dossier de gènere negre
DESCRIPTION
Dossier del centre d'interès de gènere negreTRANSCRIPT
GÈNERE NEGRE
DOSSIER BIBLIOGRÀFIC
INTRODUCCIÓ
Quan parlem de gènere negre, ens vénen a ment imatges del cinema de Hollywood
dels anys 40 i 50: la silueta del detectiu amb i barret, la cigarreta a la boca, la
pistola, el telèfon, l’ambient boirós, les vampiresses....
Certament, aquell va del gènere negre i
les icones que sempre més l’han acompanyat. Però el gènere negre no es pot
circumscriure a cap moment històric, a cap tècnica ni estil fotogràfic. No és un gènere
específic com serien el western o la comèdia musical. Tampoc no és un moviment
artístic, com ho serien el neorealisme italià o la Nouvelle Vague francesa.
De fet, és un gènere que no desenvolupa cap plataforma teòrica, traspassa espais,
temps i temàtiques i s’ha desenvolupat indistintament en la literatura i el cinema. Per
a molts, el gènere negre és el policíac passat pel bany de la psicoanàlisi. És un gènere
d’ombres, de malsons, que representa la història de personatges abocats a la fatalitat,
antiherois que expliquen el seu calvari en primera persona: personatges exclosos, al
límit de la legalitat, en una societat que els empeny al crim.
No és casual que fossin els anys 30 quan va aparèixer aquest gènere que parla del crim,
l’alcohol, la pèrdua, la solitud i en general els baixos fons de la ciutat i de l’ànima. Els
anys 40 del segle XX van significar una crisi de valors absoluta: Dues guerres mundials,
la pobresa d’Amèrica a l’ inici dels anys 30, després del crac del 29, i, en resum, la
crueltat històrica de la primera part del segle van fer que es trenquessin tots els mites
humanistes de la modernitat, respecte a la dignitat moral i la racionalitat de la condició
humana i la seva capacitat d’evolucionar i progressar cap a estadis cada cop més
perfectes. El negre és fruit del malestar social i del desconcert moral.
Una característica que s’ha mantingut fins a l’actualitat i que potser és la que millor
defineix el gènere negre és el fet que és un espai privilegiat per a la crítica social i la
transgressió, bé per la seva amoralitat, bé per una moral que s’enfronta als poders
la
gavardina
ser el moment de creació i màxima popularitat
2
establerts i als valors que els sustenten. En els seus relats són freqüents els policies
s vençuts, els delinqüents i assassins que són víctimes de les
ircumstàncies i acaben obtenint tota la simpatia de l’espectador, les dones que són
vocació de marginalitat d’aquest gènere, que s’expressa en els seus personatges i
corruptes, els heroi
c
seductores i malignes, el més allunyat possible de la mare ‐ esposa tendra i protectora,
i que sobreviuen, tots plegats, com poden en un món hostil i violent.
La
ambients i en la temàtica de les seves obres, s’estén també a la consideració que ha
rebut. Per a molts, el gènere negre és de baixa qualitat, simple, una literatura de
segona fila, i un cinema poc valorat, tot i la qualitat dels seus autors. Tot i això, és
innegable la capacitat d’adaptació i l’enorme popularitat que té encara avui aquest
gènere, que no es deixa definir, més aviat assenyalar pel seu color: el negre.
3
EL TERME “GÈNERE NEGRE”
El terme “gènere negre” va aparèixer per primer cop en un article del número 61,
d’agost de 1946, de la revista L’Écran Français, escrit per Nino Frank i titulat “Un nou
gènere policíac: aventura criminal”. Es definien sota aquest terme algunes pel∙lícules
americanes estrenades a França, que per ell, mostraven des d’una perspectiva diferent
la violència física i els fets delictius. Les considerava obres de psicologia criminal.
De fet, Nino Frank es referia a les pel∙lícules rodades a Hollywood entre 1943 i 1945. La
sensació de malestar i angoixa havia regnat en el cinema americà durant la Segona
Guerra Mundial, i s’insinuava a les produccions policíaques i d’espionatge, així com als
melodrames socials.
un cinema d’ombres, fosc, pessimista, opressiu i dur. El caràcter ombrívol dels seus
mes i els seus personatges fascinava el públic. Un realisme aspre es barrejava amb
atmosfera de malson.
La denominació “cine negre” que va proposar Nino Frank era també conseqüència de
la creació, el 1945, a l’editorial Gallimard, de la “Série Noire” (títol genèric creat per
Jacques Prévert). Moltes de les produccions considerades “cinema negre” eren
adaptacions d’autors nord‐americans publicades en aquesta col∙lecció, amb portades
grogues i negres, sota la direcció de Marcel Duhamel.
La utilització del qualificatiu “negre” com a subtítol de publicacions policíaques no era
cap novetat. Els anys 20, aquest color havia estat la marca de fàbrica d’una revista
nord‐americana, Black Mask, bressol d’una literatura policíaca d’estil similar al de
Hemingway, també autor d’una famosa novel∙la negra: The killers (Els assassins, 1926).
Aquesta forma d’escriure serà qualificada de hard boiled (dura de pair) i tindrà un èxit
creixent.
És
te
una
4
A Black Mask, Dashiell Hammett va publicar alguns dels seus
textos, que es diferenciaven dels relats policíacs
construïts sobre les subtils deduccions d’un personatge central.
S’inaugura així, amb un llenguatge cru, un hiperrealisme sòrdid,
un lirisme brutal immers en una atmosfera tèrbola, en què la
denúncia de la corrupció té prioritat sobre les tradicionals
investigacions a càrrec d’un detectiu que acaba desemmascarant l’assassí gràcies
a les seves deduccions lògiques.
La relació entre la revista Black Mask i el terme “cinema negre”
no és casual. L’editorial Gallimard havia publicat ja el 1932 a un
seguit d’autors d’aquesta revista abans de reprendre’ls a la Série
Noire després dels anys 40. Les estrenes franceses de les
adaptacions de The maltese falcon (El falcó maltès, 1941) de
Hammet, dirigida per John Huston, i de Murder my sweet
(Història d’un assassí,1944), de Raymond Chandler, dirigida per
Edward Dmytryk, demostren la consideració de l’etiqueta
“cinema negre” com a una prolongació de la novel∙la negra hard
boiled.
primers
5
LA NOVEL∙LA NEGRA
El gran desenvolupament que ha tingut la novel∙la policíaca en els últims temps ha fet
que tradicionalment
es refereix a un
pretensions. És
més
admet registres molt diversos.
novel∙la negra, com la policíaca, és un subgènere de la novel∙la criminal.
Comparteixen la major
voltant d’un fet delictiu,
un cert aire de misteri, a
o psicològica. Un altre tret la
producte de les societats
l’individualisme extrem i
llibertat individual. Es podria
enfronten el bé i el mal, encar quina un l’altre.
Com diu Román Guber elinqüència a la cacera de fortunes és una desviació
patològica de la lluita de classes”. En qualsevol cas, la novel∙la criminal no pretén ser
moralitzant, més aviat testifica l’existència del mal.
El relat policíac es va anar desenvolupant al llarg del segle XIX. La publicació, el 1886 de
L’estrany cas del doctor Jekyll i mister Hyde, de Robert Louis Stevenson va significar un
canvi qualitatiu en el tractament del delicte, ja que la por de “l’altre”(estrany,
estranger, criminal...) es va substituir per la por de la part fosca de cadascun de
nosaltres i del nostre doble malèfic.
Dues tendències es consoliden en la literatura policíaca: d’una banda les novel∙les
organitzades al voltant de la investigació d’un detectiu que no sol utilitzar la violència,
sinó que resol amb astúcia els casos que se li presenten, en la línia de Sherlock Holmes,
creat per Arthur Conan Doyle el 1887 a Estudio en escarlata. En aquestes novel∙les
que se n’ampliessin els continguts i, paral∙lelament, la concepció
s’ha tingut d’aquest gènere. Estrictament parlant, la novel∙la policíaca
tipus de relat criminal molt concret, on es resol un problema sense més
per això que en l’actualitat es prefereix parlar de novel∙la criminal com un terme
ampli que novel∙la policíaca i que
La
part dels seus trets: és una història que es desenvolupa al
d’un crim (assassinat, robatori...) generalment presentat amb
partir del qual es produeix una persecució intel∙lectual, física
característic de novel∙la criminal és el fet que és un
contemporànies, urbanes i industrials on dominen
la lluita de tots contra tots. El crim és una conseqüència de la
parlar d’un substrat ètic en aquestes novel∙les que
a que no quedi mai clar de banda estan i
n, “la d
6
l’ambient no és gaire ombrívol. D’altra banda, hi ha els fulletons populars plens de
relats de sang i fetge, on es descriuen els baixos fons urbans, í un gran nombre de
societat opressora
que
ad
;
per
hiell Hammet i els qui treballaven
en la seva línia, que van elaborar una literatura d’ombres,
er de 1919, que prohibeix el consum, la fabricació
la venda d’alcohol. Es genera una indústria paral∙lela que s’apodera dels mercats
revistes que van aparèixer a Nord‐amèrica, Alemanya i França, que tenen un gran èxit
entre els lectors. Aquest corrent, que prefigura la novel∙la negra moderna, ja existia en
escriptors que semblaven lluny del gènere: Charles Dickens descriu els baixos fons de
Londres a Oliver Twist (1837) i signa novel∙les policíaques com Casa desolada (1853) i
El misteri de Edwin Brood (1870); també trobem aquets trets a Balzac, Hugo, Zola,
Dostoievski i Oscar Wilde que analitzen personatges en crisi, en una
i hostil.
Per Vázquez de Parga hi ha set grans autors han establert les bases per al futur
desenvolupament de la novel∙la criminal...”set maneres de fer, set conceptes i set
noms:..per a Sir Arthur Conan Doyle, la novel∙la criminal va ser una aventura divertida;
per a Gilbert Keith Chesterton, una premedit a redempció; per a Agatha Christie, un
passatemps enginyós; per a Georges Simenon, un testimoni d’exactitud per a Samuel
Dashiell Hammett, una denúncia airada; per a Raymond Chandler, una profunda
reflexió; a Donald Edwin Westlake, una enorme riallada”
La principal revolució en el gènere criminal es va donar als
Estats Units, guiada per Das
pessimista i violenta, desenvolupada en escenaris nocturns on
personatges malvats abusaven del seu poder legalment o
il∙legalment.
Aquestes novel∙les neixen en el moment en què el gangsterisme s’estén pel país, a
conseqüència de la llei del 16 de gen
i
clandestins a traves del crim. Una forma de delinqüència inèdita omple la ciutat i estén
la corrupció als nivells més alts de la societat. En aquest moment apareix el hard
boiled.
7
Primer, aquesta literatura va aparèixer en les anomenades “Pulp Magazines”, revistes
barates editades en paper de la pitjor qualitat, que tenien com a especialitat el tema
criminal o policíac. Una d’elles, Black Mask, a partir de 1922 va tenir l’encert d’adaptat
els seus continguts a la realitat del moment.
El primer que va canviar va ser la forma d’escriure: Sembla que els escriptors escriguin
per al cinema. Més que frases o paràgrafs , podem parlar d’escenes i seqüències ;
l’acció és ràpida; el protagonista principal sol ser en el lloc de la càmera; és freqüent el
relat en primera persona.
a novel∙la negra es va caracteritzar inicialment per una violència inusitada, una acció
repidant, un realisme crític i un llenguatge tallant i col∙loquial.
è i
així va establir una n
aquests termes:
...”El lector desprevingu onfiar: és perillós posar‐se en mans de qualsevol
hi ha detectiu. Però, llavors?...Llavors només queden l’acció, l’angoixa, la
iolència, en totes les seves formes, en especial les més vils, la tortura i la massacre...”
Apareix, a més, una altra figura estilística: la voluntat
documental. William Burnett, Don Tracy i Raoul Whitfield
provenien del periodisme esportiu; James Cain i Dashiell
Hammet havien estat detectius de l’agència Pinkerton. Tots
ells escriuen per a les Pulp Magazines dirigides a un públic
popular.
L
t
Quan el 1945 el franc s Marcel Duhamel va començar la publicació de la Série Noire
ova denominació a aquesta novel∙la criminal, s’hi referia en
t ha de desc
dels volums de la Série Noire. L’afeccionat als enigmes a l’estil d’en Sherlock Holmes no
hi trobarà el que busca. I tampoc un optimisme sistemàtic. La immoralitat és admesa en
aquesta mena d’obres. El seu esperit no és quasi mai conformista. Llegirem sobre
policies més corruptes que els criminals a qui persegueixen. El simpàtic detectiu no
sempre aconsegueix descobrir el misteri. De vegades ni tan sols hi ha misteri. I d’altres,
ni tan sols
v
8
Així doncs, en aquesta nova novel∙la criminal l’enigma deixa de ser el centre neuràlgic de
la història. Per aquest motiu, alguns autors defineixen la novel∙la negra en contraposició
a la novel∙la enigma, que seria la resta de la n
ovel∙la criminal.
NIGMA INICIAL
RIM RECERCA RACIONAL LOCALITZACIÓ
DEL CULPABLE
RESTABLIMENT DE
L’ORDRE INICIAL
Valles Calatrava esquematitza la diferència entre els dos subgèneres de la següent
manera:
NOVEL∙LA ORDRE C
E
NOVEL∙LA
NEGRA
DESORDRE
INICIAL
CRIM RECERCA DINÀMICA LOCAL
DEL CU
ITZACIÓ
LPABLE
ORDRE FINAL
PARCIAL (desordre)
La novel∙la negra tindria, com a trets diferencials:
‐ Un realisme crític que fa que es defineixi la societat d’on sorgeix el fet criminal com un
esordre que tot ho contamina, fins i tot després d’aclarir‐se el crim ( en contraposició a
societat d’on sorgeix, té
rofundes imbricacions socials.
amuel Dashiell Hammet (1894‐1961) va ser l’autor que va elevar el hard boiled a la
).
d
l’ordre previ de la novel∙la enigma, que queda restablert al final). El crim no és l’acte
d’un individu aïllat contra l’ordre establert, és producte de la
p
‐ Una recerca dinàmica, activa, en una fórmula més propera a la novel∙la d’aventures,
abandonada a processos irracionals.
S
categoria de gènere literari. L’acció violenta, el realisme crític i el llenguatge col∙loquial
caracteritzen tota la seva obra, en un estil senzill, directe i contundent.
Sis novel∙les seves van ser la llavor de tot el futur desenvolupament del gènere negre: el
detectiu privat dur de El falcó maltès (The maltese falcon, 1930); els gàngsters de La clau
de vidre (The glass key, 1931); la corrupció de La collita roja (Red harvest, 1929); la
víctima social de El gran cop (The big knockover, 1927); la denúncia dels costums de La
maledicció dels Dain (The Dain curse, 1929) i l´humor d’Home prim (The thin man, 1934
9
La figura del detectiu és un mite central de tot el gènere negre.
sco
urant quasi 9 anys. Coneixia prou bé el món del crim, l’argot
. L’agent de la Continental, que va aparèixer per primer
op el 1927 a The big knockove (El gran cop) i a $ 106.000 Blood money (Diners
rim a ti ,
lle propers als d’els criminals que
n ) a
.
altres detectius es va fer populars: Sam Spade, protagonista
Latimer;
novel∙les de Brett Halliday;
, el detectiu ros de Richard Scott Prather que va
xer per primer cop a The case of the vanishingb Beauty el 1950; Philip Marlowe,
els
en canvi
porta armes perquè la seva feina l’hi obliga, però mai no les fa servir. Marlowe
El primer d’ells, l’agent de la Continental, va ser una creació
de Dashiell Hammet. Ell mateix havia estat detectiu privat de
la agència Pinkerton, primer a Baltimore i després a San Franci
d
i els personatges i va saber transmetre’ls i popularitzar aquesta
literatura
c
sagnants), v
costums i
a ser el p er d’un llarga llista de detec us durs, violents
perseguien, enc
bevedors, de
nguatge molt ara que en la
major part dels casos ( o tots estaven de la banda de la llei i acab ven detenint
criminals
Molts
d’El falcó maltès (1930); Bill Crane, creació de Jonathan
el terrible Lemmy Caution, que va protagonitzar sis novel∙les de
Peter Cheyney i que va irrompre en el món de la ficció criminal
el 1936 a This man is dangerous ((Aquest home és perillós); Dave
Fenner, el detectiu creat per Hadley Chase; Mike Shayne,
protagonista de de més de seixanta
Mike Hammer, sens dubte el més violent i brutal dels detectius de ficció, creat per
Mickey Spillane el 1947; Shell Scott
aparèi
que va representar una suavització de la violència que domina en detectius de
l’escola del hard‐boiled, creat per Raymond Chandler el 1939 a The Big Sleep (El sueño
eterno). Mike Hammer no capturava criminals, directament els matava;
Marlowe
és un nou tipus de detectiu, que s’interessa pels indefensos i els humils i menysprea els
rics i poderosos. Entre Hammer i Marlowe, la figura arquetípica del detectiu manté el to
contestatari i manifesta la fragilitat dels límits entre els qui són dins i fora de la llei. Tots
ells són individualistes i tenen una ètica pròpia a la qual són fidels. En paraules de
10
Chandler:...”Marlowe i jo no menyspreem les classes altes perquè
tes són la seva clientela.
aparèixer per primer
is Beretti: The story of a
(The little cesar).
e popularitat, amb
cop, la literatura criminal no està centrada en cap enigma a resoldre; l’acció
s desenvolupa a partir de les peripècies d’uns personatges que han escollit el crim com
ntrat en la violència no
s que són víctimes de
aquesta és la que
a cap enigma
volta, sempre més
a què és sotmès. Aquesta línia psicològica dins la novel∙la negra ha estat cultivada
es banyin i tinguin
diners, les menyspreem perquè són hipòcrites”. Les classes al
L’altra gran figura arquetípica del gènere és la del gàngster, que va
cop en la literatura en dues novel∙les publicades el 1929: Lu
gunman, de Donald Henderson Clarke i Els cèsars també moren
Aquesta literatura, que relata el crim organitat va tenir una enorm
obres com La jungla d’asfalt (The asphalt jungle, 1949) o Cara tallada (Scarface),
publicada per Armitage Trail, inspirada en la història d’Al Capone, que es va fer molt
popular a partir de l’estrena de la pel∙lícula de Howard Hawks del mateix títol.
Per primer
e
a professió.
Un altre corrent dins la novel∙la negra és l’anomenada Tough, ce
organitzada, sinó individual, i protagonitzada per persontage
circumstàncies adverses que els empenyen a delinquir. De fet,
tradicionalment s’ha consider t la novel∙la negra pura. Aquí no hi ha tampoc
a resoldre, hi ha l’acció del protagonista i l’ambient social que l’en
aviat sòrdid. Aquesta novel∙la està marcada per la psicologia i la sociologia. Exemples
coneguts d’aquesta mena de literatura serien la novel∙la de J.M.Cain, El carter sempre
truca dues vegades (The postman always rings twice, 1934); Dark Passage: Nightfall,
Shoot de Piano Playes, de David Goodis (1917‐1967) o Criss Cross de Don Tracy (1905‐
1976).
En aquesta línia trobem novel∙les amb un marcat caire psicològic, com per exemple en
l’obra de Cornel Woolrich (1903‐1968), també conegut amb el pseudònim de William
Irish.
L’examen psicològic passa del delinqüent a la víctima i neix la novel∙la de suspens, on
l’epicentre de la trama és l’angoixa del personatge protagonista enfront de la persecució
11
sobre tot als Estats Units amb autores com Patricia Highsmith, Margaret Millar, Vera
Caspary, Dorothy B. Hughes, Marty Holland, Charlotte Armstrong i Mabel Seeley.
L’estil “negre” pur va tenir la seva prolongació en novel∙les que combinen tots els
elements del gènere criminal: enigma i suspens, psicologia i realisme, amb un accent
especial en la denúncia de la corrupció social dins l’Administració estatal i sobretot, dins
les forces de la policia. És el cas, per exemple, de Raoul Whitfield, autor de Green Ice
(1930) i Death in the bowl (1931); William L. Stuart, autor de Night Cry (1953) i Peter
McGivern (1923).
En l’actualitat, la novel∙la negra segueix essent sobretot, nord‐americana. Se’n podrien
i realista, tant en les seves històries com en la forma de narrar‐les.
banda, un grup més suau d’autors com Michael Connelly, George Pelecanos,
ina
neg
Anne Holt, Asa Larsson, Jo Nesbo, i Arnaldur Indridason.
Jaume Sierra, Juan Madrid, González Ledesma, Alicia Giménez Bartlett, Lorenzo
distingir dos grups d’autors: d’una banda, els hereus de la línia Tough, com Jim
Thompson, James M. Cain, David Goodis, Chester Hilmes i James Ellroy, que han optat
per un estil dur
D’altra
David Baldacci, Patricia Cronwell i Harlan Coben.
A Europa es fa una literatura crim l més vinculada a temes socials. Especialment, a la
banda mediterrània es combina, a més, amb elements humorístics i hedonistes.
Autors importants: Michael Connelly, Phillip Kerr, Fred Vargas, Ben Pastor, Andrea
Camilleri, Pétros Márkaris, Boris Akunin.
Especialment important és la literatura ra escandinava. Mankell i Larsson han
esdevingut fenòmens de venda i popularitat. S’hi ha d’afegir altres autors com Leiff
G.W.Persson,
La novel∙la negra a l’Estat espanyol ha perdut no fa gaire el seu millor escriptor: Manuel
Vázquez Montalbán, però segueix viva amb autors com Eduardo Mendoza, Andreu
Martin,
Silva, Reyes Calderón, Eugenio Fuentes, Domingo Villar, Carlos Zanón i Teresa Solana,
entre altres.
12
AUTORS RECONEGUTS
Ha publicat assajos, cròniques i diverses narracions
ambientades en la Sicília de la segona meitat del segle XIX. A
partir de 1994, amb la creació del comissari Salvo Montalbano
(nom triat com a homenatge al escriptor Vázquez Montalbán) i la
seva sèrie de novel∙les policíaques es va convertir en un dels
escriptors de més èxit al seu país.
Camilleri, Andrea (Sicília, 1925)
Obres del comissari Montalbano: La forma dell'acqua (1994) (La forma de l'aigua,
2002); Il cane di terracotta (1996) (El gos de terracota, 1999); Il ladro di merendine
(1996) (El lladre de pastissets, 2000); La voce del violino (1997) (La veu del violí, 2000);
Un mese con Montalbano (1998)(Un mes amb Montalbano, 1999); Gli arancini di
Montalbano (1999); La gita a Tindari (2000)(L'excursió a Tíndari, 2001); L'odore della
notte(2001) (L'olor de la nit, 2003); La paura di Montalbano (2002); Storie di
Montalbano (2002); Il giro di boa (2003) (Un gir decisiu, 2004); La prima indagine di
Montalbano (2004) (El primer cas d'en Montalbano, 2006); La pazienza del ragno (2004)
(La paciència de l'aranya, 2006); La luna di carta (2005) (La lluna de paper, 2007); 2006,
a vampa d'agostoL (2006); Le ali della sfinge (2006) (Les ales de l'esfinx, 2009); Il campo
del vasai (2008) (El camp del terrissaire (2011); L'età del dubio(2008).
Altres obres de l’autor: Por la boca muere el pez (2011); El traje gris (2011); El campo
del alfarero (2011); El guardabarrera (2010); La pista de arena (2010); El color del sol
009); Las alas de la esfinge(2 (2009); Ardores de agosto (2009); Vosotros no sabeis
(2008); La muerte de Amalia Sacerdote (2008); El beso de la sirena (2008).
Va rebre el Premi Internacional de Novel∙la negra RBA al 2008 per La muerte de Amalia
Sacerdote.
13
Raymond Chandler (Chicago, 1888‐1959)
Considerat p la o
mordassos.
àntic i la fe en determinats valors ètics de caràcter
un dels ares de n vel∙la negra nord‐
americana. S’inscriu clarament en la tendència hard‐boiled
inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic
sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos i
Però se’n distancia per una menor dosi de violència, una
particular ironia, un cert alè rom
diàlegs directes i
individual.
Va començar escrivint relats curts per a les revistes pulps com Black Mask o Dime
Detective Magazine. El 1939, amb The big sleep inicia la sèrie de novel∙les llarges
protagonitzades pel detectiu Philip Marlowe, un dels més famosos de la narrativa
criminal.
Obres:
The Big Sleep (1939) (El sueño eterno); Farewell, My Lovely (1940) (Adiós, muñeca);
The High Window (1942) (La ventana alta); The Lady in the Lake (1943) (La dama del
lago); Five Murderers (1944); Trouble Is My Business (1950); The Little Sister (1949)
(La hermana pequeña); The Simple Art of Murder (1950) (El simple arte de matar); The
Long Goodbye (1953) (El largo adios) ; Pick‐Up On Noon Street (1953); Playback
(1958); Poodle Springs (1959); Killer in the Rain (1964) (Asesino bajo la lluvia); The
Smell of Fear (1965); The Notebooks of Raymond Chandler (1976); Selected Letters of
Raymond Chandler (1981); Raymond Chandler: Stories and Early Novels (1995); Philip
Marlowe: los problemas son mi negocio (2005); Todo Marlowe (2009)
ttp://home.comcast.net/~mossrobert/
Enllaços:
h
14
Michael Connelly (Philadelphia, 1956)
És
Va
19
ressò negre) ,basada en u
The
un dels principals escriptors americans de novel∙la negra.
treballar com a reporter criminal a Los Angeles Times i el
89 va publicar la seva primera novel∙la, The Black Tiro (El
n succès real, que va ser l’inici de la sèrie de novel∙les
protagonitzades pel detectiu del Departament de Policia de Los Angeles, Hieronymus
Harry Bosch.
Obres:
Black Eco (1992); La Caixa Negre (2012); La caiguda (2011); El testimoni de la
Cinquena (2011); La Inversió (2010); Nine Dragons (2009); L’espantaocells (2009);
Cauces de maldad (2007); Echo Park (2009); El inocente (2007); The Lincoln Lawyer
005); The Closers(2 (2005); La rubia de hormigón (2004); Blood work (2002); Ciudad de
huesos (2003); A darkness more than night ( 2000); Deuda de sangre (1998); El poeta
(1996); Hielo Negro (1993); El Eco Negro (1992).
Premis:
Premi Edgar en la categoría de Primera Novel∙la concedit per l’Associació d’Escriptors
de Misteri d’Amèrica per The Black Eco (1992).
Enllaços:
http://www.michaelconnelly.com
15
8)
És un dels més famosos escriptors contemporànis de
e
per un humor fosc am
iac de la literatura policiaca dels Estats Units).
tret característic de les seves obres és l’economia de paraules. La seva és una
escriptura telegràfica que construeix frases dures, tallants i ambigües.
Obres:
James Ellroy (Los Angeles, 194
novel∙la negra. Escriu també assajos i articles dedicats a
reu de la tradició hard boiled, els seus llibres es caracteritzen
b el que retrata l’Amèrica del Nord autoritària, racista i
conservadora. Els seus personatges estàn envoltats de pessimisme, decadència i
desesperança. Això explica el seu sobrenom, “Demon dog of american crime fiction”
(el gos demon
desglosar crims reals. H
Un altre
A la caça de la dona (2011); Sangre Vagabunda (2010); América (2010); Noches en
Hollywood (2009); Jazz blanco (2009); El asesino de la carretera (2008); Loco por Donna
(2005); Destino: La Morgue (2004); Seis de los grandes (2006); Ola de crímenes (1999);
Mis rincones oscuros (1998); América (1995); Jazz blanc (1992); L.A.Confidential
(1990); La dalia negra (1987); Sang a la lluna (1983); Clandestino (1982); Réquiem por
Brown (1981).
Enllaços:
http://www.ellroy.com
16
David. C.Hall. (Madison, Wisconsin, EUA, 1943)
catalunya (UPEC), a la
Obres:
Viu a Barcelona des de 1974, on ha treballat com a professor i traductor. Ha participat
en seminaris, cursos i conferències de literatura, escriptura i gènere negre a la
Universitat de Barcelona,a la Universitat Progressista de
Universitat de Lleida i a la Universitat d’Alacant i en diversos esdeveniments com el
Maig Negre a Alacant i laSetmana Negra de Gijón.
Cuatro días (1984), No quiero hablar de Bolivia (1988) ; Billete de vuelta (1990); L’invent
del segle (1998); Barcelona skyline (2011)
Premis:
XV Premi de Novel∙la Negra de Ciudad de Getafe 2011 per Barcelona Skyline .
Premi de relat de la Semana Negra el 1991
rari gastronòmic Pou de la Neu el 2008.
Enllaços:
ideo de l’autor en la presentació de Barcelona Skyline a la llibreria Negra y Criminal:
Premi lite
V
www.youtube.com/watch?v=vRlkAeHnt1U
17
Donna Leon (Nova Jersey, 1942)
olt coneguda per les seves novel∙les protagonitzades
el comissari Guido Brunetti, personatge central de
Leon va crear a principis dels anys 90. Els seus llibres,
traduïts a més de vint idiomes són un fenòmen de crítica i vendes a tot Europa i Nord‐
bres :
t La Fenic (1992) (Mort a La Fenice
M
p
tota la seva obra i que Donna
amèrica. Des de 1981 resideix a Venècia.
Venècia és també l’escenari de les seves novel∙les, on el comissari Brunetti es dedica a
combatre el crim.
O
Death a , 2001); Death in a Strange Country (1993)
en un país estrany(Mort , 2001); Dressed for Death (1994) (Vestit per morir, E, 2002);
Death and Judgment (1996) (Mort i judici, 2002); Acqua Alta (1996) (Acqua alta,
2001); Quietly in their Sleep (1997) (Son profund, 2001); A Noble Radiance (1998)
obliga(Noblesa , 2006); Fatal Remedies (1999); Friends in High Place (2000) (Contactes
a les altes esferes, 2003); A Sea of Troubles (2001) (Un mar de problemes, 2003);
haviour( 2002); Uniform Justice (2003) (Justícia uniformeWilful Be , 2004); Doctored
vidence (2004) (Proves falsesE , 2005); Blood from a Stone (2005) (Sang a les pedres,
2005); Through a Glass, Darkly( 2006) (Cristall enverinat, 2006); Suffer the Little
Children (2007) (Deixeu estar els nens, 2007); The Girl of His Dreams( 2008) (La noia
dels seus somnis, Edicions 62, 2008); About Face (2009) (L'altra cara de la veritat,
009); A Question of Belief (2010) (Qüestió de fe2 , 2010); Drawing Conclusions (2011)
ns preliminars(Conclusio , 2011); Beastly Things, 2012 (Carn de canó, 2012).
Enllaços:
ttp://www.donnaleon.neth
18
eonard (Nova Orleans, 1925)
l cinema. El seu estil és d’un realisme aspra,
u conegut assaig Deu regles per l’escriptura diu: “El meu regle més
portant és un que resumeix el 10: Si sona com a escriptura, el reescric”. Ha estat
nomenat “el Dickens de Detroit a causa dels seus retrats íntims de les persones
a ciutat.
Joe LaBrava
Elmore L
Va iniciar la seva carrera literària en la dècada dels anys 50 en el gènere del watern,
però es va acabar especialitzant en el crim de ficció i els thrillers de suspens. Moltes de
les seves novel∙les han estat adaptades a
amb diàlegs forts. Sovint es pren llibertats amb la gramàtica en l’nterès de l’acceleració
del relat. En el se
im
a
d’aquest
Obres:
(1983); Pronto (1997); Cócktail explosivo (1997); Cuba Libre (1998); Ciudad
salvaje (2000); Almas paganas (2000); Bandidos (2001); El Blues del Misisipi (2002); Un
tipo implacable (2006); Persecución mortal (2007); Mister Paradise (2008); Tú ganas
Jack (2009); El dia de Hitler (2009); Perros callejeros (2011).
Enllaços:
http://www.elmoreleonard.com/index.php?/novels/
19
anuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939‐2003)
Poeta, Filosofia i Lletres a la
niversitat de Barcelona i periodisme a l’Escola de Periodisme
de Barcelona. El 1962 un consell de guerra el va condemnar a
tres anys de presó per les seves activitats en la resistència
antifranquita, i va ser a la presó de Lleida on va escriure el seu primer llibre, l’assaig
Informe sobre la información. Després de la seva estada a la presó, comença la seva
carrera periodística a la revista Triunfo sota el pseudònim Sixto Cámara. Col∙labora en
diverses publicacions com Segle XX, Tele/Xprés, Arreu i, més tard a El Pais i Interviu, en
els que va escriure fins la seva mort. El 1972 va publicar la primera novel∙la on el
protagonista és el detectiu privat Pepe Carvalho, Jo vaig matar a Kennedy, amb la què
Montalbán va iniciar una sèrie de novel∙la negra que li serviria de vehicle expressiu per
egar una crònica sociopolítica, històrica i cultural dels últims 40 anys.
M
assagista i novel∙lista. Va estudiar
U
ll
Obres:
Ha reunit les seves narracions en el volum Pigmalió i altres relats (Seix Barral, 1987), i
alguns dels seus assajos en el volum
Escritos subnormales (Seix Barral, 1995).
Cicle de novel∙les policiaques que protagonitza el detectiu Pepe Carvalho:
El delantero centro fué asesinado al atardecer (2005); Pero el viagero que huye (1991)
l laberinto griegoE (2007); Sabotaje olímpico (1998); El hermano pequeño (2005),
autor dels assaigs: El estranguladorTambé és (1994); Roldán, ni vivo ni muerto (1994);
Panfleto desde el planeta de los simios i Pasionaria y los siete enanitos (1995); Un polaco
en la corte del rey Juan Carlos (1996); Y Dios entró en la Havana (1999); El señor de los
bonsais (1999); Marcos: el Señor de los Espejos (1999); Erec i Enice (2002).
20
Altres novel∙les de l’autor
Central
:
Asesinato en el Comité (1997); Los mares del Sur (2005); El pianista (2005); El
balneario (1997); Galindez (1993); Los alegres muchachos de Atzavara (1992);
Autobiografia del general Franco (1992); La soledad del manager (2004); Yo maté a
Kennedy: impresiones, observaciones y memorias de un guardaespaldas (1993).
seva novel ∙ la Els mars del sud.
Deutsche Krimi Preis International 1986 (Alemanya) per Assassinat en el Comitè
El 1989 va obtenir el Recalmare, presidit per Leonardo Sciascia, (Itàlia) per El pianista i
Preis (Alemanya) per El balneari. També li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona per El davanter centre va ser assassinat al capvespre.
PREMIS
Premi Planeta 1979 per la
Grand Prix Littérature Pliciere Etranger 1981 (França).
Central.
Assassinat en el Comitè Central. Aquest mateix any va obtenir el Deutscher Kritiker
Premi Nacional de Narrativa 1991 per la seva novel ∙ la Galindez.
Premi Raymond Chandler 1992 (Viareggio, Itàlia) al conjunt de la seva obra.
uropa 1992 per la seva novel ∙ Galindez.
21 º Premi Internacional de Literatura Ennio Flaiano per Autobiografia del General
obté el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, pel conjunt de la seva obra.
Pepe Carvalho.
Premi E
Premi Giovanni Bocaccio 1993 de l'Editorial Frassinelli per Els alegres nois de Atzavara.
Franco (1994).
40 º Premi Nacional de la Crítica, corresponent a 1994, amb El estrangulador. El 1995
Premi Giorgio Fini 1997 per la seva obra literària i especialment pel seu personatge
ENLLAÇOS http://cultura.terra.es/cac/articulo/html/cac2375.htm
Pàgina dedicada a l'autor bibliografia, textos, ressenyes etc. http://www.vespito.net/mvm/indesp.html
21
EL CINEMA NEGRE
Els historiadors del cinema situen el naixement del cinema negre el 1912 a
musqueteers of pig alley de Davis Ward Griffith, un melodrama que narra les lluit
entre bandes rivals als barris baixos de Nova York.
mb The
es
En realitat, el cinema policíac i el drama realista social ja
data. Els detectius ja són
presents el 1903 quan es va estrenar Sherlock Holmes
Baffled, la primera de tota una sèrie protagonitzada per
rlock
olmes (1905),i Sherlock Holmes I Livsfare (1908), seguides de centenars d’adaptacions
e
at
a d’expressió, caracteritzada pel
esplegament de terror i bogeria criminal són les sèries del francès Louis Feuillade,
el∙la naturalista es fan habituals en el
inema mut, amb un realisme poètic en la descripció de la sordidesa. Algunes pel∙lícules
a els
s’adaptaven les seves obres al teatre. Per exemple, Jack
ar
ls escenaris el 1916 i que es va adaptar en diverses ocasions al cinema: Alfred
(El vengador, 1932), John Brahms (Jack el destripador,
944) i Hugo Fregonese (1954).
à i
mundial.
existien abans d’aquesta
l’heroi de Conan Doyle: The adventures of She
H
a Anglaterra, França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia, etc. El 1908, Victorin‐Hyppolit
Jasset inventa el “serial” amb Nick Carter, le roi des détectives. L’invent dels serials avi
es copia arreu del món. El punt àlgid d’aquesta form
d
autor de Fantômas (1913), Les Vampires (1915) i Judex (1916).
També els drames socials, provinents de la nov
c
policíaques presenten la crònica de successos amb algun element de ficció. De fet,
segueixen fent el que ja es feia en el segle XIX, la crònica de successos inspirav
novel∙listes i després
l’esbudellador serveix de base per a The Lodger de Mrs Belloc Lowndes, que es va port
a
Hitchcock (El enemigo de las rubias, 1925), Maurice Elvey
1
Fins a la Segona Guerra Mundial, el cinema nord‐americ
l’alemany d’abans del nazisme marcaran la pauta de tot el
cinema
22
Als Estats Units, la reactivació econòmica, conseqüència de la guerra a Europa,
Moltes d’elles relaten la inju
Intolerance (Intolerància, 1916)
la sordidesa dels baixos fons.
marca una nova etapa en l’evo
sulta Eric von Stroheim
’origen vienès) a Blind Husband (1918) on inventa un personatge llibertí i cínic que
aquesta tendència amb una
(La ley del hampa, 1927).
pel∙lícula assentarà les bases del cinema negre.
plena revolució del cinema
van comprar els drets d’adaptació d’aquests llibres, van contractar
alguns d’aquests autors com a guionistes i el cinema de gàngsters va prosperar.
promourà la creació de la indústria cinematogràfica amb una producció de 600 a 800
pel∙lícules anuals, moltes de les quals obtenen un èxit internacional, com és el cas de
Charles Chaplin.
stícia social, com The Crowd (1927) de King Vidor,
i Dream Streets (1921) de David Ward Griffith retratan
The Wispering Chorus (1918) de Cecil Blount De Mille
lució el cinema policíac, mostra la dinàmica implacable
del destí i la seva fatalitat.
Cal esmentar també Walace Worsley, amb l’adaptació al cinema de l’obra de Victor
Hugo The Hundchback of Nôtre Dame (El jorobado de Nuestra Señora de Paris, 1923) i
The Penalty (1920).
Sunrise (Amanecer, 1927) de l’emigrant alemany Murnau s’inspira en la literatura
naturalista i qüestiona l’American Way of Life. Més càustic re
(d
reapareixerà en la seva obra. A Greeds (Avarícia, 1923) basada en la novel∙la de Frank
Norris Mc Teague carrega el drama naturalista amb violacions, alcoholisme, luxúria i
bandes assassines en un ambient ombrívol i terrorífic.
En aquella època, algunes pel∙lícules són una contestació a la
propaganda americana que vol fer creure en la superioritat de la
nova societat americana, on la felicitat està a l’abast de tothom.
Joseph von Sternberg contribueix a
pel∙lícula de gàngsters: Underworld
Aquesta
Hollywood es va interessar pel fenomen del hard boiled en
sonor. Els estudis
23
El que s’ha anomenat “cicle negre” va començar el 1944 amb pel∙lícules dirigides per
sconocida) de Robert Siodmak; i The woman in the window (La mujer
el cuadro) de Fritz Lang. Aquestes sis pel∙lícules van representar una mena de manifest
stètic que conformaria un nou estil amb imatges en la penombre, tenebroses,
nner, Sangre fácil, Blue Velvet, El caso de la viuda negra,
directors d’origen europeu:
Bluebeard d’Edgar G. Ulmer; Double indemnity (Perdición) de Billy Wilder; Laura d’Otto
Preminger; Murder my Sweet (Historia de un detective) d’Edward Dmytryk; Phantom
Lady (La dama de
d
e
cluaustrofòbiques, nocturnes i plujoses.
El gènere negre ha tingut un ressorgiment a partir de 1967 amb pel∙lícules com:
A quemarropa, El silencio de un hombre (El samurai), La huida, La noche se mueve,
China town, Driver, Blade Ru
Los timadores, La última seducción, Nikita, Pulp Fiction, L.A. Confidential, Snacht,
Mulholland Drive, Collateral, Una historia de violencia.
24
Algunes pel∙lícules clàssiques del gènere són:
Hampa dorada
Títol original: Little Caesar
Any: 1931
Director: Mervyn LeRoy
El enemigo público Títol original: The Public Enemy
Any: 1931
Director: William A. Wellman
Solo se vive una vez
Títol original: You only live once
Any: 1937
Director: Fritz Lang
Soy un fugitivo
Títol original: I am a fugitive from a Chain
Gang
Any: 1932
Director: Mervyn Le Roy
25
20.000 años en Sing Sing
Títol original: 20.000 years in Sing‐Sing
Any: 1932
Director: Michael Curtiz
que petrificadoEl bos
Títol original: The petrified forest
ie L. Mayo
Any: 1936
Director: Arch
Furia
Títol original: Fury
Any: 1936
Director: Fritz Lang
26
Callejón sin salida
iginal: Dead End
Títol or
Any: 1937
Director: William Wyler
Me convirtieron en un criminal
Títol original: They made me a criminal
Busby Berkeley
Any: 1939
Director:
27
Los violentos años 20
Títol original: The Roaring Twenties
Any: 1939
Director: Raoul Walsh
La pasión ciega
Títol original: They drive by night
Any: 1940
Director: Raoul Walsh
28
El misterio del tercer piso
Títol original: Stranger on the third floor
Any: 1940
Director: Boris Ingster
El halcón maltés
Títol original: The Maltese Falcon
Any: 1941
Director: John Huston
Senda prohibida
Títol original: Johny Eager
Any: 1941
Director: Mervyn LeRoy
29
El último refugio
Títol original: High Sierra
Any: 1941
Director: Raoul Walsh
La sombra de una duda
Títol original: Shadow of a Doubt
Any: 1943
Director: Alfred Hitchcock
La mujer del cuadro
Títol original: The woman
1944 Any:
Director: Fritz Lang
30
Historia de un detective
Títol original: Murder my sweet
Any: 1944
Director: Edward Dmytry
Laura
aura
ny: 1944
er
Títol original: L
A
Director: Otto Preming
31
Perdición
Títol original: Double Indemnity
Any: 1944
Director: Billy Wilder
Que el cielo la juzgue
Títol original: Leave Her to Heaven
Any: 1945
Director: John M. Stahl
32
Forajidos
Títol original: The killers
Any: 1946
Director: Robert Siodmak
cartero siempre llama dos vecesEl
Títol original: The Postman alway
rings twice
Any: 1946
Director: Tay Garnett
33
Gilda
Títol original: Gilda
Any: 1946
Director: Charles Vidor
La dama de Shangai Títol original: The Lady from Shanghai
Any: 1947
Director: Orson Welles
La senda tenebrosa
Títol original: Dark Passage
Any: 1947
irector: Delmer Daves D
34
Retorno al pasado
nal: Out of the Past
ny: 1947
urneur
Títol origi
A
Director: Jacques To
La jungla de asfalto
Títol original: The Asphalt Jungle
Any: 1950
Director: John Huston
La ley del silencio
Títol original: On the Waterfront
Any: 1954
Director: Elia Kazan
Llamad a cualquier puerta
35
Títol original: Knock on Any Door
Any: 1949
Director: Nicholas Ray
BIBLIOGRAFIA
• Arribas, Víctor. El cine negro. Madrid
• Bennàssar, Sebastià. Pot semblar un cident : la novel∙la negra i la
: Notorious Ediciones, 2010
actransformació dels Països Catalans 1999‐2010. Barcelona : Meteora, 2011
• Caballero, Rufo. Un hombre solo y un en el cinea calle oscura. Los roles de género negro. La Habana: Unión, 2005. • Casadesús Bordoy, Alejandro. Sobre ano : la novela policíaca de Wallander y Montalb
Henning Mankell y Andrea Camilleri. Mallorca : Objeto Perdido, 2010. • Chesterton, G. K. Cómo escribir relatos policíacos. Barcelona : El Acantilado,
2011 • Coma, Xavier. Temes i autors de la no l∙la negra : de la "Série Noire" a "La Cuave
de Palla". Barcelona : Edicions 62, 1994 • Género negro para el siglo XXI : nuevas tendencias y nuevas voces.
Barcelona : Laertes, 2011.
• James, P. D. Todo lo que sé sobre novela negra. Barcelona [etc.] : Ediciones B, 2010
• Rosemberg, Raquel. Sabores que matan : comidas y bebidas en el género negro‐criminal. Buenos Aires [etc.] : Paidós, 2007
• Simsolo, Noël. El cine negro. Pesadillas verdaderas y falsas. Alianza: Madrid, 2007.
36
• Trayectorias de la novela policial en España : Francisco González Ledesma y Silva. Madrid : Visor libros, 2010.
de Parga, Salvador. De la novela policiaca a la novela negra. Los mitos
Lorenzo
• Vazquez
a criminalde la novel . Barcelona: Plaza & Janes, 1986.
WEBGRAFIA
ilmsnoir.net• http://f . “An oasis of noir in a desert of banality”
al cinema negre.
http://www.bibliotecanegra.com/
Web dedicada
• .
especialitzada en gènere negre: llibres, cinema, autors i novetats.
http://novelanegracatalana.blogspot.com.es/
Web
•
la catalana: un espai de trobada negra en català.
• http://www.llibresperllegir.cat/activitats/entrevistes‐novella‐negra
Calamars a per a la novel∙la
Entrevistes a David.C.Hall, Jordi Canal Martin i
Michael Eaude.
• http://www.l‐h.es/biblioteques/labob
(director de la Bòbila), Andreu
ila.aspx Web de la biblioteca de la
Bòbila (L´Hospitalet), especialitzada en
• http://www.vespito.net/mvm/indesp.html
gènere negre.
. La web de Manuel Vázquez
Montalbán
• http://www.negraycriminal.com
Llibreria especialitzada en novel∙la negra
Dossier elaborat l’abril de 2012
y criminal
37