excm. ajuntament de canet de mar8. escrit presentat per cbf en data 18 de novembre de 2013 (re...

1

Carrer Ample, 11 – 08360 Canet de Mar – Barcelona – Tel. 93 794 39 40 – Fax 93 794 12 31 a/e: [email protected] web: www.canetdemar.cat

EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE MUNICIPAL DE DATA 19 DE MARÇ DE 2015

Avís: aquesta acta ha estat retocada i se li han tret totes les dades de caràcter personal que contenen, per tal de donar compliment a la legislació de protecció de dades. Caràcter: extraordinari Hora que comença: 20.35 hores Hora que acaba: 21.45 hores Lloc: Aula Magna del CRTTT – Escola de Teixits

PRESIDEIX Jesús Marín i Hernàndez, alcalde

HI ASSISTEIXEN Primera tinenta d’alcalde: Caterina Forcano Isern Segon tinent d’alcalde: Laureà Gregori Fraxedas Tercer tinent d’alcalde: Albert Lamana Grau Quart tinent d’alcalde: Maria Asunción Sánchez Salbañà Àngel López Solà Josep M. Masvidal Serra Pere Xirau Espàrrech Blanca Arbell Brugarola Ivan Aranda Mena Lluís Llovet Bayer Coia Tenas Martínez Sílvia Tamayo Mata Jordi Planet Rovira Víctor Cerveto Hernández Antoni Romero Carbonell Manel Almellones Conesa

ACTUA COM A SECRETÀRIA Núria Mompel Tusell, secretària de la corporació. També hi assisteix Daniel Martín Enrique, interventor municipal.

ORDRE DEL DIA

1) Aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Canet de Mar

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ El senyor alcalde obre la sessió d’aquest Ple extraordinari amb un únic punt de l’ordre del dia que és l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Canet de Mar (en endavant POUM). Des del govern i des de l’oposició es va fer la proposta que es podria fer servir aquest espai de l’Aula Magna de l’Escola de Teixits, en tractar-se d’un assumpte força tècnic, i també perquè el regidor delegat d’Urbanisme, el senyor

2



Josep M. Masvidal Serra, farà una explicació més detallada, amb l’ajut d’un powerpoint. Així, doncs, mitjançant Decret de l’Alcaldia 288/2015, de 16 de març, es va resoldre habilitar l’Aula Magna de l’edifici de l’Escola de Teixits de Punt – Centre de Recerca i Innovació Tecnològica, ubicat a la plaça Indústria número 1 de Canet de Mar. Per això, vol agrair a l’Escola i a la Diputació de Barcelona que hagin cedit aquest espai per poder dur a terme aquesta sessió. A continuació, demana a la senyora secretària que llegeixi la part dispositiva de la proposta. 1.- APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) DE CANET DE MAR. Atès que correspon a l’Ajuntament de Canet de Mar la formulació del planejament general, conforme el que disposa l’article 76.2 del Decret legislatiu 1/2012, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU) i el que disposa l’article 52.2 c) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atès que, d’acord amb el que disposa l’article 85.1 TRLU, l’aprovació inicial i l’aprovació provisional dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats que afecten el territori d’un únic municipi pertoquen a l’ajuntament corresponent. Atès que el Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 26 de setembre de 2013, va aprovar el document d’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Canet de Mar, que es composa de la Memòria descriptiva i justificativa, plànols d’informació, proposta d’ordenació i Informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISA). Atès que l’Avanç, així com els documents que l’integren, es van sotmetre a informació pública, pel termini de trenta dies, mitjançant anunci al tauler d’edictes municipal, al web de l’Ajuntament, al DOGC núm. 6476, de data 9 d’octubre de 2013, al BOPB, de data 15 d’octubre de 2013, al diari EL PUNT AVUI, de data 14 d’octubre de 2013, i a LA VANGUARDIA, de data 23 d’octubre de 2013. Atès que durant el període d’informació pública s’han presentat els escrits següents:

1. Escrit presentat per GBG, en data 30 d’octubre de 2013 (RE 2013/5007). 2. Escrit presentat per un conjunt de 116 persones encapçalades per JMBL, en

data 31 d’octubre de 2013 (RE 2013/4929). 3. Escrit presentat per LLB, en representació del grup municipal d’ERC, en data

18 de novembre de 2013( RE 2013/5212). 4. Escrit presentat per FGP i PGR en data 19 de novembre de 2013 (RE

2013/5223). 5. Escrit presentat per ERP, en data 21 de novembre de 2013 (RE 2013/5269). 6. Escrit presentat per JJG, en data 2 de desembre de 2013 [RE 2013/5422

(registre Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques de data 27 de novembre de 2013)].

7. Escrit presentat per AHI, en data 28 de novembre de 2013 RE 2013/5385, en representació de “Grup de treball del Consell Municipal de Medi Ambient” Altres escrits presentats que no contenen aportacions sinó que simplement sol·liciten informació.

3



8. Escrit presentat per CBF en data 18 de novembre de 2013 (RE 2013/5210). 9. Escrit presentat per BBG en nom propi i en representació de 4 persones més,

en data 18 de novembre de 2013 (RE 2013/5211). Atès que en data 30 de setembre de 2013 ha tingut entrada l’ofici de la Direcció General del Territori i Urbanisme en virtut del qual es trameten l’Estudi d’Inundabilitat i l’Estudi d’identificació dels riscos geològics, elaborats per l’Institut Geològic de Catalunya. Vist l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB), adoptat en sessió d’11 de desembre de 2013, i registrat d’entrada en data 19 de desembre de 2013, en virtut del qual s’emet informe urbanístic i territorial a l’empara del previst a l’article 86 bis i a la disposició transitòria divuitena del TRLU, en la redacció donada pels article 32 i 90 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer. Vist el Document de referència, registrat d’entrada en data 29 de gener de 2014, emès per l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA), en compliment del que disposa l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (RLU), que atribueix a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determina, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’ISA i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat següents:

- Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona del DTES - Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Subdirecció General de Costes i Acció Territorial - Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar - Direcció General de Protecció Civil - Institut Geològic de Catalunya - Direcció General del Patrimoni Cultural - Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Atès que al mateix document s’hi adjunten còpies dels informes rebuts en el marc de les consultes realitzades per a l’emissió del document de referència que es relacionen a continuació:

- Agència Catalana de l’Aigua, amb data 6 de novembre de 2013

- Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, amb data 5 de desembre de 2013

- Agència de Residus de Catalunya, amb data 3 de desembre de 2013 - Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, del Ministeri

d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, amb data 8 de gener de 2014. Vist l’informe del Servei de Costes, rebut posteriorment a la notificació del document de referència i remès per l’OTAAA, registrat d’entrada a l’Ajuntament en data 18 de febrer de 2014.

4



Atès que en data 5 de setembre de 2014 s’ha sol·licitat informe a la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, en relació amb les naus on s’ubicava l’antiga empresa PULLIGAN, sobre la necessitat o no de sotmetre alguna part d’aquests elements a un règim de protecció pels seus valors històrics i arquitectònics. Vistos els informes emesos pel Servei de Patrimoni Arquitectònic i pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, registrats d’entrada en data 8 de gener de 2015, en relació amb la consulta realitzada en data 5 de setembre de 2014. Vist l’informe del Departament de Cultura, de 19 de gener de 2014, rebut posteriorment a la notificació del document de referència i remès per l’OTAAA, registrat d’entrada a l’Ajuntament en data 13 de febrer de 2014. Atès que l’article 5.2.c de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, recull l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE), com aquell estudi elaborat pel promotor que, sent part integrant del pla o programa, identifica, descriu i avalua els possibles efectes significatius sobre el medi ambient que puguin derivar de l’aplicació del pla o programa, així com alternatives raonables, tècnicament i ambientalment viables, que tinguin en compte els objectius i l’àmbit territorial d’aplicació del pla o programa, amb la finalitat de prevenir o minimitzar els efectes adversos sobre el medi ambient del l’aplicació del pla o programa. Vist l’Estudi Ambiental Estratègic elaborat per Lacopa, registrat d’entrada en data 19 de febrer de 2015 (registre d’entrada núm. 1112). Vist l’informe emès per l’arquitecta municipal, en data 11 de març de 2015, el contingut del qual es transcriu a continuació:

“INFORME DE : Alba Farré Nàcher, arquitecta municipal ASSUMPTE: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Canet de Mar Document per a l’aprovació inicial ANTECEDENTS El Ple de l’Ajuntament de Canet de Mar, en sessió ordinària del dia 31 de maig de 2012, acordà la creació de la Comissió Especial de Seguiment de Planejament Urbanístic amb l’objectiu de dur a terme l’estudi i el debat sobre la redacció del POUM i altres temes de planejament relacionats amb el municipi i, en data 12 de juliol de 2012, es constituí aquesta Comissió Especial per iniciar els treballs d’elaboració del POUM. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària del dia 26 de juliol de 2012, va adoptar, entre d’altres, els acords següents:

PRIMER.- APROVAR formalment l’inici dels treballs de redacció del POUM de Canet de Mar, així com APROVAR el Programa de Participació Ciutadana, que s’adjunta com annex a aquest acord, que serà d’aplicació durant el procés de formulació i aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Canet de Mar, per tal de

5



garantir els drets d’iniciativa, informació i participació regulats a l’art. 8 del TRLUC i als arts. 22 i 23 del RLUC. SEGON.- EXPOSAR al públic l’esmentat Programa de participació ciutadana, durant el termini de trenta dies, mitjançant edicte que s’haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al tauler d’edictes municipal i al web de l’Ajuntament, per tal que qualsevol persona interessada pugi formular-hi les al·legacions suggeriments o comentaris que consideri convenients. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi presentat cap reclamació, el Programa de participació ciutadana s’entendrà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar un nou acord. TERCER.- FER PÚBLIC mitjançant l’anterior edicte que, el Programa de participació ciutadana, podrà ser objecte de consulta pública a les dependències de l’Ajuntament, carrer Ample, núm. 11, en horari d’oficina, això és de dilluns a divendres de 9:00h a 14:00h, i els dijous també de 16:30h a 19:00h.

L’esmentat va ser objecte de publicació al BOPB de data 21 d’agost de 2012, al tauler d’anuncis i al web municipal, sense que es presentessin al·legacions. En data 16 de novembre de 2012 la Comissió Especial de Seguiment de Planejament Urbanístic va acordar dur a la consideració del Ple municipal una proposta sobre les directrius, els criteris i els objectius a considerar en el procés de redacció del POUM. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària del dia 29 de novembre de 2012, acordà, per unanimitat dels disset membres presents dels disset que integraven el nombre de dret del Ple municipal, l’aprovació inicial del document titulat Directrius, criteris i objectius del POUM. Aquest acord va ser objecte de publicació al BOPB de data 28 de desembre de 2012, tauler d’anuncis i al web municipal, sense que s’hagin presentat al·legacions. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària del dia 26 de setembre de 2013 va aprovar l’Avanç del POUM de Canet de Mar, basat en el document Directrius, criteris i objectius, aprovat pel Ple municipal, en sessió ordinària del dia 29 de novembre de 2012, l’objectiu principal del qual era donar a conèixer les alternatives d’ordenació considerades, avaluar-les ambientalment i proposar l’alternativa finalment seleccionada per a ser desenvolupada en la redacció del POUM. Aquest acord va ser publicat al DOGC 6476 de 9 d’octubre de 2013; al BOP de 15 d’octubre de 2013, al diari el Punt-Avui de data 14 d’octubre de 2013 i al diari La Vanguardia, de data 23 d’octubre de 2013. El 21 de gener de 2014 l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona va emetre el document de referència. El document de referència incorpora els informes següents:

1. Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua de data 6 de novembre de 2013 2. Informe de l’Agència Catalana de Residus de data 3 de desembre de 2013 3. Informe de l’Àrea del medi Natural del DARPAM de data 5 de desembre de 2013 4. Informe de la División Para la Protección del Mar del Ministerio de Agricultura y

Medio Ambiente de data 8 de gener de 2014. INFORME La documentació redactada per l’equip tècnic municipal sota la coordinació i direcció de l’arquitecte Joaquim Ginesta i Rei i amb els assessors externs següents:

Assessorament jurídic Romà Miró Miró Advocat (Miró Advocats) Isabel Miró Gero Advocat (Miró Advocats) Avaluació ambiental i estudi de mobilitat Albert Albertí Parés geògraf i consultor ambiental (LA COPA SCCL)

6



Memòria social Carles Vico Blanco geògraf i tècnic en ordenació del territori Assessorament economico-financer Mercè Rotllan Villalta economista

Presenta la següent estructura: Volum I – Memòries 1. Memòria descriptiva i justificativa: informació 1.1. Introducció 1.2. Territori i Medi Ambient 1.3. Població, societat i economia 1.4. Anàlisi urbanístic 1.5. Programa de participació 1.6. Diagnosi 2. Memòria descriptiva i justificativa: ordenació 2.1. Objectius i criteris generals 2.2. Propostes urbanístiques del POUM 2.3. Desenvolupament del pla 2.4. Quadres de dades 3. Annexes 3.1. Memòria social 3.2. Estudi d’avaluació ambiental estratègic 3.3. Estudi de mobilitat generada 3.4. Estudi d’inundabilitat 3.5. Dictamen Geològic 3.6. Fitxes de polígons i sectors Volum II – Normativa Títol I. Disposicions generals Títol II. Paràmetres urbanístics del POUM Títol III. Règim urbanístic del sòl Títol IV. Sistemes urbanístics Títol V. Regulació del sòl urbà Títol VI. Regulació del sòl urbanitzable Títol VII. Regulació del sòl no urbanitzable Títol VIII. Disposicions addicionals, transitòries, finals i derogatòries Volum III – Plànols Secció 1 – Plànols d’informació Secció 2 – Plànols d’ordenació A – Annex (àmbit subjectes a suspensió de llicències) Volum IV – Programació 1. Agenda 2. Avaluació econòmica i financera 3. Informe de sostenibilitat econòmica Volum V – Document de síntesi 1. Àmbit i abast de la suspensió de llicències 2. Resum de les determinacions 3. Suficiència i adequació de sòl d’usos productius 4. Quadres de dades Els plànols d’ordenació s’han dibuixat a escala 1/5000 per a la totalitat del terme municipal i a escala 1/1000 per als sòls urbans, tot sobre la base cartogràfica realitzada

7



per l’Institut Cartogràfic de Catalunya en vol de data 17 d’abril de 2013, tenint la precisió i detall suficient. El document del POUM s’ha redactat tenint en compte les directrius de planejament establertes a l'article 9 de la Llei d'Urbanisme i els articles 5, 6 i 7 que queden recollides a l’apartat de Marc Legal de la memòria justificativa i descriptiva. Les propostes urbanístiques s’han acordat a través de la comissió de seguiment tenint en compte els resultats obtinguts pel procés de participació ciutadana, els escrits presentats i el contingut dels informes emesos durant la fase d’avanç, aquestes propostes queden definides a l’apartat de conclusions del punt 1.5 sobre participació ciutadana de la memòria descriptiva i justificativa. Concretament, en quant a l’informe emès per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en sessió d'11 de desembre de 2013, s’han incorporat totes les directrius tal i com es justifica a l’apartat “informes emesos en el període d’informació pública de l’avanç de POUM” del punt 1.5 sobre participació ciutadana de la memòria descriptiva i justificativa. Tant mateix, i arran de la publicació, des del moment de redacció de l’Avanç de Pla fins a la redacció del present document d’Aprovació Inicial, de noves dades estadístiques oficials relatives a les projeccions de població (2013-2026) per part de l’IDESCAT, junt amb l’aplicació de noves metodologies d’estimació de població futura, s’ha pogut allargar el període temporal de les projeccions fins al 2033 i s’ha adaptat la memòria social amb les noves previsions de creixement demogràfic. S’ha incorporat dins els estudis d’anàlisi un estudi d’inundabilitat realitzat per l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) a través de la definició de geometries 3D en entorn SIG importades al programa Hec-Ras per a la realització dels càlculs hidrològics. Tal com queden descrites a la memòria i al document de síntesi les determinacions del POUM es defineixen a través dels següents apartats: 1) Emmarcament general 2) Criteris d’estructuració urbana del POUM

a) Xarxa viària bàsica i mobilitat b) Espais lliures c) Equipaments comunitaris d) Sistema d’habitatges dotacionals públics

3) Sostenibilitat 4) Habitatge 5) Règim urbanístic del sòl

a) Sòl no urbanitzable b) Sòl urbà c) Sòl urbanitzable delimitat d) Sòl urbanitzable no delimitat

6) Valors a protegir a) Patrimoni arquitectònic i elements d'interès històric i artístic b) Valors paisatgístics c) Valors ambientals

7) Serveis Totes aquestes determinacions són coherents amb l’ordenació proposada i amb els estudis d’anàlisi i diagnosi realitzats, ajustant-se als objectius i criteris generals de l’Avanç del POUM i tenint en compte els informes emesos. La classificació dels sòl s’ha fet d’acord amb els criteris establerts als articles 24 a 33 de la Llei d’Urbanisme.

8



En conseqüència, la tècnica sotasignant subscriu l’adequació dels treballs realitzats per a l’elaboració del document que es proposa per a l’aprovació inicial del POUM de Canet de Mar.”

Vist l’informe emès per la secretària municipal, en data 12 de març de 2015, el contingut del qual es transcriu a continuació:

“Informe núm.5/2015 de la Secretaria General sobre l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Canet de Mar. Núria Mompel Tusell, Secretària de l’Ajuntament de Canet de Mar, en compliment d’allò establert a l’article 3.b) del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel que es regula el Règim jurídic dels Funcionaris amb habilitació de caràcter estatal, emeto el següent: INFORME JURÍDIC ANTECEDENTS I.- El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària del dia 31 de maig de 2012, acordà la creació de la Comissió Especial de Seguiment de Planejament Urbanístic amb l’objectiu de dur a terme l’estudi i el debat sobre la redacció del POUM i altres temes de planejament relacionats amb el municipi i, en data 12 de juliol de 2012, es constituí aquesta Comissió Especial per iniciar els treballs d’elaboració del POUM. II.- En data 26 de juliol de 2012, el Ple Municipal va aprovar formalment l’inici dels treballs de redacció del POUM de Canet de Mar, i en data 29 de novembre de 2012, el Ple de l’Ajuntament va aprovar el document titulat Directrius, criteris i objectius, manual d’instruccions a seguir en el procés de redacció del POUM. III.- En sessió del Ple municipal del dia 26 de setembre de 2013 s’aprovà el document d’Avanç del POUM de Canet de Mar, redactat pels tècnics municipals, sota la coordinació de l’arquitecte Joaquim Ginesta i Rei, basat en el document Directrius, criteris i objectius, l’objectiu principal del qual era donar a conèixer quines serien les alternatives d’ordenació considerades, avaluant-les ambientalment i proposant l’alternativa finalment seleccionada per a ser desenvolupada en la redacció del POUM. Dit document va ser exposat al públic durant el termini de trenta dies, mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 15 d’octubre de 2013, al DOGC núm. 6476, de 9 d’octubre de 2013, al tauler d’edictes municipal entre els dies 30 de setembre a 7 de novembre de 2013, al web de l’Ajuntament i als diaris EL PUNT i LA VANGUÀRDIA els dies 14 i 23 d’octubre de 2013 respectivament, per tal que qualsevol persona interessada pogués consultar la documentació i formular-hi les al·legacions, suggeriments i/o alternatives que considerés convenients. VI.- En data 11 de desembre de 2013 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va emetre l’Informe Urbanístic Territorial sobre el document de l’Avanç de POUM, de conformitat a allò previst a l’article 86 bis apartat a), i la Disposició Transitòria 18ena, apartat b) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, en la redacció donada pels articles 32 i 90 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer. I el dia 21 de gener de 2014 es va emetre el document ambiental de referència per part de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona, en base a l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar, el qual incorporà els següents informes:

9



- Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, de data 6 de novembre de 2013. - Informe de l’Agència Catalana de Residus, de 3 de desembre de 2013. - Informe de l’Àrea de Medi Natural del DARPAM, de 5 de desembre de 2013. - Informe de la División para la protección del mar, del Ministerio de Agricultura,

Alimentación y Medio Ambiente, de data 8 de gener de 2014. Amb posterioritat a l’emissió del document de referència, consta a l’expedient la emissió de l’informe per part del Servei de Costes del Departament de Territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, de data 20 de gener de 2014. V.- Durant el període d’informació pública es va presentar diversos escrits de particulars, un escrit del grup municipal d’ERC i un escrit del grup de treball del Consell Municipal de Medi Ambient, essent en síntesi, les següents: - Escrit presentat pel Sr. JPJS en data 23 d’octubre de 2013 RE 2013/4783 - Escrit presentat per un conjunt de 5 persones encapçalades per ML, en data 25

d’octubre de 2013 RE 2013/4824 - Escrit presentat pel Sr. GBG en data 30 d’octubre de 2013 RE 2013/5007 - Escrit presentat per un conjunt de 116 persones encapçalades pel Sr. JMBL, en

data 31 d’octubre de 2013 RE 2013/4929 - Escrit presentat pel Sr. LLB, en representació del grup municipal d’ERC en data 18

de novembre de 2013 RE 2013/5212 - Escrit presentat pel Sr. FGP i PGR en data 19 de novembre de 2013 RE 2013/5007 - Escrit presentat pel Sr. ERP en data 21 de novembre de 2013 RE 2013/5269 - Escrit presentat pel Sr. JJG en data 2 de desembre de 2013 RE 2013/5422 - Escrit presentat pel Sr. AHIen data 28 de novembre de 2013 RE 2013/5385 - Altres escrits que no contenen aportacions sinó que simplement sol·liciten

informació:

- Escrit presentat pel Sr. CBF en data 18 de novembre de 2013 RE 2013/5210 - Escrit presentat pel Sr. BBG en nom propi i representació de 4 persones més, en

data 18 de novembre de 2013 RE 2013/5211 OBJECTE D’AQUEST INFORME La finalitat d’aquest informe és l’anàlisi jurídic de la proposta de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Canet de Mar i documentació annexa, redactada pels tècnics municipals sota la direcció de l’arquitecte Joaquim Ginesta i Rei (que ha comptat amb algunes col·laboracions externes), que ha de ser objecte d’aprovació inicial per part del Ple municipal, i que consta dels següents documents: - Memòria descriptiva i justificativa. - Plànols d'informació - Plànols d'ordenació. - Normes urbanístiques. - Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. - Documentació mediambiental: Estudi ambiental Estratègic i Memòria Ambiental. - Memòria social. LEGISLACIÓ APLICABLE La legislació aplicable ve determinada per la següent: - Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, modificada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

10



- Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de Evaluación Ambiental - Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'Avaluació Ambiental de Plans i Programes -Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases del Règim Local. -Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment administratiu comú. FONAMENTS JURÍDICS Primer.- Anàlisi del contingut del Pla d’Ordenació urbanística municipal. L’article 57 del TRLUC defineix els plans d'ordenació urbanística municipal com l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori que pot abastar un terme municipal o més d'un. Com a mínim, un POUM haurà de preveure el següent: a) Classificar el sòl, amb vista a l'establiment del règim jurídic corresponent. b) Definir el model d'implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic, d'acord amb el que estableix l'article 3 TRLUC. c) Definir l'estructura general que ha d'adoptar-se per a l'ordenació urbanística del territori i establir les pautes per al seu desenvolupament, sense que aquesta definició impedeixi formular plans especials urbanístics autònoms per implantar altres elements integrants de l'estructura general del territori. d) Determinar les circumstàncies que poden produir la modificació o la revisió. Pel que fa a les determinacions del POUM cal estar al que preveu l’article 58 TRLUC i 68 RLUC. De conformitat amb allò previst a l’art. 59 TRLUC, els plans d'ordenació urbanística municipal es formalitzen mitjançant els documents següents: a) La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis complementaris que procedeixin. b) Els plànols d'informació i d'ordenació urbanística del territori i, en el cas del sòl urbà consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques de proveïment d'aigua, de subministrament de gas i d'energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla. c) Les normes urbanístiques. d) El catàleg de béns a protegir, d'acord amb l'article 71 TRLUC. i) L'agenda i l'avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. f) La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l'informe mediambiental. g) El programa d'actuació urbanística municipal, si s’escau. (art. 60.10 RLUC, de caràcter potestatiu)

11



h) La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d'habitatge de protecció pública en les modalitats que el TRLUC determina. La Memòria haurà d’integrar: a) El programa de participació ciutadana que l'ajuntament hagi aplicat al llarg del procés de formulació i tramitació del pla per garantir l'efectivitat dels drets reconeguts per l'article 8 TRLUC. b) La justificació de l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible i de les directrius per al planejament urbanístic que són objecte, respectivament, dels articles 3 i 9 TRLUC. c) Les mesures adoptades per facilitar la consecució d'una mobilitat sostenible en el municipi, en compliment de l'obligació de prestació del servei de transport col·lectiu urbà de viatgers i viatgeres. d) L'informe de sostenibilitat econòmica, que ha de contenir la justificació de la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius, i la ponderació de l'impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris. L'agenda, si no hi ha un programa d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys per acord de l'ajuntament, després d'un termini d'un mes d'informació pública. Aquest acord ha de publicar-se en el butlletí oficial corresponent i s'ha de comunicar a la comissió territorial d'urbanisme competent. A continuació s’analitza formalment el contingut de la Memòria del POUM que pretén ser objecte d’aprovació inicial i s’indiquen les consideracions al respecte: a) Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. A la pàgina 11 i 12 de la Memòria consta l’apartat anomenat “Conveniència i oportunitat” on es conclou que, de la situació actual del municipi, es constata que es donen quatre de les cinc circumstàncies de les pròpies normes subsidiàries de planejament preveuen per tal que sigui procedent la formulació del POUM, per la qual cosa, cal considerar complimentat aquest extrem. b) Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaris necessaris, relativa als aspectes següents: 1r Planejament urbanístic vigent amb anterioritat: Es constata que a les pàgines 19 a 23 de la Memòria es defineix el planejament vigent al municipi en el moment actual, concretament les Normes Subsidiàries de planejament, que van ser aprovades per la Comissió territorial d’Urbanisme de Barcelona, i publicades en data 31 de gener de 1992. Així mateix, a la pàgina 53 i següents es detalla el grau de desenvolupament del planejament vigent, per la qual cosa, cal considerar complimentat aquest extrem. 2n Planejament territorial i sectorial amb incidència en l'àmbit del pla:

12



Es comprova que a la pàgina 39 a 53 de la Memòria es defineix quin és el planejament territorial i sectorial d’aplicació en el terme municipal de Canet de Mar, concretament es defineixen els següents: - Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) - Pla territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) - Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC-1) - Pla Director Urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl

urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2) - Pla d’Infraestructures del Transport a Catalunya 2006-2026 (PITC) - Catàleg de paisatge de la regió metropolitana de Barcelona

Per la qual cosa, cal considerar complimentat aquest extrem. 3r Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscos naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal. A la pàgina 26 a 28 es defineixen les característiques naturals i l’àmbit físic de l’àmbit d’ordenació del POUM, i a les pàgines 29 i 30 s’indiquen els riscos naturals i tecnològics a què està sotmès. A la pàgina 55 a 93 de la Memòria es descriuen els diferents teixits urbans identificats per les NNSS (Edificació segons alienació a vial i edificació aïllada) i les diferents infraestructures existents (parcs públics, equipaments i els diferents serveis) En aquest apartat, a criteri de la funcionària sotasignat, mancaria incloure una referència a la situació i context territorial d’àmbit municipal. 4t Característiques de la població assentada sobre el territori, condicions econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars i la seva possible evolució futura: Consta com annex a la Memòria el document Memòria social (apartat 3.1), de data 26 de febrer de 2015, redactat per Carles Vico Blanco, geògraf núm. Col. 1.038, que analitza els aspectes requerits. No obstant, es posa de manifest que no consta a l’expedient administratiu que aquest document estigui degudament signat pel tècnic autor del mateix. 5è Xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja. Examinat el Volum III, secció I de la documentació del POUM, Plànols d’informació, es constata que en l’apartat I.7 Serveis existents, existeixen els diferents plànols d’informació , a escala 1/5000-1/10000, referents a: I. 7.1. Serveis existents- aigua I. 7.2.a) Serveis existents- sanejament I. 7.2.b) Serveis existents- sanejament I. 7.3. Serveis existents- xarxa d’electricitat I. 7.4. Serveis existents- gas I. 7.5. Serveis existents- Telecomunicacions En relació a aquest apartat es pot concloure que mancaria incloure informació sobre la xarxa bàsica d’hidrants per a incendis.

13



6è Obres i infraestructures programades i política d'inversions públiques que poden influir en el desenvolupament urbà. Es constata que la Memòria no recull cap previsió en relació a aquest apartat. 7è Assenyalament dels valors mediambientals, paisatgístics, culturals, agraris o de qualsevol altre tipus existents en l'àmbit del pla. Es constata que la Memòria només recull, com a valors a protegir el patrimoni arquitectònic i arqueològic del municipi que estan identificats en el Pla Especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i elements d’interès històric i artístic aprovat definitivament per la CTUB , en sessió del 31 de maig de 2007. Si bé es reconeixen valors paisatgístics del territori i valors mediambientals en el sòl no urbanitzable (pàgina 281 de la Memòria), aquests s’anomenen de forma genèrica sense definir-los exactament. 8è Altres aspectes rellevants que caracteritzin l'àmbit territorial del pla. Es constata que la memòria no recull cap previsió en relació a aquest apartat. c) Descripció i resultat del programa de participació ciutadana: A partir de la pàgina 94 de la Memòria, en endavant, consta l’apartat 1.5 Programa de Participació Ciutadana que regeix en el present procediment i que fou aprovat en sessió plenària del dia 26 de juliol de 2012. En compliment de la normativa es fa referència als aspectes següents: 1r Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades a fi d'informar i de promoure el debat. A partir de la pàgina 114 de la Memòria es descriuen les accions que es van dur a terme en les fases anomenades en el propi Programa de Participació, Fase 0 Preliminar, Fase 1 Difusió, informació i participació ciutadana previs a l’aprovació de l’Avanç i Fase 2 Aprovació de l’Avanç de POUM. Per la qual cosa, cal considerar complimentat aquest extrem. 2n Síntesi de les aportacions i resultats derivats dels al·legacions i suggeriments presentats durant el període d'informació pública. En efecte, existeix un resum de les aportacions derivades del procés de participació exposat anteriorment. En concret, a partir de la pàgina 124 de la Memòria es recull una descripció del desenvolupament i resultats de les diferents accions portades a terme fins a aquest moment, això és, jornada informativa, taller participatiu, enquesta i sessions amb agents econòmics i socials. Així mateix, a partir de la pàgina 174 de la Memòria s’enumeren i es descriuen els escrits presentats durant el període d’exposició públics de l’Avanç de POUM. Es fa esment de l’informe elaborat per l’equip redactor del POUM analitzant les anteriors aportacions i valorant la conveniència d’incorporar-les a la versió inicial del POUM. Dit informe va ser aprovat per acord de la Comissió de Seguiment de planejament urbanístic, en sessió del dia 4 de juny de 2014. Per tant, es considera que s’ha donat compliment a aquest aspecte.

14



3r Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana. Caldria incorporar a la Memòria un apartat on es resumís quines han estat aquestes aportacions incorporades. d) Objectius de l'ordenació, anàlisi de les diverses alternatives contemplades i justificació i descripció del model d'ordenació triat: De les pàgines 209 a 223 de la Memòria es defineixen quins són els criteris i objectius que justifiquen l’ordenació proposada pel POUM i que són coincidents amb els aprovats, mitjançant acord plenari, en sessió del dia 29 de novembre de 2012. Així mateix, a partir de la pàgina 223 i fins a la pàgina 237, la Memòria fa una síntesi de les 3 alternatives possibles en referència a la classificació i qualificació del sòl que es van tenir en compte en el document d’Avanç de POUM, per acabar seleccionant l’ ”Alternativa 2” per ser desenvolupada en el document de POUM i justifica que ha estat l’escollida per incidir més en l’activitat econòmica i proposar un creixement residencial moderat. Així mateix es justifica que l’alternativa escollida per a la ubicació del segon IES és l’anomenada “D1” per estar més pròxima a l’escola Misericòrdia, i que l’alternativa escollida en quan a mobilitat és la “C” per afectar menys al SNUz, tenir menys cost econòmic i permetre una millor connectivitat. Concretament, en relació a aquest apartat s’examinen els següents aspectes: 1r De la classificació del sòl, d'acord amb els criteris establerts en els articles 24 a 33 de la Llei d'Urbanisme. Consta a l’expedient un informe tècnic emès per l’Arquitecta Municipal, en data 11 de març de 2015, on es conclou que: “La classificació dels sòls s’ha fet d’acord amb els criteris establerts als articles 24 a 33 de la Llei d’Urbanisme.” 2n De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla. Es comprova que a la pàgina 246 de la Memòria es justifica el compliment d’aquest objectiu en base a dos criteris que, en essència són: el primer, la utilització racional del territori i el medi ambient, conjuminant les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i els diferents valors a protegir, i el segon, un model d’ocupació del territori compacte, evitant la dispersió i afavorint la cohesió social. Examinat l’Estudi ambiental estratègic (Volum I secció II de la memòria), redactat per l’empresa La Copa (no consta degudament signat), es comprova que l’apartat 8 verifica de manera sistemàtica el compliment dels objectius i criteris adoptats pel POUM amb els requeriments ambientals que deriven del document de referència. 3r De l'adequació de l'ordenació a les directrius de planejament que estableixen l'article 9 de la Llei d'Urbanisme i els articles 5, 6 i 7 del Reglament: En relació a aquest apartat, dir que consta a l’expedient un informe tècnic emès per l’Arquitecta Municipal, en data 11 de març de 2015, on es conclou que:

15



“ El document de POUM s’ha redactat tenint en compte les directrius de planejament establertes a l’art 9 de la Llei d’urbanisme i els articles 5, 6 i 7 que queden recollides a l’apartat Marc legal de la memòria justificativa i descriptiva”. 4t De les mesures adoptades per facilitar la consecució d'una mobilitat sostenible en el municipi, tenint en compte l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha de formar part de la documentació del pla, de conformitat allò previst a l’art. 71 RLUC. Examinat l’expedient a dia d’avui no consta, dins la documentació del POUM l’Estudi de mobilitat generada. En relació a aquest extrem consta únicament en el Volum I secció 3 de la Memòria (apartat 3.3) una descripció de la xarxa d’infraestructures de mobilitat del municipi i la conclusió final següent: “Amb el creixement de la població i d’activitats, s’incrementarà proporcionalment la intensitat del trànsit i la necessitat de mobilitat per a les persones en el municipi i en comunicació amb altres àrees geogràfiques a través de les infraestructures territorials. A continuació s’exposen les determinacions que incorpora el POUM per a corregir les disfuncions actuals i millorar les condicions de mobilitat a l’escenari final: Millora de la xarxa viària: El POUM proposa una evolució del model de vialitat lineal a un model en xarxa. Millora de la connectivitat social: El POUM preveu la millora de la connectivitat social mitjançant les determinacions que tenen com a objectiu la millora d’accessos al Castell de Santa Florentina i l’accés oest a la futura carretera N-II.” Per tant, es considera que caldria donar compliment a aquest apartat. 5è Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, d’hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja, anàlisi dels recursos disponibles, i descripció i justificació de les obres i la procedència dels recursos necessaris per adaptar, ampliar o millorar aquestes xarxes bàsiques. Es comprova que a la pàgina 86 de la Memòria es fa una descripció dels diferents serveis existents actualment al municipi, en concret, aigua, sanejament, residus, energia, gas i comunicació, manquen els hidrants per a incendis. A la pàgina 206 de la Memòria es diu, de forma expressa, que els serveis existents d’aigua i sanejament són adequats a les necessitats actuals i futures. En canvi, no es diu quines són les necessitats que esdevindran del futur desenvolupament en relació als serveis d’ hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües de pluja En quan a la Memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal, cal dir que l’art. 69.3 RLUC la defineix com el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes, que a continuació es comenten: a) Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població. b) Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial

16



dels ciutadans per raó del seu nivell de renda, i les possibilitats de rehabilitació d'edificacions per destinar-les a aquests tipus d'habitatges. c) Quantificació de les reserves mínimes obligatòries d'acord amb l'article 66.3 del RLUC, i quantificació de la totalitat de les reserves previstes per a la construcció d'habitatges de protecció pública i de les modalitats corresponents, així com del sostre corresponent al sòl urbà qualificat amb aquesta destinació. d) Mecanismes previstos per a l'obtenció del sòl per a la construcció d'habitatge protegit promogut a iniciativa pública. i) Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públiques, si escau, amb indicació dels col·lectius als quals es dirigeixin, a l'efecte d'establir les qualificacions i reserves adequades. f) Previsions temporals per a l'inici i la finalització de la construcció dels habitatges protegits i dels sistemes urbanístics d'habitatge dotacional pública. g) Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per garantir aquest dret. h) Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments. Segons l’art. 69.5 RLUC també ha de formar part de la Memòria social una avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica, tals com els immigrants i la gent de la tercera edat, a l'objecte que les decisions del planejament, a partir de la informació sobre la realitat social contribueixin al desenvolupament de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, així com afavorir als altres col·lectius mereixedors de protecció. Aquesta avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de contenir: a) Una diagnosi de la situació a partir de l'anàlisi de la informació sobre la població a la qual afecta el pla, la identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i estratègiques de dones i homes i els altres col·lectius en l'àmbit. b) La valoració de l'impacte social i de gènere del pla, la qual comprèn: 1r La justificació de la coherència de l'ordenació proposada amb les necessitats detectades de les dones i els homes i dels altres col·lectius en el que concerneix especialment als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com de les quals reben aquesta atenció. 2n Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objectius d'igualtat d'oportunitats entre les dones i els homes, així com entre els diversos grups socials. 3r Previsió de com incidirà l'ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i dels altres col·lectius. Es reitera arribats a aquest punt que el document Memòria Social consta redactat pel geògraf Carles Vico Blanco, col. 1038 que sense que consti degudament signada.

17



Segon.- Sobre reserva d’habitatges de protecció pública del POUM El POUM ha de reservar, per a la construcció d'habitatges de protecció pública, sòl suficient per al compliment dels objectius definits en la memòria social i, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable, un 20% del com, com a mínim, ha de destinar-se a habitatges protegits de règim general, de règim especial, o de tots dos règims, o els règims que determini com a equivalents la normativa en matèria d'habitatge, destinats a la venda, al lloguer o a altres formes de cessió d'ús. A l'efecte del càlcul de les reserves mínimes obligatòries, és sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com si s'admet indistintament amb altres usos, que prevegi el pla d'ordenació urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats al fet que es refereix l'article 70.2.a. TRLUC. No es considera en cap cas sostre residencial de nova implantació i no computa en el càlcul: a) El sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en aquests sectors o polígons. b) El sostre dels sectors amb planejament urbanístic derivat i amb projecte de reparcel·lació o aprovats definitivament de conformitat amb el planejament anterior, en els quals regeixen les determinacions del pla urbanístic derivat aprovat. El sistema d'habitatge de dotació pública no computa a l'efecte del compliment dels percentatges mínims de reserves. El sostre dels terrenys així qualificats tampoc es considera sostre residencial de nova implantació a l'efecte del càlcul de les esmentades reserves, vista la seva condició de sistema urbanístic de titularitat pública, que també exclou que es consideri sostre edificable a l'efecte de determinar les reserves per a zones verdes, espais lliures i equipaments. A l’apartat 4.6 de la memòria social es fa referència a que la proposta de POUM compleix amb aquests aspectes. Les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública s'han d'emplaçar evitant la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus, d'acord amb el que estableix l'article 3.2 TRLUC, a fi d'afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó del seu nivell de renda. En relació a l’apartat anterior, mancaria justificar l’adequació de l’emplaçament d’aquest sostre d’habitatges de protecció oficial. El POUM haurà de determinar la localització concreta de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per a aquesta finalitat en sòl urbà no inclòs en sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons d'actuació urbanística, la qual es pot vincular a un règim específic de protecció pública, i mitjançant la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per a aquesta destinació. El planejament ha de preveure els terminis obligatoris per a l'inici i per a la finalització de la construcció d'aquests habitatges. Examinat l’expedient no consta que es doni compliment a aquest apartat.

18



Tercer.- Avaluació ambiental del POUM L’article 86 Bis del TRLUC i 115 RLUC estableixen quin és el procediment d'avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que estiguin sotmesos a la mateixa d'acord amb la legislació en matèria d'avaluació ambiental de plans i programes. Estableix un procediment instrumental que s'integra en el procediment d'elaboració dels plans urbanístics, i que d'acord amb la legislació en matèria d'avaluació ambiental de plans i programes, comporta necessàriament les següents actuacions, les quals haurien de seguir-se per part d’aquest Ajuntament pel que respecta al tràmit d’aprovació referit a aspectes mediambientals: a) L'elaboració, per l'òrgan que promogui el pla, d'un informe de sostenibilitat ambiental preliminar i el lliurament d'aquest informe a l'òrgan ambiental perquè emeti el document de referència, havent efectuat les consultes necessàries. La direcció general competent en matèria d'ordenació del territori i d'urbanisme ha d'elaborar l'informe territorial i urbanístic sobre l'avanç del pla, i remetre-ho a l'òrgan competent en matèria ambiental perquè ho incorpori al document de referència. Examinat l’expedient administratiu consta que l’Ajuntament, en sessió de 26 de setembre de 2013 va aprovar l’informe de sostenibilitat ambiental, redactat per LA COPA, SCCL. En data 22 d’octubre de 2013 (RE núm. 0365E/28966/2013), aquest Ajuntament sol•licità, a la Subdirecció General d’urbanisme el document de referència de l’Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental i el primer informe urbanístic territorial de la CTU de Barcelona, en compliment de l’acord de Ple de data 26 de setembre de 2013. En data 11 de desembre de 2013 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va emetre l’Informe Urbanístic Territorial sobre el document de l’Avanç de POUM, de conformitat a allò previst a l’article 86 bis apartat a), i la Disposició Transitòria 18ena, apartat b) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, en la redacció donada pels articles 32 i 90 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer. L’anterior informe, que consta a l’expedient com a documentació administrativa, una vegada valora la proposta de document emet una sèrie d’observacions a nivell territorial i urbanístic. Segons consta a l’informe emès, en data 11 de març de 2013, per l’Arquitecta Municipal: “Concretament, en quant a l’informe emès per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en sessió d'11 de desembre de 2013, s’han incorporat totes les directrius tal i com es justifica a l’apartat “informes emesos en el període d’informació pública de l’avanç de POUM” del punt 1.5 sobre participació ciutadana de la memòria descriptiva i justificativa. Tant mateix, i arran de la publicació, des del moment de redacció de l’Avanç de Pla fins a la redacció del present document d’Aprovació Inicial, de noves dades estadístiques oficials relatives a les projeccions de població (2013-2026) per part de l’IDESCAT, junt amb l’aplicació de noves metodologies d’estimació de població futura, s’ha pogut allargar el període temporal de les projeccions fins al 2033 i s’ha adaptat la memòria social amb les noves previsions de creixement demogràfic.” En data 21 de gener de 2014, l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials de Barcelona, a través del tècnic Sr. Esteve Tenas Godínez, va emetre el document ambiental de referència, el qual va tenir entrada en aquest Ajuntament el dia 29 de gener de 2014 (RE/2014/481). En dit document de referència s’estableix quin ha de ser el contingut de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental ( incorporant les consideracions contingudes a la pàgina 6 del

19



document de referència) i quines han de ser les administracions públiques afectades i públic interessat a qui s’haurà de sotmetre a consulta el document d’aprovació inicial del POUM que inclourà l’ISA. b) L'elaboració, per l'òrgan que promogui el pla, d'un informe de sostenibilitat ambiental d'acord amb el document de referència. A partir de la Llei 21/2013, de 9 desembre, de Evaluación ambiental, de caràcter bàsic i que entrà en vigor el dia 12 de desembre de 2013, s’estableix que seran objecte d’una avaluació ambiental estratègica ordinària els Plans que estableixin l’ordenació del territori urbà i rural o l’ús del sòl. En els termes anteriors el Pla haurà de seguir el procediment d’avaluació ambiental estratègica regulat a la Secció 1, capítol I, Títol II de l’esmentada Llei. Seguint l’anterior l’article 20 de la Llei estatal estableix que l’Administració promotora del Pla haurà d’elaborar un estudi ambiental estratègic tenint en compte les conclusions del document de referència emès per l’òrgan ambiental. Per tant, a partir d’aquesta data (12.12.2013) les referències que el TRLUC i el RLUC fan a l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA) han d’entendre’s referides a l’estudi ambiental estratègic (EAE). De conformitat a l’apartat 2 de l’art. 20 de la Llei 21/2013, l’EAE haurà de contenir, com a mínim, la següent informació: 1. Un esbós del contingut , objectius principals del pla o programa i relacions amb altres plans i programes pertinents ; 2. Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i la seva probable evolució en cas de no aplicació del pla o programa ; 3. Les característiques mediambientals de les zones que puguin veure's afectades de manera significativa i la seva evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla o programa ; 4. Qualsevol problema mediambiental existent que sigui rellevant per al pla o programa , incloent en particular els problemes relacionats amb qualsevol zona d'especial importància mediambiental , com les zones designades de conformitat amb la legislació aplicable sobre espais naturals i espècies protegides i els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 ; 5. Els objectius de protecció mediambiental fixats en els àmbits internacional , comunitari o nacional que guardin relació amb el pla o programa i la manera en què tals objectius i qualsevol aspecte mediambiental s'han tingut en compte durant la seva elaboració ; 6. Els probables efectes significatius en el medi ambient , inclosos aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l'aigua, l'aire, els factors climàtics, la seva incidència en el canvi climàtic, en particular una avaluació adequada de la petjada de carboni associada al pla o programa, els béns materials, el patrimoni cultural, el paisatge i la interrelació entre aquests factors. Aquests efectes han de comprendre els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius; 7 . Les mesures previstes per prevenir, reduir i, en la mesura del possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient de l'aplicació del pla o programa, incloent aquelles per mitigar la seva incidència sobre el canvi climàtic i permetre la seva adaptació al mateix;

20



8 . Un resum dels motius de la selecció de les alternatives contemplades i una descripció de la manera en què es va realitzar l'avaluació, incloses les dificultats, com a deficiències tècniques o falta de coneixements i experiència que poguessin haver-se oposat a l'hora de recaptar la informació requerida; 9 . Un programa de vigilància ambiental en el qual es descriguin les mesures previstes per al seguiment; 10 . Un resum de caràcter no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents. Així mateix, preveu l’art. 20 de la Llei estatal que l’EAE haurà de contenir tota aquella informació que consideri raonablement necessària per assegurar la seva qualitat i a aquests efectes s’haurà de tenir en compte els següents extrems: a ) Els coneixements i mètodes d'avaluació existents. b ) El contingut i nivell de detall del pla o programa. c ) La fase del procés de decisió en què es troba. d ) La mesura en què l'avaluació de determinats aspectes necessita ser complementada en altres fases d'aquest procés, per evitar la seva repetició. Així mateix, caldrà estar al que disposa l’art. 70 RLUC que estableix que l'informe ambiental que preveu la Llei d'Urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent: a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del plànol, la qual cosa inclou: 1r La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecto de planejament i del seu entorn. 2n La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. 3r La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats als apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts en els articles 3 i 9 de la Llei d'Urbanisme, els quals han de referir-se, entre altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa. Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa. b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, la qual cosa inclou: 1r La descripció de les característiques de les alternatives considerades.

21



2n L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals als quals es refereix l'apartat a), tercer paràgraf, d'aquest article. 3r La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada. c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada, incloent: 1r Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient. 2n La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada. 3r La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient. d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'uns altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent: 1r Els efectes sobre els recursos naturals. 2n Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1. 3r Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista pel pla. e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, la qual cosa comprèn: 1r La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1. 2n L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes a l'apartat 1.c). 3r Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes. f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla. Consta a l’expedient un Estudi Ambiental Estratègic però el mateix no consta degudament signat, ni s’identifica el seu redactor. El document del POUM s’haurà hagut d’elaborar tenint en compte l’EAE. Per aquesta raó en la Memòria s’hauria de fer esment, tal i com exigeix l’art. 21 de la Llei 21/2013, que la versió inicial del POUM s’ha elaborat tenint en compte l’EAE, així com que caldrà presentar ambdós documents davant l’òrgan ambiental de la Generalitat. c) El tràmit de consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades, conjuntament amb el tràmit d'informació pública del pla aprovat inicialment, per un període mínim de quaranta-cinc dies.

22



Seguint les exigències de l’art. 21.3 de la Llei 21/2013, la documentació que es sotmeti a informació pública haurà d’incloure a banda de la documentació anterior, un resum no tècnic de l’estudi ambiental estratègic. Examinat l’expedient es comprova que manca dita documentació. De conformitat allò exigit pel document ambiental de referència, de data 21 de gener de 2014, una vegada aprovat inicialment el document de POUM caldrà donar audiència a les següents administracions públiques afectades i públic interessat: Administracions públiques afectades: - Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona del DTES - Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Subdirecció General de Costes i Acció Territorial - Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar - Direcció General de Protecció Civil - Institut Geològic de Catalunya - Direcció General del Patrimoni Cultural - Oficina Catalana del Canvi Climàtic Públic interessat: - DEPANA – Lliga per a la defensa del patrimoni natural

d) L'elaboració, per l'òrgan que promogui el pla, de la memòria ambiental, amb l'acord de l'òrgan ambiental. A resultes de tota la fase d’informació pública, l’Ajuntament haurà de remetre a l'òrgan ambiental l'expedient d'avaluació ambiental estratègica complet, integrat per: (art. 24 Llei 21/2013) a) La proposta final de pla o programa. b) L'estudi ambiental estratègic. c) El resultat de la informació pública i de les consultes. d) Un document resum on es descrigui la integració en la proposta final del pla o programa dels aspectes ambientals, de l'estudi ambiental estratègic i de la seva adequació al document d'abast, del resultat de les consultes realitzades i com aquestes s'han pres en consideració L'òrgan ambiental realitzarà una anàlisi tècnica de l'expedient, i una anàlisi dels impactes significatius de l'aplicació del pla o programa en el medi ambient. i) La presa en consideració, en l'aprovació definitiva del pla, de l'informe de sostenibilitat ambiental, de la memòria ambiental i de l'acord de l'òrgan ambiental, mitjançant una declaració específica en la qual, si hi hagués discrepàncies amb els resultats de l'avaluació ambiental, cal justificar els motius i les mesures adoptades. De conformitat a l’article 25 de la Llei 21/2013 l’òrgan ambiental, una vegada finalitzat l’anàlisi tècnic de l’expedient formularà la Declaració ambiental estratègica que haurà de ser publicada en els termes de l’apartat següent. f) La publicitat del pla aprovat definitivament, haurà de complir els requisits derivats de l'article 28 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.

23



Quart.- Plànols d’informació i ordenació Segons l’article 72.1 RLUC, estableix que els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, soci-econòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents: a) Característiques topogràfiques del territori, amb expressió dels límits de pendent del 20%, i xarxa hídrica. Es comprova que existeixen, concretament els plànols I 3 i I 6.1 a-c. b) Usos i aprofitaments del sòl existents. Es comprova que existeixen, concretament els plànols I 6.3 a i b i I 8.2.a. c) Àrees vulnerables per l'existència de riscos naturals, geològics o tecnològics i àrees afectades per impactes ambientalment rellevants. Es comprova que existeixen, concretament els plànols I 4, i I 6.1.d i e. d) Àmbits i elements objecte de protecció d'acord amb la legislació sectorial aplicable o d'acord amb el planejament territorial o els plans directors urbanístics. Es comprova que existeixen, concretament els plànols I 5. i) Xarxes generals de serveis existents, amb indicació de les xarxes principals de distribució d'energia elèctrica, de telecomunicacions, de proveïment i distribució d'aigua, de hidrants per a incendi, de sanejament, de proveïment i, si escau, de distribució de gas. Es comprova que existeixen, concretament els plànols I 7, manca però el plànols de la xarxa relativa als hidrants. f) Xarxa general viària i de ferrocarrils, existents o planificades, a l'efecte de delimitar el seu rang, les possibilitats d'utilització dels punts d'accés, i les servituds i restriccions del territori imposades per la legislació sectorial respectiva, i altres infraestructures d'interès general. Es comprova que existeixen, concretament els plànols I 8.1 i I 9. g) Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori quant a la contaminació atmosfèrica, mapes de protecció de la contaminació lluminosa i mapes de capacitat acústica, en el cas que s'hagin elaborat o aprovat, d'acord amb el que disposa la legislació sectorial. Es comprova que no existeixen aquests plànols. Caldria incloure’ls en la documentació del POUM. Estableix així mateix l’art. 72 el RLUC que, els plànols d'informació han de ser elaborats sobre la base de la informació geogràfica oficial disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital, a una escala 1:5.000, i s'han de materialitzar sobre suport físic a escala no inferior a 1:10.000.

24



En relació a aquest punt, i segons consta a l’informe elaborat per l’Arquitecta municipal, en data 11 de març de 2015: “Els plànols d’ordenació s’han dibuixat a escala 1/5000 per a la totalitat del terme municipal i a escala 1/1000 per als sòls urbans, tot sobre la base cartogràfica realitzada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya en vol de data 17 d’abril de 2013, tenint la precisió i detall suficient.” En relació a l’escala utilitzada es comprova que no tots els plànols respecten allò establert en aquest article. Pel que fa als plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal, l’art. 73 RLUC estableix que són els que expressen gràficament les determinacions d'aquest pla i han de ser elaborats sobre cartografia digital. Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents: a) Per tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000: 1r Plànol de classificació del sòl, amb expressió de les superfícies assignades a cadascuna de les classes i categories. Es comprova que existeixen, concretament els plànols O 1. 2n Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, el sistema general de comunicacions, la resta de sistemes generals urbanístics, i les xarxes generals de serveis. Es comprova que existeixen, concretament els plànols O2, O3 i O4, a excepció de la xarxa de hidrants per a incendis. 3r Plànol dels sectors de planejament derivat delimitats per a les diverses classes i categories de sòl. Es comprova que no existeixen aquests plànols. Caldria incloure’ls en la documentació del POUM. 4t Plànol de catalogació, en el qual s'assenyalin els elements inclosos al catàleg. Es comprova que no existeixen aquests plànols. Caldria incloure’ls en la documentació del POUM. b) Per al sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a pla de millora urbana, a l'escala mínima d'1:1.000: 1r Plànols que expressin les determinacions assenyalades als apartats a), b), c) i f) de l'article 68.2 RLUC. Es comprova que existeixen, concretament els plànols O 3. 2n Respecte al sòl urbà consolidat, els plànols que reflecteixin els elements i obres d'urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solars.

25



Es comprova que no existeixen aquests plànols. Caldria incloure’ls en la documentació del POUM. c) Per al sòl inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, plànols que reflecteixin, a escala adequada, la situació i delimitació del sector, amb expressió de la seva superfície. Es comprova que no existeixen aquests plànols. Caldria incloure’ls en la documentació del POUM. d) Per al sòl no urbanitzable, plànols que expressin, a una escala mínima d'1:5.000, les determinacions assenyalades a l'apartat a) de l'article 68.8 RLUC. Es comprova que existeixen, concretament els plànols O 2. Els plànols d'ordenació relatius a les xarxes generals de serveis han de reflectir les propostes i solucions del pla respecte de: a) La xarxa general de gestió de l'aigua de pluja i residual, les xarxes separatives d'un i d'un altre tipus d'aigua, la xarxa de clavegueram i de col·lectors i la depuració mitjançant estacions depuradores existents o noves. b) La xarxa general de distribució d'energia elèctrica, centrals, transformadors i canals de distribució en alta i mitja tensió. c) Les xarxes de telecomunicacions que donin cobertura adequada a la totalitat del territori, amb els canals de pas i els nodes de connexió. d) Les xarxes generals de proveïment d'aigua, amb la indicació de la situació dels dipòsits i de les estacions de bombament, i de proveïment d'aigua contra incendis, amb indicació de la ubicació dels hidrants per a incendi. i) La xarxa general de distribució de gas i punts de connexió quan el pla ho determina. f) La xarxa d'instal·lacions de gestió de residus. Cinquè.- Altra documentació: Normes urbanístiques, Catàleg i Programa d'actuació urbanística municipal, agenda i avaluació econòmica i financera L’art. 74 RLUC estableix que les normes urbanístiques del pla d'ordenació urbanística municipal estableixen, mitjançant un text articulat, les determinacions que corresponen, a cada classe i categoria de sòl. A més de les referides determinacions, les normes urbanístiques poden contenir també ordenances d'urbanització o d'edificació amb vista a regular amb caràcter general els aspectes constructius, tècnics o similars de les actuacions d'urbanització, edificació, rehabilitació, reforma o ús del sòl. Aquestes ordenances constitueixen un annex de les normes urbanístiques i tenen la naturalesa d'ordenances municipals, a l'efecte de la seva aprovació i modificació, les quals es regeixen per la legislació aplicable en matèria de règim local. Consta a com a documentació integrant del POUM el Volum II amb la Normativa esmentada. L’art. 75 RLUC regula el catàleg de béns protegits del pla d'ordenació urbanística municipal. Dit catàleg determina els béns immobles, singulars o de conjunt, que són

26



objecte de protecció per raó dels seus valors arquitectònics, arqueològics, geològics o, en general, culturals. Consta com annex a les Normes del POUM el Catàleg de béns protegits, amb les corresponents fitxes. Segons l’art. 76 RLUC el pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al com li correspon: a) Establir les previsions temporals d'execució de les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el que estableix l'article 65.1.c) RLUC; i establir les previsions temporals per a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel pla. b) Establir els terminis per a l'edificació d'acord amb l'article 68.2.h) RLUC. c) Determinar a quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys. La proposta del POUM que es pretén aprovar inicialment no inclou aquesta documentació, que té caràcter potestatiu. Atès que el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda establir les previsions temporals esmentades. L'agenda, s’haurà d’actualitzar cada sis anys d'acord amb el que estableix l'article 59.4 de la Llei d'Urbanisme. Consta en el Volum IV del POUM el document anomenat “Programació” que incorpora l’agenda, l’avaluació econòmica i financera i l’informe de sostenibilitat econòmica. L'avaluació econòmica i financera del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir l'estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l'execució del pla, les previsions de finançament públic, i l'anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de l'execució del pla. En relació a aquest punt, únicament des d’un punt de vista formal, cal dir el següent: (1) que l’elaboració d’aquest document, la redacció del qual es va encarregar externament per part de l’Ajuntament, no consta degudament signat pel seu redactor, (2) que no contempla les despeses d’inversió que haurà de fer front l’Ajuntament per a la construcció dels equipaments que ha previst el POUM, que són la construcció del segon cementiri municipal i el trasllat de la deixalleria actual; i (3) que computa com a ingressos per l’Ajuntament que es destinaran a finançar despeses de manteniment dels nous desenvolupaments els ingressos obtinguts en concepte de cessió del 10% d’aprofitament, aspecte que contradiu allò establert en els articles 160 i següents del TRLUC i art. 224 RLUC. Sisè.- Procediment administratiu aplicable Tenint en compte el moment procedimental actual, és a dir, una vegada finalitzada l’exposició pública de l’Avanç de POUM s’inicia la fase de valoració dels suggeriments i aportacions presentades a efectes d’elaborar el document d’aprovació inicial del POUM.

27



A continuació s’exposa, a grans trets el procediment administratiu que caldrà seguir a partir d’aquí. Elaboració del document de POUM Totes les aportacions, suggeriments i consideracions que s’han fet arribar durant el període d’exposició pública de l’Avanç de POUM hauran de ser objecte d’anàlisi i valoració. El document d’aprovació inicial del POUM, tenint en compte aquestes alternatives i suggeriments, haurà de proposar la confirmació o rectificació del planejament. Una vegada acabada la redacció i formulació del Pla i l’Estudi Ambiental Estratègic, el Ple de la Corporació aprovarà inicialment el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal; aquest acord s'adoptarà per vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, de conformitat amb l'establert en l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases del Règim Local, amb la majoria de l'article 47.2. ll) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i d’acord amb l’establert al Text refós de la Llei municipal i de regim local aprovada per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Informació pública del POUM aprovat inicialment Aprovat inicialment el POUM, juntament amb l’Estudi Ambiental Estratègic, s'acordarà la seva submissió a informació pública i fase de consultes que tindrà una durada mínima de quaranta-cinc dies i serà anunciada en el taulell d'edictes de l'Ajuntament, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Butlletí Oficial de la Província i, almenys, en dos dels diaris de major difusió de l’àmbit municipal. Així mateix, i d’acord amb l’article 8.5.c) TRLUC “cal donar publicitat per mitjans telemàtics de la convocatòria d’informació pública en els procediments de planejament i gestió urbanístics i dels acords d’aprovació que s’adoptin en llur tramitació.” No obstant l’anterior, d’acord amb l’article 17.5 RLUC “Les administracions públiques poden establir altres mitjans de difusió dels instruments de planejament i gestió urbanístics que contribueixin a llur publicitat.” En aquest punt cal estar a allò que es va aprovar pel Ple municipal, en sessió del dia 26 de juliol de 2012, relatiu al sistema de difusió segons el Pla de Comunicació establert en el Programa de Participació Ciutadana. En dit Pla es preveuen les accions que caldrà adoptar per donar a conèixer el document del POUM aprovat inicialment i que són les següents: - Actualització de l’espai virtual a la web municipal - Disseny i creació del tríptic informatiu amb els objectius i continguts bàsics del

procés. S’assenyalarà específicament que tant a la biblioteca municipal com a l’edifici de Vila Flora es disposa d’ordenadors per a la consulta dels espais web.

- Redacció de notes de premsa i articles per la web, revista i butlletí municipal i altres mitjans locals.

- Elaboració de les comunicacions i convocatòria via mail i correu convencional. - Disseny dels cartells de l’exposició, jornades informatives i taller participatiu. - Elaboració i preparació de presentacions i materials expositius per a l’exposició,

jornades informatives i taller participatiu. Simultàniament al tràmit d'informació pública, s'ha de concedir audiència als Ajuntaments l'àmbit territorial dels quals limiti amb el del municipi, conforme l'establert en l'article 85.7 del RLUC.

28



Sol·licitud d’informes sectorials Així mateix, de conformitat a l’article 85.5 TRLUC caldrà sol·licitar informes als organismes següents, afectats per raó de llur competència sectorial, els qual s’hauran de trametre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg: Departament de Territori i Sostenibilitat 1.- Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme - Subdirecció General d’Urbanisme - Servei de Costes 2.- Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat - Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre - Subdirecció General de Relació amb les Empreses Gestores d’Infraestructures Viàries - Direcció General de Transports i Mobilitat i/o autoritat del transport de l’àmbit - Subdirecció General de Ports i Aeroports 3.- Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat - Direcció General de Qualitat Ambiental - Direcció General de Polítiques Ambientals 4.- Organismes adscrits al departament de Territori i Sostenibilitat - Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (STM) - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (STM) - Agència Catalana de l’Aigua (SMAS) - Agència de Residus de Catalunya (SMAS) Departament de la Presidència - Consell Català de l’Esport Departament de Governació i Relacions Institucionals - Direcció General d’Afers Religiosos Departament d’Ensenyament - Direcció General de Centres Públics Departament de Salut - Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries - Secretaria de Salut Pública Departament d’Interior - Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments - Direcció General de Protecció Civil - Direcció General d’Administració de Seguretat

29



Departament de Cultura - Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural - Direcció General de Desenvolupament rural - Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat Departament d’Empresa i Ocupació - Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Direcció General d’Indústria - Direcció General de Comerç - Direcció General de Turisme - Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial Ministerio de Industria, energia y Turismo - Dirección General de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información Ministerio de Fomento - Demarcación de Carreteras del Estado en Catalunya - Dirección General de Ferrocarriles - Administrador de Infraestructuras Ferroviarias ADIF - Dirección General de Aviación Civil - Demarcación de Costas del Estado en Catalunya Diputació de Barcelona - Servei de vies locals - Àrea d’espais naturals Consell Comarcal del Maresme Autoritats del transport, per ser un àmbit no metropolità Empreses concessionàries de serveis públics - Subministrament d’electricitat - Telecomunicacions - Subministrament d’aigua - Concessionària de l’autopista D’altra banda, i en compliment de l’art 189 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, l’aprovació inicial, provisional i definitiva dels instruments de planejament urbanístic que afectin a bens de titularitat de l’Administració General de l’Estat s’hauran de notificar a la Delegació d’Economia i Hisenda de la província on radiqui el bé. Conclosa la informació pública, els responsables tècnics de l'equip redactor, estudiaran les al•legacions que hagin pogut presentar-se i emetran informe sobre les mateixes.

30



Suspensió automàtica de llicències L’article 73.2 TRLUC obliga a l’Administració a que, l’acord d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal determini la suspensió de la tramitació dels plans urbanístics derivats i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització així com de l'atorgament llicències de parcel•lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal•lació o ampliació d'activitats o usos concrets en les àrees en les quals les noves determinacions per a elles previstes suposin modificació del règim urbanístic vigent. Als efectes d’identificar les àrees on s’aplica la suspensió obligatòria de llicències en el propi acord de suspensió caldrà incorporar un plànol on s’identifiquin gràficament els àmbits de suspensió (art. 73.3 TRLU). Els efectes de la suspensió de tramitacions i de llicències no poden durar més de dos anys, i pel que fa al cas de Canet, especial atenció mereix l’àmbit suspès de la zona Industrial U7, segons acord del Ple municipal, adoptat en sessió del dia 1 de juliol de 2013, doncs, segons l’article 103.2 RLUC atès que l'aprovació inicial del POUM té lloc una vegada transcorregut el termini d'un any previst, la suspensió acordada amb motiu de l'aprovació inicial té la durada màxima d'un any, explicat des de la publicació de l'acord d'aprovació inicial i de suspensió, en cas que el POUM arribi a incorporar la limitació d’usos estudiada en el seu moment en aquesta zona. D’acord amb l’article 102 RLUC, el plànol de suspensió de llicències que s’aprovi juntament amb el POUM ha d'estar a la disposició del públic en les oficines de l'administració actuant al llarg del termini de suspensió. Mentre estigui suspesa la tramitació de procediments i l'atorgament de llicències es podran tramitar els instruments o atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat. Segons l’article 103.3. RLUC en aquells àmbits en que amb anterioritat a l'aprovació inicial del POUM no s'hagués acordat la suspensió potestativa, la suspensió que s'acordi amb motiu de l'aprovació inicial pot tenir una durada màxima de dos anys. Els efectes de la suspensió de tramitacions i llicències s'extingiran, d’acord amb allò previst a l’article 103.4 RLUC: a) Automàticament pel transcurs dels terminis màxims previstos als apartats anteriors. b) En qualsevol cas, amb l'entrada en vigor de la figura de planejament la formulació de la qual hagi donat lloc a l'acord de suspensió o, si escau, amb la denegació de l'aprovació de la figura de planejament. c) En el cas que l'administració competent acordi deixar sense efecte la tramitació del pla, o bé quan durant el procés de tramitació del pla urbanístic quedin sense efecte les determinacions que hagin donat lloc a l'aplicació de la suspensió preceptiva. Una vegada extingits els efectes de la suspensió en qualsevol dels casos previstos a l'apartat anterior, no es podran acordar noves suspensions per idèntica finalitat sobre tot o part dels mateixos àmbits, fins que no hagin transcorregut tres anys des de la data d'extinció dels efectes. S'entén com a idèntica finalitat la formulació d'un instrument de planejament que tingui els mateixos objectius que el que va motivar la primera suspensió.

31



Aprovació provisional POUM Prèviament a l'aprovació provisional es remetrà la Memòria Ambiental a l'Òrgan Ambiental, per a la seva aprovació, de conformitat amb l'article 25 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'Avaluació Ambiental de Plans i Programes. A la vista del resultat de la informació pública i de l'audiència als Municipis confrontants, així com dels informes emesos pels organismes pertinents, després de la incorporació al document en tramitació de les modificacions que, si escau, fossin necessàries, el Ple acordarà l'aprovació provisional del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal [articles 22.2.c) i 47.2 ll) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases del Règim Local, i article 85.1 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 26 de Juliol i d’acord amb l’establert al Text refós de la Llei municipal i de règim local aprovada per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Tots els plànols i altres documents, que integren el Pla, sobre els quals hagués recaigut l'Acord d'aprovació provisional seran diligenciats pel secretari de l'Entitat Local. Una vegada diligenciat el Pla en unió de tot l'expedient, es remetrà a la Comissió Territorial d'Urbanisme per a la seva aprovació definitiva. Aprovació definitiva del POUM De conformitat a l’art. 80.a) TRLUC l’acord d’aprovació definitiva del POUM l’adoptarà la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona. A aquest efecte, caldrà trametre a aquest òrgan l’expedient degudament diligenciat, per a la seva aprovació i posterior publicació al DOGC, en els termes d’allò previst a l’art. 17.6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i de l’ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de les normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competents per a la seva aprovació definitiva. L'Acord d'aprovació definitiva, les corresponents Normes urbanístiques, els plànols d’ordenació, fitxes normatives de sectors i polígons i en general tot el que pugui tenir consideració de normatiu es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, moment a partir del qual serà executiu el POUM.”

Atès que els òrgans competents per a l’aprovació inicial de les figures de planejament urbanístic tenen l’obligació d’acordar la suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, així com l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, els quals no poden romandre suspesos més de dos anys, d’acord amb l’article 74.1 TRLUC i que aquests acords de suspensió de tramitacions i llicències en els àmbits en què les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic, s’han de publicar en el BOPB. Vist que la Comissió Assessora, reunida en sessió de data 16 de març de 2015, prèvia l’oportuna convocatòria en temps i forma, va informar favorablement aquesta proposta. De conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Urbanisme, s’acorda per catorze vots a favor dels regidors Jesús Marín i Hernàndez, Cati Forcano Isern, Laureà Gregori Fraxedas, Albert Lamana Grau, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Josep M. Masvidal Serra, Àngel López Solà, Pere Xirau i Espàrrech, Blanca Arbell Brugarola,

32



Ivan Aranda Mena, Lluís Llovet Bayer, Coia Tenas Martínez, Toni Romero Carbonell i Manel Almellones Conesa, i tres abstencions dels regidors Sílvia Tamayo Mata, Jordi Planet Rovira i Víctor Cerveto Hernández: PRIMER: APROVAR INICIALMENT el Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Canet de Mar, integrat pels documents següents, recollits per l’article 59 del TRLU:

- Memòria descriptiva i justificativa. - Plànols d'informació - Plànols d'ordenació urbanística del territori, i en sòl urbà consolidat plànols del

traçat de les xarxes bàsiques de serveis. - Normes urbanístiques. - Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. - Documentació mediambiental: Informe de Sostenibilitat Ambiental i Memòria

Ambiental. - Memòria social. - Estudi d’Avaluació de la mobilitat generada.

SEGON: SUSPENDRE de forma simultània a l’aprovació inicial del planejament general, la tramitació dels plans urbanístics derivats i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització basats en el Text refós de les Normes subsidiàries de 2005, així com l’atorgament de llicències de moviment de terres, parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació i enderrocament, d’instal·lacions i ampliació d’activitats i canvi d’ús i altres administracions municipals connexes, en els diferents àmbits que s’assenyalen en el document que s’adjunta específic per a la suspensió, a l’empara d’allò disposat en els articles 73 i 74 del TRLU. TERCER: SOTMETRE l’expedient del POUM i l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE) al tràmit d’informació pública pel termini de 90 dies hàbils, a partir de l’endemà de l’última publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò establert a l’article 85.4 del TRLU i l’article 115.c del RLU. Aquest anunci també es publicarà a dos dels diaris de major difusió de l’àmbit municipal i al tauler d’ edictes de l’ Ajuntament, així com al web municipal i es donarà compliment a les mesures de difusió contingudes en el Programa de Participació Ciutadana, aprovat per acord plenari de data 26 de juliol de 2012, per tal que tots els interessats puguin presentar les al·legacions i/o reclamacions que considerin pertinents en defensa dels seus drets i interessos. QUART: NOTIFICAR als interessats que van formular escrits de suggeriments durant el període d’exposició pública de l’Avanç de POUM, l’estimació/desestimació de les respectives aportacions fent remissió expressa al document que consta a l’expedient i que fou aprovat per acord de la Comissió de seguiment de planejament, en sessió del dia 4 de juny de 2014. CINQUÈ.- SOL·LICITAR informes als organismes següents, afectats per raó de llur competència sectorial, els qual s’hauran de trametre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg, d’acord amb allò establert a l’article 85.5 del

33



TRLU, (i concretament a la Direcció General d’Urbanisme i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya). Aquests organismes i entitats són: GENERALITAT 1. Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES):

- Subdirecció General d’Urbanisme - Servei de Costes - Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre - Subdirecció General de Relació amb les Empreses Gestores d’Infraestructures

Viàries - Direcció General de Transports i Mobilitat - Direcció General de Qualitat Ambiental - Direcció General de Polítiques Ambientals

2. Departament de la Presidència (DPRE):

- Consell Català de l’Esport

3. Departament de la Governació i Relacions Institucionals (DGRI):

- Direcció General d’Afers Religiosos

4. Departament d’Ensenyament (DENS):

- Direcció General de Centres Públics

5. Departament de Salut (DSLT):

- Secretaria de Salut Pública

6. Departament d’Interior (DINT):

- Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments - Direcció General de Protecció Civil - Direcció General d’Administració de Seguretat

7. Departament de Cultura (DCLT):

- Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni

8. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARP):

- Direcció General de Desenvolupament Rural - Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat

9. Departament d’Empresa i Ocupació (DEMO):

- Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació - Direcció General d’Indústria - Direcció General de Comerç - Direcció General de Turisme

34



- Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial ESTAT

10. Ministerio de Industria, Energía y Turismo:

- Dirección General de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información

11. Ministerio de Fomento:

- Demarcación de Carreteras del Estado en Catalunya - Dirección General de Ferrocarriles - Administrador de Infraestructuras Ferroviarias ADIF

12. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente:

- Demarcación de Costas del Estado en Catalunya

ADMINISTRACIONS LOCALS

13. Diputació de Barcelona:

- Servei de vies locals - Consell Comarcal del Maresme

14. Autoritat del Transport Metropolità – Àrea de Barcelona (ATM) 15. ORGANISMES I ENTITATS ENUMERATS EN EL DOCUMENT DE REFERÈNCIA

EMÈS PER L’OTAA:

Administracions públiques afectades: - Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona del DTES - Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Subdirecció General de Costes i Acció Territorial - Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar - Direcció General de Protecció Civil - Institut Geològic de Catalunya - Direcció General del Patrimoni Cultural - Oficina Catalana del Canvi Climàtic Públic interessat: DEPANA – Lliga per a la defensa del patrimoni natural

16. EMPRESES CONCESSIONÀRIES DE SERVEIS PÚBLICS

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SLU GAS NATURAL SDG, SA SOREA, Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, SAU

35



LOCALRET SISÈ: CONCEDIR AUDIÈNCIA als ajuntaments següents, l’àmbit territorial dels quals confina amb el municipi de Canet de Mar, per tal que puguin examinar l’expedient i presentar-hi, si s’escau, les al·legacions que considerin convenients:

- Ajuntament d’Arenys de Mar - Ajuntament d’Arenys de Munt - Ajuntament de Sant Pol de Mar - Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta - Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.

Un cop la secretària ha llegit la part dispositiva de l’acord, el senyor alcalde explica que els corporatius baixaran a la part del públic, mentre el senyor Masvidal, com a regidor delegat d’Urbanisme, fa la seva explicació detallada d’aquest punt de l’ordre del dia amb l’ajut d’un powerpoint. Un cop acabada aquesta explicació, els corporatius es tornaran a col·locar al seu lloc i els regidors que han format part de la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic i han estat treballant aquest assumpte faran la seva intervenció; finalment, es passarà a la votació del punt. El senyor Josep M. Masvidal Serra, regidor delegat d’Urbanisme, explica que primer de tot comentarà com han elaborat aquest document i després, ajudat per un powerpoint, intentarà fer cinc cèntims de què és realment aquest document. Explica que és un document molt extens i força complicat d’explicar, però de tota manera intentarà fer-ho bé. Sovint, quan un poble es proposa elaborar un POUM, normalment contracta un equip redactor format per arquitectes, juristes i economistes. Aquest equip redactor es reuneix algunes vegades amb els representants polítics del poble i també amb la població en reunions de participació ciutadana. Quan tenen prou informació, elaboren el POUM. A Canet de Mar es va estar valorant si es feia així, però van veure que era molt costós i, a més a més, van creure que potser era millor elaborar aquest document amb els tècnics de la casa, perquè van considerar que eren els que millor coneixien el poble. Quan els ho va proposar no va trobar cap entrebanc, ans al contrari, tot van ser facilitats. El que sí que van demanar aquests tècnics va ser que hi hagués algun assessor extern que ja tingués experiència en la redacció d’algun POUM. Així, doncs, van contractar un arquitecte assessor, el senyor Joaquim Ginesta Rey, el qual va ser arquitecte municipal durant uns quants anys en aquest Ajuntament i també va ser l’arquitecte de quan es van elaborar les Normes subsidiàries de Canet de Mar. Per aquests motius, van considerar que era la persona ideal per fer aquest assessorament. Creu que realment es va triar l’opció ideal, perquè el POUM s’ha treballat per gent del poble. Una altra premissa que van tenir en compte des de l’Àrea d’Urbanisme i des de l’equip de govern, és que en aquest document hi havia de col·laborar tots els grups municipals que formessin part del Ple, estiguessin al govern o a l’oposició. El POUM és un projecte a vint-i-cinc o trenta anys vista, és un projecte de poble, on havia de participar tothom. Per això es va decidir crear la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic, de la qual formés part un membre de cada grup municipal acompanyat per un assessor. I així es va començar a treballar en el POUM. El senyor Masvidal continua la seva exposició, explicant que aquest document que avui s’ha d’aprovar es basa en el document de directrius, criteris i objectius que es va aprovar pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària del dia 29 de novembre de 2012 i en l’avanç que es va aprovar el dia 26 de setembre de 2013, pel mateix òrgan col·legiat. Així mateix, també s’ha tingut en compte les aportacions fetes a través del

36



procés de participació ciutadana i els acords adoptats en vint-i-dues sessions, algunes maratonianes, de fins a quatre hores, de la Comissió de Seguiment que ha esmentat abans. Comenta que tant el document de directrius, criteris i objectius com el document de l’avanç es van aprovar per unanimitat de tots els grups que integren el Ple municipal. I ara s’ha d’aprovar inicialment el document del POUM. A continuació, passa a explicar el document pròpiament dit, d’una manera molt gràfica, amb l’ajut del powerpoint. Explica que el plànol que es veu a la pantalla representa la transformació del poble des del 1994, amb les Normes subsidiàries, fins al 2014. Explica que Canet de Mar no té massa sòl per expandir-se, urbanísticament parlant. De fet, les Normes subsidiàries ja van fer una expansió de sòl urbà i, per tant, en la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic ja es va arribar a un acord de fer un POUM que no fos expansiu i realment han tingut molta cura perquè no ho fos. Per tant, només hi haurà tres zones de sòl urbà, una és el polígon, la segona es troba sota el Castell de Santa Florentina i la tercera a l’actual càmping Victòria. Pel que fa als equipaments, el POUM estableix un segon institut a la zona del camp de futbol, a prop de l’escola de primària. També incorpora un segon cementiri, ja que el que té Canet de Mar, ha quedat al mig del poble i està saturat; aquest equipament ha de reunir uns requisits molt específics i el lloc més adequat per ubicar-lo és al polígon. Explica que també es fan reserves per equipaments a can Jover i a la zona de Comediants. En aquests casos el POUM no estipula quina mena d’equipaments han de ser, poden ser esportius, educatius o el que es consideri convenient. Pel que fa als espais lliures, en aquestes reunions es va arribar a la conclusió que a Canet de Mar faltaven zones d’espais lliures, que calia esponjar la població i es va decidir, per exemple, que a la zona de la fàbrica Pulligan es farien dues places públiques, com també que s’aprofitaria el parc de la zona de Comediants, al costat de la zona d’equipaments. També destaca que han estat atrevits amb el front litoral. La proposta del POUM per al front litoral és obrir el poble al mar, amb un gran parc i una gran zona verda i, al costat, zones d’activitat comercial, per donar molta vida a aquesta banda del poble. Pel que fa a les comunicacions, hi ha un projecte de pla director que fa desaparèixer la NII i desdobla l’autopista C32. Aquest és el motiu pel qual es podria tirar endavant l’alliberament del front litoral. Ara bé, mentre que Arenys de Mar tenia tres sortides a l’autopista, Canet de Mar només en tenia una, com ara, que és la que baixa de Vil·la Flora i si ara aquesta sortida ja està saturada, sense la NII encara ho estaria més. Es va fer saber a Carreteres, que és qui ha elaborat aquest pla director, i s’ha aconseguit que Canet de Mar tingui dues sortides. A més a més, també s’ha previst allargar la ronda de Canet perquè es pugui anar d’una punta a l’altra, des de l’avinguda Maresme fins al supermercat del Dia. Aquesta és una altra proposta que han fet des de Carreteres. El senyor Masvidal explica que, pel que fa a zones d’aparcaments, Canet de Mar té un dèficit important. El que sí que s’han plantejat és comptar amb majors reserves, com per exemple la zona de la Carbonella, que fa molts anys que s’utilitza com a aparcament perquè no s’hi ha construït. I com la Carbonella, hi ha altres zones que també es poden aprofitar com a aparcaments, durant uns quants anys. Considera que és molt important tenir aquests espais al centre del poble, a banda dels que es preveuen a l’extraradi, com per exemple, al Castell de Santa Florentina, al Turó del Drac i a la zona dels vagons. Un altre aspecte al qual li van donar moltes voltes, va ser que a l’estimulació de les activitats econòmiques. Un 35% de la zona de la Pulligan i de la zona de Llevant, aquest gran parc i zona verda del front litoral, ha d’estar dedicat a activitats econòmiques. Un altre aspecte important per afavorir és l’ús hoteler i es va decidir donar més edificabilitat destinada a aquest ús. A les zones residencials se’ls donarà compatibilitat d’usos, cosa que vol dir que s’han ampliat els usos comercials sempre i quan siguin compatibles amb la zona residencial. El que no sigui compatible

37



amb la zona residencial es traslladarà cap al polígon. Explica que és obligatori que els baixos de les rieres siguin d’ús comercial, per promocionar l’activitat econòmica. El senyor Masvidal també explica que el POUM no defineix la zona del Castell de Santa Florentina, que, si cal, en un futur ja es farà amb un pla especial. També es fa una zona no delimitada, com a reserva de creixement d’activitats econòmiques, al Polígon industrial, per si algun dia cal ampliar-lo. Pel que fa a la zona del càmping Victòria, fins ara estava classificat com a sòl urbà i a partir del POUM serà una zona que quan es vulgui desenvolupar, s’haurà d’arribar a un acord entre propietaris i Ajuntament, ja que consideren que també s’hauria de fer una cosa mixta entre urbanitzable i no urbanitzable. El senyor Masvidal explica que els estudis demogràfics demostren que Canet encara creixerà més. Des que van començar a elaborar el POUM, així com hi ha pobles que han disminuït població, Canet s’ha estabilitzat i, per tant, s’ha de preveure un possible creixement. Per aquest motiu, el POUM ha previst divuit zones de sòl urbanitzable per fer front a aquest possible creixement demogràfic. Vol ressaltar que no s’ha creat cap altra zona de sòl urbanitzable, la qual cosa vol dir que Canet de Mar no tindrà més expansió que la que ja tenia. I també vol destacar que un 30% d’aquestes zones de sòl urbanitzable es destinarà a habitatges públics. També es va buscar un espai per poder construir habitatges tutelats al carrer Santíssima Trinitat. El senyor Masvidal explica que la zona de can Gallina també és sòl urbanitzable no delimitat i si algun dia es vol desenvolupar, s’haurà de fer amb un pla especial, com la zona del Castell de Santa Florentina o el càmping Victòria. Després d’aquesta explicació, el senyor Masvidal vol agrair la feina feta per la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic, perquè realment creu que hi ha hagut moments que ha costat tirar endavant per la feinada que representava; també vol agrair als assessors la seva presència, de manera desinteressada. A continuació, els membres del Ple municipal tornen a seure al seu lloc i el senyor alcalde dóna pas a les diferents intervencions dels grups municipals, com sempre de menor a major representació dins del Ple municipal. El senyor Toni Romero Carbonell, portaveu del grup municipal del PP, comença la seva intervenció agraint al públic la seva assistència, ja que és un assumpte prou important per a la població com per assistir a la seva aprovació inicial. Explica que l’elaboració d’aquest document és fruit d’una tasca molt intensa i que ha durat molt de temps. El seu grup ha estat fent aquesta tasca conjuntament amb la resta de forces polítiques, perquè consideren que aquest no és un tema polític, sinó que és un tema de poble. Considera que les diferents idees que han anat sorgint des de diferents àmbits han estat positives per arribar a dia d’avui a l’elaboració d’aquest document. Potser s’hi podria haver arribat fins i tot una mica més aviat, però la feina es va anar retardant més del que es podia esperar. S’han tractat diferents temes, com els usos, les zones residencials o les zones de comerç i creu que estan tots d’acord que no podia ser un pla expansiu, sinó que havia de ser un pla contingut, però a la vegada ambiciós amb els problemes reals que té Canet de Mar, sobretot amb els temes viaris i d’aparcament i els temes econòmics. S’havia d’intentar invertir la situació que viu Canet de Mar i mirar d’aconseguir arreglar-la per als pròxims vint o trenta anys i amb aquest POUM s’estan posant les bases per millorar el poble. És evident que tot dependrà de la situació econòmica, de la inversió privada i dels projectes que es facin, però considera que des de l’Ajuntament ja s’han posat les bases per poder continuar avançant. Ara s’obre un període de presentació d’al·legacions a aquest document per qualsevol interessat. Per tant, cal dir que aquest document està obert a tothom que vulgui consultar-lo i vulgui dir-hi la seva. Ha trobat l’exposició del senyor Masvidal

38



correcta i espera que la pengin al web de l’Ajuntament perquè tothom que vulgui la pugui mirar, ja que el POUM és un document molt dens. El senyor Jordi Planet Rovira, regidor del grup municipal del PSC i membre de la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic per aquest grup, explica que el seu grup pensa que els canetencs i les canetenques necessiten un poble per viure, treballar i relacionar-se i consideren que en algun d’aquests aspectes el POUM falla una miqueta. Li fa l’efecte que estan fent una casa sense saber ben bé on posen la cuina i on el menjador. Com explicava el senyor Masvidal, hi ha moltes zones que queden lliures, equipaments inclosos, que no queden ben definides, i creu que potser han perdut l’oportunitat de fer un pla estratègic on la gent del poble pugui dir realment allò que pensa del POUM. Recorda que ja va demanar a tots els grups municipals i ho torna demanar ara, aquí al Ple, que el període de presentació d’al·legacions pogués ser de 90 dies. Pel que fa a l’explicació dels polígons que ha fet el senyor Masvidal, comenta que hi estan bastant d’acord, però tenen alguns dubtes seriosos en la zona entre Diagonal Mar i el càmping Globo Rojo. Creuen que potser si està posant massa habitatge i troben que s’hauria de buscar un sistema per esponjar-ho una mica més. El senyor Planet també fa referència a l’informe de la secretària municipal, en el qual consten dotze punts que el POUM no compleix i que si es portessin a la Generalitat, aquesta no l’aprovaria. Creu que això s’hauria de tenir en compte i solucionar i per això el seu sentit del vot serà d’abstenció. El senyor Josep M. Masvidal Serra, regidor del grup municipal d’UMdC i membre de la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic per aquest grup, explica que estan d’acord en l’ampliació del període d’exposició pública. Ara bé, també li vol dir que el sorprèn molt la seva intervenció, després de participar a les vint-i-dues sessions de la Comissió i no haver comentar res del que ha explicat ara mateix i, sobretot, després d’haver aprovat i haver dit que estava d’acord en totes les decisions que s’hi prenien. Li sorprèn molt la postura del senyor Planet, ja que és el que ha participat a totes les comissions en representació del seu grup municipal. El senyor Lluís Llovet Bayer, regidor del grup municipal d’ERC i membre de la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic per aquest grup, explica que el seu grup també van tenir al començament plantejaments difícils de solucionar. Com molts dels presents saben, fa vuit anys, molts partits portaven el POUM al seu programa, per ser més exactes, gairebé tots menys ERC. ERC no estava disposada al 2007, en plena bombolla immobiliària, tirar endavant un POUM que els hauria portat a un creixement desmesurat del poble, amb una pressió immobiliària i d’empresaris del sector que tindrien necessitat de creixement que, possiblement, no els hagués permès arribar al POUM a què han arribat, que no és el millor, però que és bastant treballat i consensuat. Al principi, quan es va treballar com iniciar el projecte del POUM, el seu grup va repetir reiteradament que no entenia un POUM sense un pla estratègic de poble i, per tant, sense aquest plantejament, difícilment podien defensar un projecte del POUM que fos més tècnic que polític. Abans s’ha comentat que el POUM no és un tema polític i ell creu que és un tema polític i dels grans. Per altra banda, també van tenir un segon dubte, el de la participació ciutadana. Van tenir tan dubte i van veure que només es feia el que marca la Llei de participació ciutadana, que fins i tot es van posar en contacte, juntament amb el grup municipal del PSC, amb gent de Canet per fer un debat sobre el POUM. Després sí que és veritat que la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic, finalment, va cridar altra gent perquè també hi participés. Malgrat tot, creuen que aquests dos punts són les dues peces que faltaven al POUM

39



que volien, el pla estratègic i la participació ciutadana. De tota manera, quan va arribar el moment de decidir-se, ERC tenia dues opcions, posar-se d’esquena a entrar a una comissió o pensar que el POUM seria el pla d’organització del poble per als pròxims vint anys i intervenir-hi al màxim, fer el màxim d’al·legacions, entrar en cada un dels punts de debat que hi havia i presentar esmenes gairebé a cadascuna de les vint-i-dues sessions de la Comissió, i afegeix que ell se’n va perdre una. Per tant, van decidir que si algun dia el seu grup havia de governar, també serien responsables d’aquest POUM, ja que és per a vint anys, com ja ha dit. Així doncs, van decidir entrar al debat i, després, a la complicitat i a l’acord amb els altres grups. Per poder fer això, van demanar uns mínims i aquí sí que hi havia una línia fina. Volien un poble compacte, que no tingués creixement, i creu que l’han aconseguit. El sòl urbanitzable de Canet amb les Normes subsidiàries era de 185,5 hectàrees i amb el POUM n’hi ha 186. Només s’ha augmentat mitja hectàrea. Per tant, s’han ajustat plenament al que hi havia ja planificat fa vint anys i no s’ha crescut extensivament. Això s’ha hagut de compensar amb un creixement intensiu mínim regulat. El poc creixement extensiu, que es troba a la zona de can Gallina, la zona del polígon i la zona del càmping Victòria, on abans sí que es podia construir i ara és una zona no delimitada, s’hauran d’aprovar en algun altre Ple per desenvolupar-les. Amb això es van posar tots d’acord i el seu grup hi va afegir la problemàtica dels vuit-cents habitatges buits que hi ha a Canet, els quals s’han d’intentar reduir. Així, doncs, el primer punt es va tirar endavant. Un segon plantejament del seu grup va ser què havia de ser el POUM, com per exemple si havia de ser un document que havia de definir quants habitatges tenia el poble. El seu grup considera que el POUM ha de ser una eina que permeti saber quin tipus de poble es vol i, per tant, no només interessa saber quants habitatges té Canet, sinó què es farà a cadascun dels espais que té el poble. Interessava saber si podia créixer turísticament, amb turisme rural o familiar, si podia créixer comercialment, a nivell educatiu, a nivell industrial. El seu grup va incidir en aquest aspecte i van proposar que un 35% dels diferents llocs del poble que fins ara estaven únicament destinats a creixement per habitatge, per a més dormitoris, es destinés a indústria, en el cas de la zona de la Pulligan, o a zona turística a primera línia de mar. En tercer lloc, han defensat el patrimoni cultural. Hi havia problemes a la zona de la Pulligan de mantenir un patrimoni, perquè semblava que era interessant construir habitatges en un lloc que ells creien que no se n’havia de construir. I van defensar que el que actualment és la Meyba es mantingués com a nau industrial, ja que és una nau de Puig i Cadafalch, paral·lela a la que hi ha a la Carbonella. També van defensar que el vapor vell, que hi ha a l’altre costat, es mantingués, com també que una columna de forja que hi ha a la zona de la nau central de la Pulligan que té poc valor històric es mantingués. El seu grup, doncs, va sol·licitar que es demanessin uns informes a Patrimoni de la Generalitat per defensar el manteniment del patrimoni històric de Canet. No tot són pisos, sinó que s’han de buscar alternatives i si hi ha una nau industrial, s’ha de permetre que petites empreses se situïn en aquesta nau. Pel que fa als equipaments, és sabuda la postura del seu grup respecte al segon institut, ja que defensaven que fos proper a l’escola Misericòrdia, cosa que permetia una zona educativa, dividir el poble en dues zones amb dos instituts diferents que permetien a l’alumnat acostar-s’hi més. També van demanar des d’un principi, i en això tothom hi va estar d’acord de seguida, que la zona de la Pulligan que toca al carrer d’en Mora, fos la zona d’equipaments públics i se salvés la nau anomenada La Catedral, i que s’integrés al patrimoni municipal. Finalment, també van demanar que es plantegessin els espais supramunicipals i que es busquessin dos o tres sectors on, possiblement a mig termini, es poguessin fer instal·lacions d’una mida suficient que permetessin a altres pobles intervenir a Canet, instal·lacions que poden ser de diferents tipus. Per exemple, a can

40



Jover hi ha espai suficient per fer un espai supramunicipal, la zona de can Gallina quan es desenvolupi, que els primers dotze anys no hi ha previsió de desenvolupar, també hi pot haver un espai supramunicipal, i al càmping Victòria n’hi pot haver un altre. Per acabar la seva intervenció, vol lligar el document que han d’aprovar amb l’informe de la secretària municipal. La secretària ha fet un informe en què hi ha sèrie de punts que sembla que s’han de millorar, alguns dels quals ja han rebut les rectificacions des de Serveis Tècnics i els ho agraeix, perquè han introduït alguns d’aquests dictàmens que faltaven o alguns punts més d’assessorament jurídic. La secretària ha estat de baixa durant un temps, però tot i així, hauria estat interessant que en moltes d’aquestes comissions que han anat fent, els hagués fet arribar aquestes millores. Tenir-les totes al final dóna a entendre que hi ha un punt de pressa, perquè arriben les eleccions. Sap greu fer-ho a última hora i sembla que no s’hagi tingut temps de solucionar-ho durant aquests tres anys. També hi havia un altre equip d’assessorament pel POUM que hauria estat interessant que hagués detectat aquestes mancances, en el seu moment. Per últim, el seu grup demana tres coses, la primera que el termini per a les al·legacions sigui de 90 dies, no només perquè es tingui més temps per presentar-les, sinó també perquè amb 45 dies s’arriba a mitja campanya electoral. Amb 90 dies s’arriba a mitjans de juny i possiblement el nou govern estarà a punt d’instal·lar-se a l’Ajuntament. En segon lloc, demana que es mantingui una comissió permanent, perquè durant aquest període d’impàs entre un govern i l’altre no hi haguessin problemes que s’haguessin de resoldre entre tots com fins ara, i en tercer lloc, el seu grup municipal defensarà un sí crític perquè han mantingut una complicitat en aquest assumpte amb l’equip de govern i sobretot han mantingut una complicitat amb l’equip tècnic que els ha assessorat. Aquestes mil i escaig pàgines de què consta el POUM són difícils de digerir, els números que hi ha al darrere de tot això, encara ho són més, i per aquest motiu volen fer un vot de confiança als tècnics que els han assessorat i a les comissions on han participat. El senyor Laureà Gregori Fraxedas, portaveu del grup municipal de CiU, explica que un dels moments més determinants en l’esdevenir d’un municipi és la decisió referent a l’ordenació del seu territori. D’aquesta decisió dependrà el futur d’aquest municipi en tots els àmbits, econòmic, cultural, esportiu i social. Les expectatives i les estratègies en aquests àmbits són les que han de determinar el model de territori més adient per al seu desenvolupament i la seva consecució. Cada període o època té les seves característiques peculiars. Si als anys cinquanta i seixanta Canet era receptor d’una forta immigració per cobrir les necessitats de la indústria manufacturera, en els primers anys de l’actual segle, va patir un fort creixement que satisfeia una demanda de residència, sense el valor afegit del treball. En ambdues situacions, es va haver de donar respostes ben diferents a les necessitats que es van originar. Ara es viu en un moment de canvi global i de ràpida evolució i el que cal, per una part, és consolidar una situació real i coneguda i, per una altra part, cal establir una estratègia que permeti cobrir les necessitats futures del municipi amb una normativa que sigui el suficientment flexible, perquè es pugui adaptar als canvis constants que es produeixen en la societat actual i donar resposta, d’aquesta manera, a les noves necessitats que sorgeixen d’aquests canvis. Creu que el model que s’ha utilitzat per dur a terme aquest POUM ha estat adient i efectiu, a través de la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic i amb nombroses jornades de treball, on s’han debatut diferents punts de vista i s’han considerat diferents opcions. També hi ha hagut lloc per a la participació ciutadana amb la celebració de sessions informatives, tallers participatius, sessions de treball amb agents locals, econòmics i socials i exposicions informatives. Per tant, el grup municipal de CiU, entén que aquesta proposta inicial és un bon punt de partida, és una

41



bona base perquè la ciutadania es torni a manifestar amb els seus suggeriments i propostes alternatives i de tot això en pugui sortir el POUM definitiu. Pel que fa al termini de presentació d’al·legacions, la normativa considera que ha de ser com a mínim de 45 dies, i entenen que és perfectament lògic, per la importància que té en l’esdevenir del poble, allargar-lo fins a 90. El senyor Planet, per al·lusions, explica que sí que s’ha llegit el POUM i creu que llegint-lo ha après moltíssim. Creu que hi ha una part molt important que s’estan deixant de comentar, que és la memòria social. Recorda que s’està parlant de persones i cal que Canet no es converteixi en una ciutat dormitori. El POUM ha de ser l’eina perquè això no passi. El senyor alcalde cedeix la paraula a la senyora M. Assumpció Sánchez Salbanyà, tinenta d’alcalde de Medi Ambient, perquè aquesta setmana ha aparegut una informació signada per la Comissió de Medi Ambient i la senyora Sánchez volia fer una puntualització sobre aquest assumpte. La senyora Sánchez explica que aquesta setmana ha aparegut un manifest signat pel Consell de Medi Ambient, i vol aclarir que aquest Consell, del qual ella n’és la presidenta, no té res a veure amb aquest manifest. Les persones que ho han signat pertanyen a un grup de treball que van sorgir de la permanent de Medi Ambient. És a dir, l’única vinculació que tenen amb el Consell de Medi Ambient és que des d’aquest Consell, fa tres anys, quan es va començar a treballar el POUM, hi va haver una sèrie de persones que van plantejar que es podria fer un grup de treball per aportar propostes des de medi ambient per incloure-les al POUM. La idea va ser considerada molt interessant i es va tirar endavant. Aquest grup de persones s’ha reunit moltes vegades, tot i que ella com a presidenta del Consell no ho ha fet mai, ni tampoc el tècnic de Medi Ambient. D’aquestes reunions en van sortir unes al·legacions que es van discutir al Consell de Medi Ambient i des d’aquest Consell es van aportar al POUM les que es van considerar interessants. A partir d’aquest moment, des del Consell es va donar per acabat aquest grup de treball. Té constància que aquest grup de treball també s’ha reunit directament amb els redactors del POUM i amb el regidor d’Urbanisme per verificar que la majoria d’aquestes aportacions podien ser incloses al document. Per això, l’ha sorprès molt l’aparició d’aquest manifest i encara que al principi sí que posa que és d’un grup de treball, acaben signant com a Consell de Medi Ambient. D’aquí que hagi volgut intervenir en el Ple, per desmentir que el Consell de Medi Ambient hagi tingut res a veure amb aquest manifest. Vol que quedi clar que el que li sap més greu és que aquestes persones que parlen de participació ciutadana, podrien haver demanat una reunió del Consell de Medi Ambient, el qual hauria discutit aquestes noves aportacions que tenien per fer i, si hagués calgut, aquest Consell les hauria avalat davant la Comissió de Seguiment de Planejament Urbanístic. Lamenta que hagin mal utilitzat el nom del Consell de Medi Ambient per als seus interessos personals. El senyor alcalde explica que, per acabar, vol fer un parell de comentaris. El senyor Romero en la seva intervenció ja ho ha dit, i és que aquest ha estat un assumpte de poble i no polític. Creu que totes les formacions que han format part de les vint-i-dues comissions de seguiment ho han vist d’aquesta manera. Vol agrair molt el tarannà del grup municipal d’ERC, ja que, com ha explicat el senyor Llovet, en un primer moment veien difícil encaixar el POUM sense un Pla estratègic, i tot i així s’hi ha sumat treballant-hi molt, introduint moltes esmenes amb les quals, pràcticament en la seva

42



totalitat, s’han posat d’acord. També vol agrair a tots els partits que hi han treballat perquè s’ha arribat al final amb una proposta d’acord que avui, malauradament, el PSC ha manifestat que no comparteix, no sap si motivat per un debat intern o realment perquè pensen o creuen allò que estan dient. Dit això, deixant de banda que en les vint-i-dues comissions de seguiment que s’han fet, el PSC hi ha estat present i sempre d’acord, en l’última Comissió Assessora que es va fer per la convocatòria d’aquest Ple, va ser el grup que més vehementment va defensar el seu vot favorable al POUM. No han passat més de 80 hores i avui el vot és un altre. Vol deixar-ne constància perquè a la Comissió Assessora de dilluns el senyor Planet va manifestar que si s’acceptava la proposta dels 90 dies com a termini de presentació d’al·legacions i una altra proposta referent a la zona de la Pulligan, el seu grup municipal hi votaria favorablement. Això va ser així, es van acceptar aquestes dues condicions i avui el sentit del vot és diferent. Per acabar, simplement vol fer un sincer agraïment a aquelles persones, especialment a tots els portaveus dels grups que han defensat el POUM, amb els seus assessors corresponents, per tenir un tarannà molt constructiu, a l’equip redactor i principalment al senyor Joaquim Ginesta, la senyora Alba Farré i la senyora Milena Ibáñez, perquè han fet una tasca molt important en aquests darrers anys. Finalment, també vol agrair la feina feta pel regidor delegat d’Urbanisme, ja que era un projecte troncal de mandat; discrepa amb el senyor Llovet que aquesta aprovació corri pressa per un assumpte electoral, perquè, de fet, s’hauria hagut d’aprovar fa un any. Repeteix l’agraïment al senyor Masvidal, perquè avui haurien pogut arribar pràcticament a un consens total. Això és molt positiu i considera que han d’estar satisfets, ja no només a nivell polític, sinó també a nivell social. I no havent-hi més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió, essent les 21.45 hores de tot el que jo com a secretària certifico. La secretària, L’alcalde, Núria Mompel Tusell Jesús Marín i Hernàndez

excm. ajuntament de canet de mar8. escrit presentat per cbf en data 18 de novembre de 2013 (re...

Documents