Snia Recasens Alsina s tinenta dAlcalde

dEconomia, Empresa i Ocupaci de lAjunta-

ment de Barcelona. Sota la seva responsabi-

litat recau la gesti del pressupost municipal,

les poltiques docupaci, el suport a lempresa

i a lemprenedoria, aix com la promoci econ-

mica de la ciutat, que inclou latracci de talent,

inversi i finanament, a travs dun model de

gesti pblica orientada als resultats.

Com afronta Barcelona lactual moment econmic?

Barcelona compta amb importants actius de gran valor com-petitiu per a les empreses i lactivitat econmica. Les nostres grans fortaleses sn la qualitat de vida, la cultura, la histria, larquitectura, la gastronomia o la creativitat, factors combi-nats amb una localitzaci geogrfica estratgica que acull potents hubs de connexi amb el mn com lAeroport de Barcelona, on lany 2012 van passar ms de 35 milions de passatgers. La capital de Catalunya s la porta del sud dEu-ropa, centre duna euroregi econmica emergent com s lrea mediterrnia, pont amb el Magreb i plataforma den-lla amb Amrica Llatina. Tots aquests factors es combinen amb un decidit suport a sectors estratgics emergents vin-culats a leconomia del coneixement que actuen com a mo-tor de desenvolupament i on destaquen les tecnologies de la

informaci i la comunicaci, la biotecnologia, el disseny, la mobilitat sostenible, lalimentaci, la logstica i les energies renovables, entre daltres.

Lrea de Barcelona compta amb una estructura econmica diversificada i oberta al mn amb un volum histric dexpor-tacions, que lany passat va arribar a 45.034 milions deuros.

Al mateix temps, Barcelona gaudeix de les millors escoles de negoci europees i duna oferta universitria de primer nivell que facilita la creaci i latracci de talent internacional. La ciutat tamb disposa duna important xarxa de centres de re-cerca i dequipaments intensius en coneixement al servei de la comunitat universitria empresarial, cientfica i emprenedora.

En definitiva, tenim el coneixement, el talent, les infraestruc-tures i una marca de ciutat que fa de Barcelona una Creative business City. Es tracta duna combinaci imparable que va unida a un conjunt de mesures i poltiques municipals orien-tades a convertir la capital catalana en el millor entorn pel creixement econmic i empresarial, amb una clara vocaci internacional i a on el terreny de joc s el mn.

Quines sn les mesures de reactivaci econmica?

Des de lAjuntament de Barcelona estem impulsant una ad-ministraci gil, moderna i competitiva que permet oferir una estabilitat pressupostria i unes finances sanejades. Aquest punt de partida ens facilita un model de gesti pblica orien-tat al creixement econmic i que compta amb una important cooperaci pblic-privada. En aquest sentit el nostre full de

BARCELONA OBERTA ALS NEGOCIS,

OBERTA A LA INNOVACIENTREVISTA AMB SniA RecASenS AlSinA,

TINENTA DALCALDE DE LAJUNTAMENT DE BARCELONA

ruta s la iniciativa Barcelona creixement, el pla dAcci que sestructura en 30 mesures basades en lactuaci conjunta i coordinada de ladministraci, els agents econmics, soci-als, de coneixement i de territori amb lobjectiu de reactivar leconomia, desenvolupar el teixit empresarial local, generar ocupaci i atraure inversions a la ciutat.

Lexemple ms representatiu daquesta iniciativa pblic-pri-vada s la creaci de lagncia Barcelona Growth, responsa-ble tamb dorientar i gestionar la Marca Barcelona, un actiu importantssim al servei de les empreses, afavorint latracci de noves inversions i talent.

Lagncia Barcelona Growth s leina que impulsa cinc mesu-res claus: la creaci de lOficina dAtenci a lempresa, amb una clara vocaci dens assessor i dacompanyament em-presarial que integrar un servei per atendre les necessitats tan de trmits com de finanament, recerca de professionals o licitacions pbliques.

Tamb es crear un centre de dades i recursos per informar sobre el potencial econmic de la ciutat, que inclour un es-pai expositiu que presentar la ciutat des del punt de vista empresarial i econmic i per a tots els sectors. A la vega-da, les empreses podran utilitzar aquest espai per a atendre clients i provedors, sumant sinergies i facilitant contactes que generin oportunitats de negoci.

La tercera mesura integrada a Barcelona Growth s la de convertir la capital del mbil en motor econmic dels dife-rents sectors. Lany 2011 Barcelona va ser escollida Mobile World Capital per al perode 2013-2018 per la GSMA, els or-ganitzadors del Mobile World Congress. Es tracta de la tro-bada mundial ms important de les tecnologies mbils que reuneix representants de ms de 220 pasos de tot el mn en lecosistema mbil ms ampli que inclou els fabricants de telfons, les companyies de programari, provedors dequip i companyies dInternet, aix com les organitzacions en sectors de la indstria com serveis financers, salut, mitjans de comu-nicaci o transports.

Des daleshores sha impulsat, des del Mobile World Capital lemprenedoria i el desenvolupament daquest sector que t un important impacte en leconomia catalana i espanyola. La seu de la Barcelona Mobile World Capital, les oficines de la GSMA i el Mobile World Hub, des don es treballaran diferents Competence centers (health, wallet, travel, content, smart-city) compartiran espais i sinergies en el MediaTIC, ledifici emblemtic que acull tots aquests serveis i smbol del 22@, el districte de la innovaci.

Una altra de les mesures s la combinaci de Talent/ciber-nrium que duna banda facilita assessorament sobre nou capital hum per a les empreses i, alhora, ofereix formaci especialitzada en TIC pels professionals.

Finalment, tamb simplementar una free zone dem-prenedors, una zona franca per startups de lmbit de les noves tecnologies, que gaudiran davantatges com bonificaci-ons del 100% de les taxes i tributs municipals, de les quotes de la Seguretat Social de nous contractes indefinits i bonifica-cions parcials del preu de lloguer de despatxos.

En definitiva, volem construir un escenari doportunitats, una ciutat business friendly, no noms per al teixit empresarial local, sin tamb per a les persones que vulguin installar i fer crixer els seus projectes empresarials a Barcelona.

Barcelona fa una crida internacional de solucions dinnovaci urbana, els Barcelona Open Challenge. Per qu aquest inters?

Barcelona esdev, des de fa temps, un referent en Smart City, en innovaci aplicada a les ciutats que aposta per impulsar avenos en mbits com lurbanisme, la mobilitat, lenergia o les TIC i ho fa tant a travs de la collaboraci pblic-privada com involucrant i articulant el teixit empresarial.

El passat mes de maig, durant la visita de lAlcalde i de di-versos representants municipals als EUA vam aprofitar per llenar davant dempreses darreu del mn sis reptes que significaran un important pas endavant per accelerar lad-ministraci municipal i atraure projectes empresarials que generin activitat econmica i ocupaci. Lescenari on vam presentar internacionalment els Barcelona Open Challenge va ser el San Francisco Summit, una trobada on Barcelona participa juntament amb daltres ciutats del mn i on es pre-sentaven els projectes escollits per fer front a diferents rep-tes globals de solucions urbanes i socials.

Aquest llanament internacional de sis reptes de la nostra ciutat en el qual convidem empreses i emprenedors locals i darreu del mn a oferir les seves solucions respon a dos ob-jectius prioritaris de lAjuntament. Duna banda, el de trans-formar i innovar els serveis pblics amb una visi de futur, millorant la qualitat de vida de la ciutadania. Daltra banda, el dimpulsar accions i projectes que fomentin lemprenedoria i que atreguin la inversi i la innovaci empresarial en rees tant diverses com el medi ambient, la mobilitat, els espais urbans, leducaci o els serveis socials, entre daltres.

Tenim el comproms dadquirir i implementar les propostes de les empreses guanyadores a les quals oferirem impor-tants incentius a nivell despais dincubaci, possibles boni-ficacions fiscals i serveis dassessorament i acompanyament empresarial. Un cop seleccionades les empreses guanyadores es treballa-r de forma conjunta per adaptar la seva proposta a la ciutat amb lobjecitu dimplantar-la a travs duna compra real o co-inversi. En aquest sentit la ciutat crear un fons darren-cada d1 mili deuros per donar suport en la contractaci i els costos dimplantaci, que pot ser ampliat segons la quali-tat i limpacte social de les propostes.

Us convidem a formar part daquests reptes que ens ajuda-ran a construir, entre tots, la Barcelona del futur al servei de les persones.