Download - 1. Projecte de modificació del PGO

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGO PER A LA CREACIÓ D’UN NOU SECTOR D’ESPORT, LLEURE I SALUT AL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS-LES BASSES. LLEIDA. DOCUMENT D’AVANÇ DE PLANEJAMENT. MANCIÑEIRAS/PARÉS, arquitectes associats S.L. març 2009

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGO PER A LA CREACIÓ D’UN NOU SECTOR D’ESPORT, LLEURE I SALUT AL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS-LES BASSES. DOCUMENT D’AVANÇ DE PLANEJAMENT. LLEIDA març 2009

3

ÍNDEX A. MEMÒRIA 1. Promotor, iniciativa i redactor. 2. Estructura de la propietat. 3. Delimitació del sector de planejament. 4. Planejament vigent. 5. Estat actual. 6. Objectius del Pla. 7. Concreció de la Modificació 8. Justificació de la proposta. Necessitat i conveniència. 9. Fonament legal. 10. Justificació del desenvolupament urbanístic sostenible. 11. Mesures per una mobilitat sostenible. 12. Programa de participació ciutadana. 13. Proposta d’ordenació B. PLÀNOLS

INFORMACIÓI1 Situació 1: 50.000I2 Ortofotomapa 1: 10.000I3 Topogràfic 1: 5.000I4 Estructura de la propietat 1: 5.000I5 Planejament vigent. Pla Territorial Parcial de Ponent 1: 50.000I6 Planejament vigent. Pla General d'Ordenació 1: 25.000I7a Preexistencies. Edificació 1: 5.000I7b Preexistencies. Arbrat 1: 3.000

ORDENACIÓO1 Proposta d'ordenació. 1: 5.000

ANNEXA1 Avanprojecte. Diagrama d'usosA2 Avanprojecte. Resum participació ciutadanaF1 Recull fotogràficF2 Recull fotogràficF3 Recull fotogràfic


4


5

A. MEMÒRIA 1. Promotor, iniciativa i redactor. La “MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGO PER A LA CREACIÓ D’UN NOU SECTOR D’ESPORT, LLEURE I SALUT AL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS-LES BASSES”, al municipi de Lleida, és una operació d’iniciativa pública en quant és una figura de planejament general, tal i com s’estableix al Text refós 1/2005, de 26 de juliol i el seu Reglament. Cal significar, així mateix, que tenint en compte el projecte col·lectiu que ha de representar per als lleidatans la reforma i millora de les actual instal·lacions del Parc Alcalde Pons-Les Basses, l’endegament dels procés urbanístic que ho ha de fer possible no pot ser altra que l’Administració pública. A tals efectes, el promotor de la present Modificació puntual de PGO, és l’Ajuntament de Lleida, amb seu a la Plaça de la Paeria, 1 i codi postal 25007. La redacció de la present Modificació puntual correspon a Manciñeiras/Parés, arquitectes associats s.l.p., amb seu al carrer Vilamarí 64, baixos i codi postal 08015 de Barcelona, on el tècnic redactor de referència és en Juan Antonio Manciñeiras Vaz-Romero, arquitecte. 2. Estructura de la propietat. Els propietaris inclosos en el expedient d’avanç, dins de l’àmbit d’estudi, es relacionen en el quadre següent:

Núm. REF. CADASTRAL NOM PROPIETARI

1 25900A009003240000LP AJUNTAMENT DE LLEIDA 181.290,00 m² 59,3 % 180.762,09 m² 59,1 %

2 25900A009003260000LT GACEN JUSTO, JOSEFA 10.869,00 m² 3,6 % 11.149,87 m² 3,6 %

3 25900A009003250000LL GACEN JUSTO, JOSEFA 13.722,00 m² 4,5 % 13.887,89 m² 4,5 %

total 205.881,00 m² 67,3 % 205.799,85 m² 67,3 %

4 25900A009002140000LS ESCURDER ESCURDER, JOSE 20.251,00 m² 6,6 % 20.250,74 m² 6,6 %

5 25900A009003210000LY DESCONEGUT 2.484,00 m² 0,8 % 2.483,89 m² 0,8 %

6 25900A009006440000LP DESCONEGUT 3.127,00 m² 1,0 % 3.127,21 m² 1,0 %

7 25900A009003200000LB FARRE MOLINS, CARMEN 14.133,00 m² 4,6 % 14.133,81 m² 4,6 %

8 25900A009003190000LG FONDEVILA PUIGDENGOLES, Mª ANGELES 15.833,00 m² 5,2 % 15.832,78 m² 5,2 %

9 25900A009006540000LR DESCONEGUT 775,00 m² 0,3 % 774,79 m² 0,3 %

10 25900A009003220000LG HERNANDEZ PALMES, ANTONIO 931,00 m² 0,3 % 930,96 m² 0,3 %

11 25900A009003180000LY DESCONEGUT 583,00 m² 0,2 % 582,72 m² 0,2 %

12 25900A009003170000LB DESCONEGUT 3.745,00 m² 1,2 % 3.744,65 m² 1,2 %

13 25900A009003130000LU FLINCH VIDAL, CARMEN 2.434,00 m² 0,8 % 2.420,46 m² 0,8 %

14 25900A009003270000LF PERIS LLORENS, Mª ANTONIA 28.029,00 m² 9,2 % 27.836,25 m² 9,1 %

total 92.325,00 m² 30,2 % 92.118,24 m² 30,1 %

total parcel·les 298.206,00 m² 97,5 % 297.918,09 m² 97,4 %

domini públic 7.646,73 m² 2,5 % 7.934,64 m² 2,6 %

TOTAL ÀMBIT 305.852,73 m² 100,0 % 305.852,73 m² 100,0 %

SUPERFÍCIE CARTOGRÀFICA

Sòls de possible ampliació del Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses

Sòls actualment inclosos al Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses

SUPERFÍCIE CADASTRE


6

En el plànol I4-Estructura de la propietat, s’identifiquen gràficament les propietats incloses dins l’àmbit d’estudi d’aquest avanç de modificació. 3. Delimitació del sector de planejament. L’àmbit objecte d’Avanç de Modificació puntual de PGO, es defineix gràficament en els plànols d’informació i d’ordenació. Es situa confrontat amb el nus de comunicació de l‘autovia A-2 amb la carretera N-240. El sector comprèn el Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses i sòls privats de cultiu. Aquest àmbit està delimitat bàsicament per:

- al nord-est, per camps d’horta - al sud-est, per camps d’horta - al sud-oest, per la carretera N-240 - al nord-oest, per l’autovia Lleida-Barcelona A-2 i per la sèquia Tercera del Canal de Pinyana.

La superfície total de l’àmbit d’estudi, segons base cartogràfica, és de 30,59Ha. D’aquestes, 20,6Ha corresponen a la qualificació de Parc Territorial de PGO i la resta, 9,99Ha, corresponen al possible àmbit d’ampliació, de les quals, un cop estudiades les diverses alternatives d’ordenació, es concretaran en unes 6Ha, com a ampliació efectiva del nou sector d’esport, lleure i salut, amb la finalitat, com a condició necessària per assegurar el manteniment de la superfície global de la qualificació de Parc Territorial. 4. Planejament vigent. El marc urbanístic vigent ve determinat pels documents següents: − Pla General de Lleida ,municipal d’ordenació urbana i territorial 1995-2015, aprovat

definitivament per resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 23 de desembre de 1998 (DOGC núm. 2895 de data 25 de maig de 1999).

− El Text refós del Pla General de Lleida, municipal d’ordenació urbana i territorial 1995-2015, aprovat definitivament per acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Lleida en data del 16 de gener de 2.003, publicat al DOGC núm. 3924, de data 14 de juliol de 2.003, i totes les seves modificacions puntuals posteriors.

− El Pla Territorial Parcial de Ponent i Terres de Lleida, aprovat pel Govern de Catalunya en data de 24 de juliol de 2007.

El Planejament General de Lleida determina per als sòls objecte de la present Modificació puntual la classificació de sòl no urbanitzable, amb la qualificació de ‘sistema d’espais


7

lliures’, amb la categoria de Parc Territorial (clau PT), per als sòls situats al sud de l’àmbit; i la qualificació de ‘zona agrícola de recs antics’ (clau R2), per als sòls situats al nord. L’apartat 7 – Sistema d’espais lliures, del Text Refós del PGO de Lleida defineix:

APARTAT 7 – SISTEMA D’ESPAIS LLIURES

“ARTICLE 143 Definició, i identificació i tipus El sistema d’Espais Lliures, és el conjunt d’espais del territori diversificats i localitzats estratègicament, format tant per elements de la xarxa urbana com de la rural, al servei de les funcions lúdiques, d’espai i de lleure, per usos culturals i pel gaudí del territori. També està constituït per un conjunt d’elements d’alt contingut estructurador del territori per a la protecció dels valors mediambientals, com a reservoris naturals i per a la protecció dels contactes de la ciutat amb l’horta. El sistema d’Espais Lliures s’estructura en els plànols d’ordenació en les categories següents que s’identifiquen amb les claus corresponents:

Parcs d’Interès Natural Clau PN Parcs Territorials Clau PT

Parcs Urbans Clau PU Zones verdes o Jardins Clau VJ Verds urbans o Places Clau VU Espais lliures lineals Clau VL Verds esportius Clau VE Les definicions d’aquestes categories d’espais lliures són les següents: A. Parcs d’Interès Naturals (PN) (...) B. Parcs Territorials (PT)

El sistema de Parcs Territorials comprèn aquelles àrees qualificades com a tal i que destaquen per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques i de localització significativa en la geomorfologia i paisatge del territori. Són espais amb presència de masses arbòries consolidades, de comunitats de vegetació natural d’espècies d’interès, de visuals privilegiades sobre el territori o d’una relació directa amb els cursos d’aigua. Aquests espais tenen un elevat potencial com a àrees mixtes de protecció i de gestió del sistema d’espais lliures territorials que cal promocionar com a seu d’activitats socials i esportives, educatives, de recerca, i com a indrets d’especial interès paisatgístic i natural.

Constitueixen el sistema de Parcs Territorials els següents: - els Parcs territorials del Riu Segre (Fluvial i de Rufea) - el Parc de Butsènit - el Parc de Granyena - el Parc Alcalde Pons - Les Basses - el Parc de la Cerdera – Polvorin

(...)”

“ARTICLE 144 Titularitat i règim urbanístic Els sòls qualificats d’Espais Lliures seran de titularitat pública, a excepció dels “verds privats” qualificats com a sistema amb la clau VP, que seran de titularitat privada amb possibilitat d’esdevenir d’ús públic a través de convenis o d’altres figures de gestió contractada amb l’administració pública. En l’obtenció, finançament, ús i conservació dels elements del Sistema d’Espais Lliures, s’observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o si s’escau, subsidiàriament, els fitxats mitjançant el corresponent Pla Parcial o Pla Especial, o a través de les Ordenances Municipals. Els aprofitaments o usos compatibles, que no modifiqui el caràcter global d’espai lliure, aportaran elements de gestió dels mateixos. No obstant, mentre no s’aprovin els instruments urbanístics corresponents seran aplicables els criteris generals del Sistema restringint els usos admesos.”


8

“ARTICLE 145 Condicions d’ordenació i protecció Els elements dels sistema d’espais lliures corresponents als Parcs d’Interès Natural i als Parcs Territorials, s’hauran d’ordenar bàsicament mitjançant Plans Especials i/o programes de gestió, tenint en compte la preceptiva legislació de tipus sectorial que afecti a la seva naturalesa. Els Parcs d’Interès Natural i els Parcs Territorials que posseeixen valors ecològics tenen la consideració d’espais naturals acord amb la Llei 12/85 d’espais naturals, en la seva disposició addicional segona. Acord amb aquest condició es podran establir les mesures necessàries per a promoure, en els casos que sigui aconsellable, la declaració d’una figura legal de protecció d’àmbit superior a l’actual. La sistematització de l’ordenació física dels Parcs Urbans, Zones verdes o Jardins, Places i verds urbans, Espais lliures lineals, i Verds esportius, un cop definit els tipus d’espai i els objectius que es proposen, es concretarà mitjançant projectes i/o actuacions d’obra d’urbanització, amb els elements propis d’urbanització per a l’ús a que estan destinats, tals com: arbres, jardineria, fonts, estanys, brolladors, talussos, escales, rampes, tanques, i elements ornamentals.

a) Ordenació del Parcs d’Interès Natural (...) b) Ordenació dels Parcs Territorials:

En l’ordenació del Parcs Territorials es promocionarà la combinació ordenada dels usos d’esbarjo i lleure i els usos ambientals, tot conservant i regenerant la massa arbòria existent i les connexions dels parcs amb l’entorn en el que es troben. Específicament, pel Parc Territorial de les Basses, d’acord a l’estat actual, l’ús esportiu i residencial mòbil són compatibles amb la limitació del 50% de la superfície total. En la resta d’aquests usos, es limiten al 20% de la superfície total.

(...)” “ARTICLE 146 Condicions d’ús, edificació i desenvolupament

Els usos generals o característics del sistema d’espais lliures seran tots aquells de caràcter públic que serveixin al descans i l’esbarjo de la població. En relació al règim d’usos del present Pla General, es permeten tots els usos corresponents als definits com mediambientals, és a dir, d’activitats de tipus lúdic, sociocultural, educatives, científic, i conservatiu a l’aire lliure. S’admeten també aquelles activitats i serveis públics vinculats als usos esmentats sempre de titularitat pública, gestionats directa o indirectament amb règims de concessió administrativa. Temporalment s’admeten usos provisionals, com ara la instal·lació de firetes, circs o atraccions, sempre que no malmetin els espais enjardinats i les obres d’urbanització. L’aprofitament del subsòl per a implantació de garatges per aparcament és compatible solament en les places o verds urbans (VU). En qualsevol cas l’explotació dels usos en el mateix, serà de tipus públic i en règim de concessió administrativa. En tots els casos serà permesa la construcció d’edificis i instal·lacions d’ús compatible (educatiu, socio-cultural, esportiu, administratiu, així com els bars i restaurants) amb els fins i objectius del sistema, sempre que llur ocupació en planta sigui menor del 5% del total de l’àrea delimitada, i amb una alçaria màxima de 10m. Excepcionalment, i si la superfície de l’àrea delimitada ultrapassa els 30.000m², en els parc urbans, es podran ubicar instal·lacions esportives a l’aire lliure, sempre que aquestes no ocupin més del 20% de la superfície i siguin d’ús i domini públic. En tots els parcs urbans s’adoptarà l’estàndard indicatiu del 20% mínim de zona d’arbrat, i/o un arbre cada 75m² de terreny. Els anteriors criteris es podran completar mitjançant la tramitació del corresponent Ordenança o Reglament Municipal.”

L’article 216, del Text Refós del PGO de Lleida, defineix per a les zones agrícoles de recs antics, clau R2 : ARTICLE 216 Condicions d’ús, edificació i desenvolupament – Clau R2

1.Definició Comprèn les unitats de paisatge de l’horta de Pinyana i de l’horta del Canal d’Urgell. Aquesta zona inclou, majoritàriament, les àrees dels recs antics de l’horta i dels recs iniciats el segle passat, que són testimoni de la implantació històrica dels usos agrícoles en aquest territori. Les característiques principals són una parcel·lació petita, un forta implantació d’equipaments comunitaris, una densa xarxa de camins rurals i per la presència d’abundants edificacions.


9

Les condicions d’aptitud agrícola dels sòls, per a una tecnologia d’alta freqüència, destaquen els 37% dels sòls d’aquesta zona com a sòls d’excel·lent o de bona aptitud agrícola, i un 15 % de sòls són classificats com a marginals per a l’agricultura per les seves condicions pedològiques. Per les seves característiques agronòmiques i culturals és una zona a potenciar com àrea agrícola periurbana de qualitat i com a zona d’interès per a usos lúdics i socials. S’entendrà que existeix un nucli de població quan, en un radi de 100 metres, es vulneren les normes sobre superfície de les finques i s’acompleixen les condicions especificades en l’article. 2.Condicions d’ús En aquesta zona de sòl rural, es consideren usos compatibles: - Usos residencials: habitatge familiar rural / habitatge unifamiliar - Usos de serveis: establiment hoteler / recreatiu

Aquests usos sols s’acceptaran en aquesta zona donant servei a la carretera, prèvia tramitació d’un pla especial i sempre i quan se situïn en la zona de protecció de la carretera i que compleixin els condicionants establerts per a questa protecció.

- Usos agraris: conreus / edificacions ramaderes / magatzems agrícoles / agroturisme / coberts agrícoles / indústries agropecuàries

- Usos mediambientals: conservació / restauració ambiental / educació ambiental / recerca / lleure - Usos de tipus especial: activitats extractives segons regulació específica / instal·lacions de tractament de

residus / serveis funeraris Els usos d’estacions de servei, aparcaments i servei de les obres públiques sols s’acceptaran en aquesta zona donant servei a la carretera, prèvia tramitació d’un pla especial i sempre i quan se situïn en la zona de protecció de la carretera i que compleixin els condicionants establerts per aquesta protecció.

L’ús logístic en la seva modalitat de serveis de transports (Art. 91.3 de les Normes urbanístiques) s’acceptarà en aquesta zona, prèvia la tramitació d’un Pla especial informat favorablement per la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya, per a totes aquelles finques que tinguin accés directe a la N-II i tinguin així mateix una superfície superior al doble de la finca mínima (30.000m²)

L’article 2.3 del Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida) classifica els sòls objecte del present document d’Avanç de Planejament amb la classificació de sòl de protecció preventiva:

Article 2.3. Tipus de sòl 1. Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents àrees de sòl i de les funcions que han de jugar en el territori, el Pla distingeix tres tipus bàsics de sòl en els espais oberts: a) Sòl de protecció especial b) Sòl de protecció territorial c) Sòl de protecció preventiva 2. Dins de cadascun d’aquests tipus de sòl, el Pla pot distingir subtipus en funció de la seva naturalesa específica i de les mesures de protecció que convingui establir en cada cas. 3. Les normes relatives al sistema d’espais oberts contingudes en el Pla seran d’aplicació directa i executives a partir de l’entrada en vigor del Pla. Les normes prevaldran sobre les del planejament territorial sectorial i urbanístic vigents en aquells aspectes en què siguin més restrictives amb relació a les possibles obres, edificacions i implantació d’activitats que poguessin afectar els valors del sòl que motiven la seva protecció. 4. Els plans directors urbanístics i els plans d’ordenació urbanística municipal contindran un plànol a l’escala en què es determini l’ordenació del sòl no urbanitzable, on s’assenyalin els límits dels diferents tipus de sòl d’espais oberts determinats pel Pla en el terme municipal, sense perjudici dels ajustaments que el major detall del plànol aconselli. 5. Els plans territorials sectorials, els plans directors o especials urbanístics i els plans d’ordenació urbanística municipal podran establir els subtipus d’espais no urbanitzables de protecció que considerin adequats en funció dels seus objectius i del seu àmbit, sense contradir les determinacions del Pla, amb el benentès que no es consideren contradictòries les disposicions que pretenguin un major grau de protecció o una major restricció a les possibles transformacions.


10

En els articles 2.9 i 2.10 es defineixen i regulen els sòls de protecció preventiva: Article 2.9. Sòl de protecció preventiva: definició S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau. També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa. Article 2.10. Sòl de protecció preventiva: regulació 1. El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005). 2. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran, si s’escau, classificar com a urbanitzable aquelles peces de sòl de protecció preventiva que tinguin la localització i proporció adequades en funció de les opcions d’extensió urbana que el pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbà que en cada cas estableix el Pla. 3. El sòl de protecció preventiva que mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable continuarà subjecte a les limitacions pròpies d’aquest règim de sòl amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d’ordenació urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, en el seu cas. Sense perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d’ordenació urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar en general el sòl de protecció preventiva com una opció preferent enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable. 4. Els plans municipals hauran de posar especial atenció en l’ordenació de l’àmbit del sòl de protecció preventiva, sense perjudici de la capacitat del pla d’ordenació urbanística municipal de precisar, d’acord amb el Pla territorial, l’ordenació de tot el sòl no urbanitzable del terme municipal.

A conseqüència de la voluntat de declaració de l’interès territorial de l’actuació, aquesta modificació de planejament ha de complir el Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida), en el seu article 1.14, diu en referència a les actuacions d’interès territorial: Article 1.14. Actuacions d’interès territorial no previstes pel Pla

1. Sense perjudici de les modificacions del Pla a què fa referència l’article 1.13, no es consideren modificacions aquelles actuacions que, tot i no haver estat previstes específicament o emparades directament pel marc normatiu del Pla, se’ls reconeix, d’acord amb el que estableix aquest article, un elevat interès per al desenvolupament del territori en coherència amb els objectius adoptats pel Pla. 2. L’actuació es definirà en un avantprojecte o avanç de pla i podrà ser promoguda per l’administració de la Generalitat, per l’administració local o pels particulars. En aquest últim cas, l’avantprojecte haurà d’ésser tramès a la Generalitat amb informe favorable per l’ajuntament o ajuntaments afectats per la iniciativa. 3. Les actuacions d’interès territorial permetran, a través dels tràmits urbanístics necessaris en cada cas, la transformació urbanística de peces de sòl de protecció preventiva que en quantitat o localització no queden compreses en l’abast que correspon a les estratègies definides per a cada nucli, i tampoc corresponen a previsions del Pla sobre noves àrees d’activitat econòmica no localitzades. Aquestes actuacions podran afectar també peces de sòl de protecció territorial, amb les mesures necessàries en cas que els motius concrets de tipificació d’aquest sòl com de protecció territorial hagin estat els riscos o la vulnerabilitat. 4. El reconeixement de l’elevat interès territorial de l’actuació l’acordarà la Comissió d’Urbanisme de Catalunya a la vista de l’avantprojecte o avanç que anirà acompanyat d’un informe de la Secretaria per a la Planificació Territorial i en el seu cas dels informes d’altres departaments que poguessin ésser determinants per a la viabilitat de l’actuació.


11

5. L’acord de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya permetrà iniciar la tramitació de l’instrument urbanístic adequat al tipus d’actuació de què es tracti. L’acord podrà, així mateix, assenyalar paràmetres obligatoris i altres requeriments bàsics dels instruments urbanístics a redactar. 6. En tot cas, les actuacions excepcionals a què fa referència aquest article hauran de complir les següents condicions per a què puguin ser reconegudes com d’interès territorial: a) Hauran de tenir una dimensió i requeriments funcionals que justifiquin una localització que no segueix les pautes d’extensió de les àrees urbanes establertes pel Pla. b) Els motius per a fonamentar l’interès territorial de l’actuació seran les millores que pot representar per al territori en termes d’equipament, medi ambient, desenvolupament econòmic, projecció internacional, cohesió social o qualitat de vida. c) L’actuació ha de proposar solucions ambientals satisfactòries a les necessitats d’accés, en funció dels fluxos previsibles i de provisió de serveis d’aigua, energia, telecomunicacions i eliminació de residus, com també respecte de les altres variables ambientals regulades per disposicions sectorials. Així mateix, l’actuació respectarà les disposicions d’obligat compliment relatives a la prevenció de riscos. d) L’actuació complirà les exigències d’ordenació, arquitectura, materials, colors i complements de vegetació que assegurin una acceptable integració en la morfologia del territori i el paisatge d’acord amb els criteris que estableixen aquestes normes i, en concret, les directrius del paisatge. L’avantprojecte de l’actuació que se sotmeti a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya inclourà les especificacions amb aquestes finalitats que siguin necessàries. e) Les actuacions exclouran l’ús d’habitatge, llevat d’aquells pocs casos que s’haguessin de destinar a guardes permanents de les instal·lacions, si bé es podrà admetre en casos excepcionals per motius d’urgència o d’especial interès públic, sempre que quedi garantida la satisfactòria integració de la nova implantació en el sistema d’assentaments urbans del territori. 7. En cas que l’avantprojecte o avanç de l’actuació formi part d’una proposta de revisió del pla general d’ordenació urbanística municipal, s’haurà de sotmetre a la consideració de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, que ha de valorar-ne l’interès territorial, amb anterioritat a l’aprovació inicial de la revisió. En aquest cas, la Comissió es pronunciarà exclusivament sobre l’interès territorial de l’actuació que es proposa, la qual se sotmet a aquest tràmit per no quedar compresa dins dels paràmetres establerts pel Pla per al planejament urbanístic, sense entrar a valorar la resta de determinacions de la proposta de revisió. 8. La previsió i definició en els plans directors urbanístics, que s’elaborin en desenvolupament del Pla territorial, d’actuacions que compleixin les condicions assenyalades en l’apartat 6 i es justifiqui el seu elevat interès territorial en el pla director, implica el reconeixement de l’interès territorial d’aquestes actuacions que serà efectiu amb l’aprovació definitiva del pla director.

5. Estat actual Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, l’àmbit de l’Avanç de Modificació puntual abasta el sòls del Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses, majoritàriament de propietat pública, i sòls privats de cultiu, i es situa en una planícia, delimitada per infrastructures viàries com la N-240 pel sud i per l’oest l’autovia A-2 i per la sèquia Tercera del canal de Linyola. Actualment, el Parc és un espai del tot infrautilitzat i amb un procés de degradació física i funcional que perdura al llarg dels darrers anys, des del moment en que les Basses varen perdre el seu caràcter d’equipament de lleure comunitari territorial. Ara només perviu l’ús esportiu a través de la bona utilització de la pista d’atletisme, però on el referent en el territori de les antigues instal·lacions de les basses ha desaparegut totalment. A part de les Pista municipal d’Atletisme de les Basses d’Alpicat, també hi trobem les antigues instal·lacions del càmping Les Basses, les piscines en desús del complex, una de les


12

quals es va reomplir per tal de conformar un escenari a l’aire lliure per esdeveniments musicals, i una de les basses, que donaven nom al parc, està actualment lligada a les instal·lacions del laboratori de l’empresa Aquàlia, actual potabilitzadora, recordatori de l’antic subministrament d’aigua potable a Lleida. També cal remarcar la important massa arbòria, que compren majoritàriament espècimens de pi blanc, pollancres i àlbers. L’accés principal de l’actual parc es situa a la carretera N-240. Aquest punt presenta dificultats en tant en quan els girs a esquerres no són possibles, tant en sentit Lleida com en sentit Osca, i l’accés des de Lleida no està dimensionat per absorbir els fluxos que la nova activitat pot comportar. Existeix un altre accés , penjant també des de la N-240, a través d’un camí de l’horta, que condueix fins a les instal·lacions de la pista d’atletisme, on es reprodueixen les dificultats viàries anteriorment esmentades. A tal efecte, paral·lelament amb la elaboració el document urbanístic, i com a part integrant de la documentació de l’aprovació inicial, s’està elaborant un estudi de mobilitat que, entre d’altres aspectes, concretarà la situació i disseny dels accessos que garanteixin la correcta accessibilitat al nou sector. Cal remarcar, així mateix, l’important paper de la N-240 com a eix vertebrador d’equipaments públics i privats de la ciutat de Lleida, com ara l’hospital Arnau de Vilanova, la facultat d’Agrònoms, les instal·lacions del Club tennis Lleida, etc. Els camps de cultiu, adjacents al parc, formen una petita estructura agrícola, parcel·lada, amb edificacions relacionades, no totes, amb l’activitat agrícola. 6. Objectius del Pla. El present planejament pretén estructurar el Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses com una peça que torna a ser estratègica en el desenvolupament del territori. En aquest sentit, es considera necessari mantenir i potencianr els seus valors preexistents, en coherència amb el PGO vigent. Al mateix temps, cal possibilitar la seva recuperació i transformació en una dotació que, tot mantenint la titularitat pública, concreta definitivament el seu caràcter territorial i es destina a acollir els usos propis del sistema d’espais lliures, fent possible la utilització d’aquest espai per a l’esport, el lleure, la salut, sense oblidar la possible vesant educativa.


13

Els objectius concrets que haurà d’assolir la Modificació puntual són:

a. Ordenar l’àmbit del Parc Territorial Alcalde Pons - les Basses, per a destinar-lo a usos esportius, de lleure i salut, com una dotació de titularitat pública de caràcter territorial.

b. Estructurar el Parc com a peça estratègica en el desenvolupament del territori, reforçant la seva articulació amb la ciutat.

c. Mantenir, com a mínim, la quantitat de superfície qualificada de Parc Territorial pel planejament vigent, de 20,6Ha, per a destinar-la als usos públics propis dels sistemes d’espais lliures i dels equipaments esportius a l’aire lliure. Aquesta superfície serà compatible amb l’ús de càmping, si és objecte de la proposta.

d. Ampliar l’àmbit del Parc, amb una superfície compresa entre 5 i 6Ha, en el seu entorn immediat i amb continuïtat de l’actual.

e. Ordenar els usos principals: esportius, de lleure i de salut, vinculats a la natura, amb la incorporació d’altres usos compatibles: comercials, hotelers i de serveis col·lectius, supeditats i vinculats als principals.

f. Ordenar l’edificació, amb un sostre aproximat de 24.000 m²st, destinat als usos que es proposin amb aprofitament urbanístic. D’aquests, la meitat es poden reservar per a usos comercials, altres 3.000 m2st a usos hotelers i la resta a edificacions de serveis privats col·lectius.

g. Reforçar els valors paisatgístics, del gaudir de la natura i de l’esport, a través de la recuperació/ampliació de les masses arbòries existents i d’altres elements naturals.

h. Concretar l’esquema d’ordenació que respongui eficaçment a la mobilitat generada, amb especial atenció als aparcaments de vehicles (1.000 aprox.), els nous accessos i a les comunicacions amb la ciutat i la resta del territori.

i. Garantir la viabilitat econòmica de la proposta. 7. Concreció de la Modificació. La modificació puntual del Pla General d’Ordenació es concretarà en dos aspectes, un de caràcter gràfic i l’altre normatiu. 1.- Es proposa delimitar un àmbit classificat de sòl urbanitzable, SUR 43, Sector d’esport, lleure i salut del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses, que comprengui l’actual superfície qualificada de Parc Territorial , clau PT, i a més , una superfície aproximada d’unes 5 o 6 Ha, situades als nord-est, amb continuïtat amb les primeres, i per a possibilitar l’ampliació del parc afegint nous usos i funcions. La superfície dels sector urbanitzable resultant serà d’unes 26 Ha. 2.- Afegir un nou article 202 bis a la Normativa del Pla General, que reguli els paràmetres fonamentals del sector, establint un índex d’edificabilitat bruta d’un 0,10 m²st/m²s i uns usos principals d’espais lliures destinats a lleure, esport i salut a l’aire lliure, que ocuparan un mínim


14

del 80% de la superfície del sector, i que seran compatibles amb els usos de comerç, hoteler i de serveis privats a les persones, sempre que estiguin directament vinculats als usos principals. El nou article fixarà la titularitat pública del conjunt del nou sector. 8. Justificació de la proposta. Necessitat i conveniència Des de l’aprovació del Pla General d’Ordenació de Lleida, els resultats en relació als objectius plantejats respecte al Parc Territorial de Les Basses no han estat del tot satisfactoris. La pèrdua del Parc com a equipament de lleure comunitari de caràcter territorial, ha convertit el Parc en un espai del tot infrautilitzat i amb un procés de degradació física i funcional. Ara només perviu l’ús esportiu a través de la bona utilització de la pista d’atletisme, on el caràcter referent en el territori de les antigues instal·lacions de Les Basses ha desaparegut totalment. Tot i això, és un àmbit amb un magnífic potencial com a peça estratègica en el desenvolupament del territori, per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques i pel gaudí de la ciutadania que compta, a més, amb unes immillorables comunicacions, amb la ciutat de Lleida i amb la resta del territori. En el Parc de les Basses es promocionarà la combinació ordenada dels usos d’esbarjo i lleure i els usos ambientals, tot conservant i regenerant la massa arbòria existent i les connexions amb l’entorn amb el que es troba. La classificació com a sòl urbanitzable delimitat del nou sector de titularitat pública es justifica també des d’un punt de vista del caràcter i estat d’urbanització actuals com a parc consolidat amb vocació urbana. Així mateix, la inclusió dels nous usos amb aprofitament lucratiu responen a la necessitat de garantir el finançament necessari i la viabilitat econòmica per a la reparació i manteniment futur del Parc, sens perjudici del manteniment del caràcter i titularitat pública del sector. D’altra banda, cal remarcar la proximitat de les instal·lacions amb àrees consolidades de sòl urbà i d’urbanitzables del municipi veí d’Alpicat. Des d’un punt de vista urbanístic els criteris per a la justificació de l’article 1.14 del Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida) són: 6. En tot cas, les actuacions excepcionals a què fa referència aquest article hauran de complir les següents condicions per a què puguin ser reconegudes com d’interès territorial:


15

a) Hauran de tenir una dimensió i requeriments funcionals que justifiquin una localització que no segueix les pautes d’extensió de les àrees urbanes establertes pel Pla. - La localització històrica del parc, la seva qualificació i dimensió i el seu ús com a equipament de lleure comunitari, d’esport i salut a l’aire lliure, justifiquen sobradament aquesta condició. b) Els motius per a fonamentar l’interès territorial de l’actuació seran les millores que pot representar per al territori en termes d’equipament, medi ambient, desenvolupament econòmic, projecció internacional, cohesió social o qualitat de vida. - La ubicació actual del Parc, en la rotonda de la variant nord de la carretera Nacional II amb la carretera Nacional N-240, el dota d’un magnífic potencial com a peça estratègica en el desenvolupament del territori, afavorit per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques i pel gaudir de la ciutadania i per unes immillorables comunicacions amb la ciutat i amb la resta del territori. En el Parc de les Basses es promocionarà la combinació ordenada dels usos d’esbarjo, lleure i esportius, els usos ambientals, amb els comercials i de salut, tot conservant i regenerant la vegetació existent i les connexions amb l’entorn en el que es troba. El desenvolupament i concreció del nou sector urbanitzable d’esport, lleure i salut comportarà sens dubte una potenciació i millora dels equipaments per a la ciutadania i un desenvolupament econòmic de projecció local i supramunicipal. c) L’actuació ha de proposar solucions ambientals satisfactòries a les necessitats d’accés, en funció dels fluxos previsibles i de provisió de serveis d’aigua, energia, telecomunicacions i eliminació de residus, com també respecte de les altres variables ambientals regulades per disposicions sectorials. Així mateix, l’actuació respectarà les disposicions d’obligat compliment relatives a la prevenció de riscos. - L’estructuració del Parc com a peça estratègica en el desenvolupament del territori, garantirà i reforçarà la seva articulació amb la ciutat de Lleida i la resta del territori, garantint la correcta accessibilitat i mobilitat de les persones en termes funcionals i de sostenibilitat ambiental, amb connexió des de l’autovia A-2 a través de la N-240, amb especial atenció als aparcaments de vehicles privats i amb la potenciació del transport públic, des de tots els barris de la ciutat i la resta del territori. La provisió d’aigua està garantit, ja que ens els sòls del present d’avanç es situen les instal·lacions per a l’abastament d’aigües de la ciutat de Lleida, En tot l’àmbit del Parc és promouran solucions ambientals per l’ús d’energies netes per al seu abastament, així com l’eliminació dels residus. d) L’actuació complirà les exigències d’ordenació, arquitectura, materials, colors i complements de vegetació que assegurin una acceptable integració en la morfologia del territori i el paisatge d’acord


16

amb els criteris que estableixen aquestes normes i, en concret, les directrius del paisatge. L’avantprojecte de l’actuació que se sotmeti a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya inclourà les especificacions amb aquestes finalitats que siguin necessàries. - L’actuació complirà les exigències que assegurin una integració en la morfologia del territori i el paisatge d’acord amb els criteris que s’estableixen en el Títol VI. Paisatge, del Pla Territorial Parcial de Ponent i Terres de Lleida. Per garantir que es compleixin aquestes exigències el document de Modificació inclourà en la seva normativa una referència all Títol VI. Paisatge, del Pla Territorial Parcial de Ponent i Terres de Lleida. e) Les actuacions exclouran l’ús d’habitatge, llevat d’aquells pocs casos que s’haguessin de destinar a guardes permanents de les instal·lacions, si bé es podrà admetre en casos excepcionals per motius d’urgència o d’especial interès públic, sempre que quedi garantida la satisfactòria integració de la nova implantació en el sistema d’assentaments urbans del territori. - La present actuació exclou l’ús d’habitatge, ja que els usos principals del parc seran els usos propis del sistema d’espais lliures, per als Parcs Territorials, com usos esportius, de lleure, de salut i educatius, amb el complement necessari de l’ús comercial, hoteler i serveis privats vinculats en tots els casos als usos principals de lleure, salut i esport. S’adjunta com a annex l’avantprojecte d’ordenació fruit del procés de participació ciutadana en relació a la recuperació i transformació de les instal·lacions del Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses. 9. Fonament legal La Modificació puntual objecte d'aquest expedient s'efectua en base a l’article 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. En aquest article s'estableix que la modificació de qualsevol dels elements d'una figura de planejament urbanístic queda subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la seva formació. La seva tramitació s'ajustarà al procediment establert a l’article 83 del Text refós de la Llei d’urbanisme, i en general als articles que siguin d'aplicació en el Capítol II Formulació i tramitació de les figures de planejament urbanístic del Títol Tercer de la mateixa Llei. Paral·lelament a l’avanç de planejament d’aquest expedient, s’exposarà públicament el document d’avaluació ambiental. L’objecte de la Modificació puntual del PGO s’ajusta a les finalitats expressades en l’article 58 del Text refós de la Llei d’urbanisme.


17

La Modificació puntual del PGO en el moment de la seva aprovació inicial contindrà les determinacions pròpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, plànols i normes corresponents. Contindrà la documentació que requereix l’article 59 del Text refós de la Llei d’urbanisme: memòria i estudis justificatius i complementaris, plànols d’informació i d’ordenació, normes urbanístiques, gestió i pla d’etapes, estudi econòmic. Fa també referència pertinent a la informació mediambiental. El document de la Modificació, paral·lelament amb el tràmit de l’Avanç del Pla, es sotmetrà al tràmit especial de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, justificant els seu interès territorial, per a que el nou sector d’esport, lleure i salut al Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses pugui ser reconegut com a tal. 10. Justificació del desenvolupament urbanístic sostenible L’estructuració del Parc com a peça estratègica en el desenvolupament del territori, mantenint els seus valors preexistents, fa que es pugui transformar en una dotació de titularitat pública de caràcter territorial, destinada a acollir els usos propis del sistema d’espais lliures, com usos esportius, de lleure, de salut i educatius. La present Modificació puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses, s’ajusta a les finalitats expressades en l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, en els següents termes: - El desenvolupament urbanístic sostenible es garanteix amb el reforç dels valors paisatgístics del Parc, del gaudir de la natura i de l’esport a través de la recuperació/ampliació del es masses arbòries existents i d’altres elements naturals - En tot l’àmbit és promourà l’ús d’energies netes per al seu abastament. 11. Mesures per una mobilitat sostenible Per garantir les mesures necessàries per a una mobilitat sostenible en l’àmbit, en l’aprovació inicial, el document incorporarà un estudi de mobilitat de l’àmbit, realitzat per una consultoria especialitzada. 12. Programa de participació ciutadana Des de l’any 2006 s’han elaborat diferents documents, dins del marc del procés de Participació Ciutadana per a la reforma del Parc Territorial de les Basses. El corresponent a la primera fase, més tècnica, Taller de Participació “Programa de Revitalització del Parc de les


18

Basses” i que s’emmarcava en el Protocol de Col·laboració entre La Paeria i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Lleida, novembre 2006-maig 200; i el segon, corresponent al “Procés de participació per a la reforma del Parc de les Basses”, novembre 2006-juny 2008, promogut per la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida i on es va ampliar el procés participatiu a la resta d’agents socials. Dels processos de participació ciutadana i de les diverses i quantioses aportacions de la ciutadania i dels diversos agents socials se’n poden extreure les següents propostes d’eixos principals d’actuació sobre l’espai del Parc:

1. Sistema d’espais lliures: - Conservar i potenciar la massa forestal - Parc sostenible i utilització d’energies netes per al seu abastament 2. Accessibilitat i mobilitat interna: - Potenciar transport públic des de tots els barris de la ciutat i resta de territori - Mantenir/completar accessos actuals al parc - Implementar una via verda que permeti accessibilitat en bici/peu - Eliminació de barreres arquitectòniques que dificultin la mobilitat a gent gran o incapacitada 3. Usos: - Esport popular i escolar - Educació - Turisme - Lleure - Comerç 4.- Gestió de l’aigua: - Conservació/reordenació d’algun equipament aquàtic - Instal·lació coberta, climatitzada, tipus spa / balneari, d’utilització continuada - Centre d’interpretació de l’aigua complementari del museu actual - Espai per a un estany

Les conclusions extretes, seran recollides per aquest document de planejament i pel Pla Parcial que se’n derivi. 13. Proposat d’ordenació. Avantprojecte Correspondrà al Pla parcial urbanístic establir l’ordenació detallada dels terrenys, distribuint dins l’àmbit l’edificabilitat i els usos que es determinin en el tràmit d’aquesta modificació. Tot i això s’incorpora un plànol indicatiu, amb el corresponent diagrama d’usos, d’avantprojecte del desenvolupament del programa de participació ciutadana que suposa una primera aproximació de distribució dels usos i ordenació de l’espai. A Lleida, març 2009 El promotor L’equip redactor J.A. Manciñeiras Vaz-Romero


19

B. PLÀNOLS

Download - 1. Projecte de modificació del PGO

Top Related