el genereeutaphrimorphuspic (coleoptera ......elitres subparal.lels i amb els homers ben marcats,...

4
EL GENERE EUTAPHRIMORPHUS PIC (COLEOPTERA: PTINIDAE), DE L'AFRICA AUSTRAL Xavier Belles* Rebut: gener de 1989 SUMMARY The genus Eutaphrimorphus Pic (Coleoptera : Ptinidae ) from Austral Africa. Eutaphrimorphus was proposed by Pic (1898) as a subgenus of Ptinus, to include the spe- cies P. (E.) raffrayi from Cape Province (South Africa), which was simultaneously described by the same author. Nevertheless, a detailed study of the type specimen of this species has shown that Eutaphrimorphus should be considered as an independent genus well differentiated from Ptinus. The most conspicuous feature of Eutaphrimorphus is the structure of prosternum, which is anteriorly excavated in such a manner that the reflexed head remains partially concealed into the excavation and the mandibles reach the intercoxal process. This peculiar structure is similar to that shown by the genera Cylindroptinus, Cavoptinus and Luzonoptinus from southeastern Asia, Prosternoptinus from the Neotropical region, and Silisoptinus from Zanzibar. However, Eutaphrimorphus seems to have the closest affinities with Silisoptinus, since both genera share other important characters, like the pronotal morphology, which shows a complex combination of protuberant and depressed areas. RESUM Eutaphrimorphus fou proposat per Pic (1898) com a subgenere de Ptinus per incloure I'es- pecie P. (E.) raffrayi, del cap de Bona Esperanca (Sud-africa), la qual fou descrita simultaniament pel mateix autor. Tanmateix, I'estudi detallat de ('exemplar tipus d'aquesta especie ha mostrat que Eutaphrimorphus ha d'esser considerat genere independent, ben diferenciat de Ptinus. El caracter mes peculiar d'Eutaphrimorphus es I'estructura del prostern, el qual es excavat anteriorment, de tal manera que acull parcialment el cap en posicio de repbs i les mandibules assoleixen I'apbfisi intercoxal. Aquest tipus d'estructura es tambe present en els generes Cylindroptinus, Cavoptinus i Luzonoptinus del sud-est asiatic, Prosternoptinus de la regio neotropical, i Silisoptinus de Zanzibar. Tanmateix, les relacions filogenetiques mes estretes d'Eutaphrimorphus semblen establir-se mes aviat amb Silisoptinus, ates que ambdbs generes comparteiKen d'altres caracters molt importants com, poseur per cas, la morfologia del pronot amb una complexa combinacid de protuberancies i depressions. Centre d ' Incestigacio i Desenvolupament (C.S.I.C.). Jordi Girona , 18. 08034 Barcelona 129

Upload: others

Post on 04-Feb-2021

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • EL GENERE EUTAPHRIMORPHUS PIC (COLEOPTERA: PTINIDAE),

    DE L'AFRICA AUSTRAL

    Xavier Belles*

    Rebut: gener de 1989

    SUMMARYThe genus Eutaphrimorphus Pic (Coleoptera : Ptinidae ) from Austral Africa.

    Eutaphrimorphus was proposed by Pic (1898) as a subgenus of Ptinus, to include the spe-

    cies P. (E.) raffrayi from Cape Province (South Africa), which was simultaneously described by the

    same author. Nevertheless, a detailed study of the type specimen of this species has shown that

    Eutaphrimorphus should be considered as an independent genus well differentiated from Ptinus.

    The most conspicuous feature of Eutaphrimorphus is the structure of prosternum, which is

    anteriorly excavated in such a manner that the reflexed head remains partially concealed into the

    excavation and the mandibles reach the intercoxal process. This peculiar structure is similar to that

    shown by the genera Cylindroptinus, Cavoptinus and Luzonoptinus from southeastern Asia,

    Prosternoptinus from the Neotropical region, and Silisoptinus from Zanzibar. However,

    Eutaphrimorphus seems to have the closest affinities with Silisoptinus, since both genera share

    other important characters, like the pronotal morphology, which shows a complex combination of

    protuberant and depressed areas.

    RESUM

    Eutaphrimorphus fou proposat per Pic (1898) com a subgenere de Ptinus per incloure I'es-

    pecie P. (E.) raffrayi, del cap de Bona Esperanca (Sud-africa), la qual fou descrita simultaniament pel

    mateix autor. Tanmateix, I'estudi detallat de ('exemplar tipus d'aquesta especie ha mostrat que

    Eutaphrimorphus ha d'esser considerat genere independent, ben diferenciat de Ptinus. El caracter

    mes peculiar d'Eutaphrimorphus es I'estructura del prostern, el qual es excavat anteriorment, de

    tal manera que acull parcialment el cap en posicio de repbs i les mandibules assoleixen I'apbfisi

    intercoxal. Aquest tipus d'estructura es tambe present en els generes Cylindroptinus, Cavoptinus i

    Luzonoptinus del sud-est asiatic, Prosternoptinus de la regio neotropical, i Silisoptinus de Zanzibar.

    Tanmateix, les relacions filogenetiques mes estretes d'Eutaphrimorphus semblen establir-se mes

    aviat amb Silisoptinus, ates que ambdbs generes comparteiKen d'altres caracters molt importants

    com, poseur per cas, la morfologia del pronot amb una complexa combinacid de protuberancies i

    depressions.

    Centre d ' Incestigacio i Desenvolupament (C.S.I.C.).

    Jordi Girona , 18. 08034 Barcelona

    129

  • INTRODUCCIO

    En el context d'un projecte de revisi6 delstaxons supraspecifics de la familia Ptirtidae(Coleopiera), ens ocupem avui d'Eutaphri-morphus. Aquest taxon fou proposal corn asubgenera de Ptinus per Pic (1898), per in-cloure a ('especie P. (E.) raffravi, descritapal mateix autor sobre un exemplar femellatrobat at cap de Bona Esperan4a (Sud-africa). Tanmateix, 1'estudi d'aquest exem-plar ha revelat 1'existencia d'alguns detailsmorfolOgics que passaren desapercebuts aPic, i que donen suport a la consideraci6d'Eutaphrirnorphus corn a genere indepen-dent i forca allunvat, per cert, del genere Pti-rtus.

    Gen. Eutaphrimorphus Pic, 1898 stat.nov.Eutapltrintorplttis Pic, 1898. (Subgenere dePtinus). Misc.Ettt.6:54.

    Aspecte general similar al dels Minus sen-se dimorfisme sexual ( Fig. 1). Cap marcada-ment hipognat, amb els ulls semisferics, gla-bres i de diametre petit ( Fig. 2); antenesfiliformes, d'onze artells; espai interantena-ri reduit a una quilla afuada . Prot6rax sub-quadrat; pronot estrangulat al terc posteriori amb protuberancies i depressions al disc;prostern excavat anteriorment , de maneraque pot acollir la part inferior de la capsulacefalica ( Fig. 2), ap6fisi intercoxal Varga i

    FIG. 1 Eutaphrimorphus raffravi Pic: habitus (tipusfemella).F_alaphrirnorphus raffravi Pic: habitus (female type).

    A

    Fa.. 2 Fittap/uirnorphus raffia vi Pic (tipus Ieme-Ila): visto lateral del cap i del protota.e (A) i visioventral del cos (B).Fnrnphritnorphus rn//ravi Pic (female type): lateral view of thehead and prothorax (A) and ',antral rico of the body (B).

    amply (Fig. 2); mesostern curt; metasterntransvers (Fig. 2); potes gracils, tarsos dccinc artells; escudet triangular, ben visible;elitres subparal.lels i amb els homers benmarcats, puntejats longitudinal ment i pu-bescent, (Fig. 1). Part esternal de l'abdo-men amb cinc esternites visibles (Fig. 2).

    Especie tipus: Primus (Etttaphrintorpltus)raffravi Pic (per monotipia).

    Eutaphrimorphus raffrayi Pic, 1898 stat.-noV.

    Minus (Eutaphrimorphus) raffravi Pic, 1898.Misc.Ent. 6:54.Ptittus (Eutaphrimorphus) raffravi Pic. Pic,1912. Col.Cat. 41:32

    El tipus d ' aquesta especie cs una fernella,que porta les etiquetcs segiients : « Le Cap,Raffray, Nov. 97/Misc . Ent. VI 98, p. 54/type/s .g. Eutaphrimorphus Pic/Raffravin, ique es conserva al Museum National d'His-toire Natui clle de Paris . Fins al present csPunic exemplar d'aquesta especie que hornha pogut trobar i cs basant -se en ell que hornpresenta la descripci6 segiient . Longitud 2,9mm. Pronot amb quatre protuberancies benmarcades , dues de discals i dues de laterals;

    130

  • la part central de la base es deprimida i fi-neix en una mena de placa bifida; a cadacostat d'aquesta placa hi ha una estructuralaminar escotada que es confon amb la basedels elitres; la puntuacio general es granulo-sa i la pubescencia es fina, jacent i dispersaal disc, i rigida i densa a les protuberancieslaterals. L'escudet es transvers i subtriangu-lar, proveft d'una pubescencia densa de co-lor groguenc. Els elitres son subparal•lels,amb els costats lleugerament arquejats i elshomers ben marcats; la puntuaci6 es forma-da per series longitudinals de fossetes d'undiametre mes petit que 1'amplada dels inter-vals; la pubescencia elitral es constitufdaper sedes de color groguenc que son relati-vament llargues i semierectes als intervals iquelcorn mes curtes i jacents a les estries.

    NOTES SISTEMATIQUES

    Cal recordar que, a la descripci6 original,

    Pic (1898) considers Eutaphrirnorphus com

    subgenere de Ptinus. Tanmateix, determina-

    des caracteristiques relacionades amb la

    morfologia del protorax suggereixen que

    Eutaphrirnorphus ha de considerar-se un ge-

    nere independent i amb unes afinitats pro-

    bablement mes estretes amb altres generes

    que no pas amb Ptinus. Certament, la forma

    del pronot recorda lleugerament els ele-

    ments del subgenere Eutaphrus (auct.), su-

    bordinat als Ptinus i que recentment ha estat

    proposat com a sin6nim del genere Digno-

    mus (BELLES, 1981). Aquesta similitud, per6,

    sembla tenir poc interes filogenetic, ates

    que hi ha nombrosos generes de ptinids

    amb protuberancies i depressions al disc del

    pronot i que es troben allunyats entre si des

    d'un punt de vista filetic. En definitiva, es

    tracta d'un fenomen prou clar de paral.lelis-

    me.El prostern excavat anteriorment es un

    caracter suficient per a distingir Eutaphri-

    rnorphus de tots els Ptinus, i que podria rela-

    cionar aquell genere amb Cvlindroptinus,

    Cavoptinus i Luzonoptinus del domini insu-

    lar del sud-est asiatic (BELLES, 1983); amb

    Prosternoptinus de la regi6 Neotropical (BE-

    LLES, 1985); i amb Silisoptinus de Zanzibar

    (BELLES, 1988). Aquests cinc generes presen-

    ten una morfologia prosternal similar, pero

    la clau segiient permet separar-los entre si i,

    alhora, permet tambe discriminar el genere

    Eutaphrirnorphus.

    1 Pronot simple, sense protuberancies niexcavacions acusades . . . . . .

    . . . . . Prosternoptinus Belles- Pronot modificat, amb protuberancies i

    soles o excavacions molt acusades .22 Ulls pubescents . . . . . . . . . .3- Ulls glabres . . . . . . .53 Pronot allargat; superficies laterals del

    protorax no excavades; potes curtes i ro-bustes . . . . . .Cvlindroptinus Pic

    - Pronot transvers o subquadrat; superfi-cies laterals del protorax concaves (po-den acollir els profemurs); potes llar-gues i, gracils . . . . . . . . .4

    4 Metastern amb un sole longitudinal benmarcat; pronot amb els costats subpa-ral.lels i amb excavacions profundes so-bre el disc . . . .Cavoptinus Pic

    - Metastern sense sole longitudinal; pro-

    not amb l'amplada maxima a prop del

    mig i sense excavacions profundes sobre

    el disc . . . . . . .Luzonoptinus Pic

    5 Disc del metastern i de la part esternalde l'abdomen (entre la primera i segonaesternites visibles) amb sengles excava-tions el•liptiques molt aparents . . .

    Silisoptinus Pic

    - Disc del metastern i de la part esternal

    de l'abdomen sense cap tipus d'excava-

    ci.o . . . . . . .Eutaphrirnorphus Pic

    Tanmateix , aquesta peculiar morfologia

    del prostern excavat anteriorment (de ma-

    nera que permet acollir la part inferior de la

    capsula cefalica), sembla un estat de carac-

    ter tipicament adaptatiu, perque suposa un

    avantatge corn a mecanisme de defensa (BE-

    LLES, 1988). Aix6 fa desconfiar del seu valor

    filogenetic , ates que podria donar-se un fe-

    nomen de paral • lelisme en els generes que

    el presenten, esmentats a la clau.

    En aquest context , val a dir que tant amb

    el genere Prosternoptinus , com amb Cylin-

    droptinu s, Cavoptinus o Luzonoptinus, el ge-

    nere Eutaphrirnorphus no to en coma cap

    mes caracter que pugui considerar- se siste-

    maticament significatiu . En canvi, amb el

    genere Silisoplinus comparteix una morfo-

    logia pronotal molt modificada , amb dife-

    rencies especifiques , es clar, pero seguint

    un model comparable. Aixi , doncs, encara

    que provisionalment i en tant que no es

    conegui millor la sistematica del ptinids tro-

    picals, horn pot proposar el genere Silisopti-

    nus com el mes estretament relacionat amb

    Eutaphrimorphus.

    131

  • AGRAIMENTS

    La rcalitzacio d'aqucst treball ha estatpossible grycies a I'amabilitat del Dr. JeanMonier, del Museum National d'HistoireNaturelle a Paris, el qual facility el prestecdel tipus d'E. raffrani.

    Darreramcnt, 1'autot ha publicat Ia descripcio del gcnere S'tnr-daptintrs, del sud-C.11 asiatic (Bt.t.t.cs, 1991), quo tambc presentacl prostcrn cxcavat per acollit la part inferior del cap. Tanma-teix, aquest gcnere no sembla pas relacionar-se estretamentamh Eutuphrirnurphns des d'un punt de vista filogenetic. D'al-tra Banda, Sitdaptin o pot separa-se d'EutaphritnorphuS perpresentar el ptonot His, sense prowberancies ni excavacions.

    BIBLIOGRAFIA

    Biti.ii -, X. 1981 . Iclees sobre Ia cIassificaci < i suprage-nerica de la tamilia Ptinidae ( Coleoptera ). JJ Ses-sio Coujnrtta d'I:rttontologia . Ins'titucio Catalattad7/isturia Natured - Societal Catalana de Lepidopte-rologia: 61-65.

    Briers, X. 1983 . Revision des Malteoptirtns Pic, 1903,et des genres voisins ( Col., Ptinidae ). Attrtls. Soc.ertt. Fr. (N.S.), 19 (I): 7-16.

    Btu.t.fs, X. 1985. Contribution a la connaissance desPlinidae neonropicales ; Ic gg enre Prosterttoptirtusnov. (Coleoptera ). Et tornol. Bliitter, 81 ( 3): 132-142.

    Bi-lies, X. 1988. EI genero Silisoptious Pic, 1917 (Co-Icoptera, Plinidae ). Misc. Zoo!., 12 : 371-374.

    Bei.t.ls, X . 1991. Los gdneros Kedirirtus nov., Sutt-daptinus nov. v Ilattnmatuts nov. en el archipicla-go indo-australiano v sureste asiatico, v nuevos da-bs sobre el gdnero Maheoptinus Pic (Coleoptera,Ptinidac ). GraelLcia, 47: 71-96.

    Pi(, M. 1898. Diagnoses de deux Ptinus de I'Afiriqueauslrale ci sous-genre Etuaphrimorpluts. Misc.Frt., 6: 54-55-

    132