estructura de la memòria
DESCRIPTION
gfrael fu ilTRANSCRIPT
ESTRUCTURA DE LA MEMÒRIALa memòria hauria de recollir els apartats següents:
1. Títol i identificació de la persona que la desenvolupa.
2. Índex
3. Presentació. Ha d’incloure una breu introducció personal (identificació, currículum escolta i motiu pel qual es ca decidir ser cap) i una introducció breu de la memòria de pràctiques que es presenta a continuació.
4. Descripció clara i breu del context de l’activitat educativa:
4.1 El barri/poble. Descripció física i social del barri/poble i relació de l’agrupament amb l’entorn proper (característiques de la població i dels ciutadans, nivell de vida, necessitats, etc.)
4.2 L’Agrupament, i el seu projecte educatiu. Cal indicar de quin agrupament es tracta, descriure'n la història recent, les característiques més rellevants de
les famílies, l’organització, els consells, etc. En cas que no hi hagi PEA cal indicar els trets característics de l’agrupament.
4.3 La unitat
● 4.3.1 Descripció de la unitat. Descripció de la unitat en què s'han fet les pràctiques i de l’evolució del grup fins al moment d’iniciar la memòria.
● Descripció de la unitat: quina unitat és, edats que comprèn, proporció de nens i de nenes, antiguitat a la branca, al cau, etc.
● Com són les relacions entre els infants: hi ha grups? s'intueixen rols ben definits? hi ha casos de lideratge?
● Com són les relacions entre infants i caps?
● Descriu quines són les necessitats i potencialitats del grup.Aquest apartat es pot basar en l’activitat que s'ha fet al Moodle sobre l'anàlisi de la branca.
Cal incloure una taula on s'esmentin les necessitats o la situació de la unitat i els objectius plantejats per donar-hi resposta.
NECESSITATS / SITUACIÓ DE LA UNITAT
OBJECTIUS
4.3.2 Descripció de l’equip de caps. Nombre de caps, anys d’experiència escolta, formació dels caps de la unitat, càrrecs o tasques que assumeixen, rol dels caps, funcionament i organització dins la unitat i relació entre els caps.
Cal incloure una taula on s'esmentin les necessitats o la situació de la
unitat i els objectius plantejats per donar-hi resposta.
NECESSITATS / SITUACIÓ DE LA UNITAT
OBJECTIUS
4.4 Jo com a cap. Situació inicial: s'ha d'explicar quin és el paper que s'assumeix com a cap dins la unitat amb els nens i nenes, amb els cocaps, amb les famílies i al consell de caps.
Cal, també, que s'expliqui o s'inclogui en un quadre els objectius personals que t'hagis plantejat com a cap (si és el cas). En el punt 6 d’aquesta memòria s'haurà de fer una valoració d’aquest apartat, aquí només s’ha d’explicar com es comença el curs a nivell individual. Es pot fer utilitzant una graella com la següent:
NECESSITATS / SITUACIÓ DE LA UNITAT
OBJECTIUS
5. Desenvolupament del curs/ tasca educativa
En aquest apartat cal que s'hi reflecteixi la tasca educativa duta a terme a l’agrupament des de l’inici del curs fins a l’actualitat i com s’ha anat adaptant a les situacions noves o a les necessitats del grup. Cal que la metodologia escolta quedi reflectida en la descripció de les activitats i mostrar un pensament crític i reflexiu que permeti proposar millores a la tasca feta a partir dels ímputs rebuts a la formació. Cal explicar també l'eix d'animació i la seva relació amb els objectius.
5.1 Anàlisi del plantejament. Cal respondre a les preguntes plantejades més avall. Hi ha algunes preguntes que es repeteixen per a cada fase: s'han de respondre totes en tots els casos, tot i que l'ordre no està predeterminat (es pot
optar per respondre totes les preguntes per a cada fase o pregunta per pregunta especificant com s'ha treballat a cada fase).
Fase de coneixença o fase de trobada:Com ho hem fet per descobrir les motivacions i/o necessitats dels nois i les noies? Quines activitats hi hem dut a terme?Quin protagonisme han assumit els nois i les noies en aquesta fase del curs? Quin paper hem tingut els caps?Com hem treballat els objectius (plantejats pels nois i les noies) de la branca? Com es van plantejar? Com s'han planificat per poder-los assolir?Hem fet servir algun eix d’animació? Per què l’hem triat? Com ens ajuda a assolir els nostres objectius?
Fase de constitució o fase de contracte:Com hem fet aflorar els conflictes d’interessos entre els nois i les noies? Com hem treballat la confiança i el respecte?Quin ha estat el protagonisme que cada persona ha tingut en aquesta fase del curs? Quin paper hem tingut els caps?Hem fet servir algun eix d’animació? Per què l’hem triat? Com ens ajuda a assolir els nostres objectius?Com hem fet els petits grups?
Fase de realització o de plena activitat:Com hem conjugat els nostres objectius amb els dels nois i les noies? Com ho hem fet perquè es plantegessin objectius? Quines activitats hem preparat segons els nostres objectius? Com hem planificat els trimestres per poder assolir-los?Quin projecte han dut a terme els nois i les noies? Com ens han ajudat els dinamismes i les fases del projecte a assolir els nostres objectius? I els seus? Amb quines dificultats ens hem trobat a l'hora de tirar endavant el projecte? Quin paper hem tingut com a equip de caps? En cas de no haver dut a terme cap projecte, per què ha estat així?En cas que no haguérem aplicat la pedagogia del projecte, quins avantatges hem trobat per no fer-ho? I en què ens podria haver ajudat? Per què l’escoltisme aposta pel treball per projectes?Hem fet servir algun eix d’animació? Per què l’hem triat? Com ens ajuda a assolir els nostres objectius?
Fase de cloenda o comiat:Si encara no hem acabat totes les fases del projecte, com hem previst treballar les properes fases?Com hem plantejat o es planteja aquest moment?
5.2 Anàlisi d’activitatsEn aquest apartat cal incloure les activitats que responguin als objectius marcats de cara a la unitat i l’equip de caps. Cal una planificació/graella general amb la varietat d'activitats i una explicació de la seva relació amb els objectius i al grup d'edat de la unitat. A més, també cal incloure altres activitats que es creguin rellevants (que hagin generat conflicte, que hagin donat lloc al plantejament d’un nou objectiu, que hagin estat més participatives, etc.).Hi han de constar, com a mínim, 5 graelles d’activitats repartides al llarg de les pràctiques i ordenades cronològicament. Cal que, com a mínim, dues d’aquestes activitats expliquin dies en què el resultat no hagi estat l’esperat en què hagi sorgit algun conflicte.El que és més important en aquest punt és la valoració i les propostes de millora de l’activitat, no pas l’explicació de l’activitat.
DIAOBJECTIU (de l’equip de caps i/o unitat)COM S’HA PREPARAT?TEMPORITZACIÓMATERIALDESCRIPCIÓ (breu) DE L’ACTIVITAT (no és una fitxa d’activitats)VALORACIÓ GENERALPROPOSTES DE MILLORA (segons com hagi funcionat l’activitat, com plantegem la propera)DE L’ACTIVITAT DE L’EQUIP DE CAPS DE LA MEVA ACTUACIÓ
5.3 Anàlisi del desenvolupament del període de pràctiques. Cal respondre les preguntes següents:
Quina valoració fem del curs fins aquest moment? I del grup de nois i noies? I de l’equip de caps?
Si haguéssim de fer traspàs a un altre equip de caps, què li diries?
En cas que ens trobem a mig curs, com visualitzem la resta de curs? En cas que el curs ja s’hagi acabat, explica com s'ha fet o com es va fer la cloenda. 6. Paper desenvolupat pel cap(S’ha de reflectir el pensament crític i madur respecte a la tasca com a caps, el tipus de relació amb les famílies, l’entorn, etc.).
- Valoració dels objectius personals plantejats a l’inici de curs i descrits en el punt 4.4 de la memòria. Explicació del punt en el qual et trobes ara. Relació que es té amb la unitat, amb l’equip de caps, amb
lesfamílies i amb el consell.- Explicació dels rols que s'han pres coma cap, què s'ha anat aprenent. Com
et planteges la resta de curs? I el curs que ve?Què ha representat, per a tu, ser cap a l’agrupament aquest any? 7. ConclusionsEn aquest apartat s’ha de lligar la formació amb la memòria.
Com t’ha servit la formació per a desenvolupar les pràctiques? T’ha ajudat a millorar?
BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA
“Codi Obert, programari lliure per a caps”, Miquel Àngel Essomba i Gelabert, editat per MEG. 2008
ASPECTES OPERATIUS
Les dates per a la tramitació de la titulació venen marcades per la Generalitat i n’hi ha 3 durant el curs, aproximadament al gener, a l’abril i a l’octubre. S'han de consultar les dates exactes per entregar les memòries a la demarcació.
La memòria s’ha de fer arribar a demarcació revisada per algun membre de l’equip d’agrupament uns dies abans de la tramitació per tal que l’equip de formadors i formadores en pugui fer la valoració.
Juntament amb la signatura de la memòria cal adjuntar un informe de pràctiques signat per un membre de l’Equip d’Agrupament que tingui títol de director.
El seguiment del desenvolupament de la memòria és responsabilitat dels caps i de les caps d’agrupament, tot i que l'avaluació va a càrrec de l’equip de formació.
FO. CA.
Miquel
Oliva
Fuertes
Curs
2014/15
AEiG
ITACA
(sector
IV)
Miquel
Oliva
Fuertes
Curs
2014/15
AEiG
ITACA
(sector
IV)
Índex
Presentació
La memòria
Al llarg d’aquest treball es presenta la memòria de la Formació de Caps 2014/15,
referent al mateix curs de la branca de llops i daines de l’Agrupament Escolta i Guia
Itaca.
Aquest document pretén donar un significat a tot el contingut educatiu, teòric i pràctic
Escoltabi Guia, extret de l’experiència de ser cap d’una unitat, guiant el seu
coneixement i alhora delsnconeixements extrets de la Formació de Cap.
Hi trobareu una conjugació de les conferències, reflexions i materials de la formació que
posen nom al treball realitzat per els caps.
Així, hi trobareu informació de l’agrupament, de la unitat de nens i nenes i dels caps que
formem part de la unitat.
Presentació personal
Em dic Miquel Oliva Fuertes i tinc 19 anys. Sóc cap de primer any a la unitat de llops i
daines. He pujat de Truc 2 i portava 13 anys al cau, tot i que un any vaig estar molt
absent, tant els dissabtes com en alguns campaments i sortides.
Quan vaig acabar Truc 2 vaig decidir que volia ser cap perquè trobava molt important
l’educació en valors la qual s’està perdent progressivament. A través de la publicitat, de
la televisió, de l’escola, i, en suma, de determinats fenòmens derivats d’una societat de
masses els infants i joves reben per totes bandes estímuls a favor d’interessos i valors
heterònoms, poc reflexionats i en general imposats subliminalment, és a dir, no diuen o
no es deixen veure com realment són.
Crec que el cau és una eina on poder contrarestar aquests estímuls, obrir alternatives. El
cau és un espai col·lectiu que pot generar esperit crític, crear relacions humanes que no
són fàcils de esdevenir en el sí d’una societat com la nostra, produir una integració
social per aquells que tenen menys recursos, fomentar l’autonomia personal, crear forts
vincles d’amistat, potenciar la solidaritat, donar la possibilitat d’emprendre grans
projectes, generar amor i convivència, enfortir la sensibilització, i propagar la idea de
que totes i tots pertanyem al mateix món, el qual és un i només un, i que, davant de
l’alternativa de passar-hi i ja està, al cau ens decantem per canviar-lo, per deixar-lo
millor del que l’hem trobat.
És per això que vaig voler ser cap de l’Agrupament Escolta i Guia Itaca, per aportar el
meu petit granet de sorra en la lluita per un món millor per a tothom.
Descripció clara i breu del context de l’activitat educativa:
4.1 El barri/poble.
L'agrupament escolta Itaca pertany al Sector IV i a la demarcació del barcelonès. Està
situat a Barcelona, al barri de l'Eixample a la part esquerra, al carrer Mallorca Nº 106.
L'Agrupament està dins de l'escola Auró, que ens cedeix el local per fer els caus, i, en
cas de que el necessitem algun altre dia concret, no hi ha problema, també ens el deixen.
El material el guardem al Centre Excursionista l’Àliga, on també hi fem els Consells.
Dins del barri i a prop del cau hi ha un centre social, l’esplai Il de fonts, l'escola
Industrial, l’escola IPSI, l’Avinguda de Roma, una biblioteca amb un parc per a nens a
sota d'aquesta, la presó Model i també estem relativament a prop del Parc de
l'Escorxador.
A nivell socioeconòmic, la majoria dels infants de la unitat són del barri o, si més no,
d’una situació més o menys similar. El barri de la Nova Esquerra de l’Eixample és un
barri on hi trobem un context socioeconòmic bastant heterogeni. Agrupa les famílies de
tota la vida, generalment de classe mitjana, que ha tingut l’oportunitat de formar-se i
actualment treballa, amb part més adinerada del col·lectiu homosexual. En aquest
aspecte, el barri és bastant tranquil i no fa visible tant com d’altres la situació de
desigualtat que comença a afectar cada cop més part de la població de Barcelona. No
obstant això, aquest barri queda a prop de la zona de Sant Antoni i Poble Sec, on el
gruix d’immigració és més alt i hi ha més visibilitat de les dificultats econòmiques de
molts ciutadans i ciutadanes.
Aquest context pot afectar a la unitat de cara a la manca de consciència del desequilibri
social que hi ha actualment, i aleshores, una visió acomodada dels que posteriorment
seran els joves de l’agrupament. A més, degut al suficient benestar econòmic d’una
major part de les famílies de la unitat, alguns dels infants han establert en el seu dia a
dia una forma d’oci individualista, alienant i en mans de la era de la tecnologia, com ho
són els mòbils i les consoles d’última generació.
4.2 L’Agrupament, i el seu projecte educatiu.
Cal indicar de quin agrupament es tracta, descriure'n la història recent, les
característiques més rellevants de les famílies, l’organització, els consells, etc. En cas
que no hi hagi PEA cal indicar els trets característics de l’agrupament.
Una mica d’història
L'Itaca va ser fundat com a esplai al curs 1981-82 a la Parròquia Sant Llorenç. L'any
següent va modificar els estatuts per tal de passar a formar part de MEGSJC. És clar que
en aquesta època l'agrupament estava fortament vinculat a la Parròquia. Van passar així
molts anys fins que l'any 1993 es va crear un nou Equip d'Agrupament format per joves,
enlloc de pares com havia estat fins llavors.
Això va revolucionar els mètodes i la manera de pensar de l'Agrupament. A més, el
canvi de mossèn a la Parròquia Sant Llorenç va provocar un distanciament respecte
l'Agrupament, i durant anys la relació va ser cordial però sense gairebé contacte. L'any
2006, un nou canvi de mossèn va accentuar encara més aquest distanciament, i això
juntament amb la dinàmica social que portaven molts agrupaments en veure's obligats a
marxar dels seus locals vinculats a l'Església, va fer que al 2008 l'agrupament es veiés
forçat a buscar un nou local. L'Escola Auró ens va acollir, aquest nou local està situat a
prop de la Parròquia de san Llorenç, només a un quart d’hora caminat.
L’organització actual de l’Agrupament
L’agrupament del que parlem és L’AEiG Itaca, que estructura les seves unitats en
Castors i Llúdrigues (6-7 anys), Llops i Daines (8-10 anys), Ràngers i Noies Guia (11-
13 anys), Pioners i Caravel·les (14-17 anys) i Trucs (17-18 anys).
A la unitat de caps hi ha alguns que formen l’Equip d’Agrupament, on hi ha dos Caps
d’Agrupament, un Tresorer i dos Responsables Pedagògics. L’Equip d’Agrupament és
qui s’encarrega de preparar els punts que s’han de parlar al Consell, qui va a trobades
amb sector com la RATATA, entre d’altres. També hi ha un secretari de l’agrupament i
un cap de material, que no formen part de l’Equip d’Agrupament.
Per parlar els temes que impliquen tot l’Agrupament ens reunim en consell
quinzenalment.
El conjunt de caps actual és molt nou. Fa un parell d'anys molts caps van deixar
l'Agrupament. Aquets eren d'una mateixa generació i a més a més portaven molt de
temps i com a conseqüència l'Agrupament va partir un buidatge de caps amb
experiència. Per suplir aquesta falta de caps van entrar molt voluntaris de fora, es a dir,
noi i noies que no havien format part de l'Itaca amb anterioritat. Això va provocar que la
dinàmica de l'Agrupament se'n veies afectada.
El projecte educatiu
L'actual Projecte Educatiu de l'AEiG Itaca va ser escrit al curs 2004-2005, basant-se en
un projecte educatiu anterior. Va ser revisat més tard al 2007-2008, per tal de fer-ne una
versió reduïda per a presentar als possibles nous locals, quan en buscaven, però no s'hi
van fer gairebé modificacions.
Aquest any s’ha tornat a revisar i de moment s’han modificat les línies educatives, i a
més cada any es fa una dinàmica a principi de curs per a que els caps anteriors el
recordin i tinguin present, i sobretot per a que els caps que s'incorporen nous a
l'Agrupament coneguin les línies educatives i s'adaptin millor al funcionament.
Aquest projecte educatiu presenta la situació de l'Agrupament, una petita història,
ideari, funcionament de règim intern, i presentació de MEG. El capítol principal, per
això, presenta les línies educatives de l'Agrupament, que reflecteixen la nostra manera
de treballar i el model de persona que volem educar. Aquestes estan desglossades i
adaptades per als diversos grups d'edat.
Tot seguit en faig un petit resum:
• Compromís: Amb aquest àmbit intentem que els nois/es aprenguin a prendre
compromisos, assolir-los i valorar el que aquest fet comporta en la societat. Algun
d'aquests compromisos es poden exterioritzar davant la unitat o tot l'agrupament,
realitzant així la “promesa".
• Higiene: Pretenem que el noi/a adquireixi i es responsabilitzi dels seus hàbits.
Distingim tres vessants: la relació amb un mateix, envers els altres i respecte l'entorn
físic que ens rodeja.
• Excursionisme: Volem tenir cura i coneixement del medi i protegir la natura basant-
nos en l'educació mediambiental. Pretenem que els/les nois/es apreciïn els valors,
percepcions i vivències que l'excursionisme porta associats.
• Relació exterior/interior: Aprendre a relacionar-se amb altres persones de forma
civilitzada, afectiva i respectuosament. Inclou tant la relació amb els seus companys de
l'agrupament, com en general amb la societat.
• Espai de Reflexió: Aspirem a una societat formada per persones amb esperit crític,
trobant el perquè de tot plegat i exposant les seves raons quan calgui. Facilitem els
espais per a que els nens/es puguin realitzar aquestes reflexions.
• Servei: Treballem per a ensenyar als nens/es la realitat social, i per tal que aprenguin a
ser altruistes, en la mesura que ells puguin, amb la societat, sempre adaptant-nos al
nivell de cada grup d'edat.
4.3 La unitat
4.3.1 Descripció de la unitat.
Descripció de la unitat:
Parlem de la unitat de Llops i Daines del 2014-15 de l’AEIG Itaca. Són 16 infants, en
total deu nenes i sis nens. N’hi ha tres que han pujat des de la unitat de Castors, i en
total cinc de primer any. De segon any en són cinc i de tercer any en són sis. Dels setze
Llops i Daines, set són nous al cau.
Les relacions entre els infants:
A la unitat de LL/D, al principi hi faltava cohesió de grup ja que hi ha molts nens nous i
alguns que han pujat de C/LL i per tant les relacions d’amistat entre molts d’ells encara
no estaven constituïdes.
Durant el primer trimestre es van formar petits grups bastant definits dintre de la unitat,
especialment entre les nenes més que entre les nens.
Per la informació que ens han passat els antics caps de LL/D (un dels quals segueix sent
cap d’aquesta unitat) sabem que la unitat havia patit un cas de “bullying” en què, a pesar
dels esforços dels caps, un nen va haver de deixar el cau. Això va causar un impacte
molt fort en els nens de llavors, doncs aquells mateixos caps van potenciar molt
activitats vers aquest tema. Finalment, el treball (que no s’ha deixat de fer des de
llavors) ha donat molts bons resultats. No tots els membres de la unitat es consideren
amics –com és natural- però els comportaments entre els nens, siguin amics o no, són,
en general, respectuosos i tolerants.
Tanmateix, en funció d'aquesta situació passada i dels valors generals amb els quals ens
abanderem, crèiem que era un requisit indispensable treballar durant el primer trimestre
la cohesió i el respecte. El procés i els resultats consegüents del treball van ser profitós i
substanciosos. Ara bé, ens adonàvem que començàvem a tenir una altre problema: les
continues faltes de respecte d’un nombre molt reduït de nens vers els caps, que al seu
torn produïa una situació de descontrol general incòmode (causada per un descontrol
molt focalitzat) i la consegüent desmotivació general deguda a la dificultat de portar a
terme les activitats.
Malauradament, aquesta situació de descontrol general i desautorització dels caps vers
una part del grup portà a que tres nens deixessin el cau, doncs no estaven a gust amb
aquella situació. Entre d’altres causes la principal fou que aquest petit grup acaparaven
tota l’atenció en les activitats, boicotejava les que no li agraden o no s’hi sentien a gust i
impedien la bona realització de cada membre del grup.
A partir d'aquí, gràcies a ajuda externa d'excaps, caps d'agrupament i pares, vam decidir
potenciar l'ús d'eines com el petit grup i la comunicació amb els pares, especialment els
dels nens més conflictius, per treballar d'una manera conjunta la seva educació.
Des de que vam prendre aquesta decisió hem vist com la situació de la unitat ha millorat
moltíssim i estem molt contents amb la fantàstica unitat que tenim. Gràcies al petit grup
ha sigut molt més fàcil la relació entre els membres de la unitat i ara estan molt més
motivats i més cohesionats. A més a més, els caps hem recuperat la nostra autoritat i el
tema de les faltes de respecte han disminuït moltíssim i seguim treballant-hi en
particular amb els nens vinculats.
Com són les relacions entre infants i caps?
Les relacions entre els infants i els caps generalment és bastant bona en quan a
confiança. A campaments de Nadal, les valoracions dels nens sempre van ser molt
positives. Tot i això, com s’ha dit anteriorment, durant el primer trimestre vam tenir
molts problemes ja que els nens i nenes es resistien molt a l’autoritat dels caps i no feien
gaire cas, especialment per part dels nens que tenien més tendència a distorsionar a les
activitats. Actualment això ha millorat degut al treball especialitzat a cada nen concret
que ho requereix i el contacte constant amb els pares per treballar en equip. Tot això
també ha causat un augment de confiança i de motivació dels nens cap al cau.
Necessitats i potencialitats de la unitat
Com ja s’ha vist reflectit anteriorment, aquest grup té com a necessitat principal la
cohesió de grup, empatia i respecte (ja sigui entre nens o vers els caps). Aquestes
necessitats van molts lligades ja que és la manca de relacions d’amistat entre si que
provoca a vegades una manca d’empatia i respecte entre ells.
Una altre necessitat a destacar és el contacte amb la natura, ja que hi ha nens i nenes que
són massa urbanites i creiem que se’ls hi ha de potenciar el valor natura.
Per últim, respecte els nens que mai havien estat al cau, hi ha també la necessitat de
conèixer millor la dinàmica de cau i el moviment escolta en general i motivar-s’hi.
A nivell de potencialitats, aquest grup és molt comunicatiu. Generalment, els Llops i
Daines saben dir-se el que pensen sense vergonya, tant a les activitats de reflexió com
per, simplement, les seves relacions interpersonals i amb els caps. Mai es queden sense
energia per fer coses que els motiven.
Per altra banda, també cal destacar la jovialitat del seu esperit, és a dir, en general no hi
ha cap nen depressiu, fosc sinó que tots són alegres, llampants i motivats vers tot.
NECESSITATS / SITUACIÓ DE LA
UNITAT
OBJECTIUS
Faltes de respecte entre companys i distorsió a
les activitats.
Treballar el respecte cap a les activitats i
entre els companys i companyes d’unitat
amb el petit grup i activitats de reflexió i
comunicació grupal.
La relació entre els nens i nens és poc
cohesionada, no són gaire amics.
Fomentar la cohesió de grup.
Falta de motivació amb el cau. Fomentar la motivació dels infants amb
el cau i, dintre de les seves limitacions,
intentar donar-los una visió de què és
això del “cau”.
No hi ha hagut massa contacte amb la natura. Propiciar el contacte amb la natura.
Faltes de respecte d’alguns nens vers als caps i
manca d’autoritat.
Marcar els límits i treballar
conjuntament amb els pares i amb els
nens individualment (caps cara a cara
amb l’infant intentant explicar-li la
situació, les normes, els límits, la
responsabilitat i les conseqüències).
Motivar i reforçar molt el progrés i les
bones conductes.
4.3.2 Descripció de l’equip de caps.
Sóc co-cap amb la Gemma, la Rita i l’Aran.
L’Aran té un any d’experiència com a cap. Va entrar al cau com a pioner i vam arribar a
compartir unitat. Ell és el tresorer de la unitat.
La Rita és cap de tercer any. Va entrar al cau directament com a cap i no té experiència
escolta anterior. Ha cursat la Formació de Caps. És la secretaria de la unitat i
responsable pedagògica de l’Agrupament des de l’any passat.
La Gemma és cap de primer any, i igual que l’Aran, va entrar a pioners; per tant també
vam arribar a compartir unitat.
La nostra relació és bastant bona. Tenim confiança i sempre respecte mutu. Acceptem
bé les crítiques entre nosaltres i tenim una actitud molt positiva per intentar millorar.
Sovint, però, tenim problemes per poder quedar tots junts per preparar cau o fer dossier
de campaments, ja que tenim uns horaris complicats tots quatre. Conseqüentment a
vegades ens trobem amb problemes de comunicació, punt que estem esmenant i, poc a
poc, millorant. Per preparar cau generalment quedem un parell d’hores i després ens
repartim la feina a fer pel cau o quedem abans del cau per fer-ho totes junts.
Alguna vegada se’ns escapaven certs temes organitzatius que repercutien en el directe
de les activitats. A mesura que ha anat passant el temps, però, ho hem millorat repartint-
nos la dinamització i preparació de cada activitat abans de cada cau.
També hem tingut problemes a l’hora de comunicar-nos amb les famílies sobretot
durant el primer trimestre. Delegàvem aquesta responsabilitat especialment a la Rita
com a conseqüència de la seva tasca com a secretària, i això va fer que no hi hagués
prou relació amb aquestes. A partir del segon trimestre els altres caps vam començar a
agafar consciència de la importància d’aquesta tasca i cada cop més ens hi hem anat
implicant.
Taula on s'esmenten les necessitats o la situació de la unitat i els objectius plantejats per
donar-hi resposta.
NECESSITATS / SITUACIÓ DE LA
UNITAT
OBJECTIUS
A vegades no estem prou organitzats a l’hora
de fer les activitats.
Organitzar-nos millor repartint-nos les
tasques prèviament.
Delegació de la responsabilitat de parlar amb
les famílies a la secretària, la qual hauria de
ser de tots.
Responsabilitzar-nos per igual de la
tasca de parlar amb les famílies.
A vegades és difícil coordinar els nostres
horaris quan la feina és més intensa, és a dir,
per fer dossier, i aleshores no aconseguim
estar-hi mai els quatre.
Mostrar bona voluntat per part dels cap
per quadrar horaris.
Ser més flexibles amb les agendes dels
demès.
Planificar-nos el temps.
Gestionar millor la nostre disponibilitat
horària.
Incrementar una més bona comunicació. Dedicar més temps a la simple i pura
comunicació entre caps, que pot semblar
una tasca rellevant però és tant important
com altres tasques més concretes.
Esplaiar el temps de les revisions però
fer-les, al seu torn, amenes i dinàmiques.
Treballar conjuntament els nostres rols
comunicatius.
4.4 Jo com a cap.
Respecte el meu paper de cap a la unitat amb els nens i nenes, cal a dir que des del principi decurs em costava bastant apropar-me per mi sola als infants. Tinc un caràcter molt reflexiu iracional, i això fa que a vegades em manqui una espontaneïtat necessària especialment en les
branques petites. A mesura que ha anat avançant el curs he pogut anar-me deixant anar demica en mica i he descobert facetes de mi que desconeixia. Cada cop em costa menys apropar-m’hi, i m’ho passo molt bé. He anat agafant la confiança i seguretat que necessitava i els nens han respost agafant també confiança amb mi.
Amb els meus co-caps la relació és molt bona. Amb ells he tingut menys dificultats com a capque amb els nens. Des del principi he tingut bastanta imaginació i confiança a l’hora deproposar idees quan preparàvem cau tots junts. En general, les meves propostes erenescoltades i rebudes amb entusiasme sense importar massa el fet de ser de primer any.Amb el Consell m’hi sento i m’hi he sentit prou còmode des del principi de curs. No em sentocohibida a l’hora d’expressar la meva opinió i no la infravaloren pas pel fet de ser de primerany. Si que hi ha certs temes que encara no controlo del tot i en els quals la meva veu se sentpoc, però és una qüestió d’experiència. Tots els meus dubtes són resolts per qualsevolmembre del Consell sempre que faig preguntes. No obstant, penso que a vegades sóc massa pessimista i, a coses que se les podria valorar molt més positivament, els hi dono un enfoc massa obscur o, també em passa que m’excedeixo en criticar una cara de quelcom polifacètic, exposant així només la cara dolenta de un conglomerat de coses. Durant he après i segueixo aprenent que la crítica és bona si es constructiva i no destructiva, i a més a més que sempre per ser bona crítica ha d’anar acompanyada d’una auto-crítica implícita que a vegades manca en mi.
De cara a les famílies vaig començar amb molta timidesa. Procurava delegar totes aquestesresponsabilitats a la secretària de la unitat. Des del segon trimestre, però, vaig decidircomençar a fer un esforç per apropar-m’hi, especialment quan cal aprofundir més en elcontext d’algun nen o nena com a conseqüència de necessitats educatives especials.
NECESSITATS / SITUACIÓ DE LA
UNITAT
OBJECTIUS
Timidesa a l’hora de comunicar-me amb les
famílies, i per tant, delegació automàtica
d’aquesta tasca a la secretaria d’unitat.
Guanyar confiança per parlar amb les
famílies.
Em costa deixar-me anar amb els nens en les
activitats més lúdiques o el temps lliure.
Treballar la meva confiança i
espontaneïtat per jugar i passar-m’ho bé
amb els nens i nenes.
Visió massa negativa a vegades de les coses.
Precipitació alhora de fer crítiques en general
sense pensar abans en altres possibilitats que
puguin resoldre el problema o sense auto-
crítica prèvia.
Saber valorar els punts forts de les coses.
Ser més optimista i contemplar les coses
com si tinguessin un “Ying-Yang”.
Reflexionar i seleccionar les crítiques
que siguin més constructives, per evitar
crítiques que no aportin res més que
acusacions.
Treballar constantment l’autocrítica com
a individu i després la grupal, o com a
mínim simultànies, però no primer la
grupal i després la individual, doncs no
és ni profitós ni just.
5. Desenvolupament del curs/ tasca educativa
En aquest apartat cal que s'hi reflecteixi la tasca educativa duta a terme a l’agrupament des de l’inici del curs fins a l’actualitat i com s’ha anat adaptant a les situacions noves o a les necessitats del grup. Cal que la metodologia escolta quedi reflectida en la descripció de les activitats i mostrar un pensament crític i reflexiu que permeti proposar millores a la tasca feta a partir dels ímputs rebuts a la formació. Cal explicar també l'eix d'animació i la seva relació amb els objectius.
5.1 Anàlisi del plantejament. Cal respondre a les preguntes plantejades més avall. Hi ha algunes preguntes que es repeteixen per a cada fase: s'han de respondre totes en tots els casos, tot i que l'ordre no està predeterminat (es pot optar per respondre totes les preguntes per a cada fase o pregunta per pregunta especificant com s'ha treballat a cada fase).
Fase de coneixença o fase de trobada:Com ho hem fet per descobrir les motivacions i/o necessitats dels nois i les noies? Quines activitats hi hem dut a terme?Quin protagonisme han assumit els nois i les noies en aquesta fase del curs? Quin paper hem tingut els caps?Com hem treballat els objectius (plantejats pels nois i les noies) de la branca? Com es van plantejar? Com s'han planificat per poder-los assolir?Hem fet servir algun eix d’animació? Per què l’hem triat? Com ens ajuda a assolir els nostres objectius?
Fase de constitució o fase de contracte:Com hem fet aflorar els conflictes d’interessos entre els nois i les noies? Com hem treballat la confiança i el respecte?Quin ha estat el protagonisme que cada persona ha tingut en aquesta fase del curs? Quin paper hem tingut els caps?
Hem fet servir algun eix d’animació? Per què l’hem triat? Com ens ajuda a assolir els nostres objectius?Com hem fet els petits grups?
Fase de realització o de plena activitat:Com hem conjugat els nostres objectius amb els dels nois i les noies? Com ho hem fet perquè es plantegessin objectius? Quines activitats hem preparat segons els nostres objectius? Com hem planificat els trimestres per poder assolir-los?Quin projecte han dut a terme els nois i les noies? Com ens han ajudat els dinamismes i les fases del projecte a assolir els nostres objectius? I els seus? Amb quines dificultats ens hem trobat a l'hora de tirar endavant el projecte? Quin paper hem tingut com a equip de caps? En cas de no haver dut a terme cap projecte, per què ha estat així?En cas que no haguérem aplicat la pedagogia del projecte, quins avantatges hem trobat per no fer-ho? I en què ens podria haver ajudat? Per què l’escoltisme aposta pel treball per projectes?Hem fet servir algun eix d’animació? Per què l’hem triat? Com ens ajuda a assolir els nostres objectius?
Fase de cloenda o comiat:Si encara no hem acabat totes les fases del projecte, com hem previst treballar les properes fases?Com hem plantejat o es planteja aquest moment?
5.2 Anàlisi d’activitatsEn aquest apartat cal incloure les activitats que responguin als objectius marcats de cara a la unitat i l’equip de caps. Cal una planificació/graella general amb la varietat d'activitats i una explicació de la seva relació amb els objectius i al grup d'edat de la unitat. A més, també cal incloure altres activitats que es creguin rellevants (que hagin generat conflicte, que hagin donat lloc al plantejament d’un nou objectiu, que hagin estat més participatives, etc.).Hi han de constar, com a mínim, 5 graelles d’activitats repartides al llarg de les pràctiques i ordenades cronològicament. Cal que, com a mínim, dues d’aquestes activitats expliquin dies en què el resultat no hagi estat l’esperat en què hagi sorgit algun conflicte.El que és més important en aquest punt és la valoració i les propostes de millora de l’activitat, no pas l’explicació de l’activitat.
DIAOBJECTIU (de l’equip de caps i/o unitat)COM S’HA PREPARAT?TEMPORITZACIÓMATERIALDESCRIPCIÓ (breu) DE L’ACTIVITAT (no és una fitxa d’activitats)VALORACIÓ GENERAL
PROPOSTES DE MILLORA (segons com hagi funcionat l’activitat, com plantegem la propera)DE L’ACTIVITAT DE L’EQUIP DE CAPS DE LA MEVA ACTUACIÓ
5.3 Anàlisi del desenvolupament del període de pràctiques. Cal respondre les preguntes següents:
Quina valoració fem del curs fins aquest moment? I del grup de nois i noies? I de l’equip de caps?
Si haguéssim de fer traspàs a un altre equip de caps, què li diries?
En cas que ens trobem a mig curs, com visualitzem la resta de curs? En cas que el curs ja s’hagi acabat, explica com s'ha fet o com es va fer la cloenda. 6. Paper desenvolupat pel cap(S’ha de reflectir el pensament crític i madur respecte a la tasca com a caps, el tipus de relació amb les famílies, l’entorn, etc.).
- Valoració dels objectius personals plantejats a l’inici de curs i descrits en el punt 4.4 de la memòria. Explicació del punt en el qual et trobes ara. Relació que es té amb la unitat, amb l’equip de caps, amb lesfamílies i amb el consell.
- Explicació dels rols que s'han pres coma cap, què s'ha anat aprenent. Com et planteges la resta de curs? I el curs que ve?Què ha representat, per a tu, ser cap a l’agrupament aquest any? 7. ConclusionsEn aquest apartat s’ha de lligar la formació amb la memòria.
Com t’ha servit la formació per a desenvolupar les pràctiques? T’ha ajudat a millorar?
BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA
“Codi Obert, programari lliure per a caps”, Miquel Àngel Essomba i Gelabert, editat per MEG. 2008
ASPECTES OPERATIUS
Les dates per a la tramitació de la titulació venen marcades per la Generalitat i n’hi ha 3 durant el curs, aproximadament al gener, a l’abril i a l’octubre. S'han de consultar les dates exactes per entregar les memòries a la demarcació.
La memòria s’ha de fer arribar a demarcació revisada per algun membre de l’equip d’agrupament uns dies abans de la tramitació per tal que l’equip de formadors i formadores en pugui fer
la valoració.
Juntament amb la signatura de la memòria cal adjuntar un informe de pràctiques signat per un membre de l’Equip d’Agrupament que tingui títol de director.
El seguiment del desenvolupament de la memòria és responsabilitat dels caps i de les caps d’agrupament, tot i que l'avaluació va a càrrec de l’equip de formació.
