CARRER135 MAR 2015WWW.FAVB.CAT

DOSSIER, pgina 17

FER

RA

N F

ERN

N

DEZ

eloi latorre

El passat 19 de gener, Alberto

Fernndez Daz, cap del Grup

Municipal del Partit Popular

a Barcelona, talment com si

fos el regidor de Cultura de

lAjuntament, va convocar els

-

negut com Taller Masriera -un

antic obrador artstic en forma

de temple neoclssic construt

els anys 80 del segle XIX, si-

tuat a la part baixa del carrer

de Bailn- per anunciar que la

ciutat recuperaria aquest im-

moble singular de gran valor

patrimonial com a equipament

pblic. Lequip de Govern de

Xavier Trias i el PP havien ar-

ribat a un acord per promoure

General Metropolit (PGM) que

-

obrir-lo per a s venal. Tal com

ho va vendre aquell dia ledil

-

b un regal caigut del cel per

a la ciutat: Barcelona guanya

patrimoni pblic i una nova

zona verda, obt un ingrs de

9,5 milions del promotor pri-

destinar a poltiques socials,

la gent gran, actual propietria

de immoble- obt un ajut molt

important per a les tres resi-

dncies que gestiona.

Pere Relats i Llusos de Grcia

La realitat -no tan idllica-,

que el regidor popular tan sols

va deixar caure com qui no vol

-

pareixena, s que la requali-

seu pas a mans pbliques s

tan sols una de les peces duna

complexa carambola urbansti-

ca a tres bandes que t com a

-

metres a la crulla del passeig

de Grcia amb Diagonal (on hi

cuinada per un fons dinver-

Barcelona per t el domicili

a Luxemburg. De fet, el canvi

dusos de lantic obrador del

carrer de Bailn, juntament

amb la dun altre solar propi-

etat dels Llusos de Grcia, no

s la prioritat que motiva la

-

fusament han donat a entendre

els grups municipals de CiU i

PP) si no tan sols la torna que ha de fer possible que la torre

del Deutsche Bank guanyi deu

plantes al cel barcelon.

El juliol de lany passat,

-

perty Investors adquiria lan-

de Grcia amb Diagonal, que

des del 2002 era propietat de

la inversora andorrana Maria

s una societat de capital risc

dirigida per lexconseller de-

Josep-Maria Farr, que va ir-

rompre a Barcelona lany 2013

on sha dedicat bsicament a

-

mtics per transformar-los en

hotels de gamma alta. s a dir,

a explotar aix que se nha dit

la bombolla turstica de la ca-pital catalana. Fa dos anys en

van adquirir cinc, entre ells, la

Gran Via. I el 2014 va arribar la

cirereta del pasts: la torre del

Deutsche Bank va ser compra-

cas amb el fons nord-americ

Perella Weinberg Partners) amb

-

tir-lo en un enorme complex

hoteler i una zona comercial a

les plantes baixes, implantant

a laltra banda de la Diagonal

el model doferta turstica ex-

clusiva de la part baixa del pas-

seig de Grcia.

Erigida el 1960 com a seu del

Banc Comercial Transatlntic

la torre de passeig de Grcia,

111 tenia prop de 90 metres

dalada. Per, com daltres

lalcalde Porcioles va apostar

pels blocs de gran format en

crulles cntriques de la ciu-

tat, com el Banc Atlntic o la

va atorgar sense dotar-la duna

-

Deutsche Bank encara avui est

dels blocs dhabitatges de la

Vila de Grcia, que com a m-

cinc plantes.

Palliar aquesta anomalia

era lexcusa inicial per dema-

Pla General Metropolit, per

concloure que, per rendibilitzar

els 95 milions que han invertit

ells raonable, necessitaven ms

habitacions de les que perme-

tia lactual volumetria. Encara

que en la memria del projec-

te presentada a lAjuntament

pel promotor, a la qual Carrer ha tingut accs, aquest guany

-

ma bastant ms eufemstica:

Per actualitzar les prestacions

-

de superfcie til destinada a

lactivitat, esdev imprescin-

dible revisar a lala la super-

fcie construda, per planta i

global. Per aconseguir lesvel-

tesa adequada a aquest volum

emergent de major empremta,

cal tamb ajustar-ne lalada

adequadament. Aquesta alada

singular sinscriu en la seqn-

puntuen i subratllen, al llarg de

la Diagonal, les crulles i places

Per uns mesos es va deixar de

parlar del projecte del nou

hotel, durant els quals, el pro-

motor es va dedicar a pentinar

discretament la ciutat a la caa

Mercadeig

Un pacte CiU-PP i la intermediaci del tinent dalcalde Antoni Vives i un germ del gerent de lAjuntament Constant Serrallonga faciliten loperaci especulativa del Deutsche Bank. El tranvassament de 5.000 metres

de cinc estrelles

cas denginyeria

urbanstica per afavorir

uns interessos concrets

amb lexcusa que la

ciutat hi surt guanyat

joan morejn

Carrer135 MAR 2015 DentraDa 2

i captura dels metres quadrats

falta per aconseguir la nova

alada desitjada. I aqu s on

apareixen en escena el templet

neorom del carrer de Bailn, i

el solar dels Llusos de Grcia.

El 24 de desembre passat,

-

pra per uns 8 milions deuros

de lantic taller artstic amb la

del Poblenou vinculada a lEs-

glsia, que ns propietria des

de lany 2009 producte duna

des que va funcionar com a te-

atre als anys 30 del segle XX

prcticament ha estat tancat i

semiabandonat, est incls en

el catleg dimmobles dinte-

-

estimada de 4.376 m2. Com

que el promotor hoteler no vol

per a res limmoble, i noms

li interessaven aquests metres

quadrats de cel, el cedeix a

lAjuntament que, mitjanant

-

pblic i alhora recuperar linte-

rior dilla que ara roman ocult

rere lantic taller fet construir

pels germans escultors Fran-

cesc i Josep Masriera el 1882.

Lequip de Govern municipal,

amb el suport del PP, avala

Els contactes de Serrallonga

lent per a aquesta entitat

assistencial, que gestiona tres

residncies de gent gran: Nos-

altres no podem donar cap s

activitat, ens feia ms nosa

que altra cosa, perqu poc o

molt tamb ens ocasiona des-

peses, ho tenem tancat i ses-

tava degradant. Per tamb

en defensa les bondats a nivell

de ciutat, ja que, a parer seu,

tard o dhora estvem con-

demnats a vendrens-ho, i ens

fa ms felios que en pugui

gaudir tota la ciutadania que

no pas que sho hagus quedat

un privat per a s particular.

germ del gerent de lAjunta-

ment de Barcelona des de lany

encara que assegura que no ha

tingut res a veure amb la nego-

travs dun membre del patro-

nat que era company descola

duna persona que treballa per

a aquest promotor immobiliari.

Uns dies ms tard, el 14 de

gener passat, Llusos de Gr-

cia, histrica entitat dedicada

a promoure lesport i lesbar-

jo juvenil, tamb arribava a

un acord amb els impulsors de

-

litat dun local de 151 m2 ad-

jacent a la seva seu de la plaa

del Nord. Tal com reconeix el

president dels Llusos, Oriol

ens plantejvem des que, lany

2008, lentitat va fer un ambi-

seves installacions. La refor-

ma, que encara est en marxa,

est pressupostada en 3 milions

i les subvencions pbliques no-

ms en cobreixen 1,3. Vendre

-

qu no hi ha un mercat pblic

vam preguntar a lAjuntament,

per en aquell moment, en

plena crisi, ens van dir que era

-

nar a sortir fa uns mesos en una

Antoni Vives, i ell ens va par-

lar daquest possible compra-

dor. Dies desprs ja rebem la

que posaven era que tenien

pressa. Lacord es va tancar,

800.000 euros -dels quals els

Llusos ja nhan cobrat 100.000-

a canvi dendur-se els 398 m2

que continuar sent propietat

de lentitat gracienca.

Presses electorals

En resum, aquests 398 m2 del

carrer de Verntallat ms els

4.736 del carrer de Bailn pro-

5.000 metres quadrats extra i

30 metres dalada ms al fu-

tur hotel del passeig de Grcia.

La pressa del promotor -no cal

ser gaire espavilat per dedu-

ir-ho- noms podia respondre a

un motiu: poder tramitar tota

-

latura municipal sesgoti i una

diferent a lactual pugui no ser

tan receptiva al projecte.

Aix doncs, lentente CiU-PP ha anat per feina i en la Comis-

21 de gener es va votar lapro-

del PGM amb els vots en contra

Barcelona shi va abstenir, per

el regidor Jordi Portabella va

assegurar que presentaria al-

legacions a quasi tot el pro-

jecte). Dues setmanes desprs

tamb saprovava en el plenari

municipal del mes de febrer, on

el grup dICV-EUiA va reclamar

que el perode dallegacions

comptes del mes previst.

Per compensar la diferent

-

versos espais objecte de trans-

pagar a lAjuntament 9,5 mili-

ons, una quantitat que la regi-

nobtindr linversor. Ledil

al projecte perqu moure edi-

a mida perqu totes les peces

la rendibilitat econmica dun

fons voltor, sinscriu en la lgica

curiosament, que hi havia dar-

rere del cas de lhotel del Palau.

El pla sha tramitat per

la via durgncia abans

que acabi la legislatura

poltica pugui no ser

receptiva al projecte

joan morejn

estratgic com s la crulla entre Passeig de Grcia i Diagonal

La notcia de la tramitaci daquest gegant hoteler a lextrem sud-oest del districte de Grcia ha causat mala maror en diversos sectors venals del barri, on durant els ltims mesos, sha posat en marxa un procs participatiu per debatre el nou Pla dUsos de la Vila de Grcia, en el qual un dels aspectes clau ha de ser la regulaci dels establiments dhostaleria, que estan proliferant en un barri que rep de forma molt directa limpacte del

a lentorn de la plataforma Grcia cap a on vas? -creada justament per promoure la participaci ciutadana en el pla dusos- van demanar al Districte una paralitzaci de totes les llicncies destabliments turstics mentre duressin

va avenir, per la moratria es va limitar als albergs i establiments de menjar,

cinc llicncies dhotels en tramitaci a Grcia, entre elles una a la plaa del

per la premsa daquest nou projecte, i que no sens ninforms en el marc del procs participatiu on tots estvem

ha tingut sentit, apunta un portaveu de

dICV Janet Sanz s inacceptable que el projecte simpulsi en ple debat del

Jardinets de Grcia era un dels aspectes clau a tractar, perqu, segons com es faci, el model passeig de Grcia de grans establiments de luxe pot acabar tenyint

un any de noves llicncies hoteleres al casc antic de Grcia reclamada pels vens, per la moratria ja no afectar ni el projecte del Deutsche Bank ni els

indirectament els Llusos de Grcia,una entitat molt arrelada a la vila, que ha arribat a convocar una assemblea general de socis per decidir si venien

es va aprovar per 95 vots a favor i 5 en blanc, el seu president, Oriol Hosta, reconeix que alguns dels socis ms

reclama tant als partidaris de lhotel com als que hi estan en contra, que no utilitzin

shauria fet igual, amb ms o menys

Grcia, en alerta davant lallau dhotels

eloi latorre

Carrer135 MAR 2015 DentraDa 3

alba arnau

Al llarg de les prop de quatre

-

ls que el debat sobre turisme

s o no havia quedat mplia-

ment superat. Els problemes,

que cercaven resposta entre

les quatre parets de lauditori

de la Biblioteca Jaume Fuster,

giraven a lentorn dels proble-

mes que generen els turistes a

la vida quotidiana de la ciuta-

dania: collapse de vies, enca-

de vens, sorolls i incivisme,

-

mica que es genera al voltant

del turisme, etc. En aquest

sentit, el decleg presentat per

la Favb i acordat amb les altres

entitats promotores de laudi-

ncia pblica, CCOO, UGT, Eco-

Joventut, va ser mpliament

aplaudit i recolzat pels pre-

sents a la sala.

El president de la Favb,

-

bre el perill de fer del turis-

me una drogodependncia

per a leconomia de la ciutat

i va convidar les autoritats a

-

nmiques, potenciant aquelles

leconomia verda, leconomia

social i la solidaritat. El tu-

risme revela exponencialment

-

que siguem capaos de dur a

-

mia i el tarann de Barcelona,

i per aix s urgent que en

prenguem les regnes.

Els pisos turstics

va ser, sense dubte, el dels pi-

daquests allotjaments i lapli-

-

matives van encendre els nims

de ms dun dels presents. Els

nmeros que giren al voltant

daquesta polmica evidenci-

aven que en els darrers anys

les autoritats municipals han

mirat cap a una altra banda

davant dels abusos dels promo-

tors daquesta mena dallotja-

Barceloneta daquest darrer

estiu que lAjuntament sha

posat a treballar-hi.

per a pisos turstics dictada la

tardor del 2014 va posar les

xifres sobre la taula. En aquell

havia 9.606 pisos turstics lega-

litzats, mentre que al 2011 la

xifra era de 2.059.

Molts dels promotors que hi

havia a la sala van exigir als re-

presentants poltics que es res-

pects la normativa i es perse-

gus els que la incomplien; per

tamb que llevessin la morat-

ria sobre les llicncies per tal de

poder continuar amb la seva ac-

tivitat econmica amb normali-

tat. La Favb i altres entitats shi

van oposar i van demanar que es

-

llicncies, en un futur, a proces-

al projecte de desenvolupament

de cada districte. Tamb es va

els apartaments turstics com a

establiments hotelers, cosa que

permetria supeditar la conces-

cada barri.

En el que s va coincidir

tothom s en la necessitat de

regular noves formes de pres-

tar serveis dallotjament. Mol-

tes persones van intervenir

lloguen habitacions dels seus

habitatges a turistes, amb els

quals conviuen durant el per-

ode destada. Molts dells se-

nyalaven situacions personals

de necessitat econmica per

demanaven regularitzar la seva

activitat, per poder dur-la a

terme amb seguretat i tranquil-

litat. De la mateixa manera es

va exigir lobligatorietat das-

sumir una taxa turstica per

part de les plataformes digitals

deconomia collaborativa

sobre les contractacions que

duen a terme.

Amb aquest paquet de me-

sures, les entitats pretenen que

lAjuntament lligui curt el des-

gavell doferta illcita dallot-

jament a la ciutat. Daquesta

manera tamb es podr dur un

control sobre tots els establi-

ments legals, i intervenir quan

molsties als vens i venes o

afecti la convivncia al bloc i

al barri.

Comer de proximitat

Un altre dels fronts que els ve-

ns venien disposats a batallar

-

tabliments i comeros tradici-

onals i emblemtics. Moltes de

les persones que van intervenir

a ttol individual i que viuen en

ms evident, asseguraven que

en cap de les botigues que en-

voltaven els seus habitatges

podien adquirir res til per a la

seva vida quotidiana. Ms en-

emblemtics, estan desaparei-

xent les botigues de proximi-

franqucies que despersonalit-

zen els carrers de Barcelona.

La Favb va exigir que el con-

sistori dissenys i implements

del comer i que poss fre a

-

de molts dels eixos comercials

de la ciutat, on a dia davui

imperen les botigues exclusi-

ves dirigides a turistes dalt

poder adquisitiu, ha desplaat

els barcelonins i barcelonines

daquests carrers.

per part dactivitats collaterals

del turisme, com ara les terras-

ses de restaurants, tamb va

ser un dels eixos reivindicats.

Es va fer especial incidncia en

la necessitat de regular lespai

-

monumentals, que impedeixen

dia rere dia el desenvolupa-

ment normal de la vida de les

persones que viuen i treballen a

la ciutat. En clau de convivn-

cia entre turista i ciutad tam-

processos participatius per al

disseny de nous projectes urba-

-

interessos en un model de ciu-

tat justa i inclusiva.

En lmbit del transport es

va llenar la proposta de limi-

tar els moviments dautocars,

de promocionar el transport

pblic i sobretot, de cara a la

de regular ls de combustibles

contaminants per part de cre-

Carrer135 MAR 2015 DentraDa 4

Un full de ruta per repensar el turisme El passat 24 de

sollicitada per la

turstic de la ciutat. Les reivindicacions

se sentir en un sector monopolitzat pels interessos econmics duns pocs davant la mirada distreta de les institucions

El debat sobre turisme

s o no va quedar

superat: el venat volia

incidir sobre la seva

model de ciutat

Dani CoDina

passa a la pgina 5

alba arnau

La puntualitat a lhora dobrir la porta que donava accs a la

centenars de persones que feien cua per participar a laudincia

ms que previsible i anunciada

fet ja una hora i mitja abans de lhora prevista, amb vens que feien cua des de quarts de

de lauditori de la biblioteca, i vens i venes esperaven el torn per rebre el seu nmero com si estiguessin a la parada

cua que hi havia va aconseguir

La sala era plena a vessar i lexpectaci meditica evident, amb ms duna desena de periodistes recolzats a les

venien retratant una imatge curiosa: noms les darreres

ocupades per vens i venes, als

per la seva indumentria

Comenava puntual una audincia que acabaria per

Lanunciada, per no per aix menys indignant, absncia de lalcalde de la ciutat Xavier Trias va ser esbandida rpidament pel primer tinent

dalcalde, que va establir les normes de participaci i seguidament va donar la paraula a la tinent dalcalde,

minuts, que van acabar amb la pacincia dels vens del fons en ms duna ocasi, es va dedicar a lloar les virtuts del turisme barcelon, permetent-se fer un reps histric del fenomen i citant dades del darrer informe,

acabava la seva intervenci enunciant que el turisme de Barcelona era un model dxit, paraules que van arrencar al fons de la sala un sonat

els que pateixen les molsties

Desprs de la presentaci del decleg de propostes de la

Llus Rabell, va comenar el

en intervenir, un espontani que

es va escapar del control de

Lorganitzaci es va quadrar i va iniciar el mecanisme de torns de paraula que contemplava

comenant bviament pel

intervencions delataven la identitat de les persones que

ocupaven aquelles localitats: el portaveu del Consell de

de Barcelona, propietaris de pisos turstics, empresaris,

a mesura que els vens del fons veien amb impotncia com denegaven la paraula

va aixecar i es va acostar a lescenari que els van cedir un

La catica dinmica de participaci daquesta audincia va portar a ms dun moment de tensi, descridassades i dinsults entre les bancades del davant i del darrere, com si dun enfrontament entre seguidors

imatge davant la premsa estava servida: lesquerda entre els interessos duns i altres era

fons evidenciava que hi havia molts ms punts de trobada que opinions irremeiablement

Van ser moltes les veus que es van alar al llarg de la sessi per recriminar a les

aquell format era degradant i

que la distribuci de la prpia sala evidenciava una manipulaci de laudincia

daquesta gent no ha fet cua amb nosaltres a la porta de la biblioteca asseverava un ve

ning no va veure lempresari hoteler i president del Consorci de Turisme Joan Gaspart dret davant la biblioteca passant fred amb la resta de ciutadans hores abans que comencs

Carrer135 MAR 2015 DentraDa 5

uers i mercants que fonde-

gen al nostre port.

La Favb va revelar la

necessitat dabordar molt

seriosament el foment de

-

culada al turisme i acabar

amb les poltiques de sub-

-

temtica de drets laborals

de les persones que treba-

llen en aquest sector. Per

assegurar les condicions de

treball dignes i regulades es

segell municipal de qualitat

contractual, validat per les

organitzacions sindicals.

Ms enll de les propos-

tes concretes per palliar

els greuges que el turisme

desmesurat causa als ciuta-

dans, es va demanar al con-

sistori que shomologus la

taxa turstica de Barcelona

a la daltres ciutats europe-

es i que aquesta reverteixi

ntegrament en el municipi.

Limpacte que t aquesta

activitat econmica a Bar-

-

alment aspectes clau dels

barris i districtes: a ms de

larquitectnic i urbanstic

es veuen afectats el desen-

volupament de models de

negoci, comer i la qualitat

laboral, la convivncia en-

tre ciutadans i turistes, la

la ciutat, etc. s per aquest

motiu que tant la Favb com

les altres entitats promoto-

res de laudincia pblica

van considerar necessari i ir-

renunciable un debat obert

per discutir aquests aspec-

tes amb les autoritats polti-

ques. Aquestes ltimes per,

no van acabar de copsar la

importncia de la transpa-

rncia daquesta mena dac-

tes, pervertint el format i la

-

Barcelona no presenciava.

Crnica dun despropsit: lAjuntament tem el venat

Dani CoDina

El discurs de mitja hora

de lAjuntament -sense

la presncia de Trias-

lloant les virtuts del

turisme va posar a prova

la pacincia venal

Dani CoDina

ve De la pgina 4

CARRER135 Mar 2015 dEntRAdA 6

pEp mARt

socileg

Amb les normes municipals actuals, laudincia pblica s un espai de participaci reservat a la presen-taci pblica per part de lAjun-tament de qestions especialment

Tamb s un mecanisme per a la formulaci de propostes per part

Amb independncia que lAjuntament les pugui convocar, ens interessa fer esment de la demanda de la ciutadania perqu lAjuntament rebi de manera di-recta les consideracions, queixes

qual cosa indica un exercici de comproms de la ciutadania amb

Qui la pot convocar?-

car-la lalcalde per iniciativa pr-pia o a proposta del plenari del Consell Municipal o del Consell de Ciutat, o b a petici ciutadana per a temes de carcter monogr-

especial que necessitin una delibe-

Qu sha de fer per convocar-la?Recollir signatures de persones ms grans de 16 anys que represen-

tin com a mnim l1% del padr mu-

dEntitats Ciutadanes poden comp-tabilitzar el nombre dassociats de

Si s una entitat de segon grau

-cat de cada una de les associacions (caldr que shagin adherit al codi tic de les associacions de Barce-lona) amb el nombre dassociats que legalment ho siguin segons els

Audincies realitzadesDen de la constituci de lAjun-tament democrtic, a Barcelona

amb participaci de la mateixa vuit audincies pbliques, de les quals se nhan celebrat set (vegeu

AlCiA tudElA

Si hi ha una zona controvertida a Barcelona en tots els sentits,

les portes dentrada a la ciutat, lloc emblemtic i de pas obliga-tori per als visitats, sovint vista amb desafecci pels barcelonins i, especialment, pels vens del

qu algun govern municipal no es plantegs algun tipus de refor-

-reu, les parades danimals es van convertir en botigues de dolos, souvenirs i entrades, en compli-ment de la normativa que prohi-

Uns anys abans, la regidora de

presentat, sense xit, un projecte per reordenar la Rambla en tots els sentits, amb canvis arquitec-tnics, dusos, per apropar-la de

criteris per a la futura reforma de

prcticament al mateix temps que saprovava aquest projecte ex-prs de reurbanitzaci que toca diferents mbits problemtics per

-

El primer que ha sobtat els ve-ns s plantejar aquesta reforma

pocs mesos abans de les eleccions, sense temps material per poder-la dur a terme, ni garanties que es

Tot i que el document presentat per lAjuntament no concreta gai-re res ni pel que fa a les actuaci-ons ni als terminis, sembla que el pla es podria aprovar cap a mitjan

es redactaria el projecte dur-banitzaci i, per ltim, les obres es podrien comenar la tardor

Una altra cosa que estranya els vens s que no est clar que en el proper ple la reforma de la Ram-

Els punts clau del projecte giren a lentorn del mobili-ari urb, per sense

Es parla de fer pro-tagonista al vianant eixamplant les vo-reres laterals, afe-gint bancs, reduint el trnsit i facilitant la connectivitat

-taquen que es plan-tegen moltes mesu-res per de manera molt general i sense concretar com es

El document contempla suprimir quioscos, terrasses, suports telefnics, armaris dinstal-lacions i mobiliari urb en les zones de la Rambla que con-

-rers per facilitar la

Tamb es planteja la intenci de limitar a 12 el nmero de quioscos de premsa permesos i ubicar-los en zones on no afectin negativament

haur dindemnitzar? El pla, de

Silenci amb els pisos turstics

una llista de bones intencions, electoralista i que noms afavoreix

que forma part dun grup de vens de la zona sud de la Rambla molt

afegeix que aquest pla especial dordenaci noms afavoreix el comer, no parla dels pisos turs-tics ni ofereix cap soluci als pro-blemes nocturns, una reivindicaci constant dels vens: Creiem que la idea de lAjuntament s, a la llar-ga, acabar omplint la Rambla de

Des de lAssociaci de Vens del

est plena dincgnites i din-teressos sobre la taula i que, de moment, s un cop defecte que

-ma de vens de la Rambla, tamb critiquen que lAjuntament, de mo-ment, no hagi dit res de com pensa aturar la sobreexplotaci turstica i destaquen que si sha arribat a la situaci actual s per manca de po-

Enderrocament de les paradesXavi Cuenca s propietari de

cinc de les onze parades que hi

ja va viure una reconversi fa cinc anys, quan, en compliment de la normativa que prohibia la venda danimals, van transformar el negoci a travs dun canvi de

-distes, que van passar a vendre dolos, souvenirs i entrades, han posat el crit al cel en veure com lAjuntament desmuntava la parada de Turisme de Barcelona, situada en la mateixa zona que

-bentar de lenderrocament pels mitjans, tot i que lAjuntament insisteix que aquesta acci no t res a veure amb el procs de negociaci que hi ha obert amb els propietaris de les parades i que formaria part daquest pla

que ha estat un gest simblic que forma part de la nova mane-

-ca, que no vol donar detalls de les negociacions, es queixa que lAjuntament vol exterminar el collectiu dels paradistes per, en canvi, destaca que aquest nou

canvi dubicaci com sha espe-culat, per exemple, a la Rambla de Santa Mnica, a la part de baix, on hi ha menys densitat de

cas, per, es planteja abandonar la Rambla i, per tant, no veu cla-ra loferta dinstallar-se darrere

Els paradistes tenen a favor seu el conveni que es va signar amb lAjuntament i la sentncia favo-

de voler anullar el conveni per via

Una altra reforma de la Rambla?Els vens titllen delectoralista i poc concs el pla per canviar el passeig, que es presenta abans de les eleccions

dAni CodinA

Tant els vens com els paradistes creuen que aquest pla sembla fet a mida de lassociaci Amics de la Rambla. El president

que s inevitable fer fora els paradistes perqu la seva tasca no t un retorn qualitatiu al ciutad i que si socupa lespai amb activitat

haur ni una terrassa en aquell tram.

Interessos contraposats

Laudincia pblica en quatre mots

Any DAtA tEmA

1988 14 de juliol Cobertura de la ronda de Dalt1993 27 dabril Campanya Barcelona estalvia energia

demanar la celebraci duna audincia perqu lAjuntament rebi de manera directa les consideracions venals

dAni CodinA

A la foto, el sal de la Biblioteca Joan Fuster, on es va fer lltima audincia. LAjuntament es va negar a buscar un lloc amb ms aforament

CARRER135 Mar 2015 CRNICA 7

8 El documental Ciutat morta obre conscincies

13 Entrevista a Jordi Moreras, antroplegrnicaC

Batalla per BarcelonamARC ANdREu

Fa gaireb 40 anys, tot just desprs de la mort de Franco, premsa mundial de refern-cia com Le Monde, The Guar-dian, The Daily Thelegraph, The Financial Times, La Repu-bblica, The Washington Post i The New York Times va posar els seus corresponsals a cobrir amb atenci all qu passava a Barcelona. Just desprs de les grans manifestacions per lamnistia de l1 i el 8 de fe-brer de 1976, convocades pel moviment venal i lAssemblea de Catalunya, tant la premsa francesa com langlosaxona van parlar sense embuts de

un context molt diferent per igualment en moments de can-vi histric a Catalunya i Espa-nya, la batalla per Barcelona

en bona mesura a les urnes, el proper 24 de maig, amb motiu de les eleccions municipals. Per tamb sn clau el carrer, les places i els barris, on la pri-mavera del 2011 va comenar un canvi poltic i social que en-

-ducci institucional pot tenir.

A la batalla per Barcelona hi ha en joc tant el model de ciutat i les inversions i lequitat entre barris com lorientaci i funcionament de molts serveis

-dicions de vida dels seus habi-tants en plena crisi econmica

-

pel paper que una Barcelona capital t en el futur nacional de Catalunya i en lencaix (o no) amb un Estat espanyol i una Uni Europea igualment en cri-si. De fet, segons com es miri,

el coll lesquerra del sud dEu-ropa que, desprs del triomf de Syriza a Atenes, necessita nous referents i reforar-se per com-

batre el capitalisme de lauste-ritat i les retallades i per inten-tar fer tangible el seu objectiu

Sense por per com a soci-etat lquida es va manifestar i

va votar ja Barcelona fa quatre anys. Mentre al carrer esclatava

-tica del 15-M i, posteriorment, el sobiranisme omplia Barcelo-na de manifestacions histri-

ques durant tres anys seguits, a les urnes del 22 de maig de 2011 va guanyar el nacionalista moderat Xavier Trias. Per pri-mer cop des de 1979, lalcaldia va recaure en el centredreta de

del PSC.

-as ha governat quatre anys re-colzat en la seva personalitat ecumnica i, polticament, ara en el PP (els seus 9 regidors li han aprovat pressupostos) i ara en el PSC (11 regidors que han avalat el Pla dActuaci Munici-pal i algunes partides socials); i sempre amb el suport testimo-nial dels dos regidors dUnitat per Barcelona-ERC. Com a opo-sici frontal, Trias sha trobat sempre els cinc representants dICV-EUiA i segons no para de criticar lalcalde, que es quei-

moviment venal que denuncia el patiment social de molts ciu-tadans, les desigualtats crei-xents entre barris i un model de ciutat de baixa participaci

i classista, venuda als interes-sos del turisme, les grans mul-tinacionals i determinats inte-ressos econmics.

Trias aspira a revalidar la

regidors del total de la ciutat)

m. ANdREu

A lentorn de la meditica exportaveu de la PAH (i exvocal de la FAVB) Ada

Barcelona en Com (inicialment Guanyem Barcelona) s evident que ha canviat, en poc ms de mig any, el panorama poltic de la ciutat. No sense tensions internes, la CUP sen va despenjar per no compartir projecte amb ICV-EUiA, que generosa o

el cap del seu lder i pare de la idea de

Podem experimenta aqu una unitat popular que arreu predica ms que

podria anunciar ms canvis poltics a la tardor. Per si la batalla per Barcelona es presenta tan interessant com incerta

tenen poc a veure amb els de fa quatre anys.

Desprs de perdre lalcaldia amb Jordi Hereu, el PSC ha perdut tamb -per escissi cap al nou Moviment dEsquerres (MES)- el regidor Jordi Mart que va intentar renovar-ne el

lideratge. Ara s Jaume Collboni,

qui tractar de salvar els mobles des de la forada humilitat, expressada per

cal que guanyin les esquerres, siguin les que siguin.

independentista i amb uns resultats de les europees del 2014 que els feien

jubila com a regidor Jordi Portabella i retorna Joan Laporta a la cursa per

com a cap de llista el meditic diputat al Congrs Alfred Bosch. Ara hi ha qui

centra en qestions socials i Barcelona -i malgrat el passat poc conegut de Bosch com a actor secundari del projecte olmpic de Pasqual Maragall-, potser era ms solvent haver apostat pel derrotat diputat republic Oriol Amors.

Qui no ha canviat s Fernndez Daz, regidor pel PP des de 1987 (excepte el perode 1999-2003, quan va ser diputat). Per la seva cmoda posici -que ha acariciat exercir de facto com a tinent dalcalde de Trias- es veu amenaada

per la irrupci de la seva excompanya de partit Carina Mejas, ara diputada i cap de llista municipal de Ciutadans.

Tampoc ha canviat Trias, per s les seves circumstncies ms enll de Can Vies. Amb un full de ruta ja independentista, CiU acumula el desgast dels altibaixos del procs sobiranista i dunes retallades de la Generalitat que el supervit de lAjuntament amb prou

daltres raons, les inversions municipals han prioritzat accions daparador

detriment dels barris populars.A ms, Trias s candidat dun partit

de la Msica, pel del qual tamb ha sortit esquitxat el PSC) i marcat pel pecat original del seu fundador. Lalcalde va renegar pblicament del seu pare poltic, Jordi Pujol, quan aquest va

des de 1980. Per lestigma no s fcil de treure: al febrer, en compareixena al Parlament, Pujol va presumir que tan desprestigiat no estava el seu llegat si a Barcelona encara podia conservar lalcaldia.

Barcelona, com el 2011, torna a ser una ciutat oberta des del punt de vista electoral

ARxIu

El proper 24 de maig es decidir en bona mesura el resultat de la contesa poltica per la ciutat

pAssA A lA pgINA 8

CARRER135 Mar 2015 CRNICA 8

Ciutat morta obre conscincies

MARC FoNt

Les 93.000 persones que van pas-sar per la darrera edici del Mobile World Congress (MWC) van suposar un rcord dassistncia dun esde-veniment emblema de la Barcelona de postal que intenten vendre els jerarques municipals. Una ciutat oberta als negocis que acull amb devoci emprenedors globals com el multimilionari fundador i pre-sident de Facebook, Mark Zucker-berg. Una ciutat que aplaudeix el turisme, sempre i quan vagi acom-panyat duna cartera ben plena que ompli el calaix de determinats negocis privats, com restaurants i hotels dalt nivell, locals de co-pes i, no es pot amagar, prostbuls que van tornar a fer lagost amb els serveis als estressats congres-sistes. Una ciutat que acull esde-veniments dimpacte mundial. En

qual cal viatjar, i que juga un paper important en el tauler global.

Per la Barcelona real sallu-nya molt daquesta visi, proba-blement objecte de somnis en alguns dels despatxos nobles de la plaa Sant Jaume. La Barcelo-na real tamb s Ciutat morta. El documental dirigit per Xapo Or-tega i Xavier Artigas va acaparar tertlies durant la segona quinze-na de gener, va desgastar encara ms la sociovergncia que sha repartit el poder al cap i casal les darreres tres dcades i mitja, va forar bona part de la classe pol-

tica a demanar la reobertura dun cas ple dombres, va recuperar el debat al voltant dels abusos i la impunitat policial i, sobretot, va obrir els ulls a uns centenars de milers de persones cada cop menys crdules de les immacula-

El documental, estrenat el 2013, havia passat fora desaper-cebut, ms enll dentorns alter-

de gener el va emetre el Canal 33. Les resistncies de la direcci de Televisi de Catalunya (TVC)

exits pas per festivals, la seva programaci -desprs duna forta pressi social i poltica- un dis-sabte a la nit i al segon canal de TVC, i lintent de censura prvia ordenat per un jutge -es va passar una versi retallada en diversos minuts a petici dun alt crrec

de la Gurdia Urbana de Barcelo-na durant els fets- van generar un efecte Streisand de manual. Re-sultat: 569.000 persones van veu-re lemissi en directe i centenars de milers ms ho van fer posteri-orment a travs de la xarxa, amb un impacte meditic que va allar-gar-se algunes setmanes.

El treball relata el cas 4-F, situ-at a Ciutat Vella el febrer de 2006, en qu un agent de la Gurdia Ur-bana va quedar greument ferit en rebre un impacte al cap. Diverses persones van ser detingudes i qua-tre delles van ser condemnades a pres, sota lacusaci de ser les responsables dels fets. La versi ju-dicial i policial difereixen radical-ment de la dels acusats i de la que mostra el documental. El 26 dabril de 2011, una de les empresonades,

Patricia Heras, va sucidar-se du-rant un perms penitenciari. Ciutat morta testimonia com Heras ni tan sols es trobava al lloc dels fets el fatdic 4 de febrer de 2006.

Problema greu de torturaArran de la tempesta social i me-ditica, van arribar les peticions de reobertura del cas -tamb per part de lAjuntament-, que van ser ignorades per la Fiscalia i la sensa-ci generalitzada que la brutalitat policial denunciada per alguns dels detinguts no era excepcional, sin una prctica prou comuna. En pa-raules del director de lObservatori del Sistema Penal i els Drets Hu-mans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona (UB), Iaki Rivera, sha de dir sense por que a la privaci de llibertat i detenci policial les acompanya, en molts casos, un maltractament de la persona. Opini compartida per ladvocat i membre de la Coordinadora per a la Prevenci i Denncia de la Tor-tura (CPDT) Andrs Garca Berrio, segons el qual a Catalunya tenim un problema greu amb els casos de maltractament i tortura. Garca Berrio afegeix que la majoria de denncies daquests fets no se in-vestiguen adequadament.

El 10 de febrer, Xapo Ortega i Xavier Artigas van evitar saludar un Xavier Trias palplantat en len-

trega, al Sal de Cent de lAjunta-ment, dels premis Ciutat de Bar-celona. El gest, criticat des de les tribunes de lestablishment, volia evidenciar el rebuig dels directors de Ciutat morta al primer regidor, pel model de ciutat que representa i per la negativa a demanar per-d en nom del consistori pels fets del 4-F. Dues setmanes ms tard, i amb noms un dia de diferncia, van donar-se a conixer els resul-tats de la investigaci del Sndic de Greuges, Rafael Rib, i linforme del propi ajuntament sobre el cas. Ambds conseqncia de la sacse-jada que va provocar lemissi del documental, per amb conclusions radicalment oposades. El Sndic va detectar indicis de maltracta-ments als detinguts, extrem que nega la versi del consistori, que va construir el seu relat a travs de les versions policial i judicial. Rib va donar, per tant, credibilitat a les denncies per tortures que els detinguts van presentar contra els agents de la Gurdia Urbana Vctor Bayona i Bakari Samyang, condem-nats per maltractaments en el cas Yuri Jardine. Els dos agents, actual-ment en pres, tenen pensions vita-lcies desprs que els concedissin la invalidesa permanent, un fet tamb qestionat en la investigaci del Sndic, que hi veu evidncies que apunten a un error de diagnstic.

Malgrat la defensa total de la Gurdia Urbana que ha fet lequip de govern de Trias, len-dem de la compareixena del Sndic, el primer tinent dalcal-de, Joaquim Forn, va explicar que a mitj termini sinstallaran cmeres als cotxes policials per al trasllat dels detinguts i una millora en els mecanismes de control del cos. Decisions que no costa interpretar com una admis-si implcita que shavien coms abusos. I que demostren limpac-te i les conseqncies de lemis-si dun documental de denncia per la televisi. I s que malgrat els congressistes del MWC no shi apropessin, la Ciutat morta de Barcelona existeix. I s ben real.

Lemissi del documental sobre el 4-F provoca una sacsejada meditica, social i poltica i obre la porta a majors mesures de control sobre lacci dels agents de la Gurdia Urbana

569.000 persones van veure lemissi en directe i centenars de milers ms ho van fer a travs de la xarxa

per el mapa poltic, tant pel que fa al context com als actors, ha canviat subs-tancialment. Fins al punt que les enquestes cone-

a frec per lalcaldia entre CiU i la nova fora Barce-lona en Com, que lidera lexportaveu de la PAH Ada Colau a partir de la con-

-querres entre la platafor-ma Guanyem Barcelona, ICV-EUiA, Podem, Procs Constituent i Equo.

Al darrera, per amb opcions de marcar la po-ltica daliances en un consistori que es preveu molt fragmentat i sen-se majories clares, hi ha lERC dAlfred Bosch, el PSC de Jaume Collboni i el PP dAlberto Fernndez Daz (nic cap de llista que repeteix, juntament amb Trias). I tamb nous aspirants a entrar a lAjun-tament: Ciutadans (que presenta lexdiputada del PP Carina Mejas) i la CUP (despenjada del procs de

i que posa la sindicalista Mara Jos Lecha al cap-davant de la candidatura Capgirem Barcelona).

Barcelona, com el 2011, torna a ser una ciutat oberta, des del punt de

vista electoral i de model social i urb. Aleshores, la victria de la dreta enfront duna esquerra en retirada va culminar un canvi dhe-gemonia cultural que, en realitat, ja feia anys que shavia produt (entre 1986 i el 2004, segons si la refe-rncia s Manuel Vzquez Montalbn o Josep Ramo-neda; amb prou feines el

-pectivament, Josep Piqu i Francesc Marc lvaro).

Avui, per contra, la ba-talla per Barcelona (que tamb ho s de Catalunya) lencara a lofensiva una mplia esquerra plural -no sempre unida ni ben avin-guda-, del bracet damplis sectors de la ciutadania indignada, de gent dels barris, i en interacci amb els moviments socials. Tots plegats aspiren (no ho tenen fcil) a recupe-rar per al futur el que la premsa internacional va

ciutat alliberada de la por i el basti ms slid de lesquerra a lEuropa occidental.

vE dE lA pgINA 7

La batalla de Barcelona lencara a lofensiva una mplia esquerra en interacci amb els moviments socials

Els directors de Ciutat morta van acceptar el premi Ciutat de Barcelona per es van negar a recollir-lo de mans de lalcalde (imatge de BTV)

El documental ha circulat per multitud de sales i locals socials

CARRER135 Mar 2015 CRNICA 9

joRdI MolINA

Un grapat de documentals han fet

els darrers anys. El relat instituci-onal duna ciutat oberta i amable ha collidit amb la Barcelona fosca duns vens que lluiten per no ser desnonats, a Set dies amb la PAH de Barcelona; que abandonen els

-ci, a Bye Bye Barcelona; o la ciu-tat on la impunitat policial, judici-al i poltica simposen per la fora, com a Ciutat Morta. Ha estat pre-cisament limpacte daquesta lti-ma obra, dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega, la que ha aixecat les faldilles de la Barcelona de postal deixant a la intemprie les seves vergonyes.

Aquesta mirada crtica del do-cumental envers la ciutat, per, no s nova. Cineastes com Joaquim Jord, Mercedes lvarez o Jos Luis Guern han servit dinspiraci

a una nova fornada de creadors i periodistes que han fet una lectu-

actualment a Barcelona. Ms enll de lesttica, lessncia duna de les obres ms representatives de Jord, com De nens (2003), reneix a Ciutat Morta (2013), on la perse-cuci dels estigmes, les manipula-cions i els abusos, segueixen dei-xant en escac lesperit democrtic de la ciutat.

El periodisme o la crnica lite-rria -de vegades a cavall del gne-re negre- han recollit a contracor-rent el testimoni de la Barcelona que viu a lombra de la marca, per segurament sense limpacte de qu gaudeix el gnere docu-mental, com ha demostrat la sac-

sejada social i poltica de Ciutat Morta. El documental ens permet arribar a lespectador des despais de percepci ms sensorials que

-gas, que contraposa la rigidesa de les dades del periodisme amb les virtuts del llenguatge audiovisual, amb un peu en el mn de lart. En la mateixa direcci es manifesta Eduardo Chibs, director de Bye Bye Barcelona, un retrat colpidor

-tica. Els documentals sn especi-alment tils per mostrar les cares ocultes de les coses, despertar conscincies i obrir debats.

En les dues cintes -per tamb a Set dies amb la PAH de Barcelo-na; MACBA, la dreta, lesquerra, i els rics; Barcelona era una festa; o Morir de dia- els autors partei-xen dun buit informatiu i coinci-deixen en assenyalar els mitjans convencionals com a responsables dhaver girat lesquena al servei ciutad. Nostres creiem en el pe-riodisme dinvestigaci i sorprn com els mitjans de contrainforma-ci, de barri o alternatius, ens van ser molt ms tils que no pas els mitjans tradicionals, explica Arti-gas, que cita els exemples de La Directa, Masala o La Burxa.

En el cas de Ciutat Morta, la versi policial va acabar per convertir-se

nicament a les planes de succes-sos, una secci en qu els perio-distes depenen de la policia per obtenir informacions, la qual cosa

seus informadors que els porta a assumir com a cert tot el que els arriba. Una manca de contrast que, en paraules dArtigas, deno-ta una gran mediocritat del perio-disme daquest pas.

Chibs insisteix en la distncia que hi ha entre el relat triomfalis-ta institucional i el popular. Fins fa ben poc, tot el que es deia al voltant del turisme a Barcelona era positiu i els mitjans noms parlaven de les quantioses sumes

que deixen a la ciutat. I s que noms cal recordar lemes com Barcelona, posat guapa; Barce-lona, la millor botiga del mn; o Barcelona, inspira -i els milions deuros que han suposat- per en-

ha compartit la seva identitat amb la duna marca.

Amb referents com Welcome and Goodbye, sobre Berln i Sn-drome de Vencia, el director va comenar a treballar amb els testi-monis de persones vinculades a les associacions de vens, fonamen-tals per a lobra. Chibs deixa clar que no es tracta dun relat contra la indstria del turisme, ni molt menys en contra dels seus visitants; sin dun crit dalarma que mos-

tra com el ciutad va perdent cada

del consum rpid de Barcelona, el quart dest del mn ms decebedor

Nou paradigma dactivismeCada cop s ms habitual que les assemblees incorporin recursos au-diovisuals com a material de sen-sibilitzaci. Un component que t molt a veure amb la preparaci multidisciplinria de les noves ge-neracions dactivistes que nodrei-xen el moviment venal. s fcil trobar vasos comunicants entre al-gunes de les darreres obres i aquest caldo de cultiu que representa lac-tivisme 2.0, alhora que cal posar en valor laportaci de cineastes auto-gestionaris que han anat ms enll dels estereotips urbans.

Artigas destaca la contribuci de festivals de cinema indepen-dent, com ara lAlternativa, i els deixebles de lautoproclamada escola de documental de Barcelo-na, en allusi al mster de docu-mental de creaci de la Universi-tat Pompeu Fabra. Una generaci que treballa amb pocs recursos, al marge de la indstria, i amb una complicitat absoluta amb inter-net i les xarxes socials, el nou paradigma, segons pronostica el director de Ciutat Morta. Els mit-jans de comunicaci tradicional, com els diaris en paper o la tele-visi en graella tancada, estan en decadncia, sentncia.

que el gnere documental s un altaveu imprescindible per a la Barcelona silenciada. Una ciutat amb mil perfums, mil colors i mil cares, com diria Serrat, per no totes amb la mateixa projecci. Potser ara la balana comena a estar ms equilibrada que mai.

per a la Barcelona silenciadaLimpacte provocat per Ciutat Morta, sumat a cintes com Bye Bye Barcelona o Set dies amb la PAH

a lala a lhora de retratar la Barcelona rebel. Internet s el nou paradigma duna fornada de cineastes que viuen al marge de la indstria

Les noves generacions dactivistes que nodreixen el moviment venal tenen formaci multidisciplinar i 2.0

A dalt, cartules de S se puede, set dies amb la PAH de

Barcelona, i Bye Bye Barcelona. En petit, desquerra a dreta i de dalt a baix, els documentals De nens, de Joaquim Jord (2003); Morir de dia, de Laia Manresa i Sergio Des (2010), Barcelona era una festa.

Underground 1970-1983, de Morrosko Vila-San-Juan (2010); Das Venedig Prinzip (El sndrome

de Vencia), dAndreas Pichler (2012); MACBA, la dreta, lesquerra i els rics, de Tere Bada y Jorge Lus Marzo (2013); Welcome and Goodbye, de Nana A.T. Rebhan (2014)

estat el que va suscitar lenderrocament de Can Vies. El 20 de

mar sestrenar a Can Batll el documental Temps de Can Vi(e)s, una iniciativa de cinc autors -quatre alumnes i un professor- de lassociaci i escola de comunicaci DateCuenta. Ens volem

poden conviure a Barcelona, explica Mar Valldeoriola, una de les

autores del projecte, estretament vinculada als moviments venals

del Poble-sec i el Parallel. El documental inclou entrevistes

a persones properes al centre autogestionat de Sants -com

Ferran Aguil, David Fernndez o Elba Mansilla-; membres de

lAjuntament, com el regidor de Sants-Montjuc, Jordi Mart; o

representants venals contraris a Can Vies.

arriba a la pantalla

CARRER135 Mar 2015 CRNICA 10

En 5paraules

Especulaci a la BursLAjuntament de Barcelona va comprar la casa Burs per 26 milions deuros amb lobjectiu de convertir-la en un centre dinterpretaci del Modernisme i en la seu del Museu dArquitectura i Urbanisme. L11 de novembre de 2008 va ser venuda a la Generalitat per ubicar-hi dependncies administratives. Davant les

Generalitat, seguint la seva poltica de malvendre patrimoni pblic, va treure a subhasta limmoble el 20 de novembre de 2014, que va ser adquirit pel fons britnic Europa Capital Partners i Trinder. Ara hi volen construir 29 pisos de luxe

metres quadrats. Loperaci est pendent que lAjuntament concedeixi la llicncia dobres. Esperem que en tot cas exigeixi respecte pels elements modernistes.

Stop pistoles elctriquesMig centenar dentitats i collectius han constitut una plataforma ciutadana amb lobjectiu deradicar ls de les pistoles elctriques. La plataforma es va presentar en una roda de premsa a la qual van assistir, entre daltres, respresentants del Collegi dAdvocats, lassociaci Stop Bales de Goma i la Favb. Ladvocada Laia Serra va alertar dels possibles usos indeguts daquestes armes i va assegurar que als Estats Units sha documentat la seva utilitzaci en casos de tortures policials, interrogatoris i maltracte a dones i infants. Llus Rabell, president de la Favb, va declarar que no sentn que en uns temps en qu els moviments socials han ocupat el carrer

altercats, la policia es plantegi el seu s.

Inauguraci virtualTrias inaugura una comissaria que obrir el 2016, va publicar El Pas. Lalcalde, acompanyat del conseller dInterior Ramon Espadaler, van presentar un equipament policial que per primera vegada compartiran -daqu a molts mesos- la Gurdia Urbana i els Mossos dEsquadra. Mentre es presenten projectes, no sinauguren equipaments que ja estan acabats per tancats i sense complir la seva funci social, com ara la residncia per a gent gran de lAlchemika, al barri del Camp de lArpa.

Cotxe elctric molt lentEl cotxe elctric, una aposta de 2010 per a la millora del medi ambient urb, gaireb s imperceptible el 2015. Shan invertit 3,4 milions deuros en la installaci de 324 punts de crrega, 308 dels quals de crrega lenta. A Barcelona shan matriculat 1.300 vehicles.

comptava lany 2013 amb 350 vehicles, noms 21 de transport pblic (18 taxis i 3 autobusos). Si no es dna exemple i es fa un esfor per explicar les bondats del sistema, no anem enlloc.

elctrics?

Les casernes i la mala herba

dAvId gARCA MAtEu

Barcelona s una ciutat en cons-tant transformaci. Immersa en grans projectes urbanstics, prova davanar cap al que avui dia es titlla de ciutat intelligent. O pot-ser caldria dir smart city (que que-da ms hipster). Amb les eleccions municipals a tocar, la nova cara de la millor botiga del mn se centra en la plaa de les Glries, amb el

mesos hauran daixecar; i en les obres de la Diagonal, amb els seus controvertits panots amb forma de fulla. Panots s, panots no, per mentrestant, hi ha daltres zones de la ciutat on noms creix la mala herba des de fa anys.

Aquest s el cas dels solars de les antigues casernes de Sant An-dreu, que es troben envoltats per una tanca duns dos metres dala-da. I daix ja fa 8 anys. Lespai a protegir s simple: una frondosa i agresta vegetaci. Com si es trac-ts duna reserva natural. A una banda, la rojigualda cobreix tota

antics militars. De fet, lescenari no ha canviat prcticament gaire en una dcada. Fins i tot, algunes zones fan la mateixa funci que desenes danys enrere. Bon exem-ple sn els 5.000 metres quadrats de futurs equipaments que actu-

alment fa servir la Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios

-ses militars. I no s que es tracti duna ocupaci illegal del sl, sin que lactivitat est emparada per la cessi gratuta i temporal dels terrenys que els va fer el Consorci de la Zona Franca (organisme que presideix lalcalde de Barcelona, Xavier Trias).

Per, de qui sn els terrenys de les Casernes? Amb el pacte de l1 de juny del 2006, lAjuntament de Barcelona, la Generalitat i el Con-sorci de la Zona Franca es dividien els solars per desenvolupar-hi els seus propsits. Un acord signat que apuntava a construir 12 equipa-ments en quatre anys. Avui, noms nhi ha tres de construts: la caser-na dels Mossos dEsquadra, lescola de primria i el centre sanitari. La resta de projectes: al calaix.

En el cas de lhabitatge, dels ms de 2.000 pisos protegits i lliu-res que shan daixecar, noms shan fet els 221 que trobem a

que ja de per si sols tenen hist-ria prpia. En principi aquest bloc lhavia de dur a terme Proviure

(societat mig pblica mig privada amb Catalunya Caixa), per amb lesclat de la bombolla immobili-ria i amb les poques perspecti-

va haver de carregar a lesquena Regesa, lempresa pblica del Consell Comarcal. Aix s, amb un quid important: tot i que eren llars protegides, en el pack de compra entrava una plaa de prquing per

i tot kafkiana: ara els nouvinguts

com als Mossos dEsquadra els han arranjat el terreny adjacent a la caserna. El motiu? Poder aparcar els seus vehicles gratutament al

s provisional del solar.

Per a aquests usos transitoris encara hi hem dafegir els 1.500 metres quadrats dun nou camp de criquet. Si b la intenci s donar activitat a un espai on el Consorci de la Zona Franca no construeix res dall pactat, els vens no acaben de veure amb bons ulls aquesta provisionalitat. Per aquest mo-tiu, des de lAssociaci de Vens i Venes de Sant Andreu de Palomar reclamen que es deixin de donar espais per a altres activitats i que

equipaments pblics que necessita el barri.

Per ara, lnic projecte que est en construcci sn els 41 habitat-ges protegits de la cooperativa de la Favb, ProHabitat 2000. La resta queden pendents. Situaci que, de retruc, tamb acaba per perju-dicar les obres del Parc Lineal de lAVE: les plusvlues immobiliries anaven destinades a pagar el co-briment de les vies. Tot plegat, se-gons denuncia lAV de Sant Andreu de Palomar, el fet que les obres no avancin acaba per conduir cap a la perpetuaci de la ciutat dividida per barris, i estigmatitza determi-nades zones.

La urbanitzaci dels solars que abans ocupaven els antics

Sant Andreu sembla haver-se aturat en el temps. Desprs de vuit anys de retards, noms hi ha tres dels dotze equipaments construts

Els imponents blocs dels antics militars situats

al carrer de Palomar tericament fa anys que

afectats pel projecte de les casernes, i des del

desperar a ser reallotjats en els nous pisos que

Mentrestant, no poden vendre ni llogar les seves

enderrocament.

Un retard en lexecuci que prcticament arriba

a complir la dcada i que acaba per provocar

es gasten grans quantitats de diners quan saben

acaba per promoure la degeneraci accelerada dels

blocs i la proliferaci de diferents problemtiques

locupaci a puntada dalguns altres, o la mort dels

seus inquilins a lespera de rebre les claus del nou

El Consorci de la Zona Franca, encarregat de

exercicis econmics i aposta per nous projectes

empresarials i logstics com la Zona Franca o la

Marina del Port Vell.

Inquilins atrapats

Els vens demanen que es construeixin els equipaments i es deixi de cedir espai per a altres activitats

dAvId gARCA

CARRER135 Mar 2015 CRNICA 11

lAuRA AzNAR

El passat octubre la mesa del Par-lament va acceptar a trmit una Iniciativa Legislativa Popular que aborda la qesti de lhabitatge i la pobresa energtica. Aquesta ILP neix en un context demergncia que s transversal a les diferents esferes socials a Catalunya i que es plasma amb la taxa datur, que ronda el 20% i que afecta de mane-ra especialment severa les 113.000 llars que no perceben cap ingrs i

-ses. Una emergncia que la crisi

de persones que viuen sota el llin-dar de pobresa, o en les 224.000 famlies on tots els seus membres estan aturats. En aquest escenari, la ILP reuneix un seguit de propos-tes que han estat acceptades pels lletrats del Parlament, cosa que vol dir que la Generalitat t com-petncies per fer-les efectives. s per aix que Vanesa Valio, direc-

tora de lObservatori DESC, desta-ca que les principals virtuts de la iniciativa sn, duna banda, la seva capacitat devidenciar que si es vol, es pot i de laltra, el seu potencial com a eina dincidncia poltica i de sensibilitzaci.

DesnonamentsCatalunya encapala el rnquing de desnonaments a tot lEstat, acumulant-ne ms de 50.000 des de linici de la crisi (segons dades

judicials, de mitjana sen produei-xen 43 al dia). A ms, cada vega-da hi ha ms persones que perden casa seva, ja no tan sols perqu no poden fer front a la hipoteca sin tamb perqu sn incapaces de pagar-ne el lloguer. Davant aquesta situaci, la soluci que plantegen els promotors de la ILP varia en funci de qui hi hagi dar-rere de limmoble en qesti. Si el pis pertany a un petit propie-tari, instem a ladministraci que doni totes les ajudes per tal devitar el desnonament, explica Valio, i en cas que sigui impossi-ble, perqu asseguri un reallotja-ment adequat del llogater en un dels pisos buits que concentren les

En canvi, si la propietat la te-nen els bancs, les grans empreses immobiliries, o els fons voltor, les entitats demanen el lloguer social de lhabitatge, una mesura que donaria aire a les famlies i a la vegada no implicaria una prdua substancial en els balanos econ-mics dels grans propietaris ni supo-saria cap despesa per al govern.

Segona oportunitatLa ILP tamb proposa atorgar una segona oportunitat a les famlies sobre-endeutades, condemnades a deutes impagables, perqu pu-guin comenar de nou i no es vegin abocades a lexclusi i a lecono-mia submergida. Aix passa per la liquidaci del deute i el lloguer social del seu habitatge, amb el qual linquil destinaria entre un 20% i un 30% de la seva renda a pa-gar-lo, apunta Valio. A Catalunya aquesta prctica s anecdtica, ja que els habitatges de lloguer social representen noms l1% del parc habitacional, per en canvi, la xifra de pisos buits supera els 450.000. Al respecte, la Genera-litat ha proms que imposar una

concentrin pisos buits; una taxa que segueix al Parlament malgrat que havia destar vigent enguany. Aix, el quan i el com es materia-litzar la seva aplicaci, segueix sent una incgnita i pel moment no hi ha cap mesura en ferm per resoldre aquesta qesti, fet que indigna les tres entitats promoto-res de la iniciativa sobretot perqu ja existeix una llei que permet actuar contra els pisos buits, la-menta Valio. Es refereix a la Llei pel dret a lhabitatge de Catalunya

en parts essencials, com lanu-laci del lloguer fors daquests pisos. Sigui com sigui i malgrat les promeses, la Generalitat per ara

Talls de subministramentA principis de febrer el Conseller dEmpresa i Ocupaci, Felip Puig, assegurava al Parlament que a Ca-talunya no hi havia cap famlia sense llum, aigua o gas per motius de pobresa energtica. s un es-cenari real o una illusi? Aquell mateix dia tres persones van acu-dir a nosaltres perqu els havien fet efectius talls en els subminis-

trament adverteix Maria Campu-zano, portaveu de lAliana contra la Pobresa Energtica (APE). I s que a casa nostra unes 320.000 famlies no poden fer front al pa-gament dels subministraments b-sics. Els seus ingressos han caigut en picat al ritme que les factures no han parat daugmentar.

El darrer intent del Govern per palliar els efectes daquesta

del Codi de Consum de Catalu-nya, per a criteri de Campuza-

-luciona el problema i que tampoc no sest complint. Sobre aix, insisteix que els talls segueixen

famlies han utilitzat el protocol

perqu puguin evitar-los. Laltre

punt de discrdia s el fons que proposa la Generalitat per aten-dre les persones que pateixen precarietat econmica, que enca-ra no sha materialitzat per pre-

pbliques i privades. Per contra, les entitats promotores de la ILP consideren que sn les empreses subministradores, que obtenen

que se nhaurien de fer crrec. Si shi traslladen recursos pblics,

aviat garantir que les empreses cobrin les factures impagades que no pas ajudar les famlies que es troben en una situaci de vulne-rabilitat, adverteix la portaveu de lAPE.

Perqu aquestes mesures de m-nims tinguin fora, han de comptar amb el major recolzament ciutad possible. El perode de signatures de suport a la ILP segueix obert i

preocupat perqu a casa nostra hi hagi famlies que no tinguin blin-dats els drets bsics que els per-metin dur una vida digna. Repes-cant el vdeo de campanya de la iniciativa, avui es pot, per per a algunes famlies, dem potser ser massa tard.

Firmes per garantir drets bsicsAcabar amb els desnonaments, els talls dels subministraments i el sobre-endeutament. Amb aquest triple objectiu la PAH, lObservatori

han promogut una ILP que vol donar una resposta a les famlies que no tenen garantits els seus drets ms elementals

lmbit de leducaci, promoguda pels agents

de la comunitat educativa que reivindiquen

una millora del sistema densenyament.

Ens trobem en una crulla, apunta Jlia

Carbonell, membre de la comissi promotora

daquesta iniciativa, on per una banda tenim

la Qualitat Educativa. Segons el seu criteri,

servit daquestes dues lleis per potenciar una

profunda reforma ideolgica que legitimi el

a les aules. s per aix que dentre les seves

principals reclamacions, la iniciativa planteja

que les empreses no participin en el sistema

educatiu i que la democrcia retorni a les

aules. A dia davui, la CUP i EUiA sn les

dues niques formacions que donen suport a la

proposta, i justament per aix, la nostra gran

es posi a debat pblic el model deducaci que

tenim i el que volem, sentncia Carbonell.

La ILP deducaci, de la protesta a la proposta

ANNA CARlotA

La campanya treballa per blindar el dret a lhabitatge i als serveis bsics, com laigua o la llum

Les entitats promotores apellen directament la Generalitat amb unes propostes per a les quals t competncies

La ILP busca implicar les empreses subministradores, que

multimilionaris

Qu puc fer Signar a favor de la ILP,

a: http://ilphabitatge.cat/on-puc-signar/

Organitzar taules i xerrades posant-te en contacte amb la campanya, a ilphabitatge@gmail.com

Difondre i explicar per tal de generar debat.

Fer difusi via xarxes socials, utilitzant el hashtag #AvuiEsPot i seguir la campanya a @ILPhabitatge i al facebook

CARRER135 mar 2015 PUBLICITAT 12

CARRER135 Mar 2015 CRNICA 13

GEmmA AGuIlERA

La matana de Charlie Hebdo i els dos tiroteigs de Copenhaguen han posat en el punt de mira una qes-ti que lantropleg Jordi Moreras fa molts anys que estudia, lislam a Europa. Des dalguns sectors pol-

tota la cultura musulmana i per fer lleis ms restrictives en nom de la seguretat.

Aquest fenomen s socialment perills?Si dones a entendre, com

estan fent molts poltics amb

discursos i canvis legislatius,

que qualsevol musulm pot

tenir a veure amb una acci

terrorista inspirada en una

determinada lectura de lis-

lam, ests generant una por

a nivell global que tindr

unes conseqncies molt di-

fcils de gestionar.

La nova llei antigihadista posa tots els ciutadans musulmans sota sospita.Els situa com a sospitosos

duna potencial acci vin-

culada amb el terrorisme,

ens donen el missatge que

els nostres vens musul-

mans poden estar vinculats

collateralment a una acci

-

nar-li algun tipus de suport.

Volen trencar la convivncia,

per a ms, la restricci de

llibertats ciutadanes i len-

duriment del codi penal ens

afectar a tots els ciutadans.

A Catalunya i Barcelona es podria arribar a situacions complexes quant a la convivncia?Ja hem arribat al punt en

qu els discursos xenfobs i

racistes han contribut a mo-

ciutat. El racisme i la xeno-

fbia shan convertit en un

discurs social mpliament

acceptat. Lislamofbia s

considerada com un racisme

acceptable, es dna per bona,

lgica, normal.

Lany 1999 va publicar lestudi Musulmans a Barcelona: espais i

dinmiques comunitries. 15 anys desprs, en quin punt ens trobem?Les comunitats han cres-

cut i la nostra societat ha en-

ts que s ms diversa. Per

la diversitat implica proble-

mtiques i situacions de xoc

que cal gestionar. I el que no

sha treballat s com resoldre

aquestes problemtiques. La

convivncia no es mant per

ella mateixa, necessita unes

estructures, unes idees i unes

les prctiques socials a BarcelonaJordi Moreras

Comproms acadmic i ciutadDesprs duna hora llarga de conversa formal i informal, el Jordi Moreras ens confessa que fa vint anys que em diuen ets amic dels moros! perqu estudio lislam i les comunitats musulmanes, i nestic una mica tip. Est prou ms sollicitat pels mitjans de comunicaci i entitats de la societat civil den de lepisodi de la matana de Charlie Hebdo de Pars, i tot i que pensa que els no musulmans no haurem destar debatent sobre els musulmans, t la necessitat dintervenir en el debat com a acadmic, per tamb com a ciutad: Em preocupa molt que la meva societat es vanti de ser racista, perqu s una mostra de la poca qualitat democrtica amb qu vivim, es lamenta. Professor del departament

i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili

en lislam a Europa, tamb dirigeix la Consultoria dimmigraci i pluralisme religis Tr[]nsits.

dANI CodINA

Jordi Moreras

prctiques. Si els responsa-

bles poltics van en contra

daquests arguments, la gent

rep el missatge que si un cr-

rec pblic pensa aix, per qu

jo hauria de pensar diferent?

LAjuntament ha fet tot el que calia per gestionar les situacions de xoc?Des de les institucions

pbliques sha treballat per

mantenir uns mnims neces-

saris per assegurar la con-

vivncia. Per la convivn-

cia implica situacions molt

difcils de predir o impedir

legalment i que no necess-

riament depenen de les pol-

tiques pbliques. Hi ha fac-

tors que sobrepassen de llarg

la capacitat dels gestors per

controlar la realitat.

Shi pot fer ms?Cal un combat ms intens

contra les discriminacions,

perqu des dels anys setanta

les comunitats musulmanes

shan estabilitzat a la ciutat,

han obert els seus oratoris i

avui dia s molt difcil dargu-

mentar que els musulmans

de Barcelona encara sn per-

sones immigrades. Per tant,

hem de sortir de letiqueta

dimmigraci. I han creat els

mecanismes dinterlocuci

amb lAjuntament i instituci-

ons socials i han participat de

forma activa en el teixit soci-

al i comercial. Amb tot, ha

faltat treballar la discrimina-

ci, que en realitat ens afecta

a tots perqu s un indicador

de qualitat democrtica.

Vost no parla de discriminaci positiva, un

dels errors ms freqents dels poltics que pensen en els cicles electorals.No es tracta de fer dis-

criminaci positiva, sin de

donar garanties perqu les

persones siguin tractades en

igualtat de drets i de respon-

sabilitats.

Les comunitats musulmanes han fet els deures?Han fet una part dels deu-

res. Han fet el seu cam tro-

bant mecanismes destructu-

raci interna, han mantingut

tradicions i han creat espais

de trobada per a la comuni-

tat musulmana, han parlat

amb les administracions i

han posat les bases. Per fal-

ten altres camins per fer.

Com per exemple?A Barcelona no hi ha una

comunitat musulmana, sin

-

xen aquesta comunitat, amb

punts de vista i sensibilitats

diverses. Cal parlar de ciuta-

dans o de barcelonins musul-

mans i no pas de comunitat

musulmana, i parlar ms

aviat de les responsabilitats

que tenen els representants

daquest collectiu. Als ciu-

tadans musulmans no els

podem demanar res ms que

intentar-se mantenir en els

valors cvics de la ciutat i

tenir la mateixa sensibilitat

pels problemes socials que

qualsevol altre ciutad. Per

no podem exigir-los que si-

guin responsables del racis-

me contra ells.

La marginalitat social i la integraci educativa s

un factor determinant per

rodalia metropolitana de Pars, lEstat francs ha abandonat molts ciutadans.La marginaci no porta

automticament al radica-

lisme, s tot el conjunt de

sentiments dhumiliaci que

senten constantment els jo-

ves musulmans, i no tan jo-

ves, quan observen que hi

ha dobles rasadores segons

la religi de la persona, per

exemple, quan tothom parla

de Charlie Hebdo per no de

lassassinat de tres germans

musulmans als EUA. Ens

preocupem de fer la radiogra-

expliquem que hi ha moltes

persones que amb el mateix

-

xen lxit, com s el cas del

policia musulm assassinat a

Pars. Hem de fer tot el possi-

ble perqu aquestes persones

que sesforcen no fracassin.

A Barcelona no shan construt banlieues.Cert, no hi ha processos

dallament, si b s que tot-

hom entn que no s el mateix

viure a lEixample que a Cor-

nell, i dins de les ciutats hi

ha disgregaci de la poblaci

en funci de la seva renda. En

aquest sentit hem sabut cons-

truir un altre model de ciutat.

La construcci duna gran mesquita ha estat un

per generar tensions. s una qesti tan sensible per als ciutadans, o s electoralisme?No s un problema, en ab-

solut! Per hi ha eleccions i

al PP li serveix per dir que

el govern municipal s tebi

amb el radicalisme religis. A

Barcelona hi ha una vintena

doratoris musulmans, per

som de les poques capitals

europees que encara no sha

plantejat seriosament la cre-

aci dun gran centre musul-

m. En tot cas, caldria fer un

debat poltic a fons que impli-

qui tots els ciutadans, tamb

els musulmans, s clar.

Els representants de lislam a Catalunya haurien de prendre ms responsabilitats?S, sobretot per respondre

als discursos xenfobs. I ara

tenen un paper ms arriscat,

jugar com a veritables actors

poltics. No vull dir que bar-

regi islam i poltica, sin que

han delaborar un discurs

de resposta i generar opini

dins del seu collectiu.

Antropleg especialista en lislam

CARRER135 mar 2015 OPINI 14

El n

inot

de

El R

oto

OpiniLa veu delCARRER

hOraciO capel16 El Hub, para atrs

como los cangrejos

nstOr bOgajO16 En recuerdo de

Manuel Martnez

Edita: Federaci dAssociacions de Vens i Venes de BarcelonaObradors, 6-10 baixos08002 BarcelonaTelfon: 93 412 76 00Fax: 93 412 58 88e-mail: carrer@favb.catWeb: www.favb.cat

Consell de direcci: Andrs Naya, Marc Andreu i Llus Rabell

Cap de redacci i maquetaci: Elia Herranz

Roser Argem

Consell de redacci: Gemma Aguilera, Laura Aznar, Anas Barnolas, Nstor Bogajo, Luis Caldeiro, Vicent Canet, Anna Carlota, Dani Codina, Marc Font, David Garca, Daniel Gomis, Eloi Latorre, Cristina Palomar, Meritxell M. Paun, Jordi Mart, Jordi Molina, Joan Morejn, Ignasi R. Renom, Alcia Tudela, Marc Villoro

Consell assessor: Manel Andreu, Roser Argem, Jaume Asens, Alfons Barcel, Jos Miguel Bentez, Jess Berruezo, Horacio Capel, Maria Fav, Josep Ramn Gmez, M. Eugenia Ibez, Joan B. Isart, Alfons Lpez, Eugeni Madueo, Pep Mart, Pep Mir, Jos Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Rosa M Palencia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Josep Llus Rueda, Merc Tatjer, Ole Thorson, ngel Valverde, Pau Vinyes

Portada: Ferran Fernndez

Maqueta original: Joan Carles Magrans

Administraci:

Fotomecnica i impressi: Imprintsa Telfon: 93 878 84 03

Distribuci: Trvol Missatgers Telfon: 93 498 80 70

La FAVB no est necassriament dacord amb les opinions que sexpressen als articles signats

Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica sempre que sen citi lautor i no sen faci un s comercial de lobra original ni la generaci dobres derivades. La llicncia completa es pot consultar a http://cretivecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ legalcode.ca

Imprs en paper de 48,8 gramsDipsit legal B - 21300 - 1995Aquest nmero t un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribuci s gratuta

Departament de Benestar Social i Famlia de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diverses entitats

la veu del carrer

Fem poltica!Des de fa uns mesos, lalcalde Xavier Trias diu reiteradament, i amb cert to displicent o reprovatori, que el president de la Favb fa poltica. Si complets la frase potser se lentendria ms. Poltica partidista? Al servei duns interessos que no siguin els de la Barcelona dels barris? Per qu es queda a mitges, lalcalde?

Favb, en les seves quatre dcades dexistncia com a entitat, han fet poltica. Des de lpoca de les primeres associacions de comerciants passant pels activistes de barri que, en plena dictadura, es van oposar als alcaldes Porcioles, Mas i Viola. I sense oblidar el controvertit perode de transici de Socas Humbert i els governs municipals escollits democrticament de Serra, Maragall, Clos, Hereu i Trias. Fer poltica s

les llibertats poltiques, socials i nacionals, contra la repressi i els abusos de poder, contra la corrupci, per exigir inversions als barris i contra la desigualtat. Reivindicar un semfor, un parc o una escola s fer poltica.

La Favb t la seva histria i la seva cultura. s unitria i independent dels grans poders econmics i poltics. Juntes, assemblees i reunions sn lloc de debat i de confrontaci als barris. Quan fem declaracions, quan fem pblics comunicats, quan prenem una postura, quan fem una crtica, estem respectant all que som i que hem estat durant ms de 40 anys. A la Favb sempre sha fet poltica i se nhi continua fent.

progressistes, i moltes dones i homes sense carnet shan

aprofundir en la democrcia i perqu la convivncia ciutadana sigui una realitat.

El president de la Favb fa poltica. La portaveu de la PAH fa poltica. Els responsables dmnium Cultural fan poltica. Els presidents de les entitats defensores del transport pblic fan poltica. Al Crculo Ecuestre, al Cercle dEconomia i al Bara es fa poltica. Per qu lalcalde noms sen recorda dalguns?

Potser Trias destaca el president de la Favb perqu ho s dun moviment social molt crtic amb el govern de la ciutat. Li agrada ms el suport cec i incondicional. Alcalde, no confongui ning. Defensi la poltica que fa vost i deixi de buscar culpables dels seus problemes. Fa quatre dcades que fer poltica ha deixat de ser illegal.

Amics i amigues: sn temps complicats. Tamb per a la vida de les publi-cacions. Sense desmeri-xer la presncia digital, estem convenuts que ledici de Carrer en pa-per s clau per arribar a una part important dels lectors i als punts de dis-tribuci que fan que la revista arribi fsicament als barris.

Per aconseguir man-tenir-ho, necessitem su-mar collaboracions que ens permetin fer front a les despeses. La frmula que us proposem s que aquells que no ho heu fet encara, us doneu dalta com a amics o amigues de Carrer, amb una quota de collaboraci de 25 euros a lany. A canvi, rebreu la revista a ladrea postal que ens indiqueu. Si voleu respondre a la nostra peti-ci, feu un truc a la Favb (93 412 76 00) o b escri-viu un correu electrnic a carrer@favb.cat perqu us informem.

-nar-vos les grcies per avanat i anunciar-vos que el prxim nmero de Carrer sortir al mes de maig amb un dossier es-pecial sobre les eleccions municipals.

Sumar, collaborar

CARRER135 mar 2015 OPINI 15

LA CAMBRA FOSCA

EN POSITIU

La Model , 40 anys de reivindicaci venalLAssociaci de Vens i Venes de lEsquerra de lEixample -que en-guany fa 40 anys dexistncia- de-dica la portada i leditorial del seu ltim butllet a la histrica reivin-dicaci del barri perqu lespai que ocupa la Model sigui transfor-mat en un lloc de memria demo-crtica, dequipaments socials per al barri i la ciutat i en un pulm verd per al districte.Fa 40 anys que el venat reivindi-ca aquest espai i que lAV treballa perqu es tanqui una installaci envellida i inadequada per aten-dre correctament la funci educa-dora i de reinserci social que la llei assigna al centres penitencia-ris. Per davant de tot -diu las-sociaci venal- posem el respec-te dels drets humans dels interns. s el moment de recordar-ho quan funcionaris de presons i educadors ens fan arribar la seva inquietud davant la manera com senstan fent les coses.

La veu de lesassociacions

Arboricidi al Parc

Central del Poblenou

Defensem el verdEls treballadors i treballadores de Parcs i Jardins, sempre incansables, es van tornar a manifestar el passat divendres 13 de mar a la plaa Sant Miquel. Continuen la campanya contra el deteriorament del verd pblic i denuncien la imparable precarietat laboral. Ambdues coses van unides. El govern de CIU ha redut la plantilla en ms de 100 treballadors. La qualitat del verd urb est disminuint progressivament als barris, si exceptuem el verd de la Barcelona daparador. Parcs i Jardins t un collectiu de treballadors que histricament, i sigui quin sigui el color de lalcaldia, ha lluitat per millorar la qualitat del verd

LAudincia Nacional era el tribunal competent per jutjar els fets ocorreguts davant del Parlament el 15 de juny de 2011. Desprs de deliberar, va decidir absoldre tots els acusats menys la

pintar la jaqueta de Montserrat Tura. Labsoluci es va basar en que no hi havia proves concretes que els acusats haguessin exercit personalment cap violncia. La sentncia no va agradar alguns grups del Parlament catal (en concret, CIU, PSC, PP i Ciutadans), que van elevar la denncia al Tribunal Suprem amb labstenci dERC. Perfecto de Andrs, el jutge que havia de redactar la sentncia i que era partidari de labsoluci, va ser substitut per un altre que ha condemnat els acusats a tres anys de pres. Sense escoltar-los ni esgrimir cap prova nova. 1.095 dies de pres per assistir a una manifestaci. s una sentncia carregada dideologia i coherent amb la reforma del Codi Penal i la llei mordassa. Als diputats

de les retallades salvatges dels serveis pblics, que provoquen tant dolor, ning no els jutja. Tenim una democrcia de baixa intensitat i de menys qualitat. Aix no s una condemna. s una causa general contra els ciutadans i ciutadanes indignats i contra la mobilitzaci social.

Un interessant debat sobre urbanisme titulat La Barcelona oblidada: de lavinguda Meridiana al riu Bess ha tingut enfeinats durant tot un dissabte els representants venals daquesta zona de la ciutat. Entre altres activitats es va organitzar una taula rodona en la qual van participar diferents professionals de lurbanisme. La transformaci de la zona ferroviria entre els barris del Clot i Vallbona, amb lestaci de la Sagrera com a nus de comunicacions de tot Catalunya, produir una transformaci urbana sense precedents que qestionar el futur del districte de Sant Andreu, una part de Sant Mart

i lentrada pel nord-est de la ciutat, a Nou Barris. Els barris afectats, molt tocats per la crisi, volen tenir veu en les decisions. Un important debat venal del qual en farem una crnica en el prxim nmero de Carrer.

Residncia tancada

a lAlchemika

Debat urbanstic

En ple segle XXI una ciutat no pot mantenir un monument a un esclavista. Antonio Lpez Lpez, marqus de Comillas, va fer una gran fortuna venen esclaus a Cuba durant el segle XIX. Una plaa situada entre

porta el seu nom i cont una esttua de grans dimensions que el lloa. Hi ha hagut diferents iniciatives ciutadanes per suprimir aquest homenatge, per cap alcalde no

iniciativa dICV-EUiA, la comissi de Cultura ha donat un pas endavant, acceptant canviar el nom de la plaa pel duna dona que shagus destacat per la lluita pels

La iniciativa ha danar acompanyada de la substituci del monument. Per molt emprenedor que fos, el marqus de

mereix cap monument. No nhi ha prou amb lexpulsi de la llista de carrers.

Cstig a la indignaci

al Parc Central del Poblenou. Alguns dells estan malalts i daltres ja morts. Sn uns arbres de ribera que necessiten molta aigua i, tal i com van denunciar diferents especialistes quan es van plantar, no han pogut adaptar-se. El paisatge transmet una enorme tristesa. No hi ha previsi immediata de noves plantacions. Quan es pugui, contesta el districte. Jean Nouvel, larquitecte estrella del parc, no va assumir la

proposta venal de Pou del Mn, per va imposar un tipus darbre que estava condemnat.

Un centener de venes i vens es van manifestar enmig dun veritable diluvi el mat del passat 14 de mar al barri del Clot-Camp de lArpa per reivindicar lobertura de la residncia i centre de dia per a la gent gran que fa tres anys que estan construts en el solar de lantiga fbrica Alchemika.

ha diners. No hi ha diners per a all que no volen, diuen els vens. Quan els interessa els treuen de sota de les pedres. Una residncia per a gent

gran pblica buida en un barri amb 65.000 habitants i en una ciutat amb llargues llistes despera s una vergonya. Els vens volen lobertura abans de les eleccions.

Antonio Lpez

lesclavista

28 de mar de 2015

Al casal de barri Font den Fargues (Pedrell, 68)

43 ASSEMBLEA

GENERAL DE

LA FAVB

Per un moviment venal ben fort, unes AVV ben vives!

Les delegades i delegats de les

es reuneixen en assemblea per debatre el pla de treball de lentitat.

DEBAT

AMB ELS

ALCALDABLES

8 de maig de 2015

La Favb organitza el tradicional debat amb els candidats a lalcaldia de Barcelona.

preguntaran als alcaldables sobre els temes que preocupen als barris.Aviat es concretar lhora i el lloc.

CARRER135 mar 2015 OPINI 16

El museo del diseo,

para atrs como los cangrejoshORACIO CAPEl

gegrafo

La puesta en marcha del Mu-seo del Diseo de Barcelo-Hub del Diseo, ha consti-tuido un acontecimiento urbano de primer orden.

lugar que tambin lo es, y de nom-bre rimbombante: la plaza de las Glorias Catalanas. Un museo que pretende ser un hito en la activi-dad musestica de Barcelona. Baste decir que se han reunido en l los contenidos de cuatro colecciones que hasta ese momento se exponan de forma independiente, como el Mu-seo Textil (y la Coleccin Rocamora),

de Artes Decorativas, y el Museo de

La visita a ese complejo produce desazn, por muchos motivos. Ante todo por el diseo interno, del que se puede decir que es poco amable. Los que conocemos el centro comercial de las Arenas ya nos hemos acos-

-nicas diseadas para dar emocin a los visitantes, con profundos vacos a un lado y otro. Lo que aumenta la turbacin y prepara a los visitantes para comprar en los pisos donde uno puede andar llano.

La escalera del Hub proporciona igualmente emocin a los visitantes. Una persona que suba por las esca-leras y que daba resoplidos de mie-do, cuando se repuso exclam, tal vez por el recuerdo de las Arenas:

Sin duda, las escaleras preparan para visitar luego unas salas de ex-posicin que a veces son algo oscu-ras; seguramente para proteger las colecciones, pero tal vez demasiado oscuras, y sin haber estudiado otras

--

buidos, y son de visita molesta, y las colecciones parecen amontonadas.

Lo que ms se lamenta es que para realizar este Hub se hayan desmantelado varios museos que tenan gran unidad en s mismos y donde las colecciones exhibidas eran ms comprensibles

Ha muerto el Martnez Que se prepare San Pedro!

NstOR BOgAjOlamentable.org,

11 de febrero de 2015

Lo dijo ayer (10/2/15) su amigo Agust Prats en el tanatorio de San-cho de vila: Que se prepare San Pedro, porque si el Martnez va al

-vindicaciones.

Manuel Martnez -el Martnez- no vivi: reivindic. Presidente his-trico de la Asociacin de Vecinos de Sant Mart de Provenals -una de

Barcelona-, forjado en la clandesti-nidad de las Comisiones Obreras y el PSUC antifranquistas, saba que su destino era dar la brasa hasta el

logrado en su da sendas anginas de pecho. Muri al pie del can: haba dejado la presidencia de la entidad vecinal slo unas semanas antes. Cuando su cuerpo enfermo ya no

Sant Mart de Provenals era en los aos setenta del siglo XX un barrio dormitorio de plazas polvo-rientas, servicios que brillaban por

su ausencia y mal comunicado con el centro de Barcelona. Hoy -desde hace aos, de hecho- es un lugar dig-no. Como cualquier otro barrio de la ciudad, le gustaba decir al Mar-tnez. l estuvo al frente de la mayo-ra de las luchas con las que aquella generacin de hombres y mujeres fue capaz de transformar ese pe-dazo de ciudad: la llegada del me-tro, la humanizacin de la rambla Guipscoa, la semicobertura de la Gran Via Y, antes, mucho antes, la estrambtica conversin de una

residencia de la Seccin Feme-nina de Falange en centro cvico, el que hoy aco-ge, entre otros equipamientos, la biblioteca que lleva el nombre del barrio.

Hay una foto

-fono en mano, dirigindose a una asamblea

improvisada en mitad de una ex-

la plaza de los Porxos, uno de esos solares de mierda a los que la gente iba a limpiar el coche los domingos y que se convertan en lodazales cuando llova un poco. Lugar inhs-pito al que, pese a todo, los vecinos no quisieron renunciar cuando el consistorio decidi que era terreno

los Prticos, el 22 de marzo de 1982, forma ya parte de la historia local. Aquel da la polica detuvo al Mar-

tnez; hace poco, en noviembre, se descubra en la plaza una placa en su honor.

El Martnez ha sido un lder per-sonalista. Cuando hablaba era di-fcil establecer la frontera entre su

barrio. Hablaba, seguramente, de-masiado de s mismo -no tena abue-la-. Pero no me cabe duda de que lo haca por orgullo, un orgullo del bue-no: el que le generaba el saber que haba contribuido de forma decisiva a la mejora de las condiciones de vida de un barrio en el que hoy viven

-taban los reconocimientos -recibi con gusto la Medalla de Honor del Ayuntamie