e ’impacte ambiental del · [email protected] estudi d’impacte ambiental del projecte de canvi...

www.tecnics.org

[email protected]

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL

PROJECTE DE CANVI D’ORIENTACIÓ I

AMPLIACIÓ DE L’EXPLOTACIÓ PORCINA

D’ENGREIX “GRANJA MEDÀ SCP” AL

T.M. DE CASTELLÓ DE FARFANYA

PROMOTOR: MEDÀ SCP Explotació ubicada a:

T.M. de Castelló de Farfanya Polígon 8 Parcel·la 248

Activitat de l’annex I de la llei 20/2009 sotmesa a règim d’Autorització Ambiental

Castelló de Farfanya, juny de 2013 L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers

Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

Documents:

Memòria

Annexes: Estudi acústic

Estudi il·luminació exterior

Plànols (1. Situació) (2. Emplaçament) (3. Situació relativa a la parcel·la) (4. ubicació relativa a espais protegits) (5. ubicació relativa a hàbitats d’interès comunitari)

MEMÒRIA

Índex de la memòria.

1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................5

2. OBJECTIU DE L’ESTUDI ...............................................................................................................6

3. MARC LEGAL...................................................................................................................................7

4. ANTECEDENTS ..............................................................................................................................11

4.1. BREU DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ................................................................................................11 4.2. DADES ACTUALS DE L’EXPLOTACIÓ ............................................................................................11

5. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’EXPLOTACIÓ......................................................................12

6. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT.................................................................................................14

6.1. CAPACITAT ACTUAL....................................................................................................................14 6.2. CAPACITAT PROJECTADA ............................................................................................................14 6.3. CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT ..........................................................................................................14 6.4. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT .......................................................................................................15

7. ENTORN DE L’EXPLOTACIÓ.....................................................................................................16

7.1. DISTÀNCIES I ENTORN .................................................................................................................16 7.1.1. Distància al casc urbà........................................................................................................16 7.1.2. Distància a escorxadors i indústries agroalimentàries ......................................................17 7.1.3. Distància a indústries de gestió de residus d’origen animal..............................................17 7.1.4. Captació d’aigües de consum humà i aigües superficials ..................................................17

8. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS.................................................................................18

8.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS........................................................................................18 8.2. NAU 15; GESTACIÓ EN BOXES (EXISTENT; A REFORMAR) ............................................................21 8.3. NAU 17; TRUGES EN PARIDERES (A CONSTRUIR) .........................................................................22

8.3.1. Moviments de terra.............................................................................................................22 8.3.2. Fonaments ..........................................................................................................................23 8.3.3. Estructura ...........................................................................................................................23 8.3.4. Pavimentació ......................................................................................................................23 8.3.5. Coberta ...............................................................................................................................23 8.3.6. Tancaments.........................................................................................................................23

8.4. NAU 18; CUBRICIÓ I CONTROL (A CONSTRUIR) ............................................................................24 8.4.1. Moviments de terra.............................................................................................................25 8.4.2. Fonaments ..........................................................................................................................25 8.4.3. Estructura ...........................................................................................................................25 8.4.4. Pavimentació ......................................................................................................................25 8.4.5. Coberta ...............................................................................................................................26 8.4.6. Tancaments.........................................................................................................................26

8.5. NAU 19; GESTACIÓ EN GRUP (A CONSTRUIR) ...............................................................................27 8.5.1. Moviments de terra.............................................................................................................27 8.5.2. Fonaments ..........................................................................................................................28 8.5.3. Estructura ...........................................................................................................................28 8.5.4. Pavimentació ......................................................................................................................28 8.5.5. Coberta ...............................................................................................................................28 8.5.6. Tancaments.........................................................................................................................29

8.6. NAU 20; GESTACIÓ EN GRUP (A CONSTRUIR) ...............................................................................30 8.6.1. Moviments de terra.............................................................................................................31

8.6.2. Fonaments ..........................................................................................................................31 8.6.3. Estructura ...........................................................................................................................31 8.6.4. Pavimentació ......................................................................................................................31 8.6.5. Coberta ...............................................................................................................................31 8.6.6. Tancaments.........................................................................................................................32

9. SISTEMA DE PRODUCCIÓ..........................................................................................................33

9.1. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA D’EXPLOTACIÓ ...................................................................................33 9.1.1. Alimentació.........................................................................................................................33 9.1.2. Abeuradors .........................................................................................................................33 9.1.3. Allotjament .........................................................................................................................33 9.1.4. Desinfecció i desinsectació.................................................................................................33 9.1.5. Mesures sanitàries..............................................................................................................33 9.1.6. Sistema de neteja i periodicitat...........................................................................................33 9.1.7. Sistema de ventilació ..........................................................................................................33

10. FONTS ENERGÈTIQUES..........................................................................................................34

10.1. RELACIÓ D’ENERGIES QUE UTILITZA L’EXPLOTACIÓ ...............................................................34 10.1.1. Energia elèctrica ................................................................................................................34 10.1.2. Instal·lacions de combustió ................................................................................................34

11. MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES AUXILIARS UTILITZATS A L’EXPLOTACIÓ 35

11.1. MATÈRIES PRIMERES PER A L’ALIMENTACIÓ I JAÇ ...................................................................35 11.2. ALTRES PRODUCTES I SUBSTÀNCIES AUXILIARS ......................................................................35

12. CONSUM I GESTIÓ D’AIGÜES ...............................................................................................36

12.1. CONSUM D’AIGÜES..................................................................................................................36 12.2. GESTIÓ DE LES AIGÜES ............................................................................................................37

13. GENERACIÓ DE RESIDUS.......................................................................................................38

13.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS.......................................................................38 13.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS ................................................................................................38 13.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS .........................................................................................39

14. BIOSEGURETAT ........................................................................................................................40

14.1. MESURES DE PREVENCIÓ SANITÀRIA .......................................................................................40 14.1.1. Mesures sanitàries..............................................................................................................40 14.1.2. Desratització, desinfecció i desinsectació ..........................................................................40 14.1.3. Dependències d’higiene personal.......................................................................................40

15. GENERACIÓ I GESTIÓ DE LES DEJECCIONS RAMADERES ........................................41

15.1. SISTEMA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS........................................................................................41 15.2. VOLUM GENERAT ....................................................................................................................41 15.3. CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE DE LES DEJECCIONS ..........................................................42 15.4. PLA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS................................................................................................43

16. APLICACIÓ DE LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES (MDT) .............................44

16.1. GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ .....................................................................................................44 16.1.1. Elecció del pinso que cal administrar ................................................................................44 16.1.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal ............................................................45 16.1.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores..............................................................45

16.2. GESTIÓ DE L’AIGUA.................................................................................................................46 16.3. GESTIÓ DELS ALLOTJAMENTS I DE LES INSTAL·LACIONS .........................................................47 16.4. EMMAGATZEMATGE I GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES.....................................................48

17. ANÀLISI D’ALTERNATIVES...................................................................................................49

17.1. JUSTIFICACIÓ DE L’EMPLAÇAMENT .........................................................................................49 17.2. NO IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE .............................................................................................49

18. ESTAT DEL MEDI......................................................................................................................50

18.1. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI..........................................................................................50 18.2. GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA, HIDROGEOLOGIA I EDAFOLOGIA ..............................................52

18.2.1. Geomorfologia....................................................................................................................52 18.2.2. Hidrogeologia.....................................................................................................................53

18.3. ZONES VULNERABLES .............................................................................................................55 18.4. EL CLIMA.................................................................................................................................55 18.5. VEGETACIÓ .............................................................................................................................56 18.6. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL ...................................................................................................57 18.7. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI .........................................................................................58 18.8. ZONES HUMIDES ......................................................................................................................59 18.9. FAUNA.....................................................................................................................................59 18.10. PATRIMONI CULTURAL I ARQUEOLÒGIC...................................................................................60

19. IMPACTE PAISATGÍSTIC........................................................................................................61

19.1. UNITATS DEL PAISATGE...........................................................................................................61 19.2. ESTAT DEL PLANEJAMENT .......................................................................................................62

19.2.1. Unitat del paisatge..............................................................................................................62 19.2.2. Paisatges d’atenció especial...............................................................................................62 19.2.3. Visibilitat. Grau d’exposició visual ....................................................................................62

19.3. FRAGILITAT PAISATGÍSTICA ....................................................................................................63 19.4. FACTORS DE VISIBILITAT.........................................................................................................63 19.5. COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE ...................................................................................65

19.5.1. Descripció del components del paisatge ............................................................................65 19.5.2. Valoració del paisatge existent...........................................................................................65

19.6. MESURES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTIQUES PREVENTIVES ......................................................67 19.7. SIMULACIÓ FOTOGRÀFICA DEL PROJECTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA .................................68

20. CRITERIS I MÈTODE DE VALORACIÓ DE LA INCIDÈNCIA MEDIAMBIENTAL DEL PROJECTE...............................................................................................................................................72

20.1. INTRODUCCIÓ..........................................................................................................................72 20.2. METODOLOGIA........................................................................................................................73

21. IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES ..................................................................74

21.1. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES ...............................................................................................74 21.1.1. Factors ambientals .............................................................................................................74 21.1.2. Accions susceptibles de produir impacte............................................................................75 21.1.3. Matriu d’identificació d’impactes ......................................................................................76

21.2. VALORACIÓ QUALITATIVA DELS IMPACTES .............................................................................78

22. DESCRIPCIÓ D’IMPACTES.....................................................................................................82

22.1. IMPACTES EN FASE D’EXECUCIÓ..............................................................................................82 22.1.1. Atmosfera............................................................................................................................82 22.1.1.1. Qualitat...........................................................................................................................82 22.1.1.2. Soroll ..............................................................................................................................83 22.1.2. Aigües .................................................................................................................................84 22.1.2.1. Qualitat aigües superficials i subterrànies .....................................................................84 22.1.2.2. Quantitat.........................................................................................................................86 22.1.3. Morfologia, propietats i permeabilitat del sòl....................................................................86 22.1.4. Vegetació ............................................................................................................................87 22.1.5. Fauna..................................................................................................................................88 22.1.6. Paisatge ..............................................................................................................................89 22.1.7. Impacte per canvi d’usos del sòl ........................................................................................90 22.1.8. Infraestructures ..................................................................................................................91

22.2. IMPACTES EN FASE D’OPERACIÓ ..............................................................................................92 22.2.1. Impacte per l’ocupació del sòl ...........................................................................................92 22.2.2. Impacte per consums d’aigua i energia..............................................................................93 22.2.3. Impacte per generació de residus sòlids i líquids...............................................................93 22.2.4. Impacte sobre el paisatge ...................................................................................................94 22.2.5. Impacte sobre la qualitat de vida .......................................................................................96

23. PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS PER A LA MITIGACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS NEGATIUS .................................................................97

23.1. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN LA FASE DE CONSTRUCCIÓ .......98 23.2. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN LA FASE D’ÚS...........................99

24. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ....................................................................100

24.1. CONTINGUT DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL .....................................................100 24.2. FASE DE CONSTRUCCIÓ .........................................................................................................101 24.3. FASE D’ÚS .............................................................................................................................101

25. CONCLUSIÓ FINAL ................................................................................................................103

Estudi Impacte Ambiental del Projecte de canvi d'orientació i ampliació de explotació porcina "medà" al T.M. de Castelló de Farfanya

Memòria 5

1. INTRODUCCIÓ

El promotor d’aquest Estudi d’Impacte Ambiental és: MEDA SCP, amb domicili al Camí/ Caranilles, s/n, de Castelló de Farfanya (codi postal: 25136) (Noguera – Castelló de Farfanya), amb NIF: J-25.343.773. El present Estudi d’Impacte Ambiental avalua les possibles afectacions ambientals que pot provocar la construcció d’una explotació porcina al terme municipal de Castelló de Farfanya (Noguera, Lleida) i en proposa mesures correctores i Pla de Vigilància, per tal de que els impactes es minimitzin.


Memòria 6

2. OBJECTIU DE L’ESTUDI

L’objecte del present estudi és identificar les accions que poden interaccionar amb els diferents medis (abiòtic, biòtic i antròpic) tant en la seva fase d’execució com en la seva fase d’explotació, per tal de poder determinar un conjunt de mesures correctores que minimitzin els impactes i facin viable el projecte. Per les característiques de l’actuació es dóna especial atenció a l’impacte de les dejeccions generades. Aquest Estudi d’Impacte Ambiental comporta la consecució de diversos apartats amb objectius parcials, entre els quals pot considerar-se: Revisió, anàlisi i síntesi de la informació documental disponible de l’entorn com a marc de referència de l’estudi proposat. Descripció de la situació actual de l’entorn afectat, mitjançant la caracterització del medi físic, vegetació i fauna en la zona d’actuació. Descripció i avaluació de les principals pertorbacions que sobre els sistemes naturals poden generar les actuacions previstes, prestant especial interès a les espècies amb valor econòmic i naturalístic. Proposició de les mesures correctores que minimitzin les pertorbacions que puguin produir-se, així com establir un sistema de seguiment i control que permeti comprovar en el temps, el grau d’ajustament de les conclusions contingudes en l’estudi.


Memòria 7

3. MARC LEGAL

Per a la realització de l’Estudi s’ha tingut en compte la normativa existent i vigent, obligatòria o no, que pugui ésser d’aplicació al mateix. Bàsica. Impacte Ambiental: Directiva 85/37/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. Directiva 97/11/CE del Consell, de 3 de març de 1997 per la qual es modifica la Directiva 85/37/CEE relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. Real Decreto Legislativo 1302/1986 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, de 28 de junio, de Evaluación de Impacto Ambiental. Real Decreto 1131/1988 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, de 30 de setiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución del R.D.L. 1302/1986 de Evaluación de Impacto Ambiental. Real Decreto Ley 9/2000 de la Jefatura del Estado, de 6 de octubre, por el que se modifica el RDL 1302/186 de Evaluación de Impacto Ambiental. Decret 114/1988 de la Generalitat de Catalunya, de 7 d’abril, d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Llei 20/2009 de la Generalitat de Catalunya, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. Espais protegits: Decret 328/1992, de la Generalitat de Catalunya, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (P.E.I.N)


Memòria 8

Espècies protegides: Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Directiva 91/244/CEE, de 6 de maig de 1991, que modifica la Directiva 79/409/CEE Directiva 92/43/CEE del consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestre (Directiva Hàbitats). Directiva 94/24/CEE del consell, de 8 de juny de 1994, per la que es modifica l’annex II de la directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres. Conveni de Berna relatiu a la Conservació de la Vida Salvatge i el medi Natural a Europa. Conveni de Bonn sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d’Animals Salvatges. Real Decreto 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas. Real Decreto 1997/1995, de 7 de desembre, sobre Mesures a fi de poder garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres. Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de flora autòctona amenaçada a Catalunya. Ordre de 23 de novembre de 1994 per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya. Decret 214/1989, de la Generalitat de Catalunya, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals. Decret 120/1989, de la Generalitat de Catalunya, de 17 d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals d’interès comarcal i d’interès local. Ordenació forestal i prevenció d’incendis: Llei 6/1988, de la Presidència de la Generalitat, de 30 de març, d’Ordenació forestal. Decret 64/1995, de la Generalitat de Catalunya, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals i s’inclouen els termes municipals declarats d’alt risc d’incendi forestal.


Memòria 9

Decret 130/1998, de la Generalitat de Catalunya, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals a les àrees d’influència de carreteres. Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen les mesures de tallada periòdica i selectiva de la vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions. Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. Accés motoritzat al medi natural: Decret 166/1998, de la Generalitat de Catalunya, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. Patrimoni cultural: Llei 9/1993, de la Generalitat de Catalunya, de 30 de setembre de Patrimoni Cultural Català. Decret 78/2002, de 5 de març, de Reglament de protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic. Residus: Llei 6/1993, de la Generalitat de Catalunya, de 15 de juliol, reguladora de residus. Decret 323/1997, de la Generalitat de Catalunya, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions d’incineració de residus i els límits de les seves emissions a l’atmosfera. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador d’enderrocs i altres residus de la construcció. Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol. Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.


Memòria 10

Ordre de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen. Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes. Protecció de l’ambient atmosfèric: Llei 22/83 de Protecció de l’ambient atmosfèric. Decret 322/87 de desplegament de la Llei 22/83 de protecció de l’ambient atmosfèric. Resolució de 30 d’octubre de 1995, per la qual s’aprova una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions. Llei 16/2002, de 28 de juny, de Protección de la cotaminación acústica. Ordenança municipal de l’Ajuntament de Castelló de Farfanya.


Memòria 11

4. ANTECEDENTS

4.1. BREU DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE El promotor ha presentat un projecte amb el següent objectiu: Canvi d’orientació productiva en la que no es farà fase de transició a l’explotació i ampliació el nombre de reproductores de l’explotació porcina de producció de garrins fins a 1067 caps. L’execució del projecte comportarà l’adaptació interior de la nau 15 existent, i la construcció de les naus 17, 18, 19 i 20 (més que naus són mòduls o sales però és manté el terme per tenir així la vinculació amb documents anteriors dels que disposa el promotor).

4.2. DADES ACTUALS DE L’EXPLOTACIÓ

Nom explotació: GRANJA MEDA SCP Titular: Manel Medà Ginestà NIF: J-25.343.773 CCAE: 01.231 Explotació intensiva de bestiar porcí Emplaçament explotació:

Camí Caranilles

Municipi: Castelló de Farfanya Codi postal: 25136 Comarca: Noguera Marca oficial: 213:BD Coordenades UTM X: 310.935 Y: 4.633.715


Memòria 12

5. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’EXPLOTACIÓ

L’explotació està situada a: Terme municipal: CASTELLÓ DE FARFANYA Paratge: Camí Caranilles Polígon: 8 Parcel·la: 248 Les coordenades UTM de l’emplaçament de l’explotació són: X= 310.935 Y= 4.633.715 La superfície total de la parcel·la és de 17.248 m2 (17,248 ha).

Imatge 1: Imatge cadastral de la ubicació de l’explotació.


Memòria 13

Imatge 2: Imatge topogràfica de la ubicació de l’explotació.

Imatge 3: Ortofotomapa de la ubicació de l’explotació.


Memòria 14

6. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

6.1. CAPACITAT ACTUAL La capacitat actual de l’explotació és la següent:

Espècie productiva Aptitud Capacitat Porcina Truges 675 Porcina Transició 1350 Porcina Reposició 60

6.2. CAPACITAT PROJECTADA Amb l’ampliació i el canvi d’orientació de l’explotació passarà a tenir la següent capacitat:

Espècie productiva Aptitud Capacitat URP Porcina Truges 1067 711,37 Porcina Reposició 60 -

Total 711,37

6.3. CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT L’activitat d’explotació porcina de producció de garrins, amb l’anterior capacitat, equivalent a 711,37 URP (unitats ramaderes procedimentals), de la qual s’ocupa aquest projecte té la següent classificació segons la Llei 20/2009 (modificada 9/2011 omnibus): Annex I: Activitat sotmesa al règim d’Autorització Ambiental de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. 11.1.i: Explotació porcina amb una capacitat superior a 750 places de truges reproductores.


Memòria 15

6.4. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat que es porta a terme a les instal·lacions de l’explotació porcina és la d’engreix de bestiar porcí procedent d’altres explotacions ramaderes. La classificació segons el codi CCAE és: 01231 Explotació ramadera intensiva de bestiar porcí Porcí engreix El cicle de l’activitat consisteix amb l’entrada a l’explotació de garrins de 15-20 kg que són engreixats durant uns 4-5 mesos fins a un pes final de 100 kg en què son retirats de l’explotació per destinar-los a escorxador. Un cop acabat el cicle d’engreixada, i abans d’iniciar un nou cicle, es produeix un període de buit sanitari d’uns 15 dies, durant el qual es procedeix a la desinfecció i desinsectació de les instal·lacions.


Memòria 16

7. ENTORN DE L’EXPLOTACIÓ

7.1. DISTÀNCIES I ENTORN D’acord amb la delimitació de la zona potencialment afectable, s’especifiquen en la següent taula resum les distàncies de l’explotació a nuclis urbans, establiments i a instal·lacions:

Nom / Descripció Distància a l’explotació

ramadera (m) (1)

Nucli urbà més proper Castelló de Farfanya 977

Infraestructures i equipaments No n’hi ha -

Explotacions ramaderes a

menys d’1 km No n’hi ha a menys de 1000 metres > 1000

Indústries càrnies a menys d’1

km No n’hi ha -

Indústries d’aprofitament de

subproductes o de gestió de

residus d’origen animal

No n’hi ha -

Captacions d’aigua de consum

humà No n’hi ha -

Captacions d’aigua superficials Riu Farfanya

Font del molí

430 m

355 m

(1) Des del centre dels edificis del nucli productiu.

7.1.1. Distància al casc urbà

El casc urbà més proper és el de Castelló de Farfanya el qual està a una distància de 977 m.


Memòria 17

7.1.2. Distància a escorxadors i indústries agroalimentàries

No existeix escorxadors ni centres d’aprofitament de cadàvers, i tampoc cap indústria agroalimentària en un radi de 1000 m.

7.1.3. Distància a indústries de gestió de residus d’origen animal

No existeixen indústries de gestió de residus d’origen animal a l’entorn de l’explotació.

7.1.4. Captació d’aigües de consum humà i aigües superficials

A l’entorn més immediat es troba la font del Molí a 335 m, i el riu Farfanya a 430.


Memòria 18

8. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

8.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS En total a la parcel·la on es duu a terme l’activitat ramadera s’hi comptabilitzaran els següents elements constructius.

Núm. Edifici Ús / destinació (1) Superfície m2

Nau 1 Existent Gestació en parcs 171,00 Nau 2 Existent Gestació en boxes 245,00 Nau 3a Existent Gestació en parcs 36,00 Nau 3b Existent Gestició en boxes 80,00 Nau 4 Existent Parideres 105,00 Nau 5 Existent Parideres 105,00 Nau 6 Existent Parideres 80,00 Nau 7 Existent Parideres 67,00 Nau 8a Existent Gestió de boxes 140,00 Nau 8b Existent Gestació en parcs 32,90 Nau 9 Existent Parideres 42,00 Nau 10 Existent Parideres 84,00 Nau 11 Existent Vestidor i magatzem 41,00 Nau 12 Existent Parideres 288,00 Nau 13 Existent Gestació en parcs 490,00 Nau 14 Existent Reposició 41,00 Nau 15 A canviar d’ús Gestació en boxes 269,00 Nau 16 Existent Reposició 110,00 Nau 17 A construir Parideres 266,89 Nau 18 A construir Gestació en boxes 119,85 Nau 19 A construir Gestació en parcs 664,00 Nau 20 A construir Gestació en parcs 202,00 Total 3679,64 (1) Porcí d’engreix, porcí reproductor, boví de llet, magatzem agrícola, coberts, habitatge, etc.

A la taula següent es fa una relació de les places de cada aptitud que té cada nau-sala per al correcte maneig de l’explotació el qual està adaptat al RD1135/2002 de benestar animal de les explotacions porcines.


Memòria 19

Nau aptitud productiva superfície places

Nau 1 Gestació en parcs 171 67

Nau 2 Gestació en boxes 245 100

Nau 3a Gestació en parcs 36 12

Nau 3b Gestició en boxes 80 32

Nau 4 Parideres 105 22




Nau 8a Gestió de boxes 140 51

Nau 8b Gestació en parcs 32,9 14



Nau 11 Vestidor i magatzem 41



Nau 14 Reposició 41 35*

Nau 15 Gestació en boxes 269 85

Nau 16 Reposició 110 35 boxes + 3 corrals de

20 primales = 105*

Nau 17 Parideres 266,89 48

Nau 18 Gestació en boxes 119,85 50


Nau 20 Gestació en parcs 202 75 * places de truges primales o de reposició

En el plànol núm. 3 es visualitza la distribució relativa de les diferents instal·lacions dins el complex de l’explotació.

Superfície edificada l’explotació ramadera (edificacions i patis) (m2): 3679,64 m2

Disposa de patis? Sí No superfície (m2):

Així en total hi haurà ocupats i/o edificats 3679,64 m2, que respecte als 17248 m2 que té la parcel·la suposa un percentatge d’ocupació del 21,3 %. En el següent plànol es visualitza la distribució relativa de les diferents instal·lacions dins el complex de l’explotació.


Memòria 20

Imatge 4: Naus existents i a construir. Als següents apartats es defineixen les naus ramaderes a construir (nau 16, 17, 18, 19 i 20) i la que té un canvi d’ús (nau 15).


Memòria 21

8.2. NAU 15; GESTACIÓ EN BOXES (EXISTENT; A REFORMAR) La nau 15 és una edificació de planta rectangular amb unes dimensions de 27,30 m de llargada i 9,60 m d’amplada. La superfície edificada és de 262,08 m2. Actualment la nau disposa de truges de gestació en parcs per gestació confirmada on hi ha un passadís central i corrals a banda i banda, però per poder agrupar les places en un mateix edifici i per millorar el maneig, un cop duta a terme l’actuació d’aquest projecte, convé que aquestes places siguin igualment de gestació però amb boxes. Les fosses es mantindran igual com estan ara i tant sols es modificara els corrals que seran substituits pels boxes individuals de les truges, les quals seran de cubrició-control o gestació pendent de confirmació. La nau tindrà la capacitat per allotjar 85 truges de gestació en boxes distribuïdes en dues fil.leres de boxes que estaran cara a cara. La nau disposa de les següents fosses interiors per a l’emmagatzematge de purins (les quals es mantindran intactes): Descripció Núm.

Fosses Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

Nau 15 2 26,90 1,90 0,60 61,33

Total (m3) 61,33

La capacitat total d’emmagatzematge de purins de la nau és de 61,33 m3.


Memòria 22

8.3. NAU 17; TRUGES EN PARIDERES (A CONSTRUIR) La nau 17 tindrà unes dimensions en planta de 23,33 x 11,44 m, és a dir, una superfície edificada de 266,89 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,80 m i de 5,30 m al carener. El volum edificat serà de 1201,02 m3. La distribució de la nau serà a través d’un passadís lateral de maneig on s’hi distribuiran 4 mòduls. Cada mòdul tindrà una capacitat de 12 parideres, amb un total 48 parideres. La superfície de les corraletes serà tot eslat. A la part inferior d’aquestes hi haurà les fosses internes d’emmagatzematge de purins les quals tindran les següents dimensions:

Núm. Fosses

Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

4 9,60 5,60 0,60 129,02

Total (m3) 129,02

La ventilació de la nau serà forçada a través ventiladors en xemeneia col·locats a un extrem de cada mòdul. També es disposarà de sistema de calefacció i refrigeració. Les obres de realització de la nau consistiran en els següents processos:

8.3.1. Moviments de terra

La superfície ocupada per la nau és de 266,89 m2. Es retirarà els primers 20 cm de profunditat per eliminar la capa vegetal de la zona ocupada per l’obra i s'anivellarà el terreny per tal de poder realitzar l'obra.

Un cop acondicionat el terreny es procedirà a excavar l’espai que ocuparan les fosses de la granja i de les fonamentacions.


Memòria 23

Les terres resultants de l'acondicionament i de les excavacions s'aplicaran en camps de cultiu de la pròpia finca de l'explotació.

8.3.2. Fonaments

Les fonamentacions seran de cimentació correguda HA-25 vibrat, amb una secció de 60 x 60 cm. A l’interior de la fonamentació hi haurà una riostra amb 6 barres d’acer B-500-S de 12 mm i envoltada de cèrcols d’acer B-500-S de 8 mm cada 25 cm.

8.3.3. Estructura

L’estructura de la nau estarà formada pels propis tancaments on s’hi recolzaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil, separades entre eixos 1,15 m.

8.3.4. Pavimentació

El paviment de l’interior de la nau es realitzarà amb formigó HM-20 anivellat amb regle i de 15 cm d’altura. Aquest paviment es situarà sobre una malla de 15 x 15 cm i B-500-S de 6 mm. Aquesta malla reposarà sobre la capa de graves de 10 cm prèviament compactada.

8.3.5. Coberta

La coberta de la nau serà a dos aigües i amb un 25% de pendent per vessant. Aquesta coberta es realitzarà amb plaques de fibrociment sense amiant i amb fibres de polipropilè. A la part inferior de la placa s’aplicarà una capa de 3 cm d’escuma de poliuretà.

8.3.6. Tancaments


Memòria 24

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40 x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es realitzaran amb bloc de termoargila de 20 cm.

8.4. NAU 18; CUBRICIÓ I CONTROL (A CONSTRUIR) La nau 18 tindrà unes dimensions en planta de 17,00 x 7,05 m, és a dir, una superfície edificada de 119,85 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,20 m i de 4,73 m al carener. La distribució de la nau serà a través d’un passadís central de maneig on s’hi distribuiran 25 boxes a banda i banda. Cada boxe farà 0,62 m d’ample i 2,00 m de fons:

Descripció Núm. corrals

Longitud (m)

Amplada (m)

Superfície (m2)

Nau 19 gestació en grup

24 5,50 4,00 528,00

Total (m2)

528,00

Hi haurà 2 fosses de 2m a banda i banda de la nau a construir. A la part inferior d’aquestes hi haurà les fosses internes d’emmagatzematge de purins les quals tindran les següents dimensions:

Núm. Fosses

Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

2 16,60 1,90 0,60 150,48 Total (m3) 150,48

La ventilació de la nau serà natural a través de les finestres. Les obres de realització de la nau consistiran en els següents processos:


Memòria 25



Un cop acondicionat el terreny es procedirà a excavar l’espai que ocuparan les fosses de la granja i de les fonamentacions. Les terres resultants de l'acondicionament i de les excavacions s'aplicaran en camps de cultiu de la pròpia finca de l'explotació.

8.4.2. Fonaments


8.4.3. Estructura

L’estructura de la nau estarà formada per pilars prefabricats de formigó armat de 0,4 x 0,4 m situats en els laterals de la nau, amb una distància entre eixos de 5,67 m. Sobre aquests pilars s’hi recolzaran les jàsseres prefabricades de formigó de 7,05 m de llum, les quals suportaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil, separades entre eixos 1,15 m.




Memòria 26

8.4.5. Coberta


8.4.6. Tancaments

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40 x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es realitzaran amb bloc de termoargila de 20 cm


Memòria 27

8.5. NAU 19; GESTACIÓ EN GRUP (A CONSTRUIR) La nau 19 tindrà unes dimensions en planta de 66,40 x 10,00 m, és a dir, una superfície edificada de 664,00 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,80 m i de 4,93 m al carener. La distribució de la nau serà a través d’un passadís central de maneig on s’hi distribuiran 12 corraletes a banda i banda. Cada corral farà 5,50 m d’ample i 4,00 m de fons:


Longitud (m)

Amplada (m)

Superfície (m2)


24 5,50 4,00 528,00

Total (m2)

528,00

La superfície de les corraletes parcialment d’eslat. A la part inferior d’aquestes hi haurà les fosses internes d’emmagatzematge de purins les quals tindran les següents dimensions:

Núm. Fosses

Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

2 66,00 1,90 0,60 150,48 Total (m3) 150,48



La superfície ocupada per la nau és de 664,00 m2. Es retirarà els primers 20 cm de profunditat per eliminar la capa vegetal de la zona


Memòria 28

ocupada per l’obra i s'anivellarà el terreny per tal de poder realitzar l'obra.


8.5.2. Fonaments


8.5.3. Estructura

L’estructura de la nau estarà formada per pilars prefabricats de formigó armat de 0,4 x 0,4 m situats en els laterals de la nau, amb una distància entre eixos de 6,00 m. Sobre aquests pilars s’hi recolzaran les jàsseres prefabricades de formigó de 10,00 m de llum, les quals suportaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil, separades entre eixos 1,15 m.



8.5.5. Coberta

La coberta de la nau serà a dos aigües i amb un 25% de pendent per vessant. Aquesta coberta es realitzarà amb plaques de fibrociment


Memòria 29

sense amiant i amb fibres de polipropilè. A la part inferior de la placa s’aplicarà una capa de 3 cm d’escuma de poliuretà.

8.5.6. Tancaments

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40 x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es realitzaran amb bloc de termoargila de 20 cm.


Memòria 30

8.6. NAU 20; GESTACIÓ EN GRUP (A CONSTRUIR) La nau 20 tindrà unes dimensions en planta de 40,00 x 5,00 m, és a dir, una superfície edificada de 20000 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 2,90 m i de 3,80 m al carener. Aquesta nau es disposarà annex a la nau 13 ja existent de gestació confirmada per tal d’augmentar les places d’aquesta aptitud i així poder tenir lloc per poder moure els diferents lots de truges de l’explotació La distribució de la nau serà a través d’un passadís lateral de maneig tocant a la nau 13 existent on s’hi distribuiran 8 corraletes a una banda. Cada corral farà 5,00 m d’ample i 4,00 m de fons:


Longitud (m)

Amplada (m)

Superfície (m2)


8 5,00 4,00 160,00

Total (m2)

160,00

La superfície de les corraletes parcialment d’eslat. A la part inferior d’aquestes hi haurà les fosses internes d’emmagatzematge de purins les quals tindran les següents dimensions:

Núm. Fosses

Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

1 40,00 1,90 0,60 45,60 Total (m3) 45,60



Memòria 31




8.6.2. Fonaments


8.6.3. Estructura

L’estructura de la nau estarà formada pels propis tancaments on s’hi recolzaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil, separades entre eixos 1,15 m.



8.6.5. Coberta


Memòria 32


8.6.6. Tancaments

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40 x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es realitzaran amb bloc de termoargila de 20 cm


Memòria 33

9. SISTEMA DE PRODUCCIÓ

9.1. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA D’EXPLOTACIÓ

9.1.1. Alimentació L’alimentació és a base de pinsos compostos en sec, distribuïdes amb un sinfí.

9.1.2. Abeuradors Els abeuradors són incorporats a la tolva d’alimentació i en cassoleta.

9.1.3. Allotjament Allotjament en corraletes amb una superfície d’slat.

9.1.4. Desinfecció i desinsectació La desinfecció i la desinsectació es realitzen després de cada cicle amb productes autoritzats.

9.1.5. Mesures sanitàries Es disposa de malles metàl·liques a les finestres que eviten l’entrada d’ocells i de rosegadors.

9.1.6. Sistema de neteja i periodicitat La neteja de les instal·lacions es realitza després de cada engreixada amb aigua a alta pressió.

9.1.7. Sistema de ventilació El sistema de ventilació és natural a través de les obertures als laterals de les naus.


Memòria 34

10. FONTS ENERGÈTIQUES

10.1. RELACIÓ D’ENERGIES QUE UTILITZA L’EXPLOTACIÓ

10.1.1. Energia elèctrica L’energia que s’utilitza a l’explotació és energia elèctrica procedent de fonts externes, i que s’empra per a les necessitats d’il·luminació i acció d’automatismes d’alimentació.

Tipus d'energia Quantitat Unitat Mesura estalvi Energia elèctrica procedent

de Endesa 12 kW

Utilització d’il·luminació natural durant hores diürnes

10.1.2. Instal·lacions de combustió

L’explotació disposa d’una calefacció de biomassa de 40 kcal/h.


Memòria 35

11. MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES AUXILIARS UTILITZATS A L’EXPLOTACIÓ

11.1. MATÈRIES PRIMERES PER A L’ALIMENTACIÓ I JAÇ

Productes (1) Descripció Quantitat màxima emmagatzemada

Unitat Procedència Sistema

d’emmagatzematge (2)

Pinso Pinsos compostos 105 tn Indústries de fabricació de

pinsos Sitges aèries

Desinfectant Desinfectant 20 Litres Comercial Garrafes

(1) Pinso, palla, cereals, farratges, components del pinso, etc. (2) Pinso: sitges aèries prefabricades, sitges aèries d’obra, magatzem agrícola annex a edificis ramaders, magatzem

agrícola en edifici independent, altres. Farratges i subproductes: sitja trinxera d’obra/formigó amb recollida de lixiviats, sitja trinxera d’obra/formigó sense recollida de lixiviats, sitja trinxera de terra, bales d’ensitjat a l’aire lliure, magatzem agrícola annex a edificis ramaders, magatzem agrícola en edifici independent, altres.

11.2. ALTRES PRODUCTES I SUBSTÀNCIES AUXILIARS

Productes Descripció

Quantitat màxima emmagatzemada

Unitat Procedència Sistema

d’emmagatzematge

Olis de motor Adobs químics Desinfectants

Desinfectants 10 Litres Establiment comercial

Magatzem annex

Combustibles (1) Biomassa 1000 Kg

Subminis - trador

Magatzem annex

Altres:


Memòria 36

12. CONSUM I GESTIÓ D’AIGÜES

12.1. CONSUM D’AIGÜES

El consum d’aigua de l’explotació serà el següent:

Volum abastat m3/dia m3/any

Procedència (1)

Ús (2)

15 5475 Xarxa municipal Aigua de beguda i

neteja d’instal·lacions

(1) Pou, captació d’aigües superficials, xarxa pública, cisternes, recirculació interna, altres (indiqueu-los). (2) Aigua de beguda per als animals, neteja de la sala de munyir, neteja de les naus, neteja de dipòsits, aigua de desinfecció de

naus, aigües de neteja de cubes procedents de tractaments fitosanitaris, etc.

El consum anual d’aigua per a l’abeurament dels animals i també per a la neteja de les instal·lacions serà d’uns 5475 m3 com a màxim, ja que no hi haurà la granja a plena capacitat durant tot l’any.


Memòria 37

12.2. GESTIÓ DE LES AIGÜES La neteja de les naus porcines i bovines es realitza amb aigua a alta pressió. Les aigües brutes van a parar a les fosses internes de purins de les naus.

Dades d'utilització i tractament de les aigües

Destí de les aigües de neteja Fosses internes

Segregació aigües pluvials

(S/N) Si

Destí de les aigües pluvials Entorn de l’explotació

Recollida d’aigües de patis i

zones brutes (S/N) No hi ha patis

Destí de les aigües de patis i

zones brutes -

Recollida d’aigües

d’escorrenties de sitges o

altres (S/N)

No hi ha sitges on s’hi filtri l’aigua ja que són sitges aèries i

estanques

Destí de les aigües

d’escorrenties o altres -

Recollida d’aigües d’altres

instal·lacions (S/N) No hi ha altres instal·lacions


Memòria 38

13. GENERACIÓ DE RESIDUS

13.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS

L’estimació de la generació de residus és la següent:

Tipus de residu (descripció) (1) Classe (1) Codi (1) Producció anual Unitat

Zoosanitaris Especial 180205 50 Kg

Cadàvers No especial 020102 15,24 m3

5 %

Purins No especial 020106 5.441,70 m3

(1) Codi i identificació del residu, segons el CER (Catàleg Europeu de Residus), o tipus de subproducte.

13.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS

Aquest residu apareix com a conseqüència de les baixes que es produeixen a l’explotació, i han de tractar-se de forma que no produeixi cap impacte ambiental negatiu mitjançant el contracte de recollida a través d’un gestor autoritzat. L’estimació de la generació d’animals morts de l’explotació és d’un 5 % de la capacitat de bestiar d’aquesta, aproximadament uns 15,24 m3 en volum. El titular de l’explotació disposa d’un contracte on s’especifica el servei de recollida de cadàvers a través d’un gestor autoritzat per la Junta de Residus (empresa GREFACSA) (aquest es tramita actualment a través d’una pòlissa d’assegurança a través de l’entitat AGROSEGURO). En el present projecte s’adjunta una còpia del contracte de la recollida de cadàvers entre el gestor autoritzat i el titular de l’explotació. Es modificarà la pòlissa d’assegurança per tal de contemplar la capacitat de bestiar de porcí d’engreix un cop es disposi la capacitat projectada. Els cadàvers dels animals es dipositen en un contenidor estanc i impermeable. El contenidor està en una zona de fàcil accés pels vehicles de recollida. Aquest i el seu entorn es mantindran en bones


Memòria 39

condicions de neteja i desinfecció. Quan es produeixi una baixa s’avisarà el servei de recollida amb la màxima brevetat possible.

13.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS Aquests residus estan constituïts per envasos de cartó o plàstic de medicaments, desinfectats, insecticides, productes de neteja, vials de vacunes, etc. Se’n produeix una quantitat anual aproximada d’uns 50 kg/any. L’explotació disposarà d’un contenidor estanc i homologat per a guardar els residus zoosanitaris durant un període de no més de 6 mesos; passat aquest temps o quan es cregui convenient aquests residus seran retirats per un gestor autoritzat per la junta de residus (pels mateixos laboratoris que els han subministrat, per l’ADS comarcal de la zona, ...). Actualment el promotor disposa de contracte vigent amb un gestor autoritzat de residus zoosanitaris.


Memòria 40

14. BIOSEGURETAT

14.1. MESURES DE PREVENCIÓ SANITÀRIA

14.1.1. Mesures sanitàries Es disposen de teles ocelleres a les finestres de les naus de l’explotació, les quals eviten l’entrada de rosegadors i ocells a les naus. També es disposa d’accessos controlats al recinte de l’explotació.

14.1.2. Desratització, desinfecció i desinsectació Durant els períodes de buit sanitari es procedeix a una desinfecció de les instal·lacions mitjançant fenols i amoni quaternari en solucions adequades. També es realitzen fumigacions dels locals i desratització periòdica mitjançant productes autoritzats. Es controlen tota mena d’insectes, sobretot mosques, a l’interior de la nau emprant insecticides escaients. Es vetlla també pel manteniment i desinfecció dels exteriors de la nau, per tal de tenir un emplaçament de l’activitat prou acurat i que no causi cap mena de molèstia.

14.1.3. Dependències d’higiene personal L’explotació disposa de magatzem - vestidor on els operaris podran canviar-se de roba i s’hi disposen de bosses de plàstic per a persones dels serveis veterinaris o d’altres alienes a l’explotació i també de màquines de polvorització de solucions desinfectants.


Memòria 41

15. GENERACIÓ I GESTIÓ DE LES DEJECCIONS

RAMADERES

15.1. SISTEMA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS En el context agropecuari modern, la producció ramadera és font generadora d’elevades quantitats de materials orgànics. Eliminar les matèries orgàniques produïdes és un greu problema, si no es poden aplicar a terrenys de cultiu de forma adequada o bé ser transformats. En aquest projecte que ens ocupa, la gestió dels purins produïts a la explotació es realitzarà a través del Pla individual del que disposa el promotor i que serà modificat amb les característiques de l’ampliació projectada.

15.2. VOLUM GENERAT

Nitrogen Purí Fem

Tipus bestiar i

fase

productiva

Place

s

% de

temps

estabul

at

N

estànda

rd

(KgN/pl

aça i

any)

%

reducc

ió

N

Nitrogen

intensiu

(kg

N/any)

Nitrogen

total

(kg

N/any)

Purí

estàndard

(m3/plaça i

any)

Total

purí

(m3/any)

Fem

estàndar

d

(t/plaça i

any)

Total

fem

(t/any)

Total

fem

(m3/any

)

Truja amb

garrins fins a

deslletament

(0-6 kg)

1067 100 15 12 14084,4 14084,4 5,1 5441,70 - - -

Truja de

reposició 60 100 8,5 12 448,8 448,8 2,5 150 - - -

Total 14533,2 14533,2 5591,20


Memòria 42

Així, segons les disposicions del Dept. d’Agricultura l’estimació de la quantitat anual de purins produïts a l’explotació és de 5591,20 m3 amb 14533,20 kg de nitrogen.

15.3. CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE DE LES DEJECCIONS

El volum d’emmagatzematge de purins que disposarà l’explotació serà el següent:

Identificació del femer,

fossa o bassa

Capacitat assignad

a a l’explotac

ió (m3)

Imperme-

abilitat (sí/no)

Material impermea-

bilitzant

Tipus de

cobertura

Dimensions (m)

Sistema recollida

sucs i lixiviats

Fosses internes nau 1 47,05 Sí Formigó Nau 1 x 18,85 x 3,9 x (0,64+0,64)/2

-


-

Fosses internes nau 2b

47,13 Sí Formigó Nau 1 x 34,3 x 1,2 x (0,94+1,35)/2

-

Fosses internes nau 3 9,07 Sí Formigó No 1 x 20,15 x 0,9 x (0,4+0,6)/2

Fosses internes 3b 10,42 Sí Formigó Nau 1 x 8,5 x 1,9 x (0,6+0,69)/2

Fosses internes nau 4 21,42 Sí Formigó Nau 1 x 35 x 1,2 x (0,47+0,55)/2

Fosses internes nau 5 21,42 Sí Formigó Nau 1 x 35 x 1,2 x (0,47+0,55)/2

-


-


-



-

Fosses internes nau 8 11,63 Sí Formigó Nau 1 x 10,2 x 1,9 x

(0,6+0,6)/2


13,61 Sí Formigó Nau 1 x 15 x 1,1 x (0,82+0,83)/2

Fosses internes nau 8c


Fosses internes nau 9 12,45 Sí Formigó Nau 1 x 13,8 x 1,9 x

(0,45+0,5)/2

Fosses internes nau 10

36,71 Sí Formigó Nau 1 x 21,1 x 2,9 x

(0,6+0,6)/2











Fosses internes nau16


Bassa 630,00 Sí No 1 x 21 x 12 x (2,5+2,5)/2


129,02 Sí Formigó Nau 4 x 9,6 x 5,6 x

(0,6+0,6)/2


Memòria 43

Identificació del femer,

fossa o bassa

Capacitat assignad

a a l’explotac

ió (m3)

Imperme-

abilitat (sí/no)

Material impermea-

bilitzant

Tipus de

cobertura

Dimensions (m)

Sistema recollida

sucs i lixiviats







Per tant, el volum total disponible de cabuda de purins a l’explotació serà de 5591,20 m3. Tots aquests espais són i hauran de ser estancs i impermeables. Així, doncs, amb el volum d’emmagatzematge tenim que l’explotació disposarà d’una capacitat d’emmagatzematge de 4,23 mesos, una capacitat superior als 4 mesos requerits pel Departament d’Agricultura.

15.4. PLA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS

L’explotació presenta complementariament a aquest projecte un document de modificació del pla de gestió de dejeccions ramaderes on s’acredita els requisits per a l’ampliació de l’explotació porcina.


Memòria 44

16. APLICACIÓ DE LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES (MDT)

16.1. GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ

Les estratègies d’alimentació tenen per objectiu millorar la eficiència del procés digestiu i metabòlic per tal de reduir l’excreció de nutrients (nitrogen i fòsfor) i de metalls pesants. Per una adequada gestió de l’alimentació cal tenir presents els aspectes següents:

16.1.1. Elecció del pinso que cal administrar

Els pinsos formulats per tal de millorar l’eficiència nutricional tindran en compte els següents aspectes: tenir un baix nivell de proteïna pinsos amb una composició en aminoàcids equilibrada sobre la base de la proteïna ideal ajustada a les necessitats de cada fase productiva contenir poc fòsfor i aquest estarà complementat amb l’enzim fitassa contenir fosfats inorgànics altament digestibles utilitzar additius per millorar l’eficiència digestiva i metabòlica administrar dietes riques en fibra i en polisacàrids incorporar sals acidificants a la dieta


Memòria 45

16.1.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal

S’ajustarà el contingut de nutrients amb la demanda que té l’animal en cada una de les fases de creixement.

16.1.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores

Per garantir una bona distribució de l’aliment serà necessari: ajustar les menjadores per evitar pèrdues d’aliment neteja i seguiment sistemàtic dels sistemes de distribució i de les menjadores


Memòria 46

16.2. GESTIÓ DE L’AIGUA

Per tal de millorar la gestió de l’aigua a l’explotació es realitzaran les següents accions:

Aspectes generals: calibrar regularment les instal·lacions de subministrament d’aigua per evitar fuites separar l’aigua de la pluja de les dejeccions fer un seguiment de l’ús de l’aigua. Interacció entre l’animal i l’aigua: disposar d’un número suficient de punts d’aigua segons el tipus i el número d’animals utilitzar abeuradors perquè l’animal faci un bon ús de l’aigua (abeuradors cassoleta, integrats en menjadores, etc) Protocol de neteja: retirar les restes de menjar abans de netejar utilitzar equips d’alta pressió netejar els allotjaments al final de cada període de producció remullar parets, terres, menjadors..., abans de la neteja netejar de manera ordenada, per no haver de netejar dos cops la mateixa superfície


Memòria 47

16.3. GESTIÓ DELS ALLOTJAMENTS I DE LES INSTAL·LACIONS

L’adequada gestió d’allotjaments i instal·lacions inclou recomanacions en el disseny i en el posterior maneig. La fase de disseny ha condicionat les possibilitats de millora mediambientals posteriors. Disseny d’allotjaments i instal·lacions: emmagatzematge separat de l’aigua de la pluja i de les dejeccions ús de materials i superfícies llises, de fàcil neteja Maneig de les condicions ambientals: mantenir una temperatura confortable mantenir una densitat d’animals adequada ventilar correctament Maneig de les dejeccions i de l’aire contaminat: reduir el temps d’emmagatzematge de les dejeccions en granja neteja freqüent dels allotjaments i foses mitjançant aigua reciclada ús d’additius (inhibidors enzimàtics, àcids, ...)


Memòria 48

16.4. EMMAGATZEMATGE I GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES L’emmagatzematge i gestió de les dejeccions ramaderes es durà a terme en les següents condicions: Instal·lacions d’emmagatzematge impermeables i estanques Es realitzarà de forma períodica una inspecció de les instal·lacions d’emmagatzematge per tal de prevenir possibles fuites en aquestes Les instal·lacions d’emmagatzematge de purins es buidaran cada 4 mesos (segons requeriments del DAR).


Memòria 49

17. ANÀLISI D’ALTERNATIVES

A continuació es fa una revisió de les possibles alternatives de localització del projecte objecte del present Estudi d’Impacte Ambiental, així com la seva no implantació.

17.1. JUSTIFICACIÓ DE L’EMPLAÇAMENT

Es podrien considerar altres emplaçaments per la ubicació de l’explotació. La legislació ramadera, en aquest cas la porcina, exigeix unes distàncies mínimes d’una nova explotació porcina respecte nuclis de població i altres explotacions ramaderes. La finca on s’ha projectat l’explotació ramadera ja és existent al territori, amb una sèrie d’infraestructures i instal·lacions que no s’han de realitzar de nou amb l’ampliació de l’explotació (camins d’accés, tancats, basses de purins, xarxa d’aigua, xarxa elèctrica, etc...). Per tant, la creació d’una nova explotació ramadera en un altre paratge crearia nous impactes respecte l’ampliació en aquest paratge. A part, s’ha tingut en compte l’impacte paisatgístic de les noves construccions, i aquestes s’han projectat de la millor manera possible a l’interior de la parcel·la i amb consonància amb les existents per tal de minimitzar els impactes. Per tant, degut a l’existència prèvia de l’explotació amb totes les instal·lacions i infraestructures existents, no s’ha realitzat un anàlisi d’alternatives profund ja que no es discuteix la selecció d’un nou emplaçament.

17.2. NO IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE

La no execució del projecte suposaria la pèrdua de llocs de treball directes i indirectes en una zona amb un creixement econòmic poc accentuat i amb un alt índex d’atur juvenil, i no permetria la continuació de l’empresa familiar promotora del projecte.


Memòria 50

18. ESTAT DEL MEDI

18.1. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

La parcel·la està ubicada en un paratge amb una alçada d’uns 370 m respecte el nivell del mar, en un entorn on l’alçada oscil·la entre els 345 i els 380 m. Les naus a construir estan projectades en una parcel·la agrícola on actualment es troben altres naus ramaderes.

Imatge 5:Ortofoto d’on es construiran les naus ramaderes.


Memòria 51

Imatge 6: Vista des del nord propera del conjunt de l’explotació actual.

Imatge 7: Vista nord de les zones on es construiran les naus ramaderes.

Ubicació de les naus ramaderes a construir


Memòria 52

Imatge 8: Vista de l’entorn natural proper a l’explotació (peus d’alzina, vegetació gipsícola i pinedes mediterrànies a la part alta. Geomorfològicament la zona es caracteritza per l’alternança de tossals elevats, vessants amb forta pendent, i fondalades. L’activitat humana i agrícola, es concentra als vessants de baixa pendent i les fondalades. I les formacions vegetals naturals, ocupen aquelles zones desfavorables per l’agricultura. S’aprecia que les naus existents ja presenten algunes mesures d’integració paisatgística per a la mimesi/ocultació de les edificacions (peus arboris al voltant de la finca, i color grisenc als tancaments verticals). A l’àmbit d’estudi hi predomina el paisatge típic dels secans de la Noguera, caracteritzat per l’alternança entre els camps de cultius herbacis de secà i formacions vegetals pròpies del secans de la Noguera (pinedes, vegetació gipsòfila i alzinars/carrascars) . A l’entorn de la zona d’estudi hi ha la presència de diversos camins rurals amb baixa densitat de trànsit.

18.2. GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA, HIDROGEOLOGIA I EDAFOLOGIA

18.2.1. Geomorfologia

La geomorfologia de l’àmbit d’estudi s’interpreta a partir dels processos sedimentaris, tectònics i erosius que s’han succeït al llarg del temps geològic. La zona d’estudi pertany a l’àrea geològica de la Depressió de l’Ebre, essent aquesta una conca sedimentària corresponent a l’era Terciària i que rep el nom del riu donat que majoritàriament està drenada per l’Ebre. Durant aquesta era es succeí la col·lisió entre les plaques Ibèrica i Europea, amb la conseqüent deposició de diferents làmines d’encavalcament d’origen pirinenc que van estendre’s vers el Sud, sobre els terrenys de la Conca de l’Ebre. La deposició progressiva de


Memòria 53

material al·lòcton degut a l’expansió de l’orogènesi pirinenca cap al Sud, ha produït que la Conca de l’Ebre hagi perdut amplada. El xoc entre les dues plaques donà lloc a una subsidència molt forta a la Conca, fet que condiciona el relleu actual. Aquesta col·lisió s’inicià a finals del Cretaci i la compressió s’allargà durant tot el Paleogen fins a mitjans del Miocè. No existeixen elements geològics d’interès en l’àmbit d’actuació del projecte.

Imatge 9: Mapa geològic d’on es construiran les naus ramaderes.

18.2.2. Hidrogeologia

El municipi de Castelló de Farfanya correspon al segon sector hidrogeològic de Catalunya, àrees centrals. Segons el mapa de zones hidrogeològiques de Catalunya, a escala 1:250.000, elaborat pel Servei Geològic de Catalunya i l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1992, la zona d’estudi es troba dins de l’Oligocè detrític de Lleida (codi 206).


Memòria 54

El municipi es troba situat dins de la conca del Segre, i , al seu torn, dins de la conca de l’Ebre.

Imatge 10: Mapa hidrogeològic d’on es construiran les naus ramaderes.


Memòria 55

18.3. ZONES VULNERABLES

El municipi de Castelló de Farfanya es troba en la zona vulnerable V6 a la contaminació per nitrogen de fonts agràries.

Imatge 11: Mapa de zones vulnerables.

18.4. EL CLIMA

El municipi de Castelló de Farfanya està inclòs en el que s’anomena la Depressió Central catalana. La totalitat d’aquesta depressió està sotmesa a un bioclima xerotèric de tendència continental acusada, caracteritzat per temperatures extremes tant a l’estació de l’hivern com a l’estiu. Les pluges són escasses, amb períodes secs. Les precipitacions mitjanes anuals es situen normalment entre els 450 mm i els 500 mm, essent màximes a la primavera i tardor i mínimes a l’estiu.


Memòria 56

Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 21 ºC de mitjana màxima i 8,4 ºC de mitjana mínima, podent arribar a valors extrems de 40 ºC de màxima i -10 ºC de mínima. La humitat relativa és del voltant del 74%. El vent dominant a la regió és de direcció oest amb una velocitat mitjana anual de 0,6 m/s.

18.5. VEGETACIÓ

La vegetació present en l’entorn de l’actuació es caracteritza per la important alteració produïda per l’home. Aquest ambient s’ha vist considerablement alterat, produint-se un desplaçament de la flora natural, que s’ha vist substituïda en àmplies zones per camps de conreu herbacis de secà (blat). La zona sud de la parcel·la, i en general totes les superfícies amb elevat pendent limita amb una formació de vegetació gipsícola, amb peus aïllats d’alzina. I a l’entorn, però més allunyades de l’explotació on el sòl ho permet, també trobem formacions arbòries de pinedes mediterrànies i alzinars/carrascars.

Imatge 12: Mapa del Normalized Difference Vegetation Index (NDVI) del lloc on es construiran les naus (es pot observar la seva


Memòria 57

tonalitat sense color, que indica que no hi ha vegetació a l’indret on es construirà les naus). Segons la informació de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat de la generalitat de Catalunya, a la zona d’estudi no hi trobem cap arbre monumental o d’interès declarat per l’Ordre de 8 de febrer de 1990, segons la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres i les arbredes d’interès comarcal i local. DARP (DOGC 1262 de 2.3. 1990).

18.6. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

La zona del municipi on s’ubica l’explotació està inclosa a la zona ZEPA Secans de la Noguera.

Imatge 13: Mapa zones ZEPA, PEIN i LIC. S’ha de remarcar que en aquesta zona ZEPA més del 73% de la superfície està ocupada per cultius herbacis de secà, i les noves naus s’ubicaran a parcel·les agrícoles molt antropitzades. La resta de la superfície es troba ocupada per alzinars/carrascars, formacions de vegetació gipsòfila, i pinedes mediterrànies de pi blanc principalment.


Memòria 58

En aquesta ZEPA les espècies prioritàries (xurra, xoriguer petit, terrerola vulgar, gaig blau, l’esparver cendrós i la calàndria) tenen hàbitats que no es veuran afectats per la construcció de les noves naus, ja que l’entorn de l’explotació està molt antropitzat.

18.7. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

A la parcel·la on s’ubica l’explotació hi ha un hàbitat d’interès comunitari prioritari de vegetació gipsòfila ibèrica. En aquest hàbitat trobem l’explotació ramadera objecte d’estudi, que no presenta cap exemplar vegetal propi d’aquest hàbitat, per tant al construir les noves naus no s’eliminaran exemplars de vegetació protegida. També trobem camps de cultiu de secà a les fondalades, i en general allà on la topografia ho permet . En un radi de 500 m, hi han altres hàbitats d’interès comunitari (no prioritaris), que tampoc es veuen afectats per la construcció de les noves naus, són els següents: alzinars/carrascars i pinedes mediterrànies.


Memòria 59

Imatge 14: Mapa hàbitats interès comunitari.

18.8. ZONES HUMIDES

No hi ha cap zona humida pròxima a l’àmbit d’influència de l’explotació.

18.9. FAUNA

Respecte els biòtops faunístics, a la zona d’estudi es troba principalment l’agrícola, associat als conreus herbacis de secà, encara que també es poden trobar biòtops associats a les formacions de vegetació gipsòfila, alzinars/carrascars, i les pinedes. A l’entorn de la zona d’estudi, que es troba a una zona ZEPA, trobem les espècies prioritàries següents: xurra, xoriguer petit, terrerola vulgar, gaig blau, l’esparver cendrós i la calàndria. L’explotació i el seu entorn més inmediat no presenten cap hàbitat favorable per les esmentades espècies degut al grau important


Memòria 60

d’antropització (terres de cultiu i presència de diverses naus i construccions amb ús intensiu) de la zona.

18.10. PATRIMONI CULTURAL I ARQUEOLÒGIC

No existeixen en les proximitats de l’explotació ramadera objecte del present estudi d’impacte ambiental elements que pertanyin al patrimoni cultural i/o arqueològic i que es puguin veure afectats per l’execució del projecte.


Memòria 61

19. IMPACTE PAISATGÍSTIC

19.1. UNITATS DEL PAISATGE

A l’àmbit d’estudi s’hi poden diferenciar les següents unitats de paisatge: Unitat paisatgística dels cultius agrícoles: Unitat caracteritzada per parcel·les de cultiu agrícoles de secà, principalment de conreus herbacis de blat. Aquesta unitat s’ubica a les zones més planeres i accessibles. És una unitat uniforme de cromatismes, els quals varien segons l’estació de l’any. Unitat paisatgística de vegetació gipsícola ibèrica Unitat caracteritzada per l’abundancia d’especies arbustives i herbàcies adaptades als sòls amb un alt contingut en guix. També hi han peus aïllats d’alzina. Ocupen vessants amb un fort pendent. Presenta un cromatisme uniforme durant tot l’any (combinació verd fosc de la vegetació amb colors blancs-grisencs de la superfície del sòl) Unitat paisatgística de pinedes mediterrànies Aquesta unitat es localitza a les parts culminants dels tossals, i l’espècie principal és el pi blanc. Presenta un cromatisme uniforme durant tot l’any (color verd dels pins). Unitat paisatgística d’Alzinars/Carrascars Unitat composta principalment per l’alzina (Quecus ilex) que presenta un cromatisme uniforme (color verd fosc) durant tot l’any


Memòria 62

19.2. ESTAT DEL PLANEJAMENT L’ informació més rellevant en base a criteris paisatgístics que afecta a l’actuació en qüestió és la descrita en el catàleg del paisatge de les Terres de Lleida realitzat a l’octubre de 2006 per l’Observatori del Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. A continuació s’esmenten els principals apartats d’interès del catàleg del paisatge de les Terres de Lleida vinculats a l’àmbit de l’actuació projectada.

19.2.1. Unitat del paisatge

L’actuació projectada està ubicada a l’extrem nord de l’unitat de paisatge de la Plana d’Algerri-Balaguer, i limita amb els Aspres de la Noguera.

19.2.2. Paisatges d’atenció especial

L’àmbit d’estudi no està inclòs dins de cap paisatge d’atenció especial.

19.2.3. Visibilitat. Grau d’exposició visual

L’actuació projectada està ubicada en una zona de baixa exposició visual. La parcel·la està ubicada en un paratge planer en la part baixa d’un vessant de pendent fort, i allunyat de les principals vies de comunicació.


Memòria 63

19.3. FRAGILITAT PAISATGÍSTICA La fragilitat paisatgística defineix la susceptibilitat d’un paisatge a veure alterats els seus valors i el seu caràcter per l’efecte paisatgístic produït per l’actuació proposada. Com s’ha descrit en els apartats anteriors, el paisatge de l’àmbit d’estudi està format per una alternança de paisatges agrícoles de secà allà on la fisiografia ho permet, amb alguns hàbitats d’interés comunitari de formacions arbòries i arbustives. La conca visual real de la parcel·la on es construiran les naus ramaderes és reduïda degut a la situació de l’explotació als peus d’un vessant amb fort pendent. El grau de freqüentació de l’àmbit d’estudi és baix, degut a la baixa densitat de trànsit que hi ha als camins rurals que hi ha a l’entorn. Tenint en compte l’anàlisi dels factors que repercuteixen especialment en la fragilitat del paisatge, es pot considerar que el paisatge en qüestió amb les característiques descrites té una mitjana fragilitat paisatgística degut a la superfície que ocupen els hàbitats d’interés comunitari ja esmentats. Tot i així, l’ampliació a realitzar no ocuparà cap d’aquests habitats, sino que es farà al costat de naus ja existents i serà de molt poca superfície. Cal incidir en el fet de que l’explotació actual, ja presenta una bona integració en el paisatge, ja que la volumetria visual global no augmenta, hi ha una bona integració cromàtica de les naus existents, i a més hi ha peus arboris dispersos que dissimulen parcialment la presència de les naus.

19.4. FACTORS DE VISIBILITAT

- Conques de visibilitat: Les conques de visibilitat queden definides per les condicions geomètriques que imposa la topografia. La relació lineal directa i recta entre dos punts sense intercepció de volums opacs, defineix, per a un punt observat, un conjunt de punts relacionats que constitueixen una conca visual.


Memòria 64

La conca de visibilitat de l’àmbit d’estudi queda limitada a un radi d’uns 500 m a l’entorn cap al nord-nordoest direcció des d’on l’explotació és més visible, i de menys de 200 m a la resta de punts cardinals, ja que l’orografia està caracteritzada per trobar-se en un vessant de fort pendent, en direcció nordoest-sudest hi ha una petita fondalada en direcció al terme de Castelló de Farfanya tributària del riu Farfanya. La diferència de cota es d’uns 35 m respecte a la parcel·la on s’ubicarà l’activitat, característiques que en limiten la seva visibilitat des d’altres paratges. Això implica que les naus ramaderes a construir d’una alçada d’uns 5 m no sobresurtin per sobre de la rasant del terreny. La construcció de les naus 16-20, no alterarà la volumetria existent que ja conformen les naus 1-15. Factors de la percepció: A més de la percepció visual, l’observador rep informació, interpreta i valora a partir d’altres sentits. En el cas que ens ocupa la imatge de mosaic entre les parcel·les agrícoles herbacis de secà i les formacions amb vegetació natural que hi ha a l’entorn de l’àmbit d’estudi pot imposar-se a la percepció visual captant els mecanismes d’interpretació de l’observador. - Observadors: El resultat de l’anàlisi de visibilitat de la zona mostra que l’actuació construir serà visible des d’un nombre limitat de punts d’observació. El fet d’estar en una parcel·la en zona de vessant en limita la seva visibilitat des de la llunyania a la meitat de la conca visual. - Anàlisi descriptiva: S’ha realitzat una anàlisi de les diferents conques visuals afectades per la construcció de les naus ramaderes, mitjançant la descripció in-situ dels diferents efectes vinculants a la qualitat del paisatge. Cal assenyalar que la parcel·la on es pretenen construir les naus projectades, està ubicada en una zona de vessant respecte l’entorn, de manera que limita la seva visibilitat, minimitzant l’impacte paisatgístic.


Memòria 65

19.5. COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE

19.5.1. Descripció del components del paisatge

El paisatge de l’àmbit d’estudi està caracteritzat per una discontinuitat entre les parcel·les agrícoles de secà, i les formacions vegetals naturals. El paisatge no presenta grans varietats cromàtiques. A les parcel·les agrícoles el color va variant al llarg de l’any (entre verd i groguenc); i a les fomacions de vegetació natural, no s’observen gairebé canvis en el color, ja que la major part part de les especies que les composen són de tipus perenne. La formació de vegetació gipsòfila, a més del tons propis de la vegetació, presenta també tons grisencs propis de sòls amb guixos, allà on hi ha sòl nu, que es mantenen tot l’any. En el relleu trobem un paisatge de transició entre la Plana d’Algerri-Balaguer (on es troba l’explotació), i els Aspres de la Noguera que té més canvis de relleu. La relació entre els components del paisatge és d’un mosaic caracteritzat per la discontinuitat entre les parcel·les agrícoles de secà i les formacions vegetals naturals. El paisatge és d’una moderada complexitat, ja que al haver-hi tres gammes de color predominant, amb tres tipus de vegetacio, hi ha una quantitat important d’informació visual que cal processar.

19.5.2. Valoració del paisatge existent

La qualitat paisatgística es determina en base a aspectes intrínsecs del paisatge, com ara valors estètics, ecològics, productius, històrics, socials, simbòlics i identitaris, mitològics i espirituals. - Valor de contingut: Hi ha presència de cultius de secà, amb alternança de formacions vegetals naturals considerades com a hàbitat d’interés comunitari.


Memòria 66

Amb aquests trets característics aquest paisatge té un valor singular que implica una qualificació especial. - Valor estètic: El paisatge objecte d’estudi es pot considerar de valor estètic mitjà, ja que es tracta d’una parcel·la envoltada per extensions de cultiu de conreus herbacis de secà, amb alternança amb la vegetació natural. - Valor d’excepcionalitat: Des del punt de vista d’excepcionalitat, dins del conjunt del municipi, presenta una qualitat de paisatge mitjana-alta, ja que una part de l’entorn està ocupat per un hàbitat d’interés comunitari prioritari (vegetació gipsícola ibèrica). - Valor de representativitat: Considerem una representativitat del medi mitjana, ja que l’àmbit d’estudi presenta tret distintius del paisatge propi dels secans de la Noguera, tot i que és un paisatge alterat per les actuacions de l’home que l’ha anat modificant per adaptar-lo a les seves necessitats. - Valor visual: Donades les característiques topogràfiques, el valor visual intrínsec, la observació del lloc, és de valor baix-mitjà ja que consta d’una parcel·la de conreu de secà. El valor visual extrínsec, la observació des de l’emplaçament, és de valor mitjà, ja que a l’entorn de la parcel·la s’hi poden observar extensions agrícoles de secà (cultius herbacis) amb algunes zones ocupades per formacions vegetals naturals de secà poc extenses. - Valor ecològic: L’entorn es pot classificar d’una qualitat ecològica mitjana-alta, ja a part de les parcel·les agrícoles de secà, també podem trobar altres formacions vegetals naturals que són considerades com a hàbitats


Memòria 67

d’interés comunitari. La zona està inclosa en la ZEPA dels secans de la Noguera. - Valor productiu: L’entorn de l’àmbit d’actuació té un clar valor productiu agrícola i ramader a les zones on el pendent ho permet. - Valor històric: L’entorn més immediat de la parcel·la on es realitzarà l’activitat no hi ha cap tipologia constructiva, ni restes arqueològiques, ni cap sistema agrícola amb valor històric i representatiu.

19.6. MESURES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTIQUES PREVENTIVES Les mesures d’integració preventives que s’han aplicat en la mateixa concepció del projecte i en la fase d’execució de les obres amb l’objectiu d’evitar la generació d’impactes són les següents: Construir l’ampliació en naus amb una llargària inferior a la de les naus ja existents. Construir les naus de forma paral·lela a les existents, per tal de disminuir el seu impacte visual. Integrar les naus a construir amb les naus existents. La construcció de les naus 17-20, no alterarà la volumetria existent que ja conformen les naus 1-16. Les naus existents ja tenen alta integració cromàtica amb l’entron. Per tant s’usarà la mateixa tipologia per a les naus a construir, per tal que tot el sistema de naus quedi integrat, i l’increment d’impacte sigui mínim.


Memòria 68

19.7. SIMULACIÓ FOTOGRÀFICA DEL PROJECTE I INTEGRACIÓ

PAISATGÍSTICA

A continuació es pot observar una simulació de l’actuació, amb les mesures correctores aplicades:

Imatge 15: Situació inicial sense projecte. Vista des del nord.

Imatge 16: Situació amb projecte. Vista des del nord. A la situació inicial sense projecte s’aprecia que les naus construides ja estan ben integrades visualment dintre del paisatge ja que el color grisenc predominant al parament de les naus, no altera cromàticament el fons grisenc de la formació vegetal d’espècies gipsòfiles que hi ha al voltant. La nau amb paraments de color totxo situada a la part inferior queda dissimulada parcialment pels peus arboris dels voltants. S’ha de remarcar que les naus a construir, ocupen un percentatge molt baix de la superfície de l’explotació respecte a les ja existents, pel que l’alteració del paisatge serà molt baixa. Tot seguit es descriuran les mesures a adoptar per integrar paisatgísticament les noves naus, s’incidirà sobre les visuals amb


Memòria 69

orientació nord (oest-nord-sudest), ja que a la zona sud trobem un vessant amb molt forta pendent i sense camins per accedir-hi, és per tant una zona molt poc freqüentada:

Imatge 17: Vista de la zona interior on es construirà la nau 20. La nau 20 es construirà entre un tal·lús amb fort pendent i la nau 13 ja existent, pel que la visibilitat des de qualsevol punt de l’entorn serà pràcticament nul·la.


Memòria 70

Imatge 17: Situació de la nova nau 19 (vista des del sudest).

Imatge 18: Simulació de la nau 19 disposada paral·lelament a la nau 13 ja existent. La nau 19 serà visible des d’algunes localitzacions situades al nord-nordest, i s’ha previst plantar alguns peus arboris, que afegits als ja existents, dissimularan la presència d’aquesta nau. No s’alterarà la volumetria existent de la nau 13.


Memòria 71

Imatge 19: Simulació de la nau 19 disposada paral·lelament a la nau 13 ja existent. I simulació de la nau 18 a construir paral·lelament a la 15. No s’alterarà la volumetria ni l’integració cromàtica en l’entorn (vista nord-nordoest). Des del nord-nordoest, les naus 19 i 18 a construir no alteren la volumetria de les naus 13 i 15 ja existents. Al voltant de la nau 19, es plantaràn alguns arbres més per dissimular la visibilitat. Respecte a la secció de la nau 18, aquesta tindrà uns paraments de color grisenc que faràn que quedi dissimulada cromàticament en el fons grisenc del vessant amb la formació gipsícola que queda al sud. A la imatge 19 s’observa que no s’augmenta el volum o percepció que ja conformen les naus existents A la parcel.la hi ha diversos peus arboris (alzina i xiprers) que són arbres de port alt i que a una distància de visió pròxima ja dissimulen parcialment la presència de les naus ramaderes, quedant aquestes ben integrades al territori on s’ubiquen.

N13

N18

N15

N19


Memòria 72

20. CRITERIS I MÈTODE DE VALORACIÓ DE LA INCIDÈNCIA

MEDIAMBIENTAL DEL PROJECTE

20.1. INTRODUCCIÓ

La incidència mediambiental d’un projecte pot valorar-se analitzant aquelles modificacions o processos, adversos o beneficiosos, que la implantació o accions de la nova activitat produeix sobre l’entorn i els ecosistemes que el constitueixen. Així, l’ampliació d’aquesta explotació, comporta una sèrie d’interaccions i canvis en l’entorn d’implantació, conseqüència de les pròpies característiques i continguts de l’esmentat projecte. Amb aquestes premisses, pot definir-se l’Impacte Ambiental com tot allò que modifica, des de l’exterior, l’equilibri – dinàmic – inicial d’un sistema natural fins dur-lo a una situació inestable (equilibri o no). Com a conseqüència d’aquesta nova situació, es produeix una modificació puntual en el sistema i la seva pròpia dinàmica interna el condueix fins un nou equilibri amb les noves condicions de l’entorn exterior. En el desenvolupament d’un Estudi d’Impacte Ambiental s’han de tenir en compte les característiques ambientals de la zona i les del substrat on s’estableix l’activitat. A partir d’aquestes premisses es pot determinar l’efecte dels impactes i el temps que tardarà a tornar a la situació d’equilibri.


Memòria 73

20.2. METODOLOGIA

Si es té en compte la gran varietat de projectes, obres i actuacions de tot tipus que poden produir impacte ambiental, així com la multitud d’intensitats i matisos d’aquests, es comprèn que hagin estat preparats i assajats molts models diferents per a la seva valoració. Cap dels models existents té una validesa general, sinó que han estat utilitzats per a problemàtiques concretes. Les metodologies d’impacte existents es fonamenten en la identificació, predicció, avaluació i interpretació dels impactes. En la pràctica, en totes les metodologies intervenen aquestes tres funcions analítiques al configurar els veritables objectius dels estudis d’impacte ambiental, però en cada mètode o model es posa accent a una d’elles com base de l’actuació. Existeixen diferents metodologies, les més significatives són la matriu de Leopold, el model de predicció de Pasquill i Gidffort, i el model d’avaluació de Batelle – Columbus. Per al projecte que ens ocupa, és a dir, una ampliació d’una explotació ramadera, no existeix encara una metodologia especifica de treball. Des de l’estudi d’impacte ambiental es pot establir una visió integrada del territori que permeti avaluar i assignar valors de qualitat ambiental a les diferents parts del territori, contrastar el grau d’adequació de les distintes activitats proposades al medi receptor i posar de manifest incompatibilitats d’ús en el territori per l’afecció de valors singulars del patrimoni natural, permetent així la recerca de solucions alternatives no traumàtiques.


Memòria 74

21. IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES

21.1. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES

La identificació d’impactes té per objecte conèixer els problemes ambientals o alteracions que es donin sobre els diferents factors ambientals analitzats, derivats del planejament, disseny, execució i explotació del projecte. El mètode emprat per a identificar impactes és una matriu acció/factor. En ella es presenten en columnes les accions del projecte susceptibles de produir impactes, i en files els factors del medi ambient (físic, biòtic i humà) que es puguin veure afectats per dites accions.

21.1.1. Factors ambientals

Medi abiòtic

Atmosfera: Microclima Qualitat atmosfèrica Nivell sonor Visibilitat Aigua: Qualitat aigües superficials Qualitat aigües subterrànies Quantitat Sòl: Geomorfologia Propietats fisico – químiques Erosió


Memòria 75

Permeabilitat Medi biòtic

Vegetació: Diversitat Dispersió Fauna: Diversitat Mobilitat Hàbitat Medi antròpic

Ordenació del territori Infrastructures i serveis Qualitat de vida Activitat econòmica i treball Patrimoni històric – artístic i cultural Paisatge

21.1.2. Accions susceptibles de produir impacte

Són moltes les accions susceptibles a produir algun tipus d’impacte sobre els factors ambientals anomenats en l’apartat anterior. Algunes de les accions es troben tan sols en el període de temps que duren les obres de construcció de la instal·lació (fase d’execució), però altres accions seran presents al llarg de tota la vida útil de la granja (fase d’explotació).


Memòria 76

Fase d’execució

Esbrossada Retirada de terra vegetal Anivellament Compactació Obres de drenatge Casetes d’obra i altres instal·lacions fixes Maquinària Senyalitzacions i barreres de seguretat Fase d’explotació

Ocupació de sòl Consum d’aigua i energia Generació de residus i aigües residuals Trànsit i activitat Presència d’edificacions

21.1.3. Matriu d’identificació d’impactes

Previ a l’anàlisi dels impactes ocasionats per la fase d’execució i la fase d’explotació, cal considerar els impactes que sobre els diferents factors ambientals ocasiona el propi projecte en global. Si aquests impactes fossin molt negatius, farien inviable procedir a la implantació del mateix.


Memòria 77

MATRIU D’IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES Matriu Causa-efecte

Projecte global

Microclima Qualitat X Soroll X

Atmosfera

Visibilitat Qualitat aigües superficials

X

Qualitat aigües subterrànies

X Aigua

Quantitat X Morfologia X Propietats X Erosió X

Med

i abi

òtic

Sòl

Permeabilitat X Diversitat X

Vegetació Dispersió Diversitat X Mobilitat X

Med

i biò

tic

Fauna Hàbitat X

Ordenació territorial X Infrastructures X Qualitat vida X Activitat econòmica Patrimoni històric i artístic

FACTO

RS A

MBIE

NTA

LS

Med

i ant

ròpi

c

Paisatge X


Memòria 78

21.2. VALORACIÓ QUALITATIVA DELS IMPACTES

Un cop identificats i descrits els principals impactes ambientals, es procedeix a continuació a efectuar una caracterització dels principals impactes segons els següents aspectes. Segons intensitat: Fa referència al grau d’alteració produïda, i a la severitat dels efectes causats pels impactes negatius. Efecte mínim: És el que es pot demostrar que no és notable. Efecte notable: Aquell que es manifesta com una modificació del medi ambient, dels recursos naturals, o dels seus processos fonamentals de funcionament, que produeixi o pugui produir al futur repercussions apreciables als mateixos. Segons el signe: Efecte positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, dins del context d’una anàlisi completa, dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació completa. Efecte negatiu: Aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalísitic, cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un increment dels perjudicis derivats de la contaminació, erosió i altres riscos ambientals. Segons la incidència: Efecte directe: Aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental. Efecte indirecte o secundari: Aquell que suposa una incidència immediata respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.


Memòria 79

Segons el tipus de sistema actiu: Efecte simple: Aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental (o aquell, el mode d’acció del qual, és individualitzat), sense conseqüències en la inducció de nous efectes, ni en l’acumulació ni en la sinèrgia. Efecte acumulatiu: Aquell que quan es propaga l’acció de l’agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, ja que no existeixen mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment de l’agent causant del mal. Efecte sinèrgic: Aquell que es prodeix quan l’afecte conjunt de la presència simultània de diversos agents, suposa la incidència ambiental major que l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Així mateix, s’inclou dins d’aquest tipus aquell efecte, el mode d’acció del qual, indueix a l’aparició d’altres nous. Segons l’aparició: A curt termini: Es manifesta abans d’un any. A mig termini: Es manifesta abans dels 5 anys. A llarg termini: Es manifesta després dels 5 anys. Segons la persistència: Efecte permanent: Suposa una alteració indefinida al temps. Que no desapareix amb el temps. Efecte temporal: Suposa una alteració no permanent al temps, amb un termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.


Memòria 80

Segons la reversibilitat: Efecte reversible: Aquell en el que l’alteració que suposa pot ser assimilada per l’entorn de forma mesurable, a mig termini, a causa del funcionament dels processos naturals de la successió ecològica i dels mecanismes d’autodepuració del medi. Efecte irreversible: Aquell que suposa la impossibilitat, o la dificultat extrema, de retornar a la situació anterior a l’acció que ho produeix. Segons la recuperabilitat: Efecte recuperable: Aquell on l’alteració que suposa pot ser eliminada, ja sigui per l’acció natural, o per l’acció humana. Efecte irrecuperable: Quan l’alteració o pèrdua que suposa és impossible de recuperar o restaurar, tant per l’acció natural com per l’humana. Segons la seva periodicitat: Efecte periòdic: Aquell que es manifesta com un model d’acció intermitent i continu en el temps. Efecte d’aparició irregular: Es manifesta de forma imprevisible en el temps, i les seves alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat d’ocurrència. Segons la manifestació: Efecte continu: Aquell que es manifest com una alteració constant al temps, acumulada o no. Efecte discontinu: Aquells que es manifesta per mitjà d’alteracions irregulars o intermitents en la seva permanència.


Memòria 81

Segons l’extensió: Fa referència a si un determinat impacte es manifesta al punt on s’origina, o si pel contrari, també es manifesta a altres més allunyats. Efecte localitzat Efecte extensiu Segons la situació: Indica on es produeix l’impacte independentment de la seva capacitat d’extensió. Proper a l’origen Allunyat de l’origen Un cop caracteritzats els impacte segons els paràmetres anteriors, aquests caldrà avaluar-los segons els conceptes de: Compatible: Aquell impacte, la recuperació del qual, és immediata una vegada ha acabat l’activitat que ho produeix i no precisa de pràctiques protectores o correctores. S’aplica així mateix als impactes positius. Moderat: Aquell impacte, la recuperació del qual no precisa de pràctiques protectores o correctores intensives i on la recuperació de les condicions ambientals inicials requereix cert temps. Sever: Aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures correctores o protectores, i on, inclòs amb aquestes mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat. Crític: Aquell impacte amb una magnitud superior al llindar acceptable. Amb aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense cap possibilitat de recuperació, tot i l’aplicació de mesures correctores.


Memòria 82

22. DESCRIPCIÓ D’IMPACTES

A continuació es descriuen els diferents impactes ambientals identificats:

22.1. IMPACTES EN FASE D’EXECUCIÓ

El conjunt d’impactes ambientals de caràcter natural que poden produir-se durant la fase de construcció són els següents:

22.1.1. Atmosfera

22.1.1.1. Qualitat

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: 1) Emissió de partícules en les tasques de retirada de terra vegetal 2) Emissió de partícules en l’anivellament 3) Emissió de partícules en l’abassegament de materials 4) Contaminació atmosfèrica produïda per l’evaporació o arrossegament d’alguns residus d’obra 5) Emissió de gasos dels motors de la maquinària ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Contingut atmosfèric en compostos gasosos, pols, partícules, etc. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: Durant la fase d’obres, i especialment durant les primeres etapes de la mateixa, l’alteració de la qualitat de l’aire pot estar produïda per: Pols generada Moviment de materials


Memòria 83

Càrrega i descàrrega de materials Circulació de vehicles sobre superfícies no pavimentades Contaminants químics Gasos despresos pels vehicles amb motors d’explosió Les operacions de moviment de terres donen lloc de forma general a partícules majors de 100 mm. Aquestes tendeixen a assentar-se de nou en el terreny en un radi d’aproximadament 250 m. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: En síntesi pot dir-se que els efectes sobre la qualitat de l’aire produïts per la generació de pols en la fase de l’obra són negatius, directes, a curt termini, temporals, reversibles i recuperables. Els impactes sobre la qualitat de l’aire poden considerar-se Moderats. Aplicant mesures correctores passen a Compatibles.

22.1.1.2. Soroll

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Soroll produït per les tasques de desbrossament Soroll produït per la retirada de la coberta vegetal Soroll produït pels treballs de compactació del sòl Soroll produït pels treballs d’excavació i anivellament Soroll produït per tota la maquinària d’obra ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Intrusió de soroll en l’entorn. Augment del Nivell de Pressió Sonora (NPS) ambiental. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: Durant la fase de construcció es poden donar moments puntuals d’actuació de maquinària pesada que comportin un increment en la pressió sonora. S’ha de tenir en compte que aquestes accions seran puntuals i limitades a la fase d’execució de l’obra.


Memòria 84

En el que es refereix a les molèsties causades pels sorolls generats, podrien tenir dues conseqüències: Molèsties a la població més propera Molèsties a la fauna de l’entorn Pel que fa a les molèsties a la població més propera, aquestes seran de poca consideració donada la distància de l’explotació al nucli de població més proper. En referència a la fauna, ja s’ha comentat en la descripció del medi que la fauna resident és de caràcter cosmopolita (ambient rural), adaptada a la presència i acció de l’home, fet que minimitza encara més aquesta afectació. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: Els efectes de l’increment del NPS en fase d’obres es preveuen puntuals, temporals, reversibles, recuperables i discontinus. Considerant la durada limitada de les obres, els impactes generats per soroll es classifiquen Moderats sense aplicar mesures correctores, Compatibles aplicant-les.

22.1.2. Aigües

Per a una major comprensió dels mecanismes de possible impacte es considera la hidrologia (superficial i subterrània) com un continu en constant interacció mútua, doncs en general pot dir-se que els efectes o pressió ambiental sobre un dels mitjans implica la pèrdua de qualitat de l’altre.

22.1.2.1. Qualitat aigües superficials i subterrànies

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Qualitat aigües superficials: Contaminació de les aigües superficials per l’arrossegament de materials en cas de pluges Contaminació de les aigües superficials per la incorrecta gestió de residus Contaminació de les aigües superficials per aigües residuals sanitàries


Memòria 85

Qualitat aigües subterrànies: Contaminació de les aigües subterrànies per l’arrossegament de materials en cas de pluges Contaminació de les aigües subterrànies per la incorrecta gestió de residus en l’obra Contaminació de les aigües subterrànies per aigües residuals sanitàries ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Afeccions sobre cursos d’aigua i xarxa de drenatge superficial i subterrània. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: L’eliminació de vegetació superficial fa disminuir la infiltració d’aigua de pluja en el sòl, efecte que pot veure’s potenciat per la compactació del terreny ocasionada per la maquinària pesada que ha d’utilitzar-se, el que porta associat un efecte d’arrossegament de matèria superficial amb la conseqüent erosió del sòl. Aquest fet podria causar també la reducció de la qualitat de corrents d’aigua pròxims per l’increment dels nivells de matèria sedimentable, i increments en la concentració de nutrients a causa de la mineralització tant de matèria orgànica soluble com particulada. S’ha d’assenyalar que la superfície edificada no suposarà la totalitat de la parcel·la, limitant l’abast d’aquest tipus d’impacte. S’ha de considerar, per altra banda, l’existència puntual de vessament accidental de combustibles. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: Per les característiques concretes de la zona d’ubicació de l’explotació, cal prendre les precaucions adequades (prevenció de vessament d’olis, dissolvents, combustibles, etc...), fent la pressió exercida sobre el sòl – aigües assumible pel medi, i recuperable amb una neteja de la zona d’actuació després de la finalització de les obres. Els efectes sobre la hidrografia i els efectes sobre l’edafologia es poden preveure com temporals, reversibles irrecuperables. Es


Memòria 86

consideren Moderats. Amb aplicació de mesures correctores passen a Compatibles.

22.1.2.2. Quantitat

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE Variació de l’aportació d’aigües al freàtic degut a la compactació del sòl. ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Afeccions sobre cursos d’aigua subterrània. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: L’alteració de la parcel·la afectada reduirà el drenatge natural del sòl existent en la zona. L’impacte, però, queda limitat per la dimensió dels terrenys afectats. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: L’efecte es pot catalogar com a permanent, irreversibles i irrecuperable, pel que es qualifica de Moderat. Aplicant mesures correctores es considera Compatible.

22.1.3. Morfologia, propietats i permeabilitat del sòl

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Propietats físico – químiques: Empobriment del sòl degut a la retirada de la capa orgànica Contaminació per olis i hidrocarburs procedents de la maquinària d’obra. Contaminació del sòl i subsòl per la incorrecta gestió de residus d’obra.


Memòria 87

Permeabilitat: Disminució de la permeabilitat del sòl degut a la compactació del terreny. ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Alteracions del sòl. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: Els impactes que de forma genèrica pot provocar una obra d’aquest tipus sobre el substrat es concreten essencialment en la modificació, de caràcter superficial, que es provoca en el sòl durant l’execució. No es preveu l’obertura de camins nous en l’exterior de la parcel·la. Un aspecte que cal tenir en compte es que la ubicació de la maquinària pesada sobre el substrat tou o humit podria donar com a resultat la compactació del terreny amb la conseqüent pèrdua de poder infiltrant i la generació de corrents superficials de vessament. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: Per les característiques concretes de la zona d’ubicació de l’explotació, cal prendre les precaucions adequades (prevenció de vessament d’olis, dissolvents, combustibles, etc...), fent la pressió exercida sobre el sòl assumible pel medi, i recuperable amb una neteja de la zona d’actuació després de la finalització de les obres. Els efectes sobre l’edafologia poden preveure’s com a temporals, reversibles, irrecuperables. Els impactes es consideren Moderats, Compatibles aplicant mesures correctores.

22.1.4. Vegetació

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Diversitat: Les tasques de desbrossament impliquen una reducció de la diversitat vegetal de la zona.


Memòria 88

ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Coberta vegetal. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: La possible eliminació de la coberta vegetal i arbrat es circumscriu a l’àmbit de la parcel·la afectada, la qual cosa no representa una superfície de vegetació important ni de valor ecològic. Com s’ha comentat en la descripció del medi, el valor botànic del terreny afectat pot considerar-se nul, es tracta de camps de cultiu i parcel·les antropitzades en les que ja hi ha construccions rurals, fet que minimitza els impactes sobre la vegetació. Durant la fase de construcció, sobretot en el moment de les excavacions per a la construcció dels fonaments, es poden produir nivells de pols importants. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: Donades les característiques vegetals de la zona, la magnitud de l’obra i el pla d’obra traçat, els efectes sobre la vegetació durant la fase d’obra són negatius, irreversibles i permanents. Pel valor botànic escàs de la parcel·la afectada, l’impacte pot considerar-se Compatible.

22.1.5. Fauna

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Diversitat: Les tasques de desbrossament impliquen una reducció de la diversitat faunística de la zona. Hàbitat: Destrucció d’hàbitats degut al desbrossament de la zona a implantar l’activitat.


Memòria 89

Mobilitat: La presència de les naus així com la disposició de tanques perimetrals limita la mobilitat dels animals del medi. ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Fauna local. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: No s’han d’esperar efectes sobre la fauna local durant la fase d’obres a excepció de les ocasionades per sorolls i vibracions i la reducció d’hàbitat. Com ja s’ha comentat a l’àrea habita fauna prioritària, però tenint en compte que els efectes tenen un abast mediambiental molt reduït, ni els seus hàbitats naturals ni la seva activitat serà afectada. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: L’impacte de les obres de construcció sobre la diversitat de la fauna i el seu hàbitat i mobilitat són Moderats, aplicant mesures correctores Compatibles.

22.1.6. Paisatge

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Alteració del paisatge degut al desbrossament de la zona Alteració del paisatge degut a l’abassegament de materials (casetes, tallers, ...) Alteració del paisatge degut a les infraestructures d’obra Alteració del paisatge degut al parc de maquinària Alteració del paisatge degut a l’abandonament incontrolat de residus d’obra. ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Paisatge DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE:


Memòria 90

L’impacte sobre el paisatge en fase d’operació es limita a l’efecte que pot ocasionar la construcció de les noves naus en la parcel·la, les edificacions temporals d’obra i el parc de maquinària. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: Per la definició de l’impacte visual generat es pot utilitzar la nomenclatura següent: Impacte elevat: L’element distorsionador seria considerat com a dominant i cridaner en la visualització del paisatge. Impacte mitjà: L’element distorsionador seria considerat com a element important i cridaner en la visualització del paisatge. Impacte reduït: Quan els elements distorsionadors son considerats no cridaners en la visualització del paisatge. L’impacte es caracteritza com a elevat en el paisatge durant l’execució de les obres però reduït un cop finalitzades, donada la situació de la parcel·la on s’ubica l’explotació, la visualització d’aquesta es reduïda. Els impactes descrits es consideren negatius, directes, a curt termini, reversible, recuperable i localitzat. Així es poden avaluar els impactes com a Moderats. S’ha de tenir en compte que aquests impactes desapareixeran amb la finalització de les obres. Els impactes paisatgístics en fase d’ús són analitzats més endavant.

22.1.7. Impacte per canvi d’usos del sòl

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Les tasques de desbrossament i moviments de terra impliquen una reducció del sòl agrícola disponible degut a les activitats desbrossada, excavacions de sòlids i construcció d’edificis. ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Usos del sòl. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE:


Memòria 91

Les noves construccions suposen l’ocupació d’unes zones a l’interior de la parcel·la que actualment són camps de conreu o estan fortament antropitzades. Cal que l’activitat de personal i maquinària es vegi restringida al que és purament la zona d’actuació. La circulació de maquinària fora d’aquests límits tindria conseqüències negatives, tant si la superfície afectada correspon a zona cultivable com si es tracta d’altres àrees. Per altra banda, és inevitable la circulació de maquinària pesada pels accessos de la zona, que pot conduir a una degradació dels mateixos. Aquest és un aspecte a tenir en compte en l’establiment de mesures correctores. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: L’impacte, directe i temporal, es considera Moderat, aplicant mesures correctores Compatible.

22.1.8. Infraestructures

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Afluència de maquinària i vehicles d’obra, a més del subministrament de materials, etc. ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Densitat de trànsit en les infraestructures viàries de la zona i fluïdesa del mateix, accessibilitat. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: Durant la fase de construcció els impactes sobre les vies de comunicació vindran ocasionats per l’increment del trànsit rodat. Si bé els efectes causats pel desplaçament de la maquinària es limitarà a accions puntuals. Al marge de les situacions que puguin causar alguna molèstia puntual, que no tenen més importància, l’impacte pot qualificar-se com Compatible.


Memòria 92

22.2. IMPACTES EN FASE D’OPERACIÓ

22.2.1. Impacte per l’ocupació del sòl

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Canvi d’usos del sòl. ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Usos del sòl. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: Tal com ja s’ha citat en l’apartat dels impactes lligats a la fase de construcció, l’ocupació de sòl en l’àmbit del projecte implica l’ocupació d’una zona interior que actualment està ocupat per una zona erma. La impermeabilització del sòl que suposa la construcció de les edificacions implica també una disminució de la capacitat de retenció de les aigües. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: Tenint en compte que la superfície construïda no representarà la totalitat de la parcel·la, l’impacte es considera Moderat, aplicant mesures correctores Compatible.


Memòria 93

22.2.2. Impacte per consums d’aigua i energia

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Consum d’aigua d’abeurament i de neteja de les instal·lacions Consum d’energia (elèctrica) ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Recursos naturals. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: El consum d’aigua previst a l’explotació prové dels treballs normals de neteja a més de l’abeurament dels animals de l’explotació. El consum anual d’aigua per a l’abeurament dels animals i també per a la neteja de les instal·lacions serà d’uns 5475 m3 com a màxim, ja que no hi haurà la granja a plena capacitat durant tot l’any. L’explotació disposa de connexió amb la xarxa municipal d’aigües. L’energia que s’utilitza a l’explotació és energia elèctrica procedent de fonts externes, i que s’empra per a les necessitats d’il·luminació i acció d’automatismes d’alimentació. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: L’impacte causat per l’increment del consum d’aigua i energia s’ha de considerar Moderat, aplicant mesures correctores Compatible.

22.2.3. Impacte per generació de residus sòlids i líquids

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Els residus generats en l’explotació es poden dividir en tres categories: Dejeccions en el cicle de producció de l’explotació ramadera Aigües residuals en el procés de neteja de les instal·lacions


Memòria 94

Productes químics, medicaments rebutjats i residus amb requeriments especials Animals morts en l’explotació. Gestió de cadàvers ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Aigües superficials, subterrànies i sòls DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: En l’apartat de descripció del projecte, generació de residus i gestió de les dejeccions, s’ha fet una quantificació acurada de les dejeccions generades, la seva capacitat contaminant i la seva gestió prevista. L’element amb capacitat de produir impacte mediambiental més important és, sens dubte, les dejeccions generades pels animals de l’explotació. El fet de mantenir els purins generats a l’explotació emmagatzemats fins al moment de la seva retirada comporta un risc per possibles fuites que podrien causar contaminacions en les aigües superficials per escorrentia o subterrànies per infiltració. De la mateixa manera, es pot produir una contaminació del sòl per excés de nitrogen. Serà important per al control d’aquest impacte el seguiment acurat de les mesures correctores establertes en el present estudi així com la posada en funcionament del pla de vigilància corresponent. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: L’impacte, quant a l’increment que això representa per al volum de residus generats actualment en l’explotació i l’entorn d’estudi, s’ha de considerar Moderat, passant a Compatible aplicant les mesures correctores adients.

22.2.4. Impacte sobre el paisatge

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE: Presència de les edificacions ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Paisatge.


Memòria 95

DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: La nau 17 tindrà unes dimensions en planta de 23,33 x 11,44 m, és a dir, una superfície edificada de 266,89 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,80 m i de 5,30 m al carener. El volum edificat serà de 1201,02 m3. La nau 18 tindrà unes dimensions en planta de 17,00 x 7,05 m, és a dir, una superfície edificada de 119,85 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,20 m i de 4,73 m al carener. La nau 19 tindrà unes dimensions en planta de 66,40 x 10,00 m, és a dir, una superfície edificada de 664,00 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,80 m i de 4,93 m al carener. La nau 20 tindrà unes dimensions en planta de 40,00 x 5,00 m, és a dir, una superfície edificada de 20000 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 2,90 m i de 3,80 m al carener. Les naus 17-20 a construir ocuparan una superfície de 1252,74. La superfície edificada total serà de 3679,64 m2. En aquest sentit en la redacció del projecte es va adoptar la mesura de construir les naus 17-20 paral·leles a les existents per no alterar la volumetria de les construccions. Es buscarà que la instal·lació quedi integrada en l’entorn rural que l’envolta de la millor manera possible i amb el mínim impacte visual: Manteniment de la coberta vegetal de la zona de cultiu que envolta les construccions. Amb aquesta mesura s’evitarà l’erosió del sòl i s’unificarà el cromatisme del sòl de l’entorn de la zona de l’actuació amb el dels camps agrícoles que l’envolten. Col·locar una coberta a les naus que sigui d’un color de gamma grisenca per integrar la construcció amb el seu entorn. Els tancaments de les naus ramaderes seran acabats amb colors verds.


Memòria 96

VALORACIÓ DE L’IMPACTE: L’impacte sobre el paisatge és permanent i irreversible. Tenint en compte la situació de l’explotació, l’impacte es pot catalogar per al conjunt de l’entorn de la unitat ambiental, d’abast Compatible.

22.2.5. Impacte sobre la qualitat de vida

ACCIÓ PRODUCTORA DE L’IMPACTE: Molèsties al veïnat degut als mals olors procedents de les dejeccions. ELEMENT DEL MEDI AFECTAT: Població de l’entorn. DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE: Es poden produir molèsties a la població per la presència d’olors desagradables procedents de les dejeccions generades en l’explotació. La població més propera està a una distància de 977 m (Castelló de Farfanya), de manera que l’explotació no causarà molèsties al veïnat degut a la gran distància al nucli més proper. S’ha de tenir en compte l’entorn rural on s’ubica la parcel·la ja hi han vàries naus ramaderes, i l’ampliació ocupa un percentatge molt baix respecte a les naus existents. A més de la gran tradició ramadera del municipi de Castelló de Farfanya. Per tant l’activitat projectada no suposa una modificació de les tendències sòcio – econòmiques establertes en el municipi. VALORACIÓ DE L’IMPACTE: Donat que la granja no es troba en un entorn urbà i que el nucli habitat més pròxim està situat a 977 m l’impacte es considera localitzat però Compatible.


Memòria 97

23. PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES I

RECOMANACIONS PER A LA MITIGACIÓ D’IMPACTES

AMBIENTALS NEGATIUS

En aquesta secció es descriuen les actuacions destinades a reduir i eliminar determinats impactes ambientals que el projecte pugui produir durant la fase de construcció com d’ús de l’explotació ramadera. Aquestes mesures estan destinades a reduir, en la mesura del possible, els efectes ambientals. Els efectes es mantenen, però mitjançant mesures correctores i recomanacions aplicades, la seva magnitud es redueix a nivells acceptables. Molts dels impactes que s’han identificat i valorat en l’apartat anterior del present estudi poden ser minimitzats mitjançant l’adopció d’una sèrie de mesures preventives o correctores. Tot i que els vectors d’impacte, l’acció del qual sobre un determinat element del medi sigui qualificada com a compatible o moderada, es posaran en pràctica totes les mesures protectores i correctores que s’exposen a continuació, de forma que la restitució de les condicions ambientals inicials sigui el màxim possible. Finalment, s’ha de tenir en compte la possible aparició, durant el seguiment de les obres, de nous impactes impossibles de preveure amb anticipació, per als quals s’haurà de definir, immediatament, les mesures correctores adequades.


Memòria 98

23.1. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN

LA FASE DE CONSTRUCCIÓ

A continuació s’enumeren i descriuen les mesures preventives i correctores que es posaran en pràctica durant aquesta fase de construcció amb la finalitat de minimitzar les accions dels vectors d’impacte presents. En la seva majoria, aquestes mesures correctores es reflecteixen com exigències contractuals amb les empreses constructores. L’equip humà que realitzarà els treballs tindrà l’obligació de causar els mínims mals a l’entorn natural i conreat que envolta la parcel·la Delimitació estricta de les zones de treball en l’interior de la parcel·la, minimitzant l’afectació de sòl i coberta edàfica per moviment de terres Programació de l’obra Instruccions serioses i estrictes als operaris Reg de camins per disminuir la pols generada Limitació de la velocitat de vehicles Elecció de la maquinària amb criteris mediambientals Activitat de personal i maquinària restringida purament a la zona de treball Correcta gestió d’abocaments lligats als olis de la maquinària pesada i les aigües sanitàries Senyalització adequada i control del tràfic durant les obres Compliment de la normativa vigent en matèria de sorolls


Memòria 99

23.2. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN

LA FASE D’ÚS

A continuació es proposen una sèrie de mesures correctores que s’aplicaran durant la fase d’ús de l’explotació ramadera i que estan encaminades a minimitzar en la mesura del possible els impactes negatius identificats i valorats en els apartats anteriors. Manteniment adequat de les fosses i basses de l’explotació Establir una gestió adequada de les dejeccions generades a l’explotació, d’acord amb el Pla de Gestió de les Dejeccions i el Llibre de Gestió Garantir una capacitat d’emmagatzematge de 4 mesos per emmagatzemar els purins. Disposar d’equips de neteja a pressió eficient que redueixin el consum d’aigua i en conseqüència la generació de residus Disposar d’equips d’abeurament dels animals adients que en redueixin les pèrdues Establir un pla de buidat periòdic de les instal·lacions d’emmagatzematge per tal de mantenir una capacitat mínima en l’explotació. Manteniment de la coberta vegetal de la zona de cultiu que envolta les construccions. Amb aquesta mesura s’evitarà l’erosió del sòl i s’unificarà el cromatisme del sòl de l’entorn de la zona de l’actuació amb el dels camps agrícoles que l’envolten. Col·locar una coberta a les naus que sigui d’un color de gamma grisosa per integrar la construcció amb el seu entorn. Els tancaments de les naus ramaderes seran acabats amb colors grisenc.


Memòria 100

24. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

24.1. CONTINGUT DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

Per a finalitzar l’estudi d’impacte ambiental s’ha d’incorporar un pla de recollida i actualització sistemàtica d’informació ambiental, necessària per a l’estudi de l’evolució dels impactes mediambientals, socials i econòmics. El seguiment i control, tant de l’obra realitzada com dels impactes generats, pot considerar-se com una component important de la planificació cíclica i el disseny de programes de gestió ambiental. L’existència d’un Programa de Vigilància Ambiental que garanteixi l’adopció real i l’efectivitat de les mesures correctores descrites en aquest Estudi és un requisit obligat segons el Reial Decret 1131/88, que aprova el Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Aquest pla de seguiment i control té com a finalitat comprovar la severitat i la distribució dels impactes negatius predits, i especialment, dels no predits quan es produeixin, per assegurar l’eficàcia de les mesures correctores o compensacions allí on siguin necessàries. El Programa de Vigilància per a aquest projecte pretén arribar a els següents objectius: Comprovar que al llarg de l’execució del projecte les dades constructives amb més repercussió sobre els impactes ambientals del mateix, responen als descrits prèviament. Comprovar que, tant en la fase de construcció com en la d’ús, les mesures preventives i correctores descrites en l’Estudi d’Impacte Ambiental són efectivament implantades. Definir els paràmetres significatius del procés que serà necessari registrar i controlar. Proporcionar advertiments immediats pels paràmetres ambientals preseleccionats, respecte als nivells crítics preestablerts.


Memòria 101

Proporcionar informació que podria ser utilitzada en la verificació dels impactes predits, i millorar així les tècniques de predicció d’impactes. Dins d’aquest Programa de Vigilància Ambiental s’han separat les fases de construcció i ús, degut a la gran diferència en la naturalesa dels impactes provocats i per la seva diferent projecció en el temps.

24.2. FASE DE CONSTRUCCIÓ

Durant la fase de construcció es realitzaran els següents controls: Compliment de les ordenances i normatives urbanístiques Compliment de la normativa sobre seguretat i higiene en el treball I també controls relatius a: La possible aparició de processos erosius Els abocaments de residus sòlids d’obra Les emissions de gasos i partícules per part de motors de combustió interna Estat i evolució dels voltants de la parcel·la i del seu manteniment

24.3. FASE D’ÚS

Per garantir el funcionament correcte de l’explotació i controlar-ne l’impacte ambiental generat durant la fase d’ús s’estableixen les següents mesures de vigilància i controls: Es disposarà d’un Llibre de gestió que romandrà a l’explotació a disposició de les administracions competents i que s’haurà de conservar durant els quatre anys posteriors a la data de la darrera anotació o del cessament de l’activitat. La informació que ha de contenir el Llibre de gestió de dejeccions consisteix, bàsicament en l’anotació de les sortides de dejeccions de les fosses, dipòsits o femers, la seva quantitat exacta i la seva destinació. S’hauran de realitzar controls periòdics de les instal·lacions i del seu funcionament, especialment de les fosses per tal de garantir el seu estat de conservació i evitar d’aquesta manera possibles fuites. Serà


Memòria 102

necessari el buidat complet de les instal·lacions per a realitzar els treballs de manteniment de forma correcta. En la mateixa línia i d’acord amb la Llei 20/2009, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, l’explotació haurà de passar els controls ambientals periòdics bianuals establerts, amb la col·laboració d’una Entitat Ambiental de Control de l’administració.


Memòria 103

25. CONCLUSIÓ FINAL

Com es posa en manifest al llarg de tot l’Estudi d’Impacte Ambiental, les accions del projecte objecte d’estudi amb major incidència ambiental tenen un impacte compatible o moderat sobre el medi ambient, una vegada aplicades les mesures correctores del projecte i les proposades en la memòria. L’adopció de les esmentades mesures correctores, encaminades principalment a minimitzar els impactes en l’aire, l’aigua i el sòl per la generació de residus, reforçades mitjançant la implantació d’un Pla de Vigilància Ambiental, permet la integració del projecte objecte d’estudi sense produir alteracions mediambientals significatives respecte a la situació actual, essent viable mediambientalment. Amb aquestes mesures descrites en aquest Estudi d’Impacte Ambiental i al Projecte en qüestió, és compatible dur a terme l’activitat ramadera projectada, i així poder ampliar i canviar l’orientació a l’explotació fins a una capacitat de 1067 places de truges i 60 de reposició, i la posterior obtenció de l’Autorització Ambiental. Castelló de Farfanya, juny de 2013

L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó

Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

ANNEXES A LA

MEMÒRIA

ANNEX 1

ESTUDI ACÚSTIC

Índex de l’Estudi d’Impacte Acústic

1. PROMOTOR........................................................................................................................................2

2. OBJECTE DEL DOCUMENT ...........................................................................................................2

3. NORMATIVA ......................................................................................................................................2

4. UBICACIÓ ..........................................................................................................................................3

5. ANÀLISI ACÚSTICA DE LA CAPACITAT DEL TERRITORI ......................................................4

5.1. DESCRIPCIÓ DE LES ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA DE L’ACTIVITAT I EL SEU ENTORN .....4

5.2. NIVELLS D’IMMISSIÓ QUE ATORGA EL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA A L’EMPLAÇAMENT I

L’ENTORN DE L’ACTIVITAT.........................................................................................................................4

6. ANÀLISI ACÚSTICA DE L’ACTIVITAT .........................................................................................5

6.1. DESCRIPCIÓ DEL LOCAL DE L’ACTIVITAT QUE ESPECIFIQUI ELS USOS DELS LOCALS

ADJACENTS I LLUR SITUACIÓ RESPECTE A USOS SENSIBLES AL SOROLL ................................................5

6.2. DETALL DELS FOCUS SONORS I VIBRATORIS ............................................................................6

6.3. ESTIMACIÓ DEL NIVELL D’EMISSIÓ D’AQUESTS FOCUS A L’INTERIOR I A L’EXTERIOR DE

L’ACTIVITAT ...............................................................................................................................................6

7. AVALUACIÓ DE L’IMPACTE ACÚSTIC........................................................................................7


ANNEX I. ESTUDI D’IMPACTE ACÚSTIC

2

1. Promotor

El promotor d’aquest estudi és:

MEDA SCP, amb domicili al Camí/ Caranilles, s/n, de Castelló de Farfanya (codi postal: 25136) (Noguera – Castelló de Farfanya), amb NIF: J-25.343.773.

2. Objecte del document L’objecte d’aquest estudi acústic és regular les mesures necessàries

per prevenir i corregir la contaminació acústica, que afecta els ciutadans i ciutadanes i el medi ambient, provocada pels sorolls i les vibracions de

l’activitat ramadera que s’ha projectat en el Projecte d’ampliació de l’explotació porcina d’engreix “Granja Medà SCP” al T.M. de Castelló de Farfanya (Noguera).

3. Normativa

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.



3

4. Ubicació

L’explotació està situada a:

Terme municipal: CASTELLÓ DE FARFANYA

Paratge: Camí Caranilles

Polígon: 8

Parcel·la: 248

Les coordenades UTM de l’emplaçament de l’explotació són:

X= 310.935

Y= 4.633.715

La superfície total de la parcel·la és de 17.248 m2 (17,248 ha).



4

5. Anàlisi acústica de la capacitat del territori

5.1. Descripció de les zones de sensibilitat acústica de l’activitat i el seu entorn

L’explotació ramadera projectada està ubicada en un paratge rural i

en sòl no urbanitzable. No hi ha cap nucli urbà a una distància inferior a 750 m, de manera que no hi ha presència de zones de sensibilitat acústica al seu entorn.

5.2. Nivells d’immissió que atorga el Mapa de capacitat acústica a l’emplaçament i

l’entorn de l’activitat

La zona on s’ha projectat l’explotació ramadera no està regulada per

mapes de capacitat acústica.



5

6. Anàlisi acústica de l’activitat

6.1. Descripció del local de l’activitat que especifiqui els usos dels locals adjacents i

llur situació respecte a usos sensibles al soroll

En total a la parcel·la on es durà a terme l’activitat ramadera s’hi comptabilitzaran els següents elements constructius.


Nau 1 Existent Gestació en parcs 171,00 Nau 2 Existent Gestació en boxes 245,00 Nau 3a Existent Gestació en parcs 36,00 Nau 3b Existent Gestició en boxes 80,00 Nau 4 Existent Parideres 105,00 Nau 5 Existent Parideres 105,00 Nau 6 Existent Parideres 80,00 Nau 7 Existent Parideres 67,00 Nau 8a Existent Gestió de boxes 140,00 Nau 8b Existent Gestació en parcs 32,90 Nau 9 Existent Parideres 42,00 Nau 10 Existent Parideres 84,00 Nau 11 Existent Vestidor i magatzem 41,00 Nau 12 Existent Parideres 288,00 Nau 13 Existent Gestació en parcs 490,00 Nau 14 Existent Reposició 41,00 Nau 15 A canviar d’ús Gestació en boxes 269,00 Nau 16 Existent Reposició 110,00 Nau 17 A construir Parideres 266,89 Nau 18 A construir Gestació en boxes 119,85 Nau 19 A construir Gestació en parcs 664,00 Nau 20 A construir Gestació en parcs 202,00 Total 3679,64

Les naus a construir es realitzaran amb tancaments de blocs ceràmics i coberta de fibrociment.



6

6.2. Detall dels focus sonors i vibratoris

A l’activitat hi haurà dos tipus de focus sonors i vibratoris:

- El trànsit de vehicles aliens a l’explotació.

- El so dels mecanismes de repartiment del pinso.

- El so dels animals.

D’aquests tipus de focus sonors no n’hi cap que superi els 50 dB a una distància de 100 m, i tampoc n’hi ha cap que es transmeti durant tot el dia.

De manera, que cap dels focus que es poden localitzar a l’activitat provocaran molèsties ja que no hi ha cap nucli de població a una distància inferior als 1200 m.

6.3. Estimació del nivell d’emissió d’aquests focus a l’interior i a l’exterior de

l’activitat

Els focus de l’interior de l’activitat seran els següents:


- El so dels animals.

Els focus gairebé seran inapreciats des del seu exterior, i com a màxim el nivell d’emissió serà d’uns 30 dB.

Els focus de l’exterior de l’activitat seran els següents:

- El transit de vehicles aliens a l’explotació.


El nivell d’emissió màxim serà de 70 dB a l’entorn més immediat (25m).



7

7. Avaluació de l’impacte acústic

Els nivells d’immissió acústica de l’activitat estimats no incrementen

els nivells de les zones de sensibilitat acústica de la capacitat del territori, de manera que l’impacte acústic serà compatible amb el seu entorn.

Per aquest fet, no s’estima la utilització de materials especials per a l’aïllament acústic de l’activitat, ja que amb els materials utilitzats serà suficient per evitar una contaminació acústica a l’entorn més immediat.

Castelló de Farfanya, juny de 2013



Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

ANNEX 2

ESTUDI IL·LUMINACIÓ EXTERIOR

Índex de la memòria.

1. OBJECTIUS .......................................................................................................................................2

1.1. PROMOTOR....................................................................................................................................2 1.2. MOTIVACIÓ ...................................................................................................................................2 1.3. OBJECTIU ......................................................................................................................................2

2. ANTECEDENTS ................................................................................................................................3

2.1. DADES ACTUALS DE L’EXPLOTACIÓ ..............................................................................................3 2.2. CAPACITAT ACTUAL DE L’EXPLOTACIÓ.........................................................................................3 2.3. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT ..................................................................4 2.4. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT .........................................................................................................5

(a) Lactació ....................................................................................................................................5 (b) Interval de deslletament cobrició fèrtil (IDCF)........................................................................5 (c) Gestació....................................................................................................................................6 (d) Deslletament .............................................................................................................................6

3. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DE L’ACTIVITAT.................................................7

3.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS..........................................................................................7

4. ZONA DE PROTECCIÓ A LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA .............................................8

4.1. SITUACIÓ DE L’ACTIVITAT.............................................................................................................8 4.2. ZONIFICACIÓ .................................................................................................................................8

5. CARACTERÍSTIQUES DE LES INSTAL·LACIONS I ELS APARELLS D’IL·LUMINACIÓ 10

5.1. LÀMPADES ..................................................................................................................................10 5.2. PÀMPOL.......................................................................................................................................10 5.3. IL·LUMINACIÓ .............................................................................................................................11

6. SISTEMES DE REGULACIÓ HORÀRIA....................................................................................12

7. PROGRAMA DE MANTENIMENT .............................................................................................12

8. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA D’ÚS EN HORARI DE NIT.......................................................12

9. NORMATIVA D’APLICACIÓ CONTEMPLADA ......................................................................13

10. CONCLUSIONS...........................................................................................................................13


ANNEX II. ESTUDI D’IL·LUMINACIÓ EXTERIOR 2

1. OBJECTIUS

1.1. PROMOTOR

El promotor d’aquest estudi és:

MEDA SCP, amb domicili al Camí/ Caranilles, s/n, de Castelló de Farfanya (codi postal: 25136) (Noguera – Castelló de Farfanya), amb NIF: J-25.343.773.

1.2. MOTIVACIÓ

El promotor encarrega a l’Enginyer Tècnic Agrícola i Enginyer Agrònom Jordi Barrera Coberó (amb NIF: 78084183B), col·legiat núm. 2738 del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles de Catalunya, la redacció del present estudi:

Estudi d’il·luminació exterior d’un canvi d’orientació i ampliació

d’explotació porcina al T.M. de Castelló de Farfanya

1.3. OBJECTIU

L’objectiu d’aquest document és la redacció d’un estudi d’il·luminació exterior tal i com s’estableix als articles 16 i 18 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.



2. ANTECEDENTS

2.1. DADES ACTUALS DE L’EXPLOTACIÓ

Nom explotació: GRANJA MEDA SCP Titular: Manel Medà Ginestà NIF: J-25.343.773 CCAE: 01.231 Explotació intensiva de bestiar porcí Emplaçament explotació:

Camí Caranilles

Municipi: Castelló de Farfanya Codi postal: 25136 Comarca: Noguera Marca oficial: 213:BD Coordenades UTM X: 310.935 Y: 4.633.715

2.2. CAPACITAT ACTUAL DE L’EXPLOTACIÓ

Actualment l’explotació disposa de la següent capacitat:

Espècie productiva Aptitud Capacitat Porcina Truges 675 Porcina Transició 1350 Porcina Reposició 60



2.3. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT

La capacitat de l’explotació serà la següent:

Espècie productiva Aptitud Capacitat URP Porcina Truges 1067 711,37 Porcina Reposició 60 -

Total 711,37

L’activitat d’explotació porcina de producció de garrins, amb l’anterior capacitat, equivalent a 711,37 URP (unitats ramaderes procedimentals), de la qual s’ocupa aquest projecte té la següent classificació segons la Llei 20/2009 (modificada 9/2011 omnibus):

Annex I: Activitat sotmesa al règim d’Autorització Ambiental de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

11.1.i: Explotació porcina amb una capacitat superior a 750 places de truges reproductores.



2.4. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat que es porta a terme a les instal·lacions de l’explotació porcina és la producció de garrins.

La classificació segons el codi CCAE és:

01231 Explotació ramadera intensiva de bestiar porcí

Producció de garrins

El pla productiu de l’explotació serà el següent:

Part Deslletar Cobrició Part Lactació IDCF Gestació

(a) Lactació

El període de lactació mínim serà de 21 dies però per tal de sincronitzar el zel de les truges s’agruparan els deslletaments i això suposarà l’allargament de la lactació en alguns animals assolint un període de lactació més llarg que en molts casos serà fins al 28 dies.

Les truges en aquesta fase s’allotjaran en gàbies individuals adaptades per aquesta fase en un parc paridera.

(b) Interval de deslletament cobrició fèrtil (IDCF)



La mitjana de temps entre el deslletament i el moment de cobrició fèrtil és de 12 dies. Les truges en aquesta fase s’allotjaran en gàbies individuals.

(c) Gestació

El període de gestació de les truges és de 114 dies. Els primers 28 dies post cobrició fèrtil les truges s’allotjaran en gàbies individuals per tal d’evitar avortaments deguts a baralles entre elles. A partir dels 28 dies post cobrició fèrtil les truges s’allotjaran en grup fins els 7 dies abans de la data prevista de part.

(d) Deslletament

Un cop els garrins han finalitzat el període de lactació, aquests es deslleteran i es portaran en naus adequades per aquests.

El maneig dels garrins serà el següent:

Deslletament Sortida transició - 21-28 dies - 60-65 dies

- 5-6 kg - 18-20 kg

Transició ( 35 - 40 dies )

Després d’aquest període de deslletament els garrins es portaran en granges d’engreix externes a l’explotació.



3. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DE L’ACTIVITAT

3.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS

En total a la parcel·la on es duu a terme l’activitat ramadera s’hi comptabilitzaran els següents elements constructius.


Nau 1 Existent Gestació en parcs 171,00 Nau 2 Existent Gestació en boxes 245,00 Nau 3a Existent Gestació en parcs 36,00 Nau 3b Existent Gestició en boxes 80,00 Nau 4 Existent Parideres 105,00 Nau 5 Existent Parideres 105,00 Nau 6 Existent Parideres 80,00 Nau 7 Existent Parideres 67,00 Nau 8a Existent Gestió de boxes 140,00 Nau 8b Existent Gestació en parcs 32,90 Nau 9 Existent Parideres 42,00 Nau 10 Existent Parideres 84,00 Nau 11 Existent Vestidor i magatzem 41,00 Nau 12 Existent Parideres 288,00 Nau 13 Existent Gestació en parcs 490,00 Nau 14 Existent Reposició 41,00 Nau 15 A canviar d’ús Gestació en boxes 269,00 Nau 16 Existent Reposició 110,00 Nau 17 A construir Parideres 266,89 Nau 18 A construir Gestació en boxes 119,85 Nau 19 A construir Gestació en parcs 664,00 Nau 20 A construir Gestació en parcs 202,00 Total 3679,64 (1) Porcí d’engreix, porcí reproductor, boví de llet, magatzem agrícola, coberts, habitatge, etc.



4. ZONA DE PROTECCIÓ A LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

4.1. SITUACIÓ DE L’ACTIVITAT

L’explotació està situada a:

Terme municipal: CASTELLÓ DE FARFANYA

Paratge: Camí Caranilles

Polígon: 8

Parcel·la: 248

Les coordenades UTM de l’emplaçament de l’explotació són:

X= 310.935

Y= 4.633.715

La superfície total de la parcel·la és de 17.248 m2 (17,248 ha).

4.2. ZONIFICACIÓ

D’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, a Catalunya es consideren quatre zones en funció de la protecció a la contaminació lluminosa. El grau de major protecció és per les zones E1 i el de menor protecció és per les E4:

Les zones E1 són les zones de màxima protecció a la contaminació lluminosa; corresponen a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa natura 2000.



Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural o d’una àrea de protecció especial o d’una àrea de la Xarxa natura 2000.

Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.

Les zones E4 són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials o de serveis i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que n’haurà de fer l’aprovació. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1.

L’activitat projectada està ubicada en zona E1 (zones de màxima protecció a la contaminació lluminosa; corresponen a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa natura 2000).



5. CARACTERÍSTIQUES DE LES INSTAL·LACIONS I ELS APARELLS D’IL·LUMINACIÓ

Les instal·lacions d’il·luminació exterior que s’utilitzaran a l’activitat seran làmpades que s’ubicaran als extrems de cada una de les naus que disposarà l’explotació ramadera, les quals s’utilitzaran ocasionalment en períodes nocturns per la càrrega i descàrrega d’animals. A continuació se’n descriuen les seves característiques:

5.1. LÀMPADES

Les làmpades que s’utilitzen als exteriors de les naus ramaderes seran d’alta eficiència energètica i de mínima emissió de flux lluminós en radiacions de longitud de ona inferiors a 440 nanòmetre.

Aquestes làmpades són compatibles amb les exigències funcionals i paisatgístiques de l’entorn.

Les làmpades que s’utilitzaran són de vapor de sodi a baixa pressió.

5.2. PÀMPOL

El flux d’hemisferi superior instal·lat dels pàmpols de les llums de les instal·lacions d’il·luminació exterior de les naus ramaders seran com a màxim:

Percentatge màxim de Flux d’hemisferi superior instal·lat d’un pàmpol d’un llum

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E2 5 1



L’activitat no disposarà d’il·luminació exterior de tipus viari, enllumenats de pas de vianants i il·luminació produïda per un projector.

5.3. IL·LUMINACIÓ

Si com a conseqüència de la il·luminació d’un espai es produeix una il·luminació residual o sobrera, que envaeix un lloc que no li correspon, aquesta serà inferior als següents valors:

Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals,

expressada en lux

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E2 5 2



6. SISTEMES DE REGULACIÓ HORÀRIA

Les instal·lacions d’il·luminació exterior de les naus ramaderes no disposaran de sistemes de regulació horària.

Les làmpades només s’activaran en períodes nocturns de càrrega i descàrrega d’animals, i la seva activació serà manual sense cap tipus de dispositiu de regulació.

7. PROGRAMA DE MANTENIMENT

El programa de manteniment de les instal·lacions i dels aparells d’il·luminació exterior ha de complir amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

La neteja dels grups òptics, el control de l’enfocament dels pàmpols dels llums es durà a terme mensualment.

8. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA D’ÚS EN HORARI DE NIT

Les naus de l’explotació ramadera disposaran de làmpades ubicades en les façanes dels extrems de les naus, a sobre de les portes d’accés. Aquestes làmpades només s’utilitzaran en moments de càrrega i descàrrega d’animals, com a mitjana deu vegades al mes.

Durant la realització d’aquestes operacions s’ha d’utilitzar llum exterior per facilitar-ne les tasques de càrrega i descàrrega d’animals.



9. NORMATIVA D’APLICACIÓ CONTEMPLADA

Llei 10/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats.

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

10. CONCLUSIONS

Tota la il·luminació exterior de les instal·lacions de les naus ramaderes s’adeqüen i compleixen el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

També complirà amb l’esmentat Decret totes les accions que facin referència al manteniment de les instal·lacions d’il·luminació exterior.

Així, pel que s’exposa als punts anteriors l’explotació ramadera disposarà d’instal·lacions adequades per a la protecció del medi nocturn.

Castelló de Farfanya, juny de 2013



Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

PLÀNOLS