El Correunúm. 54

juny 2005Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya

Revis

ta trime

stral.

Preu: 1

,50

euros

Com veuen el mónels adolescents?

El Dia del Cau al Carrer

Emot

iu a

déu

a Ca

stell

Vell

Cons

ells p

er a

uns

cam

pam

ents

segu

rs

Amb la col·laboració de:

Su

ma

ri Editorial Miracles quotidians

Moviment El Dia del Cau al CarrerEmotiu adéu a Castell VellTrobada Vallès-MaresmePer molts anys!Lluïsos de Gràcia celebra el 150è aniversariTrobada de la Cançó a la Demarcació de ManresaTrobada de caps al Quàsar de TàrregaParticipa al projecte Calidoscopi EnllàXarxanet, el nou portal d’educació en el lleureLa nova Xarxa de Voluntariat AmbientalAnem de campaments... i tornem sans i estalvis!Fundació Josep SansSembrant l’Esperança amb Intermón Oxfam

Entrevista Jaume Funes, adjunt per a la Defensa dels Dretsdels Infants del Síndic de Greuges de Catalunya

Opinió Dones, SIDA i pobresa

Eines Joc de rolPunt de llibre

Edita: Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC)Redacció, administraciói subscripcions: Rambla Mn. Jacint Verdaguer, 10 · 08197 - Valldoreix

Tel. 93 590 27 00 - Fax 93 590 04 92A/e: megsjc@escoltesiguies.orgwww.escoltesiguies.org

Preu: 1,50 Euros. Subscripció anual: 10 Euros

Redacciói coordinació: Núria FarellAssessoramentLingüístic: Muntsa TuronFotografies: David Ferrer, Imma Rodríguez, Joan Sebastià, Equip

Calidoscopi Enllà, Intermón Oxfam, Lluïsos de Gràcia, AEiGPau Claris, AEiG Antoni Gaudí, Demarcació de Lleida/Solsona/Urgell, Demarcació de Manresa, DemarcacióVallès-Maresme, Demarcació Girona, Demarcació Tarragona,Demarcació del Barcelonès, arxiu de MEGSJC, arxiu de laFundació Josep Sans, Núria Farell.

Dissenyanuncis: Roger Romeu (Brownsea),

Mariona Roig (Campaments i més)

Maquetació: Clic Traç, scclImprimeix: Gràfiques Rotatives, slDipòsit Legal: B-4858-81

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i no necessàriament la de MEGSJC.Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursosnaturals.

El Correu és membre de:

3

MiraclesquotidiansL’altre dia vaig viure una circumstància curiosa. Una amiga argentinaestava de visita a la ciutat, i en una de les parades vam trobar-nosuna altra companya, que era cap d’agrupament. Xerràvem i la conversava anar a petar a l’escoltisme. La cap d’agrupament va començar aexplicar les seves aventures al cau, però de seguida va anar a parara les desventures: estava cansada de perseguir als caps, farta queningú no tingués compromís, que no hi hagués manera de tirar lescoses endavant, que faltessin mans per fer les coses. No podiaentendre que els caps tinguessin temps per fer d’altres coses, comparticipar a l’assemblea de la seva facultat, o a l’organització ecologistadel poble, i dos més en un equip de bàsquet. A més, tenia dos capsque es plantejaven marxar d’Erasmus i li generaven un bon problemaper muntar els equips de caps del curs vinent. En definitiva, queestava farta d’haver d’arrossegar a tothom per fer-ho tot. I que estavacansada i no sabia pas si duraria molt temps més.

A mi, no se’m va fer estrany sentir coses així, però la meva amigaestrangera va quedar ben sobtada. Va demanar si ho havia entès bé,perquè potser no entenia prou bé el català. Així que li va demanarsi els caps baixaven cada cap de setmana al cau. Li va respondre quesí, però que hi havia dies que hi havia exàmens i alguns caps no espresentaven. Aleshores li va demanar quines coses feien al cau, sitreballaven sols. Ella li va respondre que la majorpart del temps simplement feien el cau, però queparticipaven a la coordinadora d’entitats del barri.Un cop a l’any, participaven amb la colla de diables,i quan els faltava gent, hi anaven alguns dels caps.També col·laboraven amb l’associació de veïns permuntar activitats infantils a la festa major del barri.I de tant en tant feien alguna activitat conjuntaamb el grup de joves de la parròquia veïna.

Arribats en aquest punt, la meva amiga argentinano entenia on era el problema: tenia uns caps que,dissabte rere dissabte, contradeien les regles delmón capitalista, i dedicaven una tarda, de formagratuïta i altruista, al cau. A més, la feina que feienal cau no era un bunyol enmig del no-res, sinó quetreballaven amb xarxa amb tot d’altres entitats.

I els seus caps, no només participaven al cau, sinó que eren personesactives en les entitats del seu entorn, i a més tenien ganes de descobrirmón i marxar a fora. Tot això, per a ella, era un autèntic miracle. Ies sorprenia que enlloc d’alegrar-se per tot el que tenia, es lamentésde les poques coses que li faltaven. Li recordava aquell patge delconte de B. Rajneesh (http://www.querubines.com.ar/ txelcirculodel99.htm)que buscava la moneda que li faltava. Que vivíem enmig d’un miraclequotidià i l’únic que veiem era la part del miracle que ens faltava. Isobretot no entenia com enlloc de donar gràcies per la immensa sortde poder formar part d’un agrupament, ens queixaven per les cosesque no acabaven de ser perfectes...

I en aquell moment em vaig adonar que sovint, no parem de demanarcoses abans de donar gràcies per les que ja es fan. O que restemimportància a la feina que fem sense adonar-nos com pel fet d’existirsom un desafiament al món tal com l’entenem.

Per això avui l’editorial acaba amb un gràcies. Gràcies pel miracle defer possible un dissabte rere un altre. Gràcies per preparar unscampaments d’estiu i robar temps d’on no n’hi ha. Gràcies per ser-hi.

Gràcies pel miracle quotidià que és l’escoltisme.

Per: David FerrerEquip del Cau de Tots

Per què sortim El Dia del Cau al Carrer

Però, exactament, la gent s’ha plantejat els veritables motius d’aquestaactivitat tan singular? És possible que la gent ompli els carrers de lanostra Catalunya tan sols perquè toca, o bé per a fer cas a l’agendade MEGSJC, que mai no eludeix tan assenyalada data? Veritablementtothom del nostre moviment està segur d’haver entès l’esperit d’aquestaefemèride, per la qual portem apostant des de fa uns anys? Potser araha arribat el moment de fer-ne balanç...

Després d’uns primers anys de provatures, aquesta nova edició del Diadel Cau al Carrer podria ser qualificada com aquella de la maduresa.Efectivament, som conscients que, potser, la gent va començar a sortirals carrers gràcies a l’empenta inicial que suposà una proposta taninsòlita empesos, doncs, per la curiositat que aportava la novetat, i el

fer confiança als nostres caps d’agrupament i equips de demarcació osector, que posaven èmfasi en què un acte com aquest havia de tenirun èxit sense precedents.

Doncs bé, arribats als nostres dies, ens adonem que aquesta empentao aquesta fe cega han desaparegut, per donar lloc a unes iniciativesmés autèntiques on, potser, no hi ha hagut tanta gent al carrer, peròque aquells que han sortit ho han fet gràcies a un debat intern que elsha dut a decidir participar, tan físicament –és a dir, en cos–, comconvençudament –ànima–. Aquest és el veritable esperit del Dia delCau al Carrer: una data significativa, culminant del projecte anual delCau de tots, on fem partícips a tota la gent del nostre poble o ciutat.Aquest any, doncs, sí.

Enguany, sota el lema del Cau de tots, Eduquem per la Pau i el Diàleg, ha tingut lloc una nova ediciódel Dia del Cau al Carrer. Milers de caps, nens, nenes, nois i noies del país han envaït els carrers delspobles i ciutats per dur-hi a terme les activitats dels més de cent agrupaments que som, tot impregnant-los d’uns colors i un brogit inusuals.

5

al carrer?

El dissabte dia 21 de maig els agrupaments que participaranen la Jamboree que es celebrarà aquest estiu a Londresens vam trobar per conèixer-nos una miqueta i per triari assajar la dansa que hem de fer tot el contingent catalàdavant de 20.000 persones per donar-nos a conèixer(Ui, quina por!!!) Després d’estar tot el matí donant-hivoltes, al final ho vam aconseguir: ja tenim cançó i dansaper l’Eurojam!!!!

L’intercanvi el vam realitzar a Barcelona al pati de l’escola de La SalleJosepets. Entre caps i nens érem 90 persones gairebé la meitat delsque marxarem; no vam poder ser-hi tots perquè aquell dia molts delsagrupaments realitzaven altres activitats en motiu del Dia del Cau alCarrer.

Vam quedar a les 10 del matí i entre jocs preparats per cada agrupamenti la tria de la dansa més la cançó se’ns va passar el temps volant... Ensho vam passar molt bé i vam comprovar que no tenim gaire vergonya...Que es prepari l’Eurojam 2005 que venim 180 catalanets que ens faremnotar i conèixer!!!

Per: Daria Valiente RamonAnimadora de Trucs de l’AEiG Fent Camí, de Tarragona

Una altra manera de viureel Cau al Carrer

Trobadad’Eurojamberos

El diumenge 29 de maig, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi (MEGSJC) es va acomiadar d’un delsespais de trobada més emblemàtics: el Centre Escolta Castell Vell, situat al Parc del Corredor Montnegre,a Llinars del Vallès.L’acte oficial de tancament va tenir lloc a les 12 del migdia i, posteriorment, es va celebrar un dinarpopular multitudinari.

Per: Pau Font i Jordi Feliual servei de Castell Vell entre la primavera de 1998 i la tardor de 1999

Emotiu adéu a CASTELL VELL

Una mica d’història

Ja els Ibers van fixar-se en aquest indret per fer-hi un primerassentament on restar segurs dels atacs de forasters. Més endavanten l’època romana va passar a ser una torre de guaita que formavapart de la línia de vigilància de l’antiga Via Augusta (ara AP-7)juntament amb la Torre del Moro que està a l’altre vessant de lavall per on ara passa la carretera de Llinars a Dosrius direcció sud-oest. Més endavant al costat de la torre s’hi va construir una ermitaque esdevindria un petit castell anys posteriors. La Funció seguiaessent de guaita i per això el castell no tenia grans dimensions.

El més fascinant de tot això és que hi han importants indicis quedurant el segle XIII Castell Vell va ser un punt de trobada delscàtars. Tenien els seus ritus propis i feien unes cerimònies moltparticulars. És per això que durant l’excavació es van trobar màscaresrituals, monedes de molts indrets del món, ceràmica, eines, etc.que així ho documenten. Les podeu veure exposades al petit museude Can Bordoi, un km més avall de Castell Vell.

Tot just on s’enfila el camí de la carretera de Llinars del Vallès a Dosriuscap a la serralada del Corredor hi ha un dels secrets més ben guardatsde la nostra història. El Castell Vell de Llinars del Vallès. No és un granmonument per les seves dimensions però si que guarda un gran secretque potser mai arribarà a descobrir ningú.

L’inici de l’excavació d’aquest petit tresor fou el 21 de setembre de 1970i va durar fins el 30 de març de 1974, gràcies a la família Vilaseca Rocapropietària de les terres, que volien fer un pou per la casa de Castell Vell.

La primera excavació l’any 1963 va ser per fer el dipòsit de la casa. Feiapocs mesos que era un Centre Escolta gestionat per DDE (DelegacióDiocesana d’Escoltisme) i portat amb molta dedicació pel senyor Passansi família durant 35 anys. Quan l’any 1998 el senyor Passansmalauradament ens va deixar, nosaltres vam creure que aquest projectehavia de continuar i així ho vam fer. No era una casa amb unes gransinstal·lacions, però estava en un entorn feréstec i amb un aire històricben a prop que feia de Castell Vell un indret únic per estar-s’hi. La veritatés que és indescriptible poder admirar de ben a prop tot el canvi que feiael nostre entorn durant totes les estacions de l’any. La vegetació, elsanimals, el clima, tot era canviant i meravellós. El silenci d’aquell indretera fascinant i no et deixava parpellejar. De bon matí tot sovint trobavesalgun animal despistat que picava les engrunes de pa de l’últim àpat.Dalt del castell la vista de 360º és única. Davant el majestuós Montseny,l’autopista, Llinars, Cardedeu, el Castell Nou de Llinars i més enllà laMola, i fins i tot, Montserrat. Per l’altra banda una llarga filera d’arbresi boscos ben atapeïts que formen una catifa verda que sembla no tenirfinal, i a l’altra banda el mar que encara que no es veu saps que hi és.

Però quan ets a dalt el més meravellós ho tens sota els peus. És elcastell i la seva estranya forma, resultat de diverses construccionssolapades pels anys i per la gent que hi ha passat. La cambra superioroberta als quatre vents és on diuen que els càtars feien les sevescerimònies, a sota la font del cap de lleó, la creu de Tolosa gravada ala pedra, el fossat i les sitges de gra que encerclen el castell.

Per a nosaltres va ser una experiència única i per sempre més recordarem.Castell Vell és un d’aquells “llocs bons” que cal trobar durant la vida.

Jordi

Bon

et (P

rimer

Comi

ssari G

enera

l de M

EGSJ

C)

7

Per: Demarcació Vallès-Maresme

La Trobada va tenir lloc a La Garriga els dies 30 d’abril i 1 de Maig del 2005,en el marc incomparable del Camp de Vol d’aquesta localitat, antiguesinstal·lacions avui en desús, d’aquesta acollidora vila del Vallès Oriental.

La gran participació, amb més de 600 inscrits, l’èxit de les activitatsrealitzades i el bon temps regnant durant tot el cap de setmana permetqualificar la trobada com un gran esdeveniment.

Per a tots aquells que no hi vàreu poder assistir, creiem adequat fer-vos-en cinc-cèntims de com va anar i què hi vam fer:

Després de l’arribada a la bonica estació de La Garriga amb l’immillorableservei de tren, i d’una fantàstica passejada per la població fins alsbucòlics afores –indret on es troba situat l’antic Camp de Vol–, elsparticipants van poder gaudir d’un merescut descans sota l’ombrarefrescant dels pins, assaborir els respectius esmorzars i inscriure’s ala trobada tot fent les primeres coneixences i descobertes dels companys.

Ja refets i plens d’energia els nostres honorables participants es vandirigir ordenadament als seus sub-camps per plantar-hi la tenda, conèixerels serveis del camp i preparar-se pel gran moment d’intenses emocionsi experiències que els esperava.

Després de la intensa activitat conjunta amb la unitat agermanada, queels va permetre conèixer nois i noies de la seva edat i establir elsprimers vincles amb els que serien els seus companys a la Trobada quetot just començava –i convenientment untats amb crema protectora ipeces de vestir per cobrir-se el cap–, els il·lustres participants esdisposaren a compartir un àpat al voltant d’una rotllana a l’assolellatsubcamp de la seva branca.

I ja gairebé sense temps de fer una profitosa migdiada i espolsant-sela mandra i amb l’ànim joiós, els nostres alegres participants es vandirigir cap a la Fira, situada sota l’ombra de centenàries alzines quefeien més suportable la calor i amansien el poderós astre rei.

La bonica Fira, composta per multitud de tallers i conferències, vapermetre a grans i petits aprendre i divertir-se en qualsevol dels temesal voltant dels quals estaven ambientats: interculturalitat i identitatnacional, sostenibilitat, cultura de pau, democràcia i participació iespiritualitat i educació integral de la persona.

Plens de joia per la bona estona passada rient, aprenent, jugant,debatent, ballant... els nostres insignes participants, i amb poc tempsper fer un petit descans, es van dirigir cap als seus respectius subcamps,on van tornar a compartir un àpat i es van preparar per assistir al’entretinguda vetlla de nit, diferent per a cada edat i reflex d’una granvarietat.

Finalitzada la vetlla tocava descansar, i això és el que es van disposara fer els nostres intrèpids participants, alguns dins les tendes, altresmés agosarats sota les estrelles, mentre els caps es van dedicar arepassar i comentar els afers del dia a la entranyable cantina-espectacle,on la joia i la animació semblava no tenir fi.

No va cantar el gall, però no va caldre, doncs la promesa d’un esmorzarde llepar-s’hi els dits va ser suficient per treure del sac fins i tot els mésmandrosos. Després d’alguns nervis, provocats sens dubte per les ganesde sucar els melindros a la xocolata quant abans millor, l’ordre i el senyes van imposar i tothom va poder gaudir de l’energètic esmorzar. Aixídoncs, amb el cos ple de dolces calories i pertinentment vestits, elsnostres matiners participants es disposaren a gaudir del fabulós campionatd’scoutball per branques, competició que va oferir innumerables actesde coratge, esportivitat i passió per aquest tan gran i noble esport queens entusiasma, sota el sol i rodejats de natura envejable.

I ja acabant la fabulosa trobada i després de recollir tendes i paperots,penjar el bonic i llampant fulard en el plànol record de la trobada iaprofitar per gaudir els últims moments amb els nous amics sota el sol,els participants –fent gal·la d’una perfecta sincronització–, van aconseguirfer una gran rotllana de cloenda, amb hora dels adéus, onades humanesi d’altres. Una rotllana que els més veterans del lloc van qualificar demés gran que la mítica rotllana de Parets.

I tot recollint i aprofitant l’ombra per dinar, els esgotats participantsvan anar marxant, cansats, però feliços, d’una trobada que segur queno oblidaran.

PD. Volem agrair a tothom que amb la seva participació i esforç ha fetpossible aquesta trobada. Moltes gràcies a tots!

Trobada Vallès-Maresme

Enguany, Vallès-Maresme ha realitzat una trobada de Demarcació després d’una dècada sense acampartots junts (d’ençà de la ja llegendària trobada de Parets del Vallès, a mitjans dels noranta).

Enguany, 16 Agrupaments de MEGSJC celebren un aniversari assenyalat:

50 anys: Joan Maragall (Barcelona, Sector I) i Guillem de Balsareny (Balsareny).

45 anys: Mare de Déu del Montsant - Verge del Cim (Reus).

40 anys: Antoni Gaudí (Manresa), N. Dona de la Salut (Sant Feliu de Llobregat), Pare Bertran (Barcelona, Sector II) i Pinya Rosa (Blanes).

35 anys: Alverna (Tarragona), La Salle Barceloneta (Barcelona, Sector III i Nord), Palamosí (Palamós) i Cal Met (Mollerussa).

30 anys: Mare de Déu del Pla (Artesa de Segre).

25 anys: Pau Claris (Barcelona, Sector IV).

10 anys: Ivarsenc (Ivars d’Urgell), Lo Merlet (Palau d’Anglesola) i Tsunami (Vic).

A tots ells, els desitgem un feliç aniversari i els encoratgem a seguir molts anys més!

Per molts anys!

9

El desembre de 1964, els tres caps van establir el primer contacte ambel grup de nois que en aquests inicis estava format per joves amb edatscompreses entre els 12 i els 16 anys, motiu pel qual l’Agrupament vacomençar amb una branca única, la Secció Unitària o Minyons. Calrecordar que, aleshores, el barri de la Sagrada Família presentava unafisonomia que avui desconeixeríem i que la parròquia no es trobava onés ara. Fins al 1969 –en què es va inaugurar l’actual església– va seral número 168 del carrer Viladordis. Allí, damunt d’un garatge que feiales funcions d’església, el jovent va agençar un altell que els serviriade cau durant aquests primers anys.

Les activitats regulars de l’AE Antoni Gaudí –nom triat pels mateixosjoves d’entre un ventall de propostes– s’iniciaren entre 1964 i 1965.Tot i així es considera el dia 31 de gener de 1965 la data oficial delnaixement de l’Agrupament, ja que es correspon amb la primera sortidadel grup, una matinal a Joncadella, on van participar els caps i catorzenois.

Malgrat que la coeducació ja s’havia iniciat amb anterioritat en moltsllocs, no és fins el curs 76-77 que es va aplicar al Gaudí. Tanmateix, iatenent el recel que aleshores encara provocava això que nois i noiesanessin plegats, es va decidir no engegar-la alhora a totes les branques,sinó que es va començar per la branca dels més menuts, la de Llops iDaines –que s’acabava de crear per substituir l’Estol– amb el benentès,això sí, que s’aniria introduint a tota la resta.

Pel que fa als campaments, direm que en aquests prop de 35 anysd’història del Gaudí la branca de petits (Estol i Llops) els ha celebratsempre en terres del Principat, preferentment en comarquesmuntanyenques i properes a la nostra. La Secció Unitària féu unscampaments a Ciutadella de Menorca el 1970. Després, amb eldesdoblament de Ràngers i Pioners, els primers han anat sobretot perindrets també de Catalunya, mentre els segons han sovintejat el Pirineucatalà i aragonès, a més de fer-ne alguns en altres autonomies: al PaísBasc (1991) i a Navarra (1995). Per últim, a Truc s’han fet campamentsal país, però també a l’estranger, com ara Suïssa, Senegal, Itàlia, PaïsosBaixos o Alemanya.

Sens dubte el Gaudí és, a hores d’ara, un dels esplais de la ciutat ambmillor, per entendre’ns, estat de salut. No és el que més usuaris té perquèaquesta és l’expressa voluntat dels seus responsables. En els darrers anyss’ha produït una gran demanda de places que, en cas de ser satisfeta,hauria comportat seriosos problemes interns d’organització i d’operativitat.Per això fa uns tres anys es va decidir posar límit i crear una llista d'espera.Amb aquest pas s’ha aconseguit poder ser selectius amb les incorporacionsde manera que ja des de les branques més joves s’equilibren els sexes.A Castors, n’entren cada any només 6 i, a Llops, 8. Les branques superiorsja no s’obren si prèviament no hi ha hagut cap baixa.

Actualment, l’agrupament consta d’un 60 nois/noies que omplen les5 branques; i de 23 caps. La representació dels pares i les mares del’agrupament es materialitza mitjançant la TaPaM (Taula de Pares iMares) amb reunions continuades i preparació d’activitats).

Una mica d’històriade l’AEiG Antoni GaudíPer: Àdria Badias

Cap de l’AEiG Antoni Gaudí

Per trobar les arrels de l’escoltisme al barri de la Sagrada Família de Manresa hem de remuntar-nosa finals del 1964. Aquell any va arribar a la parròquia un vicari procedent de Calaf, vila on haviaentrat en contacte amb el moviment escolta. Un cop a Manresa, i amb la ferma voluntat d’endegarun agrupament a la seva parròquia, es va adreçar a l’AE Cardenal Lluch a fi de demanar voluntarisque volguessin tirar endavant el seu projecte amb un grup d’uns 20 nois, majoritàriament del barri,que ell mateix havia reunit. El Cardenal Lluch va encomanar la tasca a tres joves d’uns vint anys quevan acceptar l’encàrrec.

Lluïsos de Gràcia celebra el

Els Lluïsos de Gràcia és una associació sociocultural i esportiva sense afany de lucre fundada l’any1855 a Barcelona. Els seus objectius bàsics són la formació dels infants i joves en el temps lliure, aixícom possibilitar als adults la realització d’aquelles activitats que serveixin per la seva formació iesbarjo.

L’entitat s’organitza en seccions, entre les quals hi ha l’Agrupament Escolta i Guia Lluïsos de Gràciade MEGSJC. Precisament, aquest AEiG va organitzar el passat 30 d’abril una marxa cap a Montserratper a celebrar l'acte central dels 150 anys dels Lluïsos de Gràcia.

Les unitats de Pioners i Truc hi van anar caminant des de Barcelona (tram Barcelona-Les Fonts ambferrocarrils), i la resta d'unitats van pujar-hi des de Monistrol de Montserrat on hi havien passat lanit. També hi van assistir tots els pares que ho van voler, amb autocars que va oferir Lluïsos o ambcotxe particular.

150è ANIVER

Exposició i llibre commemoratiusCom a part dels actes de commemoració del 150è aniversari, s’ha organitzat l’exposició “Els Lluïsos a través de les seves seccions”, que es pot veureal vestíbul de l’entitat (Plaça del Nord, 7-10, Barcelona), del 5 de juny al 6 de juliol.

Les persones interessades a conèixer més a fons la història dels Lluïsos de Gràcia també poden llegir el llibre “Lluïsos de Gràcia, 1855-2005” enquè Albert Musons fa un recorregut històric pels fets més cabdals i transcendents de la història lluïsenca.

11

L’escoltisme als Lluïsos de GràciaPer: Jordi Casso i Juvé

Cap de l’Agrupament del 1958 al 1967 / President de Lluïsos de Gràcia del 1967 al 1969

RSARIPer entendre el procés d’introducció de l’escoltisme als Lluïsos, cal teniren compte que als anys 50 el moviment escolta tot just començava laseva expansió i era relativament poc conegut i que, d’altra banda, elsLluïsos de Gràcia eren una entitat centenària i molt estructurada. Malgrataquest handicap, mossèn Pellisa, que era el Director espiritual dels Lluïsos,va creure en les possibilitats formatives del mètode escolta. Per facilitar-ne la introducció, em va demanar que acceptés ser el Cap d’agrupament,ja que la meva total vinculació a l’entitat era indiscutible. Jo no haviaestat mai escolta, però al posar-me en contacte amb la DelegacióDiocesana d’Escoltisme em vaig sentir fortament atret per la fermapersonalitat dels seus responsables i per la mentalitat i metodologia delMoviment. D’altra banda, també m’atreia el repte que representaval’entrada de l’escoltisme als Lluïsos i el bé que se’n podia derivar.

Els successius problemes a resoldre eren fascinants. El primer era lamalfiança de molts dirigents i socis envers una organització quedesconeixien o, encara pitjor, que coneixien malament. Amb paciènciai tossuderia aquest problema es va anar diluint. Un segon problemaera resoldre l’encaix de l’agrupament en una estructura social moltdefinida, on, d’entrada, no semblava gaire clar encabir-lo. Va ser unamica laboriós, però es va acabar de resoldre prou bé.

El tercer problema va ser la introducció de les Akeles femenines en unaentitat que estava dedicada, des de la seva fundació, exclusivamenta nois, però curiosament va ser el que menys malsdecap em va donar.Mentre s’anaven resolent totes les dificultats, l’agrupament s’haviaconsolidat, tenia un molt bon equip de caps i funcionava satisfactòriament,i això era el més important. La presència i l’efectivitat de l’escoltismeals Lluïsos ja era un fet normal.

En la meva posterior etapa com a president de l’entitat, vaig aconseguirque els Lluïsos es transformés d’exclusivament masculina a mixta,admetent sòcies femenines de ple dret, i això em va permetre proposara l’agrupament femení Celístia que entrés a formar part dels Lluïsos.Amb la posterior introducció de la coeducació es va tancar el cercle i,actualment, sembla increïble la llarga i laboriosa etapa dels anys 50/60amb una plena integració dins del complex entramat social que constitueixels Lluïsos de Gràcia.

Precisament, la dinàmica d’adaptació a noves necessitats que hacaracteritzat sempre els Lluïsos al llarg de la seva història, amb múltiplescanvis, aparicions i desaparicions d’activitats, grups i seccions, és enbona part el secret que ha permès arribar al 150 aniversari, queenguany estem celebrant, amb una vitalitat i empenta extraordinàries,sobretot tenint en compte que som la segona entitat més antiga detota Barcelona. M’atreia el repte que representava

l’entrada de l’escoltisme als Lluïsosi el bé que se’n podia derivar

Prop de 900 escoltes i guies dels 19 Agrupaments de la Demarcació de Manresa –que inclou les comarques de l’Anoia, el Berguedà, el Solsonès iel Bages–, es van reunir al parc de l’Estació Vella d’Igualada els dies 16 i 17 d’abril, per celebrar una nova edició de la “Trobada de la Cançó”.Els agrupaments, de dos en dos, van oferir una cançó feta especialment per a aquesta ocasió i inspirada en el lema “Hi ha una vegada una grantrobada”, ja que el tema central de la trobada eren els contes. A continuació, va tenir lloc un dinar popular.

La cantada va ser l’acte central d’un cap de setmana ple d’activitats, organitzades per l’agrupament amfitrió, l’AEiG Jaume Caresmar-Maria AntòniaSalvà. Agrupats per branques, van fer diversos jocs dissabte a la tarda i van passar la nit en diversos punt d’Igualada i de la comarca: els Castorsvan acampar a la Divina Pastora; els Llops i les Daines van dormir al parc de Vallbona d’Igualada; els Ràngers i les Noies Guies van passar la nital parc de Puigcornet i els Pioners i els Trucs van fer estada a Vallbona d’Anoia, on l’agrupament d’aquest municipi els va organitzar els jocs i lavetllada.

Trobada de la Cançó a laDemarcació de ManresaPer: Demarcació de Manresa

Els 150 caps dels agrupaments de la Demarcació de Lleida/Solsona/Urgelles van trobar del divendres 29 d’abril al diumenge 1 de maig a Tàrrega,per celebrar una nova edició del Quàsar, un espai de trobada, intercanvi,formació i treball que es convoca cada dos anys.

L’origen del nom d’aquesta trobada és ben peculiar. Quàsar és unamena d’estrella de petit diàmetre i gran lluminositat, que emet gransquantitats de radiació en totes les freqüències. Ve del llatí quasi i del’anglicisme star: per tant vol dir literalment quasi una estrella. I fenthonor a aquest significat, l’edició d’enguany ha estat un Quàsar de bonrotllo, de sentiment escolta, de pinya de Demarcació, de treball debranques i de debat de Moviment, de repensar l’espiritualitat i compartirla vida i els somnis terrenals.

Un dels plats forts de les activitats d’aquest Quàsar va ser El gran jocdels gals i dels romans, amb l’Astèrix i l’Obèlix com a personatgesconvidats, els quals van acompanyar els tres dies d’activitats, que vancomençar amb la Tertúlia Oberta Dones per la pau.

Per: Demarcació de Lleida/Solsona/Urgell

Trobada de caps al “Quàsar de Tàrrega”

13

Vols col·laborar amb l’Equip Calidoscopi?El motor del projecte Calidoscopi Enllà és l’Equip Calidoscopi, que dónasuport als agrupaments, als equips de formació i als equips de demarcacióde MEGSJC, quan volen treballar el tema de la interculturalitat, ja siguifacilitant recursos, com realitzant dinàmiques i tallers. L’equip tambéorganitza el monogràfic Calidoscopi: el cau intercultural.Aquest equip està format per persones d’arreu del territori català,interessades en el tema de la interculturalitat.

Aquest estiu... vols participar a uns campaments alMarroc?Des del programa Calidoscopi de la Secretaria General de Joventut, elproper estiu s’organitza un intercanvi al Marroc, adreçat a caps i monitorsde les entitats d’educació en el lleure de Catalunya.- Del 27 de juliol al 6 d’agost de 2005.- A Tànger.- Places: 11.- Estada en uns campaments d'infants i joves del Marroc: del 28 de

juliol al 2 d'agost de 2005 (allotjament al campament).- Visites turístiques: del 2 al 5 d’agost (allotjament a un alberg).Quins requisits s’han de complir?- Fer de cap a un agrupament.- Tenir coneixements suficients de francès.Hi haurà una part de l’intercanvi subvencionada per la Secretaria Generalde Joventut de Catalunya i per la Secretaria de Joventut del Marroc.

Jornades TangramConeixeu el material Tangram. Set elements per fer esplai i escoltismedes de la interculturalitat?Amb la intenció de conèixer aquest material i de reflexionar sobre compromoure la interculturalitat als agrupaments i esplais, durant el cursque ara acabem, s’han fet jornades Tangram a diversos territoris: el 23d’octubre de 2004, a Reus; el 6 de novembre, a Lleida; i el 13 denovembre, a Barcelona.Aquest material es va enviar, des de la Secretaria General de Joventut,a tots els agrupaments de MEGSJC, ara fa un any.

Publicació i presentació del material Diversita’tUs avancem que, abans de les vacances d’estiu, s’editarà Diversita’t, unmaterial ple de propostes per a treballar la interculturalitat a través de lamúsica. Estigueu atents i atentes a la data de presentació del material,perquè pot ser un recurs molt interessant per a les sortides i campaments!

Seminari escolta europeu OverturesImmaculada Tubau, de l’Equip Calidoscopi, va participar al seminariescolta europeu Overtures que va tenir lloc a Brusel·les del 18 al 20de març. Aquesta trobada té lloc cada dos anys i en aquesta edició esva tractar el tema Diverses aproximacions a la diversitat. A través dediverses ponències i activitats es van exposar com els diferents movimentsescoltes i guies d’arreu del món tracten la diversitat cultural.

Si voleu saber com col·laborar amb l’Equip Calidoscopi,com participar als campaments al Marroc, si no heu rebutel material Tangram, o bé teniu ganes de fer algunaactivitat al cau relacionada amb la interculturalitat, poseu-vos en contacte amb Mònica Parrilla:pedagogica@escoltesiguies.org o 93 590 27 00.

Participa al projecteCALIDOSCOPI ENLLÀ

Per: Mònica ParrillaTècnica del projecte Calidoscopi Enllà de MEGSJC

Des de fa dos anys, MEGSJC promou el projecte Calidoscopi Enllà, que pretén impulsar la interculturalitata les unitats i agrupaments. Aquestes són algunes de les propostes que estan en marxa actualment:

xarxanet.orgel nou portal d’educació en el lleurePer: Núria Pejó

Tècnica de l’Àrea de Secretaria de MEGSJC

Xarxanet.org és la xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, unaporta d’entrada al món de l’associacionisme, el voluntariat i la solidaritaten diversos àmbits, com el social, l’ambiental, la cooperació, els dretshumans, i des del dia 20 de juny, també en l’educació en el lleure.

El portal d’educació en el lleure està gestionat des de MEGSJC, i volemque sigui un punt de trobada per a totes les entitats d’aquest sector,oferint aquells continguts que ens siguin útils, però també un espai desd’on donar a conèixer a la ciutadania la tasca que desenvolupem.

Així doncs hi podeu trobar Novetats, amb actes, notícies, articles,iniciatives, etc. relacionades amb l’educació en el lleure, Càpsules deConeixement, pensades com a eines de caràcter pràctic que serveixinper difondre, aprofundir i compartir el coneixement generat des del mónassociatiu i del voluntariat, Preguntes Més Freqüents, Agendad’actes i de Formació relacionades amb l’educació en el lleure.

Us convidem a participar-hi aportant els vostres coneixements i expe-riències, enviant informacions i notícies, i subscrivint-vos als butlletinsque us mantindran informats setmanalment sobre totes les novetatsdel sector: megsjc@escoltesiguies.org

Per: Noelia PalaciosTècnica de l’Àrea Pedagògica de MEGSJC

Un grup d’entitats interessades a promoure i millorar el voluntariatambiental va aprofitar, l’any 2001, la coincidència de l’Any internacionaldel Voluntariat i la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient perorganitzar la Trobada de voluntaris “Junts pel medi ambient”, que vatenir lloc el 9 de juny a Núria. Un cop finalitzada la trobada es va ferevident la necessitat de trobar un espai comú de treball, on les entitatspoguessin donar-se a conèixer i plantejar interessos, dificultats i líniesde treball comunes. El departament de Medi Ambient de la Generalitatens va facilitar aquest espai i un grup d’entitats, entre elles MEGSJC,ens vam començar a reunir sota el nom de “Grup Motor de VoluntariatAmbiental”. La feina feta fins ara per aquest grup ha consistit enl’organització de formacions, la promoció del voluntariat ambiental,l’elaboració de documentació diversa i la gestió de l’àrea ambiental dewww.xarxanet.org.

Actualment, el Grup Motor de Voluntariat Ambiental volem fer un pasendavant i crear una Xarxa de Voluntariat Ambiental: unaplataforma d’organitzacions que duen a terme projectes i programes

de voluntariat ambiental, des de l’àmbit territorial del Països Catalans,amb la finalitat de promoure el voluntariat ambiental, compartirexperiències i realitzar activitats conjuntes.

En concret, la Xarxa pretén:• Dotar al voluntariat ambiental d’una personalitat pròpia i d’una imatge

diferenciada i específica.• Promoure i realitzar campanyes i iniciatives que despertin un interès

social pel voluntariat ambiental.• Donar suport a les organitzacions amb activitats i programes de

voluntariat ambiental.• Facilitar l’intercanvi d’informació i experiències entre les entitats que

tinguin voluntariat ambiental i col·laborar en activitats comunes.• Relacionar la Xarxa amb altres entitats i organitzacions amb interessos

comuns.• Canalitzar i facilitar l’obtenció de recursos per a l’execució de les

seves activitats.• Participar en la docència i la recerca en el camp del voluntariat

ambiental.

I en breu, volem ser molts més. Per a més informació us podeu adreçara l’àrea ambiental de http://www.xarxanet.org o a l’adreça de correuxarxavoluntariatambiental@yahoo.es.

MEGSJC impulsa la creació dela Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Si en el nostre dia a dia en la vida de la unitat estem envoltats deriscos, aquests augmenten quan marxem de campaments.

La diferència és que en el dia a dia els tenim més o menys controlatsi durant els campaments hem de fer un esforç extra per tal d’aconseguir-ho. La possibilitat que ens passi alguna cosa sempre hi és, siguemrealistes, però si en som conscients i estem preparats per poder reduir-los el risc és menor.

Per reduir aquests riscos al mínim ens calen tres coses: previsió,prevenció i una resposta correcta.

La previsió consisteix a analitzar i estudiar tots els possibles riscos, iper això cal, primer de tot, conèixer perfectament l’entorn en què ensmourem. En la nostra visita prèvia als campaments dissenyarem el nostrepla d’evacuació, que no ens ha de servir només en cas d’emergència,ens serà útil també pels petits contratemps amb els quals ens podemtrobar. La visita, a més d’informar-nos d’on anirem a comprar, on és lafarmàcia, com és el riu... també ens ha de servir per donar-nos a conèixeri conèixer aquells que ens acolliran, i aconseguir informació que notrobareu a cap guia ni a Internet: qui millor que la gent del poble perquèus expliquin on són els millors gorgs o perquè us adverteixin dels possiblesperills de la zona, com per exemple, de la presència de senglars o cérvolsa la zona. En un principi, segur que ens agrada la idea de trobar animalsal nostre campament, però no ens agradarà tant trobar la cuina feta undesastre o trobar-te un cérvol camí de les latrines a mitja nit!

Una vegada ho tenim tot previst, com que som conscients que semprepoden sorgir imprevistos, cal que fem prevenció. Encara que sembliimpossible, el campament s’ha de mantenir net i endreçat, i no emrefereixo a deixalles i altres residus; també cal netejar la zona d’aquellselements que afavoreixin la propagació del foc, com les branques,esbarzers massa secs, pinyes,etc. Evidentment, tindrem especial curade les instal·lacions, i sobretot de la cuina, i el gas. Per últim, cal queles vies d’evacuació –els dos camins alternatius de sortida delcampament– estiguin sempre lliures.

Podeu aprofitar les primeres activitats de descoberta per presentar alsnois i noies el pla d’evacuació, un joc de pistes on senyalarem elspunts de trobada i els camins de sortida, fet amb els equips/grupsde cada cap responsable dels seus menors, ens ajudarà que els noisi noies, recordin amb qui han d’anar i ens ajudin a tenir-ho tot controlat,si arriba el cas.

Ens queda l’última part, la resposta correcta. La previsió ens hafallat, i tot i que el cap responsable d’obtenir la informació meteorològicai tenir controlats els riscos d’incendis ha fet a la perfecció la seva feina,veiem com el cel cada vegada està més negre o comencem a sentiruna mena d’olor de fum no habitual, per exemple. Sobretot, encaraque sigui evident, molta calma. El/la responsable del campament és,en aquests moments, el capità de l’equip i tots hem de fer pinya. Hotenim tots molt clar, per tant, només cal que posem en marxa el plaestablert.

15

Per: Imma RodríguezCoordinadora de Campaments i més

Anem de campaments...i tornem sans i estalvis!

Un punt important és no esperar que el problema sigui més gros: si elcampament cada vegada està més inundat i no veiem clar que deixide ploure, no deixem que passi el temps, al poble ja sabem on enspoden acollir i, probablement, ja ens esperen, si més no, no està demés ser previsors.

Per últim, només un apunt sobre dues qüestions de les quals no hemparlat: les rutes i la situació dels campaments.

Respecte a les rutes, només fer un incís: si als campaments fixos ésimportant que ens tinguin localitzats i que nosaltres tinguem accés ala informació, en les rutes aquests dos punts prenen molta mésimportància. Cal que la ruta estigui molt ben pensada i que seguim laplanificació establerta. Si es produeixen canvis importants, cal que algúho sàpiga, serà la millor mesura de prevenció. D’altra banda, si en unaruta ens perdem, ens trobem al bell mig de cap lloc en concret, cal queens situem en un punt més elevat, sempre que no estigui massa lluny,que ens proporcioni una bona observació de la zona. Si localitzem unacasa, carretera o camí, cal que ens dirigim cap allà. Si el que hemperdut és una sola persona, intentarem buscar-la, però si en un tempsno massa llarg no apareix, cal que truquem als serveis d’urgència. El012 és d’àmbit europeu i dóna resposta immediata les 24 hores deldia, centralitzant totes les trucades d’urgència (sanitàries, d’extinciód’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil).

I acabaré parlant d’aquells llocs que tant ens agraden, lluny de la“civilització”, on es respira tranquil·litat i et quedes embadalit gaudintdel paisatge. Normalment, aquests llocs els passa una cosa: el nostremòbil no serveix per res! Triarem aquests llocs perquè sabem que enstenen localitzats i perquè ho tenim tot planificat fins a l’últim detall.

Resumint:

Recordeu que porteu un guió orientatiu per dissenyar el vostre plad’emergència al dossier de campaments, i que el mateix dossier, noés només una eina pedagògica que serà molt útil en la elaboraciódel vostre projecte, també ha de ser una eina pràctica i tècnica ontrobar tota aquella informació que us farà falta al llarg dels campaments.Sigueu curosos i estrictes a l’hora d’omplir-lo. Cal que la informaciósigui detallada i precisa, si dubteu, esbrineu el que calgui, ja que encas de necessitat us ho agraireu a vosaltres mateixos.

Per conèixerels riscos

Previsió

Perminimitzar-los

Prevenció

Per evitaro reduir els danys

Resposta ràpidai correcta

Adreces que us poden ser útils:

• Mapa del risc d’incendis, s’actualitza a diari. Recordeu quesi us trobeu en una zona de risc molt alt o extrem no podreucuinar al campament ni utilitzar llums de gas.http://www.gencat.net/mediamb/incendis/graf/mapweb.gif

• Servei d’informació meteorològica. En aquesta web podreutrobar informació que podreu rebre al mòbil durant elscampaments.http://www.meteocat.com/

• Consells de salut i adreces de tots els centres sanitaris. Toti que els consells són per als usuaris dels càmpings, segurque els trobeu útils.http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/ambiental/csam_4.htm

• Publicació Aneu preparats que edita la Secretaria General deJoventut, i que probablement us arribarà en format paper alcau, però no està de més fer-li una ullada.

Publicacions que us poden ser útils:

• Escoltionisme. Escoltisme i excursionisme, editat per laFundació Sant Jordi de la Demarcació de Girona de MEGSJC.

• Fem Campaments! Activitats educatives en la natura, editatper ATAC (Associació d’entitats pel foment de Terrenysd’Acampada de Catalunya).

http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/publicacions/docs/anem.pdf

FundacióJOSEP SANS

Els assistents al Concert de Sant Jordi 2005 –celebrat l’1 de maig alPalau de la Música Catalana– van poder gaudir d’una novetat important:la participació de la Jove Orquestra d’Escoltes i Guies (JOEG) i del CorJove d’Escoltes i Guies (COJEG). La JOEG, dirigida per Josep Ferré,estava formada per una quinzena d’escoltes i guies d’entre 14 i 21

anys, alumnes de grau mitjà d’algun instrument i que, al llarg deldissabte i el diumenge al matí van assajar conjuntament amb el grupde músics de la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat, per talde tocar plegats a la segona part del concert. Pel que fa al COJEG, elvan formar una seixantena d’escoltes i guies d’entre 9 i 14 anys, elsquals van fer un treball individual de preparar les cançons i van participara l’assaig general de diumenge al matí.

Aquest treball previ realitzat al llarg del cap de setmana va donar alconcert una qualitat remarcable, a la vegada que va suposar unaoportunitat engrescadora per a molts joves del Moviment. En aquestsentit, Marta Canes, de l’AEiG d’Agramunt i participant com a violoncel·listaa la JOEG, explica que “realment va ser una experiència magnífica itrobo que està molt bé promoure aquest tipus d’activitats, doncs és unamanera de conèixer altra gent i conviure, encara que sigui per poctemps, amb gent que comparteix una mateixa afició. Bé, de fet dues:l’escoltisme i la música. Va ser un plaer poder compartir aquell cap desetmana plegat i tot un honor actuar al Palau de la Música”.

El concert també tenia com a objectiu promoure la música catalanaentre els joves de MEGSJC, per la qual cosa el repertori va inclourepeces de músics catalans com J. Serra i E. Toldrà.

Aquest acte també va contribuir a aplegar suports, sobretot econòmicsperò també humans, per a la Fundació Josep Sans, que serviran perrecolzar i tirar endavant projectes de suport al Moviment. En aquestsentit, enguany la recaptació del concert es va destinar a finançar lacompra del terreny d’acampada de La Planassa (Ripollès).

Per: Núria PejóSecretària de la Fundació Josep Sans

Concert al Palau de la MúsicaEnguany, el Concert de Sant Jordi va aconseguir una major implicació per part dels agrupaments, deles famílies i de les persones vinculades a MEGSJC, gràcies a una proposta innovadora: la incorporaciód’una quinzena de músics i una seixantena de cantaires procedents del Moviment.

19

La compra d’aquest terreny, que es destinarà a l’acampada, té com a objectiu ampliar la xarxa de terrenys que gestiona Campaments i més, que jadisposa actualment d’un centenar de terrenys. A més, La Planassa és un terreny interessant per la seva ubicació i perquè, actualment, hi ha molta

demanda de terrenys amb les seves característiques, és a dir, sense instal·lacions. I és que el fet deno tenir instal·lacions té un gran valor pedagògic, ja que contribueix a potenciar l’autonomia delsnois i noies, el treball en grup i el valor de la integració en la natura.

Anteriorment, La Planassa pertanyia a la parròquia de Sant Esteve de Vallespirans i, en conseqüència,era propietat del Bisbat de Vic, del qual MEGSJC ja en gestionava algun terreny, com el de Muntanyolai els centres de la Rectoria de Vespella i el de Ca l’Oller.

La Fundació Josep Sans i MEGJSC van comprar conjuntament, el passat mes de maig, el terreny deLa Planassa, una finca rústica que es troba al terme municipal de Les Llosses, a la comarca del Ripollès.

Compra d’un terreny d’acampada a Les Lloses

Així, en virtut d’aquest acord, la Fundació ha assumit com a pròpies lesactivitats que fins ara duia a terme l’associació d’Antics i Amics, tantde suport a MEGSJC com de dinamització interna dels seus associats,les quals són impulsades per un Equip Coordinador, format per l’antigaJunta Directiva d’Antics i Amics. A més, les quotes dels seus socis,passen a figurar com a donatius a la Fundació, fet que proporcionaavantatges fiscals importants.

Al llarg del 2005, i ja en el marc de la Fundació, el Grup d’Antics iAmics té previst dur a terme les activitats següents:- Continuació de l’operació Aiguabarreig- Beques per a la formació de caps- Premis Jaume Ciurana a projectes de millora de l’entorn natural i en

favor de les persones- Suport a la recepció de la Llum de la Pau de Betlem- Ofertes de serveis voluntaris dels socis i sòcies als Agrupaments- Col·laboració en el Concert de Sant Jordi

Antics i Amics i la Fundaciós’uneixen per donar suport a MEGSJCDes del passat mes de febrer, el que fins aleshores era l’Associació d’Antics i Amics de MEGSJC(ADAIA), s’ha constituït com a assemblea de col·laboradors de la Fundació Josep Sans, amb el nomde Grup d’Antics i Amics. D’aquesta manera, concentren esforços en una mateixa direcció: donar suporta l’educació dels nois i noies per mitjà de l’escoltisme i el guiatge.

L’AEiG Santa Maria de Gràcia-Santa Agnès,de Barcelona, va col·laborar en “Un Dia pera l’Esperança” d’Intermón Oxfam

Sembrant l’esperança

Per: Intermón Oxfam

Enguany, el lema de la jornada era “Sembrant esperança. Tu pots ferque una cosa petita es pugui convertir en alguna cosa gran. Podràsplantar la teva flor de cotó, podràs participar en la lluita contra uncomerç desigual”. Per mitjà d’un joc, i partint de l’exemple concret delscultivadors de Burkina Faso –que es troben amb la competència deslleialdels EUA, país que exporta la seva producció a preus de dúmping, osigui sota preu de cost–, els assistents van poder comprovar les dificultatsque moltes famílies camperoles han de superar per poder viure de

l’agricultura en general i del cotó en particular; una situació que afectaa 900 milions d’agricultors del Sud.

Així mateix, els participants en aquesta onzena edició d’Un Dia per al’Esperança també van poder tastar productes de comerç just –com lamelmelada de mango de Burkina Faso–, menjars típics de diversospobles del món, així com veure els balls tradicionals de diverses culturesdel Sud.

Un Dia per a l’Esperança és la Festa de la Solidaritat d’Intermón Oxfam, una iniciativa que té l’objectiud’implicar els ciutadans en la construcció d’un món més just. Així, entre finals d’abril i principis demaig, al voltant de 50 ciutats de Catalunya, l’Estat espanyol i Andorra van oferir una sèrie d’activitatsque permeten adonar-se d’alguns dels projectes de desenvolupament i ajuda humanitària d’IntermónOxfam i de les seves campanyes. A més, cada any es proposa als visitants la participació activa enel Comerç amb Justícia, ja que se’ls ofereix la possibilitat de comprar alguns productes elaborats perartesans o cultivats per camperols dels països del Sud, en unes condicions dignes.

• Comerç amb JustíciaS’ha de canviar les regles del comerçinternacional per aconseguir un món mésjust amb la mirada posada en la reunióde l’OMC a Hong-Kong el desembre del2005.

• Armes sota controlCada minut una persona mor víctima d’unabala. Cal saber qui comercialitza les armesi on van a parar. Intentant controlar sobretot el comerç d’armes lleugeres.

• Pobresa zeroLa Coordinadora Espanyola d’ONG’sdemana als líders mundials que compleixinles seves promeses per eradicar la pobresaal món, dins la Crida Mundial a l’Acciócontra la Pobresa. Tothom pot portar unbraçalet blanc, que indica l’adhesió a lacampanya.

Els PiC’s del “Santes”hem escollit com aprojecte d’aquest curscol·laborar amb unaONG internacional, en lamesura de les nostrespossibilitats. En un capde se tmana mol tatrafegat, vam vendrellibres durant la diadade Sant Jordi per ajudarl’organització Trenkalòsa finançar un projectede cooperació a Bòsnia i Herzegovina, i el dia següent, vam voler sumar-nos també a Un Diaper a l’Esperança, sensibilitzant els ciutadans sobre el comerç d’armament, en el marc de lacampanya Armes sota control, que d’un temps ençà duu a terme Intermón Oxfam.

Ubicats en un estand amb el nom de MEGSJC, vam realitzar dues activitats. La primera activitatconsistia en informar-se de quins països són importadors i quins exportadors d’armes, iextreure’n una breu reflexió amb els participants: què sabien sobre el comerç d’armes o quèveien en la disposició dels països compradors i dels venedors. La segona escenificava dospaïsos en guerra per un bosc. Les dues parts en conflicte eren alhora compradores d’armesa un mateix país, els EUA. Els participants, repartits entre els dos bàndols, havien d’analitzarel conflicte, detectant què necessitava cadascú del bosc, i cercar a partir d’aquí vies de soluciócreatives i pacífiques a través del diàleg.

No us penseu que va ser arribar i moldre! Abans d’aquest dia vam haver de preparar les duesactivitats. Tot i els materials que ens havia facilitat Intermón Oxfam, ens va costar una micaja que calia que fossin aptes per un ventall prou ampli d’edats. Per aconseguir-ho, vam treballaren petits grups i després vam posar les propostes en comú.

Un cop vam ser allí, va fer falta organitzar-se en tres torns per tal de poder cobrir les mésde vuit hores que va durar la jornada, prou animada, especialment durant el matí. Més detrenta nens i nenes, d’edats compreses entre els 4 i els 14 anys van participar-hi, els méspetits acompanyats dels pares i les mares, que els van ajudar amb la primera activitat.

A més a més, el fet que pertanyéssim a un agrupament escolta i guia va generar expectacióentre els nostres visitants, i una vintena es van mostrar interessats en el treball que es realitzades dels diferents agrupaments de MEGSJC.

Per als PiC’s que hi hem participat, tot i ser un cap de setmana molt enfeinat, ha valgut lapena; hem hagut d’organitzar-nos i fer un bon repartiment de tasques, ser creatius per adissenyar les activitats i comprometre’ns amb el projecte.

La participació deMEGSJCPer: Caps de Pioners i Caravel·les

AEiG Santa Maria de Gràcia-Santa Agnès

Intermón Oxfam tambéva aprofitar la jornadaper donar a conèixerles campanyes:

21

Al llarg de dos cursos (2002-2004) un grup de professionals implicatsen la intervenció educativa i en la investigació ha dut a terme un projecteconjunt de la Fundació Jaume Bofill, la Secretaria General de Joventuti la Secretaria de la Família de la Generalitat de Catalunya: Argumentsadolescents. El món dels adolescents explicat per ells mateixos. Eldocument es pot trobar a www.fbofill.org, dins l’apartat ‘Educació’ idel subapartat ‘Publicacions i recerques principals’.

Quin és l’objectiu d’aquest estudi?La pretensió d’aquest estudi no és definir com són els adolescents, sinó

tenir capacitat per influir en les seves vides. Per tant, no és un estudisociològic sinó intencionat, que té voluntat d’intervenció, és a dir, quepretén educar. La nostra finalitat era descobrir quins arguments hi haal darrera d’allò que els adolescents diuen i fan i, per aconseguir-ho,vam utilitzar un sistema d’escolta activa: vam estar durant dos anysen contacte amb ells, anant a les classes i parlant amb els tutors i ambels pares.

Quines aportacions fa aquest treball d’investigació al’educació en el lleure?Probablement, la primera té a veure amb la manera de mirar-se elsadolescents, en la pròpia aproximació. Aquesta és una qüestió complicada,perquè sovint en el món del lleure les persones adultes que es relacionenamb els adolescents són una mena de postadolescents joves, que encarano tenen prou distància i no sempre tenen clares dues coses que atothom costa d’entendre: primer, que si tractes amb adolescents tinguisl’edat que tinguis ets un adult o hauries d’actuar com un adult, i lasegona, que l’adolescència és un fenomen que evoluciona amb tantarapidesa que si la diferència d’edat és gaire gran és possible que jasiguis massa ‘carrossa’ per entendre’ls. I entendre’ls no vol dir justificar-los, sinó descobrir la seva lògica, l’estructura dels seus arguments, endefinitiva, com raonen.

I l’escoltisme, què pot aportar a l’educació dels adoles-cents?Qualsevol que dissenyi educació per als adolescents ha de tenir molten compte que l’adolescència no és una, sinó moltes. Sovint es cau enl’error de posar-los una etiqueta i pensar que tots ells es comporten ipensen igual només pel fet de ser adolescents. En canvi, les sevesrespostes varien molt en funció de l’extracció social, de les actituds delsadults envers a ells i de interrelacions amb d’altres adolescents. En

E

Entrevista a Jaume Funes,adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants del Síndic de Greugesde Catalunya i director de l’estudi ‘Arguments adolescents’

“El cau pot ser un espai molt important per alsadolescents si s’hi fomenta el diàleg i la diversitat”

Per: Núria FarellTècnica de l’Àrea de Comunicació de MEGSJC

“Entendre els adolescents no vol dirjustificar-los, sinó descobrir com raonen”.

DE PERFIL:En Jaume Funes va néixer a Calatayud l’any 1947i és llicenciat en Psicologia per la Universitat deBarcelona i titulat en Periodisme per l’Escola Oficialde Periodisme de Barcelona. Al llarg de la sevatrajectòria professional, ha tingut diversos càrrecsa l’Administració –Ajuntament de Cornellà, Gene-ralitat de Catalunya i Diputació de Barcelona–, onha exercit funcions executives o d’assessorament,sempre relacionades amb l’atenció als adolescentsi joves i, de manera especial, a les seves dificultatssocial.

A més, Funes ha combinat aquestes responsabilitatsamb altres activitats de formador d’equips educa-tius, d’investigació, divulgació, docència i asses-sorament sobre el mateix tema. També és autorde diferents llibres sobre educació i integraciósocial.

23

aquest sentit, els agrupaments escoltes i guies poden tenir un paperimportant en l’educació dels adolescents si aconsegueixen ser un espaide trobada i de relació on hi hagi una persona adulta accessible idisponible, i amb un funcionament molt participatiu. També és moltimportant que tinguin molta diversitat d’adolescències, ja que moltsovint aquells que només es relacionen entre ells generen molts mésproblemes que els que s’han relacionat amb persones molt diverses.Per tant, el cau pot ser un espai molt important per als adolescents siés un lloc on es fomenta el diàleg i la diversitat d’adolescències”.

Des del seu càrrec d’adjunt per a la Defensa dels dretsdels Infants del Síndic de Greuges, quins són els seusobjectius principals?Aquesta figura, que és un càrrec parlamentari, es va crear l’any 1986amb l’objectiu de promoure la defensa activa dels drets dels infants, ientenem infància com a minoria d’edat, és a dir, que abasta dels 0 als18 anys. Els nostres àmbits de treball són molts: educació (accés al’educació, necessitats específiques de diferents col·lectius), sistema deprotecció (situacions de desemparament i desprotecció), adopcions,confrontacions i ruptures familiars, queixes relacionades amb els mitjansde comunicació (tele-escombreries) i noves tecnologies (internet), ladifusió del drets dels infants i els mecanismes per a la participació delinfants en els administracions públiques. Tot i els avenços que es vanaconseguint en tots aquests camps, també s’ha de reconèixer que,malauradament, sovint estem molt collats per les competències: elSíndic de Greuges no mana, només pot renyar, indicar, suggerir, ferpropostes…

Els infants i els adolescents tenen un accés fàcil al Síndicde Greuges?Actualment estem estudiant sistemes per tal que les vies d’accés siguinmolt més àgils, per exemple a través del correu electrònic o, fins i tot,de missatges sms, però encara estem en fase d’elaboració. És un repteimportant per a nosaltres, perquè en aquest país les institucions noestan acostumades a escoltar ni als infants ni als adolescents, no estàprevist. Per molt que les lleis diguin que s’escoltaran als menors, lapràctica és que no se’ls escolta.

Darrerament, han aparegut als mitjans de comunicacióforça casos de violència i assetjament entre companysd’escola. S’ha detectat un augment d’aquest fenomendes del Síndic de Greuges?No, crec que és més aviat un fenomen mediàtic, i que avui dia nohi ha ni més ni menys casos que en d’altres èpoques. El que ésprobable és que ara aquests fets tinguin un altre valor, perquè haaugmentat la sensibilitat al respecte, i perquè ara l’escola és l’únicunivers adolescent. En algunes queixes que ens arriben, es veumolt clarament que el patiment del noi/a ja ve de lluny, i que aras’han agafat a la nova etiqueta del que s’ha anomenat bullyingo maltractament entre iguals a l’escola.

“Els Agrupaments poden tenir un paperimportant en l’educació dels adolescentssi aconsegueixen ser un espai de trobadai relació, on hi hagi un adult accessible”.

Per: Daniela de MiniacSots-presidenta del Comitè Europeu de la WAGGGS i membre de l’Equip d’Extensió de MEGSJC

dones,SIDA i pobresaEl passat 1 de desembre es va celebrar el Dia Mundial contra la SIDA.Aquest any estava especialment enfocat cap a les noies i dones, quesón molt més vulnerables a la malaltia i tenen un major risc de contraure-la. Els mitjans se’n van fer ressò i potser alguns de vosaltres, especialmentmotivats pel tema, vau assistir a algun acte, o simplement vau lluir elllacet vermell.

La lluita contra la SIDA, però, no és un fet puntual. Per a les 5 personesque en moren cada minut al món, per als 38 milions d’infectats, totsi cadascun dels dies són una lluita contra el virus i la discriminació.

L’associació Mundial de Noies Guies, de la qual en formem part, estàmolt involucrada en el tema i està realitzant projectes en col·laboracióamb UNAIDS i altres ONG, tant a l’Àfrica com a la resta del món. Enaquest sentit, voldria suggerir-vos de fer una ullada a seva pàgina webwww.wagggsworld.org/world_aids_day.html, on trobareuinformació, dades, contactes i idees per realitzar activitats per si maius decidiu a tractar el tema al cau.

En reconeixement a la seva tasca i per celebrar d’alguna manera iencara que sigui amb força retard una data tan assenyalada, reproduïma continuació un article de la seva publicació més recent “HIV/AIDS -Fighting Ignorance and Fear” pensada com a material de promoció ide suport per a les Associacions que volen engegar algun projecte sobreel tema.

Dra. Alice Welbourn, Presidenta de InternationalCommunity of Women Living with HIV and AIDS:

“Vaig saber que era seropositiva el 1992. Afortunadament,estava envoltada de família i amics que encara creien en mi.Vaig comptar amb assistents sanitaris comprensius i que noemetien judicis, tractament gratuït per a les infeccions i ara,teràpia anti-retroviral gratuïta. En canvi, al món hi ha milionsde dones seropositives que s’han hagut d’enfrontar amb elvirus sense aquesta mena de suport.

Les desigualtats de gènere i la pobresa són dos dels componentsclau que alimenten la pandèmia del VIH i de la SIDA globalmenti que fan que tinguin conseqüències tan terribles. Comencemamb l’ABC, el missatge popular dels anys 80 i recentmentrellançat. L’A és per Abstinència, la B per ser fidel (Be faithful)i la C per Condons. S’entén implícitament que si no segueixesles instruccions, la D acabarà arribant –això vol dir que moriràs(Die)– i que serà culpa teva.

El missatge sembla fàcil, però hi ha tantes dones al món queno han tingut mai el luxe de poder escollir entre A, B o C.Moltes dones joves, per exemple, s’han vist obligades amantenir relacions sexuals on no exercien cap mena de control.Moltes han estat enviades a treballar com a minyones a casade parents més rics i entre les seves tasques hi havia inclosesdiscretes sessions sexuals de les quals se suposava que no espodien queixar. Altres noies, provinents de famílies desestruc-turades, poden estar vivint als carrers com a companyes delíders de bandes, l’única manera de protegir-se de les violacionsper part de les bandes i aconseguir alguna cosa per menjarcada dia. Molts pares han venut, confiadament, les seves fillescom a esclaves sexuals en països remots.

Ser fidel és un altre problema. Milions d’esposes s’han infectatpel VIH malgrat només mantenir relacions sexuals amb el seumarit, ja que són poques les dones que gosen plantejar l’úsdel preservatiu, per por que se les pegui o rebutgi.”

“Per a les 5 persones que en morencada minut al món, per als 38 milionsd’infectats, tots i cadascun dels diessón una lluita contra el virusi la discriminació”

25

SILENCIEs tracta d’un joc de rols sobre un conflicte un dia al’agrupament: un dels nois/noies no respon a unainterpel·lació del cap.

Intenció educativaEstimular la creativitat i la imaginació a l’hora de resoldre els conflictes.Afavorir l’observació i la capacitat de saber posar-se a la pell del’altre.

Temps estimat50 minuts

Joc de rols: el silenciPer poder resoldre els conflictes, primer de tot cal situar-nos a la pell dels altres, entendre lesseves actituds: aquest és un dels primers passos per treballar l’educació per la pau.

Font: modificació del llibre La alternativa del juego II. Juegos y dinámicas de educaciónpara la Paz. Madrid, Ed. Los Libros de la Catarata (1999).

AvaluacióCom ens hem sentit? Saps què sentia l’altre? Quin és el conflicte?Quines actituds s’han donat? Fer una pluja d’idees sobre possiblesactituds a adoptar. Selecció d’elles.

DesenvolupamentEs divideix el grup en subgrups de tres persones: una faràd’observadora, una altra de cap, i l’altra de noia o noi de la unitat.Cal que cada personatge llegeixi el paper que ha de desenvolupar:

Observador/a:has de fixar-te i anar anotant tot el que va succeint.

Cap:demanes a un noi/a de la unitat que faci una activitat davanttot el grup. La persona que tries mai no ha donat cap problema,al contrari, és una persona molt participativa, molt alegre i liagrada fer les activitats. Però aquesta vegada, el noi/a norespon, es queda allà sense fer res. El crides tres cops més,però no obtens cap tipus de resposta. Intentes aconseguir queel noi/a surti o et doni alguna resposta, ja que la teva situacióés una mica incòmoda davant del grup.

Noi/a:Aquest migdia hi ha hagut una gran disputa familiar a casateva. La situació és molt tensa i només tens ganes de plorar,però no has pogut evitar anar al cau. Has sentit el teu nom,però saps que si surts davant de tothom no podràs continuaraguantant les llàgrimes. Només donaràs explicacions si algúsap ser proper, t’inspira confiança i sap arribar a tu.

Després d’uns 10 minuts es procedeix a l’avaluació. Després espot tornar a repetir una o dues vegades només amb una parellai la resta del grup com a observador, per intentar possibles solucionso formes d’enfrontar el conflicte.

PUNT DE LLIBREPer: Jordi Anglada i Bau

Col·laborador d’El Correu

Des-educa´t. Una proposta per viure i conviure millor.Eva Bach i Pere Darder. Ed. 62.

Amb aquest títol impactant, Des-educa’t és una reflexió per millorar la qualitat de la nostra vidasocial partint de la nostra pròpia experiència emocional.

Segons Eva Bach i Pere Darder tenim un cúmul de vivències educatives, hàbits relacionals i formesd’empatia que no sempre ens condueixen a unes relacions amb els altres el màxim de satisfactòriesi enriquidores.

A partir de la intel·ligència emocional, entesa com la base de la resta d’intel·ligències i del procéseducatiu, podrem identificar l’impuls que ens farà sentir capaços de créixer, millorar i d’aconseguirels nostres somnis i projectes.

Pels autors, la implicació emocional en els projectes i objectius és una dimensió que va més enllàde la contribució personal, perquè potencia la convivència i el sentit ètic envers els altres.

La persona evoluciona a través de les seves emocions, que són part de la seva font dinamitzadora.Per això és important identificar-les i conèixer-les i després orientar-les perquè siguin unes boneseines de canvi i de transformació. El descans, la calma, un espai per a la trobada són aspectes queincideixen en la millora de les relacions amb els altres. El diàleg i la comunicació condueixen semprea reduir la tensió i a evitar els conflictes.

El llibre és una reflexió serena i potser poc contrastada, que es llegeix fàcilment, però el lectorendevina que hem de vèncer alguns esquemes mentals incorporats amb els anys i que hem deconèixer-nos una mica més a fons per detectar l’impuls creatiu i revitalitzador de la nostra “partemocional”. No sembla gens fàcil i encara menys quan ens hem acostumat a conviure amb unsestereotips emocionals que més que potenciar la nostra identitat ens homogeneïtza en un estàndardde reaccions emotives superficials i poc agosarades. El repte és, doncs, difícil, però el resultat–segons els autors– és la satisfacció de viure més plenament.

En aquest llibre, els autors destaquen que eldescans, la calma i un espai per a la trobadasón aspectes que incideixen en la millora deles relacions amb els altres.