eficiencia telemedicina cremats vall d’hebron

EFICIÈNCIADELATELEMEDICINA

VS.DERIVACIÓESTÀNDARD

APLICADAALAUNITATDECREMATS

DEL’HOSPITALVALLD’HEBRON

Autora de la tesina: Anna Cucurull Freixas Pl. Josep Pallach, 3, 2on, 1ª – 08035 Barcelona

Mòbil 629784421 [email protected]

Màster en Gestió Hospitalària i de Serveis Sanitaris – XIII edició Universitat de Barcelona – IL3 Institut de Formació Contínua

Tutora de la tesina: Dra. Maria Asenjo Setembre 2012

Telemedicina a la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron

Voldria agrair la col·laboració dels treballadors dels Hospital Vall d’Hebron i Verge de

la Cinta per la seva aportació d’informació imprescindible per a l’elaboració d’aquest

estudi, i específicament l’ajuda de la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron.

I a la meva parella, Xavier Freixes, pels seus suggeriments durant aquests mesos i la

seva inestimable tasca de revisió i edició.


Índex

1. Introducció ............................................................................................................... 1

1.1. Objectiu i contingut de l’estudi .......................................................................... 1

1.2. Metodologia ...................................................................................................... 2

2. Subjecte d’estudi: Els pacients cremats .................................................................. 4

2.1. Concepte i característiques de les cremades .................................................. 4

2.2. Protocol de derivació tradicional de cremats a l’Hospital Vall d’Hebron .......... 7

3. Algunes dades bàsiques sobre Telemedicina ......................................................... 9

3.1. La Telemedicina a nivell històric i geogràfic ..................................................... 9

3.2. Aplicació de la Telemedicina .......................................................................... 11

4. El projecte Telecremats ......................................................................................... 15

4.1. La Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ....................... 15

4.2. Descripció de la plataforma Telecremats ....................................................... 16

4.3. Finançament del sistema Telecremats ........................................................... 18

4.4. Simulacre de cas pilot del sistema Telecremats ............................................ 18

4.4.1. Telemedicina per a un cas d’urgències a l’Hospital Verge de la Cinta ... 19

4.4.2. Telemedicina per a un cas de seguiment de pacient no traslladat ......... 21

4.4.3. Funcionalitats del sistema ....................................................................... 22

4.4.4. Disseny del circuit SAP per al registre d’activitat .................................... 22

5. Avaluació de costos del projecte Telecremats ...................................................... 24

5.1. Costos directes ............................................................................................... 24

5.1.1. Costos directes irrellevants per a l’estudi ................................................ 24

5.1.2. Costos de material, programari i manteniment per a Telecremats ......... 25

5.1.3. Preus d’assistència hospitalària als dos hospitals .................................. 27

5.2. Costos indirectes ............................................................................................ 29

5.2.1. Costos del transport sanitari ................................................................... 30

5.2.2. Costos de desplaçament del cuidador .................................................... 30

5.3. Costos intangibles .......................................................................................... 32

6. Conclusions ........................................................................................................... 33

7. Bibliografia ............................................................................................................. 35

7.1. Monografies .................................................................................................... 35

7.2. Enllaços web .................................................................................................. 35

8. Annexos ................................................................................................................. 38

8.1. Entrevista amb el Director de la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron ............ 38

8.2. Qüestionaris per avaluar el grau de satisfacció ............................................. 45

8.2.1. Per al personal sanitari involucrat en el projecte .................................... 45

8.2.2. Per als pacients del sistema Telecremats ............................................... 45

8.3. Protocol d’actuació Pacient Cremat Vall d’Hebron ......................................... 47


1

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objectiuicontingutdel’estudi

La situació actual de crisi econòmica obliga a establir ajustaments en tots els àmbits

socials. Malauradament, aquest estalvi també s’ha d’aplicar al sistema sanitari, que

constitueix una competència principal del sistema autonòmic català. Per avançar en

aquesta línia, la implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

suposa una eina fonamental que encara té un recorregut ampli per a reduir costos.

Una de les possibilitats que ofereixen les TIC esdevé la telemedicina, oferint un

tractament a distància de certes prestacions de manera que suposi un manteniment en

l’eficàcia del servei combinada amb la reducció de costos, per tal d’assolir una

eficiència que s’ha de procurar instaurar per part de l’Institut Català de Salut (ICS).

Així doncs, el present estudi té com a objectiu analitzar si la implementació d’un

sistema de telemedicina anomenat Telecremats des de l’Hospital Universitari Vall

d’Hebron per tal de tractar pacients ingressats a l’Hospital Verge de la Cinta de

Tortosa que hagin patit diferents graus de cremades pot esdevenir un estalvi de

recursos, tot mantenint la qualitat del servei, de manera que s’eviti el seu trasllat a un

hospital de nivell superior, com ho és l’Hospital Vall d’Hebron, i comprovar si és

possible quantificar en xifres aquest estalvi.

El contingut de l’estudi parteix d’una descripció general de les casuístiques mèdiques a

tractar en aquest cas, és a dir, les cremades que poden patir els pacients i com s’han

tractat habitualment en el que considerarem la derivació estàndard a una unitat de

cremats d’un hospital de nivell superior al de l’hospital comarcal que rep inicialment el

pacient. En segon lloc, tractarem de definir el que s’entén per telemedicina, el seu

funcionament, i les avantatges i desavantatges que s’han pogut constatar, tot a partir

d’una sèrie d’exemples previs experimentats en diferents centres, ja siguin

internacionals, europeus o espanyols.

Després d’aquests retrats més generals, l’estudi se centrarà en el projecte de

Telecremats, explicant els seus diferents aspectes, els problemes que han anat sorgint

i el grau d’implementació en el que es troba en aquest moment. Tot plegat permetrà

entrar en l’avaluació dels costos del projecte, comparats amb els que es generen en la

derivació estàndard. Així podrem arribar a les conclusions necessàries sobre la seva


2

eficiència. Finalment, els dos darrers punts llistaran la bibliografia que ha estat

rellevant per a l’anàlisi, a nivell de monografies i enllaços d’internet, per tancar l’estudi

amb uns annexos, entre els que cal destacar l’entrevista al responsable de la Unitat de

Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron.

1.2. Metodologia

Per a obtenir la informació necessària per a l’elaboració d’aquesta tesina, s’ha acudit a

diferents fonts:

Documentació subministrada pel personal dels Hospitals Vall d’Hebron i Verge

de la Cinta, en especial de la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron, ja sigui

presencialment, a partir de trucades telefòniques o bé per correu electrònic.

Bibliografia especialitzada obtinguda a la Biblioteca de la Facultat de Medicina

de la Universitat de Barcelona.

Recerca a Internet per a obtenir informació útil per a elaborar els punts sobre

costos i sobre telemedicina, principalment.

Entrevista realitzada al Dr. Joan Pere Barret, Director de la Unitat de Cremats

de l’Hospital Vall d’Hebron.

Visita a la sala de l’Hospital Vall d’Hebron on s’ha instal·lat l’equipament del

sistema.

La tesina en un principi pretenia poder afegir a l’estudi una anàlisi dels primers casos

pilot del sistema de Telecremats, però el planning de treball previst pels equips dels

hospitals Vall d’Hebron i Verge de la Cinta es va veure significativament modificat per

una sèrie de problemes, principalment amb la xarxa del sistema, tal com afirma el Dr.

Barret, cap de la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron, en l’entrevista que apareix en

l’annex 8.1 del present estudi. Així doncs, des de 2011 i durant aquest 2012, el gruix

de la tasca realitzada pels equips dedicats a Telecremats s’ha centrat en validar el

software del sistema.

Des d’aquestes premisses, el treball pretén respondre les següents qüestions:

Pot ser vàlid i fiable el projecte de Telecremats com a eina diagnòstica i per a la

presa de decisions?

Pot ser efectiu el projecte de Telecremats pel que fa a la reducció de visites

innecessàries a la Unitat de Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron?

És més cost-efectiu i/o cost-beneficiós el projecte de Telecremats que el

sistema d'assistència convencional?


3

Quin és el cost global del sistema de Telecremats?

Quin és el cost d’un pacient que utilitzi la derivació estàndard a Vall d’Hebron a

tots els nivells, no únicament assistencial, sinó pel mateix pacient i la seva

família?

Pot utilitzar-se el sistema de Telecremats com a referència vàlida per expandir

aquesta metodologia a d’altres hospitals de Catalunya?

Telem

2

2

Anom

quím

la de

Cara

medicina a

2. SUBJEC

2.1. Con

menem cre

mics i eventu

estrucció de

acterístique

Extensió

un càlcu

extensió

cremada

Com mé

més gre

Profund

cremade

cremade

dèrmique

segon

profunde

o L'eri

crem

l’enro

irritac

resta

o Crem

Anat

derm

Epite

exist

sudo

nece

o Crem

ha a

papil

la Unitat de

CTED’EST

ncepteic

emades a l

ualment bio

e les estruct

es:

ó d’una cre

ul objectiu

ó al llarg

a. S’utilitza

és extensió

u està.

ditat: Es

es de prim

es de sego

es superfi

grau pro

es i cremad

tema (ja n

mada produ

ogiment, l'a

ció de les

a afectada la

mada dèr

tomopatològ

mis papil·la

elitza espon

tents en e

orípares) qu

essita tracta

mada dèrm

actuat a m

l·lar sinó ta

e Cremats d

TUDI:ELS

aracterís

es lesions

ològics que

tures afecta

mada: es re

per determ

del cos

la regla d

ó presenta

poden clas

mer grau

on grau su

icials, crem

ofund o

es de terce

no s’utilitza

ïda per l'ex

absència de

terminacio

a zona més

rmica sup

gicament es

r. Clínicam

ntàniament

els annexo

ue han sob

ament quirúr

mica profun

més profund

mbé la der

de Vall d’He

SPACIENT

stiquesd

produïdes

produeixen

ades.

ealitza amb

minar quina

ocupa la

del nou (9).

el pacient,

ssificar en

o eritema,

uperficial o

mades de

dèrmiques

er grau o de

el terme c

xposició al

e butllofes

ons sensiti

s superficial

perficial

s caracteritz

ment hi ha

en 7-10 d

os cutanis

breviscut a

rgic.

nda o de se

ditat, no n

rmis reticula

ebron

TSCREMA

delescre

en els teix

n alteracions

Percentatg

b

a

a

.

,

n

,

o

e

s

gruix total.

cremada de

sol. Clínic

i la hipere

ives. Anato

l de la pell,

o de se

za per l'afe

flictena, e

ies a costa

s (fol·licles

a la dermis

egon grau

omés afec

ar o profund

ATS

mades

xits vius pe

s que varien

ges per parts

Així doncs

e primer gr

cament es

estèsia o e

omopatològ

és a dir, l'e

egon gra

ctació de l'e

enrogiment

a de les cè

s pilosebac

s profunda

profund: L

ta la derm

da. Clínicam

er agents f

n des l'erite

s cremades d

s:

rau) és la

caracteritza

l dolor agu

gicament n

pidermis.

au superf

epidermis i

t i hiperes

èl·lules epit

cis i glàn

o reticula

L'agent trau

mis superfic

ment ja no

4

físics,

ema a

del cos

típica

a per

ut per

omés

ficial:

de la

tèsia.

telials

dules

r. No

màtic

cial o

hi ha


5

flictena, el color sol ser blanquinós, hi ha una hipersensibilitat per la gran

destrucció de terminacions nervioses. Hi ha un retard important de la

reepitelització fins als 21-28 dies, en sobreviure escasses restes d'annexos

cutanis. A causa del gran retard de reepitelització espontània amb els riscos

que això comporta (mala qualitat de pell, risc d'infeccions en el procés

curatiu, etc.) és necessari el tractament quirúrgic.

o Cremades de gruix total o de tercer grau: L'agent traumàtic ha afectat a

la totalitat del gruix de la pell, està destruït tot el gruix de l'epidermis i de la

dermis, arribant les cremades fins al greix o hipodermis o fins i tot fins als

plans musculars. Clínicament no hi ha flictena, el color varia del pàl·lid o

groguenc al negre, veient-se fins i tot vasos amb trombosis en la superfície

de l'escara. Hi ha una anestèsia a la zona cremada per total destrucció de

les terminacions nervioses, és impossible la reepitelització espontània i per

això és obligat el tractament quirúrgic.

Localització: Seguint la regla del nou, segons la zona on es trobi la cremada

tindrà una puntuació diferent, indicant la gravetat de la cremada.

Informació necessària que ha de constar a la història d’un pacient cremat

1. L’hora de l’exposició a l’agent causal. Per a l’inici del tractament i el càlcul dels

líquids que se li han d’administrar.

2. Quin ha estat l’agent causal? Es refereix al mecanisme d’exposició que produeix la

cremada. El mecanisme de producció de les cremades pot ser per:

Escaldada, el mecanisme productor són els líquids calents.

Les flames del foc, el mecanisme directe.

Contacte, el mecanisme són els sòlids calents com el tub d’escapament de les

motos, el forn de la cuina, etc.

Elèctriques, el mecanisme és el pas de corrent elèctric fonamentalment d'alta

tensió però també per corrent tipus domèstic.

Fogonada o flash, aquest mecanisme es refereix a la flamarada que se sol

produir en un curtcircuit i la diferenciem de la cremada elèctrica perquè la

fisiopatologia i el tractament són molt diferents.

Químiques, el mecanisme és un agent químic, que pot ser àcid o bàsic.

Radiació: el mecanisme són radiacions (ionitzants, calòriques..) com són les

solars, radioactives, o les produïdes per un braser.

3. Al·lèrgies a medicaments o aliments?

4. Antecedents patològics i medicació habitual.


6

5. Dades del pacient.

Criteris d’intubació d’un pacient cremat

Quan el pacient presenta els següents signes o símptomes:

Insuficiència respiratòria aguda; augment freqüència respiratòria, utilitzar els

músculs accessoris per respirar, fatiga respiratòria.

Pacient inconscient trobat en un lloc tancat.

Valoració continua del pacient cremat i sobretot abans d’un trasllat en

ambulància.

Vigilància contínua quan el pacient presenta cremades a la cavitat oral, sutge

als llavis o la cavitat bucal, llagrimeig, ronquera, cremades facials i pèl nasal

cremat.

Material necessari per a les cures

Materials de cures comuns en totes les unitats on es tracten pacients cremats tant a la

Unitat de Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron com a l’Hospital Verge de la Cinta:

Cures humides amb sèrum fisiològic o afegir productes antisèptics.

Cures humides amb apòsits tipus Burshield©, Watergel©, etc.

Sulfadiazina argèntica a l’1% (Silvederma©, Flammazine©).

Nitrofurazona (Furacin©).

Pomada de corticoide al 0.5% (Celestoderm©).

Pomada de vaselina.

Apòsits de Mepilex Ag©.

Apòsits de Acticoat©.

Apòsits de Aquacel Ag©.

Apòsits intermedis: Mepitel one©, Linuitul©, Urgotul©.

Gases quirúrgiques de mínim 40x40.

Gases de 10x 10.

Benes de cotó de 5x5.

Benes elàstiques de 10x10.

Malles tubulars elàstiques del número 1 al 8.

Sèrums de rentat de 500ml estèril.

Sabó.

Líquid de rentat Prontosan©.

Sabons antisèptics de povidona iodada o clorhexidina.

Material de cures (tisores, pinces, bisturís).

Telem

Sala

d’un

Prov

2

Sego

Vall d

Unita

medicina a

Material

Sèrum fi

de recepc

n pacient cr

Respirad

Manta tè

Monitor

Sat. O2.

Calenta-

Aparell d

Monitor

control r

diàstole

volum s

cardíaca

pulmona

Medi am

ves comple

ECG.

Rx. Tòra

Analítica

2.2. Pro

Vall

ons els algo

d’Hebron (v

at de Crema

Cremade

(SCT) en

Cremade

la Unitat de

per tallar m

isiològic, Ri

ció pacient

remat

dor.

èrmica.

de constan

-sèrums.

de gasomet

PICCO:

ràpid del ba

GEDV, volu

istòlic SVV

a CFI, l’índ

ar extravasa

mb pressió p

ementàries

ax.

a completa.

otocolde

ld’Hebro

orismes del

veure Annex

ats, indepen

es amb un

n edats com

es amb una

e Cremats d

metall (anells

nger lactat

cremat: do

ts vitals: FC

tries.

determina

atec cardía

um sanguin

V-PPV, la fr

dex de pe

ada EVLW.

positiva i am

generals a

derivaci

on

“Protocolo

x 8.3), els c

ndentment d

a extensió

mpreses ent

a extensió s

de Vall d’He

s, polseres

de 500ml i

otació dels

C, TA,

a el

ac -cabal c

ni intratoràc

racció d’eje

ermeabilitat

mb filtres tril

als pacient

iótradic

o de Actuac

criteris de tr

d’on es pro

superior a

tre 10 i 50 a

superior al 1

ebron

, pírcings).

1000ml.

s aparells n

ardíac PCC

cic ITBV, ind

ecció global

t vascular

aminars a l

ts cremats

ionalde

ción - Pacie

rasllat de pe

dueixi l’incid

al 5% de la

anys, ambd

10% SCT e

necessaris

CO, el volu

dica la cont

l GEF, l’índ

pulmonar

a sala.

cremats

nte quemad

ersones cre

dent, són e

a Superfície

ues inclose

ntre edats d

s per a l’ate

Monitor P

um al final

ínua variac

dex de la f

PVPI i l’

sa l’Hosp

do” de l’Ho

mades a la

ls següents

e Corporal

es.

de 10 i 50 a

7

enció

PICCO

de la

ió del

funció

aigua

pital

ospital

seva

s:

Total

anys.


8

Cremades de l’epidermis total amb una extensió superior al 1% SCT a

qualsevol edat.

Cremades elèctriques.

Cremades químiques que precisen de tractament cosmètic o funcional

quirúrgic.

Cremades amb profunditat fins a la dermis profunda i l’epidermis total,

localitzades a la cara, mans, peus, genitals, zona perineal i articulacions major

que precisen de tractament cosmètic o funcional quirúrgic.

Cremades circulars en les extremitats i el tòrax.

Cremades amb inhalació de fums.

Cremades amb traumatisme associat.

Cremades en pacients amb patologies prèvies, com ara diabetis, neoplàsies o

malalties cardiorespiratòries.

Particularitat: els grans cremats

Els protocols mèdics consideren gran cremat aquell pacient amb un 10% de la pell

afectada per cremades profundes, o més d'un 20% de cremades superficials. També

són grans cremats els que, havent patit cremades petites, aquestes es situen en zones

compromeses. Les persones amb aquestes característiques requereixen un ingrés

hospitalari en una unitat especial, ja que aquests pacients tenen un risc d'infecció molt

elevat, un pronòstic molt greu i en molts casos pateixen risc vital. Altres factors que

sumen o resten gravetat són l'edat, la profunditat i tipus de cremada i la xarxa social

del pacient. Per tant, en el gran cremat es produiran tres fets: un augment de la

possibilitat d'infecció, una Síndrome de Resposta Inflamatòria Sistèmica (SIRS) i una

Síndrome de Disfunció Multiorgànica (MODS). Aquests tres fets poden portar el

pacient a una fallada multiorgànica i a la mort. S’anomena cremades amb reaccions

sistèmiques. Quan el pacient cremat de Tortosa presenti aquest risc de reacció

sistèmica amb una cremada profunda i una extensió del 10% o una cremada

superficial amb una extensió d’un 20%, serà exclòs del programa Telecremats i serà

derivat directament a l’Hospital Vall d’Hebron.


9

3. ALGUNESDADESBÀSIQUESSOBRETELEMEDICINA

3.1. LaTelemedicinaanivellhistòricigeogràfic

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), la telemedicina consisteix en el

subministrament de serveis d’atenció sanitària en aquells casos en els que la distància

és un factor crític, dut a terme per professionals sanitaris que utilitzen tecnologies de la

informació i la comunicació (TICs) per a l’intercanvi d’informació vàlida per a fer

diagnòstics, prevenció i tractament de malalties, formació continuada de professionals

en atenció a la salut, així com per a activitats d’investigació i avaluació, amb la finalitat

de millorar la salut de les persones i de les seves comunitats. La telemedicina permet

que un metge, o un equip mèdic, tingui cura a distància de la salut d’individu o d’un

grup d’individus, mitjançant l’ús de mitjans diagnòstics i terapèutics dirigits

remotament.

Les experiències pioneres en telemedicina van néixer als Estats Units durant els anys

50 del segle XX, però no serà fins als anys 80, i sobretot a partir dels anys 90, que

experimentarà una difusió significativa, gràcies principalment a l’ús massiu de les

noves tecnologies de la informació i la comunicació. A Europa, la telemedicina va

arribar primer al Regne Unit, i estudis realitzats durant la darrera dècada mostren les

seves avantatges. En aquest sentit, Bernard Richards i Timothy Morris troben tota una

sèrie de beneficis a la teleassistència a partir de cinc experiències estudiades al Regne

Unit, una d’elles amb les tropes britàniques al Kosovo: “So who are the beneficiaries in

the five Projects? One must say that, first and foremost, that is the patient whose care

is speeded up (often dramatically) and hence their quality of life improved: indeed, their

lives may be saved, cf Kosovo and Blackpool. Secondly, the overall health of the nation

is improved because the doctors concerned (Dr Dunn and Dr Harrop) do not have to

spend time travelling to assess patients and instead can spend more time treating

patients. Thirdly, the patients themselves benefit enormously by not having to make

repeated and unnecessary long journeys to the central hospital (cf London and

Wythenshawe) in order to see their consultant”1.

El factor crític de la distància és ben present a moltes de les experiències en

telemedicina, més significatiu encara si s’hi barregen les dificultats d’accés a la zona.

1 Reichert, A.; Mihalaş, G.; Stoicu-Tividar, L.; Schulz, S.; Engelbrecht, R. (eds.). Integrating Biomedical Information: From eCell to ePatient. Berlin: IOS Press; 2006, p. 113-114.


10

Per exemple, les barreres geogràfiques que existeixen per accedir al delta del Danubi,

a Romania, feien aquesta zona apta per a introduir també la telemedicina via satèl·lit

des d’hospitals a distància. Segons els doctors romanesos Hangan i Grasa, aquesta

xarxa els hi permet “to prove health care clinicians that the telemedicine technology

can be trusted in providing ample, high quality information necessary for clinical

decision-making”2.

Una altra experiència a Romania en telemedicina va estar més enfocada al tractament

i prevenció d’infarts de cor. Els tècnics de la Facultat de Bioenginyeria Mèdica de la

Universitat de Iasi (Romania) i de l’Institut Nacional d’Estudis i Recerques en

Comunicacions de Bucarest consideren que “a telemonitoring network [...], devoted to

medical teleservices, will enable the implementation of complex medical teleservices

for a broader range of patients and medical professionals, mainly for family doctors and

those people living in rural or isolated regions. Doctors can receive useful information

about patient that has great long-term effects on home health care, including reduced

expenses for health care. Physicians also have more accessibility to experts (tele-

consulting). Moreover, patients can save time, money and comfort. As for patient

monitoring, we proposed a flexible environment based on an acquisition module and an

embedded system for real-time biosignals processing and transmission through

Internet, GPRS/3G (mobile telephony) or radio networks already existing in each

Romanian county” i confirmen que “our real time system has as main feature the

analysis and transmission of the patients’ ECG through Internet, so that experts in

cardiology could make the right diagnostic. By using the web-based and embedded

technologies, the quality of medical decision and tele-healthcare and medical

emergencies can be significantly improved” 3.

Pel que fa a Espanya, cal fer especial menció a l’experiència que porta uns anys

desenvolupant l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, del Servei Andalús de Salut, i

que precisament versa sobre el tractament de cremats. En aquest cas, “el apoyo

diagnóstico mediante imágenes digitalizadas en tiempo real de pacientes que han

sufrido quemaduras permite al Cirujano Plástico de la Unidad de Quemados el tomar

la decisión de traslado o no del paciente a la misma, así como la valoración de

pacientes ingresados en otros Hospitales”4. Com afirma el Dr. Barret, cap de la Unitat

2 Reichert, A.; Mihalaş, G.; Stoicu-Tividar, L.; Schulz, S.; Engelbrecht, R. (eds.). Integrating Biomedical Information: From eCell to ePatient. Berlin: IOS Press; 2006, p. 151. 3 Reichert, A.; Mihalaş, G.; Stoicu-Tividar, L.; Schulz, S.; Engelbrecht, R. (eds.). Integrating Biomedical Information: From eCell to ePatient. Berlin: IOS Press; 2006, p. 161; 164. 4 http://www.saludinnova.com/practices/view/68 (revisat per darrer cop el 25/09/2012).


11

de Cremats de Vall d’Hebron, a la seva entrevista (annex 8.1), tant l’experiència de

Sevilla com les pioneres del Regne Unit han estat una referència significativa per a

desenvolupar el projecte de Telecremats de l’Hospital Vall d’Hebron.

3.2. AplicaciódelaTelemedicina

Especialitats susceptibles d’aplicar telemedicina

Les especialitats mèdiques que majors beneficis poden obtenir de l’aplicació de la

telemedicina són les següents, entre les que podem observar l’especialitat objecte del

nostre estudi, els cremats:

Radiologia.

Oftalmologia.

Cardiologia.

Traumatologia.

Anatomia Patològica.

Proves del laboratori.

Proves de diagnòstic en general.

Urgències.

Grans Cremats (trasllats i urgències).

Neurocirurgia (trasllats).

Nefrologia.

Pel que fa a les prioritats a l’hora d’aplicar la telemedicina, un panell d’experts

seleccionat dins del Servei Basc de Salut (Osakidetza)5 coincideixen en que s’hauria

de prioritzar dins d’aquelles especialitats que tinguin molta llista d’espera, les

patologies que poden ser diagnosticades mitjançant la imatge, i aquelles en poblacions

amb difícil accés o llargues distàncies per a la consulta especialitzada més propera,

com és el cas que estem estudiant. Així doncs, la finalitat de la implantació de la

telemedicina ha d’anar encaminada a facilitar la assistència al pacient i millorar el

treball dels professionals sanitaris.

5 Orruño Aguado, E.; Lapuente Troncoso, J. L.; Gutiérrez Iglesias, A.; Asua Batarrita, J. Análisis de la introducción de la telemedicina en la gestión-coordinación de atención primaria-especializada: Evaluación de resultados y costes de experiencias preexistentes:(teleoftalmología). Bilbao: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco; 2008, p. 49-53.


12

Recursos necessaris per a la implantació de la telemedicina

Aquests recursos són els següents:

1. Infraestructura de telecomunicacions:

Correctes connexions de la xarxa.

Microinformàtica d’última generació.

Complement del software i les connexions necessàries en cada cas.

Suports informàtics capaços d’enviar gran quantitat d’imatges

Necessitat d’una infraestructura potent per emmagatzemar les dades amb

capacitat de mobilització ràpida de les mateixes dades.

Avenç en la implantació del sistema multimèdia.

2. Recursos humans:

Professionals formats en telemedicina.

Formació en totes les especialitats.

3. Recursos tècnics:

Capturadors d’imatge: càmeres digitals, vídeos...

Recursos dirigits a la digitalització de la imatge.

Aparells informàtics.

4. Altres:

Història clínica informatitzada de cada pacient.

Creació de centres d’emmagatzematge i mobilització de dades clíniques

dels pacients, als que puguin accedir les unitats assistències hospitalàries.

Beneficis derivats de l’aplicació de la telemedicina

Els experts del Sistema Sanitari Basc consideren que els principals beneficis que

aporta l’ús de la telemedicina són els següents6:

Facilitar una relació més horitzontal entre el pacient i el metge, així com entre

els diferents professionals sanitaris.

Disminució de la llista d’espera en les consultes del centre especialista.

Diagnòstics més ràpids i precisos.

Brindar l’oportunitat als metges d’hospitals secundaris d’adquirir major poder de

resolució de problemes.

Major accessibilitat de la població a proves diagnòstiques.

Major eficàcia de l’organització sanitària.

6 Orruño Aguado, E.; Lapuente Troncoso, J. L.; Gutiérrez Iglesias, A.; Asua Batarrita, J. Análisis de la introducción de la telemedicina en la gestión-coordinación de atención primaria-especializada: Evaluación de resultados y costes de experiencias preexistentes:(teleoftalmología). Bilbao: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco; 2008, p.53-54.


13

Estalvi d’espai a través de la digitalització de les imatges radiològiques.

Evitar la repetició, duplicitat i pèrdua de proves diagnòstiques.

Profunditzar i millorar els coneixements especialitzats per part de tots els

professionals metges amb les imatges de les patologies emmagatzemades en

el sistema de telemedicina, per a poder realitzar estudis, congressos,

conferències virtuals...

Millorar el flux d’informació entre professionals.

Facilitar la comparació i seguiment dels pacients.

Doble estalvi econòmic per part dels usuaris i l’organització sanitària.

Evitar els desplaçaments dels pacients/cuidadors i els ingressos innecessaris

per motius de llarga distància.

Evitar els nombrosos desplaçament dels pacients/família per les consultes de

seguiment en el procés de curació.

Major coordinació entre els diferents nivells assistencials.

L’aplicació de la telemedicina podria solucionar el problema de descoordinació i

duplicitat de proves diagnòstiques existent en l’actualitat. És important

racionalitzar els costos que es fan. A través de la telemedicina es pot fer una

millor coordinació sense la necessitat de que tots els hospitals hagin de tenir tot

l’equipament

Menor derivació dels pacients.

Major informació dels casos solucionats pel metge de l’hospital comarcal.

Establir economies d’escala.

Possibles desavantatges de la telemedicina

José Luis Fresquet, al seu estudi sobre Internet i els professionals de la salut7,

anomena una sèrie de possibles desavantatges en l’ús de la telemedicina:

Manca de garantia pel que fa a la privacitat.

Desigual accés a les TIC (de disponibilitat, de tipus econòmic, de formació,

etc.), també des del punt de vista del personal sanitari.

Dificultats per a expressar alguns problemes que poden afectar el pacient, així

com determinats estats d’ànim, emocions, etc.

Retard en les respostes.

Manca de contacte físic a l’anamnesi, observació i exploració durant l’acte

mèdic i també pel que fa als factors humans.

7 Fresquet Febrer, José Luis. Internet para profesionales de la salud. Barcelona: Fundación Uriach 1838, 2008, p. 180-181.


14

De fet, com s’afirma al manual de gestió diària de l’hospital, “la principal barrera a esta

revolución informativa recae en la necesidad de reorganizar muchos de los circuitos

organizativos existentes, en la adaptación de los perfiles y capacidades profesionales

y, sobre todo, en un cambio radical de la cultura sobre el derecho y uso de información

cada vez más abierta y asequible”8.

8 Asenjo Sebastián, M. A. Gestión diaria del hospital. Barcelona: Elsevier Masson; 2006 (3ª edició), p. 70.


15

4. ELPROJECTETELECREMATS

4.1. La Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari Vall

d’Hebron

La Unitat de Cremats de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron és un dels centres de

referència de cremats a escala mundial9 i també un dels més avançats del món, des

de la seva remodelació el 200610. Com a unitat multidisciplinària, té cura del tractament

especialitzat dels malalts amb cremades, malalties dermatològiques exfoliatives greus i

pèrdues de parts toves complexes. És l’únic centre d’aquestes característiques de

Catalunya. Recentment, la Unitat de Cremats ha estat acreditada com a CSUR

(Centres, Sistemes i Unitats de Referència) del Sistema Nacional de Salut del Ministeri

de Sanitat en cremats crítics, el que comporta un reconeixement estatal i el fet de ser

centre de referència per a malalts cremats crítics a tota Espanya. Els efectes pràctics

d’aquest sistema i de la idiosincràsia de la Unitat fa que molts malalts siguin referits a

aquest centre especialitzat des de totes les àrees geogràfiques. Això comporta grans

desplaçaments per part dels malalts i una important despesa de recursos sanitaris.

En teoria, el diagnòstic i la indicació d’un tractament han de ser realitzats per un expert

en tractament de les cremades. Malauradament, ben sovint molts serveis d’urgències i

CAPs no tenen a l’abast un professional experimentat en el seu tractament, de manera

que s’ha d’optar per la consulta telefònica o derivar el malalt a la Unitat de Cremats per

un diagnòstic ferm, la indicació d’un tractament i el seguiment del tractament i control.

En aquest sentit, es va iniciar la valoració teòrica i possibilitats pràctiques d’un servei

de telemedicina a la Unitat de Cremats.

Els clients potencials de la Unitat de Cremats corresponen a tota la població catalana,

a més de ser referents per a Andorra i les Illes Balears. L’àrea de referència s’estén a

tota la geografia catalana, la qual, donada la seva particular orografia, provoca uns

desplaçaments de certa complicació per als malalts. Els referidors habituals dels

malalts acostumen a ser en general els metges d’urgències d’altres centres

hospitalàries de l´ICS i de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) i els

9 http://www.tv3.cat/videos/1349649 (revisat per darrer cop el 25/09/2012). 10 http://www.20minutos.es/noticia/142735/0/Nova/unitat/cremats (revisat per darrer cop el 25/09/2012).


16

metges de família dels CAPs. A banda d’això, altres referidors els constitueixen els

diferents sistemes d’emergències, en particular el SEM-061 i els Bombers.

Malgrat que en general aquests referidors realitzen uns diagnòstics i tractaments

correctes i adients, no és infreqüent que la Unitat de Cremats rebi malalts amb ferides

que en d’altres circumstàncies podrien haver estar tractades al seu centre d’origen. La

manca d’un suport adient i d’un coneixement suficient fa que a vegades es realitzin

viatges, trasllats i molèsties innecessàries per als malalts, molèsties especialment

significatives per aquells residents en zones més llunyanes i amb una comunicació

més difícil. A banda d’això, aquests trasllats i viatges provoquen unes despeses

importants que es podrien limitar i minimitzar en un percentatge molt elevat.

4.2. DescripciódelaplataformaTelecremats

Podem definir el Projecte Telecremats com una plataforma avançada de telediagnòstic

a distància per a cremades que requereixen d’una atenció urgent i especialitzada, així

com el seu seguiment posterior. El projecte es realitza entre l’Hospital Universitari Vall

d’Hebron, que ja hem vist és el centre de referència de cremats de Catalunya, amb

l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. El fet d’escollir aquest segon hospital rau en el

fet de ser l’hospital català més allunyat de Barcelona, amb l’afegit d’experimentar un

percentatge superior a la mitjana de pacients amb cremades per la proximitat de la

indústria petroquímica de Tarragona.

Els objectius d’aquest programa de telemedicina serien:

Dotar d’eines TIC als professionals de l’Hospital Verge de la Cinta per poder

realitzar una assistència de qualitat, seguint les pautes de l’Hospital de

referència Vall d’Hebron.

Respondre amb eficiència a les necessitats d’informació, gestió i seguretat pel

pacient cremat i pel Departament de Sanitat.

Permetre l’accés a l’assistència especialitzada des del primer moment a tots els

pacients amb cremades de diferents graus i extensió.

Diagnòstic precoç amb la valoració conjunta dels dos hospitals, tanmateix

permetre l’inici del tractament precoçment.

Permetre el seguiment ambulatori amb un especialista des del seu centre

hospitalari o d’atenció primària més proper.


17

Reducció de les llistes d’espera, de costos de gestió i de desplaçaments

innecessaris.

Aquesta telemedicina aplicada a la Unitat de Cremats inclouria:

Realitzar un diagnòstic directe pel metge expert des de la Unitat de Cremats.

Indicar el tractament idoni i el tipus de control posterior.

Indicar, si s’escau, el trasllat a la Unitat de Cremats i el tipus de transport

adient.

Realitzar un control directe de l’evolució de les ferides.

Donar d’alta els malalts o indicar el seu trasllat posterior si l’evolució és dolenta.

Formació mèdica / infermera continua.

Tot plegat podria permetre:

Evitar desplaçaments innecessaris dels malalts.

Rebre el tractament al centre més proper al seu domicili, en cas de no ser

necessari el trasllat a la Unitat de Cremats.

Estalviar grans desplaçaments als malalts.

Donar un valor afegit a la qualitat del tractament dels malalts cremats.

Per tal d’aconseguir el bon funcionament del projecte, cal assolir un certs punts:

Incorporar l’equipament necessari a la Unitat de Cremats i als centres pilots.

Determinació en el futur dintre del sistema SAP11 del tipus de gestió i de

facturació d’aquesta prestació. En aquest sentit, es tractaria d’una assistència

d’urgència en molts casos, i en d’altres d’una consulta externa d’alta resolució

sense activitat presencial però sí de tractament.

Assumpció del nou rol de telemedicina en el tractament dels malalts cremats

per part dels recursos humans de la Unitat de Cremats.

Segons les dades aportades pel Dr. Barret en l’entrevista de l’annex 8.1, la iniciativa va

començar l’any 2009, però el procés està essent molt lent. La implantació del sistema

s’ha retardat a causa de problemes tècnics de la xarxa i la dificultat de connectar

correctament el sistema SAP entre els dos hospitals. Un cop s’hagi pogut testar i entri

en funcionament, l’esperança és poder estendre aquest sistema a tots els hospitals de

Catalunya.

11 SAP: software modular per a la gestió empresarial creat per SAP AG i utilitzat a la xarxa d’hospitals públics de Catalunya.

Telem

4

Aque

Oran

siste

actua

d’ass

està

la sa

agru

dispo

innov

a pa

acad

Rece

d’aqu

4

El pr

sess

que e

caso

12 http13 http14 http

medicina a

4.3. Fina

est projecte

nge. Orange

ma. Al mat

a com a m

solir la plen

formada pe

alut i les te

pacions d’

osició del p

vació que c

artir de la

dèmic. Dins

erca (VHIR

uest país, n

4.4. Sim

rotocol de

ió de telem

executaran

os d’ús:

T

T

p://www.gencap://www.i2cat.np://www.vhir.o

la Unitat de

ançamen

e està finan

e assumeix

teix temps,

ediador din

a incorpora

er les divers

ecnologies

hospitals i

rojecte els

centra la se

col·laborac

s de l’Hosp

R)14, que é

negocia les

Logotip

mulacred

funcioname

medicina és

l’aplicació.

Telemedicin

Telemedicin

at.cat/salut/ticsnet (revisat perg/index.asp?

e Cremats d

ntdelsist

nçat bàsica

x la creació

el projecte

ns el projec

ació del siste

ses adminis

de la info

centres s

seus tècnic

ves activita

ció entre l

pital Vall d

és un dels

qüestions f

ps de les inst

ecaspilo

ent acordat

molt relleva

En el dese

na per a un

na per al seg

salut (revisat per darrer cop eIdioma=ca (re

de Vall d’He

temaTel

ment per l’

ó del progra

e s’insereix

cte. La Fund

ema sanitar

stracions pú

ormació i la

sanitaris. U

cs programa

ats en el de

'Administra

d’Hebron, la

centres p

financeres d

titucions invo

otdelsis

t entre els

ant a l’hora

envolupame

cas d’urgèn

guiment d’u

per darrer copel 25/09/2012)evisat per darr

ebron

ecremat

’empresa d

amari nece

x dins dels

dació Cent

ri català a la

úbliques inv

a comunica

Una altra fu

adors. i2CA

senvolupam

ció, el sec

a Fundació

pioners en

del projecte

olucrades al p

temaTel

professiona

a de disseny

ent es tindr

ncies.

un pacient c

p el 25/09/2012). rer cop el 25/0

s

e telefonia

ssari per a

projectes d

re Tic i Sal

a societat d

volucrades e

ació així co

undació, i2

AT és un ce

ment de la I

ctor empre

ó Vall d’He

la investig

.

projecte

lecremat

als a banda

yar els fluxo

an en comp

cremat no tr

2).

09/2012).

mòbil i Int

a implemen

de TicSalut

lut12 té la m

del coneixem

en els àmb

om les div

2CAT13, po

ntre de rec

Internet del

esarial i el

ebron-Institu

gació biom

ts

a i banda

os de seqü

pte els seg

raslladat.

18

ternet

tar el

t, que

missió

ment i

its de

erses

osa a

erca i

l futur

món

ut de

èdica

de la

ència

üents


19

4.4.1. Telemedicinaperauncasd’urgènciesal’HospitalVergedelaCinta

Totes les urgències de cremats a Tarragona passen prèviament per l’Hospital Verge

de la Cinta abans de ser transferides a centres especialitzats per tal de poder

estabilitzar el pacient en primera instància. Arriba l'ambulància i el pacient es mou a un

box lliure on el metge a càrrec del Servei d'Emergències explora el pacient. El metge

decideix activar el servei d'Urgències Telecremats per a obtenir ajuda experta de la

Unitat de Cremats de l'Hospital Vall d’Hebron. La infermera parla amb el personal de

l'ambulància per a recollir informació sobre el tipus d'accident (laboral, esport,

domèstic, etc.), l'origen de la cremada (àcid, foc, electricitat, etc.), on es va dur a terme

(interior/exterior) i en quin moment. Complementa l’informe amb aquest informació.

Les fases són:

Recepció del pacient: s’ha d’intentar tranquil·litzar al pacient, identificar la

etiologia i circumstàncies de la cremada: hora de la cremada, causa, al·lèrgies,

antecedents personals i medicació habitual.

Retirar la roba i acomodar-lo en una llitera. Simultàniament es realitza una

primera valoració de l’estat general i de la gravetat aproximada de la cremada.

Aplicar mesures de refredament de la lesió.

Administrar analgèsics i/o ansiolítics, si fos necessari.

Retirar tots els objectes que poden comprimir la zona afectada.

Netejar la cremada.

Valoració de l’extensió i profunditat de la cremada.

Cobertura amb apòsits o altre tractament.

Fins ara, el metge de guàrdia de Verge de la Cinta trucava a la centraleta de Vall

d’Hebron i aquesta redireccionava la trucada cap a infermeria. A infermeria es feia un

primer filtre del cas i es contactava el metge en cas que es considerés oportú. El

metge pot utilitzar ara dos mètodes: trucar al telèfon fix d’infermeria de Vall d’Hebron o

bé trucar directament al telèfon mòbil de guàrdia corresponent a la planta de la Unitat

de Cremats. D’aquesta manera, s’evita el pas per centraleta i s’agilitza la comunicació.

El metge agafa la Unitat Mòbil Telecremats, comprova que està en estat operatiu

(mitjançant els indicadors de la pantalla que donen OK a paràmetres de xarxa,

connectivitat de tots els perifèrics, disponibilitat de destí, etc.) i inicia la comunicació

seleccionant l’opció “TRUCAR A VALL D’HEBRON”. La trucada ha de poder ser

iniciada en tres qualitats de vídeo diferents en funció de la capacitat disponible de

xarxa (K/2, HD Ready i FullHD).


20

La trucada pot ser iniciada indistintament des de les dues bandes però es

preconfigurarà la resposta automàtica només al terminal de la Unitat de Cremats de

Vall d’Hebron. El terminal de Verge de la Cinta només respondrà a trucades quan

alguna persona premi el botó “INTRO” sobre l’avís “RESPONDRE” per a evitar

l’establiment de trucada en casos no desitjables, quan el box d’urgències pugui estar

ocupat per altres pacients.

El metge ajusta la llum de la Unitat de Telecremats per tal d’aconseguir la millor imatge

per a la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron. Verge de la Cinta ha de poder veure el

vídeo que està enviant en alta definició (HD) per tal d’ajustar la llum de forma

adequada. Ho farà seleccionant l’opció “VEURE VIDEO LOCAL”.

L’infermer responsable de telemedicina a Vall d’Hebron és en un dels passadissos de

la Unitat de Cremats de l'Hospital quan sent la trucada del telèfon fix d’Infermeria.

Després de parlar amb el metge d’urgències de Verge de la Cinta, sent l’avís de

recepció de trucada de l’equip de videoconferència Telecremats instal·lat a la sala de

Telemedicina que automàticament ha respòs a la trucada de Verge de la Cinta.

L’infermer rep a les dues pantalles les imatges de vídeo procedents del box

d’urgències de Verge de la Cinta. Així rep dos fluxos de vídeo, un corresponent a la

càmera HD que enfoca al pacient i un altre que correspon a la webcam que enfoca el

metge d’urgències. Aquesta segona imatge té sentit sobretot en la comunicació

posterior on els professionals treballen en l’informe mèdic en col·laboració.

A la Sala de Telemedicina l’infermer és al control de la càmera HD de la Unitat Mòbil

de Telecremats i fa zoom amb ella, l’inclina amunt i avall, i la gira a dreta i esquerra per

recórrer tot el cos del pacient. La càmera es troba a una alçada de 1,8 m o més (per a

no impedir la feina del professional) i li permet tenir una visió completa del box, de les

cremades del pacient i del procedir de les cures. Per això disposa de dos monitors. En

el primer i més gran manté en tot moment el vídeo provinent de la càmera HD i en el

segon monitor disposa del vídeo provinent de la webcam.

L’infermer és capaç d’accedir a l’informe que s’ha iniciat per part de Verge de la Cinta

a través del SAP. Pot conèixer informació mèdica prèvia del pacient i constant vitals

enregistrades pels professionals, així com introduir-hi informació. També pren

fotografies del que veu amb l’opció “PRENDRE IMATGE”; aquestes es presenten a la


21

pantalla de la sala de Telemedicina en alta definició i pantalla completa. Aleshores pot

escollir entre guardar la imatge o descartar-la i tornar al vídeo. En cas que decideixi

guardar-la aquesta s’envia al PACS de Verge de la Cinta i, de forma provisional, es

guarda a Vall d’Hebron. La aplicació ha de tenir l’opció “VEURE IMATGES DEL

PACIENT” i, mitjançant els cursors, poder navegar entre les fotos fetes i/o tornar al

vídeo.

El metge responsable del Servei d'Urgències de Verge de la Cinta i l’infermer de Vall

d’Hebron acaben acordant el diagnòstic final i la decisió sobre si transferir el pacient a

Vall d’Hebron o deixar que es recuperi a Verge de la Cinta.

4.4.2. Telemedicinaperauncasdeseguimentdepacientnotraslladat

La infermera de referència de Verge de la Cinta treballa a la Unitat de Cures Intensives

i ha de comprovar l'evolució del pacient cremat no traslladat amb l'ajuda dels

professionals de Vall d'Hebron. Amb l’infermer responsable de telemedicina a Vall

d’Hebron han verificat prèviament l’horari de visites de Telecremats i, l’un des de la

Sala de Telecremats, i l'altra amb la Unitat Mòbil Telecremats estan llestos per

començar: la conferència s’inicia quan un dels dos realitza la trucada. La resposta és

automàtica a Vall d’Hebron i manual a Verge de la Cinta (mitjançant un botó). La

interfície Telecremats ofereix a tots dos una finestra de videoconferència. La llista de

pacients a controlar es gestiona mitjançant una agenda de SAP. La infermera de

Verge de la Cinta mou la Unitat Mòbil de Telecremats al costat del llit de la primera

persona a passar visita. Ambdós comencen a revisar els informes mèdics anteriors del

pacient i el d’urgències amb el que va arribar a l’Hospital ja que tots dos hi tenen accés

a través del SAP.

Des de Vall d’Hebron, l’infermer responsable és al control de la càmera HD de la Unitat

Mòbil de Telecremats a la Sala de Telemedicina i la mou per tot el cos del pacient.

Revisa el tractament aplicat al pacient, consulta les imatges de l’evolució de la

cremada, la seva evolució general, el nivell d'entrada/sortida de líquids, i recomana a

Verge de la Cinta com procedir amb la cura de les cremades. Tots dos es posen

d'acord en mantenir o modificar el tractament, la necessitat de traslladar el pacient a

Vall d'Hebron o deixar que es recuperi a Verge de la Cinta. La pantalla de la Unitat

Mòbil de Telecremats ofereix a tots dos una finestra de videoconferència. La llista de

pacients a controlar es gestiona mitjançant el SAP. L’informe mèdic corresponent a la

visita s’enregistra mitjançant SAP i s’hi afegeixen les fotos fetes durant la visita.


22

4.4.3. Funcionalitatsdelsistema

Algunes consideracions sobre el sistema a tenir en compte són:

La interfície d'usuari ha de guiar l'usuari en el sistema de videoconferència per

veure si el servei està disponible, avisar en cas d’error i origen del mateix, per

iniciar / finalitzar la comunicació.

Ser capaç de prendre imatges del vídeo que es mostra en la videoconferència.

Imatges que es guardaran en DICOM, vinculat a un informe mèdic i

emmagatzemat en un PACS per al seu futur examen i comparació.

A l'escenari de Verge de la Cinta es necessita que el sistema es mogui per la

Unitat de Cures Intensives, ja que més d'un pacient pot requerir de l'especialista en

cremades. D'aquesta manera el sistema ha de ser tant compacte com sigui

possible i integrar totes les funcionalitats en una única unitat mòbil.

Hi ha d'haver un informe al final de la videoconferència amb la informació sobre qui

i quan va participar en la reunió.

Ha d'existir la possibilitat de gravar una sessió de videoconferència amb finalitats

docents. Els enregistraments es guardaran de forma temporal i local a l’equip de

videoconferència de Vall d’Hebron. El nombre de vídeos serà com a màxim tres,

de forma que no es podrà guardar un de nou fins que no s’hagi esborrat un dels

anteriors.

Els paràmetres rellevants per als metges de la Unitat de Vall Hebron durant la

Telemedicina per a decidir sobre el possible trasllat són:

Hora de la cremada/hora del tractament.

Lloc on s’ha produït la cremada: interior / exterior.

Tipus d'accident: treball, oci, esport...

Origen la cremada: elèctric, flama, àcid...

Tant per cent d'extensió del cos cremat.

Tractament aplicat: producte, com ha estat aplicat, etc.

Durada de la intervenció: tant per cent de l'ocupació dels professionals.

Nombre d'imatges que es van prendre i amb quina freqüència.

4.4.4. DissenydelcircuitSAPperalregistred’activitat

Els possibles escenaris que permetien el registre de l’activitat clínica eren els

següents:

Obrir un episodi del pacient de Verge de la Cinta a la història de Vall d’Hebron.

Telem

Desp

del p

difere

1. S

S

s

2. V

in

s

3. E

E

p

4. E

v

p

medicina a

Crear un

des de V

Utilitzar

Verge de

prés de con

projecte, es

ents hospita

S’hauran de

S'entén que

s'assignen a

Valorar la po

ncorporats e

són possible

Els professio

Els profess

problema.

El servei rea

valorar si e

prestació de

la Unitat de

n metge virt

Vall d’Hebro

la derivaci

e la Cinta i V

nsultar amb

s va optar

als són els

e donar d’a

e es creen

a un servei

ossibilitat d

els hospital

es.

onals de Ve

ionals de V

alitza activi

els professi

e visita a dis

Ge

e Cremats d

tual al siste

on.

ó interna c

Vall d’Hebro

els respons

per la seg

següents:

lta (multice

els profess

nou anome

e fer un se

l de Vall d’H

erge de la C

Vall d’Hebr

tat en l’àre

onals de V

stància amb

estió intercon

de Vall d’He

ema de Verg

com una in

ron.

sables del S

gona opció.

ntre) tots e

sionals de la

enat "Telecr

ervei de Cre

Hebron. Les

Cinta realitz

ron podrien

a d’Urgènc

Vall d’Hebro

b malalt.

nsultes dins

ebron

ge de la Ci

nterconsulta

SAP de l’IC

Els passo

els facultatiu

a Vall d'He

remats".

emats a Ver

s interconsu

zarien “inter

n escriure

cies i en l’H

on han de

el sistema SA

nta al que e

a (Derivació

S i, dins de

os a realitza

us implicats

ebron a Ver

rge de la C

ultes des d’u

rconsulta” e

i treballar

ospital de

fer un reg

AP

es pugui ac

ó Externa)

els condicio

ar per part

s i infermer

rge de la C

Cinta, on est

urgències i

en aquest s

en SAP s

Dia. S’haur

gistre d’act

23

ccedir

entre

nants

t dels

s/res.

Cinta i

tarien

HOS

ervei.

sense

ria de

tivitat:


24

5. AVALUACIÓDECOSTOSDELPROJECTETELECREMATS

L’avaluació econòmica de tecnologies mèdiques permet mesurar els costos associats

a l’ús de una tecnologia, les relacions entre els costos i els efectes de l’aplicació de la

tecnologia, al temps que subministrar la informació, que és la clau per a prioritzar el

repartiment dels recursos i, finalment, per a poder adoptar una o altra estratègia.

Per a l’avaluació econòmica de les diferents alternatives d’una nova tecnologia es

distingeixen quatre tipus de costos: directes, indirectes, tangibles i intangibles. Els

costos directes són aquells en els que s’ha d’incórrer necessàriament per a utilitzar

aquesta tecnologia, mentre que els indirectes no es poden relacionar directament amb

el seu ús. Per la seva banda, per costos tangibles s’entén aquells que es poden

mesurar en unitat monetària d’una manera objectiva, ja siguin directes o indirectes; en

canvi, els costos intangibles són aquells que no es poden traduir en unitat monetària, i

per tant tenen que ser mesurats a través de qüestionaris, com per exemple el grau de

satisfacció d’un familiar.

5.1. Costosdirectes

5.1.1. Costosdirectesirrellevantsperal’estudi

Per a la estimació dels costos directes en el projecte Telecremats, s’han de valorar els

costos de l’equipament, el programari i el manteniment de la xarxa, a més del diferent

cost de l’assistència hospitalària segons el centre acollidor. Altres costos directes no

són rellevants en aquest cas. Serien:

El cost del manteniment de l’edifici, llum i aigua, és a dir, els costos generats

per a una infraestructura implantada en els dos hospitals analitzats, que

sempre s’estan utilitzant a ple rendiment, suposen un cost per pacient mínim

que ja queda contemplat en el cost del pacient per dia d’hospitalització.

Pel que fa a la retribució mensual del personal sanitari, no s’ha considerat

rellevant incloure’l en l’estudi. En ambdós casos, es tracta d’hospitals públics

que pertanyen a l’ICS i que es regeixen per taules salarials comunes. Dins

d’aquestes taules, Vall d’Hebron pertany als Hospitals de 1er. Grup (centres

amb més de 450 llits), mentre que Verge de la Cinta pertany als Hospitals de

2on. Grup (centres fins a 450 llits). Aquesta divisió pot representar una petita

diferència salarial en favor del 1er. Grup per a alguns llocs de treball


25

(normalment càrrecs de gestió), però en la resta no és així15. Intentar establir

aquesta possible diferència quan es fa difícil ara mateix llistar amb exactitud el

personal sanitari involucrat en els casos d’estudi, i sobretot prorratejar el seu

salari per a cada cas, resulta una tasca que es pot considerar innecessària i

massa inexacta. Per tot això, s’han considerat aquestes possibles diferències

salarials, en cas d’existir, com a irrellevants. En tot cas, val la pena mencionar

que, segons l’entrevista del Dr. Barret, al voltant d’entre 20 i 25 persones a

cada centre estaran involucrades en el projecte, fent un total d’unes 50

persones.

El material fungible emprat per a la cura de les cremades computaria també en

els costos directes. Aquests materials que hem llistat quan parlàvem dels

cremats, són estàndards i en els dos hospitals disposen dels mateixos

productes, ja que comparteixen el mateix proveïdor, la plataforma Logaritme,

que permet la compra en comú a tots els hospitals de l’ICS, per tal d’obtenir

preus més econòmics. Per tant, es pot desestimar el cost del material, tant si el

procediment es realitza en un hospital o a l’altre a través de la telemedicina.

5.1.2. Costosdematerial,programariimantenimentperaTelecremats

Les dades s’han elaborat a partir de la informació facilitada pels diferents centres.

Programari (software)

Com hem vist, l’empresa encarregada de desenvolupar el programari necessari per a

desenvolupar la xarxa és Orange. La inversió prevista ronda els 150.000 €. Aquesta

quantitat és assumida pel departament de desenvolupament e innovació d’Orange

com una inversió per a desenvolupar un software que, en cas d’acomplir les

expectatives que s’esperen d’ell, pot esdevenir una línia de negoci per l’empresa, des

del moment que suposarà un programari susceptible de ser comercialitzat a d’altres

centres, sanitaris o no, mitjançant la venda o el lloguer. En aquest sentit, tant Vall

d’Hebron com Verge de la Cinta tenen la garantia de no ser gravats amb un lloguer en

el futur, ja que han participat activament en la seva creació. Un dels aspectes

principals d’aquest programari rau en la seva capacitat per a comprimir correctament

imatges d’alta qualitat, com les que es necessiten en aquest projecte. Com afirma el

Dr. Barret en l’entrevista (annex 8.1), aquest programari ha ocasionat diferents

problemes durant les proves realitzades, retardant el procés previst d’implantació del

15 Personal Estatutari de l’Institut Català de la Salut. Retribucions 2010: http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Empleats%20publics/Retribucions/2010/Arxius/estaturari%20ICS.pdf (revisat per darrer cop el 25/09/2012).

Telem

siste

haur

haur

Mant

Pel q

la prò

nece

força

Mate

(Vall

Preus

Mate

MatOrdinTelevWebMicrò

TOT

medicina a

ma. De fet

ia de soluc

ien de com

teniment d

que fa a la x

òpia de l’IC

essari afegir

a econòmic

erial per a

l d’Hebron)

Ordinad

I7, 8 Gb

Windows

Service

Televisió

de 36" o

Webcam

Micròfo

PCS.

s material Va

erial per a l

Ordinad

Professi

Packard

el progra

compatib

Professi

que el ca

terial nador 1.00visor 5cam 5òfon 16TAL 1.73

la Unitat de

, a mitjans

cionar aque

ençar duran

de la xarxa

xarxa nece

CS, com con

r una nova c

de 200 € l’a

a l’hospita

)

dor amb pro

RAM, 500G

s 7 Profess

Pack 1.

ó / Pantalla

o superior.

m.

n cancel·la

ll d’Hebron

l’hospital c

dor amb pro

onal 64 bit

HP Pro 73

amari de T

ble amb la t

onal de 64

arret propos

Preu 00 € + IVA 15 € + IVA 50 € + IVA 65 € + IVA 30 € + IVA

e Cremats d

setembre d

stes qüestio

nt el mes d’

ssària per a

nfirma el Dr

connexió d’

any.

al de refer

ocessador I

Gb de disc,

ional 64 bits

a d’alta defin

dor d’eco D

comarcal (V

ocessador

ts amb Se

300, que és

Telecremats

targeta HDM

bits i es po

sat a contin

de Vall d’He

de 2012 Or

ons. Les pr

’octubre 20

a connectar

r. Barret en

’alta capaci

rència

ntel

s amb

nició

DUET

Verge de la

Intel I7, 8

rvice Pack

s un ordina

s. És a mé

MI, porta in

ot lligar amb

nuació supo

ebron

range va ap

roves amb

12, fora ja d

r ambdós c

la seva ent

tat que tind

Sala

a Cinta)

Gb RAM, 5

1. Es pro

dor potent

és suficient

nstal·lat el s

b cadenat.

rta 15 kg.

portar un so

aquest soft

del termini d

entres, el s

trevista. Ún

ria un cost

de Telecrema

500Gb de d

posa el mo

que podrà

ment ampl

sistema ope

Té un pes

oftware nou

ftware actua

d’aquest es

sistema utili

nicament es

de manten

ats a Vall d’H

disc, Windo

odel de He

utilitzar el S

iable. És ta

eratiu Windo

de 7 Kg, m

26

u que

alitzat

tudi.

tzaria

s faria

iment

Hebron

ows 7

ewlett

SAP i

ambé

ows 7

mentre

Telem

Tot p

(1.73

5

Si co

trobe

l’Hos

aque

de ca

Sego

per

pacie

canv

que h

16 Ords’aproDOGC

medicina a

Pantalla

consider

de 19“.

Targeta

BlackMa

Windows

Càmera

CX130/B

Trípode

Power P

Webcam

Micròfo

Carro:

emplaça

poden a

rotor i

compatib

plegat supo

30 €+4.172

5.1.3. Preu

onsiderem

em que l’Ho

spital Vall d

esta classifi

ategoria.

ons l’Ordre

estada d’h

ent cremat a

vi, l’estada d

hi ha un est

dre SLT/42/20oven els preusC de 2 de mar

la Unitat de

a de 22".

ra que podr

captur

agic De

s 7.

Sony HD

B.

amb peu r

Pod-LANC

m.

n cancel·la

Amb dues

ar la torre i

afegir pals

la càmera

bles.

sa una des

€=5.902 €)

usd’assist

la classific

ospital Verg

d’Hebron es

cació, les t

SLT/42/20

hospitalitzac

a la Unitat d

d’un cremat

talvi per dia

012, de 24 ds públics correrç de 2012.

e Cremats d

Es propos

ria ser sufic

radora d

ecklinkStud

. Model nú

robòtic de c

Robòtic Tr

dor d’eco D

s safates

la pantalla

per tal d’

, i diferen

pesa aprox

+ IVA.

ènciahosp

ació dels h

ge de la C

s considera

arifes d’ass

12, sobre p

ció conven

de Cremats

t a l’Hospita

a de 195 €/d

de febrer, per esponents als

de Vall d’He

sa la HP C

cient la mida

de víde

dio, S.O

úmero: HDR

control remo

rípode.

DUET PCS.

es podrie

a. També e

incorporar

ts làmpade

ximada en m

pitalàriaa

hospitals de

Cinta de To

a un hospit

sistència va

preus públic

cional”, el

s de l’Hospit

al Verge de

dia.

r la qual es rs serveis que

ebron

Compaq L

a i resolució

Cà

eo

O.

R-

ot

en

es

el

es

P

material que

alsdoshos

e l’ICS en

ortosa perta

tal d’alta te

arien, essen

cs de l’ICS

cost d’est

tal Vall d’He

la Cinta és

regulen els supresta l’Institu

MOrdinaTargetCàmerTrípodWebcaMicròfoLlum Carro TOTA

LE2002xi.

ó de la HP

àmera Sony H

Preus materia

e no supera

pitals

grups de c

any al grup

ecnologia, g

nt superiors

16, al seu A

tància esp

ebron és de

de 1.105 €/

upòsits i concut Català de la

aterial ador ta de vídeo ra e

am on

(aproximat)L

En tot cas

Compaq 1

HDR-CX 130/

al Verge de la

a els 6.000 e

complexitat

p III, mentre

grup IV. Se

s segons es

Annex VIII

pecialitzada

e 1.300 €/di

€/dia. Ens tro

ceptes facturaa Salut, public

Preu1.000 €

567 € 375 € 195 €

50 € 165 € 120 €

) 1.700 € 4.172 € +

27

s, es

951g

B

a Cinta

euros

t, ens

e que

egons

s puja

“Preu

d’un

ia. En

obem

ables i cada al

u + IVA+ IVA+ IVA+ IVA+ IVA+ IVA+ IVA+ IVA+ IVA


28

L’Annex III “Prestacions d’atenció hospitalitzada”, descriu els preus d’altres serveis.

Així, la primera visita en consultes externes a l’Hospital Vall d’Hebron té un cost de 143

€, mentre a l’Hospital Verge de la Cinta és de 118 €. Trobem un estalvi de 25 €.

Si observem quin és el cost de les visites successives a les consultes externes de

cada hospital, trobem que a Vall d’Hebron és de 67 € i en canvi a Verge de la Cinta és

de 51 €. L’estalvi que es realitza si la consulta es realitza a Tortosa és de 16 €.

Per últim, el preu de l’atenció a Urgències d’un Hospital de Grup IV com Vall d’Hebron

és de 185 €, mentre a un del grup III com Verge de la Cinta és de 151 €. Per tant, ser

atès en el servei d’urgències de l’Hospital d’un grup III és 34 € més barat.

Resumint-ho en una tabla, quedaria així:

Assistència hospitalària: prestacions bàsiques

Vall d’Hebron

Verge de la Cinta

Atenció a Urgències 185 € 151 €Estada especial: UCI, cremats... 1.300 € 1.105 €1ª visita Consultes Externes 143 € 118 €Visites successives Consultes Externes 67 € 51 €

Comparació de costos en ambdós hospitals de diferents prestacions sanitàries

Podem concloure doncs que un procés d’atenció i curació d’una cremada tractada en

l’Hospital Verge de la Cinta resulta més econòmic. Suposem un cas hipotètic a Verge

de la Cinta d’un procés que necessités d’una atenció a urgències, una hospitalització

de 8 dies (que és la mitjana d’un cremat normal a la Vall d’Hebron17), una visita

posterior a consultes externes, i per últim una visita successiva per donar l’alta al cas.

Seria un cost estimat de 151 € de l’atenció d’urgències + 8.840 € d’hospitalització dels

8 dies + 118 € d’una primera visita + 51€ de la visita successiva de les consultes

externes. El cost resultant és de 9.160 €. Si el mateix tractament es realitza a l’Hospital

Vall d’Hebron el cost total seria de 10.795 € (185 €+10.400 €+143 €+67 €), és a dir, el

cost d’assistència augmenta de mitjana en 1.635 € per cada pacient.

El sistema sanitari classifica els tractaments en diferents Grups Relacionats amb el

Diagnòstic (GRD). El preu del GRD engloba tots els recursos que consumeix cada

17 Aquesta mitjana de vuit dies exclou els grans cremats, que presenten mitjanes de dos mesos, segons informació facilitada pel personal de Vall d’Hebron, i que està en consonància amb les mitjanes nacionals del Ministeri de Sanitat per als GRD tractats: http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/docs/NormaGRD2010/NORMA_2010_AP_GRD_V25_TOTAL_SNS.pdf (revisat per darrer cop el 25/09/2012).


29

tractament; els referents a cremats són els GRDs del 821 al 82818 i la tabla següent

presenta els seus preus per a 2012.

GRD Concepte Preu

821 Cremades extenses o de gruix total, amb ventilació mecànica de 96 hores o més, amb empelt de pell

72.998 €

822 Cremades extenses o de gruix total amb ventilació mecànica de 96 hores o més, sense empelt de pell

50.146 €

823 Cremades de gruix total amb empelt de pell o lesions per inhalació, amb CC o traumatisme significatiu

27.223 €

824 Cremades de gruix total amb empelt de pell o lesions per inhalació, sense CC o traumatisme significatiu

14.240 €

825 Cremades de gruix total sense empelt de pell o lesions per inhalació, amb CC o traumatisme significatiu

8.568 €

826 Cremades de gruix total sense empelt de pell o lesions per inhalació, sense CC o traumatisme significatiu

6.423 €

827 Cremades no extenses amb lesió per inhalació, CC o traumatisme significatiu

10.926 €

828 Cremades no extenses sense lesió per inhalació, CC o traumatisme significatiu

6.065 €

Preus 2012 dels GRDs referits a cremats

Cal suposar que amb un sistema de telemedicina que permetés tractar alguns dels

casos aquí llistats directament a un hospital secundari, el cost total del tractament

hauria de poder-se reduir sensiblement.

5.2. Costosindirectes

Els costos indirectes són aquells que no poden ser relacionats directament amb l’ús

del nou sistema, tecnologia o projecte. Aquests costos inclouen d’entrada el valor de

les pèrdues de productivitat que s’originen quan el pacient i, si s’escau, el cuidador

principal, deixen de treballar. L’altra cost indirecte principal serien els estimats pel

desplaçament amb vehicle medicalitzat del pacient i els costos que li suposa el

desplaçament al possible cuidador.

Podríem considerar que el pacient que es troba ingressat ja sigui a l’Hospital Verge de

la Cinta com a l’Hospital Vall d’Hebron perdrà la productivitat de tots els dies que dura

el procés de recuperació. Però les pèrdues laborals que pateixi un acompanyant

només cal considerar-les quan s’ha produït el trasllat a Vall d’Hebron, ja que es pot

entendre que mantenint l’ingrés a Verge de la Cinta, és més senzill que es puguin

combinar diferents persones en diferents horaris. Per a aquest càlcul de jornades,

18 Ordre SLT/42/2012, de 24 de febrer, per la qual es regulen els supòsits i conceptes facturables i s’aproven els preus públics corresponents als serveis que presta l’Institut Català de la Salut, publicada al DOGC de 2 de març de 2012, p. 10852.


30

considerarem el salari mínim interprofessional, segons el Reial Decret 1888/2011, de

30 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per 2012, i que

atorga unes quanties de 21,38 €/dia i 641,40 €/mes. Si novament considerem una

estància mitjana de vuit dies pel pacient, el cuidador desplaçat des de Tortosa tindria

unes pèrdues afegides de productivitat que podem quantificar en 21,38 € x 8 dies =

171,04 €.

5.2.1. Costosdeltransportsanitari

Segons les tarifes establertes per l’ICS i facilitades pel Subdirector de Facturació i

Cobraments de l’Hospital Vall d’Hebron, els costos dels trajectes d’anada/tornada

entre l’Hospital Verge de la Cinta a Tortosa i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a

Barcelona són els següents:

Trajecte Kms. Cost/km Cost Tortosa - Barcelona 184 x 2 1,00 € 368,00 €Trasllat de malalts crítics en UVI mòbil 290,00 €Subtotal 658,00 €Barcelona - Tortosa 184 x 2 0,56 € 206,08 €Fixe individual convencional (altes hospitalàries)

41,00 €

Subtotal 247,08 €TOTAL 905,08 €

Costos del trasllat d’un pacient des de Verge de la Cinta a Vall d’Hebron i tornada

Així veiem com traslladar el malalt des de Tortosa a Barcelona suposa un cost de 658

€, significatiu per l’ús d’una ambulància amb UVI mòbil, mentre que per tornar a

Tortosa el cost es redueix a 247,08 €, ja que es pot fer en una ambulància

convencional. En total, els costos del transport sanitari d’anada i tornada pujarien a un

total de 905,08 €.

5.2.2. Costosdedesplaçamentdelcuidador

Pot escollir entre tres opcions bàsiques de desplaçament: tren, autocar o vehicle propi.

Desplaçament en tren

La connexió ferroviària entre Tortosa i Barcelona funciona exclusivament amb un

servei de tren Regional Express, en un viatge de durada que varia entre 2h30 i 2h45. A

l’estació de Tortosa no s’atura cap servei de tren d’alta velocitat, com ara l’Euromed.

Tampoc a les estacions properes. Aquest tren Regional Express disposa de nou

serveis diaris a Barcelona, amb un preu de tarifa única de 13,50 €, entre les 6h del


31

matí i les 20h del vespre. Aquest últim servei del dia puja una mica el seu preu, fins a

14,05 €. Per la seva banda, el trajecte invers des de Barcelona fins a Tortosa ofereix

uns serveis similars. Hi ha deu trajectes diaris, tots ells coberts també per un tren

Regional Express, amb un cost també de 13,50 € (exceptuant el servei de les 9h del

matí, que puja novament a 14,05 €) i la mateixa durada, entre 2h30 i 2h4519.

Desplaçament en autocar

El desplaçament en autocar entre Tortosa i Barcelona està cobert vuit vegades al dia

en els dos sentits i el trajecte d’anada i tornada té un cost mitjà de 33,90 €. La durada

del trajecte pot variar entre 2h i 2h30 segons la franja horària i el trànsit20.

Desplaçament en vehicle propi

Si considerem un preu mitjà de la gasolina o gasoil a Catalunya de 1,3 €/l, i un consum

de 8 l/100 km. propi d’un vehicle de gamma mitjana, els 180 Km. que separen Tortosa

de Barcelona, es poden recórrer en unes 2 hores amb un consum de 22,5 l., i un cost

de 29,25 € en combustible per trajecte. Caldria afegir el cost del peatge a l’autopista

AP-7, que puja a 15,40 € per trajecte. Així doncs, un desplaçament en vehicle propi

anada i tornada des de Tortosa a Barcelona suposa un cost total de 89,3 €.

Costos d’estància

A la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron no s’admeten cuidadors per la nit a la Unitat, a

excepció dels pacients pediàtrics. Així doncs, cal imaginar que l’acompanyant que es

desplaci des de Tortosa haurà de pernoctar en un hotel pròxim els dies que duri

l’ingrés. En el passat, Vall d’Hebron disposava d’un conveni amb l’Hotel Alimara de

Barcelona, per la seva proximitat al centre, que incloïa preus més econòmics per a

familiars d’ingressats a l’Hospital. Aquests convenis eren oferts als pacients per la

Unitat d’Atenció a l’Usuari (UAU) de Vall d’Hebron. Actualment, ja no es disposa

d’aquest conveni, però si mantenim l’hotel Alimara com a referència i destí més

habitual dels familiars dels pacients ingressats a Vall d’Hebron, podem considerar un

preu mitjà/dia de 80 €, segons la seva pàgina web21. Si continuem considerant vuit

dies com la xifra mitjana d’estada, el cost s’eleva a 640 €. Finalment, si afegim una

quantitat com a dieta diària de manutenció, com 30 € per cobrir els tres àpats diaris,

trobem 30 € x 8 dies = 240 € que cal afegir a la despesa del cuidador.

19 Informació obtinguda de la web de RENFE: http://www.renfe.com (consultada el 10/06/2012). 20 Informació obtinguda de la web de la companyia d’autobusos HIFE: http://www.hife.es (consultada el 10/06/2012). 21 http://www.alimarahotel.com (consultada el 10/06/2012).


32

5.3. Costosintangibles

L'acceptació d'una “nova tecnologia” per part dels professionals implicats i molt

especialment per part dels pacients revesteix un interès crucial, sobretot si es té en

compte que aquesta nova metodologia ve a modificar hàbits assistencials tradicionals.

La investigació existent consisteix bàsicament en la utilització de qüestionaris

adaptats. En els annexos podem trobar dues propostes de qüestionari, el primer dirigit

a valorar la satisfacció del personal sanitari i el segon dirigits als pacients, el primer

d’ells més directament focalitzat a captar el grau de satisfacció amb un futur sistema

de Telecremats. Lògicament, cap d’ells s’ha pogut utilitzar encara, ja que el sistema no

ha pogut començar a funcionar.


33

6. CONCLUSIONS

Considerant els costos tangibles i rellevants per a l’estudi, hem establert una taula

resum dels costos que suposa derivar un pacient a Vall d’Hebron, procurant establir

preus arrodonits per a facilitar la seva visualització.

Costos Derivació a

Vall d’Hebron

Costos per a l’ICS Assistència hospitalària durant 8 dies 10.800 €Transport sanitari 900 €

SUBTOTAL 11.700 €

Costos per al cuidador

8 dies de baixa laboral 170 €8 dies d’estància 640 €8 dies de manutenció 240 €

Desplaçament Tren 30 €

Mitjana 50 €Autocar 34 €Vehicle propi 90 €

SUBTOTAL 1.100 €TOTAL 12.800 €

Costos generats per la derivació d’un pacient de Verge de la Cinta a Vall d’Hebron

Havíem vist com l’assistència hospitalària a Verge de la Cinta suposava una despesa

d’uns 9.200 € per pacient de mitjana. Si considerem la despesa exclusivament de l’ICS

en una derivació a Vall d’Hebron, segons la taula la xifra és de 11.700 €, de manera

que cada pacient de mitjana permet un estalvi de 2.500 € (11.700 € - 9.200 €). Si

incloem la despesa indirecta que li suposa al cuidador desplaçar-se a Barcelona

durant vuit dies per acompanyar el pacient, l’estalvi arribaria a 3.600 € (2.500 € +

1.100 €).

Es pot considerar en aquesta comparació el cost del programari, que com s’ha

comentat, Orange xifra al voltant de 150.000 €. Però hem d’entendre que aquesta xifra

no es pot introduir tal qual en el càlcul comparat de costos, ja que, d’una banda, és

una despesa que assumeix una empresa externa al sistema sanitari català, però

sobretot, perquè la seva rendibilitat no es valorarà en funció de l’estalvi que pugui

suposar per a l’ICS o els pacients cremats, sinó per les possibilitats posteriors que

generi la comercialització d’aquest programari.

Així doncs, si considerem únicament les despeses directes que el projecte ocasiona a

l’ICS, que hem vist pujaven al voltant de 6.000 € pel material (més 200 € anuals de

quota de connexió a Internet), podem constatar que es recuperaria la inversió

realitzada d’una manera pràcticament immediata. El mateix podem dir si considerem el


34

global de la despesa, incloent els costos indirectes dels acompanyants dels pacient. Si

tenim en compte que, segons el Dr. Barret, anualment es deriven entre 25 i 30

pacients des de Verge de la Cinta, sembla fàcil imaginar que molts d’ells no

necessitarien amb aquest sistema haver de ser derivats a Vall d’Hebron i, en tot cas,

tots ells podrien gaudir del sistema per a una primera valoració a Tortosa. És evident

que en uns pocs mesos, aquestes despeses del sistema quedarien compensades. La

despesa posterior anual de 200 € és irrellevant com a cost.

Per concloure, si considerem, com afirma el Dr. Miguel Ángel Asenjo, que “la eficiencia

consiste en obtener metas, que son objetivos cuantificados, fechados y asignado el

responsable de conseguirlos, al menor coste posible y con adecuada calidad”22, es fa

evident que el sistema Telecremats garantiria una correcta eficiència en qüestió de

costos. Pel que fa a la qualitat adequada, no es pot fer encara una valoració al

respecte, ja que ni tan sols les proves pilot han pogut començar; tanmateix, les

experiències prèvies que hem pogut comentar en aquest document i les millores que

aquestes han pogut aportar en l’evolució d’aquesta tecnologia, fan possible imaginar

que podem creure en aquesta correcta qualitat futura, que de fet no té perquè millorar

el sistema precedent. En altres paraules, com bé reflexionen Sergio Márquez i Rafael

Canto en la seva monografia sobre telemedicina: “Los estudios que impliquen

telemedicina no tienen por qué demostrar ser necesariamente mejor desde el punto de

vista de la efectividad clínica. Creemos que debe ser suficiente demostrar que al

menos sea igual, ya que supondrá unos beneficios en calidad de vida y bienestar para

los pacientes y reducción de costes para la sociedad y el sistema sanitario que hagan

viable la implementación de esta tecnología desde el nivel de decisión político”23.

22 Asenjo Sebastián, M. A. Gestión diaria del hospital. Barcelona: Elsevier Masson; 2006 (3ª edició), p. 26. 23 Márquez Peláez, S.; Canto Neguillo, R. Telemedicina en el seguimiento de enfermedades crónicas: Diabetes Mellitus: revisión sistemática de literatura y evaluación económica. Sevilla: Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Andalucía; 2008, p. 147.


35

7. BIBLIOGRAFIA

7.1. Monografies�

Asenjo Sebastián, M. A. Gestión diaria del hospital. Barcelona: Elsevier Masson; 2006

(3ª edició).

Fresquet Febrer, José Luis. Internet para profesionales de la salud. Barcelona:

Fundación Uriach 1838, 2008.

Gómez, Pablo A. “Definició, Epidemiologia, Etiologia, Fisiopatologia i Clínica de les

Cremades”. Jornada Tècnica Salvament, Abordatge i Tractament Inicial de les

Víctimes d’Incendis. Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior.

Grupo de Bioingeniería y Telemedicina de la Universidad Politécnica de Madrid. Bases

Metodológicas para Evaluar la Viabilidad y el Impacto de Proyectos de

Telemedicina. Washington D.C.: Organización Panamericana de la Salud

(OPS); 2001.

Márquez Peláez, S.; Canto Neguillo, R. Telemedicina en el seguimiento de

enfermedades crónicas: Diabetes Mellitus: revisión sistemática de literatura y

evaluación económica. Sevilla: Agencia de Evaluación de Tecnologías

Sanitarias de Andalucía; 2008.

Memòria Institut Català de la Salut – Hospital Universitari Vall d’Hebron 2010.

Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Barcelona, 2011.

Orruño Aguado, E.; Lapuente Troncoso, J. L.; Gutiérrez Iglesias, A.; Asua Batarrita, J.

Análisis de la introducción de la telemedicina en la gestión-coordinación de

atención primaria-especializada: Evaluación de resultados y costes de

experiencias preexistentes:(teleoftalmología). Bilbao: Servicio Central de

Publicaciones del Gobierno Vasco; 2008.

Reichert, A.; Mihalaş, G.; Stoicu-Tividar, L.; Schulz, S.; Engelbrecht, R. (eds.).

Integrating Biomedical Information: From eCell to ePatient. Berlin: IOS Press;

2006.

7.2. Enllaçosweb

Autocars HIFE: http://www.hife.es (revisat per darrer cop el 25/09/2012).

Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil. Definició,

Epidemiologia, Etiologia, Fisiopatologia i Clínica de les Cremades:


36

http://www.medynet.com/usuarios/jraguilar/definicion%20clasificacion%20y%20

fisiopatologia%20de%20los%20quemados.pdf (revisat per darrer cop el

25/09/2012).

Generalitat de Catalunya. eSalut. Telemedicina i Teleassistència:

http://www.gencat.cat/especial/esalut/cat/tele.htm (revisat per darrer cop el

25/09/2012).

Generalitat de Catalunya. Fundació TicSalut: http://www.gencat.cat/salut/ticsalut

(revisat per darrer cop el 25/09/2012).

Fundació i2CAT: http://www.i2cat.net (revisat per darrer cop el 25/09/2012).

Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona. Dades estructurals:

http://www.gencat.cat/ics/infocorp/gerencies/metropolitana_sud.htm (revisat per

darrer cop el 25/09/2012).

Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona. Fundació Vall d’Hebron-Institut de

Recerca (VHIR): http://www.vhir.org/index.asp?Idioma=ca (revisat per darrer

cop el 25/09/2012).

Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Dades estructurals:

http://www.gencat.cat/ics/infocorp/gerencies/hospitals/TortosaVergeCinta_main.

htm#dades (revisat per darrer cop el 25/09/2012).

Hotel Alimara, Barcelona: http://www.alimarahotel.com (revisat per darrer cop el

25/09/2012).

Junta d’Andalusia. Conselleria de Salut i Benestar Social. Hospital Virgen del Rocío de

Sevilla. “Valoración de Quemaduras Mediante Telemedicina”:

http://www.saludinnova.com/practices/view/68 (revisat per darrer cop el

25/09/2012).

Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Norma Estatal dels GRD. Any 2010:

http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/docs/NormaGRD2010/NO

RMA_2010_AP_GRD_V25_TOTAL_SNS.pdf (revisat per darrer cop el

25/09/2012).

Ordre SLT/42/2012, de 24 de febrer, per la qual es regulen els supòsits i conceptes

facturables i s’aproven els preus públics corresponents als serveis que presta

l’Institut Català de la Salut, DOGC24 núm. 6079 de 02/03/2012:

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6079/1227866.pdf (revisat per


Personal Estatutari de l’Institut Català de la Salut. Retribucions 2010:

http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Emple

24 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.


37

ats%20publics/Retribucions/2010/Arxius/estaturari%20ICS.pdf (revisat per


Propuesta de un sistema de telemedicina para la atención sanitaria domiciliaria. Tesi

doctoral de Paula de Toledo Heras. Universitat Politècnica de Madrid, 2003.

http://oa.upm.es/362/1/PAULA_DE_TOLEDO_HERAS.pdf (revisat per darrer

cop el 25/09/2012).

RENFE: http://www.renfe.com (revisat per darrer cop el 25/09/2012).

Retribucions mensuals a partir de juny de 2010 del personal de les administracions

catalanes, DOGC núm. 5639 de 31/5/2010:

http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Emple

ats%20publics/Retribucions/2010/juny%202010%20-

%20contenci%C3%B3/Arxius/funcionari%20i%20interi.pdf (revisat per darrer

cop el 25/09/2012).


38

8. ANNEXOS

8.1. EntrevistaambelDirectordelaUnitatdeCrematsdeVall

d’Hebron

Entrevista realitzada el dia 12 de juny de 2012 per Anna Cucurull Freixas al Dr. Joan

Pere Barret, Cap de Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats i Director de la Unitat de

Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron.

Pregunta: Com neix la idea de desenvolupar aquest projecte de telemedicina?

Resposta: Això va néixer d’una iniciativa que va començar l’any 2009, per tant portem

tres anys, que va sorgir arran del que era la pràctica clínica i de veure que hi ha

malalts dintre del territori que havien de ser apropats al metge, a l’especialista,

per a poder tenir un diagnòstic i un tractament definitiu, en no tenir aquests

recursos al costat de l’hospital, a on anaven sobretot urgències, en ser un

projecte més de Telecremats, no de cremats urgents. I sabent que existien

altres menes de telemedicina, es va apropar a les TicSalut, per a veure si hi

havia la possibilitat de poder arribar a aquests malalts allà on eren, allà on

residien, o a l’hospital on eren, i poder estalviar molts cops els trasllats, que

també vèiem que eren inútils; a lo millor, malalts que havien de venir de 200

km., a vegades en helicòpter, per a ser diagnosticats, tractats i, algun cop,

donats d’alta des de la mateixa Unitat d’Urgències. Vam veure si això es podia

millorar i donar una millor qualitat.

P. Quines experiències prèvies properes han servit com a referència?

R. Doncs, sí que hem tingut una mica de benchmarking25 sobretot amb el director

d’Infermeria Quirúrgica, en Juan Carlos Sánchez, que coneixia una mica

d’altres accions a nivell estatal, com és el cas de Sevilla, el SEM26 d’allà, que

havien posat a prova diferents tècniques, i després el que coneixem, o que

conec sobretot jo, a nivell d’Anglaterra, on ja havien començat a fer proves en

teleassistència amb cremats.

25 Benchmarking: anglicisme que designa un procés sistemàtic i continu per a avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions. 26 SEM: Sistema d’Emergències Mèdiques.


39

P. D’on provenen els projectes pioners en telemedicina? Ja ha comentat

Anglaterra...

R. A Anglaterra, sí; si miréssim ara mateix també el que és la literatura, i

congressos o presentacions, o gent involucrada en això, provenen d’Anglaterra,

tot i no ser un país molt gran en extensió, perquè és als països de molta

extensió on hi ha més impacte, però jo crec que és el fet de que hi ha pocs

especialistes; aleshores, hi ha centres, però molt repartits, on sí que han de

viatjar molt els malalts i, sobretot, provenen d’iniciatives innovadores a Estats

Units i també a Austràlia, jo crec que molts cops també perquè són països molt

grans. És molt habitual a Austràlia utilitzar la telemedicina a nivell de medicina

de família; clar, hi ha zones molt rurals on cal fer servir una avioneta, doncs fan

projectes de telemedicina per a poder apropar-se als malalts.

P. Com descriuria el funcionament del sistema de Telecremats?

R. Home, és un sistema que sembla força fàcil i poc complex (riu), malgrat s’està

demostrant que no és gaire fàcil, en tres anys que portem... Realment és més

com fer una consulta telefònica, no? El que ja fem algun cop: un té un malalt a

una banda, truca a Vall d’Hebron per a veure si el pots rebre o t’expliquen el

que hi ha, però poder veure’t, poder fins i tot assistir el malalt, veure’l amb una

càmera d’alta definició i fer allò que faries aquí, però fent-ho sense fer venir el

malalt, o dir el que s’ha de fer abans de que te l’enviïn. De fet, és com fer una

assistència telefònica però podent veure i podent diagnosticar, també

visualment.

P. Quins són els criteris per a decidir quins pacients es poden tractar a

distància via el sistema de Telecremats?

R. Bé, el que fem és crear unes guies clíniques de quins malalts cauen dintre de

telemedicina i quins no. Una mica és saber quins malalts han de ser derivats

sempre a un centre de cremats, de manera que no cal activar la telemedicina.

Hem creat el document pilot per fer l’assistència Telecremats, però mentre el

malalt és traslladat a nosaltres, aquests que ja no són candidats, hem creat una

mena de protocols, amb el què seria molt similar al que seria un malalt que

arriba aquí, que és de l’àrea metropolitana de Barcelona i que l’enviem a

l’hospital de dia de cremats. Seria un malalt que veuríem a Urgències i que pel

seu diagnòstic, diguem unes cremades de poca extensió, d’un grau intermedi o

superficial, doncs són malalts per a derivar a un hospital de dia. La infermeria

tindria un rol molt important per a fer les cures i el metge el veu cada x dies.


40

Són els malalts que caurien dintre del que seria l’assistència de Telecremats.

Després, l’assistència de Telecremats per a grans cremats ja seria allò que

fèiem encara ara per telèfon, però podent veure el malalt, podent veure l’altre

especialista i dir-li el que han de fer, mentre s’agilitza el trasllat.

P. I amb els ingressats allà?

R. També. De fet, tens raó. Hi ha la tercera pota, malalts que no són d’hospital de

dia, però sí que queden ingressats allà i aleshores poden ser visitats un cop a

la setmana aquí amb el sistema de telemedicina.

P. Aleshores està estipulada quines característiques ha de tenir el tipus de

cremada, l’extensió, la profunditat...?

R. Sí, serien unes cremades que no fossin subsidiàries de reanimació a un centre

de cremats, però que passa una mica del 4 o 5% màxim que hem ficat a

cremats, és a dir, entre un 4 i un 5 i un 15% cremat, que no necessiten en el

moment de l’assistència per Telecremats, d’un tractament específic quirúrgic,

és a dir, els que es veu que no necessitaran de moment una cirurgia. I així el

malalt no ha de venir aquí, i es pot quedar al costat de casa seva.

P. Sí, sí. El sistema ampliarà el nombre de persones cremades que poden

seguir un tractament ambulatori puntual, sense necessitat d’ingrés, o

amb alta domiciliària precoç?

R. Home, és el que esperem. Realment tenim pactat un dispositiu de cost-

efectivitat, és a dir, posar aquests medis a l’abast dels professionals, els d’allà i

els d’aquí, i aconseguir que malalts que serien traslladats a nosaltres, no ho

siguin, i després també que puguin ser atesos, però no des de l’ingrés, perquè

un cop el malalt, per ser de molt lluny, a lo millor de la Seu d’Urgell, acaba aquí

i potser perquè no pots seguir-lo bé, no saps què faran allà... acaba dos o tres

dies ingressat mentre que ja és segur podent-lo enviar allà, sabent que no

podrem. No podem demanar que vingui a veure’ns cada dia, si cal, des de

lluny. En canvi, d’aquesta manera, sí que podrem enviar-lo a casa, no quedar-

se hospitalitzat i, en canvi, poder-lo seguir com si estigués aquí.

P. Doble estalvi... I quants cremats venen derivats de mitjana anualment de

l’Hospital Verge de la Cinta?

R. Doncs no gaires, es deuen derivar entre 25 i 30 malalts a l’any, més o menys.

Així tenim prou malalts per a fer una fase pilot, però també no tenir massa


41

malalts per a no poder polir bé el funcionament del sistema. És a dir, que

podíem fer una fase pilot, de moment, però que no moriríem d’èxit, en tenir

contínuament demandes de tractament. Perquè l’esperança és poder doncs

estendre aquest sistema a tots els hospitals de Catalunya.

P. Quina seria l’etiologia principal dels malalts cremats que venen de

l’Hospital Verge de la Cinta?

R. L’etiologia principal és l‘escaldadura, que és cremar-se amb aigua o amb un

líquid bullint, però jo diria que el foc és força important, perquè és un medi més

rural. Quan ens allunyem del que seria un medi més urbà, com el que seria

Barcelona i tota l’àrea metropolitana dels Vallesos i el Baix Llobregat,

augmenta molt el foc, perquè hi ha més pagès, més barbacoa, més també

turista, i aleshores és més la flama que el líquid bullint. Jo diria que, si el normal

és un 60-70% l’escaldadura, allà estaríem en un 50-50% entre flama i

escaldadura.

P. Com estan funcionant les proves recents per a millorar el sistema?

R. Hem tingut diferents problemes. Alguns d’ells han estat més tècnics, a nivell de

la xarxa, de veure realment a on teníem fuga de kilobytes per a poder mantenir

sobretot la qualitat de la imatge i del vídeo, on necessitem una alta definició,

pel fet de que estem diagnosticant visualment. Seria com fer telemedicina

dermatològica, necessitem veure molt bé el que estem veient per a poder fer el

diagnòstic. Aquest és un dels problemes. L’altre problema està ara mateix en el

nivell SAP, a nivell de crear realment tot el diàleg entre els dos hospitals. Així,

ara mateix és més informàtic i de xarxa, d’aconseguir intentar saber a quin punt

falla, si és a Vall d’Hebron, entremig o a Verge de la Cinta. Sembla que està

més centralitzada a la sortida d’un dels dos hospitals, on tenen problemes

d’acoblament de dades.

P. Així seria també un problema d’històries compartides?

R. Una cosa és la història compartida, que tenim ara mateix encara problemes, de

poder fer un registre del que es farà, però crec que el més important ara mateix

és aconseguir que funcioni bé la xarxa. Perquè perdem qualitat de vídeo,

aleshores no podem fer un bon diagnòstic, tenim un retard o bé es pixela. No

podem funcionar i estem polint això ara mateix. Els protocols clínics estan fets,

la gent està ja preparada, tenim designats quins seran els que faran el

pilotatge... Però a nivell tècnic és el que s’està endarrerint moltíssim.


42

P. Quins punts concrets del sistema s’han modificat? Un seria la xarxa...

R. Un és la xarxa. També hi va haver un problema d’empreses que entraven i

sortien. Algunes que estaven al principi del consorci van deixar-ho, d’altres es

van haver d’involucrar... però jo diria que ben poques coses s’han modificat

fora d’intentar millorar la xarxa. Dins dels pacs d’entrada i sortida, crec que el

que s’ha modificat és el reposador d’imatges. Quan veiem un vídeo, podem fer

captures de la imatge de les cremades, guardar-les dintre de la història clínica

del malalt i després poder-les recuperar per a comparar l’evolució. L’idea era

que això estigués a Verge de la Cinta i crec que ara s’està centralitzant en un

altre servidor. En el fons, poques coses s’estan canviant, fora dels partners,

tant de les tecnologies TIC com d’aspectes més tecnològics.

P. Quanta gent està involucrada en el projecte?

R. Home, força. N’hi ha tots els estaments: directius, com CatSalut, com les

TicSalut, també, i a nivell dels dos hospitals, potser a Verge de la Cinta de

moment menys que aquí, pel fet de que allà s’han de designar més els

referents, però aquí acabarà sent la meitat del personal de la Unitat, jo crec que

ara mateix dintre del grup de treball estem parlant de més de 20-25 persones

que estan treballant per a que funcioni, i quan funcioni, només entre Vall

d’Hebron i Verge de la Cinta, jo crec que se n’aniran a les cinquanta persones

de gent darrera de fer que funcioni la proba pilot amb Verge de la Cinta.

P. Molt bé. Es disposa d’un pressupost que especifiqui detalladament els

costos? Hi ha hagut de modificar-se sensiblement?

R. Sí, sí que es disposa d’un pressupost dels costos. Hi ha hagut modificacions, el

problema en començar 2009 es va intentar aconseguir finançament públic, es

va intentar anar per la via de convocatòries públiques, a nivell de l’Avanza27,

convocatòries d’aquestes, que són més per a innovació tecnològica dintre de la

sanitat. No va haver sort en allò i després, dintre del que és la nova via de

millora de la coordinació de tots els hospitals, hi havia un pressupost que es

podia assignar per als projectes de telemedicina. Aleshores hi ha un

pressupost molt ajustat i determinat de cada partida, i de fet el que menys

afecta és la tecnologia de les càmeres o de les visors o dels habitacles o del

carro. És més sobretot la xarxa que s’ha anat creant per a poder connectar els

27 Avanza: Pla d’I+D del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol per al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement.


43

dos hospitals, que una part està assignada al projecte amb un pressupost

definit i entra dins del que és un pressupost global de cablejat de tota

Catalunya, a nivell de connexió de l’ICS. És un projecte de l’ICS, d’on pengem

nosaltres com una petita part amb el nostre pressupost; després hi ha uns mini-

pressupostos que sorgeixen de la gerència de Verge de la Cinta i un d’aquí, per

a posar el que hi ha a la sala de Telecremats de baix, que són les parts més

petites dins del que hi ha de pressupost, perquè està tot designat i ben tancat.

P. Ja. I quina valoració fa del projecte fins avui?

R. Home, que és molt lent. Realment, costa molt. Endegar des de 2009 fins a

2012, des que vam tenir la idea fins a que cristal·litza, passen gairebé un any i

mig, dos anys, no? I després que es posi en un cronograma, potser sembla que

va avançant, però és molt lent. Trobo que la valoració és que encara tenim

molta il·lusió per a que comenci a funcionar. La valoració final la podrem fer

quan funcioni, o no; nosaltres creiem que sí, que serà molt bo, però que

realment costa molt.

P. Voldria afegir alguna cosa més?

R. Potser el que he comentat, que esperem acabar connectats, sinó amb l’àrea

metropolitana, que esperem que també, sí amb totes les de la XHUP28 i la

perifèria de Catalunya, i amb Andorra i amb Mallorca, que són també clients

nostres. Poder veure els malalts i disminuir els que han de venir aquí, que

podem disminuir jo crec més de cent malalts ingressats l’any a Vall d’Hebron

segur. Pel fet només d’estar lluny de casa moltes vegades i no tenir un hospital

de dia al costat. I malalts que, encara que hagin de venir, com hem comentat,

s’estan més dies dels que cal, perquè clar, sabem que quan marxin no es

podrà fer res, ni rehabilitació, ni cures, ni coses que necessiten. Jo crec que

l’impacte serà important.

P. Agilitzaria molt les coses, oi? I sobre els tractaments quirúrgics que

poguessin precisar els pacients, es podrien fer també via telemàtica, és a

dir, allà a l’Hospital Verge de la Cinta, o qualsevol hospital de la XHUP, i

vostès anar guiant des d’aquí?

R. Es podria donar una orientació, sobretot en alguns hospitals més grans, com

podria ser el Trueta29, a on hi ha cirurgians plàstics o personal capaç de fer una

28 XHUP: Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya. 29 Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta.


44

cirurgia d’un petit cremat, o d’un cremat mitjà. Al Joan XXIII30 i a l’Arnau de

Vilanova31 encara no hi ha servei de cirurgia plàstica, o cirurgians plàstics

contractats que poguessin fer-ho, però potser sí que com a mínim podrien tenir

a l’abast la valoració dels subespecialistes, i una mica l’orientació del que es

podria fer en cada cas. Això sí.

P. Molt a la llarga, no?

R. Això sí. Només voldria afegir que el projecte de Telecremats va néixer sobretot

per una iniciativa, per un impuls molt important d’infermeria, i sobretot la

direcció d’infermeria de l’Hospital, i en particular la quirúrgica, i d’aquí a

Trauma, on en Juan Carlos Sánchez està molt a sobre, i en Carlos Moreno32,

són qui han tirat més del carro, i porten la iniciativa. Nosaltres estem amb ells,

però està liderat força per ells.

30 Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. 31 Hospital Universitari de Lleida Arnau de Vilanova. 32 Supervisor d’infermeria de la Unitat de Cremats de l’Hospital Vall d'Hebron.


45

8.2. Qüestionarisperavaluarelgraudesatisfacció

Elaborats a partir d’un estudi de la Universitat Politècnica de Madrid33 i el manual de

gestió hospitalària del Dr. Asenjo34.

8.2.1. Peralpersonalsanitariinvolucratenelprojecte

1. Quin és el grau de satisfacció general, tant dels metges remots com dels

consultats, en l’ús del sistema de Telecremats davant l’alternativa clàssica

d’atenció?

2. Com van puntuar la comoditat amb l’ús de la telemedicina?

3. Existeix una preocupació per la responsabilitat de l’atenció, la confidencialitat de

les dades, la pèrdua de la qualitat de la informació o de la comunicació amb el

pacient?

4. Com va ser valorada la qualitat tècnica del sistema?

5. Com valoren els diferents metges implicats l’adequació del sistema a les seves

necessitats concretes?

6. Com valoren les eines de coordinació i gestió que incorpora el sistema?

7. Es pot relacionar la introducció del sistema amb una major coordinació entre

serveis i departaments?

8. S’han detectat rebuigs a la introducció del sistema per part d’algun individu o

col·lectiu de treballadors de salut?

8.2.2. PeralspacientsdelsistemaTelecremats

Dades demogràfiques:

Data de realització del qüestionari:

Sexe: Home �; Dona �

Edat: <30 anys � 31-40 anys � 41-50 anys �

51-60 anys � 61-70 anys � >70 anys �

Nacionalitat:

Municipi de referència:

Antecedents patològics:

Antecedents de cremades: 33 Grupo de Bioingeniería y Telemedicina de la Universidad Politécnica de Madrid. Bases Metodológicas para Evaluar la Viabilidad y el Impacto de Proyectos de Telemedicina. Washington D.C.: Organización Panamericana de la Salud (OPS); 2001, p. 102-103. 34 Asenjo Sebastián, M. A. Gestión diaria del hospital. Barcelona: Elsevier Masson; 2006 (3ª edició), p. 571-574.


46

Satisfacció del pacient/família:

És el primer contacte amb Telemedicina:

1. El temps en rebre l’assistència especialitzada a través del sistema Telecremats és

més curt?

Sí � No �

2. Està satisfet amb la qualitat del servei que ha rebut en la teleconsulta en

comparació al mètode tradicional d’haver-se de desplaçar a Barcelona?

Sí � No �

3. En un futur pròxim, continuaria pensant que la teleconsulta és una mesura suficient

per a la valoració del procés d’evolució de la seva cremada?

Sí � No �

4. Creu vostè que és necessari que el metge especialitzat estigui present físicament

durant el seguiment del seu procés de curació?

Sí � No �

5. Ha perdut menys temps realitzant la teleconsulta en comparació amb la consulta

amb l’especialista com es feia tradicionalment?

Sí � No �

6. Ha estalviat diners realitzant la teleconsulta en comparació amb haver-se de

desplaçar a la consulta de l’especialista?

Sí � No �

7. Li sembla que aquesta nova consulta li ofereix algun avantatge amb respecte a la

consulta tradicional?

Sí � No �

8. Recomanaria aquest seguiment telemàtic a algun conegut o familiar seu?

Sí � No �

Avaluació del servei per part del pacient Escassa Satisfactòria Excel·lent La duració de la teleconsulta ha estat L’accessibilitat a la teleconsulta ha estat La informació rebuda ha estat En general el grau de satisfacció ha estat

Telem

8

medicina a

8.3. Pro

la Unitat de

otocold’a

e Cremats d

actuacióP

de Vall d’He

PacientC

ebron

CrematVaalld’Hebbron

47

Telem

medicina a la Unitat dee Cremats dde Vall d’Heebron

48

eficiencia telemedicina cremats vall d’hebron

Health & Medicine