director: Antoni Furiócap de redacció : Gustau Muñozconsell de redacció :

Neus Campillo, Ferran Garcia-Oliver, Josep-Lluís Gómez

Mompart, Enric Marín, Vicent Olmos, Juli Peretó,

Francesc Pérez Moragón, Maria Josep Picó, Faust Ripoll, Simona Škrabec, Pau Viciano

consell assessor : Cèlia Amorós, Joan Becat,

Manuel Borja-Villel, Eudald Carbonell, Narcís Comadira,

Manuel Costa, Alfons Cucó (†), Martí Domínguez, François

Dosse, Antoni Espasa, Ramon Folch, Mario Garcia Bonafé, Salvador Giner, Josep Fontana, David Jou, John Keane, Giovanni

Levi, Isabel Martínez Benlloch, Joan Francesc Mira, Javier Muguerza, Damià Pons, Josep Ramoneda, Ferran Requejo, Vicenç Rosselló, Xavier Rubert de Ventós, Pedro Ruiz Torres, Vicent Salvador, Josep-Maria Terricabras, Vicent Todolí, Enzo Traverso, Josep Antoni Ybarra

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTERSEGONA ÈPOCA / NÚM. 47 / TARDOR 2014

E D I T O R I A L

EL RETORN DE LA POLÍTICA

La percepció socialment molt estesa d’una gestió ra-dicalment injusta, i mancada de perspectives i objectius clars, de la Gran Recessió que començà cap al 2007 es troba sens dubte en la base de les noves actituds davant la política. Les mobilitzacions recurrents, la gran partici-pació en convocatòries simbòliques, les assemblees ciu-tadanes, la creixent sensibilització de sectors i estrats ge-neracionals que havien estat durant molt de temps poc proclius al compromís i a la participació política, donen a entendre que alguna cosa està canviant. A partir del caliu creat per moviments socials reeixits, que brandaven una sola qüestió, o un catàleg limitat de temes, van sorgint plataformes i propostes que articulen discursos més ge-nerals i coherents. Assistim, fet i fet, a l’aparició de noves veus, de nous protagonistes, que aspiren a reconfigurar un mapa polític que sembla esgotat i cridat a una reno-vació profunda.

Existeix un malestar social intens i molt estès. Alguns sectors privilegiats que han pogut rendibilitzar els guanys del boom anterior a la crisi, o que gaudeixen de rendes es-tables, pràcticament no s’han assabentat dels estralls que ha comportat, per a una majoria de ciutadans, el terrabastall econòmic i financer en termes d’atur, reducció d’ingressos, minva de prestacions socials, fallida d’empreses, ruïnes fa-miliars, pèrdues patrimonials i, en general, davallada d’ex-pectatives. Els directament afectats sí que se n’han assaben-tat, certament. A més, les classes mitjanes professionals i els treballadors més o menys estables pateixen pel futur dels seus fills, exclosos en bona part del mercat laboral, de la funció pública, de l’activitat econòmica regular i abocats a la marginalitat, a la precarietat o a l’emigració.

Edita: Universitat de València i Edicions Tres i QuatreRedacció, administració i subscripcions:

Publicacions de la Universitat de València c/ Arts Gràfiques, 13 46010 València.

Tel.: 963 864 115 Fax: 963 864 067 a/e: lespill@uv.es http://www.uv.es/lespillDisseny gràfic: Enric Solbes Maquetació: Inmaculada Mesa Impressió: Guada Impressors, SLDistribució: Gea Llibres (961 665 256) / Gaia (965 110 516) / Midac Llibres (937 464 110) / Palma Distribucions (971 289 421)ISSN: 0210-587 X Dipòsit legal: V-2686-1979Preu d’aquest número: 9 eurosL’Espill és membre de:

CANVI DE MODEL PRODUCTIU?

Vet ací, per consegüent, una de les fonts principals, un determinant radical, de la nova implicació política, protagonitzada d’altra banda per grups generacionals as-cendents que no tenen res a veure amb la conjuntura de la transició i la constitució de 1978. Però també hi té molt a veure el salt qualitatiu que ha fet la percepció de la corrupció com a expressió màxima de la mentida i les pro-meses incomplertes d’un sistema que es presentava com a modern, democràtic, eficaç, homologable i reeixit.

Sovint s’han presentat algunes manifestacions del ma-lestar social i determinades concrecions de la protesta com a expressions d’una antipolítica perillosa. I certament, l’es - tat d’ànim de sectors considerables de la població ten-deix a la crispació antipolítica, quan fan el recompte dels abusos, la corrupció institucionalitzada i el declivi econò-mic que els afecta directament, la desigualtat social crei - xent o l’espatllament de mecanismes d’estabilitat com l’anomenat «ascensor social».

Per això és tan important i significatiu el sorgiment de noves veus polítiques i la renovació radical i sense contem-placions de les velles formacions. El retorn de la política vol dir que nous grups generacionals hi han de trobar el seu encaix i que la participació ciutadana, que implica a tothom, s’articula per a completar una democràcia repre-sentativa que s’ha de repensar, perquè en un moment de-terminat deixà de representar. O almenys de representar de manera escaient una àmplia majoria social que avui reclama un nou contracte.