el pla d’acció per a l’energia sostenible del municipi de · 2020-03-28 · més d’un 20%...

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Sant Boi de Llobregat

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la Unió Europea i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

Estudi Ramon Folch – Gestió i comunicació ambiental, s.l.

Ivan Capdevila (Enginyer Tècnic. Director Tècnic) Albert Vendrell, Biòleg i Ambientòleg (Cap de projecte)____________ David Bessó, Enginyer de camins (Tècnic ambiental) Josep Escarrà, Ambientòleg (Tècnic ambiental)

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; Responsables seguiment PAES

Rosa Maria Cifuentes. Cap del Servei de Medi Ambient i Agricultura. Pere Curto. Control de gestió de l’Àrea de Territori i Ciutadania. Vanessa Sancho. Cap de la Unitat d’Ecologia Urbana.

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

Rafael Ocaña. Tècnic de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Medi Ambient – Diputació de Barcelona ___________

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Sant Boi de Llobregat

Document I Inventari d’emissions. Diagnosi. Estratègia. Pla d’acció. Pla de seguiment.

Novembre 2009

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

Sant Boi-Barcelona, novembre de 2009

SUMARI

1. INTRODUCCIÓ I MARC GENERAL 4

1.1. Característiques generals del municipi de Sant Boi de Llobregat 4

1.2. El pacte dels alcaldes/esses en el context de la lluita contra el canvi climàtic 5

2. INVENTARI D’EMISSIONS 9

2.1. Metodologia 9

2.2. Consum energètic i emissions del municipi 12

2.2.1. Electricitat 13 2.2.2. Combustibles líquids 14

2.2.3. Cicle de l’aigua 15 2.2.4. Residus 16 2.2.5. Resum d’emissions del municipi 19

2.3. Generació local d’energia 21

2.3.1. Cogeneració 21

2.3.2. Solar fotovoltaica 22 2.3.3. Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables 22

2.4. Consum energètic i emissions de l’Ajuntament 23

2.4.1. Electricitat 23 2.4.2. Gas natural 24

2.4.3. Combustibles líquids 25 2.4.4. Resum d’emissions de l’Ajuntament 27

3. DIAGNOSI 29

3.1. Emissions del municipi 29

3.1.1. Balanç global al municipi 29 3.1.2. Les emissions de GEH del sistema de mobilitat del municipi 30 3.1.3. Comparativa de les emissions per càpita de Sant Boi i Catalunya 31

3.2. Emissions de l’Ajuntament 32

3.3. Potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions municipals 36

3.4. Gestió energètica de l’Ajuntament 38

3.5. Conclusions 38

4. ESTRATÈGIA 40



Sant Boi-Barcelona, novembre de 2009 3

4.1. Objectius estratègics de reducció 40

4.2. Projecció d’escenaris d’emissions de GEH dels àmbits d’actuació 42

4.2.1. Evolució del municipi 42

4.2.2. Evolució de l’Ajuntament 43

4.3. Selecció dels àmbits prioritaris d’actuació 43

5. PLA D’ACCIÓ 46

5.1. Estructura 46

5.2. Àrees de l'ajuntament involucrades en l’execució del Pla d’Acció 48

5.2.1. Organigrama municipal 48

5.3. Accions 50

5.3.1. Fitxes 50 5.3.2. Actuacions sorgides de les VAE 81

5.4. Resum del Pla d’acció 87

6. PLA DE SEGUIMENT 91




1. INTRODUCCIÓ I MARC GENERAL

1.1. Característiques generals del municipi de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat es troba situat a la part baixa de la comarca del Baix Llobregat. La superfície municipal és de 21,5 km2. En els darrers 9 anys la població s’ha mantingut estable en relació a d’altres municipis catalans, ja que ha crescut un 2,5% fins arribar el 2008 a 81.335 habitants. La taula 1.1 mostra l’evolució de la població en els darrers anys.

Taula 1.1. Evolució de la població municipal en el període 2000-2008.

Any Població

2008 81.335

2007 80.727

2006 81.368

2005 81.181

2004 80.636

2003 80.738

2002 80.041

2001 79.463

2000 79.337

Font: Idescat

El principal sector econòmic del municipi és el terciari, tot i que té polígons industrials significatius i una important àrea agrícola inclosa en el Parc agrari del Baix Llobregat.

El municipi disposa actualment de tres línees d’autobús públic intramunicipal, les SB1, SB2 i SB3, així com connexió directa amb Barcelona mitjançant els Ferrocarrils, des de dues estacions (Sant Boi i Molí Nou).

La potabilització de l’aigua de consum a Sant Boi es fa a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, mentre que el sanejament es fa a l’EDAR del Prat de Llobregat, mitjançant tractament biològic amb tractament terciari.

Pel que fa als residus municipals, Sant Boi de Llobregat es troba dins de l’àmbit de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics Transport i Residus (EMSTHR), i l’any 2008 presentava una producció per càpita de 1,31 kg/hab·dia (100 g per sota de la mitjana




de tot l’àmbit de l’EMSHTR), amb una taxa de recollida selectiva del 20,7%1, gairebé 10 punts percentuals per sota de la mitjana de l’àmbit EMSHTR.

1.2. El pacte dels alcaldes/esses en el context de la lluita contra el canvi climàtic

Sant Boi de Llobregat va signar el 17 de novembre de 2008 l’anomenat "Pacte d’alcaldes/esses” que, impulsat per la Comissió europea, promou que els municipis que s’hi adhereixin facin seus els objectius de la Unió Europea per a l’any 2020 i adoptin el

compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20% per al 2020

mitjançant la creació de plans d’acció en favor de les fonts d’energies renovables.

La firma del pacte comporta:

• Elaborar i aprovar pel Ple municipal un Pla d’Acció d’Energia Sostenible en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte.

• Elaborar un Informe bianual per a l’avaluació, control i verificació de l’acompliment dels objectius proposats.

• Organitzar el Dia de l’Energia

• Informar de les fites obtingudes en acompliment de Pla d’Acció i a participar (en els termes que consideri oportú) en la Conferència d’Alcaldes/esses per l’Energia sostenible a Europa.

El present document constitueix el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES, d’ara endavant) i, per tant, representa la concreció de l’estratègia per part de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per assolir els objectius marcats per la UE.

Sant Boi de Llobregat ha demostrat al llarg dels últims anys un alt compromís en favor de l’ambient i la sostenibilitat, tant a nivell polític om a nivell tècnic. Així ho demostra:

• La redacció de l’Agenda 21 amb un Pla d’acció local pel període 2003-2010, i un ampli procés de participació, pioner en el seu camp.

• L’elaboració del Pla d’Eficiència Energètica de Sant Boi de Llobregat, que aposta, entre d’altres, per contenir el creixement del consum energètic i d’emissions contaminants, incrementar l’eficiència en el consum d’energia i afavorir la utilització d’energies renovables.

La metodologia de treball seguida per a la redacció del present document es basa en els diversos documents de suport facilitats per la Diputació de Barcelona (Proposta de

1 Dades de la web de l’Agència de residus de Catalunya.




Metodologia per a la redacció d’un PAES, avaluació d’emissions de GEH, Diagnosi i Pla

d’Acció, etc.), en què es proporcionen els factors d’emissió a emprar associats al consum energètic. La Diputació de Barcelona actua com una estructura de suport (supporting structure) del Pacte d’Alcaldes/esses a la província de Barcelona

L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat assumeix la responsabilitat de reduir pel 2020 en més d’un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) d’aquells àmbits en què l’Ajuntament té competències i capacitat d’actuació, agafant com a any de referència el 2005, els àmbits indirectes i directes (Veure figura 1.1).

A la figura 1.1 s’aprecien els àmbits d’actuació del PAES.

Figura 1.1. Àmbits de compromís del PAES i de l’Ajuntament

Font: elaboració pròpia a partir de la Diputació de Barcelona

MUNICIPI (fora àmbit)

MUNICIPI (àmbits inidrectes)

• Mobilitat

• Consum domèstic energia

• Tractament residus

• Terciari (part del terciari és l’Ajuntament)

• Cicle de l’aigua AJUNTAMENT (àmbit directe)

• Flota municipal i externalitzada

• Equipaments

• Enllumenat i semàfors

•Transport públic

• Indústria (sector secundari)

• Sector primari




Els àmbits a què s’ha compromès actuar l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat inclouen:

• Àmbits on l’ajuntament hi desenvolupa una acció directa i computen en el compromís de reducció2:

o Equipaments.

o Enllumenat públic.

o Semàfors.

o Flota de vehicles municipals.

o Flota de vehicles externalitzada.

o Transport públic (únicament el que es desenvolupa dins del municipi, hi està exclòs l’interurbà).

• Altres àmbits en què l’Ajuntament es compromet a actuar, tot i que hi té una capacitat d’incidència indirecta:

o Sector domèstic.

o Sector serveis.

o Mobilitat urbana.

o Cicle de l’aigua.

o Gestió de residus.

La iniciativa del Pacte dels alcaldes/esses s’engloba en un conjunt d’iniciatives sorgides de diferents organismes a favor de la lluita contra el canvi climàtic. A nivell europeu, algunes de les iniciatives més rellevants, a part del Pacte d’Alcades/esses, són:

• Carta de Leipzig de 24 de maig de 2007: document en què els ministres responsables de desenvolupament urbà dels estats de la UE acorden uns principis i estratègies comunes en aquesta temàtica.

• Comunicació de la Comissió Europea COM(2008) 30 final, 2 cops 20 per al 2020. El canvi climàtic una oportunitat per Europa: document on es recullen dos objectius clau a la UE per al 2020: Reduir com a mínim un 20% les emissions de GEH i aconseguir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE.

2 En el compromís de reducció també hi comptabilitzen els àmbits indirectes del cicle de l’aigua i la gestió dels residus.




A nivell estatal i català, cal tenir en compte:

• Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España (E4): aprovat el juliol de 2007, la seva execució representarà un estalvi de 87,9 Mt equivalents de petroli i permetrà una reducció d’emissions de CO2 de 238 Mt. Els seus esforços se centren en 7 sectors (indústria, transport, edificació, serveis públics, equipaments residencials, agricultura i transformació de l’energia), tot especificant mesures concretes per a cadascun d’ells.

• Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia. Horizonte 2007-2012- 2020: persegueix el compliment dels compromisos d’Espanya en matèria de canvi climàtic i el impuls de les energies netes, al mateix temps que s’aconsegueix la millora del benestar social, el creixement econòmic i la protecció del medi ambient.

• Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012: elaborat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, representa una eina transversal per coordinar, impulsar i fer un seguiment de totes les actuacions que es duguin a terme per tal d’aconseguir una reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i acomplir els acords de Kyoto. Els objectius del Pla són limitar el creixement de les emissions dels sectors difusos al 37% respecte l’any base, fomentar la participació en els mecanismes flexibles del Protocol de Kyoto en els sectors sotmesos a la Directiva de comerç d’emissions i incrementar el coneixement del canvi climàtic per part de la població. L’objectiu final de reducció és el de 5,33 Mt CO2eq anuals de mitjana en el període 2008-2012.

• Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015: eina que desenvolupa els objectius i les estratègies de la política energètica catalana en quatre àmbits principals: Foment de l’estalvi i eficiència energètica, promoció de les fonts energètiques renovables, desenvolupament de les infraestructures energètiques i suport a la recerca i innovació tecnològica. Actualment es troba en revisió, i un dels temes claus de la revisió ha de ser la contribució a la reducció de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) del sistema energètic català.

Finalment, cal destacar que la Diputació de Barcelona també ha entomat el repte del canvi climàtic, i a banda de donar suport als municipis de la província en la redacció del PAES també ha publicat recentment:

• Catàleg de propostes per a la mitigació i adaptació local al canvi climàtic: publicació redactada per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, es tracta d’un recull de propostes que es poden posar en marxa des dels municipis per tal de contribuir a la mitigació del canvi climàtic.




2. INVENTARI D’EMISSIONS

Aquest capítol conté el consum energètic a Sant Boi de Llobregat i les emissions de GEH (Gasos amb Efecte d’Hivernacle) associades, a partir del qual es realitzarà, en el capítol següent, la diagnosi del sistema.

2.1. Metodologia

Tal i com marca la metodologia per a la redacció dels PAES, s’ha considerat com a referència l’any 2005. S’ha pres l’any 2007 com a comparació, ja que per a l’any 2008 no es disposaven de dades en tots els sectors. Igualment, es diferencia entre les emissions produïdes al terme municipal de Sant Boi de Llobregat i les que són responsabilitat directament d’activitats i instal·lacions de l’Ajuntament.

Les emissions de GEH han estat calculades a partir dels factors d’emissió proporcionats a la citada metodologia, amb l’objectiu que els resultats dels diversos PAES siguin comparables.

No s’ha pogut disposar de les dades de consum de gas natural ni de gasos liquats del petroli (GLP) per a l’any 2007 per al global del municipi, de manera que, amb l’objectiu de que els dos anys de referència fossin comparables, s’ha optat per no comptabilitzar el consum de gas natural ni de GLP per a l’any 2005.

S’han utilitzat un ventall de fonts diverses per l’obtenció de les dades. Les taules 2.1 i 2.2 mostren la font de les dades i el responsable d’aconseguir-les per a la posterior realització del inventari.




Taula 2.1. Font i responsable d’adquisició de les dades necessàries per calcular el consum energètic del municipi.

Dades Responsable Font

Primari

Industrial

Serveis

Transports S

ecto

r Domèstic

Electricitat

Gas natural

GLP

Consum d'energia

Fo

nt

Combustibles líquids

Diputació de Barcelona

ICAEN

Consum anual d'aigua ERF ACA

Cicle de l'aigua Tractament de la depuradora que abasteix d'aigua el municipi ERF

Ajuntament (ACA)

Generació total de residus ERF ARC

Tones destinades a cada tractament ERF ARC

Distribució de la bossa de residus d'envasos lleugers Ajuntament Ecoembes

MU

NIC

IPI

Residus

Consum de la flota de vehicles de recollida de residus Ajuntament Ajuntament

Font: elaboració pròpia




Taula 2.2. Font i responsable d’adquisició de les dades necessàries per calcular el consum energètic de l’Ajuntament.

Dades Responsable Font

Enllumenat públic

Semàfors

Sec

tor

Equipaments municipals

Electricitat

Gas natural

Consum d'energia

Fo

nt

Combustibles líquids

Ajuntament Ajuntament

Pròpia (serveis de l'Ajuntament, policia municipal, etc.) Ajuntament Ajuntament

Flota de vehicles Serveis externalitzats (manteniment enllumenat, parcs i jardins, neteja viària, etc.)

Ajuntament Ajuntament

AJU

NT

AM

EN

T

Transport públic Consum de la xarxa de transport públic urbana ERF EMT (ATM)


La interlocució principal amb la Diputació de Barcelona ha estat amb Rafael Ocaña, tècnic de l’Oficina Tècnica de Canvi climàtic i Sostenibilitat, mentre que per part de l’Ajuntament la interlocució principal a nivell tècnic ha estat amb:

• Rosa Cifuentes. Cap del Servei de Medi Ambient i Agricultura.

• Pere Curto. Control de gestió de l’Àrea de Territori i Ciutadania.

• Vanessa Sancho. Cap de la Unitat d’Ecologia Urbana.

Finalment, per complementar la recollida de dades, també es van dur a terme les Visites d’avaluació energètica (VAE) a 10 equipaments significatius i representatius de Sant Boi. Aquestes VAE es van fer segons la metodologia pròpia de la Diputació de Barcelona i van permetre tenir una visió més detallada de la gestió energètica en els equipaments municipals en diferents àmbits.

De mutu acord amb els tècnics municipals, els equipaments avaluats van ser els recollits en la taula 2.3.




Taula 2.3. Equipaments auditats mitjançant la VAE.

EQUIPAMENTS MUNICIPALS ADREÇA

CASAL DE BARRI CAN MASSALLERA

c/ Mallorca, 30

POLESPORTIU I PISCINA LA PARELLADA

c/ Mossèn Pere Tarrès,35

CASA DE LA VILA Plaça Ajuntament, 1

CASAL DE BARRI L’OLIVERA Plaça de Montserrat Roig, 1

BIBLIOTECA JORDI RUBIO I BALAGUER

c/ Baldiri Aleu, 6-8

POLICIA MUNICIPAL c/. Riera Fonollar, 2

CASAL DE BARRI CAMPS BLANCS c/ Salvador Seguí, s/n

SERCONSA c/. Riera fonollar, 2

CEIP MARIANAO c/. Xiprers, 1

CEIP FERNANDEZ LARA c/. Coin 5

Font: elaboració pròpia.

2.2. Consum energètic i emissions del municipi

Als següents apartats s’expliciten les emissions de GEH (expressades en tones equivalents de CO2, CO2eq). El CO2eq és la conversió a CO2 de tots els GEH tenint en compte el seu potencial d’escalfament) obtingudes a partir del consum energètic i dels corresponents factors d’emissió continguts a la metodologia de redacció dels PAES, tant per als anys 2005 com 2007.

Els dos primers subapartats fan referència a les emissions derivades del consum energètic, mentre que els dos subapartats següents contenen el càlcul de les emissions derivades de la gestió de residus i del cicle de l’aigua, és a dir, les no estrictament energètiques.

Finalment, el subapartat 2.2.5 conté el resum del total d’emissions del municipi (agregat de tots els sectors).




2.2.1. Electricitat

Taula 2.4. Emissions associades al consum elèctric (2005)

Emissions (t) Sector

Consum (tep)

Consum (kWh) CO2 CH4 N2O CO2eq

Primari 16 180.916 87 - - 87

Industrial 7.823 90.978.350 43.761 - - 43.761

Serveis3 11.455 133.220.068 64.079 - - 64.079

Transports 0 0 0 - - 0

Domèstic 8.160 94.899.056 45.646 - - 45.646

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN.



Consum (tep)

Consum (kWh) CO2 CH4 N2O CO2eq

Primari 13 154.510 74 - - 74

Industrial 7.274 84.595.170 40.690 - - 40.690

Serveis 13.132 152.720.640 73.459 - - 73.459

Transports 0 0 0 - - 0

Domèstic 8.305 96.583.710 46.457 - - 46.457

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN.

3 Inclou les emissions de l’Ajuntament, que es tractaran de manera individualitzada en l’apartat 2.3.




2.2.2. Combustibles líquids

Taula 2.6. Emissions associades al consum de gasoil (2005)


Consum (tep)

Consum (t) CO2 CH4 N2O CO2eq

Primari 1.096 1.015 3.217 0,17 0,17 3.272

Industrial 3.912 3.622 11.479 0,61 0,61 11.675

Serveis 799 740 2.344 0,12 0,12 2.384

Transports 29.319 27.148 86.033 4,55 4,55 87.504

Domèstic 1.103 1.022 3.237 0,17 0,17 3.293

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN

Taula 2.7. Emissions associades al consum de gasolina (2005)


Consum (tep)


Primari 0 0 0 0,00 0,00 0

Industrial 0 0 0 0,00 0,00 0

Serveis 0 0 0 0,00 0,00 0

Transports 12.098 10.082 30.817 14,74 1,43 31.611

Domèstic 0 0 0 0,00 0,00 0




Consum (tep) Consum (t)

CO2 CH4 N2O CO2eq

Primari 1.063 984 3.119 0,17 0,17 3.173

Industrial 1.768 1.637 5.188 0,27 0,27 5.277

Serveis 662 613 1.941 0,10 0,10 1.974

Transports 30.876 28.588 90.600 4,79 4,79 92.148

Domèstic 993 919 2.913 0,15 0,15 2.963





Taula 2.9. Emissions associades al consum de gasolina (2007)


Consum (tep)


Primari 0 0 0 0,00 0,00 0

Industrial 0 0 0 0,00 0,00 0

Serveis 0 0 0 0,00 0,00 0

Transports 10.539 8.783 26.846 12,84 1,25 27.538

Domèstic 0 0 0 0,00 0,00 0


2.2.3. Cicle de l’aigua

Les emissions associades al cicle de l’aigua són degudes a la depuració, bombament i potabilització. Tanmateix, les causades pel bombament ja es troben incloses dins el consum energètic del sector serveis, i per tant no es comptabilitzen en aquest apartat.

El consum d’aigua total del municipi inclou els consums domèstics i industrials. Aquest consum és significativament superior al consum exclusivament domèstic, que a Sant Boi en el 2008 era de 3.081 m3, un 7,5% que al 2007. Tanmateix, en el càlcul d’emissions s’ha comptabilitzat el consum total, ja que es destinaran mesures a disminuir els consums domèstics, i també industrials.

La potabilització de l’aigua de consum a Sant Boi es fa a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, mentre que el sanejament es fa a l’EDAR del Prat de Llobregat, amb tractament biològic. A partir dels factors d’emissió facilitats per l’ACA per tipus de tractament, es pot calcular l’emissió de GEH que comporten, que es mostra a les taules 2.11 i 2.12.

Taula 2.10. Consum d’aigua a Sant Boi de Llobregat

Any Consum d'aigua total (m3) Habitants

Consum total d'aigua per

habitant (m3/hab/any)

2005 5.219.232 81.181 176,1

2007 5.311.027 80.727 180,2

Font: ACA. Dades municipals de volums facturats i càrrega contaminant.




Taula 2.11. Emissions associades al consum d’aigua (2005)

Fase de tractament

Factor de consum elèctric (kWh/m3)

Consum elèctric (kWh)

Emissions GEH (t CO2-eq)

Depuració 0,54 2.867.955 1.379

Bombament - - -

Potabilització 0,49 2.602.403 1.252

Total - 5.470.358 2.631

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA.

Taula 2.12. Emissions associades al consum d’aigua (2007)

Fase de tractament

Factor de consum elèctric (kWh/m3)

Consum elèctric (kWh)


Depuració 0,54 2.818.385 1.356

Bombament - - -

Potabilització 0,49 2.557.424 1.230

Total - 5.375.809 2.586

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA.

2.2.4. Residus

Les emissions associades al tractament i dipòsit controlat de residus són les causades pel transport i el seu tractament, recalcant que segons el tractament es pot produir un estalvi d’emissions, quantificat com si es tractés d’emissions negatives, ja que el reciclatge de les diverses fraccions recollides selectivament comporta l’estalvi d’emissions per la generació dels mateixos productes ex-novo (aquest estalvi ja comptabilitza en el balanç l’energia consumida en el procés de reciclatge). El tractament amb més impacte en l’emissió de GEH és el dipòsit controlat.

La generació de residus a Sant Boi es va reduir l’any 2007 lleugerament (vegeu taula 2.13), tant a nivell global (-0,92%) com en la generació per habitant (-0,36%).




Taula 2.13. Generació de residus a Sant Boi de Llobregat

Any Generació total de residus (t) Habitants Generació de residus per

habitant (kg/hab·any)

2005 39.779 81.181 490,0

2007 39.412 80.727 488,2

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC.

Taula 2.14. Emissions associades al consum en el transport dels residus (2005)

Emissions (t) Consum (l gasoil)

CO2 CH4 N2O CO2eq

137.696 363 0,02 0,02 369

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Taula 2.15. Emissions associades al consum en el transport dels residus (2007)

Emissions (t) Consum (l gasoil)

CO2 CH4 N2O CO2eq

177.270 468 0,02 0,02 476

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Taula 2.16. Emissions associades al tractament dels residus (2005)

Tractament Tones de residus

tractades


DC amb aprofitament biogàs 30.432 22.662

DC sense aprofitament biogàs 0 0

Incineració 0 0

Metanització 0 0

Compostatge 1.732 554

Reciclatge paper i cartró 1.551 -411

Reciclatge vidre 749 -500

Reciclatge envasos lleugers 545 -483

Total 35.008 21.822

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi i l’EMA.




Taula 2.17. Emissions associades al tractament dels residus (2007)

Tractament Tones de residus tractades


DC amb aprofitament biogàs 29.810 22.199

DC sense aprofitament biogàs 0 0

Incineració 0 0

Metanització 0 0

Compostatge 1.524 488

Reciclatge paper i cartró 1.858 -492

Reciclatge vidre 924 -617

Reciclatge envasos lleugers 662 -587

Total 34.778 20.990

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi i l’EMA.

Per al càlcul de l’estalvi d’emissions degut al tractament dels envasos lleugers s’ha utilitzat la distribució d’aquest tipus de residu al municipi de Sant Boi de Llobregat, proporcionada per l’Entitat del Medi Ambient, ja que els factors d’emissió varien en funció del tipus de residu (per als elements marcats amb una * es desconeix el factor d’emissió).

Taula 2.18. Emissions associades al reciclatge dels envasos lleugers (2005)

Tipus d’envàs lleuger Recollida (t) Emissions associades

(t CO2)

Plàstics PET 143,2 -177,0

Plàstics PEAD Natural 55,1 -115,9

Plàstics PEAD Color 42,8 -90,0

Plàstics PVC 0,5 (*)

Plàstics Film (excepte bosses d’un sol ús) 35,2 -42,3

Plàstics Film bosses d’un sol ús 20,2 -24,3

Resta de Plàstics 46,9 (*)

Metalls (acer) 49,1 -30,2

Metalls (alumini) 6,2 -3,8

Cartró per a begudes 48,6 0,4

Total 545 -483,1

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l’EMA.




Taula 2.19. Emissions associades al reciclatge dels envasos lleugers (2007)

Tipus d’envàs lleuger Recollida (t) Emissions associades

(t CO2)

Plàstics PET 173,9 -215,0

Plàstics PEAD Natural 67,0 -140,8

Plàstics PEAD Color 52,0 -109,3

Plàstics PVC 0,6 (*)

Plàstics Film (excepte bosses d’un sol ús) 42,7 -51,3

Plàstics Film bosses d’un sol ús 24,5 -29,5

Resta de Plàstics 56,9 (*)

Metalls (acer) 59,6 -36,7

Metalls (alumini) 7,5 -4,6

Cartró per a begudes 59,0 0,5

Total 662,0 -586,8

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l’EMA

2.2.5. Resum d’emissions del municipi

A continuació s’explicita el global d’emissions municipals pel 2005 i el 2007, i l’evolució que hi ha hagut en aquest període. Com es pot veure en la taula 2.20, en aquests 2 anys les emissions s’han reduït molt lleugerament (un 0,1%).

Emissions de l’any 2005

Taula 2.20. Emissions per sectors i font energètica (2005)


Sector Electricitat Gas Natural GLP Combustibles

líquids Total

Primari 87 nd nd 3.272 3.359

Industrial 43.761 nd nd 11.675 55.436

Serveis 64.079 nd nd 2.384 66.463

Transports 0 nd nd 119.114,9 119.115

Domèstic 45.646 nd nd 3.293 48.939

Font: Elaboració pròpia




Taula 2.21. Emissions del sector de l’aigua (2005)

Emissions GEH (t CO2-eq) Sector

Depuració Bombament Potabilització Total

Aigua 1.379 - 1.252 2.631


Taula 2.22. Emissions del sector dels residus (2005)


Transport Tractament Total

Residus 369 21.822 22.192


Emissions de l’any 2007

Taula 2.23. Emissions per sectors i font energètica (2007) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector Electricitat Gas Natural GLP Combustibles líquids Total

Primari 74 nd nd 3.173 3.247

Industrial 40.690 nd nd 5.277 45.967

Serveis 73.459 nd nd 1.974 75.433

Transports 0 nd nd 119.687 119.687

Domèstic 46.457 nd nd 2.963 49.419


Taula 2.24. Emissions del sector de l’aigua (2007) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector Depuració Bombament Potabilització Total

Aigua 1.356 - 1.230 2.586


Taula 2.25. Emissions del sector dels residus (2007) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector Transport Tractament Total

Residus 476 20.990 21.466





Evolució de les emissions 2005-2007

Taula 2.26. Emissions per sectors i font energètica (2007) Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector 2005 2007 Variació

Primari 3.359 3.247 - 3%

Industrial 55.436 45.967 - 17%

Serveis 66.463 75.433 + 13%

Transports/mobilitat 119.115 119.687 0%

Domèstic 48.939 49.419 + 1%

Cicle de l'aigua 2.631 2.586 - 2%

Residus 22.192 21.466 - 3%

Total 318.134 317.805 - 0,1%


Pel que fa a l’avaluació de les emissions per càpita, com s’ha esmentat anteriorment, la població de Sant Boi de Llobregat s’ha mantingut força constant i, ja que les emissions globals del municipi també s’han mantingut constants, les emissions per càpita al municipi no han patit variacions, mantenint-se en 3,9 tCO2eq/habitant.

2.3. Generació local d’energia

La generació d’energia a Sant Boi de Llobregat es concentra en dues petites centrals de cogeneració i algunes plantes d’energia solar fotovoltaica.

2.3.1. Cogeneració

Existeixen dos emplaçaments amb sistemes de cogeneració amb motor alternatiu de gas natural:

• L’escola de la Fundació Llor, amb una potència de 90 kW.

• La indústria Reyde, S.A., amb una potència de 1.942 kW.

Les dues entraren en funcionament l’any 1999 i la seva producció per als anys 2005 i 2007 no està disponible ja que es troba en secret estadístic per haver-hi menys de 3 instal·lacions d’aquest tipus al municipi.




2.3.2. Solar fotovoltaica

La producció de l’any 2005 es troba en secret estadístic per haver-hi menys de 3 instal·lacions d’aquest tipus al municipi.

L’any 2007 existien a Sant Boi de Llobregat 3 instal·lacions d’energia solar fotovoltaica amb una potència total instal·lada de 15 kW i una producció bruta de 21 MWh.

2.3.3. Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables

Aquest indicador (expressat en percentatge) relaciona la producció local d’energia amb l’energia total consumida al municipi.

A Sant Boi de Llobregat l’única font d’energia renovable amb dades de producció conegudes és la solar fotovoltaica que, com s’ha dit, per a l’any 2005 no està disponible i per a l’any 2007 va produir 21 MWh.

D’altra banda, l’energia total consumida al municipi per a l’any 2007 s’explicita a la taula 2.27.

Taula 2.27. Consum energètic per sectors (2007)

Sector Consum d'energia

(kWh)

Primari 12.517.308

Industrial 105.157.594

Serveis 160.414.433

Transports/mobilitat 481.655.255

Domèstic 108.128.447

Aigua 5.375.809

Residus 1.900.334

Total 875.149.180


El grau d’autoabastament energètic del municipi per a l’any 2007 és del 0,0024%. És a dir, pràcticament un grau d’abastament nul i per tant no s’ha tingut en compte a l’hora de calcular-ne l’estalvi d’emissions. Tanmateix, en l’apartat del Pla d’acció sí que es proposaran una sèrie de mesures que augmentaran significativament el potencial de producció energètica del municipi i que, per tant, sí que es podran calcular com estalvis en les emissions de GEH. Aquestes mesures seran la producció d’energia solar fotovoltaica i la utilització de biomassa per a la caldera de la Torre de la Vila.

Per últim, també s’ha de tenir en compte que no hi ha cap registre de la producció d’energies renovables per part de particulars, és a dir, de les derivades de l’aplicació del Codi Tècnic o de la voluntat de cada propietari.




2.4. Consum energètic i emissions de l’Ajuntament Als següents apartats s’expliciten les emissions de GEH (expressades en tones equivalents de CO2) obtingudes a partir del consum energètic i dels corresponents factors d’emissió continguts a la metodologia de redacció dels Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible, tant per als anys 2005 com 2007. En el consum energètic i emissions de l’Ajuntament s’han considerat els àmbits estrictament energètics i de capacitat d’actuació directa per part de l’ajuntament, és a dir:

• Enllumenat públic. • Semàfors. • Equipaments municipals. • Flota de vehicles. • Transport públic.

2.4.1. Electricitat


Emissions (t) Sector Consum

(kWh) CO2 CH4 N2O CO2eq

Enllumenat públic 6.313.444 3.037 3.037

Semàfors 569.869 274 274

Equipaments municipals 3.521.407 1.694 1.694

Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats 0 0 0

Transport públic 0 0 0

Total 10.404.720 5.005 5.005

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament





Emissions (t) Sector Consum

(kWh) CO2 CH4 N2O CO2eq

Enllumenat públic 5.944.593 2.859 2.859

Semàfors 427.142 205 205

Equipaments municipals 3.225.973 1.552 1.552

Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats

0 0 0

Transport públic 0 0 0

Total 9.597.708 4.616 4.616


2.4.2. Gas natural

Taula 2.30. Emissions associades al consum de gas natural (2005)

Consum Emissions (t) Sector

m3 tep kWh CO2 CH4 N2O CO2eq

Enllumenat públic 0 0 0 0 0 0 0

Semàfors 0 0 0 0 0 0 0

Equipaments municipals 347.324 285 3.312.290 612 0,03 0,01 616


0 0 0 0 0 0 0

Transport públic 0 0 0 0 0 0 0

Total 347.324 285 3.312.290 612 0 0 616


Taula 2.31. Emissions associades al consum de gas natural (2007)

Consum Emissions (t) Sector

m3 tep kWh CO2 CH4 N2O CO2eq

Enllumenat públic 0 0 0 0 0 0 0

Semàfors 0 0 0 0 0 0 0

Equipaments municipals 365.388 300 3.484.559 644 0,03 0,01 648


0 0 0 0 0 0 0

Transport públic 0 0 0 0 0 0 0

Total 365.388 300 3.484.559 644 0 0 648





2.4.3. Combustibles líquids

Les emissions associades als combustibles líquids (gasoil en el cas de l’Ajuntament) s’han obtingut a partir de les dades de consum de la flota de vehicles municipal i del transport públic urbà, ja que ni l’enllumenat públic ni els semàfors ni els equipaments municipals en consumeixen.

Val a dir, però, que l’Ajuntament només disposa de les dades de consum de la flota de vehicles dels serveis externalitzats (manteniment de l’enllumenat i dels parcs i neteja viària) i no ha pogut aconseguir les dades del consum de la flota de vehicles interna.

Respecte el consum del transport públic municipal, aquest consta de 2 línies d’autobús urbanes l’any 2005 i de 3 l’any 2007.

Taula 2.32. Consum de la flota de vehicles pròpia i externalitzada (2005)

Flota vehicles Consum (l gasoil)

Pròpia No disponible

Manteniment enllumenat 9.595

Manteniment parcs 7.230

Neteja viària 85.040

Total 101.865


Taula 2.33. Consum de la flota de vehicles pròpia i externalitzada (2007)

Flota vehicles Consum (l gasoil)

Pròpia No disponible

Manteniment enllumenat 9.595

Manteniment parcs 6.343

Neteja 83.953

Total 99.890





Taula 2.34. Consum de les línies d’autobús urbanes (2005)

Línies kilòmetres anuals Consum vehicle (l/100km) Consum anual (l)

SB1 294.625 50 147.312

SB2 57.040 30 17.112

SB3 - - -

Total 351.665 - 164.424

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EMT

Taula 2.35. Consum de les línies d’autobús urbanes (2007)

Línies Kilòmetres anuals Consum vehicle (l/100km) Consum anual (l)

SB1 311.601 50 155.801

SB2 49.968 30 14.990

SB3 42.488 30 12.746

Total 404.057 - 183.537


A partir dels consums explicitats a les taules anteriors es calculen les emissions associades als combustibles líquids (gasoil, en aquest cas) per als anys 2005 i 2007:


Emissions (t) Sector Consum (l

gasoil) CO2 CH4 N2O CO2eq

Enllumenat públic 0 0 0 0 0

Semàfors 0 0 0 0 0

Equipaments municipals 0 0 0 0 0

Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats 101.865 269 0,01 0,01 273

Transport públic 164.424 434 0,02 0,02 441

Total 266.289 703 0,04 0,04 715

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EMT i l’Ajuntament





Emissions (t) Sector Consum (l

gasoil) CO2 CH4 N2O CO2eq

Enllumenat públic 0 0 0 0 0

Semàfors 0 0 0 0 0

Equipaments municipals 0 0 0 0 0

Flota de vehicles municipals i serveis externalitzats 99.890 264 0,01 0,01 268

Transport públic 183.537 484 0,03 0,03 492

Total 283.428 748 0,04 0,04 761

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EMT i l’Ajuntament

2.4.4. Resum d’emissions de l’Ajuntament

Els valors obtinguts a les taules anteriors s’han agrupat per àmbits i font energètica a les taules següents. Com es pot observar el consum de l’Ajuntament ha disminuït gairebé un 5% en els dos anys analitzats.

Taula 2.38. Emissions per sectors de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (2005)


Electricitat Gas Natural Combustibles líquids Total

Enllumenat públic 3.037 0 0 3.037

Semàfors 274 0 0 274

Equipaments municipals 1.694 616 0 2.310


0 0 273 273

Transport públic 0 0 441 441

Total 5.005 616 715 6.335





Taula 2.39. Emissions per sectors de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (2007)


Electricitat Gas Natural Combustibles líquids Total

Enllumenat públic 2.859 0 0 2.859

Semàfors 205 0 0 205

Equipaments municipals 1.552 648 0 2.199


0 0 268 268

Transport públic 0 0 492 492

Total 4.616 648 761 6.025


Taula 2.40. Variació de les emissions de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat


2005 2007 Variació

Enllumenat públic 3.037 2.859 - 5,8%

Semàfors 274 205 - 25,0%

Equipaments municipals 2.310 2.199 - 4,8%

Flota de vehicles 273 268 - 1,9%

Transport públic 441 492 + 11,6%

Total 6.335 6.025 - 4,9%





3. DIAGNOSI

L’objectiu del present capítol, realitzat a partir de les dades obtingudes en el inventari d’emissions, és posar de manifest els principals sectors i activitats emissores, així com fixar els punts forts i febles de la petjada climàtica de Sant Boi de Llobregat. Aquesta no vol ser una diagnosi massa extensa, ni vol repetir el contingut del document IV del PAES (document de síntesi), sinó que ambdós s’han de veure com dos documents complementaris. La present diagnosi, volgudament concisa i intencionada com es demana a la metodologia dels PAES facilitada per la Diputació, es construeix amb la voluntat de ser eficient i útil per ajudar a enfocar l’estratègia de manera correcta, i a dissenyar el pla d’acció de manera eficient i prioritzada. Un Pla d’acció que pugui incidir en aquells punts que suposin una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle més significatives i amb un cost/benefici adequat per a la societat de Sant Boi de Llobregat.

3.1. Emissions del municipi

3.1.1. Balanç global al municipi

Els sectors que composen el consum energètic del municipi són els sectors econòmics clàssics –primari (agricultura), secundari (indústria) i terciari (serveis)-, el domèstic, el transport, el cicle de l’aigua i els residus. Cal recordar que el sector serveis també inclou l’Ajuntament.

Les emissions al municipi han disminuït en el període 2005-2007 un 0,1%. Pel que fa a la contribució de cada sectors a les emissions totals, el més important és amb diferència el transport, ja que arriba al 37% i el 38% del total els anys 2005 i 2007 respectivament. El segueixen el sector serveis, domèstic i la indústria. A més distancia, trobem el cicle de l’aigua i dels residus i el sector primari de l’economia. La majoria de sectors no han experimentat variacions importants al període 2005-2007, excepte el sector serveis (una pujada del 13%) i la indústria (una baixada del 17%). Segurament aquestes dues magnituds es poden explicar en part per la terciarització de l’economia de Sant Boi de Llobregat, fenomen que es dóna en moltes de les ciutats mitjanes de Catalunya. Aquestes variacions es poden observar en la figura 3.1.




Figura 3.1. Contribució i evolució dels sectors a les emissions del municipi

Font: Elaboració pròpia. Es percentatges de la barra de cada any representen el pes relatiu de cada sector en les emissions anuals, mentre que els percentatges situats a la dreta de la figura representen les variacions intrasectiorials de cada sector, així p.ex: del 2007 al 2005 el sector serveis ha augmentat un 13%, cosa que ha produït que amb les variacions que també s’han donat en cada un dels sectors, al 2007 el sector serveis contribueixi en un 24% de les emissions total, mentre que en el 2005 ho feia amb un 21%.

3.1.2. Les emissions de GEH del sistema de mobilitat del municipi

Com s’ha esmentat anteriorment, el sector del transport i la mobilitat és el principal emissor de GEH de Sant Boi de Llobregat amb diferència, i el seu pes en la contribució total fins i tot augmenta del 2005 al 2007.

La figura 3.2 mostra en detall les emissions d’aquest sector, i indica també quin és el percentatge de contribució del transport públic a les emissions totals de la mobilitat. Com es pot observar, tot i que les emissions del transport públic han augmentat un 12% per la posada en funcionament de la nova línea SB3 del 2005 al 2007, el seu pes en les emissions del sector transports és molt poc significativa.

Tot i que la metodologia del PAES considera que el sector global de la mobilitat municipal no és un àmbit directe de l’Ajuntament, sí que la gestió de la mobilitat local és competència de l’Ajuntament, i atès que és el principal emissor de GEH municipal, calen mesures decidies per revertir aquesta situació.




Figura 3.2. Emissions del sector mobilitat de Sant Boi de Llobregat i contribució del transport públic.


3.1.3. Comparativa de les emissions per càpita de Sant Boi i Catalunya

Les emissions totals del municipi han estat comparades amb les del conjunt de Catalunya (obtingudes del Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic) i s’han relativitzat al nombre d’habitants de cadascun dels àmbits.

Taula 3.1. Emissions per càpita a Sant Boi i comparació amb Catalunya

Àmbit Emissions totals 2005 (t CO2-eq)

Habitants Emissions per

càpita 2005 (t CO2-eq/hab)

Sant Boi 318.134 81.181 3,92

Catalunya 59.251.920 6.995.206 8,47


Les emissions per habitant a Sant Boi de Llobregat són sensiblement inferiors a les del global de Catalunya. Això és degut a que al municipi no hi ha cap gran emissor de GEH (generació d’energia, cimentera, siderúrgia, etc.), però també que no s’han calculat, degut a l’absència de dades, les emissions produïdes pel consum de gas natural i GLP.

En definitiva, tot i que les emissions per càpita siguin més baixes que a la resta de Catalunya, això no eximeix als habitants de Sant Boi de Llobregat a disminuir en la seva part alíquota les emissions de GEH. Aquesta reducció es veurà fortament incentivada amb el present PAES del municipi.




3.2. Emissions de l’Ajuntament

Les emissions de l’Ajuntament van significar un 2% de les emissions totals de GEH del municipi de Sant Boi de Llobregat l’any 2005 i un 1,9% l’any 2007.

Segons la metodologia dels PAES, els àmbits que signifiquen l’aportació en emissions de GEH de dependència directa de l’Ajuntament, són:

• Enllumenat públic.

• Semàfors.

• Equipaments municipals.

• Flota de vehicles.

• Transport públic urbà.

D’aquests àmbits, el que va contribuir en major mesura a les emissions de GEH l’any 2005 va ser l’enllumenat públic, amb un 48% de les emissions, seguit dels equipaments municipals amb un 36% del total. La quota de la resta d’àmbits (semàfors, flota de vehicles i transport públic) és força més reduïda, amb valors entorn al 5%, tal i com es pot observar en la figura 3.3. L’any 2007 el consum energètic manté proporcions similars, essent els sectors de l’enllumenat públic i els equipaments municipals els més consumidors dels àmbits competència directa de l’Ajuntament.

Figura 3.3. Contribució i evolució dels sectors a les emissions de l’Ajuntament

Font: Elaboració pròpia. En la figura es poden veure els percentatges de variació (números localitzats a la dreta de la figura) que s’han donat en el període dins de cada sector. És a dir, p.ex: Els semàfors han reduït un 25% les seves emissions i això ha fet que en la cistella global d’emissions de l’àmbit de l’ajuntament, el seu pes es reduís del 4% al 2005 a un 3% al 2007.




La reducció intraàmbit més important correspon als semàfors (un 25%) degut a que, dels 1.940 semàfors de la ciutat, 385 (un 20%) van canviar les bombetes tradicionals d’incandescència per d’altres de tecnologia LED, molt més eficient energèticament.

L’enllumenat públic ha reduït també sensiblement el seu consum degut a que, de les 9.800 làmpades de la ciutat, 285 (un 3%) van reduir la seva potència de 150 a 70 W, ja que en aquests punts la intensitat lumínica necessària ho permetia.

La reducció obtinguda en els equipaments ha estat del 5%. Però a part d’analitzar les emissions degudes al conjunt del seu consum, s’han analitzat en detall 10 dels equipaments més representatius del municipi. En aquests equipaments s’han dut a terme Visites d’avaluació energètica (VAE) segons la metodologia pròpia de la Diputació de Barcelona. Aquestes visites han permès conèixer millor la gestió energètica dels equipaments municipals, així com dissenyar posteriorment mesures adhoc per reduir-ne les emissions. El criteri de selecció dels equipaments, de mutu acord amb els tècnics municipals, ha estat el d’agafar equipaments significatius, d’àmbits variats i amb un consum més elevat.

A la taula 3.2 es mostren els consums per aquests deu equipaments en els anys 2005 i 2007 i la variació que han experimentat en aquests anys. Molts d’ells augmenten el seu consum, de manera que la causa del descens d’un 5% experimentat en el còmput global cal buscar-la en una disminució del consum dels equipaments més petits del municipi. Val a dir també que molts d’ells presenten particularitats explicitades a les notes al peu.




Taula 3.2. Evolució del consum dels 10 equipaments més representatius del municipi

Consum (kWh) Equipament

2005 2007

Variació 2005-2007

Poliesportiu La Parellada 476.011 470.978 - 1%4

Casal de Barri Can Massallera 369.600 411.190 11%5

Casa de la Vila 450.704 473.383 5%

CEIP Fernández Lara 79.361 86.805 9%

Serconsa 244.205 278.140 14%6

Casal de Barri L’Olivera 312.669 269.052 -14%

Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer 358.377 583.559 63%7

Comissaria de la Policia Municipal N.D. 198.415 N.D.

Casal de Barri Camps Blancs 167.448 162.136 -3%

CEIP Marianao 106.170 124.270 17%8


D’altra banda, en la taula 3.3 s’ha comparat el consum d’aquests equipaments amb uns valors mitjans per a cada tipus d’equipament establert per la Diputació de Barcelona a partir d’auditories energètiques realitzades entre l’any 1995 i 2005. La conclusió és que existeix una gran variabilitat en la comparació del seu consum amb els valors mitjans establerts. D’aquesta comparació en resulta un valor de referència, sense establir, però, que el consum de referència resultant de les auditories de la Diputació sigui el valor objectiu. És a dir, es tracta de valors orientatius. Alguns dels equipaments de Sant Boi de Llobregat presenten particularitats respecte als equipaments tipus de referència que es detallen a les notes al peu.

4

5A l'any 2006 es va instal·lar calefacció elèctrica a la sala de la 3era edat i més aparells de climatització en altres dependencies. 6 S’ha augmentat la superfície dedicada a oficines i vestidors. 7 La biblioteca va ser inaugurada a mitjans de 2005. 8 S’ha ampliat amb una aula de P-3, amb calefacció elèctrica.




Taula 3.3. Comparació del consum dels 10 equipaments més representatius del municipi amb els valor mitjans proporcionats per la Diputació de Barcelona

Equipament Tipus d’equipament

Consum mitjà (kWh/m2)

Consum 2007

(kW/m2) Diferència

Poliesportiu La Parellada Centre esportiu 227 102 -55%

Casal de Barri Can Massallera Local social 104 56 -46%

Casa de la Vila Administració 133 201 51%9

CEIP Fernández Lara Centre educatiu 91 19 -79%

Serconsa Administració 133 45 -66%10

Casal de Barri L’Olivera Local social 104 117 12%

Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer Biblioteca 97 147 51%

Comissaria de la Policia Municipal Administració 133 169 27%11

Casal de Barri Camps Blancs Local social 104 163 56%

CEIP Marianao Centre educatiu 91 27 -70%


La flota de vehicles ha mantingut pràcticament constant les seves emissions, ja que el nombre de vehicles i el tipus de combustible dels serveis externalitzats (manteniment de l’enllumenat, parcs, i neteja viària) s’ha mantingut estable. En l’anàlisi de les emissions degudes a la flota de vehicles de l’ajuntament només s’ha pogut analitzar el consum i les emissions dels serveis externalitzats, perquè l’Ajuntament no coneix el consum dels vehicles interns. Aquest fet suposa una disfunció en el càlcul de les emissions del municipi, i es tindrà en compte a l’hora de realitzar les propostes del Pla d’Acció..

Finalment, respecte el transport públic, com ja s’ha esmentat, la causa de l’augment d’un 12% en les seves emissions cal cercar-lo en què l’any 2006 es va posar en marxa una nova línia d’autobús, la SB3, que complementava el servei ofert per les línies SB1 i SB2. Així mateix, tot i que la metodologia del PAES segrega el transport públic de la resta de la mobilitat, la diagnosi i les propostes de mesura es plantegen conjuntament, perquè ambdós són parts d’un mateix àmbit que s’ha d’analitzar i on s’ha d’actuar de manera integrada.

En conclusió, les emissions de GEH de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat han experimentat un descens global del 4,9%, fet que cal atribuir principalment a les reduccions als àmbits de l’enllumenat públic, equipaments i semàfors, que han aconseguit compensar la pujada del transport públic.

9 L’horari de la Casa de la Vila és de matí i tarda i també compta amb un policia les 24 h del dia. 10 Hi ha una presencia elevada d’espais de magatzem o pàrking. 11 L’horari de funcionament de la comissaria és de 24 hores al dia. Per tant, no es tracta d’un edifici administratiu en sentit estricte.




3.3. Potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions municipals

Com ja s’ha esementat (vegeu 2.3), la generació local d’energia no és gens significativa, de manera que s’ha de dedicar una atenció especial al potencial que encara té Sant Boi de Llobregat per autoabastir-se d’energia.

A partir de les visites d’avaluació energètica realitzades a 10 equipaments municipals, s’ha analitzat quines són les possibilitats d’implementació d’energies renovables en aquestes instal·lacions. Bàsicament, i degut a les característiques tant dels edificis com del municipi, es proposa la instal·lació de plafons solars fotovoltaics en la meitat d’ells. A la taula 3.4 es descriu l’actuació proposada, la inversió econòmica que suposaria i la producció anual estimada. En total, el potencial de producció als 10 equipaments analitzats és de 468.100 kWh/any.

A la figura 3.4 es mostren imatges de les cobertes d’alguns dels edificis visitats. Un d’ells, concretament la coberta de la comissaria de la Policia Local, ja disposa d’instal·lació d’energia solar tèrmica (ACS). El CEIP Fernández Lara acull la coberta amb el potencial d’aprofitament més elevat, degut a les seves notables dimensions.

Figura 3.4. Coberta de la comissaria de la Policia Local


Figura 3.5. Coberta del CEIP Fernández Lara


Taula 3.4. Anàlisi del potencial d’implantació d’energies renovables als equipaments municipals analitzats

Equipament Tipus d’energia renovable

Descripció Inversió (€) Producció

anual estimada (kWh)

Producció anual

estimada (€)

Serconsa --- Presenta un coberta de fibrociment d’uns 5.750 m

2, tanmateix aquesta és inclinada en direcció

E, no és transitable i l’estructura metàl·lica que la sustenta no permet la instal·lació de plafons fotovoltaics o tèrmics.

Policia municipal

Fotovoltaica (ja disposa

d’instal·lació de solar tèrmica)

Es pot realitzar una instal·lació solar fotovoltaica a la coberta (plana i transitable) de la comissaria de la policia local. La coberta no té ombres incidents i l’orientació pot esser òptima. La coberta té una superfície de total de 773 m

2, dels quals aproximadament 200 m

2 poden

esser dotats amb panells fotovoltaics. 197.000 50.333 14.597

Casal de barri Camps Blancs

---

Malgrat tenir una coberta plana i transitable d’aproximadament 720 m2, es desaconsella la

instal·lació de plaques solars fotovoltaiques pels actes vandàlics registrats fins al moment (robatoris, danys a l’equipament, impactes de pedres a la maquinària de climatització ubicada a la coberta, etc.). No té ACS.

CEIP Fernandez Lara

Fotovoltaica Disposa d’una coberta plana i transitable d’aproximadament 2.430 m

2, els quals podrien esser

aprofitats en la seva pràctica totalitat (1.700 m2) per a la instal·lació de panells fotovoltaics. Hi

ha algun episodi de vandalisme però no és habitual. 669.800 171.133 49.629

CEIP Marianao Fotovoltaica Disposa de diverses tipologies de coberta. Disposa d’una 2.000 m

2 de coberta plana,

transitables, lliures d’ombres i orientació òptima. S’estima que s’hi podria realitzar una instal·lació fotovoltaica de 1.500 m

2. No presenta demanda d’ACS.

591.000 151.000 43.790

Poliesportiu La Parellada

--- Malgrat disposar de 2.900 m

2 de coberta plana, aquesta no és transitable i està disposada

sobre l’estructura d’acer de l’equipament, fet pel que no es recomana la instal·lació de plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques.

Casa de la Vila --- Ja disposa d’instal·lació solar fotovoltaica i no presenta demanda d’ACS, pel que no es recomana cap nova instal·lació.

Casal de barri Can Massallera

--- És un edifici catalogat, amb una arquitectura singular i diverses cobertes inclinades en vàries direccions. No es considera adient la instal·lació de panells tèrmics o fotovoltaics en coberta.

Casal de barri L’Olivera

Fotovoltaica

Del total de la coberta existent, la qual és plana i transitable, resten uns 550 m2 lliures

d’ombres i obstacles. Així es podria realitzar una instal·lació fotovoltaica de 350 m2 amb un

orientació òptima. Una de les cobertes ja està ocupada per una instal·lació solar tèrmica destinada a un equipament annex.

137.900 35.233 10.218

Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Fotovoltaica Bona part de la coberta és verda, amb tot disposa d’una coberta plana, transitable i lliure d’ombres i obstacles d’uns 600 m

2, perfectament apte per a la instal·lació de panells

fotovoltaics. L’equipament no presenta una demanda significativa d’ACS. 236.400 60.400 17.516

Total 2.204.566 468.099 135.750 Font: Elaboració pròpia



Barcelona, octubre de 2009

3.4. Gestió energètica de l’Ajuntament

L'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat duu a terme una gestió energètica centralitzada mitjançant els serveis municipals, amb l’objectiu de minimitzar la dispersió de les responsabilitats. A més, per tal de disposar de dades actualitzades, aquest servei utilitza una aplicació específica de comptabilitat energètica.

Tanmateix, no es disposa de la figura de gestor energètic i no és habitual la formació energètica dels gestors d’instal·lacions municipals.

3.5. Conclusions Les principals conclusions detectades a la diagnosi són:

• Emissions associades al municipi: s’han mantingut pràcticament constants en el període 2005-2007, amb un descens global de tan sols el 0,1%. El principal sector emissor del municipi és el del transport/mobilitat urbana, amb valors propers al 40% del total. En segon lloc hi trobem els serveis, que el 2007 representaven un 24% de les emissions, i en tercer lloc el domèstic, amb un 16%.

• Potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions municipals: El grau d’autoabastament energètic al municipi és molt baix. En aquest sentit, en consonància amb les línees estratègiques de la mateixa Diputació, es proposarà la instal·lació de panells solars fotovoltaics en alguns dels equipaments municipals del municipi, ja que s’ha conclòs que hi ha un potencial d’instal·lació de 4.350 m2 de panells que podrien produir 468.100 kWh/anuals, és a dir, multiplicaria per més de 200 la producció energètica del municipi l’any 2007. Els equipaments susceptibles d’instal·lar energia solar fotovoltaica són:

o Les instal·lacions de la policia municipal.

o Els CEIPs Fernández Lara i Marianao.

o La biblioteca Jordi Rubió i Balaguer.

o El casal de barri l’Olivera.

• Emissions associades a l’Ajuntament: L’evolució d’aquestes emissions, han experimentat un descens global del 4,9%, reflexa les iniciatives que ja ha realitzat l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat en els darrers anys per disminuir la seva petjada energètica. En aquest sentit, abans de la signatura del pacte dels alcaldes/esses, l’Ajuntament ja havia endegat mesures de reducció de consum energètic en els àmbits de l’enllumenat públic, equipaments i semàfors, que han aconseguit compensar la pujada del transport públic. Tot i aquest descens, no hem d’oblidar que l’Ajuntament està inclòs en les emissions globals del municipi, i que per tant, ell ha de continuar fent l’esforç de reducció d’emissions per contribuir a l’emissió global al municipi i com a fet exemplaritzador i de lideratge davant tota




la ciutadania de Sant Boi. Aquest esforç es materialitzarà amb les mesures del present Pla d’Acció, com la creació d’un gestor energètic, la millora en els equipaments, etc.




4. ESTRATÈGIA

4.1. Objectius estratègics de reducció

L’Objectiu global del PAES de Sant Boi Llobregat és reduir l’any 2020 en més d’un 20% (respecte el 2005) les emissions dels àmbits de compromís del PAES:

• Serveis.

• Transport.

• Domèstic.

• Cicle de l’aigua.

• Residus.

S’ha de tenir en compte que dins dels serveis i el transport s’inclouen els àmbits directes de l’Ajuntament:

• Enllumenat.

• Semàfors.

• Equipaments.

• Flota de vehicles.

• Transport públic.

Per tant, a l’hora de definir objectius estratègics de reducció es treballarà a dos nivells:

• D’una banda s’establirà l’objectiu per a tot el municipi de reducció en els àmbits PAES d’un 20%.

• D’altra banda, s’implantarà un objectiu específic de reducció dels àmbits directes de l’ajuntament, aquest objectiu de reducció serà de més del 20%, ja que és l’administració responsable del govern municipal i signant del pacte, i per tant, ha de realitzar un esforç més gran i exemplificador.

Les taules 4.1 i 4.2 concreten els valors objectiu respecte les emissions de 2005 i 2007 per als àmbits municipal-PAES i Ajuntament.




Taula 4.1. Emissions de GEH dels àmbits PAES del municipi.


2005 2007 Variació 2005-2007

Objectiu 2020

Variació 2005-2020

Serveis 66.463 75.433 + 13%

Transports/mobilitat 119.115 119.687 0%

Domèstic 48.939 49.419 + 1%

Cicle de l'aigua 2.631 2.586 - 2%

Residus 22.192 21.466 - 3%

Total 259.339 268.591 +3,5% 207.471 -20%


Tot i que les emissions totals (incloent els sectors primaris i industrials) entre el 2005 i 2007 han disminuït un 0,1% (veure punt 3.1.1.), les emissions àmbit PAES han augmentat un 3,5%, així que l’esforç del municipi ha de ser molt important.

Taula 4.2. Emissions de GEH dels àmbits directes de l’Ajuntament.


2005 2007 Variació 2005-2007

Objectiu 2020

Variació 2005-2020

Enllumenat públic 3.037 2.859 - 5,8%

Semàfors 274 205 - 25,0%

Equipaments municipals 2.310 2.199 - 4,8%

Flota de vehicles 273 268 - 1,9%

Transport públic 441 492 + 11,6%

Total 6.335 6.025 - 4,9% 5.068 -20%


Pel que fa a les emissions directes de l’Ajuntament, l’objectiu mínim demanat també és el del 20%. Objectiu que ha de complir de manera folgada, per tal de posicionar-se com a capdavanters en el municipi en la reducció d’emissions, i així explicitar el compromís en la lluita contra el canvi climàtic.




0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019

- 20%

- 50%

4.2. Projecció d’escenaris d’emissions de GEH dels àmbits d’actuació

Per plasmar de manera gràfica els objectius estratègics descrits anteriorment, es presenten una sèrie d’escenaris amb les projeccions tendencials i les fites a assolir. Concretament els gràfics mostren l’evolució de les emissions de GEH des de l’any base (2005) fins l’any 2020 en dos escenaris:

• Escenari tendencial (alternativa zero): tendència que seguirien les emissions de GEH de continuar amb les accions actuals, sense canvis significatius en la política de l’administració.

• Escenari Pacte d’Alcaldes/esses: tendència que han de seguir les emissions de GEH per assolir l’objectiu de reducció del 20% l’any 2020 respecte l’any 2005.

4.2.1. Evolució del municipi

Les emissions en el global del municipi van disminuir en el període 2005-2007 un 0,1%, però en canvi les emissions del municipi dels àmbits PAES (global menys indústria i primari) van augmentar un 3,5%. Si s’analitza el tendencial d’aquesta previsió en resulta un xifra extrapolada a l’any 2020 de 420.000 tCO2eq, un 30% superior a la xifra del 2005 i un 50% més de l’objectiu del PAES per el 2020. Tant la previsió tendencial com el consum actual del 2007 es troben allunyats de l’objectiu de reducció per a l’any 2020 fixat pel Pacte d’Alcaldes/esses.

Figura 4.1. Evolució de les emissions de GEH de l’àmbit del municipi pels àmbits PAES en l’escenari tendencial i en l’escenari del Pacte d’Alcaldes/esses





4.2.2. Evolució de l’Ajuntament

A nivell de l’Ajuntament, les xifres són força diferents. Durant el període 2005-2007, les emissions en aquest àmbit van disminuir un 4,9%. De continuar amb aquesta tendència les emissions a l’any 2020 s’haurien reduït un 37% respecte les de l’any 2005, valor molt per sobre de l’escenari proposat al Pacte d’Alcaldes/esses.

Figura 4.2. Evolució de les emissions de GEH de l’àmbit de l’Ajuntament en l’escenari tendencial i en l’escenari del Pacte d’Alcaldes/esses


4.3. Selecció dels àmbits prioritaris d’actuació La metodologia emprada per a determinar els àmbits prioritaris d’actuació s’ha basat en:

• La importància relativa en la cistella global d’emissions de GEH de l’àmbit.

• La capacitat d’actuació de l’Ajuntament sobre l’àmbit.

• El cost/benefici d’actuar sobre un determinat àmbit.

• La factibilitat d’actuació sobre l’àmbit.

Un cop determinades les prioritats per àmbits, les mesures es dissenyaran i prioritzaran en base a aquestes prioritats, i també en base a la seva capacitat d’incidència en la reducció d’emissions i en la relació cost/benefici que comporten.




En la taula 4.3 es pot veure la priorització d’àmbits que ha de servir de línees estratègiques per dissenyar el Pla d’acció. En vermell es poden veure els àmbits de prioritat alta:

• Enllumenat: és el primer responsable de les emissions de l’Ajuntament i per tant ha de ser una de les principals prioritats de l’Ajuntament. A més, hi ha un elevat marge de millora perquè de les 9.800 làmpades de la ciutat, només 285 (un 3%) van reduir la seva potència. En el mateix sentit, també hi ha un important marge de millora a mesura que es desenvolupi la tecnologia LED per enllumenat públic.

• Equipaments: és el segon responsable d’emissions de l’Ajuntament i té un elevat marge de millora, tant per les accions destinades a instal·lar renovables, com per mesures d’eficiència i estalvi.

• Transports/mobilitat: és el principal emissor de tot el municipi, i per tant és el principal repte en termes de canvi climàtic que té l’ajuntament per complir amb el PAES.

En taronja s’indiquen els àmbits de prioritat moderada:

• Semàfors: la seva contribució a les emissions de GEH és força baixa, però en canvi és un àmbit on l’Ajuntament ja ha actuat força, i on amb una prioritat moderada es pot afrontar aprofitar tot el marge de reducció que encara té, amb la substitució per semàfors amb tecnologia LED.

• Flota de vehicles: tot i no disposar de les dades de consums de la flota de vehicles interna de l’ajuntament, la prioritat d’actuació s’ha considerat moderada. A l’hora de determinar aquesta prioritat s’ha tingut en compte la incidència de la flota externalitzada, així com l’elevada capacitat d’actuació en aquest àmbit per part de l’Ajuntament.

• Serveis: s’ha inclòs en prioritat moderada perquè en el període analitzat ha crescut un 13% i ja és el segon en ordre d’importància en les emissions municipals de GEH.

• Domèstic: s’ha inclòs en la prioritat moderada perquè representa un 16% de les emissions de GEH, i a més és un àmbit clau per fer participar la ciutadania en l’objectiu compartit de reduir les emissions de GEH.

Els àmbits seleccionats amb prioritat baixa, en verd, són:

• Transport públic: no és que el PAES li doni una prioritat baixa perquè no es consideri important, sinó perquè s’entén que l’enfocament ha de ser global, de tot el sistema de mobilitat de Sant Boi de Llobregat, i per tant ja es tractarà en les mesures adreçades a la mobilitat en general.




• Cicle de l’aigua i residus: contribueixen relativament poc en les emissions globals, i a més es considera que es pot incidir en ambdós àmbits mitjançant les mesures destinades al domèstic. Tanmateix, això no exclou que hi hagi mesures destinades específicament a ambdós àmbits.

Finalment hi ha dos àmbits (industrial i primari) que segons la metodologia del PAES queden fora de l’àmbit d’actuació, a més es dóna la coincidència que són dos àmbits que han reduït les seves emissions en els darrers dos anys.. Tanmateix això no vol dir que s’hagi de renunciar a disminuir-ne les emissions.

Taula 4.3. Selecció dels àmbits d’actuació

Àmbit Capacitat d'actuació Pes relatiu Variació

2005-2007 Prioritat

d'actuació

Enllumenat Directa 47% -6% Alta

Semàfors Directa 3% -25% Moderada

Equipaments Directa 37% -5% Alta

Flota de vehicles Directa 4% -2% Moderada

Ajuntament

Transport públic Directa 8% 12% Baixa

Primari Fora de l’àmbit 1% -3% -

Industrial Fora de l’àmbit 14% -17% -

Serveis Indirecta 24% 13% Moderada

Transports Indirecta 38% 0% Alta

Domèstic Indirecta 16% -1% Moderada

Cicle de l’aigua Indirecta 1% -2% Baixa

Municipi

Residus Indirecta 7% -3% Baixa





5. PLA D’ACCIÓ

Un cop s’han inventariat les emissions, s’ha realitzat la diagnosi i s’han establert les estratègies a adoptar, el Pla d’acció és l’instrument que ha de permetre al municipi de Sant Boi de Llobregat l’assoliment de l’objectiu de reducció del 20% d’emissions de GEH l’any 2020, és a dir, complir amb l’objectiu derivat de l’adhesió del municipi al Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses.

El Pla d’Acció recull les diferents accions sobre:

• Àmbits en els quals l’Ajuntament té competència directa i per tant tindrà una major capacitat d’incidència: enllumenat, semàfors, equipaments i flota de vehicles.

• Àmbits en els quals l’Ajuntament té una capacitat d’actuació indirecta, corresponents a accions referides a la mobilitat urbana, al sector serveis, al domèstic, al cicle de l’aigua i als residus.

5.1. Estructura

El Pla facilitarà a l’ens municipal una estratègia per la mitigació dels canvi climàtic en forma de mesures i accions concretes que, en la mesura del possible, comptaran amb la corresponent valoració econòmica i valoració d’estalvi d’emissions. Aquesta valoració de l’estalvi d’emissions permetrà veure la contribució relativa de cada mesura en l’objectiu final de reducció global del municipi.

Les accions proposades tenen el seu origen en:

• El criteri expert de l’equip redactor.

• L’assesorament continuat de l’equip tècnic de l’Ajuntament.

• Les sessions de participació amb els tècnics municipals, els representants polítics i la ciutadania.

• Els documents de referència ja existents en el municipi (Pla d’eficiència energètica, estudi de base per la il·luminació de l’espai públic, Agenda 21, programa d’escoles verdes, etc.)

• Les accions a emprendre atenent al marc legislatiu vigent.

El document final del PAES s’estructura jeràrquicament en accions estratègiques i per tal d’agilitzar la lectura i la comprensió de les propostes d’actuació incloses en el Pla, aquestes accions es presenten en format fitxa amb una estructura homogènia per a totes.




La priorització de les accions es realitza en base a l’estratègia exposada en l’apartat anterior i sempre tenint molt en compte la reducció d’emissions de GEH que comporten.

Cada acció està identificada per un codi d’acció de tres xifres, que dóna informació sobre el tipus d’acció. En aquest sentit la primera de les xifres indica si es tracta d’una acció de l’àmbit de capacitat directa de l’ajuntament (codi 1) o indirecta (codi 2). La segona xifra, indica si l’àmbit és estrictament energètic (codi 1.1 i 2.1) o no estrictament energètic (codi 1.2). Per últim, el tercer codi indica la temàtica de l’acció (dependències municipals, enllumenat públic, semàfors, flota municipal de vehicles...). Això comporta que cada acció estigui codificada d’acord amb la taula 5.1.

Taula 5.1. Codificació de les mesures.

Temàtica Codi de l’acció

1.1.1.Dependències municipals 1.1.1/núm. acció

1.1.2.Enllumenat públic 1.1.2/núm. acció

1.1.3. Semàfors 1.1.3/núm. acció

1.1.4.Flota municipal de vehicles externalitzada 1.1.4/núm. acció

Estr

icta

me

nt e

ne

rgè

tic

1.1.5. Flota de vehicles interna 1.1.5/núm. acció

1.2.1.La gestió dels residus 1.2.1/núm. acció

1.2.2.El cicle de l’aigua 1.2.2/núm. acció

1.2.3.Transport públic municipal 1.2.3/núm. acció

1.2.4.El planejament i construcció 1.2.4/núm. acció

Àm

bit

dir

ecte

No

estr

icta

men

t e

ne

rgètic

1.2.5.L’adquisió de béns i serveis 1.2.5/núm. acció

2.1.1.Domèstic 2.1.1/núm. acció

2.1.2. Serveis, terciari i altres activitats econòmiques 2.1.2/núm. acció

2.1.3.Mobilitat urbana 2.1.3/núm. acció

Àm

bit

ind

irec

te

2.1.4. Participació ciutadana 2.1.4/núm. acció

Font: Diputació de Barcelona

Les fitxes de les mesures també classifiquen les accions en funció de la seva tipologia (vegeu taula 5.2).




Taula 5.2. Codis associats a cada tipus d’acció

Tipologia Codi

Gestió de consums propis i de gestió de serveis CP

Planificació, Desenvolupament i Regulació PDR

Assessorament, Motivació i l’Ajuntament com a model AM

Generació i subministrament amb Energies Renovables ER

Font: Diputació de Barcelona

Finalment, les fitxes de les mesures també inclouran:

• Descripció.

• Cost aproximat i finançament (quan sigui possible).

• Responsables o àrees municipals implicades.

• Indicadors associats (en el cas que aquests indicadors es corresponguin amb indicadors de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, l’indicador s’indicarà amb un codi X núm.).

• Estimació de la reducció d’emissions de GEH (quan sigui possible).

5.2. Àrees de l'ajuntament involucrades en l’execució del Pla d’Acció

5.2.1. Organigrama municipal

Per a cada acció del Pla d’Acció, entre altres aspectes, es determina quina àrea de l’Ajuntament és la responsable d’executar-la. Així, abans d’entrar a descriure les accions, cal conèixer l’organigrama municipal (vegeu figura 5.1)




Figura 5.1. Organigrama municipal

Font: web de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat




5.2.2. Regidories amb competència en els àmbits d’actuació del PAES

El consum energètic i les emissions de GEH són fenòmens molt transversals que afecten a tota l’organització municipal i a tots els àmbits de la vida municipal, motiu pel qual la tasca de coordinació transversal, mitjançant comissions, plens, etc. serà fonamental per la implantació eficient del Pla d’Acció. Tanmateix, sí que es poden individualitzar les àrees de govern amb més competències en els diferents àmbits del PAES:

• Àrea de territori i ciutadania. Principalment en les regidories de:

o Medi ambient i entorn natural

o Espai públic i qualitat urbana

o Habitatge

• Àrea de serveis generals.

• Àrea de governança i ciutadania.

Igualment ha de ser clau la participació de les empreses concessionàries dels diferents contractes externalitazats:

• CORESSA: Neteja viària i neteja dels equipaments públics.

• Citelum: Manteniment de l’enllumenat.

• Corinsert: Parcs i jardins.

Finalment cal destacar que també caldrà coordinar-se amb altres administracions amb els àmbits de les diferents accions.

5.3. Accions

5.3.1. Fitxes

A continuació es recullen totes les accions incloses en el Pla d’acció de Sant Boi en format de fitxa.




PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Acció Codi Títol Emissions de CO2eq estalviades (t/any)

1.1.1 1

Adhesió dels Centres educatius del municipi a la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Sant Boi de Llobregat

23

Àmbit Temàtica Tipologia

Directe Dependències municipals AM

Descripció

L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en el marc d’una experiència pilot en que també participen altres 7 municipis de Catalunya, ha subscrit un conveni la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per coordinar el Programa d’Escoles Verdes i el Programa d’educació ambiental del municipi de Sant Boi de Llobregat, en el marc de la futura Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya, i promoure l‘Educació per a la Sostenibilitat entre els seus centres educatius. Això comporta que l’Ajuntament adopti, entre d’altres compromisos, el d’assumir la coordinació, el seguiment i l’assessorament dels centres educatius interessats a desenvolupar programes d’educació per a la sostenibilitat del municipi de Sant Boi de Llobregat, a través del programa d’educació ambiental municipal.

S’inclouen entre aquests, els 7 centres locals (CEIP Amat Verdú, CEIP Benviure, CEIP Marianao, Fundació Llor, IES Camps Blancs, IES Ítaca i IES Marianao) adherits actualment al Programa Escoles Verdes que fins ara ha impulsat el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. En aquest marc, es crea la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Sant Boi de Llobregat. L’objectiu de la mesura que es proposa és que com a mínim el 60% dels centres escolars del municipi (CEIP i IES) s’hagin adherit a aquesta xarxa, abans del 2020.

Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans:

Agenda 21 local

Prioritat tècnica Responsable

Baixa Medi Ambient

Execució de l’acció

Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs

40.000

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats

Disminueix Educació

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) IES i CEIPs

2

Termini d’amortització (anys)

Indicadors de seguiment Recursos estalviats

Centres educatius adherits al programa escoles verdes Consum d’energia

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat

Emissions de GEH (CO2-eq) àmbit PAES

Consum final d’energia de l’Ajuntament






1.1.1 2

Substitució de calderes actuals per calderes d’alt rendiment

39


Directe Dependències municipals CP

Descripció

Les calderes de gas natural actuals (de combustió atmosfèrica) emeten més emissions de GEH que les calderes d’alt rendiment més modernes. En aquest sentit es proposa la substitució de 6 calderes dels següents equipaments:

• CEIP Rafael de Casanova

• Pre-escolar CEIP Amat Verdú

• CEIP Benviure

• CEIP Antoni Tàpies

• CEIP Fernandez Lara

• Estadi atletisme

En aquesta mesura també s’inclou la sectorització del sistema de calefacció al CEIP Fernandez-Lara i al CEIP Marianao, i la instal·lació de calefacció al pre-escolar Benviure per substituir els calefactors elèctrics.


1.1.1/3: Millores en l’enllumenat i 1.1.1/4: Millores dels aïllaments i tancaments



Alta Manteniment de la Ciutat


Puntual


175.000


Disminueix Totes les àrees que gestionen equipaments municipals implicats

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Les entitats o centres usuaris dels equipaments

4,5



Calderes substituïdes Consum d’energia









1.1.1 3 Millores en l’enllumenat 988



Descripció

La mesura inclou totes les actuacions puntuals de millora dels enllumenats de 50 equipaments municipals. Les actuacions són de diferent tipus com:

• Substitució de la pantalla completa dels tubs fluorescents

• Instal·lació de florescents compactes amb sensors de presència als banys

El detall de les actuacions es poden veure en l’apartat 5.3.2 que tracta específicament les VAE, així com als annexos on hi ha l’informe complert de cada VAE, i el llistat d’actuacions derivades de les auditories energètiques als equipaments realitzades el 2005 per MOSECA. També s’inclouen els canvis d’enllumenat a:

• CEIP Montbaig

• CEIP Josep Mª Ciurana

• CEIP Antoni Tàpies

• CEIP Barrufet


1.1.1/2: Substitució de calderes actuals per calderes d’alt rendiment i 1.1.1/4: Millores dels aïllaments i tancaments





Puntual


736.000


Es manté Totes les àrees que gestionen equipaments municipals implicats


0,74


3 (de les actuacions detectades a les VAE)


% d’equipaments on s’han dut a terme les millores d’enllumenat Consum d’energia

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (kWh/any)

Emissions de GEH (CO2-eq) àmbit PAES 2.528.006







1.1.1 4 Millora dels aïllaments i tancaments 201



Descripció

La mesura inclou totes les actuacions puntuals de millora dels aïllaments i tancament de 50 equipaments municipals. Les actuacions són de diferent tipus com:

• Substitució de les fusteries i els vidres d’altres amb millors prestacions energètiques

• Substitució de la porta d’accés principal per a un sistema de doble porta aïllant

• Instal·lació de lamel·les exteriors

El detall de les actuacions es poden veure en l’apartat 5.3.2 que tracta específicament les VAE, així com als annexos on hi ha l’informe complert de cada VAE, i el llistat d’actuacions derivades de les auditories energètiques als equipaments realitzades el 2006 per MOSECA.


1.1.1/2: Substitució de calderes actuals per calderes d’alt rendiment i 1.1.1/3: Millores en l’enllumenat





Puntual


1.129.000


Es manté Totes les àrees que gestionen equipaments municipals implicats

Les entitats o centres usuaris dels equipaments

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat)

5,6


19


Actuacions de millora de tancament dutes a terme Consum d’energia


Emissions de GEH (CO2-eq) àmbit PAES 513.683







1.1.1 5

Instal·lació de sistemes de generació d’energia fotovoltaica

207


Directe Dependències municipals ER

Descripció

Instal·lació de sistemes de generació energètica solar fotovoltaica en els sostres de:

• Policia local: 200 m2

de coberta

• L’Olivera: 350 m2 de coberta

• CEIP Marianao: 1.500 m2 de coberta

• CEIP Fernandez Lara: 17.000 m2 de coberta

• Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer: 600 m2 de coberta

• Cementiri municipal

• Marquesina nou estadi de futbol Joan Baptista Milà.

• Poliesportiu Pau Gasol

La present mesura comptabilitza la inversió i estalvi d’emissions corresponents als 5 primers equipaments de la llista, deixant pendents d’un estudi de més detall els altres 3.




Alta Direcció i Coordinació Territori


Puntual


1.832.100


Augmenta Totes les àrees que gestionen equipaments municipals implicats


8,8

13,5


M2 de placa fotovoltaica instal·lats Consum d’energia




Producció local d’energia (X16)






1.1.1 6

Aprofitament energètic de la biomassa forestal del municipi

7


Directe Dependències municipals ER

Descripció

Aprofitant la instal·lació d’una caldera de biomassa a les dependències municipals de la Masia de Torre de la Vila, es crearà un programa d’aprofitament de la biomassa forestal del municipi resultant dels treballs de de gestió silvícola. Aquest programa haurà de comptar amb la participació de l’ADF, i prioritzar les tasques silvícoles en les àrees clau de la lluita contra incendis, de les zones malmeses per temporals o nevades, etc.



Agenda 21 local


Mitjana Regidoria de medi ambient i entorn natural


Periòdica


40.000


Disminueix ADF


5,7



Tones de biomassa forestal municipal utilitzades per climatització Consum d’energia de combustibles fòssils








1.1.1 7

Conscienciació i formació energètica del personal municipal

98



Descripció

Mesures d’informació i formació de comportament energètic:

• Formació i informació de personal extern i intern. Aquesta formació ha d’incloure tant als treballadors/es directes de l’Ajuntament com als externalitzats, així com als usuaris..

• Redactar normes d’ús per un equipament.

• Campanya de sensibilització anàloga a “Sant Boi de mica en mica s’omple la pica” amb enganxines als interruptors, etc.

Les campanyes informatives i de sensibilització han de tenir un retorn clar als implicats. És a dir, cada mes o cada any s’hauria de comunicar als usuaris l’estalvi assolit amb el seu nou comportament.

La inversió s’ha calculat a partir de realitzar inicialment 9 sessions formatives adhoc per (Policia local, la Parellada, l’Olivera, CEIP Marianao, CEIP Fernandez Lara, Casa de la Vila, Can Masarella, Camps Blancs, Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer). La formació principalment anirà encaminada a la regularització i utilització dels sistemes d’enllumenat i climatització, i en la biblioteca es farà una formació específica pel sistema de control de gestió energètica que hi ha.


1.1.1/8: Creació de la figura del gestor energètic



Alta Recursos humans

Execució de l’acció Medi Ambient

Periòdica


35.000


Disminueix Tot el personal municipal


0,35


1,2


Personal municipal format (intern i extern) Consum d’energia









1.1.1 8 Creació de la figura del gestor energètic 46



Descripció

Creació de la figura del gestor energètic. Una figura general pels diferents equipaments. Figura que inicialment ha de vetllar perquè el comportament energètic en els equipaments sigui l’adequat i coordinar la formació energètica del personal intern i extern dels equipaments municipals, i que més endavant gestionarà:

• Contractació d’energia verda

• Control de la categoria d’eficiència energètica dels equips electrodomèstics adquirits per l’ajuntament

• Implantar un sistema de gestió energètica als equipaments amb més consum

La reducció estimada d’emissions es calcula en un 2% de les emissions municipals. S’ha de tenir en compte que aquesta mesura és complementària amb la mesura 1.1.1/7 de formació del personal municipal


1.1.1/7 : Conscienciació i formació energètica del personal municipal



Alta Àrea de serveis generals


Periòdica


25.000


Augmenta Regidoria de medi ambient i entorn natural


0,54



Creació del gestor energètic municipals Consum d’energia









1.1.1 9

Implantació d’un programa d’eficiència energètica “50*50” en equipaments municipals

46



Descripció

S’inicia una experiència consistent en el foment d’actuacions d’eficiència energètica en centres educatius i en equipaments esportius, i que contempla l’atorgament del 50% de l’import econòmic corresponent a l’estalvi energètic a la direcció del centre o a les entitats esportives corresponents.

Es tracta d’una iniciativa per fomentar l’estalvi energètic premiant als usuaris dels equipaments que hagin assolit un millor resultat.


1.1.1/7 : Conscienciació i formació energètica del personal municipal



Baixa Medi Ambient


Periòdica


10.000


Nul Educació

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Esports

0,2 Manteniment de la Ciutat



Nombre d’equipaments adherits al 50-50 Consum d’energia









1.1.2 1

Millora tecnològica de l’enllumenat públic per foment de l’eficiència energètica

683,75


Directe Enllumenat públic CP

Descripció

La present actuació consisteix en el canvi de lluminàries, làmpades i equips dels punts de llum del municipi repartits en els 141 quadres d’enllumenat públic existents.

Es tracta de donar solució al consum excessiu d’energia a l’enllumenat públic, ja sigui per instal·lacions obsoletes, dissenys incorrectes o ús inadequat.

Un alt percentatge de la llum distribuïda per les lluminàries no s’aprofita (fins un 50% en els casos més negatius). Això representa un consum excessiu que pot ser evitat introduint canvis en el disseny i instal·lació de les lluminàries. La preferència per les làmpades de vapor de mercuri té també efectes sobre el consum, ja que per la mateixa potència consumeixen molt més que les de vapor de sodi.

Aquesta mesura es basa en l’estudi de més de 70 models diferents dels més de 10.000 punts de llum dels 141 quadres de maniobra. El 14,65% de les excedeixen el valor màxim de FHS (flux hemisferi superior) segons normativa i el 23,8% de les tipus vial estan entre 8-9%, percentatge molt elevat per aquest tipus de lluminàries.

L’actuació proposada aconsegueix reduir el FHS a més de la meitat i disminueix sensiblement el consum energètic, aconseguint un estalvi de 425,06 kW sobre la potència nominal instal·lada actualment (1.316,18 kW), el que suposaria una reducció del 32,29% del consum.


1.1.2/2: Substitució de les bombetes actuals de l’enllumenat públic per mòduls LED i 1.1.3/1: Substitució de les bombetes incandescents dels semàfors per mòduls LED

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Pla d’Adequació de la Il·luminació Exterior de Sant Boi de Llobregat




Periòdica

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

1.414.500 Adjudicatària de l’enllumenat públic

Impacte sobre el cost de manteniment

Disminueix


2,07


9


Percentatge de punts de llum amb millora tecnològica Consum d’energia


Emissions de GEH (CO2-eq) àmbit PAES 1.785.252







1.1.2 2

Substitució de les bombetes actuals de l’enllumenat públic per mòduls LED

50


Directe Enllumenat públic CP

Descripció

Instal·lació de tecnologia LED a l'enllumenat públic de diversos carrers dels barris de Vinyet i Marianao. Val a dir, però, que no es tracta de la totalitat dels carrers, ja que hi han carrers difícils de tipificar que precisen un estudi individualitzat.

També que cal precisar que aquesta mesura serà posterior a la mesura 1.1.2/1, ja que el grau de desenvolupament de la tecnologia LED per enllumenat públic encara no està tant desenvolupada com la tecnologia LED aplicada als semàfors. Ara bé, en l’horitzó del PAES, any 2020, és d’esperar que aquesta tecnologia per l’enllumenat públic estigui lo suficientment madura per ser implantable al municipi de Sant Boi.

Orientativament es farà el càlcul d’estalvi d’emissions amb la substitució d’un 20% de les làmpades actuals al municipi, tanmateix aquest càlcul s’ha de revisar amb les possibilitats de carrer a carrer. L’estimació pressupostària es fa per els barris del Vinyet i Marianao.


1.1.2/1: Millora tecnològica de l’enllumenat públic per foment de l’eficiència energètica


Pla d’Adequació de la Il·luminació Exterior


Baixa Manteniment de la Ciutat


Periòdica


8.561.581,72 € (3.358.331,43 € el barri de Vinyet i 5.203.250,29 € el barri de Marianao)


Disminueix Adjudicatària de l’enllumenat públic


170



Percentatge de punts de llum amb tecnologia LED respecte del total Consum d’energia


Emissions de GEH (CO2-eq) àmbit PAES 80% respecte les tecnologies d’il·luminació convencional







1.1.3 1

Substitució de les bombetes incandescents dels semàfors per mòduls LED

199


Directe Semàfors CP

Descripció

Canvi de les bombetes incandescents dels semàfors actuals de 70 W per mòduls LED de 14 W en les 43 cruïlles amb regulació semafòrica del municipi. L’estalvi energètic es calcula que serà de 518.965 kWh/any, i l’estalvi econòmic es valora en 45.224 €/any.


1.1.2/1: Millora tecnològica de l’enllumenat públic per foment de l’eficiència energètica


Pla d’Adequació de la Il·luminació Exterior




Periòdica


346.692,95 (per 29 cruïlles, que són les que estan pendents d’inversió)


Disminueix Adjudicatària de l’enllumenat públic


2,59


11,28


Percentatge de semàfors LED respecte del total Energia


Emissions de GEH (CO2-eq)àmbit PAES 518.965







1.1.4 1

Inventari del consum de la flota de vehicles pròpia de l’Ajuntament

0


Directe Flota municipal de vehicles PDR

Descripció

L’inventari del consum energètic de qualsevol sector representa el pas previ per a l’establiment d’un objectiu de reducció d’emissions.

En la redacció del PAES de Sant Boi s’ha trobat que no existeix cap registre del consum de la flota de vehicles pròpia de l’Ajuntament (serveis propis, policia local, etc.) de manera que la seva creació esdevé prioritària.

En la flota de vehicles de serveis externs (neteja viària, parc i jardins i manteniment de l’enllumenat) sí que existeix aquest registre.


2.1.3/1: Adequació del Pla de Mobilitat a criteris de mobilitat sostenible


Pla de Mobilitat Urbana de Sant Boi de Llobregat


Alta Direcció i Coordinació Territori i Ciutadania


Periòdica


15.000


Totes les àrees amb vehicles municipals




Existència de l’inventari







1.1.4 2

Ús de biocarburants als vehicles actuals de la flota municipal interna



Descripció

Sant Boi de Llobregat va ser la primera població del Baix Llobregat en comptar amb una gasolinera que oferia biocarburants. Tot i així, no hi ha cap vehicle dels serveis municipals que actualment l’utilitzi. Degut a que en la majoria dels casos la tecnologia permet l’ús d’aquest tipus de carburants als motors actuals es proposa utilitzar aquesta font energètica en aquells vehicles de la flota que així ho permetin. A més, no suposa cap cost addicional ja que el seu preu és equivalent al del gasoil.

La inexistència del inventari no permet avaluar quin estalvi d’emissions de CO2 suposaria la implementació d’aquesta mesura, tanmateix, si s’utilitza un combustible amb un 20% de biocarburant, l’estalvi final de CO2 serà d’un 20%.






Alta Compres


Periòdica


0


Es manté Totes les àrees amb vehicles municipals

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Via Pública i Mobilitat

Inexistent, perquè no suposa cap increment de cost


Immediat, perquè no suposa cap cost addicional.


Consum de biocarburants respecte del total de combustible de la flota interna de la flota municipal Combustibles fòssils convencionals


Emissions de GEH (CO2-eq) àmbit PAES 20%






1.1.4 3

Adquisició de vehicles municipals més eficients

No quantificable



Descripció

Adquisició de vehicles les emissions dels quals són sensiblement inferiors als vehicles actuals. Per exemple:

• vehicles híbrids (amb unes prestacions equivalents a les dels vehicles tradicionals) tenen unes emissions mitjanes sensiblement inferiors.

• vehicles elèctrics de reduïdes dimensions que poden tenir un paper molt important en la mobilitat urbana.

• Vehicles convencionals amb un factor d’emissió de CO2 inferior a 120 g/km.

En aquest sentit, des de la Policia Municipal s’iniciarà una experiència pilot de rènting de 3 vehicles híbrids.

El registre de les emissions del vehicle, o la selecció es podrà fer tenint en compte la documentació que especifiqui les característiques tècniques del vehicle (emissions, consum...).

Organismes com l’ICAEN tenen subvencions per l’adquisició d’aquest tipus de vehicles.


2.1.3/1: Adequació del Pla de Mobilitat Urbana a criteris de mobilitat sostenible




Alta Compres


Periòdica


0


Disminueix Policia

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Serveis Municipals

Via Pública i Mobilitat



Proporció de vehicles amb tecnologies baixes en carboni respecte del total:

• % vehicles híbrids i elèctrics

• % vehicles que emetin menys de 120 g/km

Consum energètic








1.1.5 1

Ús de biocarburants als vehicles actuals de la flota municipal externalitzada

54


Directe Flota municipal de vehicles externalitzada PDR

Descripció

Sant Boi de Llobregat va ser la primera població del Baix Llobregat en comptar amb una gasolinera que oferia biocarburants. Tot i així, no hi ha cap vehicle dels serveis municipals que actualment l’utilitzi. Degut a que en la majoria dels casos la tecnologia permet l’ús d’aquest tipus de carburants als motors actuals es proposa utilitzar aquesta font energètica en aquells vehicles de la flota que així ho permetin. A més, no suposa cap cost addicional ja que el seu preu és equivalent al del gasoil.

El fet de disposar del registre de consum de les flotes de vehicles de serveis externalitzats (neteja viària, parcs i jardins i manteniment de l’enllumenat) ha permès de calcular l’estalvi en emissions de GEH de la substitució del carburant actual (dièsel) per biodièsel (de tipus B20, el subministrat a l’estació de servei de Sant Boi). Aquest estalvi serà del 20% respecte les emissions del 2005, ja que el carburant B20 porta un 20% de biocumbustible, les emissions del qual, d’acord amb la metodologia UE de càlcul d’emissions, no es comptabilitzen perquè ja es considera que han estat fixades anteriorment.




Pla de Mobilitat de Sant Boi de Llobregat


Alta Serveis Municipals


Periòdica


0


Es manté Totes les àrees de l’Ajuntament amb serveis externalitzats


0


0


Consum de biocarburants respecte del total de combustible Combustibles fòssils convencionals








1.1.5 2

Valorar criteris ambientals dels vehicles en l’adjudicació dels serveis externalitzats que requereixin vehicles

54


Directe Flota municipal de vehicles externalitzada PDR

Descripció

Adquisició de vehicles les emissions dels quals són sensiblement inferiors als vehicles actuals. Per exemple:

• vehicles híbrids (amb unes prestacions equivalents a les dels vehicles tradicionals) tenen unes emissions mitjanes sensiblement inferiors.

• vehicles elèctrics de reduïdes dimensions que poden tenir un paper molt important en la mobilitat urbana.

• Vehicles convencionals amb un factor d’emissió de CO2 inferior a 120 g/km.

El registre de les emissions del vehicle, o la selecció es podrà fer tenint en compte la documentació que especifiqui les característiques tècniques del vehicle (emissions, consum...). Aquesta documentació serà valorada com a un criteri més a l’hora d’adjudicar a empreses externes els serveis municipals que requereixin un elevat ús de vehicles (p.ex. neteja urbana, manteniment de l’enllumenat, parcs i jardins, etc.).

Es calcula que amb aquesta mesura es poden reduir un 20% les emissions de la flota de vehicles externalitzada.






Alta Serveis Municipals


Periòdica


0


Disminueix Totes les àrees que externalitzin serveis municipals


Per l’ajuntament és zero



Proporció de vehicles amb tecnologies baixes en carboni respecte del total (% vehicles híbrids i elèctrics i % vehicles que emetin menys de 120 g/km) Consum energètic de la flota externalitzada








1.2.1 1

Implementació de les mesures de foment de la recollida selectiva per mitjà de la redacció i execució d’un pla de prevenció de residus

6.574


Directe Gestió de residus CP

Descripció

Aquesta acció engloba un seguit d’accions per augmentar la recollida selectiva del municipi, prenent com a referència els objectius PROGREMIC (Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya) per a l’any 2012 i allò establert al PMGRM 2009-2016 (Programa Metropolità de Gestió de Residus).

La redacció i l'execució d'un pla integral per a la prevenció dels residus municipals podria significar l'estalvi, a la fi de la seva implantació d'un 2% dels residus del municipi. Existeix línia específica de subvenció de l'Agència de Residus de Catalunya.

Pel que fa a la recollida selectiva el marge de millora és encara molt gran. De fet, Sant Boi de Llobregat, amb un 26% de recollida selectiva, es troba per sota del valor mig a l’EMSHTR (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus), que és del 31%, i a molta distància de l’objectiu PROGREMIC pel 2012 de 48%. L’objectiu del PROGREMIC pel què fa a la FORM (fracció orgànica) és de recollir el 55% de manera selectiva.

L’estalvi d’emissions de la present mesura s’ha efectuat prenent com a objectius els objectius 2012 del PROGREMIC, que tenint en compte que l’horitzó del PAES és el 2020, es considera raonable i assolible. Suposant que la generació per càpita de residus i el nombre de d’habitants es manté (hipòtesis del tot realistes) es poden calcular, a partir dels factors d’emissió proporcionats per la Diputació de Barcelona, les emissions de GEH estalviades.

Les accions a emprendre pel municipi:

• Implantació servei de recollida selectiva de residus municipals d’origen comercial.

• Implantació recollida selectiva a equipaments i dependències municipals

• Establiment de plans i normes municipals que fomentin la prevenció i la recollida selectiva dels residus.

• Ampliació i millora de la recollida selectiva de residus especials i voluminosos

• Programa anual d’activitats d’educació ambiental a centres educatius

• Pla de comunicació envers la prevenció i la recollida selectiva dels residus

• Redistribució els contenidors en posició i número per fomentar la recollida selectiva.

• Campanyes de sensibilització per millorar els hàbits de la població.

• Foment de la reducció del 50% com a mínim del consum de bosses de plàstic.


Relació amb altres plans

Agenda 21 local, PROGREMIC


Alta Medi ambient


Periòdica




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

250.000 Serveis Municipals, CORESSA, Comunicació

Impacte sobre el cost de manteniment Educació, Promoció econòmica, Participació

Augmenta Esports, Hisenda, Llicències d’activitats

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) OMAP, Organització

0,038 Tots els sectors de la població



Percentatge de recollida selectiva Tones de rebuig estalviades

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (t/any)

Percentatge de recollida selectiva (X17) 15.072






1.2.2 1

Campanya d’estalvi i aprofitament d’aigua “De mica en mica s’omple la pica”

383,75


Directe Cicle de l’aigua AM

Descripció

Realització de campanyes informatives per a millorar el comportament dels usuaris i per a donar a conèixer els avanços de la tecnologia en els utensilis que permeten una reducció del consum (airejadors, reductors volumètrics). Aquesta campanya ha de ser la continuació de la campanya que ja va realitzar l’Ajuntament de Sant Boi l’any 2008 i que va aconseguir la reducció del consum d’aigua domèstic en un 7% el 2008 respecte el 2007. Aquesta mesura es complementa amb la mesura d’Empresa sostenible, amb l’objectiu de reduir el consum total d’aigua per hab/any del municipi en un 15% menys que el valor de referència municipal pel 2005. Objectiu assolible en l’horitzó 2020.

L’estalvi amb CO2 es compta a partir del valor de referència de 2005 i mantenint una població constant (any 2005).


2.1.1/2: Campanya d’auditories ambientals i de foment de bones pràctiques energètiques a les llars

Relació amb altres plans

Agenda 21 local


Alta Medi ambient


Periòdica


120.000


Totes les àrees municipals

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) CORESSA

0,31 Entitat del Medi Ambient

Termini d’amortització (anys) Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

Tots els sectors de la població


Realització de la campanya Consum d’aigua

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (m3 d’aigua)

Abastament d’aigua municipal (X20) 774.572






1.2.3 1

Ús de biocarburants als vehicles actuals de la flota de transport públic que així ho permetin

98


Directe Transport públic municipal CP

Descripció

Sant Boi de Llobregat va ser la primera població del Baix Llobregat en comptar amb una gasolinera que oferia biocarburants. Tot i així, els autobusos de les línies de transport públic intern del municipi no n’utilitzen. Degut a que en la majoria dels casos la tecnologia permet l’ús d’aquest tipus de carburants als motors actuals es proposa utilitzar aquesta font energètica en aquells vehicles de la flota que així ho permetin. A més, no suposa cap cost addicional ja que el seu preu és equivalent al del gasoil.

El fet de disposar del registre de consum de les línies d’autobús ha permès de calcular l’estalvi en emissions de GEH de la substitució del carburant actual (dièsel) per biodièsel (de tipus B20, el subministrat a l’estació de servei de Sant Boi).






Alta EMT


Periòdica


0


EMT

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Regidoria d’espai públic i qualitat urbana



Consum de biocarburants respecte del total Combustibles fòssils convencionals








1.2.3 2

Aplicar criteris ambientals en l’adquisició de nous vehicles de transport públic

98


Directe Transport públic municipal PDR

Descripció

L’estat de la tecnologia actual permet l’adquisició de vehicles les emissions dels quals són sensiblement inferiors. En el cas del transport públic, existeixen nombroses ciutats espanyoles, entre elles, Barcelona, que tenen una proporció significativa dels autobusos que funcionen amb gas natural.

Val a dir, però, que l’ús de gas natural als vehicles competència de l’EMT estaria condicionat a l’existència d’una instal·lació de càrrega que actualment només està disponible per a la flota de TMB.

En canvi, la tecnologia hibrida, en el cas dels autobusos, es troba en un estat força prematur per proposar-ne el seu ús a escala municipal, tot i que no es descarta que en l’horitzó 2020 ja estigui més desenvolupada.

Orientativament es calcula que al 2020 ja hi haurà hagut penetració d’aquestes noves tecnologies i s’aproxima a una reducció del 20% addicional de les emissions per Transport públic municipal.


2.1.3/1: Adequació del Pla de Mobilitat Urbana a criteris de mobilitat sostenible




Alta EMT


Periòdica


0


Disminueix Regidoria d’espai públic i qualitat urbana

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) EMT



Proporció de vehicles de transport públic municipal amb noves tecnologies respecte del total Combustible fòssil convencional








2.1.1 1

Creació d’un registre de plaques solars i de l’energia solar generada al municipi


Indirecte Domèstic PDR

Descripció

S’ha constatat que el municipi no té coneixement del nombre de plaques solars instal·lades al seu terme municipal, de la seva potència ni del seu funcionament.

Per tant, es farà un registre de les que consta que s’han d’instal·lar en la documentació de sol·licitud de la llicència. Un

registre de solar tèrmica i un de fotovoltaica. Després, en la visita de control inicial es comprovarà el que s’ha instal·lat, i s’actualitzarà cadascun dels dos registres.

Aquesta acció es durà terme a les llars privades (àmbit domèstic), com a les noves activitats, com als equipaments i dependències municipals.




Alta Llicències ambientals


Periòdica


0


Llicències d’obres

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Medi Ambient

Institut Català de l’Energia (ICAEN)



Elaboració del registre







2.1.1 2

Campanya d’auditories ambientals i de foment de bones pràctiques energètiques a les llars

5.021


Indirecte Domèstic AM

Descripció

Realització d’auditories energètiques a les llars del municipi, amb l’objectiu d’informar els seus habitants de les millores potencials que poden dur a terme i dels beneficis, tant ambientals com econòmics, que aquestes accions els reportarien Aquesta mesura reprendria una sèrie d’auditories domèstiques que ja es varen dur a terme des de l’Ajuntament de Sant Boi i podrien ser realitzades per tècnics contractats específicament per a aquesta tasca i recolzats per voluntaris energètics amb formació.

En aquestes auditories se sensibilitzaria als ciutadans en un ús més eficient de l’energia a les llars, posant especial èmfasi en els següents aspectes:

• Adequar la temperatura de confort a les condicions ambientals (21ºC a l’hivern i 25ºC a l’estiu)

• Racionalitzar el consum d’aigua i informar dels nous mecanismes que permeten l’estalvi d’aigua

• No deixar els electrodomèstics en estat de “stand by” quan no s’utilitzin

• Ús d’electrodomèstics de classes eficients energèticament

• Informar sobre el retorn econòmic de les bones pràctiques

Tenint en compte que aquesta actuació es complementaria amb la distribució de documentació i materials específics per al foment de l’estalvi energètic, com bombetes de baix consum, s’espera obtenir, en els 10 anys de vigència del PAES, un estalvi del 11% del consum domèstic.

Aquesta actuació podria ser complementada, a més, amb les subvencions per rehabilitació d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica.




Mitjana Medi Ambient


Puntual


220.000


Nul Habitatge

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Ciutadania

0,044 Regidoria d’habitatge






Número d’auditories realitzades Consum d’energia

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (KWh/any)

Emissions de GEH (CO2-eq)àmbit PAES 10.438.896

Consum final d’energia (X14)






2.1.2 1

Pla per a la reducció de les emissions de GEH comercials

6.405


Indirecte Comerç AM/PDR

Descripció

Promoció de campanyes de sensibilització per a un ús més eficient de l’energia als comerços, posant especial èmfasi en els següents aspectes:

• Racionalitzar l’ús de la llum als aparadors.

• Reduir la intensitat lluminosa dels rètols.

• Minimitzar les pèrdues d’energia a l’entrada del comerços.

• Adequar la temperatura de confort a les condicions ambientals (21ºC al hivern i 25ºC a l’estiu).

• Informar sobre el retorn econòmic de les bones pràctiques.

• Aplicar criteris de compra verda en l’adquisició de nous productes

Addicionalment, s’hauria de vincular la llicencia municipals per a nous comerços i l’atorgament d’ajuts municipals a la incorporació de mesures d’eficiència energètica.

Aquest pla té per objectiu la reducció del 10% de les emissions del sector terciari/comercial


2.1.1/2: Campanya d’auditories ambientals i de foment de bones pràctiques energètiques a les llars


Agenda 21 local


Mitjana Àrea de serveis generals


Puntual


200.000


Mitjà Agents econòmics del municipi

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Regidoria Medi ambient i entorn natural

0,03 Regidoria de consum

Termini d’amortització (anys) Regidoria de dinamització empresarial


Llicencies municipals comercials amb criteris d’eficiència energètica Consum d’energia

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (KWh/any)

Emissions de GEH (CO2-eq)àmbit PAES 1.332.2006







2.1.2 2 Empresa sostenible 1ers passos


Indirecte Comerç AM

Descripció

Experiència pilot d'adaptació de la metodologia Ecoprofit del municipi de Graz (Àustria), en 15 empreses locals per tal de fomentar la seva gestió sostenible (Coressa, Accura, Grup T (Turiauto), Hospital Benito Menni, Sogimair, Synthon, AGS Xarxa, Panet, Complex Esportiu Baldiri Aleu, NH Hotel, Tecnocasa, Miss Montmany, Sedical, Naeko Logístic i Avant Grup).

És un projecte liderat per l'empresa municipal CORESSA, comptant amb la col·laboració de l'Ajuntament i la participació d'una consultoria externa que n'adapta la metodologia.

La intenció és estendre l'experiència a d'altres empreses, fins arribar a un nombre mínim de 50 empreses l’any 2020.




Baixa CORESSA


Periòdic


40.000


Disminueix Agents econòmics del municipi

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Regidoria Medi ambient i entorn natural

Regidoria de consum

Termini d’amortització (anys) Regidoria de dinamització empresarial


Nombre d’empreses que segueixen la metodologia proposada Consum d’energia


Emissions de GEH (CO2-eq)àmbit PAES







2.1.3 1

Adequació del Pla de Mobilitat a criteris de mobilitat sostenible

29.779


Indirecte Mobilitat urbana PDR

Descripció

El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Sant Boi de Llobregat, tot i que va ser aprovat l’any 2007, es va redactar entre els anys 2002 i 2003, i per tant, no segueix els criteris que propugnen la llei 9/2003, de la mobilitat, i la llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes, ni les directrius del Pla director de mobilitat de la RMB.

La mesura proposa adequar el Pla a aquesta normativa de referència (la Diputació de Barcelona finança als municipis la redacció i/o adaptació dels seus PMU). Com que l’objectiu a complir per tots els PMU de la RMB és la reducció d’un 20% d’emissions de GEH durant el període de 6 anys de vigència, es planteja un supòsit d’adaptació del PMU de Sant Boi durant el 2010, i per tant tindria 10 anys de vigència fins al 2020 i l’objectiu de reducció de GEH és més ambiciós, un 25%.

Alguns dels criteris que s’hauran de tenir en compte a l’hora d’adequar el pla són:

• Es planificarà la mobilitat prioritzant els sistemes de transport públic col·lectiu i altres modes de baix impacte (com els desplaçaments a peu o en bicicleta)

• S’afavorirà un ús més racional del vehicle privat, amb propostes com el cotxe compartit o multiusuari.

• S’ajustaran els sistemes de transport a la demanda en zones de baixa densitat i en polígons industrials.

• Es disminuirà la congestió a les zones urbanes per mitjà del foment del transport públic i de mesures desincentivadores del vehicle privat al centre urbà.

Algunes de les mesures a implementar han de ser:

• Es promourà la construcció d’aparcaments dissuasoris per a vehicles privat a les estacions de tren.

• Es fomentarà l’ús de combustibles alternatius al petroli, especialment al transport col·lectiu i a l’àmbit urbà.

• Adaptació de 150 cruïlles per facilitar la mobilitat a peu.

• Estudiar i condicionar 26 camins escolars que representaria el 100% dels centres educatius d’educació infantil, primària i secundària.

• Ampliació voreres i definició amplada mínima sense obstacles

• Millores al transport públic(servei de bus a barris de Muntanya, connexions de bus amb Barcelona, servei de transport públic als polígons de la comarca).

• Millora senyalització, contemplant innovacions tecnològiques i accions informatives sobre obres i actes públics.

• Subvencions Import circulació d’un 75% per adquisició de vehicles híbrids o elèctrics.

• Instal·lació Car-Sharing al Mercat de Sant Jordi.

• Condicionament dels carrers de la zona industrial amb paviment sonor.

• Implantació del Bicing metropolità.

• Ampliació i consolidació flota bicicletes elèctriques en serveis públics (interns o contractats) i/o lúdics de la població.

• Bonificació del 75% en la quota de l’impost de vehicles de tracció mecànica als vehicles elèctrics o híbrids i als que utilitzin com a combustible biogas, gas natural comprimit, metà, metanol, hidrogen o derivats d’olis vegetals.

• Condicionament del Camí Natural “Anell Verd de Sant Boi de Llobregat

• Recuperació i divulgació del Camí Ral de Sant Boi a Vilafranca

• Recuperació Ambiental del Riu Llobregat per a ús públic de vianants i ciclistes

• Projecte Camí de Sant Jaume (tram Baix Llobregat).






Pla Director de la Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona


Alta Via Pública i Mobilitat


Periòdica


40.000.000 (el preu inclou l’adaptació del Pla més la implementació estimada de les mesures).

L’adequació del Pla s’ha estimat en 50.000


Totes les àrees

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Tots els sectors de la població

1,3 EMT

Termini d’amortització (anys) ATM


Mesures del Pla implementades Combustibles fòssils

Totes les externalitats associades a la mobilitat (Accidents, malalties, ocupació de l’espai públic, etc.)



Consum final d’energia

Mobilitat de la població (X5)




PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE «MUNICIPI»


2.1.4 1

Creació d'una secció de lluita contra el canvi climàtic a la web de l'Ajuntament


Indirecte Participació ciutadana AM

Descripció

Es proposa la creació d'un espai a la web municipal dedicat a la lluita contra el Canvi Climàtic, encarregat de facilitar informació a la ciutadania sobre les principals accions engegades des del consistori per fer front al canvi climàtic així com els consells bàsics per reduir els consums d'energia en les llars i per tant d’emissions. Accions o publicacions de l’espai on-line:

• Publicar els resultats dels informes anuals de l'actuació del municipi en la lluita contra el canvi climàtic.

• Informar sobre quins són els beneficis d'adquirir hàbits energètics responsables (energètics i econòmics).

• Recollir els suggeriments de la ciutadania a través d'una bústia virtual.

• Recollir els hàbits energètics de la població mitjançant una enquesta d'hàbits energètics.

Igualment, l’espai de Medi ambient de Radio Sant Boi també s’hauria de fer ressò, periòdicament, de l’evolució de la implementació del PAES i de la reducció d’emissions de GEH aconseguides, ja que el retorn a la ciutadania del seu esforç és clau per involucrar-la en el repte comú.

Tot i la importància de l’acció, s’ha estimat oportú no assignar-li una xifra de reducció d’emissions per la incertesa de l’efecte real que aquesta pugui tenir.


Tota la resta d’actuacions del PAES


Agenda 21, PMU, etc.


Alta Medi Ambient


Periòdica


20.000


Augmenta Comunicació




Creació de l’espai web

Visites de la web Consum d’energia






5.3.2. Actuacions sorgides de les VAE

A la taula 5.3 es pot veure el detall de les actuacions sorgides de les 10 VAE realitzades en el marc del PAES de Sant Boi de Llobregat.

Cal tenir en compte que aquestes accions ja han quedat recollides en el grup de mesures que fa referència a les Dependències municipals (1.1.1), i que són complementaries a les accions sorgides de les auditories energètiques prèvies al PAES que es van fer en diferents equipaments per part de MOSECA, i que també han estat incloses en el grup de mesures 1.1.1.. En el document III d’annexos es poden trobar els VAE de cada equipament i el llistat d’actuacions per equipament sorgides de les auditories de MOSECA

Taula 5.3. Actuacions sorgides de les VAE per equipament, en ordre de prioritat en funció del període d’amortització de la inversió

Equipament Ordre de prioritat

Descripció de l’actuació Cost

aproximat (€)

Estalvi energètic aproximat (kWh/any)

Estalvi econòmic aproximat

(€/any)

Període d’amortització

(anys)

t de CO2 estalviades

Observacions

1 Polsadors amb regulador de temperatura a les dutxes

1.185 2.576 305 3,9 1,1 Els treballadors s’hi oposaran.

2 Substitució de balast convencional de tubs fluorescents per a balast electrònic

4.622 5.966 708 6,5 2,6 SERCONSA

3 Aïllament intern de tancaments i fusteries de la zona d’oficines i les vestidors.

12.000 8.247 978 12,3 3,7

1 Formació del personal en la regulació i utilització del sistema de climatització

2.500 9.635 1.189 2,1 4,3


4.708 7.064 872 5,4 3,1

3 Augment de la longitud del ràfec de protecció de la façana SE o instal·lació de lamel·les orientables o screens exteriors

3.625 2.341 289 12,5 1,0

4 Instal·lació de sistema fotovoltaic en coberta 197.000 50.333 14.597 13,5 22,3 Ocupació de 200 m

2

de coberta

Policia local

5 Substitució de vidres i fusteries per d’altres amb majors prestacions tèrmiques

82.390 30.229 3.730 22,1 13,4

1

Formació del personal en la regulació i utilització del sistema de climatització, enllumenat i obertura dels tancaments del poliesportiu.

2.500 8.723 1.173 2,1 3,9


11.538 12.066 1.623 7,1 5,3

La Parellada

3 Aprofitar la renovació de les fusteries i els vidres per a la millora energètica d’aquests

92.300 56.517 7.601 12,1 25,0






aproximat (€)



(€/any)


(anys)


Observacions

1 Formació del personal en la regulació i utilització del sistema de climatització i enllumenat

2.500 13.089 1.809 1,4 5,8

2 Instal·lació de florescents compactes amb sensors de presència als banys

1.120 2.408 333 3,4 1,1

3 Substitució de la porta d’accés principal per a un sistema de doble porta aïllant

4.630 11.098 1.534 3,0 4,9


11.500 9.578 1.324 8,7 4,2

5 Instal·lació de sistema solar fotovoltaic 137.900 35.233 10.218 13,5 15,6 Ocupació de 350 m

2

de coberta

6 Instal·lació de ràfecs complementaris en façana Sud

61.270 22.213 3.070 20,0 9,8

7 Instal·lació de lamel·les exteriors verticals als en façana W

40.438 13.062 1.805 22,4 5,8

L’Olivera

8 Substitució dels tancaments de les façanes N, E i W per d’altres amb millors prestacions energètiques

115.000 25.791 3.564 32,3 11,4

1 Formació del personal en la regulació i utilització del sistema de calefacció i enllumenat

2.500 6.035 825 3,0 2,7 CEIP

Marianao

2 Sectoritzar el sistema de calefacció entre els espais la façana sud i els de la façana nord

6.450 20.160 897 7,2 4,0






aproximat (€)



(€/any)


(anys)


Observacions


18.500 18.951 2.592 7,1 8,4

4 Instal·lació de sistema fotovoltaic en coberta 591.000 151.000 43.790 13,5 66,9 Ocupació de 1.500 m

2 de coberta


92.500 36.952 1.644 56,3 7,4

1 Formació del personal en la regulació i utilització del sistema de calefacció i enllumenat

2.500 4.215 690 3,6 1,9

2 Sectoritzar el sistema de calefacció entre els espais la façana sud i els de la façana nord

6.450 24.230 1.056 6,1 4,8


18.440 13.238 2.166 8,5 5,9

4 Instal·lació de sistema fotovoltaic en coberta 669.800 171.133 49.629 13,5 75,8 Ocupació de 1.700 m

2 de coberta

CEIP Fernandez

Lara


92.200 44.413 1.935 47,6 8,9

1 Formació del personal en la regulació i utilització del sistema de climatització i enllumenat.

2.500 23.030 2.919 0,9 10,2

Casa de la

Vila


14.100 18.438 2.337 6,0 8,2






aproximat (€)



(€/any)


(anys)


Observacions

3 Substitució de les connexions del sistema d’iluminació de manera que aquest es pugui accionar per línies paral·leles a la façana

22.365 17.316 2.195 10,2 7,7

4 Substitució de les fusteries i els vidres d’altres amb millors prestacions energètiques

164.500 72.191 9.150 18,0 32,0

1

Formació del personal en la regulació i utilització del sistema de climatització, enllumenat i obertura dels tancaments del poliesportiu.

2.500 20.004 3.151 0,8 8,9

2 Instal·lació de sistema d’obertures practicables i ventilació natural del lluernari annex al Bar

1.475 11.744 1.850 0,8 5,2

3 Substitució de la porta d’accés principal per a un sistema de doble porta aïllant

4.630 8.170 1.287 3,6 3,6

Can Massallera


18250 15.564 2.451 7 6,9

1 Formació del personal en la regulació i utilització del sistema de climatització

2.500 7.873 1.209 2,1 3,5

2 Substitució de la claraboia de l’escala central

2.215 6.137 942 2,4 2,7

Camps Blancs

3 Substitució de la porta d’accés per un sistema de doble porta aïllant

4.630 5.294 813 5,7 2,3






aproximat (€)



(€/any)


(anys)


Observacions


4.985 5.205 799 6,2 2,3

5 Substitució de vidres i fusteries per elements amb majors prestacions tèrmiques

69.790 29.565 4.538 15,4 13,1

1 Formació del personal en la regulació i utilització del sistema de climatització i enllumenat

15.000 128.383 17.024 0,9 56,9 Biblioteca

Jordi Rubió i Balaguer

2 Instal·lació de sistema solar fotovoltaic 236.400 60.400 17.516 13,5 26,8 Ocupació de 600 m

2

de coberta




Barcelona, octubre de 2009

5.4. Resum del Pla d’acció El Pla d’acció consta de 27 mesures agrupades en 12 àmbits com mostra la figura 5.2.

Figura 5.2. Distribució de les mesures per àmbit d’actuació.

9

21

32

11

2

2

21 1

Equipaments Enllumenat públic Semàfors

Flota municipal de vehicles Flota externa de vehicles Gestió de residus

Cicle de l'aigua Transport públic municipal Domèstic

Comerç Mobilitat urbana Participació ciutadana


El principal grup de mesures correspon als àmbits directament relacionat amb l’Ajuntament, amb 19 de les 27 mesures.

Pel què fa al grau d’assoliment dels objectius fixats pel PAES en relació a la reducció d’emissions de GEH, la figura 5.4 mostra com el Pla d’acció permet pràcticament complir amb l’objectiu i reduir el 20% de les emissions de GEH de l’àmbit PAES de Sant Boi de Llobregat, ja que redueix en un 19,7% (51.115 t de CO2-eq) les 259.340 t CO2eq de l’any de referència 2005.

Pel que fa a l’objectiu concret de l’Ajuntament, la figura 5.5 mostra que l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat no només compleix l’objectiu fixat sinó que el dobla, reduint les emissions en un 45,6% (2.892 t de CO2-eq) les 6.335 t de CO2eq emeses l’any 2005.

Això és degut a que, evidentment, la capacitat d’actuació sobre les emissions directes de l’Ajuntament és molt més alta que la que té per incidir sobre les indirectes. D’altra banda, el rol de l’Ajuntament de lideratge de la lluita contra el canvi climàtic al municipi, manifestat amb la signatura del Pacte d’alcaldes/esses, es veu clarament reforçat per aquest grau d’assoliment del seu propi objectiu.




Figura 5.4. Grau d’assoliment de l’objectiu de l’àmbit PAES del municipi.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2005 2020

ton

es d

e C

O2

-eq

Evolució de les emissions si s'executa el Pla d'Acció Objectiu de reducció (20%)


Figura 5.5. Grau d’assoliment de l’objectiu de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2005 2020

ton

es d

e C

O2

-eq

Evolució de les emissions si s'executa el Pla d'Acció Objectiu de reducció (20%)





La inversió total de les mesures és de 55.209.875 €, que comporten una reducció de 51.115 t de CO2eq, és a dir, el cost mitja d’eficiència és d’aproximadament 1,10 €/kg CO2eq estalviat.

Cal destacar que el 72% del cost d’aquest Pla d’acció es deu a l’adequació i implementació del PMU de Sant Boi de Llobregat, és a dir, que es deu a una mesura que a part de tenir gran importància en la reducció d’emissions de GEH del municipi, també tindrà moltes altres contribucions a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, ja que reduirà moltes de les externalitats associades al us i abús del vehicle privat (accidentalitat, ocupació espai públic, contaminació local i afectació a la salut pública, contaminació acústica, inequitat social, etc.).

La taula 5.4 mostra el detall de com cada mesura contribueix a la reducció d’emissions global aconseguida pel PAES. En el document de difusió aquesta taula es complementa, en la mesura del possible, amb els estalvis energètics, els estalvis econòmics, la inversió i el temps de retorn de cada mesura. Com es pot veure, algunes de les mesures no tenen un estalvi d’emissions de GEH associat (s’expressa amb un nq, de no quantificable), ja que, o bé no es considera que tinguin una traducció directa quantitativa en les reduccions, o bé manquen de dades actuals que permetin estimar la reducció aconseguida amb l’aplicació de la mesura (mesures 1.1.4 de la Flota municipal de vehicles).




Taula 5.4. Contribució relativa de cada mesura a l’estalvi d’emissions.

Àmbit Codi Títol Estalvi

d'emissions (t CO2eq/any)

1.1.1/1 Adhesió dels Centres educatius del municipi a la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Sant Boi de Llobregat

23

1.1.1/2 Substitució de les calderes actuals per calderes d’alt rendiment

39

1.1.1/3 Millores en l’enllumenat

988

1.1.1/4 Millora dels aïllaments i tancaments

201

1.1.1/5 Instal·lació de sistemes de generació d’energia fotovoltaica

207

1.1.1/6 Aprofitament energètic de la biomassa forestal del municipi

7

1.1.1/7 Conscienciació i formació energètica del personal municipal

98

1.1.1/8 Creació de la figura del gestor energètic

46

Equipaments

1.1.1/9 Implementació programa d’eficiència energètica “50*50” en equipaments municipals

46

1.1.2/1 Millora tecnològica de l’enllumenat públic per foment de l’eficiència energètica 684 Enllumenat públic

1.1.2/2 Substitució de les bombetes actuals per mòduls LED 50

Semàfors 1.1.3/1 Substitució de les bombetes incandescents dels semàfors per mòduls LED 199

1.1.4/1 Inventari del consum de la flota de vehicles pròpia de l'Ajuntament nq12

1.1.4/2 Ús de biocarburants als vehicles actuals de la flota nq Flota municipal de vehicles

1.1.4/3 Adquisició de vehicles municipals més eficients nq

1.1.5/1 Ús de biocarburants als vehicles actuals de la flota municipal externalitzada 54 Flota externa de vehicles

1.1.5/2 Valorar criteris ambientals dels vehicles en l’adjudicació dels serveis externalitzats que requereixin vehicles

54

Gestió de residus

1.2.1/1 Implementació de les mesures de foment de la recollida selectiva per mitjà de la redacció i execució d’un pla de prevenció de residus

6.574

Cicle de l'aigua 1.2.2/1 Campanya d’estalvi i aprofitament d’aigua “De mica en mica s’omple la pica” 384

1.2.3/1 Ús de biocarburants als vehicles actuals de la flota que així ho permetin 98 Transport públic municipal 1.2.3/2 Aplicar criteris ambientals en l'adquisició de nous vehicles 98

2.1.1/1 Creació de registre de plaques solars i de l'energia solar generada al municipi nq Domèstic

2.1.1/2 Campanya d’auditories ambientals i de foment de bones pràctiques energètiques a les llars

5.081

2.1.2/1 Pla per a la reducció de les emissions de GEH comercials 6.405 Comerç

2.1.2/2 Empresa sostenible 1ers passos nq

Mobilitat urbana

2.1.3/1 Adequació del Pla de Mobilitat a criteris de mobilitat sostenible 29.779

Participació ciutadana 2.1.4/1 Creació d'una secció de lluita contra el canvi climàtic a la web de l'Ajuntament nq

Total 51.115 Font: elaboració pròpia

12 No quantificable.




6. PLA DE SEGUIMENT

El Pla de Seguiment és, d’una banda, una eina operativa per a la gestió del PAES i, de l’altra, un suport al municipi per presentar l’informe bianual de compliment del PAES a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

El sistema d’indicadors del Pla de seguiment del PAES de Sant Boi de Llobregat s’estructura amb dos tipologies d’indicadors:

• Indicadors de resultat: els 9 indicadors de resultat seleccionats mostren la situació de sostenibilitat energètica en l’àmbit PAES del municipi i en l’Ajuntament. Reflecteixen el resultat de la implantació de les actuacions proposades. Sempre que ha estat possible s’especifica a quin indicador de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat (XCPS) corresponen, amb el codi (X núm.). Pel càlcul dels indicador de resultat clau, emissions de CO2eq, s’ha seguit la metodologia PAES de la Diputació de Barcelona que s’especifica al Document III, en l’annex metodològic.

• Indicadors de gestió i desenvolupament del Pla: mostren el grau d’implementació de les actuacions del Pla, i n’hi ha un per mesura, és a dir 28 indicadors.

El seguiment del Pla per part de la ciutadania es podrà fer a dos nivells:

• A través del Consell de Medi Ambient.

• A través de l’espai dedicat a la lluita contra el canvi climàtic en la web municipal (Veure mesura 2.1.4/1)

La taula 6.1 mostra els indicadors de resultat i de gestió per cada mesura.

Taula 6.1. Indicadors de seguiment de les mesures del PAES de Sant Boi de Llobregat.

Codi acció Nom de l’acció Indicador/s de gestió Indicador/s de resultat

1.1.1/1 Adhesió dels centres educatius del municipi a la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Sant Boi de Llobregat

Centres educatius adherits al programa escoles verdes

1. Emissions de GEH (CO2-eq) àmbit PAES

2. Consum final d’energia de l’Ajuntament

1.1.1/2 Substitució de les calderes actuals per calderes d’alt rendiment Calderes substituïdes



1.1.1/3 Millores en l’enllumenat % d’equipaments on s’han dut a terme les millores d’enllumenat


1.1.1/4 Millora dels aïllaments i tancaments Actuacions de millora de tancament dutes a terme



1.1.1/5 Instal·lació de sistemes de generació d’energia m2 de placa fotovoltaica instal·lats

1. Emissions de GEH (CO2-eq) àmbit PAES 2. Consum final d’energia de l’Ajuntament

9. Producció local d’energia (X16)

1.1.1/6 Aprofitament energètic de la biomassa forestal del municipi Tones de biomassa forestal municipal utilitzades per climatització


1.1.1/7 Conscienciació i formació energètica del personal municipal

Personal municipal format (intern i extern)



1.1.1/8 Creació de la figura del gestor energètic Creació del gestor energètic municipals



1.1.1/9 Implantació d’un programa d’eficiència energètica “50*50” als equipaments municipals

Nombre d’equipaments adherits al 50-50



1.1.2/1 Millora tecnològica de l’enllumenat públic per foment de l’eficiència energètica

Percentatge de punts de llum amb millora tecnològica







1.1.2/2 Substitució de les bombetes actuals per mòduls LED Percentatge de punts de llum amb tecnologia LED respecte del total



1.1.3/1 Substitució de les bombetes incandescents dels semàfors per mòduls LED

Percentatge de semàfors LED respecte del total

1. Emissions de GEH (CO2-eq)àmbit PAES


1.1.4/1 Inventari del consum de la flota de vehicles pròpia de l'Ajuntament Existència de l’inventari

1.1.4/2 Ús de biocarburants als vehicles actuals de la flota municipal interna

Consum de biocarburants respecte del total de combustible de la flota interna de la flota municipal


1.1.4/3 Adquisició de vehicles municipals més eficients

Proporció de vehicles amb noves tecnologies respecte del total:

% vehicles híbrids i elèctrics

% vehicles que emetin menys de 120 g/km


1.1.5/1 Ús de biocarburants als vehicles actuals de la flota municipal externalitzada

Consum de biocarburants respecte del total de combustible


1.1.5/2 Valorar criteris ambientals dels vehicles en l’adjudicació dels serveis externalitzats que requereixin vehicles

Proporció de vehicles de la flota municipal externalitzada amb noves tecnologies respecte del total


1.2.1/1 Implementació de les mesures de foment de la recollida selectiva per mitjà de la redacció i execució d’un pla de prevenció de residus.

Implementació de les mesures de foment de la recollida selectiva

3. Percentatge de recollida selectiva (X17)

1.2.2/1 Campanya d’estalvi i aprofitament d’aigua “De mica en mica s’omple la pica” Realització de la campanya 6. Abastament d’aigua municipal (X20)

1.2.3/1 Ús de biocarburants als vehicles actuals de la flota de transport públic

Consum de biocarburants respecte del total






1.2.3/2 Aplicar criteris ambientals en l'adquisició de nous vehicles de transport públic

Proporció de vehicles de transport públic municipal amb noves tecnologies respecte del total


2.1.1/1 Creació d'un registre de plaques solars i de l'energia solar generada al municipi Creació del registre

2.1.1/2 Campanya d’auditories ambientals i de foment de bones pràctiques energètiques a les llars Número d’auditories realitzades


7. Consum final d’energia (X14)

2.1.2/1 Pla per a la reducció de les emissions de GEH comercials Llicencies municipals comercials amb criteris d’eficiència energètica



2.1.2/2 Empresa Sostenible 1ers passos Nombre d’empreses que segueixen la metodologia proposada



2.1.3/1 Adequació del Pla de Mobilitat a criteris de mobilitat sostenible Mesures del Pla implementades



8. Mobilitat de la població (X5)

2.1.4/1 Creació d'una secció de lluita contra el canvi climàtic al web de l'Ajuntament

Creació de l’espai web

Visites de la web



Font: Elaboració pròpia.

el pla d’acció per a l’energia sostenible del municipi de · 2020-03-28 · més d’un 20%...

Documents