el cervell al descobert: neuroimatge per investigar l’alzheimer...la oreja de van gogh el grup ens...

Per saber-ne més Què és la síndrome del cuidador? T’expliquem quins són els indicis de sobrecàrrega.

Què n’opina Entrevistem La Oreja de Van Gogh, que ha inclòs al seu últim disc una cançó sobre l’Alzheimer.

4 6

rEVisTA AnuALNúm. 3 - 2017

El cervell al descobert: neuroimatge per investigar

l’Alzheimer

FPM númEro 3 - 2017

Amb el suport de:

Què ens permet veure la neuroimatge en la malaltia de l’Alzheimer?Per què la ressonància magnètica és tan sorollosa? Descobreix els detalls d’aquesta i altres proves.

P. 12-13REPORTATGE

La Oreja de Van GoghEl grup ens explica per què ha dedicat una cançó del seu nou disc a l’Alzheimer.

P. 06-07QUÈ N’OPINA

P. 05PROTAGONISTES Moisés LópezEns explica els motius que el van portar a fer-se soci de la Fundació.

P. 08-10UN DIA A LA VIDA DE…

P. 14COMPROMESOS

P. 11VOLUNTARIS

Ciments Molins

03

Gràcies a les vostres aportacions i al vostre temps, podem investigar les alteracions que sabem que es produeixen al cervell abans de l’inici dels primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer. També podem provar nous tractaments per aturar-ne el desenvolupament, i dissenyar programes per ajudar els cuidadors.

02

Cristina Maragall

per impulsAr lA investigAció per un futur sense Alzheimer

P. 15SOLIDARIS

EurofraganceUn casament solidari

Què és la síndrome del cuidador? T’expliquem quins són els indicis de sobrecàrrega.

P. 04PER SABER-NE MÉS

númEro 3 - 2017 FPM

FOTO dE POrTAdA: Diferents tractografies realitzades a la màquina

de ressonància magnètica que tenim a la Fundació.

Aquesta tècnica ens

permet estudiar les

connexions del cervell.

EdicióFundació Pasqual MaragallWellington, 30

08005 Barcelona

dirEcció EdiTOriAL Àrea de comunicació: Eva Nebot i Ana Belén

Callado

consell Editorial: Jordi Camí, Karine Fauria,

Cristina Maragall, Eva Nebot i Ana Belén Callado

disseny i maquetació: Anversal

impressió: Litografia RosésImprès en paper reciclat

dipòsit legal: B 27294-2014

ENS FA MOLTA IL·LUSIÓ presentar-vos el tercer número de la revista anual de la Fundació Pasqual maragall. En les properes

pàgines trobareu informació relacionada amb la malaltia d’Alzheimer, la recerca que portem a terme i les persones que, com tu, ens ajuden

d’una manera o altra a fer avançar les nostres investigacions per un futur sense Alzheimer.

SI MIREM CAP ENRERE, podem veure que plegats hem fet grans passos: comptem amb prop de 3.000 voluntaris que formen part

dels nostres estudis, tenim una plataforma de neuroimatge d’última generació amb la qual hem fet més de 1.000 adquisicions, un equip

de més de 50 investigadors i professionals que, des del nostre centre de recerca, el Barcelonaβeta Brain research Center, treballen en

projectes internacionals de primer nivell en el camp de la prevenció de l’Alzheimer. I enguany arribarem a tenir 15.000 socis que mes rere mes,

any rere any, ens acompanyen per seguir avançant.

QUEDA FORÇA CAMÍ per recórrer però el futur és esperançador. Tenim tots els ingredients per contribuir a desxifrar quins són els mecanismes que desencadenen la malaltia i poder aturar-los abans que sigui massa

tard. I estic convençut que, junts, ho aconseguirem.

Amb aquesta revista, volem agrair-vos l’esforç que feu per

ajudar-nos a aconseguir aquesta gran fita. Esperem que els

continguts us resultin interessants i que, com sempre us diem,

ens feu arribar els vostres comentaris per ajudar-nos

a millorar.

Ho farem junts

Jordi CamíDiRECtoR

benvinguts 03

Per saber-ne més Què és la síndrome del cuidador? T’expliquem quins són els indicis de sobrecàrrega.

Què n’opina Entrevistem La Oreja de Van Gogh, que ha inclòs al seu últim disc una cançó sobre l’Alzheimer.

4 6

rEVisTA AnuALNúm. 3 - 2017

El cervell al descobert: neuroimatge per investigar

l’Alzheimer


Cuidar d’un familiar amb la malaltia d’Alzheimer és un fet sobrevingut, que no s’escull a priori, i que impacta direc-tament en la persona que, sovint per vo-luntat pròpia, es converteix en cuidado-ra principal: el cònjuge o algun fill o filla. De sobte, en un moment de la vida en el qual s’espera gaudir del retir, la famí-lia o els amics, i de totes aquelles coses que s’han deixat pendents, arriba un di-agnòstic que trenca els plans previstos del malalt, però també de qui en serà el cuidador principal.

A mesura que l’Alzheimer avança i els malalts es fan més dependents, els cuida-dors experimenten un conjunt d’altera-cions, no només familiars, socials i labo-rals, sinó també físiques i psicològiques, que poden desencadenar el que conei-xem com a síndrome del cuidador.

Generalment, els cuidadors se senten sobrecarregats, cansats, privats de temps

La síndrome del cuidador

04 per saber-ne més

INDICIS DE SOBRECÀRREGA EN UNA PERSONA CUIDADORA

Cansament persistent

Problemes de son

Disminució o pèrdua de ganes de mantenir les aficions o de viure experiències gratificants

Elevada irritabilitat

Dolors o molèsties que no semblen respondre a cap problema de salut físic

Aïllament social

Consum d’ansiolítics i/o antidepressius

Alts nivells d’estrès i/o ansietat

GruPs TErAPèuTics PEr A cuidAdOrs

Si coneixes algú que estigui experimen-tant aquests canvis, a la Fundació orga-nitzem periòdicament grups terapèutics per a cuidadors d’un familiar amb la malaltia d’Alzheimer. Pot trucar-nos al 93 326 31 94 o enviar un correu a [email protected]

peutes de la Fundació ensenya els cuida-dors a conviure amb la malaltia amb la màxima serenitat, dignitat i sensació de control, i a aprendre a cuidar-se ells ma-teixos. També, destaca la doctora Pou-devida, «ajudem els cuidadors a extreu-re conclusions positives de la realitat que estan vivint, que és trista, però que conté molts moments positius d’amor i entre-ga». D’aquesta manera, els cuidadors mi-lloren la qualitat de vida i estat emocional, i el contagien a la persona malalta, a qui estan dedicant bona part del seu temps.

per dedicar-se a si mateixos, i amb senti-ments d’impotència, tristesa, abandona-ment i culpabilitat. ningú està preparat per afrontar una situació així, i per això, molts cuidadors presenten un estat ele-vat d’ansietat i/o de depressió que, inevi-tablement repercuteix en l’atenció que donen al malalt.

Donar un gir a aquesta situació «és di-fícil, però possible si es dota els cuida-dors de les eines necessàries per apren-dre noves habilitats personals i socials per encarar la malaltia del seu familiar», explica la doctora Sandra Poudevida, psi-coterapeuta de la Fundació Pasqual ma-ragall. D’entre aquestes habilitats hi figu-ren la capacitat de relaxar-se, gestionar les emocions i augmentar la resiliència.

Des del 2011, la Fundació Pasqual ma-ragall ofereix grups terapèutics per a cui-dadors, que estan donant resultats molt positius. A les sessions, l’equip de tera-


Q�an el vam trucar per preguntar-li per què és soci de la Fundació Pasqual maragall, el primer que ens va dir és que la seva història no és gaire impactant, que és soci simplement perquè vol ajudar a la recerca. Però darrere de la seva decisió, hi ha l’experiència que va viure amb la seva àvia.

L’àvia del moisés va tenir Alzheimer. «Va ser un procés molt llarg i molt dur, en el qual veus com es perd una persona», ens explica. La seva àvia era molt autònoma i la seva família no es va adonar de la malaltia fins passat bastant de temps. «Al principi recordo que li vam haver de posar un topall de dos minuts en el temporitzador del microones, perquè quan la visitàvem veiem restes de

llet cremada a les tasses i ens deia que s’havia oblidat de parar el microones, perquè l’usava poc. no li vam saber donar importància, pensàvem que eren petits descuits». Fins que al cap d’uns mesos, ens explica, van rebre una trucada molt impactant: «un dia ens va trucar la policia dient-nos que la meva àvia estava deambulant desorientada per la plaça del poble».

Ara el moisés ajuda econòmicament cada mes a la Fundació per tal que algun dia puguem prevenir l’Alzheimer, i per contribuir a la divulgació de la malaltia. «Vull que la gent estigui conscienciada i que conegui la malaltia, perquè la detectin ràpid i no els passi el mateix que a nosaltres».

moisÉs lópezÉs un dels milers de socis de la Fundació Pasqual Maragall. Des de Colmenar Viejo, Madrid, ens ajuda cada mes a conscienciar sobre la malaltia i avançar en la recerca de la prevenció de l’Alzheimer.

protagonistes 05

FOTO:diEGO PEdrOsA


06 què n’opina

«Tots coneixem algú amb algun familiar afectat»

D�s del seu últim disc, El planeta ima-ginario, el grup La oreja de Van Gogh (LoDVG) ens canta «Y cuando creas que la vida se ha olvidado de ti, no dejaré de susurrarte al oído que estoy contigo. Cuando llegue la nostalgia a separarte de ti, yo gritaré para que escuche el olvido que aún no te has ido, que yo sigo aquí, siempre junto a ti».

Es tracta de la preciosa cançó «Estoy contigo» que parla sobre la malaltia d’Al-zheimer. Vam conèixer la Leire, en Pablo,

lAorejAdevAngogh


07

La Oreja de Van Gogh va saludar les companyes de la Fundació, abans del seu

concert a l’Hospitalet.

zheimer és una malaltia que està molt present a la nostra societat. Tots conei-xem algú amb algun familiar que passa per això, i per aquest motiu ens vam ani-mar a escriure aquesta cançó.

Com ha rebut el vostre públic que abordéssiu aquest tema?molt bé. És una de les cançons impor-tants del disc i als nostres fans els ha en-cantat. Però sobretot ens importava l’opi-nió de les persones o familiars afectats i ha estat increïble sentir les seves històri-es de primera mà amb la nostra cançó de fons; molt emocionant.

Què és el que us sembla més dur d’una malaltia com aquesta? La malaltia té diverses parts. El procés de desconnexió del malalt i de compren-sió de la situació per part dels familiars és complicat. Sobretot, aconseguir que la família es mantingui unida durant la presa de decisions que van acompanyant el procés, creiem que és un dels punts més difícils.

Què opineu del treball que la Funda-ció desenvolupa? El treball és extraordinari. I molt neces-

l’Álvaro, en Xabi i l’Haritz quan van actuar a Barcelona i van voler dedicar-nos aquest tema i sumar-se a la lluita contra aquesta malaltia. Pablo Benegas, compositor i gui-tarrista del grup, ha parlat amb nosaltres.

Què us va portar a escriure un tema com «Estoy contigo» sobre la malal-tia d’Alzheimer?A les nostres cançons acostumem a par-lar de temes que ens preocupen, ens in-quieten o que hem viscut de prop. L’Al-

sari, com deia abans, en orientar la fa-mília sobre com encarar el llarg i dolo-rós procés.

Com és LODVG quan està allunyat dels escenaris? Què us agrada fer?La nostra vida allunyada del grup és una vida normal, molt familiar. Cap de nosal-tres no fa res extraordinari. Vivim a un ritme molt diferent del del grup. Això ens ajuda a frenar i veure amb perspectiva tot allò que passa quan ens ajuntem; ens ajuda a assimilar tot allò viscut.

Teniu relació amb els vostres avis? Com viuen la vostra fama, gires, con-certs…?Tots hem tingut molt bona relació amb els nostres avis. Som gent molt famili-ar i l’afecte envers els nostres avis ha estat i està molt present. Tenen algu-na cosa que no té cap altre familiar. Ens encanta escoltar-los i seguir apre-nent coses.

Quin seria el record que mai no vol-dríeu oblidar?L’abraçada dels nostres fills quan ens ve-uen de lluny i corren cap a nosaltres des-prés d’un llarg viatge.


08 un dia a la vida de…

Cristina Maragall,portaveuLa Cristina és la filla gran d’en Pasqual Maragall i la Diana Garrigosa. Fa dos anys va agafar el relleu al capdavant del projecte impulsat pels seus pares i compagina la seva professió com a arquitecta amb les obligacions com a portaveu de la Fundació. El temps que li queda l’omple atenent la vida familiar, gaudint de la cultura, anant a classes de ioga i fent llargues passejades per la natura.


09

Uns pares excepcionals. La Cristina és la gran dels tres fills d’en Pasqual Maragall i la diana Garrigosa. És una família molt unida, i amb els seus germans l’Airy i en Guim, comparteix el compromís de fer costat als seus pares.

Arquitecta de professió. La Cristina té un despatx d’arquitectura des del qual desenvolupa projectes que compagina amb la seva tasca a la Fundació.

Temps per a la família. comparteix amb els seus dos fills Gabriel i Nuno, i amb el seu marit, amb qui es va casar el 2016, la passió per la cultura i la natura.

Buscant l’equilibri. Les classes de ioga setmanals, la jardineria al seu pati, les caminades i els banys de mar, són bones eines per trobar l’equilibri.


10 un dia a la vida de…

Portaveu de la Fundació. El seu dia a dia és ple de reunions, visites institucionals, entrevistes per a mitjans i intervencions públiques en què explica el projecte de la Fundació i dona veu a la problemàtica que viuen les famílies afectades.

Sumant suports. Escoltar, establir complicitats, impulsar noves iniciatives i sumar col·laboracions i voluntats al projecte, són els seus objectius al front de la Fundació.

Agafant el relleu. des de fa dos anys, és la portaveu de la Fundació Pasqual Maragall, projecte fruit del compromís personal del seu pare per fer avançar la recerca.

L’Estudi Alfa és un programa per investigar la detecció precoç i la prevenció de l’Alzheimer. Està concebut com una infraestructura, formada per prop de 3.000 persones sanes d’entre 45 i 75 anys que, periòdica-ment i de forma voluntària, es realitzen proves de cognició, neuroimatge i genètica, entre d’altres. Gràcies als nostres voluntaris podem investigar els canvis que es produeixen en el cervell al llarg del temps i detec-tar les alteracions que podrien estar relacionades amb l’Alzheimer.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

«Sempre dic que si no aportes una solució,

ets part del problema. I jo, cada vegada que surto d’aquest centre,

sento que formaré part de la solució»

ENCARNA

«L’Alzheimer és una malaltia canalla, tant per al malalt com per als familiars. Potser

en el meu cas no veuré com es descobreix la cura, però potser els

meus nets sí» JUAN PEDRO

voluntaris 11

«La meva àvia i la meva mare van tenir

Alzheimer. És molt dolorós veure com es va deteriorant el

malalt. Els voluntaris hem de ser generosos per poder erradicar o suavitzar aquesta maleïda malaltia»

MONTSERRAT

el motor de lA nostrA recercA



La ressonància magnètica i el PET són dues de les tècniques més utilitzades.

La malaltia d’Alzheimer arrossega un llarg període silent, previ a l’aparició dels problemes de memòria recent. Aquest temps, conegut com a fase preclínica de la malaltia, pot durar fins a 20 anys.

Durant aquesta fase prèvia, al cervell es produeixen tota una sèrie d’alteracions que acaben conduint a la mort de les neu-

DIFERÈNCIES ENTRE RESSONÀNCIA MAGNÈTICA, TAC I PET CEREBRAL

RESSONÀNCIA TAC PET CEREBRAL

Funcionament

Informació

Radiació

Duració

Preu

No apta per a

Imant

Informació exhaustiva dels teixits tous

És innòcua

Més de 30 minuts, en funció dels paràmetres

El doble que el d’un TAC

Persones amb marcapassos o implants metàl·lics

Feix de raigs X

Imatges òssies, de teixits tous i vasos sanguinis

Emet una petita radiació

Algunes proves poden fer-se en només 10 minuts

És la tècnica més econòmica

Embarassades

Traçador radioactiu

Informació sobre els processos biològics

Igual que un raig X

Temps de preparació més temps d’exploració

Alguns traçadors poden superar els 6.000 euros

Embarassades

La neuroimatge: clau per a la investigació en prevenció de l’Alzheimer

rones. A dia d’avui, encara desconeixem quina és la causa de l’Alzheimer, però te-nim identificats alguns d’aquests canvis, com l’acumulació de plaques de la pro-teïna betaamiloide. I per detectar-los, la neuroimatge té un paper clau.

«En els darrers 25 anys, l’evolució de la neuroimatge ha estat trepidant», assegu-

ra el doctor José Luis molinuevo, director científic de la Fundació Pasqual maragall. En aquest temps, explica, «hem passat de no tenir informació in vivo sobre el cer-vell, a poder veure en directe i amb una gran resolució la morfologia, connexions i resposta a determinats estímuls».

Dues de les tècniques de neuroimat-

12 reportatge


Una qüestió de soroll i claustrofòbia95 decibels és més o menys el volum d’una sirena de po-licia, el soroll que es percep en un embús a la carretera i, també, el que pot arribar a fer una màquina de ressonàn-cia magnètica d’última generació, com la de 3 Teslas que te-nim a la Fundació Pasqual maragall.

Per què és una tecnologia tan sorollosa?El soroll que sentim prové de la vibració de les bobines de gradient, produïda pel pas alternatiu de corrent necessa-ri per escanejar. Com apunta el nostre físic, el doctor Car-les Falcón, «el volum del soroll que produeix una màqui-na de ressonància magnètica ve marcat per dos factors: la rapidesa amb la qual s’escaneja i la qualitat de la imatge».

Per evitar la vibració del sistema, hauríem d’escanejar molt més lentament. Això vol dir que, en comptes d’estar 40 minuts a la màquina, hauríem d’estar-hi 4 hores sense moure’ns! Descartada aquesta solució, una altra opció seria posar material aïllant acústic al voltant dels gradients. En aquest cas, la màquina seria menys sorollosa, però empitjo-raríem la resolució de la imatge perquè hauríem d’allunyar les bobines i altres elements electrònics del cos, i reduirí-em encara més l’espai per a la persona. És a dir, rebaixaríem les molèsties auditives, però a canvi obtindríem paràmetres menys fiables per a la investigació i es dispararia la sensa-ció de claustrofòbia.

Per tot plegat, segons el doctor Falcón, la solució més òp-tima a dia d’avui és protegir l’oïda amb taps, auriculars i coi-xins per evitar que es produeixin danys. Tot i això, recorda que el soroll de l’escàner el continuarem sentint a un nivell no perjudicial, ja que quan el so és tan intens, també arri-ba a l’oïda interna a través de l’os del crani!

Voluntari entrant a la ressonància magnètica.

13

ge més utilitzades per investigar aquesta fase preclínica de l’Alzheimer són la res-sonància magnètica i la tomografia per emissió de positrons (coneguda com a PET). Es tracta de dues proves no invasi-ves, que ens permeten obtenir imatges en tres dimensions d’alta resolució.

Equipada amb un camp magnètic 60.000 vegades més potent que el de la Terra, la ressonància magnètica de la Fun-dació Pasqual maragall està programada per obtenir imatges destinades a la inves-tigació. Segons el tipus de programa en el qual participin, els voluntaris de l’Estudi Alfa poden realitzar fins a dues sessions, d’una hora cadascuna, dintre de la resso-nància magnètica. Segons afirma el doc-tor Juan Domingo Gispert, responsable de neuroimatge de la Fundació, es fan proves tan llargues perquè «apliquem seqüènci-es d’alta resolució, amb un detall de fins a 0,4 mil·límetres, que ens permeten dife-renciar els teixits tous, obtenir dades que

puguem comparar amb al-tres imatges, i establir asso-ciacions amb factors de risc genètics, vasculars, cognitius o epidemiològics obtinguts en altres proves».

D’altra banda, alguns vo-luntaris també es realitzen dos tipus de proves PET, que en aquest cas fan a l’Hospital

Clínic. Aquestes proves funcionen amb un traçador que emet positrons i s’adhereix a les molècules per detectar, en un cas, si hi ha plaques de proteïna betaamiloide acu-mulades al cervell, i en l’altre, el consum de glucosa a les unions neuronals.

Com conclou el Dr. molinuevo, en l’ac-tualitat «les proves de neuroimatge són crucials per determinar com s’origina l’Al-zheimer i guiar els assaigs clínics en pre-venció». Pel que fa al futur, quan hi hagi tractaments disponibles per evitar, fre-nar o aturar la malaltia, l’investigador es mostra confiat. «Formaran part d’un pro-tocol de prevenció, similar al de càncer de mama o de pròstata, i seran recomanades per a aquelles persones que donin posi-tiu a determinats paràmetres que encara estem investigant».

“Les proves de neuroimatge són crucials per determinar com s’origina l’Alzheimer i guiar els assaigs clínics en prevenció.”


14 compromesos

«Entre tots col·laborarem a prevenir l’Alzheimer»

L’Esperanza en un projecte solidari al sud del Marroc, en el qual van repartir 200 bicicletes a infants que caminaven fins a 2 hores per anar a l’escola.

Ciments Molins disposa d’una nova es-tratègia de responsabilitat social cor-porativa. Quins són els valors i els àm-bits d’actuació? Ciments molins és una empresa compro-mesa amb el seu entorn social. El funda-dor i els seus fills portaven i porten en el seu ADn un lideratge empresarial sensi-ble amb les persones i la realitat que els envolta. En el codi de conducta trobem uns valors empresarials que es treballen dia a dia, com són la iniciativa, l’esforç, la capacitat creativa, l’eficàcia, la il·lusió, el servei, la serietat, la lleialtat, la sostenibi-litat i l’austeritat.

Què ha motivat Ciments Molins a do-nar suport als projectes que desenvo-lupa la Fundació Pasqual Maragall?Ciments molins vol contribuir en progra-mes socials que millorin la qualitat de vi-da de la gent gran. Quina millor manera que donant suport a la Fundació Pas-qual maragall en la seva investigació per la prevenció de l’Alzheimer! L’impac-te d’aquesta investigació a mitjà termi-ni serà molt rellevant per a milions de persones, i nosaltres volem participar-hi.

La Fundació Pasqual Maragall té 2.743 voluntaris que, de manera altruista i regular, participen en els seus estu-

CooRDinaDoRa aCCión SoCiaL y CuLtuRaL DE CiMEntS MoLinS

dis científics. Quin missatge els trans-metria?Voldria donar-los les gràcies. El nombre tan gran de voluntaris de la Fundació en estudis científics dona més solidesa a les investigacions. I entre tots col·laborarem a prevenir l’Alzheimer, esperem que en un futur no gaire llunyà.

I una pregunta més personal. Quin seria el record que mai voldria obli-dar?Sí que és personal... Doncs el record que mai voldria oblidar són les abraçades que cada nit em fan els meus fills.

Ciments Molins ha estat una de les empreses que ha donat suport a la Fundació Pasqual Maragall des dels inicis l’any 2008. Recentment ha reafirmat el seu compromís amb l’avenç de la recerca de l’Alzheimer i la seva confiança en el nostre projecte per fer-ho possible.

«Ciments Molins és una empresa compromesa amb el seu entorn social»

«L’impacte d’aquesta investigació a mitjà termini serà molt rellevant per a milions de persones»

esperAnzA molins


La magdalena i l’Alejandro es van casar el juny de 2016 i van voler convertir aques-ta data tan especial per a ells en un gest de solidaritat per fer avançar la recerca de la malaltia d’Alzheimer. Ambdós l’havien vis-cut de prop en les seves àvies maternes i van decidir que el recordatori del seu ca-sament seria un donatiu a la nostra Fun-dació. «Quan vam decidir casar-nos van començar a sorgir molts dubtes, però el

solidaris 15

que teníem clar era que el recordatori del nostre casament seria alguna cosa de pro-fit i per no oblidar!» Les postals solidàri-es de la Fundació permeten personalitzar qualsevol esdeveniment i convertir-lo en un acte solidari per un futur sense Alzhei-mer. «L’experiència va ser molt emocio-nant i vam sorprendre els convidats. re-petiríem un i mil cops!» Gràcies pel vostre gest i que sigueu molt feliços!

mAgdAlenA i AlejAndroUn casament solidari en record de les àvies. Van convertir el regal recordatori del dia del seu casament en un donatiu als projectes de recerca de la Fundació.

Un clar compromís pel benestar i la qualitat de vida

L’olfacte ens permet evocar records d’una manera molt viva. Qui no s’ha sentit tras-lladat a la infantesa per una olor particu-lar? Qui no s’ha recordat immediatament d’una persona en percebre’n el seu per-

Eurofragance fum? Les olors que percebem tenen con-nexió directa amb les nostres sensacions i emocions. Això ho saben molt bé a Eu-rofragance, una empresa familiar de Bar-celona que es dedica a dissenyar fragàn-cies i perfums. Té filials a Turquia, mèxic, Dubai i Singapur i està present a més de 60 països, des d’on ven les seves creaci-ons als cinc continents. També és una em-presa innovadora i compromesa amb la millora de la qualitat de vida de les per-sones i ens acompanya en el nostre camí cap a un futur sense Alzheimer, col·labo-rant en els projectes que portem a terme i sempre sumant-se a les iniciatives que organitzem.

El Centre de Documentació Publi-citària i Plataforma Editorial ens presenten Colorea tu memoria, un quadern amb més de 45 anun-cis clàssics de la publicitat espa-nyola. El llibre inclou els anuncis originals basats en la il·lustració, juntament amb una plantilla per acolorir-los. L’objectiu de la inicia-tiva és endinsar el públic de qual-sevol edat en un viatge al passat, i despertar records entranyables i íntims, especialment entre la gent gran. Una part de l’import del lli-bre, corresponent als drets d’autor de la publicació, serà donada a la Fundació Pasqual Maragall.

PLATAFOrMA EdiTOriAL

Recomanem

Colorea tu memoria

Si tens suggeriments i comentaris sobre aquesta publicació, pots escriure a [email protected]

Si ets voluntari de l’Estudi Alfa i tens alguna consulta, pots fer-ho a [email protected]

www.fpmaragall.org 900 545 545 (trucada gratuïta)

Si vols fer-te soci o fer una donació, t’atendrem a [email protected]

El teu suport fa possible que seguim treballant per un futur sense Alzheimer. Moltes gràcies!

QUAN HAGIS LLEGIT LA REVISTA, SI US PLAU, COMPARTEIX-LA I AJUDA’NS A DIFONDRE EL NOSTRE MISSATGE

Fes que el teu compromís perduriAMB EL TEU LLEGAT POTS CONTRIBUIR A VÈNCER L’ALZHEIMER

Demana sense compromís el nostre dossier informatiu sobre herències i llegats solidaris trucant al 93 316 09 90 o escrivint a [email protected] T’atendrem amb total confidencialitat.

Si desitges que les generacions futures visquin en un món millor que el que nosaltres hem trobat pots incloure la Fundació Pasqual Maragall en

el teu testament. La teva aportació serà decisiva per seguir investigant la curació de l’Alzheimer.

el cervell al descobert: neuroimatge per investigar l’alzheimer...la oreja de van gogh el grup ens...

Documents