HUMANA DAY 2013 PRESS KIT

“La premsa no es pot permetre el luxe de donar l’esquena a les qüestions mediambientals”

Antonio Cerrillo, periodista de La Vanguardia especialitzat en temes de medi ambient, assegura que la població té un interès creixent en temes mediambientals i, en conseqüència, en el canvi climàtic.

Considera que el canvi climàtic interessa prou a la població? Hi ha estudis que demostren el grau d’interès que en té la societat. Un informe de la Fundació Mapfre indica que vuit de cada deu espanyols creu que el fenomen del canvi climàtic existeix i que està provocat principalment per factors humans. Un altre estudi de la Fundació BBVA revela que el 76% dels espanyols creu que l’escalfament global es deu més a l’activitat humana que a un procés natural de la Terra. Això vol dir que, al nostre país, hi ha molt poc espai per al negacionisme.

Creu que no se’n parla gaire als mitjans de comunicació? El volum d’informació ha baixat i la causa no és que la població no hi tingui interès, almenys no tinc la sensació que als lectors de La Vanguardia els succeeixi això. El que succeeix és que els mitjans ens n’ocupem quan hi ha congressos o reunions en l’àmbit de l’ONU que analitzen el canvi climàtic i també quan es publiquen informes de recerca científica.

Així doncs, els mitjans no imposen la seva agenda en aquest àmbit. Efectivament, la informació sobre el canvi climàtic i els seus efectes no respon a una qüestió capritxosa d’un periodista o que algú hi tingui interès en parlar-ne, sinó que sempre està vinculada a reunions impulsades per Nacions Unides i a la difusió dels coneixements científics que se’n deriven. Així va succeir al 2007, quan es va publicar el quart informe d’avaluació de panel intergovernamental sobre canvi climàtic (IPCC), que va tenir força repercussió. Allò va crear totes les condicions científiques necessàries perquè dos anys més tard hi hagués un gran acord a Copenhaguen. I aquest mes de setembre es difondran més informes de l’ONU i en tornarem a parlar. En resum, no és que la premsa hi tingui més o menys interès, sinó que la importància està condicionada des de l’origen.

La bona voluntat expressada al 2009 no s’ha manifestat en grans acords... Els desacords polítics han generat una certa frustració política i alguns parlen de fatiga ciutadana. En la meva opinió, el periodisme ha de posar l’èmfasi en analitzar les dificultats que hi ha per arribar a un acord unànime i explicar perquè en un moment clau hi va haver molta resistència per part d’uns agents molt potents i es van imposar els interessos del vell model econòmic i energètic. La resposta als efectes del canvi climàtic passen per instaurar un nou sistema energètic i substituir el model actual de consum de combustibles fòssils, de transport, d’indústria, apostar per noves fonts d’energia... Em temo que la transició del vell model a un de nou encara s’allargarà.

Els mitjans són testimonis d’aquesta rivalitat entre models? La premsa no es pot permetre el luxe de donar l’esquena a les qüestions mediambientals i si algú baixa el llistó immediatament és qüestionat per altres mitjans i per la pròpia

HUMANA DAY 2013 PRESS KIT

societat. Com demostren els informes que hem citat abans, els espanyols estem preocupats pel medi ambient i prenem mesures per estalviar energia i estalviar aigua per exemple, tot i que és cert que en certs àmbits encara no hi ha prou consciència, com és en el del reciclatge de residus o l’adquisició de productes ecològics. Estic convençut que hi ha interès i preocupació pel medi ambient, per exemple cada cop estem més interessats en la salut de cadascun i sabem que la salut personal està molt relacionada amb la salut ambiental del planeta perquè ell ens encomana les malalties.