions del ritme de la respiració


L’alumne ha de ser capaç de reconèixer alteracions específiques del ritme (respiració acidòtica, respiració de Cheyne-Stockes i respiració de Biot)

Següent diapositivaCliqueu sobre la

foto per visualitzar explicació




assolit

Inspecció. Reconeixement de la dificultat en la respiració

Exploració de pacients reals al CAP

Capacitat de reconèixer la dispnea d’esforç, de repòs i l’ortopnea

Capacitat de reconèixer signes de dificultat respiratòria (estridor laringi, utilització de musculatura accessòria, tiratge intercostal)

Inspecció de la caixa toràcica i les seves anomalies


Capacitat de reconèixer les deformitats de la caixa toràcica (pectus excavatum i carinatum, cifoescoliosi, tòrax en bota)

Inspecció. Reconeixement de les línies anatòmiques

Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats

L’alumne ha de saber reconèixer les línies anatòmiques del tòrax






assolit

Inspecció de signes relacionats


Reconeixement de la cianosi i les seves característiques

Reconeixement de l’acropàquia

Palpació del tòrax. Vibracions vocals

Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en ellaboratori d’habilitats

Reconeixement de la transmissió de les vibracions vocals i de les síndromes que les alteren

Palpació del tòrax. Reconeixement de l’emfisema subcutani


Reconeixement per palpació dels signes d’emfisema subcutani

Palpació del tòrax. Reconeixement de l’expansió toràcica


Reconeixement de l’expansió toràcica per la cara anterior i posterior del tòrax

Palpació del tòrax. Palpació de la tràquea

Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats

L’alumne ha de ser capaç de reconèixer la tràquea en la línia mitjana i observar si existeixen alteracions






assolit

Percussió del tòrax Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP

Coneixement de la tècnica de percussió

Reconeixement de la ressonància normal del pulmó i de la matidesa

Reconeixement de les alteracions de la percussió i les síndromes que les ocasionen

Auscultació. Reconeixement del murmuri vesicular normal


Reconeixement de la tècnica d’auscultació i del murmuri vesicular normal

Auscultació. Coneixement de les alteracions de l’auscultació


Reconeixement de l’asimetria del murmuri vesicular. Reconeixement dels roncus, sibilants, estridor, crepitants, estertors bombollosos

Reconeixement de les alteracions de l’auscultació i les síndromes que les ocasionen

Tornar a IniciDiapositiva anterior

Cliqueu sobre la foto per visualitzar

explicació

Inspecció del tòrax

Es fa observació de la part anterior i posterior.

Cal observar la conformació toràcica, la presència de deformitats, els moviments respiratoris tenint en compte tipus, amplitud, freqüència i ritme; alhora cal observar la presència de signes com cianosi, aleteig nasal i ingurgitació jugular.

Cal observar també la columna cervical i dorsal des del caire frontal i de perfil.

Segueix

Inspecció del tòrax

Cal fer observació de les possibles deformitats del tòrax.

Observar si hi ha pectus excavatum on s’observa la depressió de l’apòfisi xifoide, en contraposició del pectus carinatum, quan l’apòfisi xifoide sobresurt.

Tornar

Inspecció del tòrax. Línies anatòmiques en la cara anterior

Línia axil·lar anterior dreta

Línia medioesternal

Línia medioclavicular dreta

Segueix

Inspecció del tòrax. Línies anatòmiques de perfil

Línia axil·lar posterior

Línia axil·lar anterior

Línia axil·lar mitjana

Tornar

Inspecció. Acropàquia

El dit amb acropàquia es distingeix del dit normal per la pèrdua de l’angle del llit ungueal i l’augment

de la curvatura de l’unglaTornar

Palpació del tòrax: Vibracions vocals

L’examinador recolza tota la seva mà en la pell del tòrax i li fa dir al pacient una paraula amb alguna consonant vibrant (per exemple, carretera o trenta-tres). La regió palmar recull les vibracions generades per la veu del pacient.

S’aconsella que es faci de manera simètrica en diversos nivells en les parts anterior i posterior del tòrax.

Les vibracions poden ser normals, estar augmentades o estar disminuïdes, àdhuc abolides. Tornar

Palpació del tòrax: Reconeixement de l’emfisema subcutani

L’examinador recolza tota la seva mà en la pell del tòrax i esguarda si es nota una crepitació a la palpació.

Cal fer-ho a la cara anterior i posterior del tòrax, principalment en la part superior.

Tornar

Palpació del tòrax: Expansió toràcica

El pacient està assegut. L’examinador posa les seves mans en la regió posterior del tòrax abraçant la part posterolateral del tòrax amb els extrems dels dits en la línia axil·lar mitjana i els polzes aproximant-se a la columna dorsal.

En condicions normals, amb la inspiració es desplacen les mans de manera simètrica, augmentant l’angulació i la separació dels polzes.

Tornar

Es toca l’osca supraesternal i cal observar si la tràquea està en la línia mitjana com és la situació normal, o bé, està desviada cap a un costat.

Palpació del tòrax: Exploració de la tràquea

Tornar

Tècnica de la percussió (I)

Cal posar la mà esquerra sobre la paret del tòrax, amb el palmell de la mà cap avall, els dits lleugerament separats i la segona falange del dit mig sobre l’àrea que cal percudir.

Pressionar fortament el dit mig esquerre contra la paret del tòrax.

Segueix

Tècnica de la percussió (II)

Colpejar al centre de la segona falange en angle recte, per tal de produir un efecte de martell i amb un moviment complet procedents de l'articulació del canell.

Tornar

Percussió del tòrax anterior

La percussió s’inicia des de la regió infraclavicular fins avall seguint la línia hemiclavicular per la cara anterior, de manera simètrica.

Segueix

Percussió del tòrax posterior

La percussió s’inicia des del marge superior del trapezi fins a les bases per la part posterior, de manera simètrica.

Tornar

Auscultació pulmonar

Cal posar sempre la membrana del fonendoscopi en contacte amb la pell.

El fonendoscopi s’agafa entre el dit polze i l’índex.

Tornar

Auscultació pulmonar: Part anterior

Cal posar la membrana del fonendoscopi en dos nivells en la part anterior i auscultar de forma simètrica.

Segueix

Auscultació pulmonar: Part posterior

Cal posar la membrana del fonendoscopi en tres nivells en la part posterior i auscultar de forma simètrica.

Tornar

Auscultació pulmonar: Sorolls sobreafegits i exemples

Poden barrejar-se tots ells. Grans tipus de sorolls:

• Estertors secs:

- Roncus: De tons baixos, són principalment espiratoris

- Sibilàncies. De tons alts, són espiratoris [Hiperreactivitat bronquial]

- Restallants: Són estertors molt secs [Fibrosi pulmonar]

• Estertors humits: Crepitants (són sorolls discontinus que recorden el soroll que fan les brases). Tipus:

- Crepitants consonants: com si trepitgéssim sal [Procés pneumònic]

- Crepitants bronquials: són bombollosos [Bronquitis crònica]

- Subcrepitants: com els consonants, però amb aigua [Edema agut de pulmó]

• Bufs:

- Bronquial o tubàric: Onomatopiea de “ja” aspirada [Procés pneumònic]

- Pleural: Onomatopeia d’”e” suau [Vessament pleural]

- Cavitari o amfòric: Soroll bronquial amplificat per la cavitatTornar

exploraciÓ respiratÒria i del tÒrax

Documents