I
Barcelona-
El Zoo de Barcelonamb Madagascar
Madagascar és una illa molt ricaen espècies que es veuenamenaçades per l'home,la desforestació i la urbanització.EI Zoo de Barcelona s'uneixa EAZA (European Association ofZoos and Aquariums) en l'esforçper conservar-ne els espais naturalsi les espècies en extinció.
Ajuda'ns a protegirMadagascar,vine al Zoode Barcelona.
- -Barcelona
Membre deUICN
Unia Internacional per a laConservacio de la Natura
,J\\,)"-1 P \,,~,-"l( I ~II, "
C't l\l"'" "o 'c..'l "<11 ,,~
I ~"!C'P<ln!. er p C(J(~""'" eUH>pevs de'''l' <XIu~çód~o.pèo<lS 8OCdP~"nat
Director Corporatiu
Natura Lleure
Jordi Angusto
Directora Executiva
Carme Maté
Cap de Serveis Generals
Antoni Torrellas
Cap Col-leccló Zoologiea
Jordi lndiano
Cap de Pare
Erruho Rodríguez
B SM Barcelona• de Serveis• Municipals
Gran Via Carles III, 85 bis08028 Barcelona
100%
Editada per:
Zoo de Barcelona
Parc de la Ciutadella. s/n08003 - Barcelona
Telefon 93 2256780Fax 93221 3853
Mall zoobarcelona@bsmsaeswww zoo barcelona com
ReahtzacioSponsorship& Events
Horaci 14-1608022 - BarcelonaTel 932042066www esponsor orgInfo@esponsororg
Director
RafaelCebnan
Cap de Redaecio
M Neus Miro
Consell de redaccio
Jordi Angusto, Manel Areste, Eulaliasolugas. Jordi Fàbregas.Hugo Fer-
nández.JosepGatera, SusanaSerrat,Jordi Indiana, Anna BelSonano,
M Josepvrrgos
Coordinació
Jordi Fabregas
Fotograf1a
Arxru ZooJosepCaretaOnol Borrut
JosepMosketon
Producció
Dept Comercial Zoo
[AGENDA a e N]
ZOOClUBParcde Ciutadella, s/n08003 BARCELONA
Telèfon 932256786zooclub@bsmsaes
Diposit legal:
B-30671-98
EIZoo de Barcelona no fa respon-sable de les opinions expressades
pels seus col-laboradors
Prohibida la reproducció total oparcial del contingut d aquesta
pubhcació amb hnahtats comercialssiguI qUin sigu: el mitja o proces
de reproducció sense autontzació
de I editor
o •I
Conservar i educar, els nostresgrans objectius
EI projecte de remtroduccró de les gaseles dorcas ha culminat recentment
amb I alliberament de 20 exemplars en un dels paisos africans d'on es
originària aquesta espècie, el Senegal. I on es va donar per extingida a
començament dels anys 70 Seguint una de les recornanacrons mes Im-
portants de l'Assocracio Mundial de Zoos I Aquaris (WAZA), el Zoo de
Barcelona acaba de participar en aquest Important projecte que fomenta
la conservació In situ. es a dir, en els llocs d'origen
La col laboració del Zoo de Barcelona en aquest projecte no només fa
referència a la conservació, amb l'aportacró de dos exemplars de gasela
dorcas de la col lecc.ó. smó tambe a I educació, Ja que ha elaborat tota la
mformació del nou centre de recepció de vrsuants de la reserva de Guem
beul per tal de donar a cor eixer la fauna I la flora de l'entorn
Un altra fita Important que ha aconseguit el Zoo en els darrers mesos
ha estat la mauquració de la seu oficial de l'Institut Jane Godall a Espanya,
que a partir d'ara té la seva única oficina a l'Estat en les nostres .nstal-
lac.ons. Goodall va vrsitar el Zoo el passat mes de març per Inaugurar
aquesta seu I també pel presentar el programa educatiu de la seva funda-
CiÓ, anomenat Roots&Shoots (arrels I tiges), que actualment compta amb
més de 8000 grups en gairebé 100 paisos Aquesta presentació va tenir
lloc a l'Aula Oberta, un nou espai educatiu a l'aire lliure que el Zoo ha
rehabilitat I que es va estrenar amb la conferència de l'etòloga
Zoo de Barcelona I 3
4 Zoo de Barcelona
Miscel·làniaRecull de les últimes notídesdel zoo de Barcelona
Cursos d~estiu2007
Agenda 21Tractem bé la natura quan anem d'excursió?
EI nostre zooL'institut Jane Goodall obre la seva nova seu al Zoo
Enquesta
EducacióActivitats 2007
PòsterBernat pescaire
Els nostres animalsLes gaseles tornen a l'Àfrica
DossierLa importància de l'a1imentadó al zoo
Fitxa BotànicaEIroure
ReportatgeLa biodiversitat urbana del Zoo de Barcelona
Plantes medicinalsDent de lleó
Quàdern de campLa natura urbana
'. InvestigacióEIcomportament de les gaseles dorcas serveix com aeina per garantir l'èxit del programa de reintroducdó
Adoptants
Nius pera les grallesLa gralla (Corvus monedula) es un petit corv.d-famíha d'ocells a la qual pertanyen tam be elcorb, la cornella o la garsa- que nia en foratsd arbres I edrflcrs I que habita tant en zonesobertes de camps I pastures com en algunesciutats, com ara la de Barcelona
En els darrers anys, pero, la gralla ha protagonltzat una de les davallades més acusadesde l'ornitofauna catalana, de manera que I espccro ha desaparegut del 49% del territori onniava I ha patit una redUCCIÓsemblant en laseva presencia arreu
A Barcelona encara se'n troben petits nuells reproductors en llocs com Santa Mariadel Mar la Catedral la plaça Lesseps o elsvoltants de l'Hospital de Sant Pau, però lasrtuacio actual fa que s'estiguin prenent mesures per tal d'afavorir ne la conservació ala ciutat
Una de les mesures més Importants es lamstal lacró de caixes niu a diferents zonesque alberguen, havien albergat o poden esdevenir futures colònies de cria, que és el ques'ha començat a fer al recinte del Zoo
EI Zoo col-labora en el projecte de pro-tecció de la gralla que duu a terme l'Ajun-tament de Barcelona amb Thalassia.
Zoo de Barcelona 5
reba lant per un Zoo més sostenib e
"\
L'Equip Verd del Zoo planta una alzina en motiu de la seva constrtuc.o
A fi nais del 2006, el Zoo va presentar el Pla
d'acc.ó per a la sosterubihtat del Zoo de
Barcelona 2005-2008, com a firmant de I Agen
da 21 de Barcelona, en pro d'una ciutat mes
sostenible EI Pla, que Ja s'ha començat a
posar en pràctica, és força arnbrcrós I conté
22 actuacions en els camps de l'amb,ental,t-
zació de la gestió (gesllo de resrdus. energies
renovables, etc.), l'educació I la protecció de
la biodiversitat
Per facilitar ne la rrnpantacró. es va cons
trturr el dia 8 de març l'Equip Verd del Zoo,
format per una cmquantena de treballadors
6 Zoo de Barcelona
voluntaris de tots els departaments I empre-
ses concessionàries del Zoo disposats a apar
tar energia I rrnaqtnació a aquest projecte
Per conèixer la feina que fa el Zoo en aquest
camp, el dia 29 de març ens van visitar una
trentena de representants d'altres entitats
signatàries del Compromís, en la primera VI-
sita 21 que organitza I Oflcina de l'Agenda 21
de la Ciutat per a les mshtucror s adherides
Pots consultar el Pla d'acero del Zoo I ad
hem te tu també al Comcrorrns com a sig-
natari individual al web de l'Agenda 21 de
Barcelona www.bcn.catjagenda21. [AGENDA BeN]
Elefants entrenatsAI Zoo de Barceona s'estan duent a terme
entrenaments mèdics amb les dues femel es
d'elefant africà l'Ali I la SusiL'entrenament s'efectua sota l'assessora
ment dAlan Roocroft expert Internacional en
el maneig I entrenament d elefants L entre-
nament consisteix en el fet que les elefantes
mostrin les potes I les orelles a traves d'una
tanca de contacte protegit perque els les trac-
tin I examinin (SI escau) sense cap perill Len
trenament es fa amb la tècnica del reforç po
Siti U (premis en forma de menjar I fehcitacro
verbal) S'hi fan servir targets (bastons amb
una bola a la punta) que indiquen a l'elefant
que ha de fer I com ha de col lacar-se
Zoo de Barcelona 7
"Perro"Malt sovr-t us cor-ier.rem ores per als .ostres ~ens nenes, pero avu
us preser tem un I bre per a vosaltres un ibre per a tots aquel s que
teniu gossos que us estimeu aquests comoanys mprescmdrb-es que
voleu saber ne més de a seva historia
Perro ens ho expl ca tot sobre e's gossos la seva apar CiÓ, la seva
evolucro els costums de les diferents cultures que n'han tingut al seu
voltant. els gossos de raça, els gossos mestissos o la seva apancró en
les arts (navei la, pintura escultura, Cinema, etc)
Aquesta obra va desqrar ar.t un seguit de delicioses Ii lustracions
que ens acosten als nostres records I ens presenten moltes pintures,
que potser no coneixíem, en què el gos, el nostre arme Inseparable, n'és
el protagon ista
L'editorial Melusina ens presenta amb aquest llibre una nova col
leccio que s'anomena «Sèrie Animal», en què ens vol documentar ex-
hausüvamer t sobre el regne animal Cada llibre ens acosta a un dels
seus representants De moment han publicat Perro Horruqa I Cuca
racha, I segons ens d IU en Oesmond Marris a la contraportada sera
una col lecció que crearà addrció
Podeu passar unes estones entranyables gaudint de la lectura que
us proposa Perro I fer-ne partictps els vostres filis, que de ben sequ:
són uns enamorats de tota la fauna, I dels gossos en particular
B Zoo de Barcelona
Títol:Autora:Editorial:Col·lecci6:
Perro
Susan McHugh
Melusina
«Sèrie Animal»
Barcelona,2007
Eriçons sotaontrol
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient. mem
bres de l'Equip Verd del Zoo I de l'Assocracio Galanthus van col lacar
el passat dia 5 de Juny un radioemissor a un exemplar d'eriçó fosc
(Er;naceus europaeus) EI propos.: de la Iniciativa es conèixer l'ús que
aquesta espècie protegida fa de I espai, terntons I àrea vital del parc
zoològ IC per tal d'aval uar posteriorment la poblacró exrstent I proteg Ir
la Ja que es tracta de l'única població urbana d aquesta espècie de
qué es te coneixement
D'aquesta manera tambe es contribuirà al coneixement d'aspectes
relacionats amb la biologia I comportament d'aquest insectrvor -el
més gran de la Penlnsula- De fet fins ara al nostre pals aquest arn
mal se l'ha estudiat poc o gairebé gens I amb aixo es preten la millora
de la seva gestió I cor.servac.ó, molt amenaçada a tot l'Estat per, entre
d'altres factors la gran quantitat d'atropellaments que pateixen
EI llenguatge dels colorsal Parc Zoològic de BarcelonaEis colors dels animals avisen criden l'atencro,
atrauen I altre sexe, foragiten els competidors
Pera tambe n'hi ha que serveixen per dissimular,
enganyar
SI vols entendre el llenguatge dels colors
dels animals, et convidem al Parc Zoològic de
Barcelonal
Emmarcat dins el cicle Colors i ciència del
projecte Barcelona Ciència 2007 en que pertrci
pen diferents museus I entitats científiques de
la ciutat I l'Àrea Metropolitana el Parc Zoològic
de Barcelona ofereix un seguit d'activitats que,
durant els caps de setmana del mes de setembre,
us desvetllaran les relacions dels colors amb els
animals exhibits
EI llenguatge dels colorsMes de setembre del 2007
Podeu .mpur-rr-vos la qura des del web del ZooActivitat gratuita
Aula oberta del colorDissabtes, diumenges I festius de setembre del2007
Horan 1145,1245 I 1345Activitat gratuita
Parlem dels colorsDissabtes, diumenges I festius de setembre del2007
Horan de1230a1330
Durada aproximada 10 minuts per animalActivitat gratuita
Matins familiars: el llenguatge dels colorsHorari 16 I 30 de setembre del 2007de 10a 1230
Places limitades
Casals de zoologia: l'aula del colorPer a nens I nenes de 5 a 14 anys
Setmana del 3 al 7 de setembre del 2007Horaris de 9 a 16
Places limitades
Matins al Zoo: els colors dels animalsPer a nens I nenes de 4 a 11 anys
15 de setembre del2007Horan de 10 a 13
Places limitades
Més mtormació www.zoobarcelona.com
Parc Zoològic de Barcelona
Zoo de Barcelona 9
NaixementsLa nrrna .c-a 'ò començanoent de estiu sor epoca de ar j er quees concentren a rnajorra de naixements Un dels ('les destacats és ed un tt de Goeld Ja que es la pr-mera legada qi.e ao.iesta espec ees reprodue x a nostre Zoo Aquest petit pr mat qi.e I u a les se vesd Ameflca de Sud es troba en greu per II d ext.nero
També volem ressaltar, entre d'altres, els naixements d'una qrra'aSIS flamencs de Cuba, un cavall breto SIS emurs de cua anellada I
quatre txajàs
10 Zoo de Barcelona
Ajudem les aus de Montjuïc
La drvis.ó corporativa Natura i Leure de BSM
en coliaboracro amb el Parc Zoolocrc de
Barcelona I el Parc de lvlonturc. va preparar
una activitat pensada per facilitar aliment I
aixopluc als ocells del nostre entorn més pro
per la muntanya de Montjulc
A la muntanya de Montjulc podem trobar
diferents especies d aus com mallerengues
xoriguers gavians argentats cotxes I fins I
tot, bec planers I bernats pescaires Uns re-
presentants molt Interessants per ser obser-
vats en aquest entorn tan tranquil I alhora tan
proper a la ciutat de Barcelona
Des d'aquesta perspectiva I per aconse
gUlr ajudar les aus de lvlontjuc. el passat dia
10 de març, es va organ rtzar u na activitat al
Zoo de Barcelona en què les famílies que es
van apuntar van poder conèixer les aus del
nostre Parc Zoolooc. així com les del Parc de
Montjulc AiXí, van descobm la problemàtica
que les envolta I els van construir caixes niu
I menjadores L activitat es va repetir el diu
menge 11 I el dissabte 17 de març
D'altra banda, el diumenge dia 18 de març,
es va fer una trobada de tots els participants
dels diferents tallers al Parc de Montjulc on, a
més de fer una bonica passejada per la mun-
tanya de la ma d'un gUia expert, van anar col-
locant les caixes niu I les menjadores que ells
mateixos havien preparat al Zoo, en Indrets
adequats perquè puguin ser utilitzats pels
ocells d'aquesta muntanya
Zoo de Barcelona 11
Octubre - novembre 2007
Recerca bibliogràficaEsther Fernández. Veterinàriabecària de la Unitatde Recerca del Parc Zoològicde Barcelona.
Captivitat i benestar animalOr. Xavier Manteca. Professorde la UAB.
Metodologia observacional IDra. M.TeresaAnguera. Professorade la UB.
Metodologia observacional 11Dra. M.TeresaAnguera. Professorade la UB.
Metodologia observacional IIIDra. M.TeresaAnguera. Professorade la UB.
Observacions preliminars.Etogrames. Disseny del fullde registre diagnòstico línia baseSusana Serrat. Psicòloga ajudantde recercadel Parc Zoològic de Barcelona.
Metodologia en estudis sobrecomunicacióDr. Carles Riba. Professorde la UB.
Programes d'enriquimentSusana Serrat. Psicòloga ajudantde recercadel Parc Zoològic de Barcelona.
Disseny de programesd'enriquimentAna Isabel Soriano. Biòlogaajudant de recercadel Parc Zoològic de Barcelona.
Avaluació de programesd'enriquimentEsther Fernández. Veterinàriabecària de la Unitat de Recerca delParc Zoològic de Barcelona.
Anàlisi de dades amb SPSS I
Anàlisi de dades amb SPSS 11
Anàlisi de dades amb SPSS III
Novembre - desembre 2007
Objectius i històriade l'etologiaSusana Serrat. Ajudant de recercadel Parc Zoològic.
Comportament innat i aprèsSònia Sànchez. Professoraassociada de la UB.
Comportament afiliatiu
Agressió i reconciliacióAna Isabel Soriano. Ajudantde recerca del Parc Zoològicde Barcelona.
Comportament lúdicSense determinar. . ,;. .;.
Conducta sexual ireproductoraDra. Montse Colell. Professorade la UB.
Conducta estereotipada
Conducta parentalDr. Xavier Manteca. Professorde la UAB.
La comunicació animalDr. Carles Riba. Professorde la UB.
Ecoetologia dels rèptilsManel Aresté, Conservadordel terrari del Zoo.
Estudis etològics en ausJoan Carles Senar. Biòlegdel Museu de Zoologia.
Ecoetologia dels mamífersterrestres
Ecoetologia dels mamífersmarinsElena Pardo. Biòloga i cuidadoraal Zoo de Barcelona.
.._~~.",'.lLl~r\" .'1';'" '''''''IL''
Pràctica: estereotípiesi conductes aberrantsEsther Fernández. Veterinària.
I
Pràctica: Observacionspreliminars ILaia Palou. Biòloga doctorant
. de la UB.
•Pràctica: Observacionspreliminars 11Laia Palou. Biòloga doctorantde la UB.
Pràctica: Observacionspreliminars IIILaia Palou. Biòloga doctorantde la UB.
•Examen (1 h 30 rnin]Pràctica: Supervisióobservacions(2 h 30 min)Esther Fernández. Veterinària.
coetologia dels insectesDr. Xavier Espadaler. Professorde la UAB.
Ecoetologia dels amfibisManel Aresté. Conservadordel terrari del Zoo.
Metodologia observacionalen etologia
•Metodologia observacionalen etologia
Metodologia observacionalen etologia
•Metodologia observacionalen etologiaExamen
Professoratde lessessionspràctiques:Sense determinar
SMNatura i Lleure
I
Ajuntament de Barcelona------
Tractem bé la naturaquan anem d'excursióo de vacances? mE)
A L'hivern* En aquesta època de l'any la fauna es
troba en una srtuació molt sensible perla falta d'aliment I les baixes tempera-tures Intentem fer el mínim soroll perno destorbar-la* SI esquiem, no ens hem d'allunyar
, de les pistes. I SI ho fem, extremem lesprecaucions per no molestar la fauna ni
alterar el paisatge o la veqetació* Les motos de neu destrueixen el sotabosc I
destorben la fauna amb el seu fort soroll SI encondui-r- una, és preferible que no entrem alsprats ni dins del bosc
A La primavera* Comença el bon temps I és època de
pícnics Fem-los a les zones senyalit-zades Icondicionades per a aquest
ús I emportem-nas-en totes lesdeixalles per llençar-les als con-tenidors o a casa (fins I tot lesdeixalles orgàniques podentrigar anys a oroocuracarse,a causa de les baixes tempe-ratures de la muntanya)
* En els paratges concorre-guts, on la pressió és més forta,
esforcem-nos per no degradarl'entorn no hem d'agafar plantes,
aparcar als prats o al sotabosc* Quan fem activitats com l'escalada,
barranqu.s-ne, muntades a cavall, bicr-cleta de muntanya I altres esports d'aventura,cal evrtar al màxim l'efecte negatiu de la nos
Una casa pera 80 dies l'any
Les segones residències només estanplenes un 20% de l'any (80 dies) Enalgunes comarques, com la Cerdanya,la mitjana baixa fins als 15 dies. ACatalunya han crescut un 10% en elsúltims 10 anys
tra presència I fóra bo anar preferentmentamb grups organitzats curats per experts.respectant les limitacions establertes Sovintinterferim amb ecosistemes de gran fragilitatI molt rrcs en biodiversitat
* Els4x41 els quads poden ser molt perjudicials,sobretot pel soroll I l'erosió que provoquenLimitem-nos a circular per les pistes perme-ses I controlem-ne la velocitat
Santa innocència!
Aproximadament un 20% de la gent deBarcelona creu que els usos que fan dela natura en el seu esbarjo no tenen capmena d'Impacte.
Zoo de Barcelona I 13
A l'estiu* La ca or ens enoeny cap a a gua del mar
ce s err-oassarnents o de.s r us no hern d'aqa
'a' exemplars de "auna o 'lora no h hem de
ençar cap objecte ni producte que pugu
ser contaminant o perjudicial per als animals
plantes Podem mirar pera no tocar'* Les motos d'aigua tenen un efecte altament
noeu, sobre el meo ambient Ja que vessen
ohs hidrocarburs "an molt de soroll Les
c-nbarcac.ons a motor, a mes, destrueixen
el fons mar! amb les ancores hem de procu-
rar ancorar les en zones sorrenques sense
vegetacIó o en bales Es preferible anar en
barques de vela o rems'
* No encenguem foc en llocs on no estiqu:
exphcuarne i:permès I avise-n els bombers
sempre que vegem una columna de fum
CJ ~ b
A la tardor* En aquesta estacio desperta el caçador reco I lector que portem dins Per collir bolets, tallem
los amb Ull ganivet pel la base I no remenem la tel r-a ni utilitzem
rasclets que danyin el bosc I els filaments dels fongs Tapem
el forat que hem fet I portem la nostra collita en un Cistell
per afavorrr que les espores caiguin al bosc Respec
tem els bolets petits perquè puguin créixer bé I
deixem tranquils els verinosos I els corcats, que
contrnuaran sent benefiCIOSOS per al bosc
* En general mirem de collir només els Ir.r.tsI plantes que ens facin falta Son l'aliment de
molts animals que a la tardor han d'acumu
lar energia per passar l'hivern
* Respectem les normatives de caça I pesca,
són activitats perfectament sostenibles SI les
practiquem amb cura I no deixem mal restes
com fils I cartutxos que puguin les.onar o matar
els animals
I un parell de reflexions per a tot l'any* Mobilitat el cap de setmana Els cotxes que
circulen per les nostres carreteres emeten
grans quantitats de C02 a l'atmosfera, fet
que contribueix a aqrcujar I efecte hiverna-
cle Per què no mtentem compartir els vehi-
cles I utilitzar més el transport col lectiu?
* Segones resrdències Catalunya es un dels
paisos d'Europa amb el percentatge més
alt de segones reSidènCies, la qual cosa te
un cost molt elevat per la gran quantitat de
ter nton que consumim de manera Irrever-
sible Per què no explorem altres fórmules
per al temps de lleure, com el camp.nq, les
cases de turrsrne rural, els hotels, les ca
ses compartides o t'mtercanvr?
Podreu trobar molta més informaciósobre com gaudir de la natura sensemalmetre-la a la «Guia d'EducacióAmbiental núm. 9» de l'Ajuntament deBarcelona De la ciutat a la natura, d'onhem extret aquests suggeriments.
Planeta Terra,en tenim 1, peròn'ocupem 4,5!Les ciutats són sistemes que depenen
de l'exterior pel que fa als aliments,
l'electricitat, l'aigua, etc Cada ciuta-
dà de Barcelona necessita actualment
entre 3 I 3,5 hectàrees l'any per satisfer
les seves necessitats S, totes les per-
sones del món consu russm el mateix I
tmquessrn els mateixos hàbits, necessi-
tanern 4,5 vegades més de l'espai drspo-
ruble: en total, més de 4 planetes Terral
La fragilitatde la faunaUn simple vol en ple hivern pot causar
la mort al gall fer (Tetrao urogallus), es
pècie de les nostres muntanyes en pe
nll d'extmció
Informació extreta de: Institut d'Estudis Regionals I Metropolitans de Barcelona, 20021 Enquesta d'Habrts I Valors sobre Medi Ambient I sostarub.!r-tat Ajuntament de Barcelona 20001 La petjada ecològica de Barcelona Ajuntament de Barcelona Ferran Relea I Anna Prat Adreces d'interès: Cen-tre de Recursos Barcelona Sostenible: Nil Fabra, 20 08012 Barcelona Tel 9323747431 Agenda 21 de Barcelona www bcn cat/agenda21 I Federacró
d'Entitats Excursionistes de Catalunya: wwwfeec cat I Centre Excursionista de Catalunya' www cec-centre org I Xarxa de Parcs de Catalunya: wwwparcsdecatalunya netl Fundac¡ó Natura: www tundacionatur a org I Depana, lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural: www depana org I Depar-tament de Medi Ambient I Habitatge de la Generalitat de Catalunya: www gencat es/rncdiarnb ' EI Zoo de Barcelona es firmant del Cornprorrus cu.tacaper la sosterubrlrtat Agenda 21 de Barcelona
14 I Zoo de Barcelona
a r lar c. ntre la 'lrJane Good I i el Zoo dBarcelona l'S Vd 1I'lci r atsdnys SO E., aquel ci CpOC
la Dra. (.OOdd l no rd tancons q dd Espdny i esseves visit s no s.Jsc t v n
'mt r s actu l.
En aquell temps tenia molt Interès en el res-cat de diversos exemplars de ximpanzés quees trobaven a Espanya en males condicions,al càrrec d'empreses o persones particulars.Gràcies a la Inestimable col laboracró del SrJosep Ballús (del Departament de Medi am-bient de la Generalitat de Catalunya) I de Mr.Jim Cron.n (director de Monkey World, Reg-ne Unit) mort recentment, més de 30 exem-plars de ximpanzé van poder ser rescatatsI enviats a Monkey World La Dra. Goodall,íntima col·laboradora de Jim Crorun, es vaInteressar pel benestar I el futur d'aquestsprimats Des d'aquí volem recordar ambafecte Ballús I .hm, dos bons amics amantsdels animals I amb els quals vam compartirmolts anys de rescat
EI Zoo de Barcelona va mantenir nouscontactes amb la Dra. Goodall arran de la
16 Zoo de Barcelona
lrANY 2000 lA DRA.GOODAll VA VISITAREl ZOO DE BARCELONAI lA FAMíliA DEXIMPANZÉS QUEHI RESIDIA. lAINSTAl·lACIÓ DELSXIMPANZÉS ERA MOLTANTIGA I FEIA FALTAUNA PROFUNDARENOVACiÓ. lA VISITADE lA DRA. GOODAllVA SER UN ESTíMUL.lA DIRECCiÓ DEL ZOOES VA COMPROMETREA RENOVAR INATURALITZARAQUESTAINSTAl·lACIÓ.
ACTUALMENT LADRA. JANE GOODALLPROMOU LA DEFENSADE LA NATURALESA r,PER DESCOMPTATr LADELS SEUS ESTIMATSAMICS ELS XIMPANZÉS.DESPRÉS DE MOLTSANYS DE TREBALLINVESTIGANT LACONDUCTA DrAQUESTSPRIMATS I A CAUSADE LES LLARGUESTEMPORADESVISCUDES A LrÀFRICArCONEIX MILLORQUE NINGÚ LADEGRADACiÓ A QUÈESTAN SOTMESES LESSELVES AFRICANES.
traduccio a l'espanyol del seu manual d'En
nqui nent Mediambiental per a grans Simis
L'any 2000 la Ora Goodall va vrsitar el Zoo
de Barcelona I la familia de ximpanzés que
hi residia La mstal Iac IÓ dels ximpanzés era
molt antiga I feia falta una profunda renova
CiÓ La vrsita de la Ora Goodall va ser un es
t.mul La Direcció del zoo es va comprometre
a renovar I naturalitzar aquesta instal laCIO, I
s'hi va poder desenvolupar un magnific pro-
jecte que va tenir com a resultat la rnsta lacróque des de fa uns anys ocupa el nostre grup
de ximpanzés
EI passat mes de febrer la Ora Goodall va
tornar al Zoo Barcelona En aquesta ocasió.després de vrsrtar la familia de ximpanzés,
ens va felicitar per l'espai que aquests ocu-
pen I per l'estat en què es troben Les seves
paraules I la dedicatòria que va escriure al
llibre d'honor van ser una gran satrstacció per
a tots nosaltres, I especialment per a l'equip
de primats, ja que tot el món sap que la Ora
Goodall és una dona molt exiqent I diplornà
uca, però Sincera en els seus comentaris I
apreciacions.
drfusió del coneixement sobre la natura I les
accions de protecció mediambiental entre la
joventut L'Institut Jane Goodall a Espanya
està dirigit per J Guallard I trndra la seu al
Zoo de Barcelona.
Actualment la Ora Jane Goodall promou
la defensa de la naturalesa I, per descomptat,
la dels seus estimats amics els ximpanzés
Després de molts anys de treball investigant
la conducta d'aquests primats (etologia dels
ximpanzés) I a causa de les llargues tempo-
rades viscudes a l'Àfrica, coneix millor que
ningú la deqradació a què estan sotmeses les
selves africanes La seva vida actual és un no
parar, viatjant a diferents paisos I difonent el
missatge sobre la necessitat de respectar la
naturalesa I tota la riquesa que aquesta com-
porta
Des d'aqu: volem convidar tots els joves, I
per descomptat també els seus familiars, a
contactar amb Roots and Shoots perquè col
laborin en la conservació del medi ambient
La Ora Goodall posa un èrntas: especial a
promoure aquest missatge entre la joventut
Ha creat una orqarutzacró anomenada Roots
and Shoots (Arrels I tiges) que promou laM.T.AbeIl6Conservadora de primats
Zoo de Barcelona 17
EnquestaDarrera enquesta per conèixer a gu~s ~àb ts op n.ons de s liS tants de es nostres nsta ac 00S
AMb qUI 'lot v Jt vo ste d.V..Jper vrsrtar e Pd.rcZo cto qrc J Q¡,anta stona d st,!, v I di 1 de Pare loo ò q e)
50--.-------.------,-------.-------.------Solla
40
.j}5,0% 4,6% .J 4,2%
30
Amb amics20
193% 23,7% 10192%
° -f--
Amb família / parella (sense nens) < lh EntreI 13h
Entre3 I 5h
.200120042006'-----
NS/NC> 5h
16,1% 161%Aproximadament quan temps fa de la seva última visitaal Zoològic de Barcelona?
10O7,0
25,9 17,1 27,0
809,8
8,0 li11,611,5 ii60 II 9,0
11,612,5 10,4
11,6 8,3 • NS/NC40 7,1 Mes de 3 anys
5,2 Entre 1 13 anys
35,0 • Entre 6m I 1 any
2036,8 • Entre I 16m
33,3<1 mes
Es el primer cap
O que vrnc
2001 2004 2006
11,1%
Familia (amb nens)
59,2% 57,5%54,8%
Altres familiars (amb nens)
-Y 10,4%
Amb un grup organitzat
~0,5% IJ 0,4% ~1,1%
Quina frase pensa vostè que reflecteix millor els objectius queha de tenir un Parc Zoològic?
80 28"639,2
52,4
JJ 02% 0,8% ,JI 1,4%60
33,4Altres 40
63,1 38,0
20• P resposta
~ 02% J 0,1% 04% 27,42a resposta
9,6O 3a resposta
Zoologies s han Zoologies han Zoologies s hande dedicar a d apropar ani- de dedicar a
.2001 2004 2006 preservac.o es mals a persones mvestrqac.opeCI8S animals de forma ludica dels animals
100--r----
Grup escolar
18 Zoo de Barcelona
1>,4
Activitats 2007
Matins al zoo Matins famili rs
Per passar un mati de dissabte aprenent moltes coses I gaudint delsanimals del Zoo Acompanyats en tot moment dels educadors/es I elsvoluntaris /àrles del Zoo, treballaran el tema del dia amb fitxes I faranactivitats amb els animals entrar a la quadra d'algun animal I aixíveure on passa la nit, preparar-li el dinar I, fins I tot, alguna vegadas'hi podran apropar
Grans I petits podran gaudir d'una vrsita sorprenent I enriquidoraAcompanyats d'un educador descobman aspectes del nostre Zoo queno són vrsibles per al gran publrc
16 de setembre EI llenguatge dels colors30 de setembre, EI llenguatge dels colors7 d'octubre Animals de Madagascar21 d'octubre, Animals de Madagascar(2) Diumenges de 10a 1230€ Família SÒCiadel Zoo-Club 25,00 € per família (Inclou 2 adults
12 Infants) Suplement de 7,00 € per nen a partir del tercerFamilia no sòcia del Zoo-Ciu b 50,00 € per família (Inclou 2 adults12 Infants) Suplement de 10,00 € per nen a partir del tercer,
15 de setembre: Els colors dels animals22 de setembre: L'entrenament dels dofins2Q de setembre: Animals de Madagascar6 d'octubre: EI veterinari del Zoo20 d'octubre: Els nostres dofins27 d'octubre: Lleons I famíliaQ) Dtssabtes de l O a l S
€ 14,95 € per als SOCISdel Zoo-Club21,65 € per als no SOCISdel Zoo-Club
Inscripcions fins al dimecres anterior a l'activrtat. Places limitades
Abonament tnrnestral a Matins al Zoo: 44,85 € (només per als SOCISdelZoo- Club), Inscripcions fins al dimecres anterior a l'actrvitat. Placeslimitades,
Zoo de Barcelona 19
Cursets concebuts perquè durant les vacances escolars la canalla gau-
derx: del seu temps d'oc al Parc Zooloqic de Barcelona Acompanyats
sempre dels educadors I volu ntans del Zoo, combinen estones de treball
I de descoberta amb d'altres de contacte amb els animals Prepararan
I donaran menjar a algun animal, vrsitaran unes quantes mstal iacrons
mtenors I, fins I tot, podran acaronar alguns dels nostres hostes
30,31 Juliol, 1, 21 3 d'agost Ponis I cavalls (5 8 anys)
EI món dels animals (5 -14 anys) (Es fan
grups per edats)
Po us I cavalls (5 8 anys)
Animals protegits (5-14 anys)
(Es fan grups per edats)
Ponis I cavalls (5 8 anys)
Coneix els mamífers (5 -14 anys)
(Es fan grups per edats)
Ponis I cavalls (5 8 anys)
La granja del Zoo (5-7 anys)
Animals aquàtics (514 anys, es fan
grups per edats)
Ponis I cavalls (58 anys)
La granja del Zoo (5 7 anys)
L'Aula del color (5-14 anys)
(Es fan grups per edats)
6,7,8,91 10 d'agost
20,21,22,23 I 24 d'agost
27,28,29,30 I 31 d'agost
3,4,5,6 I 7 de setembre
Q) de9a 16
-€ 167,50 €, per als SOCISde Zoo- Club
185,75 €, per als no SOCISde Zoo Club
Places limitades
Informeu vos dels descomptes que us ofenm
Se'n pot fer la prereserva a partir del dia 7 de maig, personant-se al De-
partament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona o trucant al telèfon
932256787
La plaça es confirmarà definitivament quan s'hagi fet el paga-
ment al mateix Departament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona I
s'acompanyi d'un full d'autontzació signat pel pare/mare o tutor/a legal de
l'Infant, la fotocopia de la targeta sanitària I una fotografia del/de la nenia
En cas que el pagament no es faci efectiu abans de la data IImit, es
perdrà la prereserva.
Data límit de pagament: casals del6 d'agost al 7 de setembre. 16 de Juliol
També podeu trobar el full d'autontzacró al web del Zoo
La informacIó dels casals programes, menús, etc, es pot recollir a la Secreta-
na del Departament a partir del dia 7 de maig
Les hores de permanència són de 8 a 91 de 16a 17 S'ha d'avisar amb temps
I cal fer efectiu el pagament el mateix dia
Preu 3,70 E/hora
Estem preparant els casals de zoologia de nadal i reis!
Properament rebreu la informació.
Reserva de les adivitats
Acompanyats d'un educador que els quiarà pel Zoo, rebran un petit
record de la festa
Una festa diferent I inoblidable perquè, a més d'esmorzar I bufar les
espelmes del pastís d'aniversari, els felicitaran els dofins I visitaran
altres animals
EI nombre rrururn d'assistents per festa és de 10 persones
Es fa per a totes les edats
Sol liciteu la reserva al més aviat possible
Q) dissabtes I diumenges de 10 30h a 13h
€ 18,50 € per als SOCISdel Zoo-Club
22 € per als no-socis del Zoo-Club
Departament d'Educació del Zoo / Passeig de Crrcurnval-lació, 3 - 08003 Barcelona / Telèfon: 932256787/ Fax: 932252563/ Horari de
Secretaria: dilluns a divendres. 9 a 13.30 I de 15 a 16.30, dissabtes I diumenges de 10 a 13/ www.zoobarcelona.com
20 Zoo de Barcelona
BERNATPESCAIREArdea dnerea
CLASSIFICACIÓ
Classe: AusOrdre. CiconiformesFamília: ArdèidsGènere Ardea
Espècie. cmerea
DADES BIOLÒGIQUES
Pes 1,2-2 kgllargària: 90 - 98 cmEnvergadura. 170-195 cmIncubació. 25- 26 diesNombre d'ous: 1-10, normalment 3-5Longevitat. més de 15 anysReproducció. OvíparaAhrnentació: PiscívoraVida social. Gregària
ECOLOGIADistribució: És una espècie de drstnbució molt àmplia que es troba abona part d'Europa, ÀSia I Àfnca, sempre no gaire lluny de l'aigua.Hàbitat: Aiguamolls, maresmes, estanys, pantans, nbes de nus I
llacs. Acostuma a formar colònies de reproducció mixtes amb altresespècies d'Ardeids com ara esplugabous (Bubulcus Ibis) o marllnetsblancs (Egrella garzella)
Zoo de Barcelona 21
SITUACiÓ DE L'ESPÈCIEMalgrat que en temps passats les seves poblacions van patir una Im-portant davallada en moltes regions de la seva àrea de distnbuc.ó, enl'actualitat és una espècie comuna en moltes zones humides del mónI, fins I tot, es troba en expansió en nombrosos Indrets
Extint
Extint en estat salvatge
És Important destacar que en el Zoo de Barcelona es troba la colòniade cria estable més antiga I més gran de tot Catalunya, amb més de 100mus ocupats en els darrers anys,
En perill crític
En perill
VulnerableSegons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a
la Conservació de la Natura), que prepara la Comissió de la Supervi-vència d'Espècies, la s.tuació del bernat pescaire (Ardea C/nerea) és dePreocupació Menor,
Gairebé amenaçat
Preocupació menor
ESCALA DE LA UICN
24 Zoo de Barcelona
na de Les recomanacionsmés importants que es fanals Zoos en L'EstratègiamundiaL deLs zoos i aqua-ris per a la conservaciópublicat per la WAZA (As-sociació Mundial de Zoos iAquaris) L'any 2005 és la
de fomentar La conservació in situ, és adir, en els llocs d'origen de Les espèciesque es voLen conservar.
I en aquesta línia, el Zoo de Barcelonaacaba de participar en un importantprojecte de reintroducció de La gaseLadorcas (Gazella dorcas) en un deLs pa-ïsos africans d'on és originària aquestaespècie, el Senegal, i del qual es va do-nar per extingida a començament delsanys 70.
La gasela dorcas és un petit ungulat caracteríshc de les grans extensions desèrtiques isubdesèrtiques del nord de l'Àfrica, la penín-sula del Smaí, Aràbia I part del Pròxim Onentfins a l'Iran. Viu en ramats que es desplacende manera continuada a través de grans ex-tensions de terrenyen busca de pastures iaigua, recursos escassos en aquestes regionsseques, concentrats tan sols en alguns llocs inomés presents en determinats moments del'any,
Força abundant fins a èpoques relativa-ment recents, des de sempre havia estat per-seguida pels pobles nòmades que habiten ala seva extensa àrea de distribució I que uti-litzaven la seva carn com a aliment. Tanma-teix, va ser l'arribada de les armes de foc i elsvehicles de motor els principals factors quevan provocar l'espectacular davallada de lesseves poblacions.
La subspècie que viu al nostre Zoo i que haestat la protagonista d'aquesta remtroduccióés la gasela dorcas del Sàhara Occidental(Gazella dorcas neglecta), una de les races quees troben avui en més greu perill d'extinció.
Per intentar salvar aquesta gasela i altresespècies saharianes en perill d'extinció, l'any1971 es va crear a Almeria l'anomenat Parquede Rescate de Fauna Sahariana, depenentdel Consell Superior d'Investigacions Cientí-fiques (CSIC), que ha tingut un notable èxiten el seu objectiu, ja que ha pogut enviarexemplars nascuts en les seves instal-lacionsa diferents parcs zoològics, entre ells el nos-ltre. A més, ha permès ja la reintroducció d'al-guns animals en parcs i reserves de fauna dellI1IfJ«I de l'Àfnca..
.,..........
des d a à s ha centra tzat aq.issr projecte
de re r-troducc.ó de gase es dorcas De 'el a
/- rr er a s han reun t e.s j ot anima s proce
de-its de diferents zoos europeus que formen
part del prograna dos de s qua.s van néixer a
es nostres insta lacrons, en un avió Hércu
es de es forces aèries han estat transportats
'1ns a a Reserve de la Faune de Guembeul,
al Senegal, situada a 15 km al sud de la CIU-
tat de Sa.nt-Lours a la regió del delta del nu
Senega fronterera amb Maurltanla
EL ZOO DE BARCELONAACABA DE PARTICIPAREN UN IMPORTANTPROJECTE DEREINTRODUCCIÓ DE LAGASELA DORCAS
PER INTENTAR SALVARAQUESTA GASELAI ALTRES ESPÈCIESSAHARIANES EN PERILLD'EXTINCIÓ, L'ANY1971 ES VA CREAR AALMERIA L'ANOMENATuPARQUE DE RESCATEDE FAUNA SAHARIANA"
EI ramat està format tant per animals
adults amb prou experiència per donar es-
tabilitat al grup, com per animals Joves amb
més capacitat d'acaptació I perspectives de
vida, sempre seleccionats per oferir la més
gran variabilitat qenehca possible Tots ells
romandran un temps més o menys llarg a la
reserva de Guembeul per tal d'adaptar-se a
les noves condicions de llibertat l, finalment.
seran enviats al seu desh final, probablement
Zoo de Barcelona I 27
Siant-Louis.
PN de la Langue de Barbarie ..Reverva Natural ,de Guembeul .Louga
ODAKAR
la reserva de Ferla nord, una extensa àrea pro-tegida de més de 6 000 km2, representativa dela sabana arbustiva característica del Sahel
La col laboració del Zoo de Barcelona enaquest projecte no només fa referència al'àmbit de la conservació, amb l'aportació dedos exemplars de gasela dorcas de la nostracol·leccló, sinó també a tasques d'educació,Ja que hem elaborat tota la intorrnacró dequè disposa el nou centre de recepció dev.srtants de la reserva de Guembeul, per tald'Informar sobre la fauna I la flora de l'en-torn, així com per sensibilitzar de la problernàtrca que la progressiva deset.tzacó delSahel representa tant per la natura com perals seus habitants
Rafael CebrianOficina Técn Ica
28 I Zoo de larcBlona
MAURITANIA
SAINT-LOUIS
MATAM
LOUGA Reserva Faunicade Ferio-Nord
• Thiès DIOURBELDiourbel•THIÈS
Fatick• SENEGAL
FATICK•Kaolack KAOLACK TAMBACOUNDA
BANJULO
•Tambacounda
GAMBIA_I
/" KOLDA
ZIGUINCHOR
Zmquinchor
•./
GUINEA-BISSAU
EL ZOO DE BARCELONA PARTICIPA EN AQUESTPROJECTE DE CONSERVACiÓ IN SITU AMBL'APORTACIÓ DE DOS ANIMALS DE LESLíNIES GENÈTIQUES ESCOLLIDES. LA RESTAD'EXEMPLARS, FINS A VINT, PROVENEND' ALTRES INSTITUCIONS COM EL ZOODE MADRID, LA RESERVA DE TABERNAS,EL ZOO DE MARWELL (ANGLATERRA)O EL DE HANNOVER (ALEMANYA).
...LA IMPORTANCIA
;
DE LrALIMENTACIOEN EL ZOO
nguany, el Parc Zoològicde Barcelona ha contractatels serveis d'una empresaespecialitzada en nutriciói patologia de fauna sal-vatge (conZOOlting Wild-life Management SL) per
desenvolupar un Pla Nutricional per atotes les espècies del Parc. L'objectiudel Pla Nutricional és fer una revisió deles dietes dels animals del Zoo per tald'ajustar-les als requeriments nutrici-onals de cada espècie i actualitzar-lesd'acord amb l'última informació cientí-fica publicada. La primera fase d'aquestPla (que es preveu que durarà un any)se centra en la revisió a fons de totesles dietes de la cot-Iecció d'aus. L'as-sessorament també preveu un servei deconsultoria general per resoldre petitesqüestions relacionades amb l'alimenta-ció i nutrició i la revisió de les dietesd'altres animals del Zoo que en necessi-tin una reformulació.
Amb aquesta acció, el Zoo de Barcelonaés un dels pocs zoològics europeus i delmón que compta amb l'assessoramentintegral especialitzat en nutrició d'es-pècies salvatges.
IntroduccióEn l'actualitat, gairebé ningú dubta de la
Importància d'una bona ahrnentacró. Diària
ment trobem multitud de reclams publicitaris
que ens recorden que la nostra salut depèn
en gran mesura de la nostra al.mentacro
En els animals, la srtuació no és pas dife-
rent Qualsevol explotació ramadera destina
molts recursos a l'alrner.tacró dels animals, Ja
que una bona atrrner-tacro optimr.za-a la pro
duccró I n'assegurarà la qualitat Els nostres
animals de companyia, al seu torn, gaudeixen
d'un ventall d'aliments altament espccraht
zats concebut per cobrir les necessitats nutrclonals en cadascuna de les etapes de la seva
cada vegada més llarga Vida
En els animals salvatges I exoucs en cap-
tivitat, l'ahrr-entacró és tan Important com en
les persones I els animals domèstics Una
bona ahrr entació millora el benestar I està
directament relacionada amb la longevitat,
la prevenció de malalties, el creixement I la
reproducció, aspectes bàsics per a la cor-ser-
vacro de les especies amenaçades I en perill
dsxtnció
EN ELS ANIMALSSALVATGES I EXÒTICSEN CAPTIVITAT,L'ALIMENTACIÓ ÉSTAN IMPORTANT COMEN LES PERSONESI ELS ANIMALSDOMÈSTICS. UNABONA ALIMENTACiÓMILLORA EL BENESTAR
Cal recordar que la nutnció és només una
des les moltes parts Interrelaclonades que
determinen el benestar d'un animal SI qual-
sevol d'aquestes parts falla, la salut de l'ani-
mal podrà veure's compromesa I, amb ella la
nostra missió de conservar espècies en perill
d'ex.mcó. Però els problemes nutricionals
no sempre es detecten a l'Instant, SOVint, els
desequilibris nutricionals que ha sofert un
animal no es perceben fins que es realitza un
examen post mortem Mentre no apareguin
Zoo de Barcelona I 29
factors estressants add iconals (com al.eaci
ans ambientals, malalties o reproduccrc), els
animals en captivitat poden adaptar se a di-
etes si.bòptirr es durant perlodes prolongats
de temps I fins I tot, arriben a reproduir-se la
qual cosa fa que s incorporin aquestes dietes
com a pautes estàndards
Dietes especials per animals especialsLa gran diversitat d'espècies animals que es
troben en un zoològic com el de Barcelona,
fa que lal.mentacro de totes I cadascuna
d'aquestes espècies siguI un procés complex
I meticulós
La ciència de la nutnció animal ha avan
çat molt durant els ulnrns anys, I actualment
tenim eines I coneixements cientfflcs suflcr-
ents per dissenyar dietes específiques per a
cada espècie I, en alguns casos, fins I tot per
a cada individu
AI contrari del que molta gent pensa, una
dieta és alguna cosa més que una llista d'in-
gredients Per començar, abans de dissenyar
30 I Zoo de Barcelona
LA MAJORIA DELES VEGADES ENSÉS IMPOSSIBLEALIMENTAR ELSANIMALS AMBELS MATEIXOSINGREDIENTS QUECONSUMEIXEN ENLLIBERTAT
una dieta en captivitat, s'han de tenir en comp-
te una sèrie de punts Importants
* Les dietes en captivitat son alternatives a la
dieta natural la majoria de les vegades ens
és Impossible alimentar els animals amb els
mateixos ingredients que consumeixen en III
bertat, ja que en la majoria dels casos no els
tenim disponibles en captivitat I, de vegades,
fins I tot en desconeixem una part
* En captivitat s'han de rmrnetrtza. nutrients
en lloc d'Ingredients els aliments que els
animals mengen en llibertat presenten una
cornposcró nutricional força diferent que
els mateixos aliments disponibles en cap-
tivitat Per exemple, una poma salvatge té
molta més proteina I fibra que les varietats
de poma domèstiques, que han estat selec-
cionades per al nostre paladar I bas.carnent
contenen sucres
* No s'ha demostrat que els animals tinguin
«saviesa nutncronale», és a dir no saben se-
leccionar una dieta equilibrada d'acord amb
els seus requeriments (més de 25 nutrients
essencials), quan se'ls ofereixen diversos all
ments Per tant és responsabilitat nostra pro
Animal
Espècie Oleta lhbertat Tracte digestiu - Comportament - Requeriments
nutricionals Hàbitat - Grup Aspectes flsiolòqrcs - Entrenament
Enriquiment - Preferències Instal lació
lnstrtucró
Recursos Or qarutz ació
Rutina seccions Personal
Aliment
Disponibilitat Mercat local
Cornposrcró Temporada
Quadre 1. Factors que s' han de ten rr en com pte a l' hora de dissenyar u na dieta per a un
animal en captivitat
porcrooar los una dieta equilibrada
"EI que SI que s'ha demostrat es que els aru
mals mengen fins a cobnr les seves neces
srtats energètiques. Per tant, la quantitat
d'aliment que Ingemà un animal va en fun-
CIO de la densitat energèlica de la dieta
* Els requeriments dels animals, Igual que els
de les persones, canvien al llarg del temps
Per tant, les dietes no són estàtiques sinó
dinàmiques, I han d'adaptar se als reque
rrments de l'animal en cadascuna de les
etapes de la vida (creixement, reproducció.
maduresa, malaltia, etc)
Atenent a aquests punts podem comen
çar a pensar en el disseny d'una dieta Per
aconseguir-ho haurem de tenir en compte
tres grups de factors (Quadre 1)
* Factors relacionats amb l'animal cal sospe
sar la morfologia I fisiologia del seu tracte
digestiu, el comportament alimentari, l'hà-
bitat I els requerrments nutritius, els quals
depenen de l'estat fisiològic de l'rndrvrdu(creixement, rcproduccrc. malaltia, etc)
Tambe és indispensable saber SI l'animal
es troba en grup o en una mstal lacró mixta
amb altres especies. SI segueix un progra
ma d entrenament o d'enriquiment en què
s'utr.rtzm aliments per estimular lo o cond
clonar lo, I el tipus d'rr staltacro En menor
mesura, tam be es tenen en compte les pre
tcrèncrcs alimentàries dels individus
És Important remarcar que una dieta tam
bé ha de cobnr aspectes «no nutntus» hau-
lla de satisfer les necessitats psrcoloqrques
de l'animal I otcnr-h l'oportunitat de dur a
terme la major quantitat de comportaments
atrrr entans naturals
* Factors relacionats amb el centre o mstitu
CIO que alberga I animal s'ha de considerar
en tot moment l'ornarutzacró del centre I el
personal Involucrat en qualsevol fase del
Pla d'allmentaclo I eVidentment els recur
sos deslinats a l'ahrnentacro
* Factors relacionats amb els aliments de què
disposem per alimentar l'animal tant a la
InStltUCIO com al mercat local, la seva com-
POSICIO I la disponibilitat temporal
Qualsevol dieta que no tinguI en compte
tots aquests aspectes serà, molt probable
ment, Inadequada SI bé és cert que segu-
rament no disposarem de tota aquesta In
formació completa per a cadascuna de les
espècies presents en captivitat, es tracta de
reunir totes les dades disponibles per au.s
tar al maxir-i la dieta a les necessitats cone-
gudes de l'animal
A la pràcticaAtès que els animals del Zoo de Barcelona Jacompten amb una dieta, la irnplantacró d'un
pla ru.tncronal passa per la revrsió de les dle-
ÉS IMPORTANTUTILITZAR TOTS ELSCONEIXEMENTSAL NOSTRE ABASTEN EL SECTOR DELA NUTRICiÓ PERELABORAR DIETESADEQUADES PER ACADA INDIVIDU OGRUP DrlNDIVIDUS
tes existents Aquesta revrsió consisteix a
* Determinar el consum (g) que l'animal o
grup d'animals fan de cada ingredient de
la dieta
* Valorar, mitjançant un programa informàtic
especialitzat, la cornposrció ni.tncronal de
la dieta consumida
* Determinar SI aquesta dieta cobreix els re
querrments probables estimats per a l'espè-
cie I els individus del grup en concret
* Fer una proposta de millora de dieta (SI es-
cau)
* Valorar els resu Itats I la proposta amb l' equ Ip
de tècnics I cu.dadors del Zoo
* Reformular la dieta amb els canvis neces-
salis perque aquesta cobreix: els requeri-
ments
* Fer un seguiment de lacceptació de la nova
dieta
* Revisar periòdicament la dieta I l'estat nutri-
cional de l'animal I realitzar adaptacions de
les dietes sempre que siguI necessan
Conclusions* Una bona ahrnentacró és fonamental per a
l'exit de qualsevol programa de conservació
I per assegurar el benestar dels animals sal-
vatges en captivitat
* Actualment disposem d eines suficients per
dissenyar dietes amb una base més clentl
fica que fa uns anys, I és Important utilitzar
tots els coneixements al nostre abast en
el sector de la nutnció per elaborar dietes
adequades per a cada individu o grup d'In-
dividus
* Es Imprescindible dur a terme controls pe
nòdics per assegurar que les dietes secue
xen cobrint les necessitats dels animals I
que la dieta formulada és la dieta consumi-
da per l'animal
Helena MarquèsNutrologa ConZOOltlng Wlldllfe Management SL
Zoo de Barcelona I 31
Quercus robur
EI roureI roure és un arbre caducifolimolt robust La seva escorçaés de color qr.sós I força llisa,encara que acaba tornant-semés esquerdada I més foscaamb el temps Les fulles sónalternes, amb quatre o més
parells de lòbuls laterals Tenen un color verdfosc I agafen una tonalitat ataronjada a la tar-dor.
EI mateix exemplar presenta flors masculi-nes I femenines. Floreix cap al mes d'abril omaig, I els seus fruits, els glans, maduren almes de setembre I solen caure al mes d'oc-tubre. S'assemblen als de l'alzina però ambel peduncle més llarg Habita a la major partd'Europa I d'Àsia occidental, Juntament ambel roure de fulla gran L'acompanyen freixes,tells, oms I arbusts com l'avellaner I el grèvolA Catalunya forma boscos només a la Valld'Aran, Ripollès I Garrotxa
Sabíeu que ...La seva fusta, dura I pesada, és resistent a lahumitat I no es podreix fàcilment Es fa ser-vir en ebenisteria, la tabncació de mobles dequalitat, l'elaboració de talles I botes de VI,
32 I Zoo de Barcelona
Florac.o : primavera
marróColor de la flor
Fructiflcació
Color fruit
Hàbitat
: tardor
. marró
zones humides de bos-cos caducifolis
20-35 m
I en la construcció naval Malauradament,aquesta construcció fou tan Important a Euro-pa que un dels objectius de l'Armada Inven-cible de Felip II en la lluita contra els anglesosva ser la destrucció de totes les rouredes deGloucestershlre
Les seves fulles I la seva escorça tenen unaelevada cor-centració en tanins, uns compos-tos amb un gran poder astringent (restrenyenels teixits orgànics), per aquest motiu es fanservir en casos de diarrea, també en proces-sos inflamatoris de faringe, hemorroides I va-nus La gla del roure és comestible I es potfer servir. un cop torrada, per a fer farinetes I,així, alleujar les diarrees infantils
Els antics celtes tenien sempre un roure enun lloc d'honor, de fet, la paraula druida, sig-nifica en gaèlic el que observa el roure, Jaqueaquests gegants eren font d'rnspiracró I, moltSOVint, les reunions màgiques se celebravenal voltant d'un d'aquests arbres
On són?AI Parc Zoològic només hi ha un roure, un rou-re gran i preciós, que és al costat de l'avian
LA BIODIVERSITATURBANA DEL ZOODE BARCELONA
radicronalment la ciutat s'haconsiderat com un hàbitat pocfavorable per a la vida naturalI, comparat amb un espai sil-vestre, un Indret degenerat Idecadent Ara bé, el medi urbàno s'ha de considerar per allò
que no és, sinó per tot allò que pot aportar.Com diu l'rl-Iustre ecòleg Ramón Folch «Lavida te ànima de gas, Ja que tendeix a ocupartot l'espai disponible», I la ciutat no n'és unaexcepció.
Hom podria pensar que la fauna associadaa la ciutat no és més que una anècdota recre-ativa. Però no és així, més aviat és un símpto-ma Inequívoc del caràcter polièdric de la CIUtat, una prova concloent que, tot I trobar-nosdins del complex artificial de la ciutat, estemenglobats en l'anomenat complex biosfènc
De fet, quan parlem de biodiversitat urbana no ens referim a un grapat d'animalonsdeixats anar I sermdornestrcats o acostumatsa la presència de l'home; smó que es tractad'éssers VIUSperfectament lliures I adaptatsque comparteixen la seva vida amb nosaltres,una fauna I també una flora totalment Integrades al sistema urbà.
La biòloga, especialista en ecologia urbanaI medi ambient, Marga Parés ho resumeix alseu recent llibre GUIade natura de Barcelona·«La natura està més present a la ciutat delque sembla. Només cal tenir la voluntat deveure-la, dirigint els ulls cap a llocs diferentsdels habituals».
AI Zoo de Barcelona som testimonis deprimera mà de la gran quantitat d'espèciesque cohabiten I s'aprofiten tant de les rnstal
lacions dels nostres animals com de l'espai
verd que ens envolta. Els Jardins del parc sónuna petita porció dins de l'ampli ventall de bi-òtops que ofereix la ciutat de Barcelona Peròa diferència de la resta, suporta una Impor-tant comunitat de fauna I flora. Un esdeveni-ment sorprenent atesa la suposada hostilitatque hom atribueix a l'ambient urbà. L'exten-SiÓdel Zoo (amb la influència del Parc de laCiutadella), la seva arquitectura especial, laconcentració de veqetació diversa, amb unarbrat d'entitat de més de 100anys, la presèn-cia d'algues dolces I salades o l'abundànciad'aliment afavoreixen l'assentament de mol-tes espècies
Com a mostra d'aquesta diversitat, al parcZoològic s'han catalogat, per exemple, 1 191arbres de 96 espècies diferents; entre els mésabundants es troben els plàtans, les tipuanes,les falses acàcies I els pollancres D'altres són
ZQO de BarcelQna 33
drlícrls de trobar a la resta de la ciutat, com
ara el cocul, lara.rcana el ginkgo o l'eritrina,
arbre tropical que destaca per la floració ver-
mellosa I del qual Barcelona només en con
serva dos exemplars Però n' hi ha més, com
ara la massa arbustiva, encara més nombro
sa que l'arbrat, amb 228 espècies diferents,
sense comptar les plantes vasculars o les 35
especies de bolets catalogats Cal destacar
també la desena llarga de papallones que
s'han observat al recinte (Vanesa, Plens, Pa-piho, lptuclules, Macroglossum, entre d'altres
generes) a més d'un bon grapat d'Insectes,
artròpodes o mol luscs, alguns dels quals en-
cara estan per determinar
Pel que fa als vertebrats, al Zoo s'hi donen
cita 3 espècies de peixos. tots de l'ordre dels
Cipriniformes; 5 d'amflbrs, de I ordre anura
I pertanyents a 4 famílies diferents, una de
les quals, el gripau corredor (Bufo calamtla)
Ja s'ha extingit al Parc, 6 de rèptils, engloba
des en 3 famílies de l'ordre dels esquamosos
(2 de les quals Ja no són presents al Parc), 12
de mamífers, amb 4 ordres I 6 famílies, I en
què destaquen 7 espècies de ratpenats I una
Interessant població d eriçons, finalment,
139 espèc.es d'ocells, sens dubte el grup de
vertebrats més nombros, amb 16 ordres I 40
34 Zoo de Barcelona
famílies Ocells tan bonics com el blauet,
l'abellerol, la puput, el capsigrany o el cucut
són frequents durant les migracions També
hi abunden els petits mOixons, com nombro-
sos mosquiters, tallarols I mallerengues, les
cotorres (amb 5 espècies reproductores), els
mastegatatxes o bé el colltort, de la familia
dels picots. que tot I ser estival al continent
se'l pot veure al Zoo fins I tot a l'hivern, un
comportament molt poc habitual
Un nombre elevat d'especies són resdents Algunes d elles són poc comunes a
terres catalanes, d'altres fins I tot es troben
en regressIó o properes a l'amenaça I man
tenen als Jardins del Zoològic alguns dels
seus escassos nuclis reproductors del país
Tam bé n' h I ha que molt pOSSIb lement són er-
ràtiques o Vingudes accrdentalment dins de
l'herba fresca que serveix de menjar als cér-
vols, daines I d altres herbívors del Zoològic
(cas per exemple d algun rndrvidu d amfibi)
o bé transportades pels ocells fins I tot en
les diferents terres que es fan servir als terra-
ris I altres instal lacrons (cas per exemple de
llavors o espores de bolets) Finalment n'hi
ha que aprofiten el Jardí del Zoològic com a
zona d'oner tacró, aixopluc I aliment durant
el seu pas migratori
La rec.ioeracró o l'arnbrentalrtz acró de
basses, la col locació de rudals per a quirop
ters, la construcció de refugis hivernals per
a eriçons, tant o mes Importants que les ma-
teixes àrees de cria, la rnstal lacró de caixes
nius per afavortr bé espècies Insectívores
(orenetes, mallarengues, raspinells, etc ), bé
espècies omnívores en regressIó (cas de les
gralles), o la plantacró de vegetals associats
a les papallones, tot plegat són algunes de
les petites accions que duu a terme el recent
ment creat Equ.p Verd del Zoo per SI més no,
mantenir I potenciar les poblacior s Silvestres
del ZooloqrcQuan visteu el Zoo mireu més enllà I pro-
veu de veure un xoriguer, una becada o un
eriçó Probablement veureu un pardal una
torlora o una papallona les baules Impor-
tants de la cadena de l'ecocrversrta: urbana
del Zoolòqic
Com assenyala Ramon Folch «La fauna
urbana no és el que queda d allò que va ha-
ver-hi, sinó el que hi ha d'allò que és No són
les restes zooloçrcues d'una agònica natura
destnpada per la Ciutat, smó la reserva fau
nístlca que comparteix amb nosaltres I espai
u rban itzat.
El costum d'observar de manera quotidiana certes espècies en un lloc concret, en el nostre cas als jardins del Zoo-
lògic, pot fer-nos caure en el parany de creure que mantenen les mateixes condicions saludables a la resta de la
geografia, Però no sempre s així I, SI per exemple analitzem els vertebrats del Zoològic, hi trobarem uns quants
exemples que ho demostren, Són algunes de les Joies del Parc,
BECADAPoca gent apostaria per la presencia d aquesta especie. marcadament
forestal al Zooloqrc al bell mig d'una ciutat tan cosmo
pohta Pero cada anv I durant el pas de tardor la
becada la dama de la nit, VI
CUERETA TORRENTERA
Aquest es un cas trote d'especie que
hom te per molt comuna QUI no I ha
vrst mal? La realitat, pera, es una altra
I sense alarmismes mnecessars, a
Catalunya en els darrers anys els estu
dis més recents en mostren una reduc-
CIO de la drstnbucro estadlstlcament slg
GRALLAEls darrers vint anys la pcblació reproductora catalana ha davallat en
un 49% EI Zoològic, juntament amb aln es ai ees del Barcelones I el Baix
Llobregat te el privilegi de ser un dels tres principals punts de drstnbucro
a Catalunya A mes acull un exclusiu I Important dormidor de quasi un
centenar de gralles En aquest moment l'Equip Verd del Zoo col labora en
el projecte de I Ajuntament de Barcelona I Tnalass.a per tal
DRAGÓ ROSAT
Juntament amb el drago cclmu (Tarento-
la rnauntaruca) es el rèptil mes frequent
del Zoo Es agll rapid I amb molta ca-
pacitat per enfilar se per les parets
verticals La seva observacro es fa drtr-
cil per tal com te hàbits crepusculars o
nocturns I pel fet que de dia només apa-
PARDAL XARRECLa fraqmentació del seu habitat. fonamentalment terres agrí
coles, n'ha redi.rt la drstnbucio a Catalunya en un 10% Tcndcncra reqressi
va que tambe es perfila a la resta d'Espanya I d'alt-es paisos europeus com
Anglaterra, Irlanda Su.ssa o Alemanya La seva drsmmucro és srrni.ltarua a
la d'altres ocells autoctons de terrenys aqr.coles Tot I ser un ocell que evi:a
I interior de les glans ciutats, sorprenentment al parc se'n mante un petit
sita I roman als nostres Jardins amb una
fidelitat sorprenent Aquesta espècie
tan esquerpa es fa llavors mes vrsible a
l'ull huma Tot un luxe
ruflcanva. xifrada en un 8% AI Zoo hi nidifiquen
entre 2 I 3 parelles segons l'any mentre que a I hi
vern n'augmenta la pcblacio Les canahtz acor s de nus
sequles I desguassos son algunes de les causes de la davallada de I espe-
cie en alguns sectors de la plana de lleida AI sud de la pcrunsula loer.ca
la regressIó s'ha associat a episodis de sequera Com a dada significativa
per exemple, no cria al delta de l'Ebre En el darrer Atles
d Ocells de Catalunya (19992004) esta catalogada
com a especie propera a l'amenaça
d'iniciar un programa de reforçament
de la poblacro reproductora amb la col-
locació de caixes nius específiques I
el subministrament d aliment en les
èpoques favorables Els estudis mes
recents fets a Catalunya la cataloguen
com a especie vulnerable
reix csporadrcarnent A la primavera o principi d'estiu,
es poden observar baralles entre mascles com a senyal que ja
s'acosta l'epoca de reprcduccró Fins fa pOC se I considerava en ex pansio.
pera darrerament sembla que ha patit un cert retroces QUI sí que ha patit
una regresslo aclaparadora als Jardins del Zoològic es la sar
gantana Ibèrica (Poda-eis hisoaruca), que SI be mal
ha sigut abundant avui en dia la seva presencia
és quasi be nul la amb nomes una petita zona
d'on sembla resistir a desapar e.xer
nucli reproductor que cal preservar ja
que es tracta d'una rehqu¡a que recorda
l'origen ancestral agncola I ruderal d'on
ara hi ha el Zoològic
A Catalunya hom la considera una espè-
cie propera a I amenaça
Zoo de Barcelona 35
RATPENAT CUALLARG
Els ratpe-iats han estat sempre un grup
repudiat I poc estud at La Idea dels
vampirs que eren 'encarnació del
mal o la mes moderna segons la qual
serien susceptibles de transmetre la
rabia un fet d altra banda msrqruf
cant han estat factors que han fet
molt mala premsa d aquests animals
ERiÇÓ FOSCTot I que hom coneix la presencia d'eriçons als
Jardins periur oans de Barcelona mal s'havia conside-
rat la possibilitat que exishs una població estrictament urbana AI Zoo no
obstant arxo, hi ha un nucli silvestre absolutament urba I que per la seva
excusivrtat I caracter relicte cal protegir No oblidem que l'eriçó ha vist da
vallar de manera Important les seves poblacions a Catalunya, a causa de
la pèrdua d hàbitats adequats Actualment, arran de la col labor aero entre
TÒTILAI Zoo es mante una petita població repro
ductora d'aquest petit amfibi que pot
viure molt allunyat dels punts d'aigua
Es molt ubic sense requeriments es-
pecials pel que fa al grau de cobertura
arbona o arbustiva La caractensn
ca més peculiar d aquesta especie
es que el mascle transporta la posta
GRIPAU COMÚHom creia que aquest gripau nomes era present
en parcs grans I propers a Collserola, pera un petit gru-
puscle no quantificat VIU al parc Les aparicions són escasses però fidels
EI caràcter esquerp de l'espècie en fa dificil la locahtzacró És un amfibi
especialment actiu en nits humides I que en altres Indrets, no es tan comú
a causa del transit rodat I els atropellaments Un fet al qual el Zoològic
tampoc es aliè, Ja que malauradament un gripau va
BERNAT PESCAIREEI Zoològic acull un dels pocs exemples
de colònia urbana de bernat pescaire a
Europa L'any 2006 van nidificar hi 115
parelles, la colònia urbana més nom-
brosa d'Europa, així com la mes gran
de totes les colon les de Catalunya
amb el 25% dels efectius reproduc-
tors Ha estat reconeguda com una de
les grans meravelles naturals de la ciutat
de Barcelona Actualment, a més del se-
gUiment dels seus paràmetres reproductors,
es duu a terme el monitoratge dels polls nascuts
al Zoo marcatge amb anelles PVC de color groc I tres
36 Zoo de Barcelona
A, Zoo tot I que encara ~o s ha 'et un segu''Tle~t oe es oobiacons es
te constànc a de a presenc a de set espec es sense poder concretar e
seu estatus rea' (res den:s accdeotas de pas H cestaquen e ratpenat
cuallarg de gran envergadura (quas 10 cm de cos "ns a dO g de pes
però tam be e ratpenat dels graners Eptes cus serot.nus) tots dos amb un
estat de conservacio a Catalunya encara poc conegut el ratpenat orellut
(Plecotus austr.acus o l'omnipresent ratap nyada (P pistr e us prp.stre
Ilus) I especie més cosmopolita comuna abundant del
nostre territori En tot cas tots els ratpenats son
especies protegides
l'assocracró Galanthus I I Equip Verd
del Zooloqrc. s esta duent a terme
un proces d'avatuacio de la poblacio
ex.stent aix: com un programa de ra
croseuurment per tal de conèixer ne
els terntons, l'àrea vital I els ritmes
d'activitat Es una especie protegida
a tot l'Estat
d'ous enganxada a les potes del darrere I vigila que es
mantinguin humits mullant los a l'aigua fins que arnba I hora
de deixar les larves A la per-ursula esta catalogada com a propera a I ame-
naça Un altre petit amfibi que s'ha documentat al Parc es la reineta (Hyla
meridional IS), que fa vida a les basses I llacs amb veqetacró arbustiva Es
tan poc Interferides I es reparteixen per tot el Parc Es difíCil d'observar-les
Ja que, parades a les tiges o a les fulles, ben plegades I amb la color aero
clorofíl lca, es camuflen perfectament Esta catalogada
com a propera a l'amenaça
mom aixafat per un cotxe tot Just a
l'antiga entrada de la Ciutadella De
fet cal dur a terme una valor aero mes
profunda de l'estatus actual als Jar-
dins del Zooioqrc EI seu estat de con-
servactó a Catalunya es poc conegut
però en tot cas sembla que les poblacr-
ons són vulnerables
dígits negres, per tal de poder Identificar los a distància
I coneixer cap a on van A banda, se' ls practiquen anàhsis san
qurrues per determinar ne el sexe I fer ne estudis fllogenetlcs A la colònia
també hi crien I esplugabous (Bubulcus ¡bis) I el martinet blanc (Egrelta
garzelta), ardeids que, fora del Zoolop¡c, només crien de manera regular a
quatre espais naturals Com a coloma mixta d ardeids es la cinquena del
país en Importancia, per davant d'espais tan emblemàtics com per exem
ple els aiguamolls de l'Emporda o el delta del Llobregat Considerada una
especie vulnerable a escala europea, el bernat pescaire és a Catalunya una
espècie protegida I propera a l'amenaça
Text i fotos (totes fetes al Zoolcqrc):Josep Garcia
Taraxacum offtctnoie. F. Asteràdes
Dentmb aquest nom segur que alZoo en tenim alguna Doncssí, ho heu encertat' De totesmaneres no té gaire a veureamb el felí africà
La dent de lleó és una planta Vivaç, erecta, que no solsu perar els 40-50 cm Les se-
ves fulles són alternes I estan formades perlòbuls d'aspecte triangular I marges dentatssense pec Iol diferenciat Les flors són d'ungroc daurat EI fruit acaba en una mena de«paracaigudes» sedós, molt característic, queen realitat és un conjunt de vilans suaus quees deixen endur pel vent I porten les llavorspertot arreu
Se la pot trobar en carruns, prats, margesde boscos I Jardins Es creu que és originàriad'Europa, però la podem trobar per altres re-gions del món
És una planta depurativa I, com a tal, estàespecialment indicada per punficar l'orga-nisme de tÒXICSque amenacen d'afectar lasalut Actua sobre el fetge I la vesícula biliar,evuar t la tormacio de pedres gràcies al seuefecte drurètic També incideix en el ronyó,al facilitar l'el.m.r acró de toxines a través del'orina AIXò fa que se la recomani a personesamb retenció de hqu.ds És molt útil en casosd'mfeccro de la bufeta urinària I de la uretraA més a més, és un tònic digestiu Ideal en ca-sos de restrenyiment I ressaca alcohòlica
Per a usos externs, la dent de lleó és molteficaç per depurar les Impureses de la pell,com l'acne I les urticàries La dent de lleó téaquestes prop.etats perquè conté inulina,àcids fenòlics I sals minerals, mucílags, esterols, flavonoides I cumarines
Se n'aprofiten les arrels que es reco I lectena la tardor, I les fulles I les flors que es cullena la primavera
A la part del darrere del Zoo Infantil n'hi hamoltes Als nens els agrada molt agafar ne elsfruits I bufar-los molt fort, ja que així volen elsvilans (jo quan era petita en deia angelets)
Ah, una altra cosa, sabeu que també es diupixallits?
Ma Neus Miró i Torrentllicenciada en ta-rnacia I biologia
leóe
Zoo de Barcelona 37
LA NATURA URBANAa natur a tam be es:à prese u "IS pobles Ciutats on /1
J m a x oue OOdem orr o r maltes pagines del nostre
quadern a dos passos de casa Us heu "ixat en els ar
ores de parc per exemp e? A Barcelona podem con
te'1lplar dotzenes d especies moltes delies exouques
amb flors ben grans I uns fruits espectacu ars En
realitat JO prefereixo els arbres autoctons, sobretot SI
passen per circumstàncies drf e.ls Per aixa totes les primaveres planto
llavors d'om I en contemplo satisfet el seu desenvolupament raptdís
s.rn SI tens un hort. ets un afortunat que podras dibuixar moltes plan
tes conreades I, a més, els animals que les vrsiter com els pugons, les
papallones els caragols I l'escarabat de la patata tot un petit món per
gaudir ne Entre els reptlis també els dragons romanen quiets en una
paret esperant que els crburxern Be el que esperen de fet es que passi
Fig 1. Sota lesfulles de lapatata podemtrobar el bonicescarabat de lapatata tl.ept mo-larsa decem/me
~ ala) I les sevesF'Y rodonetes larves
\ ,~o~~~~neegres
l''
algun nsecte despistat però ens aprrr tern de a seva pac è icraNo obs.ent això es orenetes les orenetes cuablanca son e s arn-
"lais que rebem expectants cada primavera per compart r·h e' nostre
habitat c utadà, en què ens all beraran amb grar efcac a de les mos-
aues e's mosquits tan molests EI seu val es molt raprd però passen
davant nosa tres tantes vegades que queden en la nostra rnernona I no
resulta difÍCIl drbuxar- es També v uen moltes altres aus als nostres
carrers com els pardals, els coloms els estornells, les cotorres grises
etc Recordes quants colors té el pardal mascle? Són més dels que
sembla Comprova ho avui mateix I la cigonya blanca la mes gran I
elegant de totes aquestes aus urbanes Per be que no totes les ciutats
poden gaudir de la seva presència Moltes ratapinyades tam be habten en construccions humanes I, de nit, substitueixen les orenetes en
la caça d'Insectes, es per això que mereixen més acceptació de la que
/-»:dd,...~( f
t ~ -f,t';.,-v~j
)
Fig 2. Fruit de I om (U/mus sp) acabatde germinar (als 3 dies de plantar-lo)Grafit A la dreta una branca d om adultAquarel la
.ac.:- U,¿;'/.A..<<>. dA ~-.<ó...,"'$..-t ~ ... .E~. /;rÇ.¡,. h 4....cA:-/
/r rr«) /PuJ ....J]. /<-",/~,....,..._.&
~'t~\\
íIL_::<11
---/1"".)"j :
j-Fig 3. Apu~t d un, .;«: ... ". _, "'"1,bonic drago comu (o~_ '¡:¿U,e"';-« ".l>
(Tarenlo/a meurdern- "/'~ I~';\':. ,,~ ..
ca) al pati del meu (,"":"'-!;,estudi Quan valg ~ ~~acabar el drburx (
"tf;.-- f)
I \ \I...~-'"
I !ly
I em val 9 cansarde mirar lo, ell varomandre alh, Im- ~.:::?mobli no se durant c::=,,Jr>- .......l,, ....~/o' G.O~~
quanta estona mes------,.u&.!.,;; '",,,,,,,,,,.&,,,,,-,,,-Grafit
Fig 4. Fa temps valg prendrenotes de les diferents especiesd'orenetes I les formes dels seusnius Em va encantar descobrir elprimer niu d oreneta cua rogen·ca sota un pont vell de la BurebaI aquella coloma de roquerolsen un carrer d'Alacant queaquells ocells havien de veurecom una gola de parets rocosessense unportar-Ios la gent I elsoroll Orenetes, avions I falciotsAquarel la I grafit
Fig 5. Un dia d'hivern. a l'entrar altaller va anar a parar sota els meuspeus una ratapinyada comuna quehivernava a la polleguera de la portaEspero que les meves maldestrescures l'ajudessin a passar amb exitels seguents dies freds A ml em vaomplir d emoclo contemplar la mentre II donava calor amb les meves Imans I I alimentava amb una mica decarn picada Ratapinyada comuna(Plplstre//us plplslre//us) I (a la pagdel costat) ratapinyada gran de ferradura tRtnnctootvu« terr urneou mumíAquarel la
38 I Zoo de Barcelona
nas han convert.t acuests rosegadors en es seves preses ía.or :es
Tenint a natura esa tan proa sorgeixen ma les oponun tats de ,el..re
coses nteressants 'er uns dibuixos preCIOSOS, Ho heu de provar'
de ,egaces reben Aquest és un grup oe rnarn=ers d adaptacions sor
orene us que resu ta apassionant conèixer. encara oue a seva noc
tJrr tat no ens no posa ga re -ac Jo Ja g tenir a son de , i.re en una
casa on habitava J"a coròn a de ratap nvaces comunes Jalg ten.r h
experiències encartaoores A,guns rosegadors ,Iuerl en e s nostres
pob es atrets per la gran quant tat de menjar ospon be const tue xen
un malson per a l'home a causa de .es destrosses que cometen Però
afortunadament les òlibes fa molt oue van ocuoar les gol'es campa-
Fig 6, Un ,graner envait per ratolins o rates ensresulta repugnant, pera un ratoh descobert en laseva cci.pacró quotidiana te una gracia InnegableRatoll casola (Mus muscu/us) Aquar el-!a Encararesulta mes divertit SI apareix la gata de la granja Itam be el descobreix com valg dibuixar a Estana jafa molt temps Aquarel la
\
f./" <?{;a ..,<l;17"'-Q.
~j vv<k
Fig 8, A les cigonyes elsagrada col lacar els niusben alts De vegades enarbres vells I d altres, alscampanars de les esples.esde la ciutat, com haureu vistde vegades viatjant des delMediterrani cap a l'Interiorde la Península QUin pnvllegl, gaudir de la bellesad aquestes aus des de lafinestra de casal NIu en unpoble del nord de PalenciaI niu en un poble burgalesAquarel la I grafit
Fig 7. Les egagropllesrecollides sota l'anus del'oliba son un gran recursper conèixer els petitsrosegadors de la zonaEgagroplla agafada en unaestacio abandonada GrafitDents, mandíbula I cranide ratoh casola (el cranisem pre apareix trencat) Idents I mandíbula de ratolicamperol (Mlcrolus arval!s)Tinta
Eduardo Saiz810leg I II lustradoresalz@hotmall com
Zoo de Barcelona I 39
EL COMPORTAMENT DE LES GASELESDORCAS SERVEIX COM A EINAPER GARANTIR L'ÈXIT
;
DEL PROGRAMA DE REINTRODUCCIO
En l'actualitat existeixen moltes espèciesd'animals que es troben en perill d'extmcióI, SI no s'actua aviat. gran quantitat d'rntor
rnació biològica es perdrà per sempre Esper això que el Zoo de Barcelona duu a termeestudis de conducta que, en aquesta espècieen concret, contn bueixen a la conservaciód'aquests animals en el seu medi natural Lescondicions de captivitat en permeten estudi-ar aspectes de la conducta que en condicionsde llibertat requereixen molt més temps I moltmés esforç L'estudi de la conducta I d'altresaspectes relacionats amb el benestar animalque fem al Zoo no s'ha fet mal en aquestaespècie, ni en condicions de llibertat ni encaptivitat.
Actualment, el grup reproductor de gaseles que tenim al Zoo el formen 9 Individus: 6femelles ad uItes I 2 cries (mascle I femella)La seva mstal lacro te aproxi madament 1.500m2 I es divideix en un pati exterior I uns dor-
40 I Zoo de Barcelona
EL ZOO DE BARCELONADUU A TERME ESTUDISDE CONDUCTA QUE(...) CONTRIBUEIXENA LA CONSERVACiÓo:AQUESTS ANIMALSEN EL SEU MEDINATURAL
EL GRUPREPRODUCTOR DEGASELES QUE TENIMAL ZOO EL FORMEN9 INDIVIDUS:6 FEMELLES ADULTES12 CRIES (MASCLEI FEMELLA)
DESPRÈS DE MESOSD'OBSERVACIÓ (...)LES CONDUCTESMÉS FREQÜENTSD'AQUEST GRUP VANSER EL DESCANS,L 'ALIMENTACIÓ,L'EXPLORACIÓ I LALOCOMOCiÓ
rrutons Interiors que Intenten reproduir al màx.m el seu hàbitat natural La dieta d'aquestsanimals és molt variada I consisteix en prnso
d'ovelles, civada, avena, segó I alfalsDespres de mesos d'observació s'ha de-
terminat que les condueles més frequentsd'aquest grup van ser el descans, l'alimen-tació, l'exploració I la locomoció, que caldriacomparar amb les d'altres ungulats a la natura per establir comparacions I determinar SIles nostres gaseles tenen un patró semblantal que tindrien en llibertat. En cas d'assembiar-se, aquests animals tindrien moltes pro-babilitats de sobreviure a la natura L'altreindicador de benestar animal que s'estudiaés l'ús que fan els animals de l'espai de quèdisposen a les seves mstallacions.
Text: Ana Bel Sanano Unitat de Recerca
Zoo de Barcelona I 41
, "" y "'.
i¡,;.~ ~'_ .. ~;""~~.
~~¡."" -~!~,~
Adoptants Empreses i entitats col-laboradores ':~~~~/::~~)}-" .' ,<,d~,,~ , ;. ',1"%
Pingüí
,NDUST.,AS TITAN, S.A.
Tigre de sumatra
Tortuga gegantde les seychelles
42 I Zoo de Barcelona
Llops
PUBLISERVEI'iJ,l$N·Ij:MM#"4SlJIt5
Pantera de les neus
¡'\igues de Barcelona
Flamencsde cuba i xile
Fundació ..!~--Ternton I Paisatge
ODJ. o.u.uJW"/A.
Llúdria
•LACOSTE
Cocodril del nil
Cigonya
Muni
SONY
Ximpanzé
•Museu Olímpic i de l'Esportde Barcelona
• PI. España L 1! L3.
El Bus 55
~ Ruta sud (blava)Bus tunsnc
Vine a un espai on l'esportes converteix en art, en cultura,en història. Vine al mo.A l'Anella Olímpica de Montjuïc.
em montjutc Parada 5bus turístic
Funicularde Montjuïc
O 932925379
MU S E UCDLíMPIC
I DE VESPORTB:SMNatura i Lleure
Ajuntament de Barcelona
