exploració i estudi de l’avenc del boix

7/25/2019 Exploraci i Estudi de lAvenc Del Boix

1/27

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.2014 Grup dEstudis Subterranis del Garraf

1

Exploraci i estudi de lAvenc del Boix.

Grup dEstudis Subterranis del Garraf

2014

ndex

1. Introducci ............................................................................................................................ 2

2. Histria .................................................................................................................................. 2

3. Situaci .................................................................................................................................. 3

4. Geologia ................................................................................................................................ 4

5. Topografia ............................................................................................................................. 6

6. Biospeleologia ....................................................................................................................... 9

7. Paleontologia ...................................................................................................................... 12

8. Apndixs ............................................................................................................................ 18

9. Bibliografia ........................................................................................................................ 27

10. Agraments ....................................................................................................................... 27


2/27


2

1. INTRODUCCI

En el segent treball sexposen les tasques de lexploraci de lAvenc del Boix durant lany2014. Daquesta exploraci daquest avenc ja conegut i descobert per Lluis Muntan lany 2003hem obtingut sorprenents resultats tant a nivell paleontolgic (restes de crvol(Cervus elaphus),cabirol(Capreolus capreolus) i bis(Bison sp)), com biospeleolgic (pendents dels resultats anivell filogentic dels exemplars de Troglocharinus Ferreri.

Aquesta exploraci fa que dels 6m de fondria i 12m de recorregut inicial es passin als 27m defondria i 253m de recorregut actuals, que possiblement es superaran en posteriors exploracions.

2. HISTRIA

A principis de lany 2003, lhistric i reconegut espeleleg Llus Muntan Engberg localitza,mentre cercava sense xit lAvenc Lenin, una boca de grans dimensions al vessant sud del turde La Pleta Xica, quedant sorprs de que una boca daquelles mides hagus passatdesapercebuda fins aleshores. El 29 de mar del 2003, el mateix Llus Muntan, acompanyat delsseus fills Elena i Rafel (GESCMB) i en Josep M. Miarro (SIECEA) portaven a terme laprimera exploraci del pou d'entrada.

Onze anys desprs, a principis de l'any 2014, membres del Grup d'Estudis Subterranis del

Garraf (GES-Garraf) decideixen revisar de nou la cavitat, i practiquen una desobstrucci degrans blocs de roca en un rac del fons del pou d'entrada, accedint a tot el conjunt de novesgaleries que es coneixen actualment de l'avenc. Es topografia la cavitat el mar del 2014, idurant lexploraci es troben abundants restes paleontolgiques, la qual cosa ser comunicada al InstitutCatal de Paleontologia.Actualment lavenc continua en fase dexploraci, sent part de diferents estudis a nivellbiospeleolgic, paleontolgic i geolgic.

Base del pou dentrada abans de la desobstrucci. Moment de lextracci dun dels grans rocs.


3/27


3

3. SITUACI

LAvenc del Boix es trova al municipi de Begues, comarca del Baix Llobregat, provincia deBarcelona. Les coordenades en Datum ETRS89 son: 31T 408192, 4572328, i sobre a 470metres sobre el nivell del mar.

Sortint del Pla de Querol, seguim la pista que surt del Campgrs, passa pel vessant oest de LaMorella, continua en direcci a Begues. En passar la capalera del Fondo del Bruc es troba unapista de manteniment de la lnia elctrica a l'esquerra, que es dirigeix cap a les Penyes de lligai passa propera al Pou del Bruc. A uns 200m del desviament, a l'esquerra, hi ha un petit corriolmolt embardissat que passa per una bassa i ja prcticament perdut s'enfila cap a la Pleta Xica.Un cop dalt del cim del tur cal baixar uns 35m de desnivell cap al Fondo del Bruc, fins trobarl'mplia boca de l'avenc al vessant dret del Fondo del Bruc, 100m per damunt del tlveg ijustament en oposici a la Riera del Ginebr, on hi ha l'avenc de Sant Cristfol.

Altres avencs descoberts durant lexploraci de lAvenc del Boix.


4/27


4

4. GEOLOGIA

LAvenc del Boix es troba situat a nivell geolgic en terreny de calcries amb intercalacionsdolomtiques (CVBcd ), formades durant el Valangini-Barremi del perode del Cretaci Inferior.Podem observar al segent mapa les falles que envolten el tur de la Pleta Xica, causants moltprobablement de la descompressi que origina els processos clstics que explicarien la gnesi dela xarxa de sales i galeries estratificades de lavenc.

Situaci de lAvenc del Boix en visi combinada geolgico-topogrficade lInstitut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya

La abundncia despeleotemes i els freqents els recobriments parietals vermellosos ensindiquen un procs de generaci en climes ms clids i humits. En els punts encara lliures

d'aquest abundant procs litogentic que caracteritza la cavitat, trobem nombroses mostres delsprimitius processos de dissoluci corrosi, que mostren fins i tot algun exemple de fluxascendent.Des del punt de vista estructural, ens trobem davant d un cas molt interessant i poc freqent alMasss del Garraf. Deixant de banda el pou daccs (collapsat als 6 metres de fondria ipendent encara duna molt feixuga desobstrucci), el desenvolupament de la cavitat esttotalment condicionat per una estructura de capbussament dentre 30 i 35 graus, subdividida perlacci dels recobriments estalagmtics que alhora oculta el procs clstic anterior.Un cas semblant a aquest, tot i que de dimensions molt ms redudes, el trobem a la Cova-avenc de la Troneda, tamb al terme municipal de Begues.


5/27


5

A l imatgepodem observar lestructura de capbussament de 30-35, indicada per les lnies vermelles.

Fractura en el recobriment parietal, que ens indica el procs clstic originat per la descompressi entre falles.

Abundncia despeleotemes a tota la cavitat, indicatiu de paleoclimes clids i humits.


6/27


6

5. TOPOGRAFIA

5.1 Descripci de la cavitat.La boca s un antic engolidor de grans dimensions (7 x 2,5m). Pel llavi inferior es penetra en unpou de 6 metres de desnivell que dna accs a una mplia base. En el rac SO trobem laccs a lesnoves galeries, un pas inclinat i de sostre baix, desprs del qual trobem una cambra inclinada iallargada, la Sala Joan Ramia,a partir de la qual surten una srie de derivacions a dreta, esquerra ien sentit ascendent, de recorregut molt complex i fora concrecionat, amb un recorregut importantdels conductes (ms de 250m hores dara). A la zona de ms fondria (-27m) trobem la Sala delRatpenat, que s la de ms grans dimensions de tota la cavitat (8x2m de base, arribant als 10mdalada en alguns punts).

Projecci tridimensional amb Visual Topo

Presa de dades topogrfiques.


7/27


7

5.2 Planta.


8/27


8

5.3 Alat projectat.


9/27


9

6. BIOSPELEOLOGIA

RELACI DE LA FAUNA DE LAVENC DEL BOIX

FONDO DEL BRUC - MASSS DEL GARRAF

Josep Pastor (G.E.S.-Garraf i Associaci Catalana de Biospeleologia-BIOSP).

1) Metodologia

Es realitzen les prospeccions fent mostrejos d'espcimens biolgics mitjanant diversos mtodes decaptura i observaci (trampes desquer, mostreig manual, etc.). Les trampes amb esquer (pit falls)s'empren generalitzadament a les prospeccions del medi subterrani, al maximitzar les possibilitatsde capturar la fauna d'artrpodes que habiten en aquest medi.

La determinaci i conservaci dels espcimens anir a crrec dels especialistes de lAssociaciCatalana de Biospeleologia i del Museu de Cincies Naturals de Barcelona, quedant dipositatsen les seves colleccions de referncia i etiquetades com a material provinent d'aquest projecte. Lagran quantitat de mostres a processar i de dades a valorar precisen d'un temps prou extens quepermetin la culminaci de l'estudi, en particular la determinaci especfica de les espcies, unatasca molt delicada i en gran mesura complicada per la manca d'especialistes que abastin tants

grups.

2) Treballs realitzatsLestudisha dut a terme a partir de les captures obtingudes en quatre prospeccions.

En la primera, duta a terme el 09.02.2014, es capturen exemplars in situ, que sonconservats per al seu posterior estudi i determinaci. En aquesta sortida es colloquenparanys de caiguda amb esquer per la seva recollida posterior en un perode de 4 mesos.

En la segona sortida, 27.02.2014, aprofitant la participaci de membres de lInstitut

Catal de Paleontologia en lestudi de les restes paleontolgiques trobades, es revisen elsparanys i es fa una nova prospecci.

La tercera sortida, 01.06.2014, es dedic a la recollida de la totalitat dels paranys.

La quarta i darrera prospecci, 23.11.2014, es fa coincidint amb un altre prospeccipaleontolgica, per tal de capturar individus del colepter troglobi Troglocharinus Ferreri,endmic del Garraf, per tal de portar individus tant vius com conservats en tubs per al seuestudi filogentic a lInstitut de Biologia EvolutivaCSIC de Barcelona.


10/27


10

3) ResultatsA nivell despcies dinvertebrats trobem la fauna habitual al Masss del Garraf, amb lexcepci delarcnidMeta Bourneti,coincidint aquesta absncia casualment amb el recentment explorat Foratde la Ruda (Fondo de Vallbona).Es de destacar que els exemplars de Troglocharinus Ferreri que trobem en lAvenc delBoix sonmorfolgicament de talla inferior als seus congneres de la resta del masss, motiu pel qual hem fetuna segona captura dexemplars daquesta espcie per tal que siguin analitzats i comparats a nivelldADN per lInstitut de Biologia EvolutivaCSIC de Barcelona.No sinclouen en la relaci els nombrosos exemplars despcies trogloxenes trobats al poudentrada.

En la segent taula detallem els invertebrats trobats; a lapartat segent annexem un recullfotogrfic.

Classe Ordre Famlia Gnere Espcie

Malacostraca Isopoda

Insecta Coleoptera Leiodidae Troglocharinus ferreri

Chilopoda Lithobiomporpha Lithobiidae Lithobius sp

Diplopoda Polydesmida Polydesmidae Polydesmus sp

Insecta Diptera Phoridae

Insecta Diptera Limoniidae Limonia nubeculosa

Insecta Diptera Calliphoridae

Entognatha Collembola Entomobrydae Pseudosinella barcelonensis

A nivell de vertebrats trobem exemplars solitaris de quirptersRhinolophus Ferrumequinum(Ratpenat de Ferradura Gran), en estat dhibernaci.

Restes de quirpter a la Sala del ratpenat.


11/27


11

5) Recull fotogrfic

Parany de caiguda (pit fall) Dpter de la famliaPhoridae

Trogocharinus Ferreri Limonia nubeculosa

Ispode Lithobius sp.

4) ConclusionsLAvenc del Boix s un avenc ric en fauna troglbia, no tant en quantitat dindividus com si ennombre despcies.Resta conixer els resultats de lanlisi filogentic per lInstitut de Biologia EvolutivaCSIC deBarcelona dels exemplars de Troglocharinus Ferreri, morfolgicament de talla inferior als seuscongneres de la resta del masss, per tal de determinar si es tracta duna nova subespcie.


12/27


12

7. PALEONTOLOGIA

El segent treball es resum extret textualment de l Informe sobre les prospeccionspaleontolgiques al Masss del Garraf, 2014 relatiu al Projecte de Recerca 2014/100589Dinmica de poblacions i impacte dels canvis climtics en les associacions de grans mamfersdel Pleistoc inferior i mitj de Catalunya: 2014--2017 (Madurell Malapeira,J., Llenas,M.,Susanna,I., Nebot M. i T. Hernndez Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont

Universitat Autnoma de Barcelona-Bellaterra).

Sinclou al final cpia de la carta de la Secci Villalta de la Federaci Catalana dEspeleologiaadreada a Santi Llacuna, director del Parc de Garraf, comunicant la troballa de les restes.

1) Introducci

Durant el transcurs dels mesos doctubre i novembre de 2014, professionals de lInstitutCatal de Paleontologia i la Secci Villalta de la Federaci Catalana dEspeleologia acompanyatsper espelelegs del Grup dEstudis Subterranis del Garraf, han realitzat una srie de prospeccionspaleontolgiques al Masss del Garraf amb lobjectiu de localitzar nous jaciments que puguincontenir restes fssils del Pleistoc inferior i mitj.Aquesta intervenci semmarca dins del projecte de recerca quadriennal 2014/100589 de l InstitutCatal de Paleontologia titulat Dinmica de poblacions i impacte dels canvis climtics en lesassociacions de grans mamfers del Pleistoc inferior i mitj de Catalunya: 2014-2017 del qual elDr. Joan Madurell i Malapeira n s linvestigador principal.

2)Motivaci de la intervenciDe ben antic s coneguda la potencialitat paleontolgica del Masss del Garraf. Els treballs pionersde Miquel Crusafont i Josep Fernndez de Villalta varen ser els primers en posar-la de manifest.Ara b, la majoria de jaciments coneguts daquest masss corresponen al Pleistocsuperior. No obstant, algunes cavitats del Garraf com lAvenc Marcel (Vallirana), lAvenc de laPepi (Gav) i Cova Bonica (Gav) han proporcionat restes de cronologies molt ms antigues desdel Plioc superior al Pleistoc mitj inicial. Lobjectiu de les intervencions emmarcades dinsdaquest projecte de recerca, s la prospecci sistemtica tant en superfcie com en cavitatsconegudes per tal de localitzar acumulacions fssils corresponents a lpoca anteriormentmencionada i complementar el coneixement actual sobre les faunes del Pleistoc inferior mitj deCatalunya.

3) Recursos humans

A continuaci es detallen els professionals paleontlegs i els espelelegs que han participat enaquesta intervenci:

Manel Llenas: Co-director de la intervenci. Secci Villalta de l Institut Catal de Paleontologia ide la Federaci Catalana dEspeleologia.Ivette Susanna: Co-directora de la intervenci. rea de paleoprimatologia i paleontologia humanade l Institut Catal de Paleontologia. Joan Madurell Malapeira. Investigador principal del projecte de recerca. rea de NeogenQuaternari de l Institut Catal de Paleontologia.MiquelNebot: Secci Villalta de l Institut Catal de Paleontologia i de la Federaci CatalanadEspeleologia. Teresa Hernndez:Secci Villalta de l Institut Catal de Paleontologia i de la Federaci Catalana

dEspeleologia. Josep Pastor: Grup dEstudis Subterranis del Garraf i Associaci Catalana de Biospeleologia.


13/27


13

4) MetodologiaLa metodologia que sha seguit, tant en les prospeccions en superfcie com en les prospeccions dinsde cavitats crstiques, s lestndard per aquests procediments:

Documentar,fotografiar i situar espacialment totes les restes en superfcie i fora de context.Els fssils que resten in situ, shan documentat per en cap cas han sigut recuperats pel riscde perdre informaci de valor estratigrfic i/o cronolgic.

5) Treballs realitzatsLa campanya de prospeccions de 2014, noms de dos mesos de durada (octubre i novembre), haestat condicionada per la nova descoberta de dos avencs amb importants acumulacions fssils. Sib, aquests avencs (Boix i Ruda) eren ja coneguts des de fa anys, els treballs de diferents grups

despelelegs han desobstrut part daquestes cavitatsposant al descobert complexes de profunditati desenvolupament molt ms grans dels coneguts fins al moment.

Lavencdel Boix va sser documentat per primera vegada per Llus Muntan el 2003, atribuint-liuna profunditat de 7metres i un recorregut de 14m:

Topografia original de lAvenc del Boix.


14/27


14

LAvenc es localitza al vessant dret del Fondo del Bruc a Begues, 100 metres per damunt del tlvegi justament en oposici a la Riera del Ginebr on hi ha lavenc de Sant Cristfol. A inicis de 2014,membres del grup dEstudis Subterranis del Garraf, comencen els treballs de desobstrucci delmateix, retirant un tap de grans pedres que posa al descobert un llarg complex de galeries ambformacions de gran inters espeleolgic. Just desprs del primer pou daccs, es localitzen un grannombre de restes fssils en superfcie.

Restes paleontolgiques en superfcie entre el caos de blocs, tal i com varen ser descobertespels membres del GES-Garraf.

A principis de maig de 2014 Josep Pastor del GES-GARRAF es posa en contacte amb els membresde la Secci Villalta de l Institut Catal de Paleontologia per tal de notificar la troballa de restespaleontolgiques.A finals de novembre de 2014, els membres de l Institut Catal de Paleontologia, Manel Llenas,

Ivette Susanna, Joan Madurell, Miquel Nebot i Teresa Hernndez, visiten lAvenc del Boixacompanyats den Josep Pastor del GES-Garraf. La localitzaci de les restes fssils molt a prop delpou dentrada facilit la seva identificaci com a restes evidentment antigues i no sub-actuals. Lesmateixes es trobaven entre blocs de dimensions centimtriques i fou necessari mouren alguns pertal de recuperar les restes fora de context; de la mateixa manera es localitzaren restes en algunesgaleries adherides al substrat per concrecions carbonatades que no foren recuperades i es quedarenin situ. Donada la poca estabilitat del caos de blocs i la perillositat i poc espai disponible esrecuper i document solament el material ms superficial deixant molt de material dins de lacavitat. Es preveu que durant lany2015 es realitzin treballs de retirada de grans blocs de pedra pertal destabilitzar les galeries dentradai poder descobrir si sota els blocs de pedra hi ha sedimentdisponible per poder plantejar una excavaci futura.


15/27


15

Planta actualitzada de lAvenc del Boix, en groc situaci de les restes fssils localitzades.


16/27


16

CoCondicions de treball i acumulaci de blocs a lAvenc del Boix.

Inventariat, protecci documentaci de les restes localitzades a lAvenc del Boix. Es poden apreciar les redudesdimensions de la sala on es localitzaren les restes.


17/27


17

Restes in situ de grans herbvors a lAvenc del Boix recobertes per concreci carbonatada.

6) ConclusionsDurant els transcurs dels mesos doctubre i novembre de 2014 shan realitzat una srie deprospeccions en diverses cavitats del Masss del Garraf. Els treballs realitzats han permslocalitzar gran quantitat de restes paleontolgiques en superfcie que han sigut documentades iextretes (Apndix 1 i 2). La cronologia daquestes restes, al no tenir context, s incerta, per lesespcies documentades pertanyen a associacions tpiques del Pleistoc mitj i superior. Futurstreballs en les citades cavitats permetran la contextualitzaci cronolgica de les mateixes. Lesespcies documentades a lAvenc del Boix han estat:

Cervus elaphusCapreolus capreolus

Bison sp.Capra sp.

Durant el present any 2015 i els segents, es continuaran realitzant prospeccions a la zona inclosaen lactual projecte de recerca i es continuartreballant en els nous avencs descoberts.


18/27


18

APNDIXS


19/27


19

Apndix 1. Inventari de material recuperat


20/27


20


21/27


21


22/27


22


23/27


23

Apndix 2. Recull fotogrfic del material preparat

Fig.A2.6.Hmers de Cervus elaphus de lAvenc del Boix en vista anterior.

Fig.A2.7. Metatars i metacarp de Cervus elaphus , Metacarp deBison sp. i Metatars de Capreolus capreolusde lAvenc del Boix.


24/27


24

Fig.A2.8. Fmurs de Cervus elaphus i Capreolus capreolus de lAvenc delBoix.

Fig.A2.9. Dos m3 inferiors de Cervus elaphus, un m1 inferior de Capra sp. i dos corpus mandibulars deCapreolus capreolus de lAvenc del Boix.


25/27


25

Apndix 3. Comunicaci FCE al Parc de GarrafCpia de la carta de la Secci Villalta de la Federaci Catalana dEspeleologia adreada a Santi

Llacuna, director del Parc de Garraf, comunicant la troballa de les restes:


26/27


26

Apndix 4. Butllet de lICP Miquel Crusafont,novembre 2014.

Investigadors de lICP descobreixen dos nous jaciments al Masss del Garraf

Equip de treball a lentrada de lAvenc del Boix. Desquerra a dreta: Ivette Susanna (ICP), Josep Pastor (GES Garraf), MiquelNebot (Secci Villalta FCE) i Manel Llenas (ICP). A baix, Joan Madurell (ICP) / Foto: Teresa Hernndez

Investigadors de lInstitut Catal dePaleontologia Miquel Crusafont (ICP) handescobert dos nous jaciments paleontolgics, elForat de la Ruda i lAvenc del Boix, al Masssdel Garraf en prospeccions realitzades durant elsmesos doctubre i novembre denguany. Els

jaciments contenen restes de diverses espciesde carnvors i herbvors del Plistoc mitj i

superior (fa entre 780.000 i 12.000 anys). Espreveu seguir les actuacions paleontolgiquesfins a lany 2017.

Les prospeccions en aquesta zona es vanrealitzar durant els mesos doctubre i novembrede 2014 i hi van participar investigadors delICP coordinats pels paleontlegs Manel Llenasi Ivette Susanna. Lobjectiu de lactuaci eralocalitzar nous jaciments paleontolgics que

proporcionessin nova informaci sobre lesespcies animals que vivien en aquesta zona afinals del Plistoc inferior i comenaments del

Plistoc mitj, una poca de fortes oscillacionsclimtiques amb perodes glacials moltintensos.Els dos nous jaciments del Forat de laRuda (al municipi de Sitges) i lAvenc del Boix(a Begues) han proporcionat nombroses restesen superfcie de crvols, cabirols, bisons,cabres, ossos bruns i gat fer. Aquestes espcies,tot i ser habituals en jaciments europeus delPlistoc, sn poc abundants a Catalunya i el seufutur estudi proporcionar una valuosainformaci sobre les comunitats animalsdaquesta poca a la zona.

Crani de Felis silvestris (gat fer) de lAvenc de la Ruda /Foto: Teresa Hernndez

En els treballs de prospecci, els investigadorsde lICP van comptar amb la collaboracidespelelegs de la Secci Villalta de laFederaci Catalana dEspeleologia, de JosepPastor, del Grup dEstudis Subterranis delGarraf (GES GARRAF), dIgnasi de Yzaguirre,de la Secretaria General de lEsport de laGeneralitat i dels tcnics i responsables del Parcdel Garraf, gestionat per la Diputaci deBarcelona. Es preveu que els treballs de

prospecci continun fins a finals del 2017grcies al projecte Dinmica de poblacions iimpacte dels canvis climtics en lesassociacions de grans mamfers del Plistocinferior i mitj de Catalunya aprovat pel ServeidArqueologia i Paleontologia de la Generalitatde Catalunya i coordinat per Joan Madurell-Malapeira, investigador del grup de Faunes del

Neogen i Quaternari de lICP.
http://www.icp.cat/index.php/ca/sala-de-premsa/noticies-icp/1051-dos-nous-jaciments-paleontologics-massis-garrafhttp://www.icp.cat/index.php/ca/sala-de-premsa/noticies-icp/1051-dos-nous-jaciments-paleontologics-massis-garrafhttp://www.icp.cat/index.php/ca/sala-de-premsa/noticies-icp/1051-dos-nous-jaciments-paleontologics-massis-garraf


27/27


9. BIBLIOGRAFIA

- Bells i Ros, Xavier. (1987) Fauna caverncola i intersticial de la Pennsula Ibrica iles Illes Balears.Palma de Mallorca:Consell Superior dInvestigacions Cientfiques -Editorial Moll, Monografies cientfiques 4. 207 pgines.

- Rizzo, Valeria et altri (2013) Early Pliocene range expansion of a clade of subterraneanPyrenean beetlesJournal of Biogeography, nm 40, p.18611873

- Madurell Malapeira,J., Llenas,M., Susanna,I., Nebot M. i T. Hernndez. (2015) Informe sobre les prospeccions paleontolgiques al Masss del Garraf, 2014 relatiual Projecte de Recerca 2014/100589 Dinmica de poblacions i impacte dels canvisclimtics en les associacions de grans mamfers del Pleistoc inferior i mitj de

Catalunya: 2014--2017 Institut Catal de Paleontologia Miquel CrusafontUniversitat Autnoma de Barcelona-Bellaterra.

- http://espeleobloc.blogspot.com.es/

- http://www.espeleoindex.com/

- http://gesgarraf.blogspot.com.es/

- http://betaportal.icgc.cat/visor/client_utfgrid_geo.html Base de dades geolgiques 1:50.000

10.AGRAMENTS

- A Joan Madurell Malapeira, Manel Llenas i Ivette Susanna, de lInstitut Catal dePaleontologia Miquel Crusafont.

- A Miquel Nebot, Teresa Hernndez i Juli Gonzlez de la Secci Villalta de l Institut

Catal de Paleontologia i de la Federaci Catalana dEspeleologia.- J.M.Victria, de la SIE del CEA, per els seu assessorament en el captol de geologia.- A Pere Cantons i Jose Hidalgo, del grup Espeleodijous, per les seves fotografies.- Als membres de lAssociaci Catalana de Biospeleologia-BIOSP.
http://espeleobloc.blogspot.com.es/http://gesgarraf.blogspot.com.es/http://betaportal.icgc.cat/visor/client_utfgrid_geo.htmlhttp://betaportal.icgc.cat/visor/client_utfgrid_geo.htmlhttp://gesgarraf.blogspot.com.es/http://espeleobloc.blogspot.com.es/

exploració i estudi de l’avenc del boix

Documents