Gabinet d’Estudis Econòmics Juliol 2011 www.cambrabcn.org

JULIOL 2011

1

Ja tenim dades de com ha evolucionat la nostra economia el segon trimestre del 2011, i

perspectives per al tercer. El segon trimestre, el creixement del PIB català s’ha desaccelerat

moderadament per l’afebliment de la indústria, que està acusant la debilitat de la demanda

interna. Malgrat això, el sector ha mantingut el bon ritme d’augment de l’exportació, a taxes

de dos dígits. I a més, s’ha començat a veure un senyal positiu de la inversió industrial.

El sector serveis, a diferència de la indústria, ha agafat una mica d’impuls, sobretot pel bon

comportament del turisme. Cal destacar que, el segon trimestre, el sector hoteler ha tingut la

millor marxa dels negocis dels darrers quatre anys. Pel que fa a les perspectives empresarials

per al tercer trimestre són, en general, més bones, excepte a la construcció, i ho són

especialment al sector hoteler. Això fa que el nostre indicador de clima empresarial millori i

avanci una acceleració de l’activitat econòmica el tercer trimestre.

Malgrat aquesta millora les previsions de creixement de la Cambra per al 2011 i 2012

continuen sent febles (0,9 % i 1,5 %, respectivament). Però estem a temps de posar en marxa

mesures per millorar-les, i més quan l’economia catalana compta amb empreses industrials i

de serveis amb una forta vocació exportadora, que en aquests moments de debilitat de la

demanda interna estan potenciant les vendes a l’estranger, i s’estan sortint.

Prova d’això és l’incipient impuls de la inversió que estem observant a la indústria,

concretament entre els sectors industrials amb més presència a l’exterior. Ara bé, segons les

nostres enquestes de conjuntura, aquest impuls exportador i inversor s’està donant

bàsicament entre les empreses més grans, que són també les que estan creant ocupació. Però

com que Catalunya no és caracteritza precisament per la dimensió del seu teixit productiu,

hem d’afrontar el repte de pensar “en gran”.

L’esperit emprenedor català queda palès en el gran nombre d’empreses que hi ha a Catalunya.

Però la nostra cultura més aviat conservadora repercuteix en la manca de projectes

empresarials més ambiciosos. El resultat és que tenim un teixit empresarial amb moltes

empreses petites, algunes mitjanes i poques molt grans. Només el 2 % de les empreses

catalanes facturen més de 50 milions d’euros. En canvi, als països europeus amb una dimensió

econòmica similar a la nostra, com Dinamarca, Finlàndia, Noruega o Bèlgica, aquest

percentatge supera el 10 %.

L’economia catalana requereix d’empreses fortes, amb dimensió suficient per poder afrontar i

assolir els reptes de l’economia del segle XXI, cada cop més global i competitiva.

Miquel Valls i Maseda

Gabinet d’Estudis Econòmics Juliol 2011 www.cambrabcn.org

ENTORN ECONÒMIC

La cimera europea per abordar la crisi grega es tanca amb èxitEl 21 de juliol es va pactar el segon pla d’ajuda financera a Grècia de 109.000 milions d’euros, amb tipus d’interès inferiors al 4 % i terminis més llargs, d’entre 15 i 30 anys. La participació de la banca privada ascendirà a uns 37.000 milions, i es flexibilitzarà el Fons Europeu d’Estabilitat Financera per tal que pugui actuar preventivament comprant deute en mercats primaris i secundaris, reforçant la capitalització bancària i permetent que Grècia pugui recomprar el seu deute en el mercat.

Es publiquen els tests d’estrès a la banca europea Espanya va aportar 25 de les 90 entitats que van ser sotmeses a l’examen de l’Autoritat Bancària Europea. Cap d’elles necessitarien augments addicionals de capital, però en una situació d’adversitat màxima, cinc entitats espanyoles suspendrien la prova. En qualsevol cas, els requeriments que s’havien imposat per aquestes últimes eren molt més exigents que per al conjunt d’entitats europees: una major caiguda del PIB, del preu dels immobles, un shock borsari més accentuat i un augment superior dels tipus del deute públic a llarg termini.

La prima de risc del deute espanyol marca un màxim històric al juliolDesprés de la publicació dels tests d’estrès la prima espanyola va assolir 370 punts bàsics, un màxim des de l’entrada en circulació de l’euro l’any 2002 (gràfic). L’acord a la cimera europea va relaxar els diferencials del deute públic espanyol, però el fet que Moody’s posés en perspectiva negativa el ràting d’Espanya ha mantingut la prima de risc del deute espanyol en cotes elevades.

L’euro es deprecia lleugerament respecte el dòlar el juliol El tipus de canvi dòlar/euro s’ha situat en 1,426 de mitjana al juliol, el què suposa una lleugera depreciació respecte del mes anterior, quan es va situar en 1,439 dòlars per euro. Els dubtes sobre la viabilitat del rescat grec persisteixen i això ha debilitat la divisa europea els darrers dies del mes.

L’IBEX-35 tanca el juliol per sota de 10.000 punts, en un context internacional de baixades generalitzadesEl sector financer ha estat el principal responsable de que el selectiu espanyol tanqués un mes, per primer cop el 2011, per sota dels 10.000 punts. En el context internacional, els principals índex borsaris també han registrat disminucions. El focus de tensió financera a Estats Units, on demòcrates i republicans no arribaven a un acord per pactar l’augment del sostre de deute ha perjudicat l’evolució dels selectius.

2

Prima de risc del deute públic espanyolDiferencial amb el deute públic alemany a 10 anys, en punts bàsics

Gabinet d’Estudis Econòmics Juliol 2011 www.cambrabcn.org

ECONOMIA CATALANA

El creixement del PIB perd impuls el segon trimestre, segons la Cambra i l’IDESCATEl creixement interanual del PIB català es desaccelera dues dècimes fins a l’1,1 % el 2T, a causa de la pèrdua d’impuls de la indústria, que acusa la debilitat de la demanda interna. L’activitat a la construcció cau al mateix ritme que el trimestre anterior. En canvi, el sector serveis accelera lleugerament el ritme de creixement, impulsat sobretot pel turisme.

L’indicador de clima empresarial de Catalunya avança una millora de l’activitat per al 3T Les millors perspectives empresarials per al 3T, especialment al sector de serveis, i dintre d’aquests, al sector hoteler, anticipen una acceleració del creixement el tercer trimestre.

La inversió industrial dóna senyals positives el 2TPer primer cop en 3 anys, el percentatge d’empreses catalanes que assenyala un augment de la inversió (20 %) supera el que assenyala una disminució (12 %), segons l’enquesta de la Cambra i l’IDESCAT. Les perspectives per al tercer trimestre apunten a un situació moderadament positiva en la indústria, sobretot a les branques d’alimentació i química, i un alentiment del creixement de la facturació a l’estranger, però continuarà sent positiu.

S’accelera el creixement de les exportacions catalanes de béns al maigLa bona dada del maig ha situat el creixement acumulat de les exportacions en el 17,3 % interanual els cinc primers mesos del 2011, i ha superat en un punt percentual l’acumulat en el mateix període del 2010. Destaca el creixement de les vendes als principals països de la UEM (a Alemanya el 26 % interanual, a Itàlia el 19,5 % i a França el 12,2 %). Els sectors que més contribueixen a l’augment de les exportacions són, per ordre: productes químics, béns d’equipament i automòbil. Aquest últim destaca per ser l’únic que registra superàvit fins al maig.

Les pernoctacions assoleixen una xifra rècord fins al juny El nombre de pernoctacions ha assolit una xifra rècord de gairebé 19,5 milions fins al juny (gràfic), i acumula un creixement interanual del 6,4 %. Aquest creixement se sustenta en el turisme estranger, ja que el domèstic es redueix gairebé el 5 % interanual fins al juny. L’enquesta al sector hoteler assenyala una millora de la situació el 2T i la marxa dels negocis es considera bona per primera vegada en un 2n trimestre des del 2007.

La inflació espanyola se situa en el 3,1 % el juliol, segons l’avenç de l’IPC Si es confirma aquest avenç, l’IPC hauria disminuït una dècima respecte del juny, quan es va situar en el 3,2 %.

3

Pernoctacions hoteleres fins al junyEn nombre

Gabinet d’Estudis Econòmics Juliol 2011 www.cambrabcn.org

NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA

Mesures més rellevants aprovades durant el mes de juliol:

Per part del Govern espanyol:

S’ha aprovat el Real Decret Llei 8/2011, d’1 de juliol, que conté mesures per fomentar la protecció social dels ciutadans i millorar la sostenibilitat de les finances públiques. A continuació es destaquen les principals propostes:

S’eleva el llindar d’inembargabilitat dels ingressos per a aquells deutors que han perdut el seu habitatge habitual. Quan el preu obtingut per la venda de la vivenda hipotecada sigui insuficient per cobrir el crèdit garantit, la quantitat que no pot ser embargada passa del 110 % del salari mínim interprofessional (SMI) al 150 % (961 euros).

Es posa en marxa la nova línea de finançament ICO-ajuntaments. Està adreçada a entitats locals que tenen factures impagades pendents amb empreses i autònoms. S’emmarca dintre de la línia ICO-liquidesa 2011, i els ajuntaments poden sol·licitar aquests préstecs fins al novembre del 2011.

S’introdueix una regla de despesa en la Llei d’Estabilitat Pressupostària, aplicable a l’Administració General de l’Estat i a l’administració local. Els objectius d’estabilitat pressupostària es fixaran tenint en compte que el creixement de la despesa no podrà superar la taxa de creixement a mitjà termini de l’economia espanyola, definida com el creixement mitjà del PIB nominal durant nou anys. Si s’aproven canvis que impliquin augments (disminucions) permanents de la recaptació, el creixement de la despesa podrà créixer (disminuir) en consonància.

S’aproven mesures de suport fiscal als emprenedors: Exempció en l’IRPF per les plusvàlues obtingudes en la transmissió d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació, sempre que aquestes no superin els 25.000 euros i quan el temps de permanència dels valors en el patrimoni estigui entre 3 i 10 anys.

S’estén el “silenci positiu” a 124 procediments administratius en els quals operava el “silenci desestimatori” (consulteu l’annex 1 del RDL).

Se suprimeix l’exigència de llicències municipals i es facilita l’aplicació de mitjans més favorables a l’activitat econòmica, com són les declaracions responsables.

El concurs per a la gestió de Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat s’inicia el 30 de juliol i finalitzarà al novembre. El Consell de Ministres autoritza la creació de les societats concessionàries dels

aeroports de Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat. Cadascuna d’aquestes societats estarà participada en un 90,05 % per l’adjudicatari i en

el 9,95 % restant per Aena Aeropuertos, que conservarà la titularitat de la propietat dels actius i passius de l’aeroport.

L’adjudicatari tindrà els drets d’explotació i els seus ingressos provindran de les tarifes i contraprestacions dels espais i serveis aeroportuaris, així com de l’activitat comercial i immobiliària de l’aeroport.

La concessió durarà 20 anys, prorrogables 5 anys més. La quantia de sortida del concurs és de 3.700 MEUR per l’aeroport de Barajas i 1.600 MEUR pel del Prat.

Per part de la Generalitat de Catalunya:

El Parlament aprova els Pressupostos del 2011 i la llei d’acompanyament Tot i les mesures d’austeritat, el Govern preveu generar un dèficit de 5.408 milions

d’euros, un 2,66% del PIB. La llei d’acompanyament recull un augment del cànon de l’aigua i la reorganització de

l’Institut Català de Finances, que integrarà l’Institut Català de Crèdit Agrari.

S’aprova la tramitació de la llei òmnibus en tres Projectes de Llei

1. Simplificació i millora de la regulació : modificarà 30 lleis i dos decrets per reduir i clarificar la legislació vigent en vuit àmbits diferents:

4

Gabinet d’Estudis Econòmics Juliol 2011 www.cambrabcn.org

agroambiental, cultural, dret privat, econòmic, seguretat, sociosanitari, territorial i de procediment administratiu.

2. Agilitat i reestructuració administrativa : suprimirà sis organismes i entitats i en reorganitzarà una trentena, modificarà 32 lleis i dos decrets per eliminar costos innecessaris o desproporcionats que l’Administració infligeix a la ciutadania i les empreses.

3. Promoció de l’activitat econòmica : modificarà 12 lleis i quatre decrets de l’àmbit mediambiental, turístic, comercial, sanitari i territorial.

5