Download - L´origen del coneixement
EMPIRISME VERSUS RACIONALISME
L´origen del coneixement
L´origen del coneixement
A la pregunta sobre d´on prové el nostre coneixement, són fonamentalment dues les respostes clàssiques:
Prové fonamentalment dels sentits (aquesta és la resposta empirista)
Prové fonamentalment de la raó (aquesta és la resposta racionalista)
Empirisme
El coneixement empíric és aquell que s´obté a través de l´experiència sensible, de l´observació, de l´experimentació.
Tots els nostres coneixements són adquirits.La nostra ment originàriament és com una
caixa buida que l´experiència de mica en mica va omplint de continguts.
Sobre l´experiència es constitueixen les proposicions sintètiques o proposicions a posteriori, base de les veritats fàctiques.
Crítiques a l´empirisme
El coneixement empíric tanmateix per si sol no és gaire precís ni rigorós:
1.els sentits sovint ens enganyen (il·lusions, percepcions equivocades, al·lucinacions)
2.una experiència poc sistemàtica només ens ofereix conclusions equivocades i un coneixement molt superficial de la realitat,
3.els sentits limiten la nostra capacitat d´endinsar-nos en les interioritats de la realitat,
4.els sentits més que mostrar el que la realitat és, el que mostren és com la sentim.
Racionalisme
Afirma el racionalisme que només el pensament pur, la raó, és la via única i segura de conèixer la realitat.
Per arribar a la veritat no cal el concurs dels sentits. En les seves manifestacions més radicals, afirma que seria millor prescindir absolutament de l´experiència sensible.
Sosté que només mitjançant un pensament dirigit i controlat pels principis de la lògica podem accedir als misteris de la naturalesa.
Les demostracions matemàtiques o les deduccions lògiques són exemples de coneixements que s´obtenen únicament per la via racional. Aquests coneixements s´expressen a través de les proposicions analítiques o proposicions a priori.
Crítiques al racionalisme
El racionalisme tendeix a fugir de la realitat pràctica i vital: és capaç fins i tot de defensar la inexistència del moviment i de la pluralitat.
El racionalisme més radical considera que el món més proper és pura aparença i que existeix una altre món, metafísic, més real i autèntic al qual només és possible accedir a través de´l´ús autosuficient de la raó pura.
El racionalisme considera que només és real allò que és pensable, deduïble dels principis del pensament pur.
Els coneixements racionals
En general, la major part dels coneixements rigorosos, dels coneixements racionals són el fruit de la intervenció conjunta d´aquestes dues facultats humanes.
El mètode científic neix de la col·laboració entre sentits i pensament. Per a la ciència raó i experiència són igualment necessàries:
1.La raó proposa i genera hipòtesis.2.L´experiència (observació/experiments) les
verifica o refuta.
El criticisme
Per al filòsof alemany Immanuel Kant (1724-1804) el coneixement humà tot i que comença en l´experiència, no tot el coneixement és empíric, ja que existeixen unes condicions no empíriques que la raó imposa a l´experiència (regles a priori).
Temps, espai, substància-accident, causa-efecte ... són algunes d´aquestes condicions que unifiquen, ordenen i dirigeixen la forma com els sentits capten les sensacions: les situen en un abans o després, en un lloc determinat, unifiquen les diferents impressions en un objecte, lliguen un determinat fenomen a un altre ...
El criticisme
Aquestes regles a priori no tenen una existència externa, són realitats subjectives de la nostra raó a través de les quals, com si fossin filtres, se´ns apareix la realitat.
La conseqüència del plantejament kantià més important és l´anomenat gir copernicà: no és la nostra manera de conèixer la que s´adapta a la realitat, afirma Kant, sinó la realitat la que s´adapta a la nostra manera de conèixer.
Immanuel Kant
El criticisme
No és cert per tant que, com defensen els empiristes, la nostra percepció de la realitat sigui una acció completament passiva, on simplement els sentits es limitin a rebre informació sense més ni més, sinó que és un acte essencialment actiu on intervenen un seguit d´estructures formals, que són anteriors a qualsevol percepció.
Aquestes estructures que formen part de la raó són les encarregades d´organitzar i ordenar tot el material sensible en el moment que és captat pels sentits.
El criticisme
A més són estructures a priori perquè no estan fonamentades en l´experiència, però paradoxalment sense elles no seria possible l´experiència humana.
A aquesta doctrina epistemològica se l´anomena criticisme o trascendentalisme, perquè analitza les condicions subjectives lògiques que permeten el coneixement.
Per al trascendentalisme les dades sensibles són el material sobre el que actuen les estructures formals de la raó humana.
Des d´aquest punt de vista, el coneixement s´entén com el resultat de l´acció combinada de la raó i els sentits.
... cada espècie té la seva pròpia visió del món, que depèn d´uns mecanismes biològics amb els que neix i que han de ser anteriors a tota experiència, precisament perquè sigui possible qualsevol experiència. Aquest aparell biològic de captació de la realitat constitueix les ulleres que defineix la manera en què nosaltres veiem el món, i es correspon força bé...
Ignacio Martínez y Juan Luís Arsuaga, Amalur. Del átomo a la mente, pàgs. 279, 280
El criticisme
Textos
- Fem un petit exercici. Agafa aquestes ulleres que estan sobre la taula. Molt bé. Posa-te-les!
Sofia es posà les ulleres. Tot es colorarà de vermell al seu voltant. Els colors clars es tornaren color rosa, i els colors foscos, vermell fosc.
- Què hi veus? - Veig exactament el mateix que
abans, només que tot està en vermell.
- Això és perquè les lents posen un límit precís a com pots percebre la realitat. Tot el que veus prové del món de fora de tu, però com el veus està relacionat amb les lents, ja que no pots dir que el món sigui vermell tot i que tu el perceps així.
Jostein Gaarder, El mundo de Sofía, página 392
En realitat no sabem res d´aquest món en el que vivim abans d´haver-lo vist. Si tenim una idea o un concepte que no es pot connectar amb fets experimentals, es tracta d´un concepte o d´una idea falsa (...)
Tot allò que pensem o concebem només són reflexos d´allò que hem vist o sentit. Abans de captar quelcom amb els nostres sentits, la nostra consciència és com una tabula rasa, o pissarra en blanc.
Abans de captar quelcom amb els sentits, la consciència està tan buida i mancada de contingut com la pissarra abans d´entrar el professor a la classe.
Jostein Gaarder, El mundo de Sofía, páginas 316-317
