economia i organització econòmica

Download Economia i organització econòmica

If you can't read please download the document

Post on 29-Jul-2015

34 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

1. TEMA 5 ECONOMIA I ORGANITZACI ECONMICA 2. 0. INTRODUCCI Totes les coses que consumim sn productes del treball hum. El menjar amb qu ens alimentem, les cases on vivim, els vestits que ens posem..., sn resultat de les activitats fetes per homes i dones. El conjunt dactivitats destinades a convertir els bns de la natura en objectes tils per a lhome s el que coneixem com a activitat econmica. Amb lactivitat econmica, els ssers humans obtenim els recursos necessaris per viure. Lorganitzaci econmica de les societats s un factor fonamental per conixer lestructura de la poblaci, els seus moviments, la seva organitzaci i el seu grau de benestar. Malgrat el pas dels segles, el homes segueixen necessitant consumir bns per satisfer les seves necessitats, ja sigui al paleoltic o a la societat de consum del segle XXI. 3. 1. QU S ECONOMIA? Tothom ha sentit a parlar deconomia. La televisi, els diaris, a casa, sovint sentim expressions com ara leconomia va b o hi ha crisi econmica o el dolar ha estat devaluat. Leconomia sembla estar per tot arreu ara b, quan demanen a les persones que facin una definici del concepte economia la majoria noms ens podran respondre vaguetats. Hi ha moltes definicions diferents i els mateixos economistes no es posen d'acord. En qualsevol cas leconomia parla sobre la lluita dels ssers humans per sobreviure en societat i en el medi natural. Sanomena economia al conjunt dactivitats humanes adreades a satisfer les seves necessitats. 4. 2. QU S LA CINCIA ECONMICA? La cincia econmica estudia el resultat de totes aquelles activitats que els ssers humans duent a terme per crear i intercanviar els bns i serveis necessaris per viure en collectivitat. La cincia econmica cerca comprendre com funcionen els mecanismes a travs dels quals es creen i sintercanvien els bns i serveis necessaris per la vida en collectivitat. Malgrat la seva importncia actual, la cincia econmica s una cincia recent. Durant molt de temps les anomenades activitats econmiques no han estat objecte destudi. Va ser la Illustraci i la voluntat de racionalitzar totes les activitats humanes al segle XVIII les causes del nou inters. Calia explicar-se racionalment el resultat global de totes les activitats productives individuals. Lobjectiu de la cincia econmica fou doncs explicar els mecanismes que provoquen els fenmens econmics com ara la pujada o baixada dels preus, les caresties i els beneficis. Adam Smith 5. 3. ROBINSON CRUSOE I EL PROBLEMA ECONMIC BSIC Recordem la histria de Robinson Crusoe. Aquest clebre nufrag viu allat a una illa enfrontat, des del primer moment, a un problema vital: procurar-se tot all imprescindible per sobreviure, s a dir, menjar. Donat que s un individu acostumat a la civilitzaci no tindr prou amb menjar qualsevol cosa, sin que desitjar garantir laliment i obtenir-lo de millor qualitat. A ms haur de cobrir certes necessitats menys immediates per necessries: vestir-se, calar-se, construir una casa. Ms endavant voldr comoditats com ara una cadira, una taula. Tota la seva vida a lilla sorientar vers una optimitzaci dels recursos de que disposa per millorar les seves condicions materials de vida: procurar-se una llana (per caar) i una barca (per pescar) li permetran una alimentaci ms variada. Robinson ha de realitzar feines molt diferents donat que ell mateix ha de realitzar totes les tasques que, en una societat, farien diferents persones a travs de la divisi del treball. Daniel Dafoe 6. La barca que Robinson ha construt no li ha procurat un benefici immediat. Ha hagut de dedicar moltes hores a la seva construcci organitzant-se el temps per, alhora, fer les tasques diries de supervivncia (recollectar fruits, caar, etc.). Veiem que el treball invertit en fer la barca no ha produt bns de consum immediat, com succea en la recollecci de fruits. Per no per aix ha estat temps intil. La barca s un b de producci, s a dir, serveix per produir ms tard altres bns de consum, en aquest cas, peixos. s evident que Robinson mant una economia molt petita. Per a ell no existeix el diner, ni ven ni canvia els seus productes. Ara b, malgrat aquesta simplicitat, Robinson ja es planteja el problema fonamental al qual senfronta la cincia econmica: Com distribuir els recursos limitats a la seva disposici, entre les diferents tasques que projecta i realitza, per satisfer les seves necessitats. Si sortim de lexemple de Robinson Crusoe i imaginem la complexitat dels problemes econmics quan es tracta dorganitzar societats de milions dindividus podem fer- nos a la idea de la complexitat i dificultat dels problemes que ha de resoldre la cincia econmica.Les aventures de Robinson Crusoe 7. 4. NAIXEMENT I PRIMERA EVOLUCI DE LECONOMIA Aquesta forma de treball a nivell individual, realitzada per Robinson era la mateixa que sutilitzava en les societats primitives. Cada home era alhora caador i recollector, s a dir, no hi havia divisi del treball. Lhome, per sobreviure, calia que treballs exactament igual que avui. Definim treball com aquella tasca que realitzem per procurar-nos la supervivncia. La Natura, s a dir, el medi on vivim, era aleshores, com ho segueix sent avui, lespai sobre el qual treballem i contra el qual lluitem per obtenir all que necessitem. Aquest treball suposa un esfor, una dificultat, que lhome ha de superar si vol sobreviure. En aquest sentit el medi pot ser ms o menys favorable i per tant el treball pot ser ms o menys exigent per sempre caldr un esfor. El treball garanteix la nostra supervivncia 8. El primer gran canvi en lorganitzaci del treball fou precisament lespecialitzaci del treball. Aquesta especialitzaci suposava que una persona era agricultor i dedicava tota la seva jornada a lagricultura, laltre era caador i dedicava la seva jornada a la caa, etc. Daquesta manera saconseguia simplificar la feina (no calia fer-ho tot) i aix afavoria loptimitzaci del treball (ms hores per caar o pescar vol dir ms caa o ms pesca i per tant millor alimentaci). Aquesta especialitzaci s el que anomenem divisi social del treball i ha constitut una de les bases fonamentals de la societat. Les societats modernes sorganitzen a partir de la divisi social del treball. 9. s dubts que les comunitats primitives de caadors i recollectors disposessin dall que anomenem divisi social del treball. Tampoc tenien propietats en el sentit actual i les jerarquies dins del grup sestructuraven sobre la base del lideratge del millor caador, el vell experimentat com a savi i les dones, donada la seva funci reproductiva, limitades a la cria dels fills. La divisi social del treball sorgir amb les societats sedentries, fonamentades en lexplotaci agrcola i ramadera. Aquestes comunitats, molt ms complexes, hauran de recrrer a lespecialitzaci. Les tasques necessitaran duna coordinaci (autoritat) i els beneficis obtinguts caldr protegir-los (protecci). Apareixen grups que ja no estan lligats a la feina directa dobtenci de laliment per garanteixen el bon funcionament de la comunitat que els reconeix com a necessaris. Les societats sedentries sn les primeres en aplicar una divisi social del treball. 10. Amb lespecialitzaci del treball neix el bescanvi, s a dir, el canvi de productes i de serveis entre persones. Lhome que produeix blat pot bescanviar amb aquell que recull fruits silvestres. Ara imaginem que un agricultor dna 30 quilos de blat per una cabra al pastor i que aquest bescanvia un quilo de blat rebut amb el pescador que li entrega quatre peixos. La primera pregunta obvia s per qu canvien aquests tres productes per aquestes quantitats? Aqu ens enfrontem amb un problema econmic fonamental: el valor. Quan un individu consumeix els productes que obt a travs del seu treball, aquests productes diem que tenen un valor ds. Sn tils perqu serveixen per viure i per aquest s tenen valor. Per quan un individu bescanvia els productes que crea, aquests productes tenen valor de canvi. Sn valuosos perqu bescanviant-los podr obtenir altres productes necessaris per viure. El valor s un problema econmic fonamental. 11. All que dna valor a les coses s el treball que sha invertit en produir-les. Que sigui ms o menys valus un producte depn del temps que shagi esmerat lhome en produir-lo. All que els homes bescanvien sn productes obtinguts a travs del treball hum. Donat que s impossible comparar els productes, el bescanvi es realitzar a partir de la comparaci de lesfor en la realitzaci dels productes i sarribar a un acord per canviar quantitats que hagin costat un esfor similar. El treball hum s la font del valor. Ara b, la creixent complexitat de les societats fonamentades en el bescanvi de productes va fer aparixer la necessitat dun producte que sigui la mida del valor, un producte que pugui ser bescanviat per tothom. Aquest producte ser el diner. La moneda facilita lintercanvi de mercaderies. 12. 5. EL DINER I LA MODERNA ECONOMIA DE MERCAT El diner es va inventar com un mitj per evitar el bescanvi i facilitar les transaccions. Les antigues civilitzacions van utilitzar diferents elements naturals com a diner: peces divori, armes, etc. Finalment es van utilitzar els metalls perqu no es feien malb i eren valuosos per si mateixos donada la seva escassetat. Com a diner shan utilitzat fonamentalment metalls com ara el coure, lor i la plata. Aquests metalls eren escassos, cosa que els feia preuats per si mateixos. A ms, no es feien malb i podien dividir-se en fragments ms petits i ser pesats amb facilitat. El problema essencial era que podien barrejar-se amb altres metalls menys valuosos. Per garantir el valor de la moneda va nixer lencunyaci. La pea dor o plata es marcava amb un segell o escut que garantia el valor. Aquest segell o escut corresponia a un poder determinat: un rei, un emperador, el govern duna ciutat. Lestat sortia aix com a garant del diner. Les monedes estaran associades al poder per garantitzar la seva qualitat. 13. El diner utilitzat a lantiguitat tenia un valor intrnsec, s a dir, el valor estava en el propi metall. P