Mireia Boronat Ribas 1rBAT 03-12-2015

EGIPTE I VERSALLES

Procurar emportar-me tot lo necessari a l’altre vida, això és el que he de fer, per continuar

creant les meves obres d’art eternament. Aquesta vida, eterna, ens dóna l’oportunitat de

continuar vivint, arribar més enllà.

En aquesta vida he fet grans obres com esfinxs, estàtues, decoracions, accessoris… La més gran

ha sigut una estàtua, gegantina i intimidadora, de Sekhmet. La precisió i la calitat dels detalls

és increïble. Realment n’estic orgullós.

Però ara ja és hora de deixar tot això enrere, deixar aquest món per despertar-me demà en un

de diferent.

Una forta olor a perfum em desperta. Em trobo en una habitació recarregada amb unes grans

finestres per les quals entra molta llum. M’hi apropo i miro a l’exterior. Veig uns magnífics

jardins que arriben fins a l’horitzó, més enllá d’on els meus ulls poden arribar. Simplement

maravellós.

De cop entra un curiós personatge dient-me que un tal Lluís m’està esperant. No exagero,

mitja hora de camí per interminables passadissos, amb mil homes m’observen, tots iguals, fins

arribar a l’habitació, és magestuosa.

Obro la porta de la cambra i em trobo a un home refinat, estirat, empolvat i exageradament

perfumat. Em mira amb aires de superioritat i tirania. Ràpidament m’ordena que li pinti un

retrat i, donada la meva gran habilitat no m’hi nego.

Encara recordo aquell moment, aquell lloc, aquells temps. Vaig deixar la mirada d’aquell home

retratada en la meva obra, per a que la gent eternament pogui veure el que els seus ulls em

transmitien, impotència davant del poder.

Aquest quadre, junt amb totes les meves altres obres han passat a la història, però no per mi,

sinò per la gent que hi estava representada, gent important. Em vaig fer conegut gràcies a ells,

no per mi sol. Actualment continuo retratant, gent senzilla i corrent, però ells no saben que ho

faig. Potser algun dia es fan tan famosos com d’altres ho van ser, però no ho sabran fins haver

mort i haver passat a l’altre vida, a la vida eterna.

Mireia Boronat Ribas 1rBAT 03-12-2015