el manifest negre

Editat per:

Biblioteca Social d’Olot (CNT Olot)Plç/ Cinema Colon,4. Olot (La Garrotxa).http://www.bsolot.info/e-mail: [email protected]

Autor: Grup Anarquista X Llogar-hi CadiresMaquetació i disseny: Marcel S.C.Correccions: David Becerra

La Vall d’en Bas (la Garrotxa). Gener del 2013.

Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual (by-nc-sa): No es per-met un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades,la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la qual regulal'obra original.

Índex

Introducció

Breu anàlisi de la situació actual

Plantejaments anarquistes per una economia més racional

L’anarcosindicalisme

La salut democràtica

Educar-se: pilar fonamental per una societat lliure

El fet nacional contra l’estat

Ecologisme

9

11

17

25

29

35

41

43

“L'anarquisme pot ser considerat com procedint de la hipòtesi que hi ha una tasca negativa que ha de ser complerta... l'anarquisme ens pot dir el que hem de

desaprendre per ser lliures, però no ens pot dir com utilitzaraquesta llibertat: l'anarquisme no imposa cap tipus de vida

sobre nosaltres, ens repta a fer una vida digna, per lliurar-nos de tots els vestigis de l'autoritat del poder, de

l'autoritat política.”

David Wieck

El manifest negre

Introducció

El que no és aquest manifest

No és una bajanada de qui no toca de peus a terra. Som cons-cients de la correlació de forces existent a la societat actual, ide la mateixa manera som conscients de les dificultats que hiha en major o menor grau per poder aplicar cada un dels posi-cionaments que a continuació anirem exposant. Tot i això, mal-grat les dificultats a què ens enfrontem, aquestes no són prougrans per ser una excusa vàlida per quedar-se inactiu. I menysquan l'ideari anarquista està tenint una revifalla important a di-verses parts del món.

El que sí és aquest manifest

És una eina. Una eina útil per la transformació social des deposicionaments anarquistes. Per contribuir des de La Garrotxaa aportar un granet de sorra més per assolir una societat entreiguals i lliure.

Aquest manifest no pretén fixar unes bases dogmàtiquesni molt menys. Com a bon manifest anarquista que és, aspiraa no aturar les accions revolucionàries, qüestionant permanent-ment els objectius aconseguits i les opinions emeses. Si la re-volució s'atura, la revolució es mor.

Intentarem exposar teoria i pràctica. És per això que hi tro-baràs propostes que s'estan duent a terme en aquest mateix ins-tant o que són realitzables a curt, mitjà i llarg plaç.

9

Grup Anarquista X Llogar-hi Cadires

És un manifest que tocarà aspectes que ens semblen inte-ressants, però aquests no són tots els aspectes de la vida quo-tidiana o de la societat futura sobre els que l'anarquisme hi téo hi ha tingut coses a dir, i és per això que per aprofundir mésdetalladament en el que exposem, i en el que planteja l'idearianarquista en aspectes que nosaltres no tocarem, et recomanemvisitar la web de la Biblioteca Social d’Olot:

http://www.bsolot.info/ .

Està per veure el grau d'eficiència d'aquest manifest, peròel que està clar, és que no és ni pretén ser un objecte inerme.

10

El manifest negre

Breu anàlisi de la situació actual

Noam Chomsky, al seu “Indignados. En el centro delcapitalismo mundial”1, defineix l'arrel de la proble-màtica que ha causat la crisi actual des de la perspec-

tiva dels EE.UU., que com podem comprovar a continuació,és extrapolable a la situació que ens trobem a Catalunya ac-tualment, ja que pels mateixos períodes, el món de les financesva actuar de la mateixa manera més o menys arreu:

“En l'arrel d'aquest esdeveniment [la crisi econòmicao sistèmica] es troba un gran canvi ocorregut en l'eco-nomia i que va començar a tenir lloc en la dècada de1970. Va ser més intens amb Reagan i amb Thacher aAnglaterra, i d'allí en endavant. (...) va haver-hi uncanvi en la direcció cap a l'increment del paper de lesfinances en la societat. Martin Wolf, un dels grans co-mentaristes financers, va escriure recentment que elssistemes financers estan acabant amb els mercats ac-tuals de la mateixa manera que la larva destrueix al seuamfitrió. És un dels economistes més respectats del món

11


[1] Ediciones Urano, S.A. 2012

i no és un radical. Però aquest és l'efecte que ha provo-cat el sistema financer. Al mateix temps tenim la decisióde les corporacions de portar a l'estranger la produc-ció. Una vegada més, no es tracta d'una llei de la natu-ralesa. Es podien tenir condicions de treball i deproducció dignes a casa i a l'estranger, però allí obte-nien més beneficis. Aquestes decisions van canviar pro-fundament l'economia. Una de les conseqüències va serque la riquesa va quedar massivament concentrada enles indústries financeres i això va conduir a la concen-tració de poder polític que controla la legislació i etc.,etc, mantenint en funcionament el cicle viciós.En part, tot això va ser a causa de la desregularització[del bancs]. (...) A l'inici de la dècada de 1980 va co-mençar a haver-hi crisis financeres, bombolles. Vahaver-n'hi diverses durant les administracions Reagan.La de Clinton va acabar amb l'esclat d'una gran bom-bolla tecnològica. Hi ha un munt de diners rodant per per tot arreu i moltamenys producció real del que necessita la gent. Una deles formes en què les famílies van aconseguir sobreviuredurant el període d'estancament va ser veure's atrapa-des en bombolles. (...) Una gran part de tot això va seressencialment un robatori: les hipoteques subprime icomplicats mecanismes mitjançant els quals els bancspodien trossejar les hipoteques perquè sempre n'hi ha-gués uns altres que assumissin la responsabilitat quanes produís el col·lapse (...).Per a gran part de la població això era tot el que tenien[el que van perdre a l'esclatar la bombolla](...). És undesastre. Aquesta classe de coses continuaran existintmentre hi hagi mercats no regulats, que a sobre dispo-sen d'una pòlissa d'assegurança governamental. Es diu

12

El manifest negre

“massa gran per caure”: si algú té problemes, la per-sona del carrer pagarà amb els seus impostos, una po-lítica que com és lògic dóna com a resultat lainfravaloració del risc.Les agències de crèdit ja tenen en compte el fet queseran rescatades la propera vegada que l'espifiïn. Laqual cosa, naturalment, incrementa encara més el risc.Si no és l'habitatge, serà qualsevol altra cosa, matèriesprimeres o el que sigui. És un casino financer, en llocd'una economia protegida, i com és lògic surt ferida lagent que no és rica, el 99 per cent.”

La qüestió, és com afrontar tot això des de la classe opri-mida, doncs si ho deixem en mans de polítics, ja veiem quesón mers titelles dels mercats i dels interessos polítics de lespotències capdavanteres (Alemanya, França, EE.UU., Xina,etc.) i principalment dels capritxos de les entitats financeres imultinacionals. Està clar que el sistema democràtic de repre-sentació parlamentària, té un recorregut molt limitat, i les as-piracions del poble no s'hi troben representades. Només calveure les constants retallades en drets socials, especialmentpel que fa a sanitat i educació. Però especialment preocupantés el cada cop més dur atac als drets laborals, amb la qual cosaaconsegueixen tenir-nos més collats a l'hora de presentar ba-talla, utilitzant la por a quedar-se sense feina i haver d'acabantengreixant la miríada de treballadors que han d'anar a buscarfeina a l'estranger o acceptar contractes temporals i precaris.

És evident, que la voracitat del sistema financer no té lí-mits, i aprofita la situació actual creada per aquesta “larva”que citava Martin Wolf, per continuar retallant drets que ja faanys les elits financeres i empresarials hi tenien l'ull posat, ambl'excusa de que és insostenible, principalment el sistema de

13


pensions i la sanitat, les quals suposen un sucós fruit a l'horade gestionar les grans quantitats de diners que mouen. De con-tinuar així, passaran a ser gestionades per mans privades(vegem el cas de privatització d'Hospitals a la Comunitat Va-lenciana i a la de Madrid, que són la punta de llança per acabarapareixent a la resta de l'estat).

Aquest és el següent objectiu d'aquests vampirs, i més ambla desaparició del que es va anomenar “segon món” (els païsosde l'òrbita soviètica, que no per anomenar-se socialistes erenmenys opressors), contra qui esgrimien el seu “estat del be-nestar”, figura aquesta última que ja no interessa als poderosos,doncs els treu l'oportunitat de sumar diners i calamitats en elseu haver ja de per sí molt “ufanós”. Però en la nostra opinió,i citant un altre cop l'exemple de Martin Wolf, aquesta larvaés tan estúpida i voraç, que no veu que s'està cruspint aquestembolcall que li garanteix l'existència i el benestar: la pacièn-cia de la classe treballadora.

Menció apart seria la corrupció financera, fenomen espe-cialment arrelat a la conca mediterrània des de temps imme-morials. Pràctica aquesta, que tenen monopolitzada els políticsi les elits financeres que els envolten com mosques a la mel.Eix aquest últim de gran desprestigi del sistema parlamentaria ulls del poble treballador, sobre el qual tornarem posterior-ment.

La defensa dels serveis públics. Anarquistes d'estat?

Pot semblar contradictori, però ara per ara, és necessaridonar suport a uns mecanismes que fins ara ha gestionat l'estat.

14

El manifest negre

Sanitat, educació i sistema de pensions, són principalment comja hem dit abans, l'objectiu dels voltors neoliberals.

A falta de poder aplicar aquests mateixos sistemes de ma-nera autogestionada i col·lectivitzada des de la societat a curtplaç, ens cal articular i dirigir els nostres esforços per la de-fensa dels mateixos. El contrari, el deixar-los caure en mansd'entitats privades, ens suposarà la fragmentació i l'augmentde les desigualtats entre la pròpia classe treballadora.

Tota privatització capitalista equival a un negoci, i no enspodem permetre un negoci en sanitat, doncs això garantirà queintentin obtindre els màxims beneficis a costa de la nostrasalut.

No ens podem permetre que l'educació esdevingui un ne-goci, doncs limitarà l'accés a les aules als més desafavoritseconòmicament parlant o als menys dotats per aquesta tasca,i reduirà l'oferta d'estudis i coneixement en pos d'una milloroferta al mercat de treball, i per tant, als poderosos que el go-vernen.

No ens podem permetre un negoci sobre el sistema de pen-sions, doncs ens podem trobar havent d’utilitzar aquesta “as-segurança” que ens havia de garantir una vellesa tranquil·la,per pagar l'operació d'un familiar o amic i acabar condemnatsa treballar fins al llit de mort.

Per tenir la certesa que això serà així, només cal mirar lasituació en aquests mateixos àmbits en el líder mundial de lesprivatitzacions: els EE.UU.

15


16

El manifest negre

Plantejaments anarquistes per una economia més racional.

Per fer una radiografia del que entenem per una economiamés ecològica, sostenible i justa, establirem els eixos o valorsque al nostre entendre l'haurien de fonamentar, i sobre els qualsMichael Albert i Robin Hahnel construeixen la seva teoriasobre l'Economia Participativa (parecon), que en els aspectesfonamentals compartim: Solidaritat, diversitat, equitat, auto-gestió i eficiència.

Contraposarem aquests valors a les irracionalitats del sis-tema capitalista. Un sistema, la maquinària del qual pot sem-blar ferma i imparable, i que anteriorment ha superat momentsdifícils per la seva pròpia viabilitat, però la seva essència és elcanibalisme i això el fa inestable i auto destructiu. Malgrat laseva prepotència, és vulnerable, i nosaltres hem d'actuar sobreaquestes esquerdes. Educant, denunciant i lluitant sistemàti-cament contra un sistema que no només és immoral, també ésestúpid. Immoral perquè per tal de salvar-se està disposat ajugar amb les vides humanes, i estúpid perquè en el seu propiADN hi porta forjat a ferro roent l'autodestrucció de si mateix,

17


doncs és un sistema basat en l'avarícia sense límits. I és que elseu mecanisme intern té un funcionament més bàsic i elemen-tal del que es pretén: devorar o ser devorat. És un leviatan, ésSaturn devorant als seus fills2.

La solidaritat

El sistema capitalista actual, fomenta la competència des-mesurada, sense aturador, on prevalen els que estan més dis-posats a trepitjar als altres i on el més fort i despietat acabaobtenint més beneficis. Economia aquesta, on prima l'aspectedel benefici sobre el de la sensatesa, on empreses rentables isostenibles a Catalunya són traslladades a tercers països enfunció dels majors beneficis o són mantingudes aquí a canvid'empitjorar les condicions de treball dels seus empleats. Toten ares de sostenir el més important: la posició de superioritato de poder, exercit per una minoria explotadora sobre una ma-joria explotada, que és proveïda o desproveïda de recursos enfunció de decisions arbitràries de la classe dominant.

Necessàriament l'economia a la que hem d'aspirar com aanarquistes, ha de ser una que pensi en el bé comú i no pas enel simple benefici. En paraules del Mateix M. Albert: “Nomésun psicòpata podria argumentar, si no intervenen altres fac-tors, que una economia és millor si provoca hostilitat i com-portaments antisocials. Tota persona entenimentadaargumentarà que, si no intervenen altres factors, una econo-mia és millor si produeix solidaritat”.

18

El manifest negre

[2] El capitalismo. Mentalidad y discurso”. Colectivo Escuela Libre)

La diversitat

El sistema capitalista, en contra del que ens volen fercreure, no fomenta la diversitat. Tendeix a homogeneïtzar i acrear necessitats allà on no n'hi ha.

Un exemple clar el patim per exemple en un Sistema Ope-ratiu d'un ordinador. De tots és conegut el fort monopoli queha exercit Microsoft amb el seu Sistema Operatiu Windowsdurant anys en el desenvolupament de la informàtica, la qualestà essent trencada només per sistemes operatius lliures (comels desenvolupats per Linux, Ubuntu, Debian, etc.), més propisd'un pensament anarquista i que podríem situar fora del con-text capitalista, doncs són descarregats gratuïtament, gestio-nats, compartits i millorats pels mateixos usuaris de maneralliure i solidaria. En definitiva per al bé comú. Cosa que no faMicrosoft com a paladí capitalista en aquest camp, prioritzantels beneficis econòmics per sobre del bé comú i el coneixe-ment, mantenint els seus codis tancats i a l'hora destruint sem-pre que pot a qualsevol competidor, cosa que resulta més fàcilquan més pes econòmic ha aconseguit el monstre de torn.

Que el capitalisme acostumi a ser la llei del mes fort, i queaquestes multinacionals o elits financeres resultants d'aquestprocés tinguin, com és sabut per tothom, poder sobre les deci-sions polítiques com en l'actualitat, no només anorreen la di-versitat en la producció, sinó que garanteixen que aquest siguil'estat permanent de les coses, limitant la creativitat i l'evoluciócompartida tant pel que fa en la varietat de productes com pelque fa a l'extensió de la investigació i el saber col·lectiu.

Richard Stallman, un dels un del fundadors del Movimentpel Software Lliure, definia aquesta situació (que seria extra-polable a molts altres productes) de la següent manera:

19


"Que les empreses tinguin especial influència en la po-lítica significa que la democràcia està malalta. El pro-pòsit de la democràcia és assegurar-se que els rics notinguin una influència proporcional a la seva riquesa. Isi tenen més influència que tu o que jo, això significa quela democràcia està fallant. Les lleis que s'obtenen d'a-questa forma no tenen autoritat moral, sinó la capacitatde fer mal".

Per nosaltres, com a anarquistes, la prioritat no està encrear la demanda, sinó en abastir-la segons les necessitats realsexistents, i com a persones diverses tenim necessitats diverses,i per tant, els productors/consumidors que som, necessària-ment hem de decidir què necessitem i com ho volem produir.Sempre atenent a la sostenibilitat, és clar, i atenent la més grandiversitat que ens permetin les circumstàncies com a garantiade millora.

L'equitat

El capitalisme recompensa d'una manera aclaparadora lapropietat i el poder de negociació. Afirma que aquells quetenen un document de propietat productiva, en virtut de teniraquest tros de paper i res més, mereix beneficis. I diu queaquells que tenen un gran poder de negociació basat en qual-sevol cosa, des del monopoli del coneixement o les tècniques,fins a posseir millors eines o avantatges organitzatius, havernascut amb un talent especial, o ser capaç d'imposar-se per laforça bruta, els dóna dret a tot el que puguin aconseguir.

Aquest és un aspecte que és antagònic al que pretenem des

20

El manifest negre

de l'anarquisme, doncs des del nostre punt de vista, no ha derebre més qui té més capacitats físiques, mentals, tècniques oproductives, en funció de la seva sort en el repartiment del'ADN, d'accés al coneixement, als recursos o simplement per-què “ha nascut amb la flor al cul” com es diu vulgarment.

La lògica capitalista, recompensa en primer lloc el rendi-ment i el poder, i nosaltres com a anarquistes hem d'optar perun model que prioritzi la remuneració en funció de l'esforç iel sacrifici invertit.

Tenint clar aquest fet, nosaltres pensem que a cadascú seli ha de donar segons les seves necessitats (això és, segons elnombre de fills, les discapacitats físiques o mentals, circums-tàncies mediambientals, i un llarg etcètera de condicionamentsintrínsecs a les persones i el lloc) i de cadascú segons les sevespossibilitats. Qüestió aquesta última, que vol dir que no perestar més dotat físicament, una persona que treballa al camp iés capaç de carregar més nombre de sacs de patates en 6 hores,ha de rebre més que un altre que és més escanyolit i en carregamenys en el mateix temps, tot i haver-se esforçat i patit igualque l'altre.

Tampoc contemplem com a motiu per obtenir més benefi-cis qui té la capacitat d'estar en un lloc de treball que produeixun article més complex (per exemple un cotxe o el dissenyd'una màquina), que el que recull les escombraries d'una po-blació X, doncs tots dos són necessaris per a la societat en laque vivim i es complementen.

Es pot valorar percebre un plus per qui està disposat a tre-ballar més hores, o qui ha de treballar en situacions d'especialpenositat, la qual cosa dita sigui de pas, hauria de poder serrotativa sempre que les circumstàncies ho permetin. En tot cas,la comunitat futura hauria de valorar aquests aspectes en fun-ció de les circumstàncies existents, sempre en vistes a millorar

21


les condicions de tots/es.Alguns poden objectar que certes tasques es poden desen-

volupar si abans has invertit temps en uns estudis, i que aquestfet t'hauria de representar un plus per sobre de qui ha deciditno esmerçar el seu temps en preparar-se, per això, consideremque els estudis han de ser recompensats igual que si s'està ocu-pant un lloc de treball mentre aquests es duguin a terme, peròen cap cas s'han de considerar com a argument vàlid per de-manar més. No tots tenim el do de ser bons estudiants, i notots tenim el do de ser bons fusters, feina per la qual potser nocalen estudis, però si habilitat i experiència que es pot recollirmentre un altre està estudiant. Els dos esmercen el seu tempsen allò que els és propi per les seves habilitats, i en la mesuraque es pugui, satisfactori.

L'autogestió

L'economia afecta al nivell d'opinió de cada subjecte enles decisions sobre la producció, el consum i l'assignació derecursos.

En el capitalisme els propietaris i els capitalistes tenen ungran nivell de decisió, mentre que la majoria de persones noposseeixen pràcticament cap tipus de decisió i paradoxalmentsón els que majoritàriament es veuran afectats per l'evolucióeconòmica/productiva.

Però la nostra economia, a la que aspirem, ha de ser ne-cessàriament una economia democràtica.

La gent ha de controlar les seves pròpies vides d'acord anivells dignes i més quan es tracta d'economia.

El que esperem dur a terme quan triem tant una manera

22

El manifest negre

per prendre les decisions com uns processos associats de dis-cussió, planificació del programa, etc., és que cada subjecteha de tenir una influència sobre les decisions en proporció algrau en què l'afecten. En definitiva, la democràcia directa, had'entrar a tots els nivells de presa de decisions. Des dels àmbitsmés alts, on es veurien les necessitats globals de la societat,fins als àmbits més pròxims, els llocs de treball/producció.Llocs tots ells, que a dia d'avui estan fora de l'abast del 99%de la població. En paraules de Robin Hahnel: “Proposem queels consells de treballadors i els consells de consumidors, alsseus barris, realitzin les seves propostes del que volen fer, desdel punt de vista de produir o consumir, i ells mateixos nego-ciïn com uniran això en un pla anual factible”3.

En realitat, la lògica és bastant simple. Citant un altre copa M.Albert: “Si no tenim tots una opinió sobre les decisionsen la mesura en què ens afecten, llavors determinades perso-nes tindran una opinió superior que la proporció en què la de-cisió els afecta, i uns altres tindran una opinió menor a comels afecta la decisió, però no existeix una base moral per atals diferències”.

L'eficiència

En el capitalisme les preferències dels propietaris es con-verteixen en les finalitats més sol·licitades i el que aprecienels propietaris no es malgasta. Així que en el capitalisme l'efi-ciència significa el buscar el màxim benefici mentre es repro-

23


[3] Periòdic Diagonal. Abril 2010. Fragment de l'entrevista realitzada a R. Hahneldurant les jornades de celebració del centenari de la CNT a Barcelona.

dueixen les condicions per obtenir beneficis sense malgastarels avantatges que els propietaris puguin explotar. Als capita-listes no els importa destruir éssers humans, quan la gent afec-tada és prescindible en el que concerneix al benefici. Alscapitalistes no els importa que els seus treballadors emmalal-teixin a causa de les males condicions de seguretat i higieneen els seus llocs de treball, o que a conseqüència de la sevavoracitat insaciable pels beneficis, ecosistemes sencers des-apareguin, deixant a qui fins aquell moment viu allí en la mésabsoluta misèria, insalubritat i pobresa. En el capitalisme sereficient significa ser miserable, perquè el capitalisme és un sis-tema miserable.

En una economia anarquista, ser eficient necessàriamentsignifica produir, consumir i repartir els recursos d'acord a ne-cessitats ja conegudes, no artificials, i desenvolupar potencialscoherents amb la solidaritat, la diversitat, l'equitat i l'autogestiócom hem vingut exposant fins ara. I significa no malgastar resdel que puguem gaudir o del que ens puguem beneficiar. Aixòés el que identifiquem com una economia eficient: la raciona-litat i la capacitat de produir el que és necessari i no superflu.

Tots aquests aspectes són els que considerem a grans tretsel que haurien de formar l'esquelet d'una economia més racio-nal i anarquista. Però el que cal fer de manera immediata, ésposar en marxa més estructures a nivell de producció/consumde les que ja existeixen. Cooperatives on poder començar aposar en pràctica aquestes bases, que són el pas pre-revolucio-nari lògic amb la correlació de forces actual.

En el desenvolupament d'aquesta tasca (tímidament enmarxa a l'actualitat), és i serà de gran ajuda l'anarcosindica-lisme de la CNT.

24

El manifest negre

L'anarcosindicalisme

Per poder influir en la societat, i esdevindre una ideaatractiva, no hi ha res millor que la propaganda pel fet.En aquest aspecte, l'anarcosindicalisme de la CNT és

una eina molt valuosa, doncs intenta posar remei a les dificul-tats que afecten al que és més immediat i vital: garantir el plata taula a través de la defensa dels treballadors i els seus dretscom a tals.

És innegable, que malgrat els intents de difuminar la so-cietat de classes des de les altes instàncies del sistema, la classetreballadora, la dels explotats, continua existint. Negar-ho seriaabsurd, i atenent a aquesta realitat, es conclou que els nostresinteressos no són els mateixos que els de la classe dominant, iper tant, cal revitalitzar per a la nostra classe la seva primeralínia de defensa eficient: el sindicat.

En la CNT hi tenim una bona tasca a fer, doncs fa unsquants anys que ha aconseguit començar a sortir del “gettho”ideològic i està afermant la validesa dels seus plantejamentsamb resultats constatables. És una acció llibertària eficient,aquí i ara, i amb la capacitat de donar cabuda no només a anar-quistes, sinó a gent que no es defineix com a tal però que s'hi

25


sent còmode per les característiques i funcionament que té elsindicat. Aquesta capacitat aglutinadora és bàsica per poder-se plantejar a llarg plaç una acció revolucionària real i ambpossibilitats d'èxit, doncs és necessari sumar a la iniciativa ala població en general i no només a una avantguarda a l'estilmarxista, que estaria condemnada al fracàs més absolut.

El que defineix a la CNT com a sindicat diferent, és la noparticipació a les eleccions sindicals a Comitès d'Empresa, elfet de no rebre subvencions i el de no tenir alliberats sindicals,practicant l'acció directa, és a dir, que els treballadors resolguinels seus problemes sense mitjancers i per tant, que prenguinconsciència de classe i capacitat de lluita. Tot això conjugatamb un funcionament assembleari i d'absència de jerarquies, iper tant, un funcionament horitzontal i plenament democràtic.Aquesta sèrie de característiques converteixen aquest sindicaten l'eina fonamental en la que tots els anarquistes ens hauríemd'anar integrant si encara no hi estem. I més en un moment onl'opinió pública està especialment predisposada a escoltar elsplantejaments de democràcia directa, els quals propugna laCNT.

Cal aconseguir fer més forts encara els sindicats que la in-tegren, i d'aquesta manera aconseguir crear més cooperativesde consum/producció, per tal de començar a assajar un copmés una economia paral·lela, que ens permeti de la maneramés àmplia possible sortir del sistema capitalista a l'ús. És més,des de la CNT s'ha de continuar fomentant la presa de les em-preses que estan essent tancades per la patronal, convertint-lesen cooperatives sota control dels propis treballadors (recordemque ja n'hi ha més de 50 a l'Estat espanyol que han passat sotacontrol obrer i que s'estan demostrant viables). Experiènciesanteriors en podem treure a partir de l'any 2002 a l'Argentina,

26

El manifest negre

on després del “corralito” i el tancament de més de 2000 em-preses, multitud d'elles van ser gestionades pels propis treba-lladors de manera satisfactòria. Segons una recerca de laUniversitat de Buenos Aires, a Argentina hi ha 205 empresesrecuperades pels seus treballadors, amb una força laboral de9.362 persones, encara que altres fonts parlen d'unes 300 com-panyies autogestionades per uns 20.000 treballadors.

D'aquestes, un bon exemple a seguir és ZANÓN, que avuité 460 llocs de treball, i fins i tot allotja una escola nocturnaperquè els treballadors de la planta i de la zona segueixin elsseus estudis primaris i secundaris4.

Tampoc cal oblidar iniciatives brillants que parteixen dezero a casa nostra, com la Cooperativa Integral Catalana, queté un projecte molt ambiciós i engrescador.

Si bé aspirem a anar molt més lluny que el simple coope-rativisme amb els pros i contres que té, no és menys cert queés un bon començament on assajar els pilars bàsics d'una eco-nomia més àmplia com la que hem esmentat amb anterioritat:solidaritat, diversitat, equitat, autogestió i eficiència.

Controlar els centres de producció material o intel·lectualés bàsic per combatre i finalment aturar el capitalisme. Peraixò és necessari revitalitzar l'anarcosindicalisme, baluard de-mocràtic i de presa de consciència.

La vigència de les vagues i la necessitat d'uniresforços

Cal tenir clar, que si bé últimament les Vages Generals noestan tenint gaire èxit (degut als seus plantejaments de partida

27


[4] Agència EFE.

limitats i d'efectes previsibles i assumibles pel poder), aquestano és una eina del passat. Al contrari, una Vaga General inde-finida (i no de 24h com estan plantejant els sindicats grocs),seria una arma molt eficaç. Però aquesta, per esgrimir el seumàxim potencial, necessàriament ha d'anar acompanyada deVagues de Consum i fins i tot d’hipoteques/lloguers per ser re-alment demolidora pel sistema capitalista. Cal evitar que el ca-pital arribi a les entitats financeres, ja sigui provinent del sectorproductiu o del sector del consum.

La confluència amb altres centrals sindicals combatives(CGT, SO) per a la construcció d'un seguit de futures vagueseficients, malgrat els aspectes de praxis que ens puguin sepa-rar, en aquest moment és més que necessària. Hem d'intentarradicalitzar la lluita i no l'hem de deixar caure en mans de sin-dicats (principalment CC.OO. i UGT) que han més que de-mostrat la seva submissió al sistema durant més de 30 anys.

Si bé ja fa un temps que des de l'anarcosindicalisme es tre-balla en aquesta direcció, cal redoblar els esforços, doncs ésnecessària una major conscienciació de la societat per assoliraquest objectius.

28

El manifest negre

La salut democràtica

És un aspecte aquest, que per molt que s'hagi pregonatals quatre vents des de fa més de 30 anys, no existeixde manera plena a la nostra societat actual (si deixem

de banda honroses excepcions), i menys pel que fa als estats.Ni a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa i tampoc a nivellmundial gaudim d'alguna cosa que s'aproximi al que per no-saltres es podria anomenar democràcia.

A ningú se li hauria d'escapar que les democràcies parla-mentàries actuals (i a partir d'aquí em referiré a la que tenim al'estat espanyol per simplificar), no són més que “la xocolatadel lloro”, un model “democràtic” de primer curs de primària,on el ciutadà no és considerat major d'edat i només se li permetposar un paperet en una urna cada 4 anys. Un sistema, on lamajoria de partits o bé reprodueixen els mateixos esquemesper elegir els seus propis lideratges, o simplement els nomenena dit des dels òrgans directius.

Un sistema on es fomenta el bipartidisme, doncs el meca-nisme pel qual es regeixen les eleccions i el repartiment d'es-cons (llei d'Hont), tendeix a beneficiar als partits hegemònicsi a silenciar als petits o als nous, en funció moltes vegades, dela dispersió dels vots per les diferents circumscripcions. Un

29


sistema on les llistes de candidats estan tancades i no es potelegir a qui tu creus que ho faria millor d'entre la gent d'un par-tit concret, de manera que ja des de l'inici, hi ha una mà negreque et retalla la teva capacitat de decisió, i per tant, la demo-cràcia.

Sense oblidar, que els mitjans de comunicació públics, quehaurien de ser garants democràtics, tenen uns minuts assignatsals diferents partits amb representació parlamentaria, cosa queels que apareixen com a novetat, o la fan ben grossa o no sor-tiran pas. Òbviament, els mitjans de comunicació privats (enmans de les elits) d'àmbit de masses, tenen interessos privatsde fons, i són peça clau en la creació d'opinió al servei d'a-quests, o sigui que ja n'hi hi comptem.

Ni tampoc ens podem oblidar de que els partits políticsreben carta blanca per quatre anys per fer i desfer. Portin elprograma electoral que portin, un cop elegits no tenen perquècomplir les seves promeses. Se les poden saltar totes, una peruna, fins a no respectar-ne cap (l'exemple del PP a les eleccions

30

El manifest negre

[5] Extret de la Viquipèdia. “L'article 87.3 de la Constitució Espanyola contemplala possibilitat, regulada segons la Llei Orgànica 3/1984, de que els ciutadants pro-posin iniciatives de llei amb el suport de 500.000 signatures (50.000 per al Parla-ment de Catalunya), propostes que la llei denomina ILP (Iniciativa LegislativaPopular). Tanmateix existeixen una sèrie de limitacions per aquestes iniciatives:

- No pot reformar una Llei Orgànica, ni regular un tema propi d'una Llei Orgà-nica. Això exclou el Codi Penal, els Estatuts d'Autonomia, el Defensor del Poble,la llei del Tribunal Constitucional, la llei Electoral, la llei d'Educació, la llei de Dretde Reunió, la llei de Llibertat Sindical, la llei de Llibertat Religiosa, etc.- No pot reformar cap llei tributaria. Això exclou la Llei General Tributaria, la Llei

Reguladora de les Hisendes locals, la Llei de l'IRPF, la llei de l'IVA, etc.- No pot reformar una llei de caràcter internacional.- A partir d'una ILP no es pot eleborar una llei referent a la prerrogativa de grà-

cia i l'indult, que segons l'article 62 de la Constitució correspon al Rei.

del 2011 és un dels casos més flagrants), i aquí pau i desprésglòria. No tenen perquè dimitir, no els pots fer fora, i un llargetc. d'incompatibilitats democràtiques.

Oblida-te'n de referèndums i demés Iniciatives Legislati-ves Populars (ILP), que queden molt bé sobre el paper, peròels referèndums no tenen capacitat vinculant i només són con-sultius (a la pràctica, faran el que vulguin els partits políticsamb el resultat) i són peces de col·leccionista que noméspoden posar en marxa els partits polítics (a l'estat espanyolnomés se n'han fet tres des de l'any 1978, sobre la Constitucióespanyola, la OTAN i la Constitució europea. I a Catalunyados, per l'aprovació d'estatuts d'autonomia), i les ILP, tot i queparteixen de iniciatives populars, també requereixen en últimainstància que hi donin el vist i plau els partits polítics, i sónrebutjades sistemàticament en la majoria d'ocasions5.

Menció apart, s'ha de fer de la monarquia: hereditària. Isobre els cossos de “seguretat”, encara que no cal estendre'sen aquest assumpte concret, doncs de tots és ben conegut que

31


- No pot reformar el Consell Econòmic i Social, els paràmetres de redistribucióde la riquesa, l'amortització entre regions ni la planificació de l'activitat econòmica.Tampoc poden proposar-se els Pressupostos Generals de l'Estat ni esmenes alsmateixos.- No pot reformar la Constitució. Segons l'article 166 de la Constitució aquesta

només es pot reformar mitjançant els apartats 1 i 2 de l'article 87, la qual cosa ex-clou la ILP.

Des de l'inici del període democràtic el 1978, només nou ILP han passat el filtrede la Mesa del Congrés i tan sols una ha estat aprovada pel Ple del Congrés, re-lativa a la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal.

A Catalunya, només dos han arribat al Parlament i només una ha estat accep-tada, relativa a l’abolició de les curses de braus. La que anava contra la prolifera-ció de transgèncis fou rebutjada per la mesa.

exèrcit i policia són estaments jeràrquics i no democràtics.Braç habitual del sistema a l'hora d'endurir el règim socialexistent per mitjà de cops d'estat i repressió. I no oblidem queun dels altres pilars del sistema, el poder judicial, el qual hauriade garantir l'accés a la “justícia” de tots els ciutadans indepen-dentment dels seus ingressos, amb les últimes reformes fetespel ministre Gallardón6, s'ha acostat més al model de “justíciaper als rics” amb l'augment de les tasses aplicades en els dife-rents graus i procediments establerts.

Però deixant de banda el fet “democràtic” de representacióparlamentària i les seves estructures annexes, el lloc on lamanca de democràcia és més palpable i l'hem de patir de ma-nera quotidiana, són els centres de treball. Aquell lloc on lamajoria hi passem com a mínim un terç del dia, que no és poc!I això si és que no estem a l'atur, que no és més que una altraforma de control social i de falta de democràcia, al impedir elrepartiment del treball i d'aquesta manera garantir que es pu-guin mantenir sous i condicions de treball baixos. El sistemacapitalista sempre té un atur estructural, no existeix la plenaocupació.

Nosaltres pensem que s'ha de treballar menys per treballartots. I el “tots” inclou elements parasitaris de la societat comels que estan a l'exèrcit7, on no produeixen res i representengrans despeses. Amb un repartiment més lògic de la riquesa iels recursos això és possible.

El centre de treball, és el lloc on la dictadura és més evi-

32

El manifest negre

[6] BOE. Ley 10/2012 de 20 de novembre.[7] Les Forces Armades Espanyoles explicaven al començament de 2012 amb unnombre de 179 000 militars en actiu (47 500 militars de carrera, 1 500 de comple-ment i entorn de 80 000 soldats de tropa i marinería), així com 50 000 reservistasvoluntaris

dent. Els treballadors, força motriu de la producció i dels re-cursos amb els quals una societat pot viure, es veuen absolu-tament impedits a l'hora de triar què, com i quan s'ha deproduir. Què, com i quan han de rebre un benefici per la sevaactivitat, i amb quines proporcions i sota quins criteris s'ha derepartir.

Tot això ho decideix la patronal i l'Estat. Ells, amb lesseves normatives a la mà (o no. Tot depèn de la capacitat decoacció que tingui cada patró) tenen la paella pel mànec siestem desunits. En funció d'aquest fet, la patronal i el mercatamb els seus especuladors, s'arroguen el dret a emportar-se untall més gros del pastís i a repartir les engrunes als treballadors.La quantitat suficient (o no), perquè es puguin mantenir peranar a treballar al dia següent, mentre ell/a, l'empresari, gau-dirà en molts casos d'una casa (o molts altres articles) que unobrer no podrà pagar ni ajuntant els salaris de tota una vida.Disposarà d'un temps lliure que el treballador/a no tindrà ni ensomnis, doncs les noves tecnologies i la mecanització mo-derna, que estalvia feina i temps de producció, paradoxalmentno ha suposat una millora pel que fa als horaris de treball, id'aquesta manera, per imposició dels mercats especulatius delcapitalisme, el treballador continua encadenat de manera irra-cional al seu lloc de treball.

És justa i democràtica aquesta manera de repartir els sala-ris? És democràtic el sistema explotador on un viu a cos de reii 99 malviuen o sobreviuen en un món on els recursos sónenormes i suficients per a cobrir les necessitats de tots?

Per citar un bon exemple per il·lustrar el que volem dir,citarem a Proudhon:

“El capitalisme ha pagat les jornades dels obrers. Per

33


ser exactes, s'ha de dir que el capitalisme ha pagat tantesvegades una jornada com obrers ha empleat cada dia,que no és el mateix. Perquè aquesta força immensa queresulta de l'acció i de l'harmonia dels treballadors, de laconvergència i la simultaneïtat dels seus esforços, no l'hapagat. Dos-cents granaders van aixecar en poques horesl'obelisc de Lúxor (a París), se suposa que un sol home,en dos-cents dies, ho hauria fet? Tot i això, per al capi-talisme, la suma dels salaris hauria estat la mateixa”.

És per això que és important la presencia de la CNT als llocsde treball. La democràcia real, la Democràcia Directa, hauriad'estar present en tots els àmbits de la societat. No som núme-ros! Ni bèsties! Som persones!Assagem-ho de moment a petita escala sempre que puguem.Apart de les lluites de la CNT, el moviment dels indignats haestat en un principi una eina força profitosa i s'han obtingutalguns resultats positius, però cal anar més enllà. Des de lesassociacions de veïns, fins a grups de pressió autònoms. Totel que no està lligat al sistema és vàlid si es gestiona de manerahoritzontal i sense la presencia de partits polítics.Apart d'algunes iniciatives del 15M (evidentment no totes), unbon exemple també el tenim a les lluites veïnals de l'àrea me-tropolitana de Barcelona a finals dels anys '70, un autènticexemple d'assaig de lluita i autogestió.

La presa de decisions ha de ser mitjançant l'assemblea, de ma-nera horitzontal, sense líders. Aquest aspecte s'ha de poderconstatar a tots els nivells dintre d'una futura federació de mu-nicipis lliures. La col·lectivització, l'autogestió i la llibertatn'han de ser pilars fonamentals. Nosaltres treballem per això.

34

El manifest negre

Educar-se: pilar fonamental per una societat lliure.

“Els éssers humans neixen ignorants, no idiotes; és l'educació el que els converteix en idiotes”.

Bertrand Russell

Pràcticament totes les relacions socials que donen vida ala convivència a l'escola “oficial” i les seves metodolo-gies de treball, apunten al control social dels individus

i la reproducció de les pautes socials. L'escola funciona comuna màquina que produeix subjectes funcionals i dòcils per ala societat capitalista en la que la mateixa escola està inserida.Només cal mirar el que ha significat per l'ensenyament el PlaBolonya per saber que actualment, l'enfoc és més dirigit acomplir amb les necessitats i els requisits del món del treball,que no pas del món del coneixement i el desenvolupament per-sonal, funció per la qual hauria de ser l'escola; almenys des del'òptica llibertària.

Però amb això, no volem donar a entendre que hem de llui-

35


tar amb dents i ungles contra l'escola pública per molt que siguiuna eina d'integració de l'estat mentre la correlació de forcesexistent a la societat sigui la que tenim en l'actualitat. Mentreno tinguem prou força com per crear una xarxa digne i eficient“d'escoles lliures”, hem de donar suport a una escola pública,gratuïta i amb el màxim de qualitat, i lluitar contra la privatit-zació de l'ensenyament que estem patint últimament. Cosaaquesta última, que de produir-se fins a les últimes conseqüèn-cies, ens endinsaria encara més a les entranyes de la bèstia.

En tot cas, no deixarem de qüestionar-la. Perquè no hemde perdre de vista que nosaltres pensem que per a crear unasocietat lliure, és necessari educar, o millor dit educar-se i per-metre que cada individu pugui tenir un aprenentatge adient ales seves necessitats i que potenciï les seves capacitats. Rebut-gem un tipus d'escola autoritària, on les coses són així perquèho diu “algú millor que tu”, i en preferim una on la solidaritati la col·laboració en sigui un pilar bàsic enfront de les relacionsde foment de la competitivitat i l'individualisme actual. Unaescola on l'aprenentatge no ha de ser memoritzar sense qües-tionaments, sinó llegir reflexionant i qüestionant. On no s'hau-ria de valorar per sobre de tot si el resultat és correcte o erroni,sinó l'esforç invertit per obtenir un resultat.

Que l'escola no sigui autoritària i es deixi un alt grau d'au-tonomia a l'infant, és una peça clau. Però que no hi hagi unaautoritat rígida com la clàssica, no vol dir que no hi hagi unacompanyament. “En tot cas el nostre paper com a adults noés el d’evitar o solucionar problemes, sinó el d’acompanyarles dificultats que puguin sorgir perquè les resolguin amb elsseus propis recursos; d’aquesta manera seran aprofitats per aavançar. El nostre paper no passa per donar respostes tancadesi directes a les seves preguntes, sinó per servir de ressò i d’in-

36

El manifest negre

terlocutors perquè sorgeixi i es construeixi una resposta prò-pia”.

“En aquesta relació entre l’adult i l’infant, la veritable claués l’autèntica comunicació; no és una comunicació entreiguals, sinó entre el que té cura i el que és cuidat.” Tot i això,aquesta “autoritat” ha d'anar minvant en relació a l'edat delnen/a8.

Tot això, tenint clar que no podem crear escoles al margede tot i tothom. Està molt bé que hàgim aconseguit crear durantels últims anys algunes “escoles i projectes lliures” entorn del'educació, siguin racionalistes, paidocèntriques, etc., però encap cas hem de crear un “oasis” al marge del món real que ensenvolta. No podem crear éssers alienats de la realitat que re-presenta el capitalisme i la societat que ha creat i a la qual s'hand'enfrontar cada dia. I compte! que amb això no estem dientque els projectes “d'escola lliure” actuals ho estiguin fent o s'-hagin de deixar de banda. Tot el contrari. Si són viables i ambgaranties de qualitat, s'han de potenciar. Grans exemples elstenim actualment en l'escola lliure Paideia, fundada ja fa 35anys a Mèrida, o l'escola “el roure” a Sant Joan de Mediona, ala comarca de l'Alt Penedès, i en funcionament des del 2001(entre moltes altres instal·lades a Catalunya).

Per simplificar-ho tot una mica en un assumpte tan com-plex i delicat, citarem quatre aspectes importants al nostre en-tendre9:

Educar: treure les potencialitats. No des de fora sinó desdel propi individu i la seva relació amb l'ambient. Segons Kro-potkin, l'educació ha de ser permanent i recurrent, i ha de partir

37


[8] Extret del blog http://www.elroure.org/2011/01/acompanyar-el-creixement.html[9] Extret del blog http://noticiasyanarquia.blogspot.com.es

des de l'experiència, que també es transforma constantment.L'educació té lloc durant tota la vida. El coneixement i l'apre-nentatge han de partir de la necessitat de l'individu de resoldreels seus interrogants. Fins i tot, el pas per una institució podriaser necessari, sempre que es tingui clar que aquesta és un mar-cador de poder.

L'educador: reprenent a Emile Armand, s'entén que l'edu-cació és un procés d'iniciació, sent l'educador l'iniciador per“aprendre a aprendre”… i a desaprendre, per descomptat, dei-xant que flueixin amb espontaneïtat el sentit d'“autonomia, lli-bertat i unicitat”. Igualment, és pertinent reprendre a Robin,per qui l'educador és un “facilitador” de la informació i unexemple (des de l'àmbit moral) de llibertat i solidaritat.

Família i escola: el nen, segons Bakunin, no pertany mésque a si mateix i a la seva futura llibertat. Per tant, la família il'escola han de deixar de ser aquests referents primaris d'auto-ritat. Les relacions que han de travessar aquestes dues instàn-cies són “l'afecte i les afinitats lliures”, com proposava EliseeReclús.

Educació i revolució: són processos complementaris. Caleducar per evidenciar la necessitat d'una revolució i per pre-parar-la. D'aquesta forma es trasllada la dimensió dominantque ha mantingut l'escola a una experiència que permet alli-berar la rebel·lia. Clar que és un procés permanent que no es-pera al fet que es donin els resultats; es comença i recomençadiàriament. L'educació des de l'òptica anarquista aspira a edu-car-se en el compromís social. Educa per a la llibertat i tambéper al compromís.

38

El manifest negre

Cal aclarir sobre aquest últim punt, que de cap manera pre-tenem que l'anarquisme sigui una part obligada de l'ensenya-ment. No volem que l'educació estigui al servei de capideologia, doncs considerem que les ideologies polítiques nohan d'encorsetar a la persona que s'està educant. Però el que sís'ha de fomentar -i que coincideix amb plantejaments anar-quistes i això pot dur a equívocs-, és la llibertat i el dret a qües-tionar, a aprendre i a rebelar-se de l'individu. Condicióindispensable aquesta última, per a una societat futura lliure iamb garanties d'èxit. D'aquí el suport de l'anarquisme a aquesttipus de plantejaments.

39


40

El manifest negre

El fet nacional contra l'estat

Com anarquistes, estem invariablement en contra delsestats. No ens agraden perquè són formes jeràrquiques,d'opressió, de control, etc. en perjudici de la majoria i

en benefici dels interessos d'uns pocs. Ja siguin els mercats, jasiguin les oligarquies. L'estat, amb el govern que el representi,no és més que una màfia feta legal. Té els mateixos atributsque poden definir una màfia siciliana: monopoli de la violència(policia, exèrcit), monopoli de l'extorsió (impostos), monopolide la “justícia” (estament judicial, presons), etc.

Però l'anarquisme, com a ideologia que defensa la llibertatindividual i col·lectiva, no pot restar impassible quan un estatoprimeix a un poble, ja sigui per raons de llengua, raça, cos-tums, etc.

Defensar la independència de persones i pobles, és total-ment acceptable. La independència d'un poble, com la lliurefederació, és compatible i desitjable des dels nostres planteja-ments. L'única cosa incompatible, és que la lluita per l'allibe-rament nacional (nació entès com a poble, no com estat), portiaparellada la creació d'un nou estat i d'un nou govern.

41


Però això no treu, que amb la situació actual que travessaCatalunya, sigui una excusa per romandre inactius i continuarsotmesos a un altre govern al servei de l'estat espanyol. Aixòens faria còmplices d'una injustícia. El fet de que la correlacióde forces actual no ens permeti alliberar Catalunya sense caureen l'error d'acabar creant (molt al nostre pesar) un altre govern,no és excusa suficient per restar impassibles. La permanènciasota un altre estat (l'espanyol) que a plena llum del dia, agre-deix invariablement la llengua, la convivència i l'economiad'un territori o nació (terme que repetim, ha de ser entès coma poble i no com estat) en pro d'enfortir el centralisme, la ho-mogeneïtzació de llengua, cultura, etc., per d'aquesta maneramantenir una posició de poder més còmode, ens ha de fer re-voltar. Doncs és intrínsec a tots els estats buscar la uniformitaten tots els aspectes, sobretot pel que fa als culturals, lingüístics,religiosos, etc. per evitar tensions internes i el desmembramentdel “jardinet” que s'ha muntat l'oligarquia de torn al llarg delsanys, sigui aquesta espanyola, catalana o francesa.

En definitiva, opinem que cal donar suport a la indepen-dència de Catalunya si la majoria del poble hi està d'acord. Dela mateixa manera que demanem la llibertat del poble mapuche(per posar un exemple) a Xile, no ens ha de fer perdre el sondefensar el que ens és pròxim. Que si bé som ciutadans delmón, també ho som del poble català, i no ens ha de fer por de-fensar-lo contra l'estat.

Sense oblidar, que si la independència comporta l'establi-ment d'un nou estat/govern, nosaltres hi lluitarem en contracom fins ara, fins aconseguir una federació de municipis lliu-res. En definitiva, una societat anarquista.

42

El manifest negre


43

Ecologisme

El moviment llibertari o anarquista sempre ha consideratla defensa de la terra i dels éssers que hi vivim com untema cabdal en el seu component ideològic.

És aquest un tema que ha estat present en un gran nombred'escrits d'homes i dones de tendències anarquistes. Ja siguides de l'àmbit de la geografia com els dos germans Reclús oel mateix Kropotkin que en la seva obra “El Suport Mutu” de-fensa la teoria que la cooperació entre espècies és habitual enels animals en estat salvatge i que resulta beneficiosa i har-mònica per la naturalesa, al contrari que la competició i lalluita que va descriure Darwin en els seus estudis.

Des d'el món de les idees, el filòsof i naturalista Jean-Jac-ques Rousseau afirma que des que els humans ens sotmetema les lleis de l'home hem perdut la nostra condició natural iprimigènia per culpa de la “civilització i el progrés”. Tot ihaver-ho afirmat més de dos-cents anys enrere, aquestes pa-raules avui més que mai mantenen la seva plena vigència.

44

El manifest negre

El pas de l'agricultura de subsistència on cada família pro-duïa el que necessitava per menjar a la intensiva va ser un pasque ha esdevingut crucial per entendre la situació actual. Al-gunes de les conseqüències ecològiques són devastadores: ladepredació dels recursos naturals per sobreproduir menjar queningú necessita, l'ús de substàncies químiques i verins per aug-mentar la producció, la modificació genètica de vegetals perdeixar-ne les patents en mans de multinacionals, l'explotaciócriminal dels animals per la nostra conveniència i, en general,la pèrdua de l'autonomia i de la capacitat per auto-abastir-nosen les nostres necessitats alimentàries.

El capitalisme salvatge que ens governa no sembla volerposar remei a la depredació dels recursos mundials, a buscaralternatives a l'acabament de l'era del petroli, a eliminar lesemissions contaminants o a les mega-infraestructures inneces-sàries i multimilionàries.

Malgrat que l'ideal seria una revolució que comportés uncanvi total i radical en la nostra forma de vida, actualment, imentre no puguem fer una altra cosa, cal que estiguem al costatde totes les persones que lluiten contra les incineradores de re-sidus, les autopistes, el TAV, les nuclears, el “fracking”, elsabocadors... Al costat dels activistes anònims que alliberen ani-mals dels laboratoris on només els espera la tortura i la mort.De la ma dels qui salten a la plaça de braus a denunciar la ma-tança d'animals pel “divertiment” humà.

Els humans no som el gran problema de la crisi ecològica,el problema real és el sistema econòmic, el capitalisme i la je-rarquització social. Les persones ja no decidim absolutamentres del que ens afecta, els governs polítics i els governs eco-nòmics, formats per persones profundament ignorants i sense


45

escrúpols prenen les decisions que els convenen als interessosde les elits dominants.

Amb aquestes paraules entenem que tots els i les anarquis-tes hauríem de ser ecologistes i totes les persones ecologisteshaurien de qüestionar els fonaments del sistema i fer pinyaamb l'anarquisme per enderrocar-los. Perquè només una so-cietat sense classes, on els treballadors i treballadores autoges-tionem totalment les nostres vides podrà perdurar i tenir futur.La situació actual només porta a la destrucció.

el manifest negre

Documents