'Y"-

t.L

Raimon Soler i Becerro

ELECCIONS I POLíTICA A VILAFRANCA DEL PENEDES

1891·1903

Premi tema vilafranquí del XVIII CONCURS SANT RAMON DE PENYAFORT

MVSEV DE VILAFRANCA 1991

Portada: Las Cuatre Barras, setmanari vilafranqui publicat del1 891 al 1900 en una primera epoca i del 1918 al 1922 en la segona, poI ser consideratla primera publicació periódica de Calalunya que s'autodefiní com a nacionalista.

Diposit legal: 8-39.507-1991.

Composició i impressió: GraJiques Llopart - Sant Sadurni d'Anoia.

L

íNDEX

Proleg .................................................. .

Pago

7

Prefaci de I'autor ...... ............... ......................... ......................... 11

La Restauració: política i caciquisme ................ ............ ........... 13

Els partits polítics a Vilafranca a finals del segle XiX.......... ..... 25

Les eleccions de Diputats a Corts al districte de Vilafranca del Penedes 1891-1903....................... .................... ................. 57

Les eleccions municipals a Vilafranca del Penedes 1891-1903. 93

Conclusió .................................................................................. 113

Apendixs: Apendix 1 : Eleccions de Diputats a Corts 1891-1903 .. ............ 119

Apendix 2: Cartografia ..... 147

Apendix 3: Analisi de I'estructura social de Vilafranca i deis votants en les eleccions de Diputats a Corts de 1893.............. 157

Apendix 4: Eleccions municipals a Vilafranca del Penedes 1891-1903................................................................................. 161

Apendix 5: Relació de la composició deis ajuntaments de Vilafranca 1891-1903.......................... ...... ............. ........ ........... 183

Fonts, premsa i bibliografia ..................................................... .. 187

.-.

I

L

PRÓLEG

En la historia d'un país hi ha determinades conjuntures, determinats moments o períodes que posseeixen una significació especial per al seu futur desenvolupament historic. L 'aparició de nous fenómens que man­tindran la seva permanencia en el temps, la desaparició d'altres, la irrupció d'esdeveniments imprevistos, configuren una nova reaMat, un nou panorama que representa, en el continuum evolutiu que és la his­toria, una fase superadora del passat, que apunta cap a un esdevenidor diferent. Són aquel/s períodes que els historiadors acostumem a ano me­nar de transició, on es barregen noves i vel/es realitats que pugnen per existir, on apareixen crisis sovint anunciades com a cataclismatiques i apocalíptiques, on la racionalitat historica sembla ha ver passat a millor vida, pero on a poc a poc es va imposant, a vegades sense massa tras­balsos, una nova situació.

No m'atreviria a qualificar, en tota /'extensió i amplitud del concepte, els anys que estudia Raimon Soler en el seu trebal/, com un període de transició en la historia de Catalunya, pero sí que contenen bona part deIs símptomes que he apuntat: crisi agraria amb especial rellevancia en una comarca vitivinícola com és /'Alt Penedes, crisi finisecular motivada pel desastre colonial espanyol del 1898, inici de la fal/ida deIs partits polítics tradicionals, revitalització del republicanisme, aparició del catalanisme, ruptura final deIs mecanismes polítics que atorgaven el poder a/s partits dinastics, fenómens tots el/s que s 'esdevenen en una dotzena d'anys i en el marc históric més ampli del període conegut amb el nom de Restau­racíó. La darrera decada del segle XIX i els primers anys del segle XX són, doncs, anys plegats de significació historica en els quals apunten tot un seguit de manifestacions que es perl/ongaran en el decurs de les primeres decades del nou segle.

L 'estudi de Soler no abra(la, evidentment, tota la complexa realitat histórica del període. Se centra en un aspecte -eleccions i vida políti­ca- en una comarca -/'Alt Penedes- i en un municipi -Vilafranca-,

7

per a mostrar-nos a escala local i comarcal com funciona va un sistema polític que acabava d'estrenar el sufragi universal masculí i havia de confrontar-se amb una dinamica político-social especialment conflictiva. Certament, J'any d'arrencada del període estudiat és el de I'aplicació de la lIei de sufragi universal, promulgada pel govern liberal de Sagasta, I'any 1890; i I'objectiu del treball, comprovar si la seva aplica ció va comportar canvis en el tuncionament de la maquinaria política en una comarca agrícola en crisi com era I'Alt Penedes.

El repte era interessant: es tractava de comprovar la transcendencia historica d'una lIei que -acompanyada d'altres que ampliaven el marc de llibertats-pretenia democratitzar un regim que havia nascut d'un cop d'estat militar i s 'havia institucionalitzat -la Constitució monarquica del 1876- de forma clarament antidemocratica, garantint la permanencia en el poder deIs sectors dominants vinculats a la gran propietat agraria deIs terratinents espanyols. El caciquisme com a mecanisme de control polític, els fraus electorals com a practica habitual i la desmobilització popular, atavorida pel sufragi censitari, eren els ressorts utilitzats per a garantir la perpetuació del sistema. En aquest context I'aplicació del sufragi universal masculí amenar;ava amb provocar fisures i esquerdes a ('estructura política dominant.

Sovint s 'ha destacat, pero, que I'Estat de la Restauració no es va ressentir especialment de les mesures democratitzadores: la nova lIei de sufragi seguia excloent del dret de vot gairebé a les tres quartes parts de la població del país -només podien votar els varons més grans de vint­i-cinc anys-, el caciquisme i les practiques electorals fraudulentes varen seguir essent utilitzades per a possibilitar el torn pacífic entre els partits dinastics, la desmobilització popular -reflectida en ('alt nivell d'abs­tencionisme electoral- va seguir essent la tonica permanent, i front els possibles perills de desestabilització política o social existia sempre el recurs, tan utilitzat, de les lIeis d'excepció i de supressió de garanties.

Únicament a Catalunya la situació semblava diferent. L 'existencia d'una burgesia industrial que no estava integrada al poder polític -per bé que tampoc no el discutia- i es trobava en una clara posició de subordinació respecte als interessos agraris de I'Estat, i la d'un moviment popular que, desarticulat, no havia perdut la memoria historica de les seves lIuites i reivindicacions, podien modificar el panorama. Allo que ja s'ha dit i escrit per al cas catala en general, ho ratifica Soler per al cas pene-desenc i vilafranquí: el republicanisme federal -una alternativa popular marginada pel sistema de la Restauració- es reorganitzava aprofitant el nou marc jurídic, en estret contacte amb la nova conflictivitat

8

J"'"

social creada per la crisi agraria. Federalisme i moviment rabassaire aniran de la ma confonent-se sovint en un sol moviment. Després de la crisi finisecular la burgesia industrial catalana acaba apostant pel cata­lanisme polític i a partir del 1901 un moviment que s'havia anat desen­volupant de forma marginal aconsegueix carta de naturalesa política. El sistema caciquil a Catalunya queda ferít de mort i ja no es recuperara.

És cert que en el cas penedesenc la dinamica és una mica diferent: la presencia i incidencia a la comarca del federalisme tara que qui trenqui amb el caciquisme no siguin els catalanistes sinó els republicans que s'havien presentat en totes les eleccions a diputats a Corts fins al 1898 i havien obtingut un exit espectacular J'any 1893. L 'aparició del catalanis­me sera més tímida que a Barcelona i per bé que s'apuntin discrepancies ideologiques entre ambdós moviments, abunden les col·laboracions entre republicans i catalanistes. Els federals penedesencs no veuran amb mals ulls J'aparició i desenvolupament del catalanisme i aixo possibilitara que en uns casos els republicans donin suport al candidat catalanista i en d'altres es faci a /'inrevés. És el que s'esdevé, respecti­vament, el 1898 i el 1903.

L'existencia d'aquest republicanisme de base popular explica tam­bé, penso, una altra característica del sistema electoral a I'Alt Penedes: {'alt nivell de participació a les eleccions a Corts, si ho comparem amb el que s 'esdevenia a la resta de Catalunya i de I'Estat. Només en una ocasió -les eleccions del 1901-l'abstenció va pujar per sobre del 50% del cens electoral, quan justament la tonica general, en base a la desmobi­!ítzació popular de que parla va abans, era la contraria. 1 no és casual que a les eleccions del 190 1, quan es registra una abstenció més elevada, no es presenti cap candidatura republicana. Per contrast, en el cas vilafran­quí, a les eleccions municipals I'abstencionisme és d'escandol. Només a partir de la crisi finisecular baixa per sota del 50%. És el resultat, in­dUbtablement, del poc poder polític i de I'escassa autonomia deIs ajuntaments, on la maxima autoritat municipal era de denominació go­vernativa, al marge de la voluntat popular. No en va el tema de la reforma municipal, sense que s'acabi de resoldre mai, sera un deIs eixos de la problematica política quan, iniciat el nou segle XX, s'impulsin intents regeneracionistes i reformistes.

Per tates aquestes raons -i més que ens en deixem- el cas penedesenc presenta, emmarcat en la dinamica general catalana, uns trets propis i diferenciats. Ila compro vació d'aquesta especificitat comarcal és una de les virtuts del treball de Raimon Soler. Pero no {'única. Voldria assenyalar també que no ens trobem davant d'un estudi estrictament

------~---------------9

electoral. En encetar el seu treball, Soler tenia molt ciar que uns resultats electorals ni s 'expliquen per el/s mateixos ni poden explicar, aí1ladament d'altres factors historics, la realitat política. O'aquí el seu interes per vincular estretament els processos electorals amb la dinamica socio­política que va viure la comarca durant aquests anys. La caracterització socio-economica de /'Alt Penedes, restudi de les torces polítiques que hi eren presents, les referencies a la conflictivitat del període esdevenen peces imprescindibles per entendre les oscil·lacions electorals i la complexitat de la vida política de la comarca. Així, amb voluntat de glo­balitat, amb envejable rigor metodologic·i amb inqüestionable exhausti­vitat en la recerca, Soler ha elaborat un trebal/ que ens apropa molt més del que sabíem fins ara al coneixement de la realitat historica d'una comarca -pero també de Catalunya- durant uns anys conflictius, pero intensos, de la nostra contemporaneltat més immediata.

Pelai Pages Universitat de Barcelona

r PREFACI DE L'AUTOR

El trebal/ que es presenta aquí, Eleccions i política a Vilafranca del Penedes 1891-1903, és la meva tesi de /licenciatura -que vaig defensar pel juny de 1988-, la qual em vaig decidir a presentar al Premi Sant Ramon de Penyator en la seva edició de 1989.

O'enr;a de /'inici de la investigació -que ho tou a resultes d'uns comentarís que em téu /'aleshores regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vi/atranca, Telm Huguet- tins al moment d'aquesta publicació han passat ja més de dos anys. Dos anys en que, de manera més o menys regular, he estat trebal/ant en els diferents arxius, ordenant els materials, analitzant-Ios i, tinalment, redactant la tesi que aquí presento, de la qual he eliminat algun capítol i també algun apendix, i hi he fet algunes correccions.

El lector hi trobara torr;a referencies de caracter comarcal i general, tot i que el trebal/ quedi forr;a localitzat a Vilafranca. Sense una compren­sió deIs tets més generals també se'ns faria difícil d'entendre molts deIs fets que succeTren a Vilatranca.

La localització no és només una característica del contingut sinó que, a més, n'és de les fonts. Practicament tota la premsa, la trobem a /'Arxiu Bibliogratic i Hemeroteca Pere Regull del Museu de Vi/afranca; i els expedients electorals es troben tots a /'Arxiu Historie Comarcal de Vi/atranca del Penedes en la seva secció d'Arxiu Municipal.

He volgut ter, doncs, una aporta ció més per al coneixement d'un breu, pero intens en fets historics, període que des del punt de vista de la historia política o deIs estudis electorals ha estat poc estudiat tins al momento

Finalment, només vul/ tenir unes paraules d'agraí"ment per a totes aquel/es persones que, en algun moment o altre del trebal/, m 'han prestat la seva col·laboració. Especialment al doctor Pelai Pages, que ha tingut

11

I'amabifitat de dirigir-me el treball i que, a més, ha reafitzat el próleg d'aquesta pubficació. També al doctor Emifi Giralt i la doctora Merce Vilanova per les indicacions que em van realitzar en el moment de lIegir la tesi de /licenciatura. A Josep Ca/amé que ha tingut la paciencia de lIegir-se el treball quasi en la seva totafitat; i al senyor Sabaté Mili per la informa ció que m'ha facilitat sobre diversos personatges de I'epoca.

Per acabar cal dir que bona part del treball d'investigació s'ha realitzat gracies a rEscola Taller Alt Penedes de I'Ajuntament de Vi/afran­ca en el període en que vam estar treballant a /'Arxiu Municipal, fet que em va permetre avam;ar en la investigació; i també pel fet que m'ha permes el tractament informatic del text.

Raimon Soler Becerro

"r-" ' .. '. .'

: .. ~ .:~. . . . ' ' ..

LA RESTAURACIÓ: POLíTICA I CACIQUISME

EL SISTEMA POLíTIC DE LA RESTAURACIÓ

El dia 29 de desembre de 1874, a Sagunt, el general Martínez Campos realitzava un pronunciament a través del qual es restaurava la monarquia borbonica, després de la monarquia d'Amadeu de I'any 1869 i de la I República, proclamada el febrer de 1873. D'aquesta manera s'iniciava el que per la historia contemporania d'Espanya es coneix com el període de la Restauracíó.

Pocs díes després d'aquell pronunciament era un polític conserva­dor -Antonio Cánovas del Castillo- qui es feia carrec del govern de I'Estat. Cánovas seria qui bastiria el sistema polític de la Restauració que, amb algunes reformes, es mantindria fins al cop d'estat del general Primo de Rivera, I'any 1923.

La Restauració era una reacció conservadora de les classes dominants espanyoles, les quals havien vist amenagat el seu sistema social davant d'uns fenomens com el republicanisme federal de caire socialitzant i la I Internacional, és a dir, I'associacionisme obrer, que els qüestionaven el caracter de classes dominants. Aquests fenomens, si bé no eren desconeguts per aquestes, sí que van apareixer amb una forga inusitada al lIarg del període republica. En aquest sentit és que la República queda estigmatitzada com a perill per al bloc dominant. Així ho expressaven, per exemple, els propietaris penedesencs, representats per la revista El Labriego, tot comentant la lIei que el Parlament de la República va aprovar refe rent a la redempció de rendes i pensions com les de rabassa morta, els foros gallecs, etc., considerant que atacava el dret a la propietat:(1)

«Los colores se nos han de subir al rostro al recordar que las Cortes del período de desgracia en España (1873) en uso de su soberanía, como

13

reza el preámbulo, decretaron y sancionaron la ley de 20 de Agosto, según la cual se declararon redimibles todas las rentas y pensiones, que afecta­ran a la propiedad inmueble, conocidas con los nombres de rabassa morta y otras, ... pero tengan entendido [els propietaris] que ya el adagio menta a río revuelto ganancia de pescadores, los rabassaires no desperdicia­rían a buen seguro las ocasiones de renovar sus absurdas pretensiones si para desgracia nuestra. fuera posible en el transcurso del tiempo gue otras cortes análogas a las gue decretaron y sancionaron la ley de 20 de Agosto de 1873 se constituyeran en soberanas legisladoras ... »

La Restauració evitava, a parer deis propietaris, que es repetissin els fets de I'any 1873, a través d'un sistema polític estable, «fort, que accentués el caracter centralista i autoritari de I'estat, que impedís el protagonisme popular i assegurés la defensa deis interessos deis propietaris.,,(2)

El sistema polític en que es fonamentés la Restauració havia de partir d'un pacte entre les diferents fraccions de les classes dominants espanyoles i deis diferents partits que les poguessin representar. D'aquest pacte n'havia de resultar un sistema que permetés a aquelles diferents fraccions mantenir el poder polític de manera regular, per tal d'impedir el que havia succe"it al lIarg del regnat d'lsabel 11: la identificació de la monarquia amb un sol partit (el conservador).

Justament seria la monarquia la que garantiria, al Ilarg de la Restauració, I'alternanc;:a en el poder deis dos partits del sistema, els anomenats partits dinastics, els quals eren els únics cridats a governar l' Estat.

El sistema ideat per Cánovas del Castillo era, formalment, molt similar al britanic; amb dos partits, el conservador, liderat pel mateix Cánovas, i el liberal o fusionista, sorgit de la fusió de la Unión Liberal i el Partit Progressista i amb la incorporació d'alguns elements republicans, en una clara actitud de «realisme o d'oportunisme polític per part de gent que volia fer política 'progressista' dins del sistema» ;(3) aquest partit era liderat per Práxedes Mateo Sagasta. Tal com assenyala Santiago AI­bertí,(4) dins d'ambdós partits hi havien de cabre tots els partidaris del regim monarquic. A la dreta del partit conservador hi havia un grup que hom anomena pidalistes; a I'esquerra del partit fusionista hi havia els republicans més moderats i respectuosos amb la monarquia, anomenats possibilistes. Al marge del sistema quedaven els republicans federals, els progressistes, els socialistes i els anarquistes, per I'esquerra; i els carlins. per la dreta.

14

í r

En cap cas eren les Corts les que nomenaven el Govern. El govern, un cop entrava en crisi, dimitia; un nou Govern era nomenat pel rei -com a garant del sistema-; si aquesta crisi era prou considerable i el partit governant estava massa desgastat, era el partit dinastic que es trobava a I'oposició el qui s'havia d'encarregar de formar el Govern. Un cop nomenat aquest pel rei, era el mateix govern qui convocava les eleccions de diputats a Corts, les quals eren guanyades, inevitablement i a través de la manipulació de les eleccions, pel partit governant.

La por a la participació de les classes subalternes en el joc polític era, també, la por a I'opinió pública. Els partits i la premsa contraris al sistema de la Restauració van ser prohibits durant els primers anys. Més tard, quan se'ls va tolerar, el sistema tampoc no podia permetre que fos el poble qui prengués la decisió de qui havia de governar; els partits dinastics no podien restar mai en minoria respecte a aquells partits, ni tan sois quan estaven a I'oposició.

EL SISTEMA ELECTORAL DE LA RESTAURACIÓ

El període del sufragi restringit, 1878-1890

El control necessari de les classes subalternes per tal de mantenir el sistema polític de la Restauració s'havia de fer mitjanc;:ant la manipu­lació del sufragi.

Ja el 1875, en convocar-se les eleccions a Corts constituents, Cánovas va dictar les ordres oportunes als governadors civils per tal d'evitar el risc que compor\ava mantenir el sufragi universal masculí:(5)

«10. Los agentes y delegados de la administración pública serán neutrales y se abstendrán de intervenir en la lucha electoral con el influjo legítimo que podrán ejercer en otros casos, siempre que aquella se entable entre partidarios de la dinastía y del régimen monárquico constitucional.

»20. Prestará V.S., por último, el apoyo eficaz e immediato de su au­toridad a todos los partidos monárquicos y dinásticos que lo reclamen.»

Amb el partit conservador en el poder després d'aquelles eleccions, la manipulació de I'opinió pública s'establiria amb la Llei electoral de 1878 i amb tota la serie de restriccions de la lIibertat de premsa, religió i associació que el Govern va decretar.

15

La Llei electoral de I'any 1878 restringia el cens electoral a un sector molt redu"it de la població. Només podien votar els majors contribuents i les persones amb títol academic. En termes generals es pot dir que «Las condiciones económicas necesarias para ser elector primaban a los propietarios rurales sobre los industriales y comerciantes y excluían del derecho electoral a todos los trabajadores, campesinos y a la mayoría de los pequeños propietarios y clases medias. En 1886, perfeccionando el sistema censitario, sólo tiene derecho al voto el 2'1 por 100 de la po­blación.,,(6)

La Llei electoral de 26 de juny de 1890: el restabliment del sufragi universal

L'any 1887 van pujar al Govern els liberals i van comen<;ar a em­prendre una serie de reformes que acabarien amb la Llei de sufragi

universal de 1890.

A part d'aquesta Llei, hom pot destacar d'aquest període la Llei d'as-sociació de 1887, la qual va permetre la reaparició pública de molts sindicats obrers, malgrat que aquests eren simplement tolerats.

Una de les últimes reformes que van dur a terme els liberals durant el seu segon període al front d'un govern de la estauració, va ser la Llei electoral del 26 de juny de 1890, que restablia el sufragi universal mas­culí, la qual va regir totes les eleccions fins a la reforma de I'any 1907.

Per poder entendre les eleccions de diputats a Corts que s'estudien en el present treball és necessari fer un breu repas d'aquesta Llei.

La Llei preveia I'elecció deis diputats per districtes. Els districtes urbans, els més poblats, escollien més d'un diputat-un per cada 50.000 habitants. Els districtes rurals escollien un sol diputat, se'ls anomenava uninominals. Tot i que, en principi, s'havia de completar I'elecció distric­tual amb un sufragi corporatiu, en els anomenats coHegis especials, el fracas d'aquest tipus d'elecció i la impossibilitat de controlar els molts fraus que hi havia van fer que desapareguessin rapidament.

La lIei considerava electors a «todos los españoles varones, ma­yores de veinticinco años, que se hallen en pleno goce de sus derechos civiles y sean vecinos de un municipio en el que se cuenten dos años almenos de residencia" y) En quedaven exclosos els qui estessin pres­tant el servei com a classe o individus de tropa, tant a I'exercit, com a d'altres instituts armats de l'Estat, la província i el municipi. També que-

16

~ '~.r' I daven exclosos del cos electoral els comdemnats per inhabilitació de

carrecs públics, els comdemnats en general, els que estessin en fallida, els deutors de fons públics, els que es trobessin acollits a qualsevol instituciÓ de beneficencia i els que tinguessin autorització administrativa per demanar caritat.

Quant als que podien ser escollits diputats, ho eren els que reu­nissin "las cualidades requeridas en el artículo 29 de la Constitución(8) en el día en que se verifique la elección en el distrito electoral». (9) A més d'aixo, un candidat havia d'haver estat escollit o proclamat en un districte o al Congrés.

Si les condicions per ser elector impedien votar a una amplia capa de la població -dones, soldats, pobres de solemnitat... -, la capacitat de ser elegible quedava restringida a un sector for<;a reduH de persones, tendint a fer-se una selecció classista.

Només com a exemple, es pot analitzar la condició d'elegible en els grups més significatius del cens electoral del 15 de juny de 1893 de Vilafranca del Penedes. S'observa que, deis 483 Ilauradors que hi ha al cens, nornés 27 tenen la qualítat d'elegibles; aquesta relació és similar en el grup deis boters --de 153 electors boters només 22 són elegibles-, i en el grup deis paletes -5 elegibles sobre 92 electors-; en canvi, en els grups del comen;; i deis propietaris, és a dir, en els que correspondrien als de les classes mitjanes i altes, trobem que, de 124 electors que consten com a del comen;;, 72 són elegibles -és a dir, el 58% deis electors del comer<;:-, i deis 122 propietaris que consten com a electors en I'esmentat cens 93 són elegibles -més del 75% deis electors pro­pietaris.(10)

El cens era permanent i es revisava anualment. En la seva confec­ció hi participaven els ajuntaments que, amb ex-alcaldes i consellers, formaven la Junta Municipal del Cens; la Diputació amb els seus membres corresponents constitui'a la Junta Provincial. La Junta Central era presidida pel president del Congrés deis Diputats, i amb aquest la formaven els ex-presidents i ex-vicepresidents del mateix, fins a quinze persones.(11) Pero qui realment confeccionava les lIistes eren les juntes municipals del cens.

Les meses electorals eren presidides pels alcaldes quedant a les seves mans les atribucions d'ordre, accés al local i intervenció de la for<;:a pública en cas que ho consideressin necessari. Juntament al president de la mesa hi havia els interventors; aquests podien ser proclamats pels ex-diputats provincials, candidats d'eleccions anteriors amb una cinquena

17

part deis vots, ex-senadors per la província i els candidats proposats per una vintena part del cens del districte. (12) La Junta Provincial també havia

de nomenar interventors.

L'escrutini era efectuat amb posterioritat al dia de les eleccions -que era sempre un diumenge- per la Junta d'Escrutini. El president de la Junta Municipal del cens electoral havia de posar sobre la taula les actes de la votació i els secretaris anaven Ilegint, un per un, els resums de les votacions. Només els membres de la Junta d'Escrutini i els candidats presents en I'acte podien efectuar reclamacions o protestes.

En cap cas, la "Junta de escrutinio no podrá anular ningún acta ni voto. Sus atribuciones se limitarán a verificar, sin discusión alguna, el recuento de los votos emitidos en los que resulten emitidos y computa­dos por las resoluciones de las Mesas electorales, según las actas de las respectivas votaciones» .(13)

Finalment, pode m dir que en el primer article addicional de la Llei s'indica I'aplicació d'alguns articles i títols i es fa referencia a I'aplicació d'aquesta lIei en les eleccions municipals i les de diputats provincials. En concret, aixo significava aplicar el sufragi universal masculí a aquestes eleccions. Les municipals es continuarien realitzant, doncs, per renovar la meitat deis regidors un cop cada dos anys. Aquests, pero, s'escollirien, a partir del moment en que es va aprovar la lIei, amb sufragi universal.

EL CACIQUISME

El caciquisme era un instrument de control social que permeté al regim de la Restauració manten ir-se sense la intervenció, més o menys directa en la política, de les classes mitjanes i populars.

Tot i que no I'hem de considerar únicament des d'un punt de vista electoral, el caciquisme va prendre un sentit més ampli a partir de la Llei electoral de 1890 que hem esmentat; així, dones, a partir de I'aplicació d'aquesta Llei a les diferents eleccions, va ser el mitja a través del qual s'intentava imposar als districtes el diputat de I'«encasillado».

Malgrat que s'ha volgut destacar els aspectes positius que el caciquisme va tenir a Catalunya i se I'ha volgut presentar com a menys violent que a la resta de I'Estat, el cert és que actualment aquesta visió s'esta posant en dubte.(14)

18

,.......-

~

Tot i que la historiografia tradicional ha volgut presentar el caciquis­me com una estructura piramidal en que les relacions de dependencia s'establien de dalt a baix, els recents treballs d'Alícia Yanini per al País Valencia ens demostren que I'estructura caciquil és molt més complexa. Per a Yanini, el caciquisme es defineix en base a la localització geografi­ca del cacic, al seu poder economic i a la i nserció d'aquell dins I'entramat polític.(15) També s'ha de tenir en compte, a I'hora d'estudiar I'estructura del caciquisme, la inercia de la mentalitat d'Antic Regim; Gabrielle Ranzato afirma que la inercia d'aquesta mentalitat, en la qual «ni els canal s de poder passaven per les urnes electorals, ni els productors havien d'afrontar els riscs del mercat Iliure», pot explicar la participació o la indiferencia en els fraus electorals de les classes dominants catalanes.(16)

De manera que hom troba uns cacics lIigats a una realitat local o comarcal, com Vilafranca o l'Alt Penedes, i a uns interessos economics concrets. Els cacics acostumen a ser importants propietaris de la vila o de la comarca:(17!18)

"En los espaciosos salones de la casa del propietario don Alejandro Batlle, se ha celebrado hoy una importante reunión electoral. De treinta y dos municipios del distrito han concurrido los alcaldes, secretarios y representantes de veinticinco."

,, __ .qué significa que los dos nuevos guardias [rurals], asedien pre­guntando por las fincas de D. Manuel Vidal? ¿Cabe aquí también el caciquismo?»

Resulta que tant Alexandre Batlle com Manuel Vidal apareixen a les lIistes de majors contribuents que es realitzaven per a les votacions de senadors. Manuel Vidal, a més, fou un deis promotors immobiliaris més importants de la Vilafranca decimononica.(19)

Els cacics sovint ocupen un lIoc en I'estructura política, a més de ser els caps polítics deis partits dinastics poden ser alcaldes, secretaris d'ajuntaments, etc. :(20)

" __ .I'arcalde i un agutzil, arrastrant pel franc principi d'autoritat i faltant obertament a la lIei, imposaven per tots los medis la candidatura Forgas, i un president de mesa tingué la desfachatés d'obrir la pape reta a alguns electors.»

Per posar un altre exemple, podríem parlar d'Albert Moliner, cap del Partit Conservador a Vilafranca, que fou nomenat alcalde de la vila els anys 1897 i 1903; el podrem veure, quan parli de les eleccions de dipu-

19

tats a Corts de I'any 1899, imposant la candidatura de Caries M. de Moy al cacic provincial del partit conservador, Manuel Planas i Casals.

Ja hem dit que el caciquisme era un instrument de control social. Així, dones, la seva actuació no es limitava simplement al terreny electoral, i fins i tot quan ho faci dins d'aquest prendra formes molt diverses, no limitant-se al falsejament d'actes o a la compra de vots. Tal com assenyala Yanini, «és un greu error identificar caciquisme amb frau electoral, ates que aquest no és més que un instrument en les seues mans i no la finalitat deis seus treballs».(21) Oe la mateixa manera hem de considerar I'ús fraudulent que de I'adrninistració pública teien els cacics. En definitiva el caciquisme era més que tot aixo, era una «realitat quotidiana»(22) a la Catalunya del segle XIX.

O'aquesta manera, el cacic actuava en la repressió deis moviments socials o de les organitzacions polítiques no addictes al regim de la Restauració:(23)

«En el vecino pueblo de la Granada sucedió ... lo de siempre, un caso original. Fué protagonista de esta comedia un alcalde-cacique.

»Ellunes de la próxima pasada semana un vecino de dicho pueblo, para poder reunir fincas de uno de los socios del Centro Federal del mentado pueblo, le pareció a bién hacer un pregón y, efectivamente así lo hizo. Pero a poco de haberlo hecho sentir su bocina se presentó el señor Alcalde diciéndole que immediatamente se retirara, amenazándole, si así no lo hacía, con dictar las disposiciones que el caso requería si no acataba dicha orden, de lo contrario sería prendido por la fuerza armada.

»Ante tales amenazas el vecino no tuvo más remedio que abandonar su tarea.

»¿Aun no se acaba Sres. caciques del Panadés, tanto abuso y despotismo? Hora es de que os retireis a la vida privada para dejar libres a los pueblos.»

O'altra banda, el poder de I'alcalde era tan gran que li permetia d'anul.lar els pocs acords que es poguessin prendre democraticament; de fet no es necessitaven més de dos regidors per realitzar una sessió de la corporació municipal:(24)

20

«Fuimos a las Casas Consistoriales a las 9 en punto y después de esperar hasta las diez menos cuarto, los Srs. concejales Juvé (Juan), Colo­minas, Ballbé y Rius se ausentaron por la incomparecencia del Sr. Alcalde.

»Apagadas las luces, retirados los empleados; cerrada la casa de la

r

""'"--

Villa, adiós sesión. Así lo decía la lógica al caprichoso y atropellador de acuerdos D. Juan Mascaró (a) el Soberbio.

»Cierto que estaba cerrada lacasa de la Villa, como también lo es que los empleados habían salido; pero estos señores se fueron en busca del Alcalde, empleando la consigna que de antemano se había preparado. i Qué poco trabajo le costó al Sr. Peña de encontrar al Sr. Alcalde! i Con que refinada hipocresía sabían disimular algunos el preconcebido plan que tan a pelo llevaron a la práctica! Con el sigilo del traidor, en hora fuera de reglamento, acompañado tan sólo del hipócrita Antonio Pujadó, sin público que pudiera presenciar la barra de estos señores, con estas condiciones se celebró la sesión del jueves pasado.»

El caciquisme també podia implicar la realització de determinades discriminacions en funció deis interessos economics de la clientela del cacic; aquest, per exemple, podia evitar, a través de la seva influencia a I'ajuntament, la concessió de determinades lIicencies a algunes perso­nes per instal.lar indústries i comer<;os, si aquestes afectaven els esmentats interessos economics de la clientela del cacic. Aquest és el cas que denunciaven els del Foment Autonomista de Vilafranca, referint­se a algun deis seus membres, que volia vendre carn a preus baixos:(25)

« ... si el caciquillo que impedí a un individu exercir una indústria, en perfecte ús del dret que reconeix I'art. 12 de la Constitució de I'Estat; e I que cometé una verdadera extralimitació de facultats; el que sense dret ni propi ni delegat es convertí en esbirro, volent ler pagar una contrjbució més alta que al que li corresponia: el que trepjtj8.la lIei pel sol fi de viure bé amb els carnicers. aquells puntals de la providencial política conservadora.»

Cal dir, pero, que I'activitat caciquil de que hem trobat més tes­timonis és les tupinades i els fraus electorals. Aquests abracen una amplia gamma de fets que superen les simples rodes d'electors i falsejaments d'actes. Al final de les actes d'escrutini es traben les pro­testes que realitzaven els candidats a les eleccions. Aquí només faré una breu repassada de les múltiples irregularitats que hom pot trobar.

Així, dones, es donaven casos com el fet de posar les urnes de fusta en les que, no es veien les paperetes, tot sovint situades en habitacions petites i fosques on es feia difícil arribar a votar legalment; de vegades no es deixava votar els electors que no exhibissin un «passi». Evident­ment també es falsejaven els resultats i s'hi afegien vots, sovint resu Itava que votava el cens sencer d'una població -els casos més escandalosos es van donar en les eleccions de 1891 ja que el cens que s'utilitza en aquelles havia estat elaborat I'any 1887 i estava pie d'irregularitats-; treure documents electorals del col.legi i finalitzar I'elecció abans d'hora

21

eren actes que es produren amb freqüéncia. Un deis fets més habituals era centrar I'actuació contra els interventors i candidats; en algun cas sembla que, fins i tot, s'arriba a donar «la inhumanitaria ordre de prohibir que es donés menjar als interventors i representants ... ,,(26) del candidat no governamental. Extensió de calúmnies, amenaces de I'alcalde d'aug­mentar els consums, amenaces deis secretaris deis ajuntaments als electors, imposicions deis amos als treballadors, etc. És a dir, tot un se­guit d'irregularitats que s'haurien pogut castigar si no fos perqué els cacics comptaven amb la complicitat deis governs. A més, la Ilei electoral afirmava que el resultat valid era el de les actes de votació i que, per molt que es protestés en les actes de la Junta General d'Escrutini, el resultat era molt difícil de canviar, malgrat tots els certificats notarials que es poguessin presentar:(27)

« ... EI Sr. Lostau expresó que se había falsificado el acta de la primera sección de Esparraguera en la que aparece un número de votos que no se han emitido añadiendo el Sr. Bosch que presenta dos certificados de la constitución de la mesa en los que aparece no ser los mismos que resultan del acta y que según otros certificados que también presenta y otro que obra en poder el Sr. Elias sólo obtuvo 84 en la sección; oponiéndole el Sr. Tello fundado en gue la verdad le¡;¡al es la que aparece en las actas ... »

Tot i que es donaven casos de recursos de votacions guanyats pels qui els presentaven, el fet que s'haguessin de presentar al Congrés de Oiputats feia, segurament, que moltes de les protestes no arribessin més enlla. A més, iniciar un procés legal a través de causa criminal contra aquells que feien tupinades implicava una mobilització deis electors que, molt sovint, era difícil que es produís:(2B)

« ... comprenem bé que una causa criminal instruida per delictes d'eleccions comesos en un poblet, porta a aquest un transtorn considera­ble, que no sois qui el paga són los quatre mangonejadors que I'han comes sinó tot lo poble, que un dia molesten fent baixar a tots los electors al cap del partit i un allre portant-Ios de testimoni a I'audiéncia de Barcelona; pero si tots en resulten perjudicats, majar motiu perque tothom tingui interés en evitar tata mena d'il.legalitats en les eleccions que tindran Iloc lo vinent diumenge en aquesta vila sigui n verdaderament I'expressió de la voluntat del poble.»

O'altra banda, cal dir que els cacics no tenien assegurada de per vi­da la seva influéncia. La manca de mitjans economics per fer les manio­bres necessaries per exercir el cacicat en podia ésser una de les causes:(29)

22

«Según noticias que tenemos por fidedignas está próximo a presen­t;-¡r la dimisión del cargo de secretario municipal del pueblo de San Juan de

,.......-

Mediana D. Magín Palá y Bargalló, natural yvecino del mismo, que durante muchos años viene extraoficialmente desempeñando dicho cargo, ha­biéndolo heredado ya desde su difunto padre.

» El negro porvenir que ofrecen los malos tiempos y, porende, la falta de medios propios con que maniobrar en el cacicazgo del señor Palá, pués el desparpajo que en él empleaba nos autoriza para darle títulos de propiedad, le han obligado a semejante determinación con el mayor sentimiento de su alma, estamos seguros.»

Un altre deis factors que podien afectar la posició del cacic era la seva capacitat de presentar-se com a interlocutor valid davant I'aparell de I'estat i la seva capacitat de control del poble o de la comarca havia de ser demostrada. Els governadors civils acceptaven I'actuació deis cacics fins a uns certs límits, ja fos per honradesa del governador, ja fos perqué el cacic qüestionava I'autoritat de I'estat, ja fos perqué I'actuació d'algun cacic superava els límits que eren considerats «raonables»:(3O)

«Acaba de ser destitu'ido el célebre alcalde de San Pedro de Riude­bitlles, que por su inmoralidad administrativa y por su insolente conducta en asuntos electorales se había hecho acreedor de las más amargas censuras por los honrados hijos de este desesperado pueblo.

»Damos las más espresivas gracias al dignísimo Sr. Gobernador de esta provincia por la energía desplegada en aras de la ley, de la razón y de la justicia.»

El sistema caciquista i els partits del torn, que tan lIigats estaven a aquell, van ser trencats definitivament, pel que fa referéncia a les elec­cions generals al districte electoral de Vilafranca del Penedés, I'any 1 903, dos anys després que ho havien estat a Barcelona; a partir d'aquesta data la batalla contra el caciquisme s'hauria de lliurar a nivell municipal.

NOTES

(1) El Labriego. 13-IV-1884, any IX, núm. 7. Vilatranca del Penedés.

(2) RIQUER, Borja de. «Burgesos, polítics i cacics a la Catalunya de la Restauració". L'Avenq, núm. 85. Barcelona, setembre 1985. Pago 16.

(3) Ibid., pago 23.

(4) ALBERTí, Santiago. El republicanisme cataltú la restaura ció monarquica (1875-1923). Albertí Editor. Barcelona, 1972. Pago 50.

(5) Citat a ARTOLA, Miguel. «El sistema político de la Restauración", dins GARCíA DELGADO, J.L., Ed. La España de la Restauración. Política, economía, legislación

23

y cultura; I Coloquio de Segoviasobre Historia Contemporánea de España. Ed. Siglo XXI. Madrid, 1985. Pago 13.

(6) SOLÉ TURA, Jordi; AJA, Eliseo. Constituciones y períodos constituyentes en España (1808-1936). Ed. Siglo XXI. Madrid, 1981. Pago 13.

(7) Gaceta de Madrid, núm. 180. Madrid, 29-VI-1890. Art. 1 ero

(8) L'article 29 de la constitució de 1876 deia: "Para ser elegido diputado se requiere ser español, de estado seglar, mayor de edad y gozar de todos los derechos civiles. La ley determinará con qué clase de funciones es incompatible el cargo de diputado, y los casos de reelección." ESTEBAN, Jorge de. Las constituciones de España. Edi­torial Taurus. Madrid, 1981. Pago 183.

(9) Gaceta de Madrid, núm. 180. Madrid, 29-VI-1890. Art. 37.

(10) Apendix 3.

(11) ULL PONT, Eugenio. "El sufragio universal en España (1890-1936)>>. Revista de Estudios Políticos, núms. 208-209, juny-octubre, 1976. Pago 107.

(12) Gaceta de Madrid, núm. 180. Madrid, 29-VI-1890. Art. 37.

(13) Ibid. Art. 66.

(14) RANZATO, Gabrielle. "El caciquisme a Catalunya: una hipótesi interpretativa»; Debats, núm. 19. Valencia, mar«;: 1987. Pago 17. RANZATO, Gabrielle. La aventura de una ciudad industrial. Sabadell entre el Antigo Régimen y la modernidad. Península. Barcelona, 1987. Per a la valoració positiva del caciquisme veure VIVES, Vicenc;:; LLORENS, Montserral. Industrials i polítics. Ed. Vicens-Vives. Barcelona, 1983 (3a. reimpressió). Pags. 286-291.

(15) YANINI, Alícia. El caciquisme. Col-lecció Descobrim el País Valencia. 16. Edita Insti­tució Alfons el Magnanim. Diputació Provincial de Valencia.

(16) RANZATO, Gabrielle. "El caciquisme a Catalunya ... " Pago 19. Tot i que ell ho aplica a la burgesia industrial de Sabadell, Mataró, Manresa o Barcelona, «aquells artífexs de fabriques, importadors de maquines, creadors de societats anónimes", crec que aquesta tesi es pot aplicar també a la burgesia agraria penedesenca.

(17) El Panadés Federal, núm. 18. Vilafranca del Penedes, 25-11-1893.

(18) Ibid., núm. 20. 11-11-1893.

(19) ALIÓ, Ma. Angels. Projectes i realitat d'un procés urM decimonónico Vilatranca del Penedes 1865-1939. Col-lecció Geo-críticalTextos de apoyo. Publicacions de la Universitat de Barcelona. Barcelona, 1986. Pago 105.

(20) Las Cuatre Barras, núm. 376. Vilafranca del Penedes, 3-IV-1898.

(21) YANINI, Alicia. El caciquisme. Col-lecció Descobrim el País Valencia. Ed. Institució Alfons el Magnanim. Valencia, 1984. Pago 26.

(22) RIQUER, Borja de: «Burgesos, polítics i cacics .. .» Pago 26.

(23) El Panadés Federal, núm. 6. Vilafranca del Penedes, 3-XII-1892.

(24) Ibid., núm. 89. 21-VI1I-1894.

(25) Panadés Nou, núm. 5. Vilafranca del Penedes, 12-V-1901. El subratllat és meu.

(26) Las Cuatre Barras, núm. 376. Vilafranca del Penedas, 3-IV-1898.

(27) A.H.C.V.P., Arxiu Municipal, B-III-9. El subratllat és meu.

(28) Las Cuatre Barras, núm. 375. Vilafranca del Penedas, 27-111-1898.

(29) El Panadés Federal, núm. 53. Vilafranca del Penedas, 28-X-1893.

(30) Ibid., núm. 4. 19-XI-1892.

24

"..

ELS PARTITS POLíTICS A VILAFRANCA A FINALS DEL SEGLE XIX

Abans d'iniciar I'analisi de les eleccions que es van desenvolupar al IIarg del període 1890-1903 és necessari fer un repas d'aquells partits i moviments que, directament o indirecta, hi van participar.

ELS PARTITS DINAsTICS

Tal com assenyala Borja de Riquer,(1) estem mancats de mono­grafies sobre els partits dinastics a Catalunya, a causa del despreci amb que se'ls ha tractat. Aquesta és una mancanc;a que s'agreuja a nivell local. A tall d'exemple podem citar el que es diu sobre aquests partits en I'única monografia que s'ha escrit sobre el segle XIX al Penedes:(2)

«No cal que ens entretinguem en descriure minuciosament el quadre de la política d'avui. Tothom la coneix prou massa i cap lIengua gosara alabar-la si no és d'aquelles que es recreen amb el pressupost o la fatuilat."

De manera que, a causa de la manca d'una monografia local sobre els partits dinastics i de la informació fragmentaria que en tenim, pot ser que I'exposició sobre el partit conservador i el fusionista que vaig afer quedi incompleta.

Els conservadors

Deis dos partits dinastics, el conservador sembla el que estava més arrelat a la vida i a la realitat social vilafranquines. Per les notícies que en tenim, el torn deis partits dinastics s'inicia a Vilafranca ja des deis primers moments de la Restauració, de manera que cal pensar que hi havia or­ganització del partit conservador com a mínim des d'aquells primers tempsP)

25

• Que el partit conservador estava bastant més arrelat que el fusio­nista, ens ho demostrarien diversos fets. En primer 1I0c, el control d'al­guna de les corporacions de Vilafranca com, per exemple, la Cambra Agrícola:(4)

«Després de lamentar-nos de que la concurrencia a I'acte de la votació deis nous individus que devien formar la Junta [de la Cambra Agrícola] fas tan poc numerosa, que fins els més interessats no hi acudien i al comparar lo que passa en la votació de la Junta del Centre [Agrícola], en que la concurrencia fou més nombrosa, ( ... ) deiem que una per-sona ens féu notar que els amos de la Cambra eren los conservadors ... »

D'altra banda, els sectors conservadors vilafranquins s'expressaren a través de les pagines d'EI Labriego, organ del Centre Agrícola, per mit­ja de cartes, articles, etc., almenys fins a la fundació de La Voz del Pa­nadés.

Tot i que El Labriego manifestava ser una revista apolítica: «Ni blancos ni rojos, -por la especial mision de esta Revista- impórtanos poco que el que resulte favorecido ... esté afiliado a talo cual escuela política, lo que queremos y deseamos es la prosperidad de nuestra población no menos que la de su bella comarca ya ello han de dirigirse nuestras súplicas»,(5) no s'estava, de vegades, de recomanar els candi­dats conservadors en algunes eleccions:(6)

«Insistiendo en estas aspiraciones y en la conducta que constante­mente ha venido persiguiendo EL LABRIEGO en pro de la conveniencia de nombrar representantes del país a las personas de arraigo en el mismo, única manera de que puedan ser atendidas sus legítimas aspiraciones, ha merecido nuestro más sincero aplauso, como creemos lo merecerá de las personas de valía de este Distrito electoral, la designación que con carácter oficial se ha hecho de la siguiente

»CANDIDATURA PARA DIPUTADOS PROVINCIALES

»D. JOSÉ ÁLVAREZ LACASSAIGNE, de Vilafranca,

»D. MARCOS MIR Y CAPELLA, de San Sadurní,

»Y D. FRANCISCO MATOSAS y SAGALA, de Igualada.»

En segon 1I0c, cal destacar el fetque el conservadurisme vilafranquí va aconseguir publicar durant alguns anys ---com a mínim des de 1896 fins al 1901/1903-la revista setmanal La Voz del Panadés, en la qual conflu'iren les diferents fraccions en qué es trobava dividit el partit conservador a la vila.

26

,......-

L

El conservadorisme catala estava dividit ja des de I'inici de la Res­tauració. Hi havia un grup, el més conservador i ideologitzat, fins i tot clerical, que es manifestava contrari al manteniment del sufragi universal per a I'aprovació de la Constitució de 1876 -fet que els fara distanciar­se de Cánovas-, pero que també sera el grup que exigira més honra­desa en el joc polític i en I'administració; aquest grup era encapgalat per homes com Duran iBas, Mañé i Flaquer, etc. L'altre sector del conser­vadorisme catala, encapgalat per Planas i Casals, estava més lIigat a la política de Madrid, era I'ala menys ideologitzada, amb menys influencia deis sectors intel·lectuals; aquest grup seria el que representaria ofi­cialment el partit conservador i, per tant, el que estava més implicat en I'aparell caciquista.

Aquesta divisió de fons del conservadorisme catala també es ma­nifesta a Vilafranca i a l'Alt Penedés alllarg del període estudiat. Claudi Mas ja ens diu, en parlar de la premsa a finals del segle passat, que La Voz del Panadés era un setmanari «multicolor»,(7) fent referencia, se­gurament, a les diferents fraccions que s'hi expressaven.

Aixo es va manifestar clarament vers I'any 1898, després del de­sastre de la guerra colonial. Com veurem al capítol referent a les eleccions de diputats a Corts, en les que es van celebrar aquell any, la presencia del candidat catalanista Joan Josep Permanyer provocara diferents reaccions; mentre algun sector se'l mirara amb una certa simpatia, algun altre sector donara suport al candidat fusionista.

Aquest darrer, el sector oficial que era anomenat pianista, con­trolava I'aparell del partit conservador, els seus integrants serien els qui anirien a representar el partit a l'Ajuntament de Vilafranca i els qui decidien el diputat que hauria de representar el districte electoral.

Cal, també, fer referencia als trets principals de la ideologia conser­vadora i com aquests van ser manifestats a Vilafranca. En primer lIoc, cal destacar un catolicisme a ultranga: les seccions de notícies de La Voz del Panadés estan plenes d'informacions de caracter religiós, misses, vetllades de la Joventut Catolica, processons, etc.; s'afirma, sempre, que «España es católica, y lo será pese a quien pese»;(B) i apareix, fins i tot, el fantasma de la ma<;:oneria:(9)

«De un periódico que recibo cada semana de una ciudad de la provincia de Alicante, reino de Valencia, copio lo que sigue: .. .Y últimamen­te se acabó haciendo el recuento de los masones que han logrado acta de diputados en el actual Congreso, los cuales según noticias, ascienden a CIENTO NOVENTA Y TRES.

27

"i Pobre España! No es estraño que Dios nos castigue con tan rudas pruebas. Ciento noventa y tres mandileros en el Congreso español...

»Nada menos que 193 secuaces de Luzbel en las Cortes, nada menos que 193 afiliados a esa secta maldita ... »

El conservadorisme social és un altre deis trets característics que pOdem destacar. Per als conservadors, els problemes socials no naixien de la diferencia d'interessos entre propietaris i rabassers, sinó de les promeses fetes per una serie d'agitadors professionals que exposaven idees agradables als rabassaires:(10)

«Empero, como siempre en nuestra flaca sociedad, hayan de pre­sentarse Redentores cuyos móviles sean sus fines propios, hubo quien hizo entender al proletariado rústico que la naturaleza del contrato de rabassa morta cuando no había tiempo fijado en su concesión, era perpétua y por ende dedicando la finca concedida siempre al cultivo de la viña, podía oponerse también perpétuament a que se le quitara la rabassa morta, la cual debía de considerarse de su propiedad yde ahí data la lucha sostenida por los rabassaires contra los dueños concedentes.»

Aquest fet, el fonamentaven en una visió bucólica del passat. Consideraven que, en un passat no molt IIunya, aquelles IIuites de caracter social que en aquells moments estaven vivint els propietaris, no es produ"ien. De manera que s'intentava de ressaltar I'absencia de IIuita de classes en un passat més o menys recent:(11/12)

«En honor a la verdad y haciendo justicia a los rabassaires, debemos aquí decir que desde últimos del siglo pasado hasta más de la mitad del presente, no sabemos que rabassaire alguno se hubiese opuesto al desocupo de una finca cuya concesión había terminado ... "

«La fértil comarca del Panadés que en todos tiempos, en todas épocas se ha distinguido siempre por su laboriosidad y su morigeración de costumbres, es lo cierto que de algún tiempo a esta parte, como si alguna malhada semilla hubiera venido a empozoñar su proverbial sosiego y bienestar, siente cierta inquietud, cierto malestar, que no puede menos la prensa local de ocuparse seriamente de la causa que motiva semejante estado de cosas.»

Pertant, com que consideraven que les idees deis rabassaires eren de caracter socialista i comunista, antinaturals, que ataca ven ellegítim dret a la propietat, calia dissoldre les associacions deis rabassers:(13)

28

«Hemos de elevar nuestra débil voz a las autoridades para que sin contemplaciones de ningún género procedan adisolver esas comunidades de rabassaires, en las cuales, a costas de los incautos hacen su negocio

,...-

~

los astutos, ya que sólo vienen a promover una verdadera guerra social entre propietarios y cultivadores, cuyos resultados deben ser funestísi­mos."

L'espanyolisme és un altre deis aspectes a tenir en compte en aquesta caracterització, tot i que no el podem considerar com un tret ideológic exclusiu deis conservadors.

Aquest espanyolisme o patriotisme esclatara amb motiu deis fets que es van produir I'any 1898: la declaració de guerra amb els Estats Units i la perdua de les colónies d'ultramar.

Cap a mitjan marc; del98, La Voz del Panadés ja es féu ressó de les declaracions del cónsul deis Estats Units sobre I'explosió del «Maine». Poc temps després, a comenc;aments d'abril, s'avisava des del setma­nari conservador del perill que corria la patria espanyola:(14)

«Todo son zozobras, todo son temores estos días. La inminencia de un rompimiento con los Estados Unidos ocupa hoy preferentemente la atención de toda España y desde la más pequeña aldea hasta la más populosa ciudad, se ofrecen al Gobierno toda clase de recursos para hacer frente a la guerra.»

A partir d'aquells moments les crides patriótiques i I'atac als nord­americans, juntament amb la defensa de I'espanyolitat de Cuba i Filipines i les IIoances als soldats morts en la guerra i les seves heroicitats apareixen en cada número de La Voz. Titulars com ara « Viva España», « La guerra por la patria ultrajada», « Españoles y sólo españoles», «A los héroes de Cavite», etc., són habituals al periOdic conservador.

Es produí, en aquells moments, una reacció anti-ianqui per partdels conservadors vilafranquins. Les consideracions que els mereixien els Estats Units van ser expressades d'una forma que no hauria passat la censura si s'hagués tractat d'un tema més proper. Així doncs, els nord­americans són tractats de porcs i miserables, perfids i malvats:(15)

«Al cerdo mayor de la tierra del tocino fresco, le ha parecido debía decir algo para quedar bien con sus compinches del corral, y nos ha resultado su celebérrimo mensaje un gruñido fenomenal. Está tan lleno de sandeces, falsedades y mentiras el papelucho que ha enviado a los corrales (Senado y Congreso) de los Estados-Cochinos (Unidos), que en fin se necesita cogerlo con guantes y taparse las narices para leerlo. Muy bien ha dicho un periódico que S.E. cerdil empezó a escribirlo con mangas de camisa y para disimularlo se colgó la levita a última hora, pero sin poder esconder la cola por esto. Yo bien quisiera analizar punto por punto, todo lo que ha puesto el escribidor Mac-Kinley, pero me abstengo de hacerlo por

29

que creo que copiando tanta porqueria ensuciaría la pluma y el papel, deshonraría las páginas de LA VOZy ofendería el sentimiento patrio de mis lectores.

»AI fin sabemos ya a que atenernos respecto al conflicto con los Estados Unidos. La pérfida y malvada nación del dallar ha arrojado por completo la máscara con que encubría su rostro, y enseñándonos sus uñas de ave de rapiña, nos ha dicho que lo que quiere a toda costa es posesionarse por medio del robo de la Isla de Cuba.»

Recordant el que ells consideraven les glories d'un passat esplen­dorós -imperial-, apel'len al valor d'«el pueblo español», i fins i tot s'arriba a considerar la guerra com una prova imposada per Déu, que havia de ser superada amb la veritable fe:(16)

«Dolorosa es la prueba a que va a sujetarnos Dios, mas no hay que amilanarse, pues nuestra causa es justa, la razón es nuestra y Dios no nos abandonará, si con verdadera fé le reclamamos su auxilio.»

Aquesta fe cega en el valor deis soldats de I'exercit espanyol i en la creenc;a que tenien la raó i I'ajut de Déu va ser un deis factors que mag­nificaria el desastre quan les derrotes de la marina espanyola a les co­lonies es comencessín a produir.

Ja des d'un primer moment es van comenc;ar a buscar els culpables de la sítuació que s'estava vivínt. En principi, les acusacions de culpa­bilitat van anar dirigides contra el ministre liberal Segismundo Moret, pel que consideraven una serie d'humiliacions que havien tingut com a conseqüencia la guerra:(17)

«No creo que tenga necessidad de nombrarlo pues todos los espa­ñoles le señalamos con el dedo. Las expressiones harto significativas que estos últimos días se han pronunciado en las manifestaciones de Madrid, Valencia y Barcelona nos demuestran hasta la evidencia que el pueblo español es el causante de las calamidades que afligen a la Nación Es­pañola ...

» ... EI relevo de Weyler y la implantación de la desastrosa autonomía fueron las primeras humillaciones que nos rebajaron a los pies de los Morgans y Sermans de los Estados-Unidos. De estas humillaciones se esperaba la paz en Cuba pero esta del Maine atribuida falsamente a Es­paña, vino a agriar la cuestión, y gracias a la obra pacificadora de Moret, se iba a someter una infamia yankée a un arbitraje, aceptando la posibilidad de haberse cometido la voladura del acorazado Maine por España.»

En el moment en qué hagi esclatat la guerra, pero, de manaran la unitat de tots els espanyols per tal de combatre contra els nord-ame-

30

.......-

~

ricans, calia superar les diferencies polítiques i de classe per fer-los front:(1S)

"Ante las críticas circunstancias que atravesamos, precisa el que todos seamos españoles. Y no basta ser español por haber tenido la dicha de ver la luz del sol en España, si que debemos dar pruebas más evidentes de españolismo, disponiendónos a toda clase de sacrificios.

«Ante las repugnantes vocinglerías de un pueblo ladrón y cobarde, ante las piraterías de un miserable Gobierno que sólo vive y medra del robo y de la rapiña, debemos reunirnos todos bajo los pliegues de la invencible bandera roja y gualda, santa enseña de la patria, y prescindiendo de toda clase de rencillas políticas agruparnos alrededor del Gobierno español, facilitándole todos los medios para defender el honor é integridad de la nación española.

»La patria ha sido ofendida, la nación ha sido ultrajada, se pretende por un pueblo ruín y un gobierno infame conculcar nuestros derechos, atropellar la justicia y la razón, difamando nuestra honra y nuestro decoro y dignidad. Pués bien, que no haya ni monárquicos ni republicanos, carlistas ni integristas, ni liberales ni conservadores, seamos todos espa­ñoles y olvidémonos de nuestros principios políticos.

»Qué importa que sea el Sr. Sagasta el que esté al frente del Gobierno. Qué importa que sea el Gabinete liberal el culpable de todo lo que nos está sucediendo. Sagasta ante el Congreso y el Senado ha dicho que él aceptava toda la responsabilidad y que estava dispuesto a dar su vida en defensa de la integridad y el honor de la patria.»

Un cop acabada la guerra, pero, s'haurien de passar comptes, aleshores «sin contemplación de ningún género, con verdadera sangre fría, exigiremos número por número cuanto se nos adeude, en honra, dinero y sangre» .(19)

Si al Govern se I'havia d'ajudar, en canvi no hi havia d'haver con­templacions de cap mena, segons els conservadors, per a aquells que debilitessin I'Estat. Els conservadors vilafranquins donaven I'alerta d'un perill que consideraven més gran que el de la guerra amb els Estats Units, un perill interior:(20)

"Porqué de enemigos los tenemos y más temibles dentro de casa, y de peor calaña que los mismos yankis, a estos hay pués que amordazarlos, meterlos en chirona, hacerles callar sino de grado por fuerza.

»Las fatales consecuencias de esta anómala situación que estamos atravesando, las toca ya el pueblo. El pueblo español pide pan y trabajo. Trabajo para ganarse el sustento cotidiano y pan para sostenerse, para

31

alimentarse, para vivir. Y si al pueblo español no puede dársele pan y trabajo vendrán los horrores del hambre y estos españoles que por desdicha de la patria nacieron en España, atizarán para lograr sus maquiavélicos fines, al pueblo y entonces, horroriza el pensarlo, vendrá la debacle, el caos, la anarquía social.

,,¡Dios salve a la patria! hemos dicho al principio y lo repetimos ahora, el peligro mayor no está en Cuba ni con los Estados Unidos, está en España, la guerra social de peores consecuencias, ésta es la que amenaza a España.»

El desastre del 1898 va afectar, també, el conservadorisme a l'Alt Penedes. Un important sector va aprofitar-Io per exigir un canvi radical en la política de la Restauració. El regeneracionisme va ser la ideologia a través de la qual es van manifestar aquells desitjos de canvi. A partir de les seves anaJisis de la situació, els conservadors vilafranquins parti­daris d'una regeneració del sistema veien propera la fi del caciquisme:(21)

«El caciquismo que ve por momentos se le acaba su reinado, el caciquismo que en Barcelona va a pasos de gigante a su destrucción y aniquilamiento más completo y sino dígalo el Dr. Robert y la Ecónomica de Amigos del País, quiere defenderse hasta el último momento, y pretende guardar como a último baluarte a nuestro Distrito.»

El Govern Silvela-Polavieja, que puja al poder el4 de marc; de I'any 1899, va permetre a alguns pensar que les coses canviarien, que s'acabaria amb el caciquisme i amb les immoralitats administratives, que se solucionarien els problemes economics més urgents, en definitiva, que des de Madrid es faria cas de les reivindicacions que estaven duent a terme les corporacions catalanes, ja que Silvela s'havia manifestat favorable a la regeneració, i incorporava al seu Govern homes com Polavieja -que havia rebut el suport d'importants sectors de la burgesia barcelonina agrupada en la Junta Regional Organizadora de las Adhe­siones al Programa del General POlavieja-, o bé una personalitat de tant prestigi com Manuel Duran iBas. Pero ja des del mateix moment de les eleccions de diputats que van seguir a la formació de I'anomenat Govern de Silvela-Polavieja, que es van celebrar el mateix 1898, es va veu re que els canvis propugnats no es durien a terme:(22)

32

«En resumidas cuentas, después de haber asistido al escrutinio de que en materia de elecciones siempre será lo mismo. Basura, porquería, cieno, tupinadas o pucherazos, monedas de 5 ptas. y hasta 11 u millo ab monjetes en abundancia, como por ejemplo en Fontrubí.

»Y a doña Regeneración que la parta un rayo por ahora, pues no ha llegado la hora aún de aparecer en escena.»

r-

L

La situació havia canviat tant que fins i tot el sector oficial del partit conservador a Vilafranca es va voler atreure les corporacions vilafran­quines formant una "candidatura administrativa», amb persones IIiga­des als gremis, per tal de concórrer a les eleccions municipals que s'havien de celebrar el 14 de maig de 1899.

El desencís deis sectors que podem anomenar anticaciquistes o regeneracionistes del conservadorisme vilafranquí deuria augmentar a partir deis pressupostos presentats pel ministre Raimundo Fernández Villaverde,(23) de manera que és molt probable que aquells sectors participessin en el tancament de caixes que va afectar Vilafranca ja en els moments finals d'aquest moviment. (24) De la mateixa manera, els trobem participant en la campanya pel concert economic que havia organitzat el Foment del T reball Nacional. Aquesta campanya, a Vilafranca, es va concretar en un míting organitzat per la Lliga Industrial i Comercial, al qual es va adherir La Voz del Panadés. (25) Aixo significava que una part important del conservadorisme vilafranquí coincidia amb el catalanisme en aquesta campanya.

En aquest tombant de segle es produ'ia, doncs, un cert acostament d'una part important deis conservadors vilafranquins cap al regionalis­me. Aquesta hipotesi vindria refermada per I'adhesió que va manifestar La Voz del Panadés al bisbe Morgades, amb motiu deis molts atacs que va rebre des de les Corts, del Senat i de la premsa de Madrid a causa d'una pastoral en la qual es recomanava I'ensenyament de la doctrina catolica en catala:(26)

«Protesta d'adhesió al Prelat Diocesa

»Excm. i 11m. Sr.

"Com a fervents catolics, sumisos i obedients a la veu de son venerable Pastor, com a entusiastes catalans, amants de la mare Patria, com a bons vilafranquins, gel osos de nostres Ilustres conterranis [Mor­gades havia nascut a Vilafranca] protestem amb tata la energia i virilitat, propies deis que tenim sang catalana en nostres venes, de les injurioses ofenses i depressives paraules que contra vostra sagrada persona, se han dit aquests dies en lo Senat i Congrés de Madrid i s'han escrit en la premsa Iliberal amb motiu de la publicació feta per V.E.I., de la pastoral sobre la predicació i ensenyanc;:a de les veritats de nostra Santa Religió amb la lIengua catalana.

»Acceptem amb entusiasme vostres paternals disposicions i ens fem solidaris de vostres savies ensenyances. Volem escoltar la Divina Paraula que V.E.1. i los Ministres de la Iglesia ens prediquin en la Ilengua amb qué nostres mares volen dirigir al cel nostres oracions, perqué és nostra, ha

33

nascut amb nosaltres i tenim dret i obligació de ler-ho si no volem menyspreuar Déu, que ens dóna la vida i Catalunya que ens té per lills.»

Una altra mostra d'aquest acostament podria ser, també, el suport que els conservadors van donar als candidats que presentava el Centre Catalanista en les eleccions municipals que es van celebrar el 10 de novembre de I'any 1901.

Els fusionistes

Si bé el fusionisme va ser «en alguns pobles de Catalunya I'única esquerra existent i possible; tan moderada com es vulgui, pero al cap i a la fi I'esquerra política»,(27) aquest no era el cas de Vilafranca i de l'Alt Penedés, on I'esquerra política era representada principalment pel re­publicanisme federal.

Deis partits dinastics, els fusionistes són deis que hi ha menys informació. Sabem que existien, que es presentaven a les eleccions municipals i que presentaven els seus candidats a les eleccions de diputats a Corts.

Malgrat que en alguna ocasió la premsa republicana va posar en dubte I'existéncia del partit fusionista,(28) es pot considerar que aquest funcionava a Vilafrancades deis inicis de la Restauració.(29) És probable, pero, que els fusionistes vilafranquins no tinguessin el mateix arrelament en determinades corporacions i entitats que d'altres grups polítics; segurament de fusionistes, en podríem trobar tant al Centre Agrícola com a l'Ateneu Obrer,(30) sense arribar a dominar mai en cap de les dues entitats. El fet que el partit liberal es presentés quasi sempre coal igat amb d'altres formacions polítiques en les eleccions municipals seria una altra mostra de la feblesa del fusionisme vilafranquí.

Finalment, sabem que els liberals van intentar publicar una revista cap a comenc;aments del segle XX, al vollant de les eleccions de diputats a Corts del 19 de maig de 1901, pero només van aconseguir que en sortissin alguns números.

Per la manca d'informació, doncs, se'ns fa difícil dir alguna cosa més del fusionisme vilafranquí. Potser afegir que els liberals es van haver d'enfrontar al nou fenomen del catalanisme polític i als moviments que el van precedir i conformar. Cal destacar la polémica que, pel maig de 1901, va mantenir Romu I Bosch i Alsina amb la premsa catalanista de Vilafran­ca entorn de la incompatibilitat o no del concert economic i el centralisme.

34

r

L

En aquesta polémica Romul Bosch es manifestava partidari del concert economic, pero, al seu torn, considerava el catalanisme com a prepara­dor del separatisme. 131)

ELS REPUBLlCANS FEDERALS

El republicanisme té els seus orígens en els moviments progressis­tes i democrates de finals deis anys seixanta del segle passat, i ja a partir de la revolució del6a apareix el republicanisme explícitament federal:(32)

"La Revolució de Setembre porta naturalment la destitució del Alcai­de Corregidor i de tot l' Ajuntament; nomenant-se una Junta Revolucionaria presidida per en Fontanals, quina fou després nombrada Junta Ordinaria; a la Junta aquesta segu í l'Ajuntament que presidí el republica federal Pere Fraxedas (a) Gelat, home que havia pres par! en els pronunciaments del 1866 i 67.»

Fins i tot s'arriba a afirmar que la República fou proclamada a Vila­franca hores abans que ho fos a Barcelona.(33)

Pero la caiguda de la República i el régim de la Restauració van fer que el republicanisme, almenys fins a principis de la década deis anys 90 del segle passat, fos marginat, renunciant a «la incidéncia activa en la vida política general", refugiant-se en «el localisme i la discussió doc­trinal".(34)

Pero a partir deis anys 90 el republicanisme federal a Catalunya va viure una revifalla política, en uns moments de majortolerancia, pero que estava causada fonamentalment perqué, a partir de I'aprovació de la lIei de sufragi universal, es van decidir a participar en les eleccions.

Pels republicans federals, les eleccions havien de ser un mitja més deis que podien ajudar a enfortir el moviment que havia de conduir cap a la República:(35)

« ... pues que para la conquista del más sagrado de los derechos del hombre como es el Sufragio Universal hemos luchado y combatido sin tregua ni descanso y hoy que lo tenemos no es razonable hacer uso de él, haciendo inútiles cuantos sacrificios hemos empleado para conseguirlo.

"Sólo por una aberración de la inteligencia comprendemos que haya quien no sólo se vaya al retraimiento sino que lo aconseje cambiando los conceptos y tomando por un fin lo que es pura y simplemente un medio,

35

pues toda lucha de fuerza no será nunca más que una circunstancia de que nos valemos para realizar el fin que perseguimos cual es el advenimiento de la República.»

Aquest és un fragment d'una série d'articles que, sobre el tema del retra"iment a les eleccions, van sortir a mitjan la década deis anys 90, série en la qual fins i tot va participar Pi i Margall. Aixo significa que, segurament, en aquells moments hi havia algun sector important del republicanisme federal de l'Alt Penedés que s'oposava a la participació en les eleccions, postura que, malgrat alguns éxits que s'havien obti ngut, seria fruit del desencís davant la incapacitat del republicanisme de trencar el sistema a nivell global.

Pero si vers I'any 1895 hi havia qui postulava el retra'iment, no era així a comen<;aments d'aquella década, quan el federalisme va iniciar la seva reorganització a la comarca i al districte electoral. A finals de I'any 1891 s'inicia una onada organitzativa del federalisme -després d'haver passat per les primeres eleccions generals i municipals amb sufragi universal-, la qual va comportar com a conseqüéncia la creació de centres republicans democratics federalistes per tota la comarca del Penedés.(36)

El Partit Republica Democratic Federalista s'organitzava a través d'aquests centres. A cada poble es nomenava un comité local, amb un president, un vice-president, un secretari, un tresorer i diversos vocals. Aquest comité local, al seu torn, designava els representants per al comité comarcal, en el qual eren representats tots els pobles que comptaven amb comité local reconegut. Del comité comarcal, en sortia una Junta Permanent, que constava d'un president, quatre vice-presi­dents i un secretario (37)

Un deis trets característics del discurs deis republicans federals era la convicció que la República era I'única forma de govern que permetia a les classes populars alliberar-se, aconseguir mesures que els perme­tessin millorar les seves condicions. Havien de convéncer aquestes classes populars de la "bondat" de la política:(38)

36

«Recomendó la República como única forma de gobierno que puede libremente atender las justas reclamaciones de los parceros.

»Dijo que al llegar el pobre trabajador a la vejez, y después de haber contribuido con sus sudores a fomentar la riqueza de los pueblos le vemos hoy con frecuencia sumido a la más espantosa miseria. La República, agregó, tiene precisa obligación de atender dignamente estas necesida­des, y digo precisa obligación, porque este ventajoso precepto forma parte de su programa.»

",.

r---

De manera que la República esdevindria I'únic «puesto de salva­ción" davant deis desastres de la monarquia i del caciquisme; i els republicans federals esdevenien I'única for<;a que podia acabar amb aquella situació. Comentaris com aquest són molt freqüents a la premsa federal :(39)

« Han, quedado definitivamente constituidos, por tener la autorización del Gobierno Civil de la Provincia, el Centro Republicano Democrático Federalista de Torrellas de Foix y el de San Pablo de Ordal (Subirats).

»Los republicanos y vecinos todos de estas poblaciones están de enhorabuena, pués con tan importantes centros pronto, muy pronto acaba­rán de barrer esos caciquillos de pueblo que se habían enseñoreado del Panadés, cometiendo toda clase de estragos y haciéndose más temibles delante los pacíficos y sencillos habitantes, que una epidemia.»

República, democracia, federació anaven intrínsecament lIigades i aquestes havien de ser patrimoni quasi exclusiu de les classes populars. «Federal soy [deia Tirso Ortubia a les planes de El Panadés Federa~ porqué amo la patria que me vió nacer, porque aspiro resucitar los antiguos códigos de las regiones españolas, amoldados al espíritu liberal de nuestro siglo; demócrata soy porqué siento con necesidad apremian­te el de hacer desaparecer esas jerarquías que cual pestíferos vientos nos corrompen, ese privilegio hijo del absurdo, resultante de hechos, esfuerzos tiránicos, ora realizados por monarcas prostituidos, ora por oligarquías despóticas; a la más sincera fraternidad de clases, pueblos, razas y si fuera posible de mundos aspiro por medio de la democracia, y siendo demócrata federal, debo ser por ende republicano, desde el momento que democracia sin gobierno hijo de la soberanía nacional es un mito.,,(40) Pero aquestes idees, afirmava el mateix Ortubia, les sentia amb més intensitat quan contemplava que «la idea se agita en lo más recóndito de los corazones populares», afirmant que si el republicanis­me democratic i federal havia penetrat als cors del proletariat, era perqué hi havia fe en la república que aquells propugnaven.

Aixo ens dóna peu per analitzar dos deis temes fonamentals del període, els quals afectarien i conformarien, alhora, el republicanisme federalista: el moviment obrer i la concepció de I'estat-el federalisme­i les relacions que amb el catalanisme comportava aquesta concepció.

El moviment obrer i rabassaire i els republicans federals

El moviment obrer i el rabassaire tenien les seves arrels, a Vilafran­ca i a l'Alt Penedés, en I'época de la I Internacional, quan es van formar

37

les societats de treballadors del camp i de boters, Iligades a la Federació de la Regió Española de l'AIT.(41)

Amb la Restauració, pero, el moviment obrer organitzat va quedar prohibit i marginat. Possiblement, I'associacionisme continuaria la seva existencia d'una manera clandestina, fins a la creació de I'Ateneu Obrer; l'Ateneu, al seu torn, devia ser una tapadora per a les diferents societats fins que la influencia del conegut inteLlectual i republica possibilista Eduard Vidal i Valenciano i la major tolerancia envers les associacions obreres, amb la lIei de 1887, li van fer prendre un nou enfocament:(42)

"Passant ara a altres aspectes de les idees socials, podem remarcar la febre d'associacions que es desenrotlla al Penedes, i especialment a Vilatranca, pels anys 80 i següents. Aleshores tots els oticis i també totes les arts s'associaren; nasqueren societats de boters, mestres de casa, manobres, pagesos i altres, i altres. La vida que generalment duien era raquítica; en realitat se'ls leia impossible sostenir fins un petit local social, ... Per acabar amb aquest estat de coses, les diferents associacions que hi havia projectaren unir-se, o mil/or dit, tenir un local comú per a presentar­se amb vida estable. I nasqué aleshores l'Ateneo Obrero en ler. d'agost de 1885. Al comeng d'aquesta associació, /'objecte de la mateixa no corresponia pas al nom que portava. Continuaven encara amb tota sa extensió les societats que es refundiren per a donar-li vida i el seu objectiu era, dones, el mil/orament deis obrers mitjangant la seva unió per afer-se forts davant del capital. Afortunadament, l'Eduard Vidal féu entendre en els que dirigien l'Ateneo el verdader ti que havia de tenir aquesta societat, i a el/ es deu que canviés de rumb, dedicant-se d'enga d'aleshores al mil/ora­ment de I'obrer mitjangant I'ensenyament.»

Així doncs, si ens atenem a aquest fragment, ja hi hauria associa­cions obre res i rabassaires amb anterioritat a I'arribada, I'any 1886, de la fil.loxera a l'Alt Penedes. Fet que ens indica, també, que I'agitació social existia amb anterioritat a aquesta data.

Que aixo és així, ho demostra Josep Colomé a través de les mul­tiples accions contra la propietat que ha localitzat, ja des de finals de la decada deis anys 70, en la secció judicial de l'Arxiu Historic Comarcal de Vilafranca del Penedes. (43) Aquestes accions, que anaven des de I'incendi de pallers, fins al desbrotament de vinyes, les podem considerar com a formes tradicionals d'agitació social al campo Pero al costat d'aquestes formes tradicionals van apareixer noves formes d'actuació, a través de I'organització rabassaire que ajudava els seu s afiliats en els judicis que, contra els propietaris, posaven els rabassaires per intentar evitar el desnonament al cap deis cinquanta anys d'haver-se concedit una rabassa -que era el termini que els propietaris i I'Audiencia de Barce-

38

r

L

lona consideraven que vivia una vinya-; aquesta organització funcio­nava com a mínim ja I'any 1884.(44)

Tothom coincideix que, amb la invasió de la fiLloxera, aquestes tensions socials existents es van accentuar. Si bé és cert que la crisi fiLloxerica va afectar tant els propietaris com els rabassaires, també n'és que la plaga va ser un mitja que va permetre als propietaris acabar amb la vella disputa sobre la durada de les vinyes. Amb la mort de les vinyes es podia expulsar el rabassaire de la terra que tenia concedida, aquest ja no podia anar a judici. A més, a partir d'aquells moments, i amb la replantació amb peus americans, les velles tecniques deis colgats i capficats -que eren a la base de I'esmentada disputa- ja no es podien tornar a aplicar. Amb la finalització deis contractes, per la mort deis ceps, s'havia de negociar una nova forma de contractació.

És per aixo que, a partir deis anys noranta del segle passat, I'associacionisme rabassaire agafa tanta for<;a a l'Alt Penedes. L'any 1891 ja es va reunir, a Vilafranca, el Congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola i, durant la primera meitat d'aquella decada (especialment els anys 1892 i 1893), hi va haver una multiplicitat de mítings de propaganda rabassaire i la creació de societats adherides a la Federació d'Obrers Agricultors, que culminaria amb la instal.lació de la Federació a Vilafranca(45) i amb el Congrés que se celebra, també a Vilafranca, pel febrer de 1895.(46)

Amb I'expansió de la Federació van prendre un gran impuls les noves formes de Iluita organitzada: es posaven en vaga les vinyes, es boicotejava els esquirols contractats pels propietaris per treballar-es, s'anava en grup -que podia a arribar a ser de nou-centes persones­a plantejar les reivindicacions deis rabassers, es feien manifestacions --com la de quatre mil rabassaires que van marxar de les Cabanyes fins a Vilafranca-,(47) etc. Les reivindicacions plantejades ja no giraven entorn de la durada indefinida deis contractes, sinó en el plantejament d'unes millors condicions contractuals: a I'hora de partir els fruits, a I'hora de repartir les despeses que ocasionava la vinya, etc.

D'altra banda, el moviment obrer vilafranquí també va viure un període intens de conflictivitat social. Ja els anys 1886 i 1888 hi havia hagut vagues de paletes i de fusters.(48) Pero el pes de la conflictivitat social, a Vilafranca, vaser dut pels boters, que van realitzar una vaga que va durar del mar<; fins al novembre de I'any 1893, en la qual també van participar els boters de Vilanova i la Geltrú, Sitges, el Vendrell i Torre­dembarra. Aquest era un altre deis sectors afectats per la crisi de la fiLloxera i la crisi de malvenda de finals de segle. En definitiva, aquestes

39

només van accentuar les tensions socials que vivia la societat penede­senca; tensions que provenien principalment de la transfarmació del món vitivinícola. S'estava produint el pas cap a una vitivinicultura moderna, i la fil.loxera només va fer que accelerar aquest procés, ja que va obligar a introduir noves técniques de conreu, va fer veure la necessitat de mi­llorar les qualitats deis vins, etc.

De manera que no té cap sentit afirmar que "per alla els anys 80 i següents [la comarca vivia] relativament rica i próspera ... Y com que I'abundor era general, la comarca tota portava una marxa próspera i de benestar ...

» ..• Mes la política, aquest art que tot lo que té de noble quan es funda en ideals elevats, té de despreciable i perturbador quan la guien extranys i mesquins, embolica la troca, enredant-Ia de mala manera. Amb talent i acert comprengueren els elements federals de la comarca que per a tenir el poble al seu costat, convenia presentar-Ios-hi la qüestió amb mires a la butxaca. I així com parlaren als obrers d'augment de jornal i de disminució d'hares de treball, parlaren, també, als rabassers deis seus drets sobre la terra, abultant-Ios i exagerant-Ios de tal manera que els rabassers se'n creien amos i en molts casos com a tals obraren.,,(49)

I no té sentit, no perqué els federals no recollissin les reivindicacions deis rabassaires i deis obrers, sinó perqué, en la seva majar part, els republicans federals de Vilafranca eren, alhora, boters i paletes, rabas­saires i jornalers. Així, doncs, el republicanisme federalista esdevenia I'expressió política de la conflictivitat social que vivia el Penedés en la darrera década del segle passat.

I és que, sovint, republica federal i rabassaire o obrer es confonen. Molts deis dirigents republicans n'eren, també, de les societats obreres o de I'Ateneu. El cas paradigmatic seria el d'lsidre Rius i Font (que era anomenat «el Castelar del Penedés», per la seva eloqüéncia). Isidre Rius apareix com a president de I'Ateneu Obrer al Registre d'Associacions del Govern Civil de la província de Barcelona, en el moment de la se va inscripció (19-XII-1885); pel maig de 1893, Rius dimitia del carrec de president del comité comarcal del Partit Republica Democratic Federa­lista, i per I'octubre d'aquell mateix any era escollit com a secretari general de la Federació d'Obrers Agricultors al Congrés que aquesta celebra a Vilanova i la Geltrú.(50)

El republicanisme federalista no només fornia de quadres dirigents el moviment obrer i el rabassaire, sinó que, a través de la propaganda política, en podia estendre les reivindicacions i, a partir de la propia

40

organització política, en podia facilitar I'estructuració. En aquells pObles on la Societat d'Obrers Agricultors no tenia prou forGa per mantenir un local propi, es podia reunir al Centre Republica, on gaudien d'un local estable.

A més a més, monarquia/caciquisme/propietaris s'identificaven; així, doncs, el republicanisme federal era I'oposició política a aquest trinomio El trencament del caciquisme era una de les condicions per a poder millorar la situació deis rabassaires; al mateix temps, tot aixo només s'assoliria quan arribés la república federal.

Un altre deis elements que facilitaven I'estructuració del moviment rabassaire era la premsa federal de la comarca. El Panadés Federal no només servia per marcar les línies ideologiques generals que havien de guiar el republicanisme, sinó que donava puntual informació de tots aquells fets que poguessin interessar als obrers i als rabassaires: qué s'havia dit en tal o tal reunió de pagesos, els problemes que tenien determinats rabassers amb els propietaris, el desenvolupament de la vaga de boters, la felicitació als propietaris que arribaven a acords amb els seus rabassers o parcers, etc.

Pero, a més, la premsa republicana federalista i, en conseqüéncia el republicanisme, permetien d'estructurar un fet tan important com podia ser la solidaritat davant la repressió. A les pagines d' El Panadés Federal sortien publicades les subscripcions obertes a favor de rabas­saires presos, deis boters en vaga, etc. En aquestes subscripcions participen des de particulars, fins a les seccions locals de Federació, passant per «varios socios del Centro Federal», o per la «Sección de To­neleros de Vilafranca» o la« Unión de Oficiales Panaderos». Les quantitats que s'arribaven a recollir no eren, un cop sumades, gens despreciables. La repressió també facilitava la identificació entre republicans i rabassaires: sovint coincidien els tancaments de les societats obreres i la deis centres federals.(51)

De manera que no és d'estranyar que els diferents congressos de la Federació d'Obrers Agricultors, en la qual predominaven els rabas­saires i jornalers de la comarca del Penedés, es posicionessin a favor de la participacié en les activitats polítiques, donant suport a les candidatu­res republicanes;(52) ni ha d'estranyar que ellll Congrés de la Federació se celebrés als locals del Centre Federal; ni que els fracassos i els éxits del republicanisme federal al districte electoral de Vilafranca es puguin atribuir, en part, als alts i baixos del moviment rabassaire i del moviment obrer.

41

En definitiva, és el que assenyala Garrabou:(53)

«No es tracta de negar autonomia a la pagesia ni tampoc d'atribuir a factors externs els conflictes i tensions que es produ"iren al món rural. Evidentment que el camperolat era depositari d'un teixit complex de coneixements tecnics i socials, pero sois li servien parcialment per situar­se en el món contemporani. Penso que allo que s'ha de destacar és que sense els instruments analítics i culturals que Ji proporcionaven aquells corrents -anarquistes, socialistes i republicans- topava amb grans dificultats per teoritzar sobre les causes del malestar i especialment per formular alternatives propies que li permetessin trencar la dependencia i subalternitat que havia viscut fins aquells moments."

la concepció de ,'estat: federalisme i catalanisme

La concepció que, sobre quina havia de ser I'estructuració de l'Estat, van manifestar els republicans federals de l'Alt Penedes, era el característic federalisme pimargallia:(54)

«Nuestro sistema [el federal] respeta y consagra la vida en la integridad de sus funciones. El hombre, el municipio, la región, la naciona­lidad, la familia humana son seres que tienen vida propia, no debida a otra causa que a la ley organizadora de la naturaleza ... "

Pero el fet de I'existencia d'una «doctrina», la catalanista o regio­nalista, que mantenía una concepció similar de I'estat, obligava als federals a marcar les seves diferencies respecte aquella:(55)

«Después de abierta la sesión por el Sr. Presidente D. José Olivella, hizo uso de la palabra Ferrer Cabra, demostrando la necesidad de apoyar el derecho o autonomía individual. Encareció fuesen todos políticos para defender aquellos sanos principios. Recomendó no confundiesen la autonomía que nosotros deseamos con la pedida por los regionalis­tas. Nosotros, dijo, la queremos puramente individual y colectiva en todas sus partes.»

Fins i tot s'arribava a afirmar que el federalisme anava més enlla que el que demanaven els regionalistes; comentant el lIibre d'Alfredo Brañas, El regionalismo. Estudio sociológico, histórico y literario, deien, des d'EI Panadés Federal:(56)

42

«Dice primero Brañas: 'El federalismo supone la división de un territorio en diversos pequeños estados o cantones independientes'. Cierto. 'Y la doctrina regional no admite Región estado ... sino que tan sólo considera a la región como parte del todo, gozando de cierta autonomía dentro de la unidad o la integridad de la Patria'. Ahora bien: Para todos los

r

efectos del patriotismo en el sentido de que alardean los regionalistas, es decir, el amor a la patria chica, en sus diversos ramos de Catalanismo, galleguismo, etc. de más regionalista es la idea federal que no la propiamente dicha; pues que si el federalismo supone la división de un territorio en diversos cantones o estados independientes, concreta más, en la práctica, la independencia o descentralización políticas en esos pequeños estados, que no la constitución regional en su sentido de parte del todo; cuya parte, en lugar de una independencia federativa, a confe­sión del Sr. Brañas, goza 'sólo de cierta autonomía dentro de la integridad de la Patria.' El cebo pués del amor a la pequeña patria, que tanto emplean los regionalistas, queda sin eficacia, pues le supera aún en sus efectos la idea federal."

Fins a I'any 1897, aproximadament, la posició deis federalistes envers el catalanisme que hi havia a Vilafranca era, en termes generals, de rebuig, ja que el consideraven com a catolic, adhuc tradicionalista. Ara bé, els republicans distingien entre els «bons» catalanistes i els «mals» catalanistes. Parlant de El Setmanari Catala de Manresa es deia, des d' El Panadés Federal.~57)

«Es catalanista, pero no de los de buena raza; al estilo del que tenemos en nuestra villa, que no es tampoco de raza muy buena."

D'altra banda, pero, el posicionament envers el catalanisme era divers, també en aquests anys.(58) Així, mentre uns criticaven I'extensió de I'ús públic del catala,(59) la Joventut Republicana Democrática Fede­ralista acordava que la lIengua oficial d'aquesta havia de ser el catala. (60)

Cap a I'any 1897 hi va haver un canvi de posicionament deis republicans federals respecte el catalanisme, es produí un acostament cap a aquel!. Així s'adrec;aven els republicans federals de Vilafranca als del Centre Catalanista. (61)

«A vosaltres germans nostres; a vosaltres que sintetiseu el caracter independent deis fills d'aquesta terra catalana; a vosaltres, en quins cors palpita el sentiment Iliberal; a vosaltres, que les idees de justícia alberguen en vostra pensa i que la dignitat de I'home honrat es reflexa en vostre rostre.»

Aquest acostament es va veure enfortit quan, a principis de I'any 1898, el Centre Catalanista va presentar una instancia a I'Ajuntament sobre la concessió de I'autonomia a Catalunya, que va rebre el suport d'lsidre Rius, que aleshores era regidor. Poc temps després els regidors republicans de l'Ajuntament de Vilafranca van lIegir una instancia, a la mateixa corporació muncipal, felicitant el Govern per la concessió de I'autonomia a Cuba i Puerto Rico, demanant-Ia també per a Catalunya:(62)

43

«Com teníem ja anunciat, el dimars fou lIegida en la sessió de l'Ajuntament, una raonada i molt ben escrita instancia firmadapels concejals D. Isidro Rius, D. Domingo Juvé, D. Josep Cols i D. Eugeni ColI,en la qual es demanava a aquella corporació, que felicités el govern per haver implantat I'autonomia a Cuba i Puerto Rico a la vegada que es demanava que la concedeixin a Catalunya.

"Felicitem de veres als citats concejals per aquest acte de patriotisme i ensenyanc;:a als altres regidors de com deuen obrar los bons catalans; i els encoratgem afer surar una petició tan sentida i desitjada pel poble catala.»

Tot aixó acabaria concretant-se en el suport que els republicans fe-derals van donar al candidat catalanista Joan Josep Permanyer i Ayats en les eleccions de diputats a Corts que es van celebrar el27 de marg de 1898.

L'apropament cap al catalanisme era conseqüencia de la línia po­lítica que va prendre el partit federal en imposar-se els criteris de Valles i Ribot, i també conseqüencia de la repressió que es va abatre contra els catalanistes arran de I'acte de suport a Grecia, que van fer amb motiu de I'inici del conflicte de Creta.(63)

Finalment, caldria fer una breu referencia a dos aspectes que van tenir una certa importancia a I'hora de conformar el republicanisme fe­deralista, tant a nivell general com a nivelllocal i comarcal. Em refereixo a I'anticlericalisme i a I'antimilitarisme.

Del primer podem dir que, tant com una opció ideológica, era una forma de vida, que es concretava en una serie d'accions que anaven destinades a trencar el predomini que, sobre la major part deis ambits de la vida, tenia I'església católica. Aquestes accions es podien dur a terme tant a nivell personal com a nivell polític. En posaré dos exemples. El primer és una nota que aparegué a El Panadés Federal sobre la ins­cripció al registre civil d'una nena, sense passar per l'església:(64)

«Nos participan de San Quintí de Mediona que el consecuente republicano de aquella población D. José Sala y Parellada ha dado una prueba de su despreocupación y entereza mandando inscribir a una hija suya en el Registro Civil sin que al acto haya intervenido en modo alguno la Religión Católica. Reciba nuestro más sincero aplauso, pues con ello demuestra a sus numerosos amigos y compañeros que los brillantes destellos de la Libertad tienden a disipar por momentos la parduzca neblina del obscurantismo.»

El segon exemple que podem exposar sobre la concreció de I'anticlericalisme és la pOlemica que es va dur a terme a l'Ajuntament de

44

..

L

Vilafranca sobre I'ús del cotxe fúnebre. L'ús obligatori del cotxe fúnebre per al trasllat deis morts cap al cementiri es va acordar en la sessió del 25 d'agost de 1892.(65) Aquesta decisió es va prendre després d'una votació que acaba amb empat, decidint I'alcalde a favor de la proposició que havia fet Isidre Rius.(66) Les raons que s'addu"len per a aquest ús obligatori eren d'índole sanitaria; pero, en el fons, també hi havia la voluntat d'imposar, des d'un poder polític, una norma sanitaria a I'església, la qual s'oposava a aquell ús. La polemica es va saldar amb un procés de causa criminal contra el que aleshores era alcalde -el republica federal Josep Cols- i amb la se va destitució:(67)

«Tengo el honor de elevar a V.E. el adjunto testimonio procedente de causa criminal que me hallo instruyendo contra D. José Cols y Artigas, Alcalde de esta villa, por usurpación de atribuciones y delito relativo al libre ejercicio de Cultos, comprensivo de lo necesario del auto de procesamiento del Cols para su superior conocimiento por virtud de lo que preceptua el artículo 192 de la vigente ley municipal en su apartado 30. rogándole se digne a disponer el aviso de recibo y que se lleve a efecto la suspensión decretada a perjuicio del expresado Alcalde de esta villa.»

Pel que fa referencia a I'antimilitarisme, podem dir que es concre­tava en la lIuita contra el servei de quintes, tan gravós per a les classes populars, en la defensa d'uns pressupostos de I'estat de pau i la ne­cessitat de no enviar homes joves, útils per al treball, al servei d'armes. Quant a les guerres colonials, hem de distingir entre les que es produ"lren a I'Africa i la guerra de Cuba i Filipines. En la primera, la posició deis republicans va ser de denúncia de la incompetencia del Govern, consi­derant que I'honor de la patria havia estat vilipendiat per «una turbamulta de rebeldes fanáticos y feroces". (68) Respecte la guerra de Cuba i Filipi­nes, és coneguda de tothom la postura deis republicans federals con­traria a la continuació de la guerra. En aquest sentít anira la instancia que hem esmentat anteriorment.

ELS CATALANISTES

L'any 1891 es fundava el Centre Catala de Vilafranca del Penedes. Aquest representava I'articulació d'un moviment que s'havía anat dese n­volupant alllarg de tot el segle XIX, i que, a partir d'aquests primers anys 90 comengara a transformar-se, per passar d'un moviment estrictament culturalista a un de clarament polític. A partir de les Bases de Manresa i de la Unió Catalanista s'arriba a la formació de la Lliga Regionalista, que I'any 1901, juntament amb el republicanisme, inicia I'escombrada definitiva del torn deis partits dinastics a Barcelona.

45

No es pot negar la importancia del paper que van jugar molts vilafranquins i penedesencs en la formació del moviment catalanista. Des deis aspectes purament literaris, on destaquen personatges com en Manuel Mila i Fontanals i els germans Vidal i Valenciano -Gaieta i Eduard-, fins als aspectes més polítics i ideologics, amb un Torras i Bages i la seva important aportació amb La tradició catalana.

El catalanisme o regionalisme és presentat, en aquests primers anys, com un moviment en el qual cabien totes les tendencies polítiques, que quedaven superades:(69)

«Lo catalanisme ha de ser polític, pero no dintre deis motllos d'un partit polític; dintre del catalanisme hi caben monarquics i republicans, conservadors i liberals, absolutistes i democrates.»

El catalanisme, a més, es presentava com un moviment contrari al centralisme, que reclamava I'autonomia per Catalunya, pero que respec­tava la unitat d'Espanya:(70)

"Nosaltres los regionalistes VOLEM:

» Primer. Que reconeixent i admetent la unitat nacional espanyola, y sens perjudici de la integritat política d'Espanya, s'estableixin dintre d'ella dos poders, separats, distints, autonoms: LO PODER CENTRAL i LO PODER REGIONAL."

Com que les demandes deis catalanistes en aquests aspectes no diferien massa del que deien els federals, tant els uns com els altres van cercar els trets que els diferenciaven :(71)

«No, els federals espanyols no admeten, com a fet previ, I'existencia de Catalunya, d'Aragó, de Valencia, etc. parteixen de I'autonomia indivi­dual per basar en ella el seu sistema."

Consideraven destructora de la societat la teoria del pacte pimarga­lIia, precisament pel fet que partia de I'autonomía individual. Pero el que diferenciava essencialment catalanistes i republicans federals eren les qüestions socials. L'enfocament deis catalanistes respecte la problema­tica social del moment -que hem vist a través deis comentaris que he anat exposant de Ramon Esclassans i Mila- no diferia massa de la visió deis conservadors. Per als catalanistes, les reivindicacions deis rabas­saires podien arribar a ser justes, pero advocaven per I'entesa entre propietaris i rabassers. Si els rabassaires s'unien per defensar els seus drets, els propietaris també ho havien de fer per tal que els primers no s'imposessin per la for<;a.(72)

46

"No es distingeix [deien els estudiants regionalistes de Vilafranca] .. .10 federalisme del sistema regional, sinó que hasta amb los fins per adquirir quiscun, discrepen ¡'un de I'altre: no fa pas molt que amb un manifest el partit federal se declarava socialista, i a més tots sabe m i ho lIegim a cada pas que el medí que predica el federalisme espanyol com a efectiu per arribar al poder, és la Revolució. Nosaltres som diametralment opostos amb aquesta terrible teoria.»(73)

D'altra banda, el reconegut catolicisme deis catalanistes vilafran­quins havia de ser un altre deis punts de discrepancia amb els republi­cans federals. (74)

En definitiva, I'actuació del Centre Catala Vilafranquí estava més en la línia del que avui anomenaríem una entitat cívica -realitzant diverses vetllades literaries, publicant el periodic Las Guatre Barras, fent diverses campanyes, etc.- que no com un centre polític. Un exemple d'aixo podria ser la campanya que realitza el Centre per tal que conce­dissin a Vilafranca la capitalitat del partit judicial. Campan ya en la que hi van implicar totes les forces polítiques i entitats vilafranquines, des deis conservadors fins als republicans federals.(75)

Pero a partir de la meitat de la decada deis anys 90 del segle passat es comen<;aria a produir una serie de canvis en el catalanisme que portarien cap a la formació, a comen<;aments del segle XX, del partit polític catalanista: la Lliga Regionalista. Aquests canvis indicaven una major politització del catalanisme.

Ja a principis de I'any 1896 el Centre Catala Vilafranquí es transfor­maya en Centre Catalanista. L'any 1897 el setmanari Las Guatre Barras passa, a partir del número corresponent al dia 15 d'agost, a subtitular-se «setmanari nacionalista»; és en aquell any que, en alguns articles d'aquest setmanari, comen<;a a parlar-se ja d'Estat espanyol i no d'Es­panya; i, el que és més important, s'ataca el caciquisme i el sistema de la Restauració d'una manera com no s'havia arribat afer amb anteriori­tat.(76) Un altre símptoma deis canvis que es produ'iren en el catalanisme pot ser la seva posició respecte el tema colonial. Si I'any 1894 s'afirmava:(77)

«Las tropas que amb molts sacrificis s'havien anat reunint a Melilla per castigar els atemptats comesos contra els drets que tenfem a alsar el fort de Sidi-Aguariach, ... , han comengat a abandonar els voltants de Melilla ... "

L'any 1898 es rebutjava la guerra i el sistema de quintes i es cri­ticava el Govern per concedir massa tard I'autonomia a les colonies d'ultramar:(78)

47

[1

.J

«L'estat que quatre anys endarrera negava a Cuba tots los drets i lIibertats, I'estat que fins avui ha perseguit a toe i a sang als que amb les armes a la ma protesten de la tirania de la metrópoli, avui decreta I'autonomia per el/s tan suspirada, i valent-se deis seus dos-cents mil homes armats los hi diu: o accepteu I'autonomia o us persegueixo com a feres, És manifest, dones, que el govern d'Espanya nega I'autonomia a Cuba quan los cubans I'exigien i els hi vol fer acceptar avui que ja no la volen.

»Pertant, és inútil que es continu'ln enviant soldats a Cuba. Cada qual a casa seva. Ja ha passat I'hora d'embarcar més minyons, perqué al/a no hi faran res si és que el poble no vulga I'autonomia i aquí hi fan molta, pero molta falta. Si alla els camps estan devastats per la guerra, aquí ho estan per la falta de brac;os i per les secades. Guardem-nos los milions i els joves per a remontar casa nostra.»

Aquests canvis condui'ren cap a la campanya electoral de I'any 1898, quan, per primer cop, el catalanisme «accepta els medis que les modernes costums deixen als pobles. Per primera vegada entra en la

IlIuita electoral trobant-ho tot en les pitjors condicions possibles» ;(79) en definitiva, quan per iniciativa d'alguns membres del Centre Catalanista, i amb el suport de la Unió, van presentar com a candidat Joan Josep Permanyer i Ayats.(80) Cree que cal destacar que aquest és un deis fets més importants de la historia del moviment catalanista, no només perque sigui el primer cop que es presentaven a les eleccions, sinó pel que tenen de precedent de les eleccions de 1901. No és pura coincidencia que els elements que després se separarien de la Unió Catalanista i acabarien formant la Lliga Regionalista fossin els que portessin el pes de la campanya electoral. Així és important remarcar la matriculació com a advocats de Prat de la Riba, Lluís Duran i Ventosa, Jaume Carner i Joaquim Giralt i Verdaguer per tal d'evitar les tupinades. Aquest seria pnlcticament el mateix equip que portaria la campanya del 1901.

Aquestes transformacions, que podem considerar d'índole general, estarien a la base de la divisió que es produí al si de la Unió Catalanista i que condu irien a la formació de la candidatura "deis quatre presidents». Oesprésde la desteta del 98, esproduí un movimentde confluencia entre els homes del Centre Nacional Catala -el sector més polititzat que s'havia separat de la Unió- i la burgesia catalana agrupada entorn de la Unión Regionalista, burgesia que es trobava desenganyada deis darrers intents de regeneració del sistema de la Restauració, intents que anaven destinats a mantenir I'acció política de la burgesia catalana dins d'aquest sistema.

48

r

Uns deis elements que va ajudar a aquesta confluencia van ser la vaga de contribuents de 1899 i la campanya del concert economic engegada pel Foment alllarg de I'any 1900. En aquestes campanyes van participar activament els catalanistes vilafranquins. Al míting de Vilafranca, dins la campanya del concert economic, va predominar el públic cata­lanista, i aixo va ter prendre mesures a la junta del Foment: « Es in­dispensable conseguir otra vez que los elementos mercantiles e industriales sean la nota predominante ... Sólo de esta manera podremos justiticar la intervención y la iniciativa del Fomento en la campanya a seguir en pro del planteamiento del concierto económico.»(81)

La victoria obtinguda pels catalanistes a Barcelona, I'any 1901, va causar torc;:a impacte en el catalanisme vilatranquí. O'aquesta manera, es va dedicar més espai a comentar els resultats d'aquell any en les eleccions a Barcelona, que als de la comarca.(82)

Pero la influencia no es vaquedar només en aquesta impressió. Els mesos de juliol i d'agost del1901 ,els membres del Centre Catalanista de Vilatranca van emprendre una activa campanya de mítings per tota la comarca. (83) La campanya va concloure el día 30 d'agost, amb la visita que va ter el doctor Robert a Vilatranca. (84) Aquesta influencia també es va estendre a les eleccions municipals: els catalanistes van presentar candidats propis, diferenciats d'altres candidatures, en la línia del que s'havia fet a Barcelona, uns mesos abans, per a les eleccions de diputats a Corts.

AL TRES PARTITS

Hi ha constancia de I'existencia d'altres partits a Vilafranca. Pero la informació que en tenim és només la constatació de la seva existencia.

Pel que ta referencia als altres partits republicans pode m donar constancia de I'existencia, cap a I'any 1891, deis comites possibllista i progressista.(85) Ambdós partits devien desapareixer del mapa polític vilafranquí en avanc;:ar la decada, ja que no n'he trobat massa referencies més. Alguns membres del comite progressista de Vilafranca van passar a engruixir les files del partit republica federal.(86)

Quant al carlisme, cal dir que a Vilafranca no havia tingut mai massa adeptes, tot i que sí que n'havia tingut arreu de la comarca. Malgrat la

. seva davallada amb la instauració de la Restauraci6, I'any 1895 es van I fundar els Centres Tradicionalistes de Vilafranca, Sant Pere de Riudebit-

~ 49

lIes, Sant Martí Sarroca i Santa Margarida i els Monjos. (87) L'any 1897 van aconseguir publicar una revista: Lo Geni Ca tala. (88) Pero pot dir-se que «als últims de segle el carlisme era una torGa morta».(89)

Finalment, cal ter constar que, cap a I'any 1892, funcionava a Vilatranca un Centre Anarquista, del qual només sabem que en aquell any va celebrar el1 r. de maig, pero no hi ha constancia que continuessin les seves activitats alllarg del període que tractem.(90)

NOTES

(1) RIQUER, Borja de. «Burgesos, polítics i cacics ... » Pago 20.

(2) ESCLASSANS i MILA, Ramon. El Panades en el sigle XIX. Concurs d'Historia Con­tempórania organitzat pel Centre Catalanista. Vilafranca del Penedas, 1902. Pago

136.

(3) MAS i PERERA, Pere. Vi/a franca del Penedes. Editat per diferents lIibreries vilafran­quines. Vilafranca del Penedas, 1982. Reproducció facsímil de I'edició de I'Editorial Barcino. Barcelona, 1932. Pago 81.

(4) Las Guatre Barras, núm. 19. Vilafranca del Penedas, 3-1-1892.

(5) El Labriego, núm. 22, any XV. Vilafranca del Penedas, 30-XI-1890.

(6) Ibid.

(7) MAS i JORNET, Claudi. Notes sobre'l moviment intelectual i artístic de Vilatranca durant el sigle XIX. Treball addicional al Concurs d'Historia Contemporania del Centre Catalanista. Vilafranca del Penedas, 1902. Pago 329.

(8) La Voz del Panadés, núm. 105. Vilafranca del Penedas, 15-V-1898.

(9) Ibid.

(10) El Labriego, núm. 5, any IX. Vilafranca del Penedés, 16-111-1884.

(11) Ibid., núm. 7, any IX. 13-IV-1884.

(12) Ibid., núm. 6, any XVIII. 30-111-1893.

(13) Ibid., núm. 8, any IX. 30-IV-1884.

(14) La Voz del Panadés, núm. 100. Vilafranca del Penedas, 10-IV-1898.

(15) Ibid., núm. 101, 17-IV-1898. Núm. 102, 24-IV-1898.

(16) Ibid., núm. 102. 24-IV-1898.

(17) Ibid., núm. 101. 17-IV-1898.

(18) Ibid., núm. 103. 1-V-1898.

50

T (19) Ibid., núm. 104. 8-V-1898.

(20) Ibid., núm. 105. 15-V-1898.

(21) Ibid., núm. 151. 2-IV-1899.

(22) Ibid., núm. 154. 23-IV-1899.

(23) L'objecte de la reforma que proposava Villaverde era en primer lIoc liquidar les obligacions que lenia l'Estat amb motiu de les despeses realitzades durant les campanyes colonials i la guerra amb Estats Units. Aquestes eren aproximadament uns 2.200 mílions, I'equivalent aIres pressupostos anuals de I'Esta!. En segon Iloc, la reforma ínlenlava d'equilibrar els pressuposlos introduinl impostos nous i més racionals per tal d'augmentar, al hora que s'anava amortitzant el deute, la capacital d'inversió de I'Esla!.

"Deis nOtlS impostos que proposava el projecte Villaverde n'hi havia dos que van molivar les més dures protestes de les corporacions económiques: I"impost de timbre', que gravava la negociació i la transmissió de valors mobiliaris, i la 'contribució d'utililats', la lercera tarifa de la qual afectava els beneficis de les companyies d'assegurances, les anonimes, les comandataries per accions, les societats coope­ratives, les col.lectives i totes les que tinguessin per objecte I'obtenció de beneficis.» RIQUER, Borja de: Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el regionalisme (1898-1904). Edicions62. Barcelona, 1977. Pag.141. --

(24) Ibid. Pago 153.

(25) La Voz del Panadés, núm. 194. Vilafranca del Penedas, 28-1-1900.

(26) Ibid.

(27) RIQUER, Borja de: «Burgesos, politics i cacics ... » Pago 23.

(28) El Panadés Federal, núm. 11. Vilafranca del Penedas, 6-1-1893.

(29) «La restauració porta al municipi les persones més adinerades de la vila, presidides per Jaume Ignasi Abella, a les que succei, el 6 de gener de 1876, la corporació presidida per Ramon Freixas. Llavors s'inicia el tom entre conservadors i liberals gue dura fjns bo i lota la segona década del segle en curs ... »; MAS i PERERA, Pere. Vi/atranca del Penedes. Pago 81. El subratllat és meu.

(30) A l'Arxiu Bibliografic Pere Regull del Museu de Vilafranca hi ha tola una sarie de llibres procedents d'una donació de Rómul Bosch i Alsina a la biblioteca del desaparegut AIeneu Obrer. O'altra banda, Borja de Riquer ja assenyala que la «base» militanl del partí! fusionista es confon, sovint, amb la base del republicanisme més modera!. RIQUER, Borja de. «Burgesos, polítics i cacics ... » Pags. 22-23.

(31) Panadés Nou, núm. 6. Vilafranca del Penedas, 19-V-1901.

(32) ESClASSANS i MILÁ, Ramon. El Panadés ... Pags.132-133.

(33) Ibid.

(34) GABRIEL, Pere. «El marginament del republicanisme i I'obrerisme». L 'Avem;:, núm. 85. Barcelona, 1985. Pago 37.

(35) El Panadés Federal, núm. 130. Vilafranca del Penedas, 4-V-1895.

(36) Al Registre d'Associacions del Govem Civil de la Provincia de Barcelona, hi consten els següents centres:

51

Centre Republica Democratico Federalista de Sant Cugat Sesgarrigues (5-XI-1891). de Vilafranca del Penedes (18-V-1892) del Pla del Penedes (18-VI-1892) de la Granada del Penedes (2-IX-1892) de Puigda.lber (12-XII-1892) de les Cabanyes (5-XII-1892) de Subirats (26-1-1893) de Sant Pere Molanta (26-IV-1893) de Sant Pau d'Ordal (21-VII-1893) de Santa Fe del Penedes (28-VII-1893) de Torrelles de Foix (11-IX-1893) de Sant Martí Sarroca (29-X-1893) d'Avinyonet del Penedes (28-VII-1894) de Lavern (Subirats) (18-X-1894)

(37) El Panadés Federal, núm. 30. Vilafrancadel Penedes, 20-V-1893. Núm. 43. Vilafranca del Penedes, 19-VIII-1893. Núm. 64. Vilafrancadel Penedes, 27-1-1894. Hi surten exemples de comites locals o comarcals.

(38) Ibid. Núm. 5. Vilafranca del Penedes. 26-XI-1892. Aquest tret també és destacat per LÓPEZ ESTUDILLO, Antonio. «Federalismo y métodos de restablecer el control político en la Restauración». Comunicació alll Col.loqui d'HistóriaAgraria, en premsa.

(39) El Panadés Federal, núm. 43. Vilafranca del Penedes, 19-VIII-1893.

(40) Ibid., núm. 10. 31-XII-1892.

(41) ARNABAT, Ramon. «les organitzacions deis treballadors agrícoles i deis boters a l'Alt Penedes I'últim ter" del segle XIX ... Comunicació presentada al Congrés Históric Internacional de la Fil.loxera. Sant Sadurní d'Anoia, octubre 1987. Treball inedit.

(42) ESCLASSANS i MILA. Ramon. El Panadés ... pags.154-155.

(43) COlOMÉ FERRER, Josep. L'expansió vinícola,la fil-loxera i el problema rabassaire a 1'Alt Penedes. Tesi de lIicenciatura inédita. Universitat de Barcelona, setembre de 1986. pags. 180-190.

(44) El Labriego, núm. 8, any IX. Vilafranca del Penedes, 30-IV-1884. Pel que fa referencia a I'aparició de formes modernes de conflictivitat social al camp catala es pot veure LÓPEZ ESTUDILLO, Antonio: Federalismo, campesinado ... ; i GARRABOU, Ramon: «La conflictivitat rural a I'etapa contemporania». Ponencia al II Col.loqui d'Historia Agraria. Barcelona, 1987, en premsa.

(45) Registre d'Associacions del Govern Civil de la Província de Barcelona, núm. 1.755, 19-1-1894. A través de les pagines d' El Panadés Federal he localitzat, entre el 19 de novembre de 1892 i el 28 d'abril de 1894, una quinzena de reunions d'agricultors.

(46) El Panadés Federal, núm. 126. Vilafranca del Penedes, 23-11-1895.

(47) Ibid. Núm.25, 15-IV-1893.AI marged'aquesttipus d'actuació es van donar moltscasos d'accions contra la propietat com les que hem esmentat anteriorment, de tipus més tradicional: desbrotament de vinyes, tala d'arbres, incendi de pallers. És alió que Josep Calomé ha anomenat com a «acció anónima». COlOMÉ FERRER, Josep. L'expansió vinícola ... pags. 215- 219. Aquest tipus d'accions van ser comdemnades públicament pels dirigents republicans, acusant els propietaris de ser els que incitaven a realitzar aquests fets: «las autoridades toman medidas preventivas; dícese que la Unión de la liga de propietarios sostiene la alarma, desfigurando hechos; y aún denunciando con cínico descaro a los tribunales de justicia el repartimiento de tierras,

52

el desbrotamiento de cepas, incendios de pajares, incendios de bosques y otros hechos vandálicos? Hechos de los cuales los rabassaires protestan indignados desde el fondo de su corazón. .. Quien cultiva no desbasta. Por esto se sospecha de cierta recaudación; que les sería a los que recaudan, que sirve para indemnizarse de las pérdidas que ocasionen criminales manos, o conjuraciones bastardas. No es de extrañar pues, que la opinión que empieza a reaccionar se mire con desconfianza a ciertos personajes, que mientras se hacen pasar por víctimas, emplean el aparato para funcionar de verdugos. Hay tantas cosas en la vida que lo son, o que lo parecen, que con un poco de entereza y constancia, estamos seguros que se descubrirá lo que hoy por hoyes un misterio.» El Panadés Federal, núm. 48. Vilafranca del Penedes, 23-IX-1893.

(48) ARNABAT, Ramon. Introducció al moviment obrer vilafranquí 1871-1939. Accessit als Premis Sant Ramon de Penyafort. Vilafranca del Penedes, 1981. Treball inedit.

(49) ESCLASSANS i MILA. Ramon. El Panadés ... pags.156-157.

(50) El Panadés Federal, núm. 30. Vilafranca del Penedés, 20-V-1893; núm. 53. 28-X-1893.

(51) Els aspectes de la repressió contra el moviment rabassaire i contra el republicanisme federal han estat analitzats per COLOMÉ FERRER, Josep: L 'expansió vinícola ... pags. 219-225. També per LÓPEZ ESTUDILLO, Antonio: Federalismo, campesinado ...

(52) El Panadés Federal, núm. 53. Vilafranca del Penedés, 28-X-1893; núm. 120.23-1-1895.

(53) GARRABOU, Ramon: La conflictivitat rural ...

(54) El Panadés Federal, núm. 4. Vilafranca del Penedes, 19-XI-1892.

(55) Ibid., núm. 5. 26-XI-1892. El subratllat és meu.

(56) ¡bid., núm. 113.9-1-1895.

(57) Ibid., núm. 59. 8-XII-1893.

(58) DUARTE, Ángel: El republicanisme catal¿ a la fi del segle XIX. Eumo Editorial. Vic, 1987. pags. 99-107.

(59) El Panadés Federal, núm. 7. Vilafranca del Penedés, 10-XII-1892. «Ahora sí que el organillo del Gentre Gatal¿debe estar satisfecho, y tal vez rebostando de alegría al contemplar que con su continua propaganda regionalista a mejor, autónomo-tradicionalista ha podido conseguir que por alguno de sus parroquianos se alcanzara el milagro. »¿No lo Saben Vds.? Pues ahí va el nombre de una panadería bautizada en catalán: Forn de Sant Pau. ¿Qué triunfo para la causa autónomo-tradicionalista, exclamará el organillo algo embozado? »Y nosotros diremos con sus barras, cuyo epígrafe ostenta, y que aseguramos le pertenece que, este triunfo durará hasta que se entere la sensatez y el sentido común de sus lectores.»

(60) Las Guatre Barras, núm. 52. Vila"'3.nca del Penedés, 21-VIII-1892. «El dia 9 deis corrents se constituí en aquesta vila una 'Joventut Federal' composta de I'element més jove del 'Centre FAderalista' de Vilafranca. »En el dia de sa constitució s'acorod que: 'considerant que la federació té caracter regionalista, la lIengua oficial de la mateixa, tant interior, com exterior, sigui la catalana.' »No cal dir que aplaudim sincerament aquest acte de sentit comú i de justicia a nostra volguda lIengua materna.»

53

Les postures del republicanisme sobre la qüestió lingüística han estat estudiades per DUARTE, Angel. El republicanisme catala ... pags. 111-114.

(61) Las Guatre Barras, núm. 289. Vilafranca del Penedés, 25-IV-1897.

(62) Ibid., núm. 366,6-11-1898.

(63) DUARTE, Angel. El republicanisme catala... Pago 106.

(64) El Panadés Federal, núm. 15. Vilafranca del Penedés, 14-11-1893.

(65) Llibre d'Actes Municipals, vol. 11, fol. 64, Vilafranca del Penedés.

(66) En aquests moments I'alcalde de Vilafranca era el republica federal Josep Cols i Artigas, que va ser nomenat en aquest carrec el 15 de gener de 1892.

(67) Llibre d'Actes Municipals, vol. 11, 101. 87, 9-XII-1892, Vilalranca del Penedés.

(68) El Panadés Federal, núm. 60. Vilafranca del Penedés, 16-XII-1893.

(69) Las Guatre Barras, núm. 35. Vilafranca del Penedés, 24-IV-1892.

(70) Ibid., núm. 66. 27-XI-1892.

(71) Ibid., núm. 63. 6-XI-1892.

(72) Ibid., núm. 57. 25-IX-1892.

(73) La Opinió Escolar, núm. 25. Vilafranca del Penedés, 19-111-1895.

(74) El catalanisme a Vilafranca mantenia uns estrets Iligams amb el bisbe Torras i Bages a causa que aquest havia nascut al poble de les Cabanyes i havia viscut la se va infantesa i part de la seva adolescéncia a Vilafranca. A més, cal destacar que el lema de la primera revista que van publicar els estudiants regionalistes de Vilafranca -Lo Grit Escolar- era: patria, le i amor.

(75) AHCVP, Arxiu Municipal, 69931, 27-VII-1891.

(76) Per exemple veure Las Guatre Barras, núm. 276,31-1-1897; núm. 292, 16-IV-1897; núm. 364, 23-1-1898; núm. 366, 6-11-1898; núm. 370, 6-111-1898.

(77) Ibid., núm. 125.6-1-1894.

(78) Ibid., núm. 366. 6-11-1898.

(79) Ibid., núm. 371. 10-111-1898.

(80) Com veurem en tractar les eleccions municipals, els catalanistes havien participat en les eleccions locals amb anterioritat a aquesta data, pero ho feren sempre coalitzats amb els partits monarquics o bé a títol individual dins de les dilerents llistes, ja fossin monarquiques o republicanes. D'altra banda, els catalanistes havien manilestat sempre la voluntat de no fer política dins la corporació municipal, sinó que volien ler «administració ...

(81) RIQUER, Borja de. Lliga Regionalista ... Pago 179.

(82) A comengaments de segle XX va desaparéixer el setmanari Las Guatre Barras, pero I'any 1901, els catalanistes de la comarca van iniciar la publicació de Panadés Nou.

(83) En concret he localitzat mítings a Castellví de la Marca (1 0-VII-1901), a Font-rubí (18-VII-1901), al Pla del Penedés (26-VII-1901), a Sant Pau d'Ordal (7-VIII-1901).

(84) Panadés Nou, núm. 22. Vilalranca del Penedés, 8-IX-1901.

(85) Almenys signen la instancia sobre la concessió de capitalitat del partit judicial de Vilalranca aqué m'he referit anteriorment. AHCVP, Arxiu Municipal, 699 31 , Vilafranca del Penedés, 27-VII-1891 .

54

(86) Damia Mestres que, I'any 1891, constava com a membre del Comité Republica Demócrata Progressista, apareix I'any 1893 com a president de la Junta Permanent del comité comarcal deis federals. El Panadés Federal, núm. 30. Vilalranca del Penedés, 20-V-1893.

(87) Registres d'Associacions del Govern Civil de la Província de Barcelona, números de registre 2.035, 2.036, 2.037 i 2.038.

(88) MAS i JORNET, Claudi. Notas sobre '1 moviment intelectual ... Pago 329.

(89) ESCLASSANS i MILA, Ramon. El Panadés ... Pag.143.

(90) Las Guatre Barras, núm. 37. Vilafranca del Penedés, 8-V-1892. La Tramontana, núm. 591. Barcelona, 25-XI-1892. Donaven constancia de la realització d'un míting anar­quista a Vilalranca, en el qual va participar la darrera publicació.

LES ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS AL DISTRICTE DE

VILAFRANCA DEL PENEDES (1891-1903)

LES ELECCIONS DE L'1-11-1891

Les eleccions de diputats a Corts que se celebraren el dia 1 de fe­brer de I'any 1891 van ser les primeres d'aquest tipus que es farien amb sufragi universal masculí. Ja hi havia hagut I'experiencia de les eleccions a la Diputació Provincial que s'havien celebrat a principis del mes de de­sembre de I'any anterior.

Els testimonis que tenim de la campanya endegada per a aquestes eleccions són ben pocs; només algunes notes a la premsa local sobre alguns mítings, reunions o sopars realitzats pocs dies abans deis co­micis:(l)

« Reñidísima se presenta en este Distrito la lucha electoral que ha de terminar con la elección del día 1 de Febrero próximo, y de cuyo resultado se las prometen muy felices los partidarios de las tres candidaturas que a la sazón se disputan el acta definitiva.»

De fet, aquesta lIuita sera una constant de les eleccions en que es presenti més d'un candidat, i els que es presentin tinguin grans possi­bilitats de sortir escollits a causa de la seva implantació social o política, és a dir, quan hi hagi una mínima possibilitat de superar el candidat oficial.

En aquestes eleccions es presenten tres candidats per a I'acta de diputat que corresponia al districte electoral de Vilafranca del Penedés: Josep Elias de Molins, candidat conservador, que en aquesta ocasió sera el candidat oficial; Romul Bosch i Alsina, candidat del partit liberal­fusionista; i, finalment, Baldomer Lostau, candidat republica federal.

57

Josep Elias de Molins rebé el suport del setmanari El Labriego, que, com ja he dit anteriorment, era I'organ deis propietaris agrupats al Centre Agrícola del Penedes; a més, tenia tot el suport de I'alcalde de Vilafranca i deis diputats provincials conservadors del districte. És presentat com un « Franco y decidido proteccionista». En ser el candidat de l' «encasillado» no s'esta d'utilitzar I'Ajuntament de Vilafranca amb finalitats electorals:(2)

« ... presentose el Sr. Elias en las Casas Consistoriales en donde ofreció todo su apoyo al Ayuntamiento para ver de procurar conseguir la justísima rebaja en la tributación de consumos, tan enormemente aumentada en el actual ejercicio por el Gobierno fusionista. Seguidamente, en una reunión celebrada en el salón San Jorge, a la que habían sido invitadas diferentes personas, presidiendo el acto el Sr. Alcalde D. Manuel Torrellas, con asistencia de los Diputados provinciales D. José Álvarez y D. Marcos Mir, y el ex-Diputado a Cortes D. José Planas y Casals ... »

Els continguts de la campanya d'Elias de Molins es basaven, prin­cipalment, en la defensa de la vitivinicultura, que considerava «seria­mente amenazada por las falsificaciones y las adulteraciones del vino que se hacen así en Cuba como en la Península, declarándose partidario de que se ponga un fuerte arancel a la importación del alcohol industrial, primera base de las falsificaciones ».(3)

Aquest també seria un deis temes fonamentals de la campanya del candidat fusionista, Romul Bosch, que era presentat com a «comerciante, exportador de vinos y naviero». En una reunió celebrada al Teatre Plincipal de Vilafranca manifestava que:(4)

«Como defensor incondicional de la producción del país, ha trabaja­do, trabaja y trabajará para conseguir el cierre de las fábricas de vinos en Cuba y el castigo de los ladrones de marcas, y dijo: 'soy partidario de la abolición del derecho de importación o de consumos del vino en las Antillas yen la Península, y procuraré el aumento del impuesto sobre los alcoholes extrangeros a su introducción en España ...

"Próxima la época de la renovación del tratado con Francia, creo imprescindible que designemos todos nuestros esfuerzos a estrechar nuestras relaciones con aquella nación desarrollando con más empuje, si cabe que hasta aquí, nuestro comercio de vinos."

Evidentment, tant la campanya d'Elias com la de Bosch anaven adrec;:ades als comerciants i industrials de vi que, en aquella epoca, encara gaudien deis beneficis del tractat comercial amb Franc;:a, malgrat que ja s'hagués iniciat la crisi fil.loxerica. Calia donar esperances a aquests després del bon preu assolit pel vi aquell any -a partir de la collita de 1891 hi hauria una brusca davallada deis preus.(5)

58

No eren aquests els objectes de la campanya deis republicans federals, els quals I'adrec;:aven vers els «obrers» agricultors i a difondre el que anomenaven I'ideal republica. Els rabassaires comenc;:aven a patir amb forc;:a els efectes de la crisi fil·loxerica.

Els resultats oficialsd'aquestes eleccions per al districte de Vilafranca donaven com a guanyador el candidat conservador i oficial, Josep Elias de Molins. Darrera d'ell van quedar Baldomer Lostau i Romul Bosch i Alsina, respectivament, amb una diferencia entre ambdós de vint-i-set vots. Amb un vot cada un apareixen Emilio Castelar i Josep Cuscó.

Un repas deis resultats electorals a Vilafranca del Penedes ens dóna que el candidat guanyador és el fusionista Bosch, amb 553 vots, cosa que representava, aproximadament, un 53% deis vots emesos. Tot i que els republicans federals havien pactat una coalició amb els progressistes i els centralistes, (6) a Vilafranca només van obtenir 263 vots, els quals representaven el 25% deis emesos. En Josep Elias, tot i ser el candidat oficial, només obtingué 221 vots a Vilafranca (el 21 %, aproximadament). Aquest exit del candidat fusionista podria ser causat pel fet que els republicans historics o possibilistes, que tenien un nucli relativament important a Vilafranca -aconseguiren col·locar Eduard Vidal i Valenciano com a diputat provincial en les eleccions de I'any anterior-, decidissin votar per aquell abans de donar suport a un candidat que, tot i ésser republica, representava uns continguts socials contraposats als deis castelarians. A més, els republicans federals es­taven en una fase d'or-ganització a la capital de l'Alt Penedes i encara no devien estar plenament consolidats.

Si donem una ullada als resultats del districte i a les protestes de la Junta d'Escrutini,(7) veurem els Ilocs on el caciquisme actuava amb més forc;:a i en que els republicans federal s -en tant que forc;:a més represen­tativa de I'anticaciquisme en aquells moments- van adquirint una important implantació.

Així, poblacions com Abrera, Castellví de la Marca, Sant Quintí de Mediona, Font-rubí, Mediona (Sant Joan de Mediona), etc., donen re­sultats favorables als partits dinastics i, per tant, desfavorables als republicans federals. Si tenim en compte les protestes que formularen els candidats, observem que realment hi ha falsejaments de resultats bastant gruixuts, com, per exemple, a la primera secció d'Esparreguera, on consta que el candidat governamental obté 184 vots, mentre que els oponents presenten certificats notarials en els quals s'afirma que el resultat real és de 84 vots; cent vots de diferencia són, també, els que assenyalen les protestes per a la segona secció d'Esparreguera; a

59

Gelida també s'hi afegeixen vots, uns dos-cents; en altres municipis -Sant Ouintí, Torre 11 es- es fa votar el cens complet.

De fet allí on tenien una certa implantació els republicans federals, amb el suport deis rabassaires, el nombre de vots és bastant favorable al candidatfederal, si ho comparem amb d'altres seccions on el caciquis­me és fort: Avinyonet (93 vots), el Pla del Penedes (129 vots), Subirats (325), Sant Sadurní d'Anoia (318). En algunes seccions es constata una certa resistencia al caciquisme: a la segona de Sant Ouintí, per exemple, els republicans federals, amb Baldomer Lostau al davant, aconseguiren imposar-se al president de la mesa, donant així un resultat favorable a aquest candidat (102 vots contra els 27 deis conservadors i els 11 deis fusionistes).

En canvi, en poblacions on els republicans federals no arribaren mai a constituir una mínima organitzacíó o on aquesta va ésser sempre feble, (8) el nombre de vots és realment minso, quan no nul, i, normalment, el pes deis vots conservadors és aclaparador: Mediona -83 vots per als conservadors, 8 per als republicans, 176 per als fusionistes-; Font-rubí -182 els conservadors, 123 els fusionistes, 1 els republicans-; Pon­tons -99 vots per als conservadors, cap per als altres-; o Vilobí -230 sufragis conservadors per 8 de fusionistes i 2 de republicans.

Finalment, dones, sortí escollit el candidat conservador Josep Elias de Molins, amb 5.431 vots, que representaven el 57'20% deis vots emesos i un 44'33% del cens electoral; Baldomer Lostau obtingué 2.045 sufragis, és a dir, un 21 '53% deis vots i el 16'69% del cens; Romul Bosch mobilitza 2.018 votants-el21 '25%-, que representaven el 16'47% del cens electoral.

Els resultats ofereixen una abstenció absoluta de 2.653 electors -el 21 '66%-; aixo significaria un deis índex més elevats de participació del districte de Vilafranca en el període que estudiem.

LES ELECCIONS DEL 5-111-1893: LA GRAN VICTORIA DELS REPUBLlCANS

Les eleccions que, sota el signe d'un govern liberal, se celebraren el 5 de mar<;: de 1893 es caracteritzarien pel gran pes que hi tindrien els republicans federals, en concret, i el republicanisme en general.

Si bé és cert que la coalició que era la Unión Republicana s'havia preparat amb més temps i amb més bona organització, tal com asse-60

nyala Santiago Albertí,(9) crec que, pel que fa referencia al districte de Vilafranca del Penedes, hi hem d'afegirel factord'una conjuntura política i social molt determinada.

I és que des de mitjans de I'any 1892 els republicans federals i els rabassaires de la comarca estaven duent a terme una important campa­nya d'organització, tal com hem vist anteriorment.(lO)

Un altre fet important a destacar és I'aparició de la premsa repu­blicana. El Panadés Federal, que s'editava des del 30 de novembre de 1892, fou un deis pilars basics de I'organització republicana federal a la comarca. Des de les seves pagines es donava informació de les diferents reunions, mítings, etc. Es marcaven els criteris electorals i ideologics, s'engegaren campanyes de solidaritat, etc. Va ser la veu pública que s'aixeca contra el caciquisme.

El 1893 va ser un any de gran agitació social. El moviment ra­bassaire organitzat sortí a la lIum pública, conjuntament amb el moviment republica. Els federals i els dirigents rabassaires desplegaren una intensa activitat organitzativa al lIarg de tota la regió del Penedes. Reunions de rabassaires a la Gornal (7-1-1893), Sant Jaume deis Do­menys (6-1-1893), els Monjos (6-1-1893), laLlacuna (15-1-1893), Masquefa (27-1-1893), Tous (12-XI-1893), etc.

Són múltiples les reunions a les quals assisteixen els dirigents re­publicans federals els qui, en molts casos, ho eren també del moviment rabassaire: Isidre Rius, Isidre Claramunt, Antoni Solsona ... El contingut d'aquestes reunions havia de tractar evidentment de «la rabassa y la parcería, de las desdichadas gestiones del asqueroso caciquismo ... ,,(11)

La necessitat d'organitzar-se i el benefici que I'organització comporta als rabassaires són uns deis temes en que més s'insisteix: « ... usó la palabra el Sr. Saumell demostrando los beneficios alcanzados por los parceros de la comarca del Panadés y otros merced a la federación de todos ... ", (12)

« ... el Sr. Claramunt expuso la necesidad de unión entre los trabajadores, único medio de salir del miserable estado que hoy les amilana». (13) Pero no només es tractava de la problematica social i quina era la millor manera de ter-li front; en aquelles reunions també es tractaven temes de caire polític, tent veure la necessitat d'un govern -que, evidentment, havia de ser fon:;:osament republica- que solucionés tots els problemes deis rabassaires.

A més de I'agitació social al camp, I'any 1893 va ésser un deis de més agitació del moviment obrer en aquest final de segle. El mateix mes de mar<;: en que se celebrarien les eleccions esclataria a Vilafranca una

61

vaga de boters que s'estendria cap a altres poblacions del Penedes (el Vendrell, Vilanova, etc.), la qual va durar diversos mesos.

Aquesta agitació responia al malestar que creava la res posta deis propietaris a la crisi fil'loxerica i a la crisi de malvenda del vi de finals de segle(14) i a les condicions socials i economiques, i a I'atur que patien els obrers de la comarca, i no, tal com ja he demostrat anteriorment, a I'oportunisme deis polítics republicans.(15)

A I'agitació social es va afegir I'agitació política que dugueren a terme els republicans federals, especialment a partir del mes de gener de 1893, en que ja es pensava a preparar la campanya electoral.

Els comentaris apareixen molt aviat a la premsa local vilafranquina. El Panadés Federa/feia aquests comentaris sobre el fusionisme ja en el mes de gener:(16)

«Aún faltan dos meses y los caciques monárquicos ya han entrado a formar parte de este movimiento de compraventa de actas para favorecer al candidato que más da por ellas.

»Dícese que el partido liberal del Panadés presenta candidato propio, apoyado por el Gobierno, prometiéndoselas muy felices en la futura lucha.

»¿A dónde están los liberales que aún deben formar dicho partido?

»¿Acaso les conoce álguien? ... »

La premsa proxima als conservadors, El Labriego, destapava la intenció, en principi, que aquest partit presentés novament en Josep Elias de Molins com a candidat, tot desconeixent la candidatura fu si 0-nista:(17) •

«Por autorizado conducto sabemos que en las próximas elecciones para Diputados a Cortes, se presentará como candidato por este Distrito, el señor D. José Elias de Molins, que ya en las últimas Cortes representó el propio Distrito, abogando desde el Congreso en favor de la Agricultura, fuente principal de riqueza de nuestro país.

"y se nos ha añadido también que dicho no tendrá competidor ministerial, por cuyo motivo a ser cierto, la lucha electoral quedará reducida entre el citado señor Elias de Molins y D. Baldomero Lostau, a quién presentará como candidato el partido republicano."

Com més endavant veurem, aixo no sera cert, essent la candidatura conservadora la que no es va presentar.

62

Els republicans desplegaren una intensa activitat política ja en els mesos de desembre, gener i febrer; els primers mítings varen ser per tal d'estendre I'ideal republica, pero, a mesura que s'acostava la data de les eleccions, els mítings, les reunions, etc., seran de caire estrictament electoral, sovint amb la presencia del candidat republica Baldomer Lostau.

En aquest sentit, la primera reunió realitzada de cara a organitzar els treballs electorals es féu a finals de desembre de 1892, tot i que en alguns mítings que s'havien fet aquest mes ja s'havia plantejat la necessitat de I'acció política. En aquesta reunió Isidre Rius plantejava I'obligació d'actuar en la campanya electoral «haciendo constar que ya era hora de desplegar nuestras fuerzas delante de este caciquismo corruptor que todo lo absorve». També es va tractar de «los trabajos preliminares y del nombramiento de comisiones para velar por el cumpli­miento de la ley de Sufragio Universal y evitar que se cometan abusos (tupinadas) que por desgracia abundan en los tiempos».(18)

Les reunions d'organització de la maquinaria electoral republicana continuaren al lIarg deis mesos de gener i de febrer:(19)

«El sábado de la próxima pasada semana tuvo lugar en el Centro Federalista la anunciada reunión del Partido Federal.

»Se acordó nombrar comisiones para la revisión de las listas electo­rales así como que la misma haga los trabajos para el nombramiento de interventores para las mesas.

»Se acordó también invitar a todos los republicanos de esta villa a la reunión que tendrá lugar en el Centro Federalista hoy sábado para tratar de asuntos electorales.»

Van ser bastants els mítings electorals que dugueren a terme els republicans federals del districte de Vilafranca al lIarg de la darrera setmana de febrer. En aquests mítings es parlava sobre el problema rabassaire, sobre el desgavell que comportaven els governs de la mo­narquia, presentant-se la república com a "único puesto de salvación», i s'invitava a anar a votar la candidatura republicana. Em permeto, aquí, de transcriure íntegrament I'únic cartell-si és que pot rebre aquest qua­lificatiu- que he trobat en el decurs d'aquesta investigació, perque, malgrat la seva extensió, el podem considerar com I'exposició del pro­grama deis republicans federals:(20)

«iREPUBLlCANOS!

»Caida por sus faltas la situación conservadora, se convoca otra vez al cuerpo electoral para el cinco de marzo. Sólo dos años ha vivido aquella

63

64

Cámara, producto del amaño y de la violencia. Su corta y azarosa vida ha aprobado al país la impotencia y corrupción que mina la existencia de la RESTAURACiÓN MONÁRQUICA. Los fusionistas han otra vez heredado el poder. Continua pues el FAMOSO PACTO DEL PARDO. Partido sin principios determinados, es una ínfima minoria del país; busca vivir al día; incapaz de responder a nada saludable y duradero para el porvenir de la patria, quiere ejercer el poder que arrebataron de sus manos la inmoralidad del MATUTE personificadas en Pepe el HUEVERO. Para arrancar a la nación una Cámara dócil a sus concupiscencias, se arma de todas las arbitrariedades, de todas las malas armas, de cuantos elementos halla a mano un gobierno falto de sentido MORAL. iREPUBLlCANOS DEL PA­NADÉS! preparémonos para luchar en los Comicios; seamos hoy fieles cumplidores de la ley; tengamos la virilidad de hacerla cumplir a los demás e indiquemos a los caciques infames que no pueden hacer violencia al sufragio, que por encima de ellos está la ley y los inmutables fueros de la humana Justicia; y que en su apoyo, fuertes en nuestro derecho, está dispuesto este republicano distrito a repeler, si es preciso, la fuerza con la fuerza, contra los que falsifiquen el Sufragio y vulneren las leyes.

»Vayamos todos a las urnas, unidos y compactos los Republicanos del Panadés, pero vayamos con la decisión de obligar a todos a respetar honradamente el exacto y fiel cumplimiento del resultado que éstas arrojen. Votemos todos al candidato unánimemente acordado en reunión de todos los pueblos del distrito, al que en 1891 le fue escamoteada el acta.

»DON BALDOMERO LOSTAU

»ÉI tremola la bandera republicana del distrito; él simboliza la unión de los Republicanos para luchar y vencer. De nuestra entereza depende la victoria.

»REPUBLlCANOS: Ante las calamidades que afligen estas comar­cas hemos sido los únicos que nos hemos preocupado de la suerte del trabajador, del RABASSAIRE: al grito de UNiÓN RABASSAIRE se han puesto en pie miles de trabajadores de la tierra, unidos por el lazo de la fraternidad y ávidos de sacudir el yugo de la miseria y de la ignorancia que les devora. Nosotros hemos hecho un llamamiento a los propietarios invitándoles a que se cedieran en sus resistencias, hemos propuesto el ARBITRAJE para dirimir las contiendas que el anormal estado de la riqueza territorial produce.

»Hemos llevado el ramo de olivo, SIGNO DE PAZ, al campo agitado de las cuestiones sociales.

»Esto nos da derecho a reclamar los sufragios populares en pro de nuestro candidato Federal y decididamente partidario de una completa unidad de programa que funde en uno sólo los diferentes partidos repu­blicanos para formar una República que sea amparo del derecho y

reintegre en su autonomía en sus Municipios y Regiones, y por último abierta a cuantas reformas aconsejen las sentidas necesidades del pueblo obrero.

»Hoy como siempre somos enemigos de las quintas, que sólo pesan sobre el pobre; hoy como siempre lo somos de los Consumos que en­carecen la manutención y son no sólo vagamen del pobre sino causa de la depreciación de los vinos especialmente y motivo de lucro de los falsifi­cadores de estos caldos. Créemos que han de aligerarse las cargas que sobre la agricultura e industria pesan y que en cambio ha de tributar el rentista, el poseedor del papel del Estado. La instrucción pública, el fomento de las vías de comunicación, de canales de riego, de granjas agrícolas; necesitan grande impulso; para dárselo, destinaremos los millones que cobran la FAMILIA REAL, los que absorven las clases pa­rásitas que nada por la nación producen. Estos són nuestros propósitos. iA LAS URNAS PUES, REPUBLICANOS! Hagamos que ellos tengan eco y se proclamen desde lo alto de la tribuna del parlamento.

»Tengamos para luchar el valor y la energ ía de nuestros antepasa­dos. Así probaremos que poseemos el temple revolucionario que precisa para salvar la patria y afirmar la República Federativa.- Villafranca del Panadés, 26 de febrero, 1893.»

Segueixen les signatures de la direcció del Comite Comarcal del Partit Republica Democratic Federalista del Penedes i deis represen­tants de I'prganització republicana de cada poble del districte de Vilafranca del Penedes.

Un altre deis aspectes que conformaren la campanya electoral deis republicans fou, tal com ha sortit al cartell, el de la unitatdels republicans; una unitat que sortia a la palestra cada cop que hi havia d'haver unes eleccions, pero que no arribaria fins a comen<;aments de segle XX. El que sorgeix en I'any 1893 és una coalició electoral que esta "preparada amb més temps, amb més entusiasme i amb una organització prou estimable»,(21) al contrari del que havia succe'it dos anys abans. A Vilafranca del Penedes s'afegia I'experiencia de la coalició republicana de les eleccions municipals del maig de 1891, que comprenia basica­ment els republicans anomenats historics -possibilistes- i republicans federals. (22) El Panadés Federal del 4 de febrer de 1893 publicava íntegrament el manitest de la Unión Republicana signat per les prin­cipals personalitats deis partits republicans que la integraven -entre d'altres José M. Ezquerdo, Francesc Pi i Margall, Josep Valles i Ribot, Manuel Ruiz Zorrilla, Joan Sol i Ortega, etc. La Unión Republicana es presentava com una plataforma unitaria amb I'objectiu de provocar I'adveniment de la República a curt termini.(23)

65

Quant a les altres opcions polítiques, ja hem dit que, en principi, els conservadors volien presentar el que havia estat escollit diputat en les eleccions anteriors. No sabem per quines raons no arriba a prosperar aquesta candidatura.

Pel que fa referencia als fusionistes, se sap que a principis de gener «oferiren» el districte de Vilafranca a I'ex-diputat Josep Collaso i Gil.(24) Aquest, pero, retira la seva candidatura i els fusionistes presentaren finalment ModestSánchez Ortiz, que en aquells moments eradirectorde La Vanguardia. Del tipus de campanya que desplega el candidat monar­quic, no en sabem practicament res. Segurament es deuria limitar al repartiment d'alguns manifestos i a la realització de reunions amb les persones influents del districte.

L'esforc; deis republicans federals sembla que va ser recompensat pels resultats. A Vilafranca mateix, Baldomer Lostau obtingué 629 vots, que representaven aproximadament el 62% deis vots emesos a la vi­la; així, dones, s'havia arribat a mobilitzar el 34% del cens electoral -aquesta seria la segona mobilització de vots republicans en ordre d'importancia del període objecte d'estudi. Aquest exit representava un augment de 408 vots respecte les eleccions de 1891, a Vilafranca.

Els fusionistes, al contrari, van perdre en la mateixa població un total de 170 vots, passant de 553 a 383, els quals representaven el 38% deis vots emesos i la mobilització del 20'5% deis electors.

Quant als resultats globals del districte, Baldomer Lostau obtingué un total de 4.337 vots -el 62'5% deis vots emesos, mobilitzant el 35'5% del total d'electors-, amb un augment, en termes absoluts, de 2.292 sufragis.

Mentre que els fusionistes augmentaven el comput global de vots, passant deis 2.018 de 1891 als 2.605 d'aquestes eleccions; pero encara que aixo representés un augment d'uns 16 punts respecte deis vots emesos, només ho era de 4'5 respecte del total del cens electoral.

Els republicans dominaren a quasi tots els pobles del districte, excepte a Abrera -on hi hagué un empat de vots-, Castellví de Ro­sanes, Cabrera, Gelida, Mediona, Pacs del Penedes, Pontons, Sant Esteve Sesrovires, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles -secció 1a.-, Torrelles de Foix i Vilobí del Penedes. Es tracta de po­blacions en que el caciquisme es trobava més arrelat, i on els candidats republicans no obtingueren, alllarg del període 1891-1903, cap victoria electoral.

66

D'altra banda, les poblacions en les que els republicans federals ja havien sortit victoriosos en les eleccions de 1891 obtenen una amplia majoria: a Avinyonet hi ha 207 vots per a Baldomer Lostau, per 9 que en rep el candidat fusionista; al Pla del Penedes, el resultat és de 171 a 18 vots; a Subirats la diferencia és de 456 sufragis a favor deis republicans; a Sant Cugat Sesgarrigues, el resultat dóna 152 vots per als republicans, per 4 del candidat fusionista; i a Sant Sadurní d'Anoia, la diferencia respecte el candidat ministerial va ser de 282 vots a favor deis republi­canso Només dos deis municipis en els quals els fusionistes havien obtingut la majoria en les eleccions anteriors continuaren mantenint-Ia en aquestes: Pacs del Penedes i Mediona, on guanyaren per una dife­rencia de 8 i 85 vots respectivament.

Tot i trobar-nos amb unes eleccions de ciar predomini republica i, per tant, anticaciquista, el caciquisme no va deixar d'actuar. Així, es denunciava, des de les pagines d' El Panadés Federal, els lIocs on el resultat fou falsejat o manipulat:(25)

«Torrellas de Foix, 1 a. sección. Se negaron a dar certificado en el acto, por lo cual resultó el censo a favor de Sánchez Ortiz.

,,2a. sección. En el certificado del acta que está en poder del Sr. Lostau, constan a favor de Sánchez Ortiz 30 votos y en la que se leyó en el escrutinio general constaban 130 votos, por cuyos motivos el Sr. Lostau protestó reservándose el derecho de citar ante los Tribunales a los firmantes del acta. En San Esteban Sasroviras no se efectuaron las elecciones. Sin embargo de ello obtuvo Sánchez 137 votos y Lostau 30 (tal vez como regalo).

"En Cabrera se añadieron 25 votos a los que obtuvo el senyor Sán­chez que fueron 24.

"En Vilobí se negaron a dar certificado entregando el acta en blanco al señor Sánchez. Se llenó como mejor les pareció.

"Y en Mediana después de obligar a los de un Colegio ir a votar en el que está situado cinco horas más lejos, imposibilitándolos así poder hacerlo, cerraron los locales, obrando como mejor les plugo.»

Tot i amb aixo, cal dir que a les actes de la Junta General d'Escrutini I'ú nica protesta que consta és la de la segona secció de Torrelles de Foix. (26)

Malgrat les protestes, la premsa republicana reconeixia I'honradesa de Sánchez Ortiz en aquestes eleccions:(27)

« Era favorablemente comentada esta tarde en los círculos políticos de esta ciudad la noticia de que habiéndosele ofrecido a nuestro querido

67

compañero en la prensa señor Sánchez Ortiz falsificar algunas actas con objeto de que resultara a su favor la elección del distrito de Villafranca, se negó a ello arguyendo que sólo aceptará un puesto de Diputado cuando fuera resultado de una elección legal.

»Un aplauso mil si se quiera al señor Sánchez Ortiz por su honradez y dignidad, pero los que le hicieron las infames proposiciones que reusaron su decoro y nobleza ¿Qué calificativo merecen? Creemos lógico sería llamarles indignos y deshonrados.»

La participació electoral descendí 2.554 vots respecte les eleccions de diputats a Corts de 1891, en termes relatius representa un descens de 21 '91 punts. Aixo pot tenir dues causes fonamentals. En primer lIoc, el retraTment deis conservadors, en no presentar cap candidat; i, en segon lIoc, el fet que les eleccions anteriors van patir una inflació molt elevada a causa del gran nombre de falsificacions que s'hi van fer, al mateix temps que s'hi presentaven més candidats.

De fet, es produeix un fenomen que també es dóna a la resta del Principal. Mentre que la participació mitjana és del 61 '25%, en els dis­trictes on vencen els candidats republicans, és a dir, alla on poden superar la maquinaria caciquista, la participació esta per sota la mitjana catalana. Per exemple, a Barcelona, on els republicans van obtenir la majoria d'actes -tres de les cinc en disputa, sortint escollits Pi i Margall, Joan Sol i Ortega i Tiberio Ávila-, la participació és del 28'75%; a Gracia -on sortí escollit Nicolás Salmerón-, aquesta és del 38'59%; a Man­resa -on guanya el possibilista Emili Junoy-, la participació fou del 54'63%; a Sant Feliu de Llobregat -en que I'acta va ser guanyada per I'independent de la Unión Republicana Joan Martí Torres-, la participa­ció no supera el 50%. (28) En d'altres districtes, en els que també van sortir escollits candidats republicans, les xifres de participació són més eleva­des -a Vilanova i la Geltrú, la Bisbal i Tarragona-Reus-Falset-, possiblement perque I'enfrontament amb els partits dinastics va ser més dur --com en el cas de Vilanova, on després d'una elecció disputada sortí escollit Josep M. Valles i Ribot, encara que I'any 1895 es va rectificar I'elecció a favor de J.R. Ferrer.

Segurament podem trobar en el retraTment deis sectors conserva­dors del districte de Vilafranca, especialment deis propis de la vila, una de les causes de la victoria republicana de 1893. O'aquest retraTment es queixava I'organ deis propietaris rurals vilafranquins.(29)

68

«Las últimas elecciones para diputados a Cortes han venido a demostrar una vez más la verdad axiomática de la unión es la fuerza o sea que pueden mucho más cuatro mil voluntades movidas y encaminadas con

,:··T

fe y entusiasmo a un solo fin, que otro mayor número de pudientes ener­gías, si se hallan estas disgregadas, sin disciplina y sin jefe o apóstol caracterizado que con su voz y su ejemplo les mueva oportunamente, les aliente con persuasión y les agrupe y guíe al objetivo de una noble empresa.»

Pero aquest retraTment no és la causa principal de la victoria deis republicans. Cal destacar, en aquest sentit, la intensa activitat desenvo­lupada pels republicans federals i pel moviment obrer i rabassaire tant a Vilafranca com a la comarca; activitat a la qual ja m'he referit anterior­ment. L'agitació social i política, combinades amb el plantejament de la unitat republicana, amb la Unión Republicana, van afavorir la mobilitza­ció deis electors republicans i I'aturada, en molts lIocs del districte, de I'acció deis cacics locals.

És evident que les classes populars del districte es van mobilitzar. Si analitzéssim el cens corresponent a aquestes eleccions i les lIistes de votants que es troben als expedients electorals,(3Q) i consideréssim com a pertanyents a les classes populars tots aquells oficis que tenen menys del 50% deis seus membres que poden ser elegibles, trabe m com, per exemple, al districte primer de Vilafranca a aquest grup li correspondrien uns 174 votants, quantitat molt proxima als 164 votants que obtingué 8aldomer Lostau en aquest districte. La relació seria similar per als altres districtes vilafranquins: 133/124 al districte segon; i 372/341 per al districte tercer. És ciar, pero, que no s'ha d'establir una relació econo­micista en el sentit que pertanyer al grup d'oficis amb menys elegibles sigui igual a vot republica, pero sí que aquestes xifres ens poden servir com un indicador més de la procedencia deis vots republicans en les eleccions de 1893, i més tenint en compte que dins d'aquest grup d'oficis amb menys elegibles hi ha els lIauradors, els boters i els paletes, els quals representen un alt percentatge del cens electoral. És evident, doncs, que la Unión Republicana va ser capac;: d'entusiasmar una part important del districte.

En definitiva ens trobem, amb aquestes eleccions de 1893, amb el més ciar precedent del que seria I'inici de I'escombrada definitiva del caciquisme: les eleccions de 1901 a Barcelona.

LES ELECCIONS DEL 12-V-1896: LA DESFETA REPUBLICANA

O'aquestes eleccions poca cosa podem dir, excepció feta deis resultats; la informació que hi ha deis fets més destacats és poca a causa de la poca premsa d'aquests anys que es conserva.

69

compañero en la prensa señor Sánchez Ortiz falsificar algunas actas con objeto de que resultara a su favor la elección del distrito de Villafranca, se negó a ello arguyendo que sólo aceptará un puesto de Diputado cuando fuera resultado de una elección legal.

"Un aplauso mil si se quiera al señor Sánchez Ortiz por su honradez y dignidad, pero los que le hicieron las infames proposiciones que reusaron su decoro y nobleza ¿Qué calificativo merecen? Creemos lógico sería llamarles indignos y deshonrados."

La participació electoral descendí 2.554 vots respecte les eleccions de diputats a Corts de 1891 , en termes relatius representa un descens de 21 '91 punts. Aixo pot tenir dues causes fonamentals. En primer lIoc, el retra"iment deis conservadors, en no presentar cap candidat; i, en segon lIoc, el fet que les eleccions anteriors van patir una inflació molt elevada a causa del gran nombre de falsificacions que s'hi van fer, al mateix temps que s'hi presentaven més candidats.

De fet, es produeix un fenomen que també es dóna a la resta del Principal. Mentre que la participació mitjana és del 61 '25%, en els dis­trictes on vencen els candidats republicans, és a dir, alla on poden superar la maquinaria caciquista, la participació esta per sota la mitjana catalana. Per exemple, a Barcelona, on els republicans van obtenir la majoria d'actes -tres de les cinc en disputa, sortint escollits Pi i Margall, Joan Sol i Ortega i Tiberio Ávila-, la participació és del 28'75%; a Gracia --on sortí escollit Nicolás Salmerón-, aquesta és del 38'59%; a Man­resa --on guanya el possibilista Emili Junoy-, la participació fou del 54'63%; a Sant Feliu de Llobregat -en que I'acta va ser guanyada per I'independent de la Unión Republicana Joan Martí Torres-, la participa­ció no supera el 50%. (28) En d'altres districtes, en els que també van sortir escollits candidats republicans, les xifres de participació són més eleva­des -a Vilanova i la Geltrú, la Bisbal i Tarragona-Reus-Falset-, possiblement perque I'enfrontament amb els partits dinastics va ser més dur-com en el cas de Vilanova, on després d'una elecció disputada sortí escollit Josep M. Valles i Ribot, encara que I'any 1895 es va rectificar I'elecció a favor de J.R. Ferrer.

Segurament podem trobar en el retra·iment deis sectors conserva­dors del districte de Vilafranca, especialment deis propis de la vila, una de les causes de la victoria republicana de 1893. D'aquest retra·iment es queixava I'organ deis propietaris rurals vilafranquins.(29)

68

«Las últimas elecciones para diputados a Cortes han venido a demostrar una vez más la verdad axiomática de la unión es la fuerza o sea que pueden mucho más cuatro mil voluntades movidas y encaminadas con

T

fe y entusiasmo a un solo fin, que otro mayor número de pudientes ener­gías, si se hallan estas disgregadas, sin disciplina y sin jefe o apóstol caracterizado que con su voz y su ejemplo les mueva oportunamente, les aliente con persuasión y les agrupe y guíe al objetivo de una noble empresa.»

Pero aquest retra"iment no és la causa principal de la victoria deis republicans. Cal destacar, en aquest sentit, la intensa activitat desenvo­lupada pels republicans federals i pel moviment obrer i rabassaire tant a Vilafranca com a la comarca; activitat a la qual ja m'he referit anterior­ment. L'agitació social i política, combinades amb el plantejament de la unitat republicana, amb la Unión Republicana, van afavorir la mobilitza­ció deis electors republicans i I'aturada, en molts lIocs del districte, de I'acció deis cacics locals.

És evident que les classes populars del districte es van mobilitzar. Si analitzéssim el cens corresponent a aquestes eleccions i les Ilistes de votants que es troben als expedients electorals,(3O) i consideréssim com a pertanyents a les classes populars tots aquells oficis que tenen menys del 50% deis seus membres que poden ser elegibles, trobem com, per exemple, al districte primer de Vilafranca a aquest grup li correspondrien uns 174 votants, quantitat molt proxima als 164 votants que obtingué Baldomer Lostau en aquest districte. La relació seria similar per als altres districtes vilafranquins: 133/124 al districte segon; i 372/341 per al districte tercer. És ciar, pero, que no s'ha d'establir una relació econo­micista en el sentit que pertanyer al grup d'oficis amb menys elegibles sigui igual a vot republica, pero sí que aquestes xifres ens poden servir com un indicador més de la procedencia deis vots republicans en les eleccions de 1893, i més tenint en compte que dins d'aquest grup d'oficis amb menys elegibles hi ha els lIauradors, els boters i els paletes, els quals representen un alt percentatge del cens electoral. És evident, doncs, que la Unión Republicana va ser capag d'entusiasmar una part important del districte.

En definitiva ens trobem, amb aquestes eleccions de 1893, amb el més ciar precedent del que seria I'inici de I'escombrada definitiva del caciquisme: les eleccions de 1901 a Barcelona.

LES ELECCIONS DEL 12-V-1896: LA DESFETA REPUBLICANA

D'aquestes eleccions poca cosa podem dir, excepció feta deis resultats; la informació que hi ha deis fets més destacats és poca a causa de la poca premsa d'aquests anys que es conserva.

69

En aquestes eleccions es presenta una munió de candidats; al­menys van rebre vots nou persones, pero hi va haver una polarització entre dos d'aquests candidats: el conservador Josep Elias de Molins i Baldomer Lostau, el candidat deis republicans federals de Vilafranca.

El candidat conservador va obtenir un total de 5.618 vots, que venien a representar el 73% deis vots emesos al districte i un 46% del cens electoral. En canvi, Baldomer Lostau només obtenia 2.082 vots, és a dir, el 27% deis vots i el 17% del cens electoral del districte, tornant, d'aquesta manera, al nivell de 1891.

En termes generals, els republicans guanyaren en poblacions que tradicionalment els havien donat resultats favorables, com Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Avinyonet o Sant Cugat Sesgarrigues; i a més a més, obtingueren victoria en municipis com Vilafranca, Sant Martí Sarroca, Santa Fe del Penedes, les Cabanyes i Pacs. Dins d'aquests municipis on guanya la candidatura republicana trobem els municipis en que la diferencia a favor deis republicans és abrusadora -Pacs, Subirats, Sant Martí, les Cabanyes, Sant Cugat, Santa Fe-- i els municipis en que aquestadiferenciaés més ajustada -Avinyonet, Sant Sadurní i Vilafranca.

Quant a les poblacions en les quals van obtenir majoria de vots els conservadors, les diferencies acostumen a ser considerables: a Abrera, 51 vots de diferencia a favor d'Elias de Molins; a Castellví de Rosanes, aquesta és de 26 vots; a Esparreguera hi ha la maxima diferencia, 758 vots a favor del candidat conservador; a Font-rubí són 290 els que separen Elias de Lostau; etc. A Mediona, Sant Esteve Sesrovires i Tor­relles de Foix, Baldomer Lostau no va obtenir cap vot. De manera que trobem una diferencia mitjana de 189 vots a favor del candidat conser­vador. Només hi ha tres municipis de majoria conservadora en aquestes eleccions en que la diferencia sigui forga ajustada: Castellví de la Marca, la Granada i el Pla del Penedes. Només en una població es produí un empat: amb 40 vots a Puigdalber.

Centrant-nos més en Vilafranca, podem dir que els republicans hi van obtenir la majoria de vots. Les actes d'escrutini assenyalen 446 vots per a Baldomer Lostau, 183 vots menys que el 1893, pero 183 més que e11891. Aquest resultat representa el 51 % deis vots emesos a Vilafranca i el 24'5% del cens electoral-segons el cens del 12-V-1895. Josep Elias de Molins obtingué 425 vots, els quals representaven el 48'5% deis vots emesos a Vilafranca i aproximadament un 23% del cens electoral.

La participació electoral apareix for<;a elevada, és major que la de 1893, encara que no arriba a la de 1891. L'abstenció arriba, en aquests

70

comicis, al 36'86% del cens; en definitiva, 4.498 electors no van anar a votar; la qual cosa significava una diferencia d'uns quatre punts respecte I'abstenció mitjana del Principat --computat també el districte electoral de Vilafranca-, que va ser del 40'29%.

És evident que aquestes eleccions van representar una gran desfeta per als republicans federals de l' Alt Penedes i de Vilafranca, els quals no tornarien a obtenir un exit electoral-ni presentaren candidats propiament republicans- fins a I'any 1903. Els resultats eren la consta­tació de la crisi del republicanisme.

Deis quatre punts que destaca Albertí com a causes de la crisi del republicanisme (la desaparició del possibilisme, la ruptura de la Unión Republicana, la crisi deis progressistes i I'anticolonialisme deis fede­rals),(31) crec que en aquestes eleccions, almenys a Vilafranca, la que influí amb més forga fou el trencament de la Unión. Perque no es tracta tan sois de la ruptura del federalisme amb els altres partits republicans, sinó que també significa I'agudització de la crisi interna deis federals. Com a exemple podem posar els enfrontaments entre els federals de la comarca d'lgualada i els de Vilafranca alllarg de les setmanes prece­dents a les eleccions de diputats provincials de 1894'p2

)

Pero a les causes que s'han assenyalat cal afegir-hi les dificultats per les que estaven passant tant el moviment rabassaire com el movi­ment obrer, que es van veure sotmesos als efectes de la repressió. Ja des del mateix any de 1893 aquesta es va abatre sobre el republicanisme federal i sobre els rabassaires, realitzant-se a base de detencions, d'escorcolls deis locals i Centres Federals, etc. (33) La repressió va arribar a afectar fins i tot El Panadés Federal. (34)

A la repressió -que s'aguditza amb els processos de Montju·¡c-, s'hi sumaven els efectes de lacrisi economica. Tal com assenyalaJosep Colomé,(35) cap a I'any 1896 la conflictivitat social patí un retrocés; possiblement la causa d'aixo era la manera com s'havia resolt la crisi fil·loxerica: la replantació, la qual representava una perdua de tottipus de dret sobre la terra per part del rabassaire, pero que va haver de ser acceptada per aquell per tal de poder continuar treballant-Ia. A més, cap a I'any 1896 ja s'havia dut una important tasca de replantació amb la consegüent negociació deis nous contractes.

Així, doncs, el trencament de la unitat deis republicans, la repressió i el recés del moviment rabassaire i del moviment obrer a Vilafranca es poden considerar les causes fonamentals del retrocés electoral deis republicans I'any 1896. Aquests fets s'inscrivien dins la crisi general del republicanisme a finals del segle XIX.

71

LES ELECCIONS DEL 27-111-1898: L'APARICIÓ DEL CATALANISME POLíTIC

En aquests comicis ens trobem amb dos fets significatius. En primer IIoc, coincideixen amb I'inici de les hostilitats d'Espanya amb els Estats Units en la Guerra de Cuba; fet que portaria a la perdua definitiva de les colonies d'ultramar. En segon IIoc, es produeix la decisió, per part de la Unió Catalanista, de presentar un candidat a les eleccions -Joan Josep Permanyer i Ayats-, justament pel districte de Vilafranca. Aixo signifi­cava, tal com assenyala Borja de Riquer, (36) un canvi substancial en la política de la Unió Catalanista i representa el precedent més ciar del que, I'any 1901 , seria la candidatura deis quatre presidents. A causa d'aquest fet la campanya electoral va ser bastant agitada.

De fet, els catalanistes estaven duent a terme des de I'any 1897 una campanya contra el caciquisme, que contrasta amb el silenci que el catalanisme vilafranquí havia mantingut, respecte a aquest tema, fins aleshores'p7) Així, pel maig de 1897 apareixien crítiques del caciquisme i de les aliances que havien realitzat els diferents partits polítics que es van presentar a les eleccions municipals d'aquell any, aliances que es van realitzar per col'locar, al preu que fos, un regidor. Els mesos de gener i de febrer de I'any 1898 sortí a Las Guatre Barras una serie d'articles sobre l' "encasillado» i les tupinades. (38) Evidentment, consideraven que la solució de tot aixo estava en el regionalisme.

El dia 6 de marg de 1898 sortia a la premsa catalanista de Vilafranca la determinació del Centre Catalanista d'aquesta població de presentar un candidat a les eleccions de diputats a Corts: "Per iniciativa i acord del Centre Catalanista, los Catalanistes d'aquest districte han determinat prendre part en les proximes eleccions de diputats a Corts, designant per candidat al sabi catedratic de la Universitat de Barcelona i eminent jurisconsul nostre company de causa D. Joan J. Permanyer i Ayats. ,,(39)

Els mateixos catalanistes de Vilafranca s'adonaven del canvi radical que comportava aquesta decisió per al catalanisme: "Per primera ve­gada el catalanisme accepta els medis de regeneració que les modernes costums deixen als pobles. Per primera vegada entra en la IIuita electoral trobant-ho tot en les pitjors condicions possibles ... ,,(40)

Al seu torn, sembla que els fusionistes ja feia algun temps que es movien per fer vencer el seu candidat, Joan Maria Forgas Frígola: «Continua el manubrio electoral fusionista dando vueltas y más vueltas, contando y recontando los votos legales que obtendrá el joven candidato cunero Sr. Forgas en las próximas elecciones.»(41)

72

Als fusionistes del districte sembla que no els va agradar massa que els catalanistes presentessin un candidat propi; rapidament van esmolar les armes electorals del caciquisme; és a dir, comengaren les reunions per assegurar les actes en blanc, s'estengueren els rumors, s'intentava comprar vots, etc. :(42)

«Als senyors fusionistes d'aquest districte els hi ha caigut a sobre com una pedregada, la candidatura de nostre respectable amic O. Joan J. Permanyer, deixant-Ios mig atontats. I els pobres no sabent com defensar­se i no podent combatre lealment la personalitat del Sr. Permanyer, es valen de tots los medis baixos que els hi suggereixen sa imaginació nerviosa. No trobant altre camí, ara s'entretenen dient als republicans que en Permanyer és un carlinas i als carlins que és un demagogo. ¿En qué quedem? ¿Aquestes són les armes que esgrimim senyors de la situació?"

Ádhuc s'arribava a acusar els fusionistes de comprar els vots de la població gitana de Vilafranca, fet que, per als catalanistes, era motiu d'escarni: «La setmana passada en el local del Comite Fusionista, hi hagué algunes reunions de gitanos d'aquesta que foren molt afalagats i obsequiats a I'objecte de fer-Ios votar la candidatura oficial. En aquest fet si que es pot exclamar allo de ¡qué amigos tienes! ... Forgas!

"Amb aquesta ajuda si que poden cantar la victoria els fusionis­tes!,,(43)

Els catalanistes rebrien el suport electoral deis federals. Aquest és un fet a destacar perque venia a representar el canvi de posicionament davant del catalanisme que havien iniciat els republicans federals I'any 1897. La relació entre catalanistes i federals s'havia iniciat ja en aquel! any, amb motiu de les pressions que exerciren les autoritats en les elec­cions de ,'Ateneu Barcelones i la repressió sobre algunes organitzacions i revistes catalanistes.(44) Tot ¡ que aquesta relació va patir una sotragada amb motiu de les eleccions municipals de I'any 1897,(45) els federals de l'Alt Penedes decidiren donar suport a la candidatura catalanista:(46)

«Lo Comité Comarcal, pel partit federal d'aquesta vila i comarca havent resolt no presentar candidat propi en les vinents eleccions de diputats a Corts, i tenint en compte que el Sr. Permanyer sustenta un programa en molts punts idéntic o semblant al seu, especialment en el fonamental i patriotic de I'autonomia de Catalunya, en I'impost progressiu de la contri­bució i en el de la supressió de las quintes i lleves; d'acord amb el consell rebut deis prohoms del partit federal, han determinat prestar son apoyo i forga al candidat O. Joan J. Permanyer, defensor de les lIibertats catalanes i constant paladí de les aspiracions del poble catala a deslligar-se del jou centralista que ens oprimeix, vexa, explota, trepitja nostra dignitat i ens

73

embruteix amb los miraments de sa podridura, que degenera i trastorna lo caracter noble i viril del poble catala.»

El suport deis federals als catalanistes tenia dos motius clars; un, la solidaritat davant la repressió; I'altre, el fet que els federals consideressin que els catalanistes defensaven, si fa no fa, un mateix model d'estructura de I'estat, argument que seria defensat pels federals al lIarg de la campanya electoral.

Un altre fet a destacar en aquesta campanya electoral de 1898 és que els catalanistes van ser vistos amb simpatia per un sector del partit conservador vilafranquí, sector que devia ser silvelista o polaviejista i contrari a la corrupció política. Aquest grup s'expressava especialment a través de la columna -sota I'epígraf de "política menuda,,- que es­crivia un personatge que signava amb el pseudonim «Solitario de Penyafel,,; aquest va manifestar que votaria Permanyer i que calia votar­lo: «Por mi parte, libre ya de todo compromiso, mi voto sera por el Sr. Permanyer, no porque sea yo catalanista ni federal sino porque a pesar de ser forastero en el Distrito, es hombre de experiencia y de carrera ilustrada, que no es político ni pertenece a esa pléyade de mangone­adores que sólo viven y medran de la política. Así es que si en algo ha de valer mi consejo de viejo anacoreta a todos los que debemos votar, debemos hacerlo por Permanyer, el descendiente de aquel que fue ministro y dejó la cartera porque la política de farsa que se hacía estaba reñida con su conciencia.,,(47)

És probable que sigui aquesta confluencia del suport deis federals i d'alguns conservadors el que va fer que Permanyer fas tractat de manera diferent per la premsa de Barcelona. Per uns-com en el cas d' El Correo Catalá~ es tractava d'un revolucionari, fins i tot seria tractat d'heretic, enemic de Déu i de la fe; per uns al tres -la premsa repu­blicana no federal de Barcelona-, Permanyer seria el representant d'un grup de «reaccionaris, somiadors que desitgen retrocedir a l'Edat Mitjana i casi carlins».(48) Contrariament, Permanyer era presentat pels seus partidaris com un home honrat, que comptava amb el precedent del seu pare. Permanyer també era presentat com un ferm defensor del dret civil catala, que haviajugat un important papertant al Memorial de Greuges, com a les Bases de Manresa, i com una persona que s'havia destacat en la Iluita contra el caciquisme.149)

La campanya catalanista seguí el model de les deis republicans federals, que es basaven fonamentalment en la realització de nombro­sos mítings, en la mobilització deis electors. El míting més important, el celebraren el diumenge 13 de marg a Vilafranca del Penedes, al Teatre

74

.,...-

Principal. Hi assistiren, entre altres delegacions, les de la Lliga de Catalunya, del Centre Escolar Catalanista i de l'Associació Popular Catalanista de Barcelona; de I'Associació Catalanista de Reus i la seva comarca; del Centre Catalanista de Sant Sadurní d'Anoia, deis Centres Catalans del Vendrell i de Sabadell; de diferents agrupacions de Terras­sa, Vilassar i Olot; i també representants de les revistes o diaris catalanistes Lo Sometent, de Reus; Lo Catalanista, de Sabadell; La Veu del Valles, La Veu de Catalunya, La Nació Catalana, El Vendrellense, L 'Atlantida, L 'Olotí .. .' Com a oradors hi van participar Josep Soler, pel Centre Catalanista de Vilafranca; Lluís Fuster, del Comite Federal; Pere Muntanyola; Jaume Carner, per la Junta Permanent de la Unió Catala­nista; Antoni Suñol; i, finalment, el mateix Permanyer. En aquest míting s'exposa quin era el programa deis catalanistes, es va presentar el candidat i es van rebatre algunes de les acusacions de que havien estat objecte. Pel que fa referencia al programa, s'insistí en la demanda d'autonomia per a Catalunya -quan es parla del tema s'aprofita per posar de relleu les coincidencies entre catalanistes i federals-, s'ataquen també el centralisme i el caciquisme, els quals s'intenten identificar; al lIarg deis parlaments s'ataca també el sistema de quintes -s'arribaren afer comparacions amb el servei militar a Anglaterra-; es parla del tema de les contribucions, etc.(50)

La campanya deis catalanistes continua alllarg de tata la setmana anterior a les eleccions. Mítings a Piera (20-111-1898), a Castellví de la Marca (25-111-1898), a Masquefa, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Sant Pau d'Ordal, Lavern, Font-rubí (25-111-1898) amb la presencia deis Carner, Cambó, Muntanyola, Roig -del Centre Catalanista de Vilafran­ca-, Fuster i Ferrer i Cabra -ambdós republicans federals de Vila­franca-, etc.

El mateix dia de les eleccions Las Cuatre Barra§51) publicava el darrer article de 1I0anga del candidat catalanista:

«És la veu enérgica i acusadora de Catalunya contra els tirans que I'oprimeixen i agarroten, ... , és el defensor acérrim del dret i lIibertats catalanes, deis usos i costums, i institucions practiques de la terra que no estiguin renyides amb les modernes corrents del veritable progrés, és el qui reclama deis governs madrilenys I'autonomia de Catalunya amb tata sa puresa i integritat, és el partidari de I'impost progressiu pel qual els abandonats de la fortuna no deuen pagar impostas de cap mena, és el que reclama importants reformes socials beneficiases a les classes treballado­res, que a la vegada portin I'harmonia entre el capital i el treball, és el que combat el servei de quintes per ser un asquerós privilegi del ric sobre el pobre i vol el servei voluntari en temps de pau i obligatori en temps de

75

guerra; i, en una paraula, és I'home integerrim que sacrifica son benestar personal en sacrifici a la patria escarnida, befada, trepitjada i saquejada pels successors del Comte-Quc."

Aquesta lIoanga implicava, al mateix temps, la desqualificació del candidat fusionista:

« ... representa I'imperi de I'absorció contra la rahó i el dret, I'entronisament de la mentida i la corrupció, la conformitat de que segueixi aquest sistema que ens aniquila i mata, la tolerancia de que vagin tirant los governs centralistes que oteguen les iniciatives nacionals, que delmen a I'agricultura, que no protegeixen a la indústria, que tallen les ales al comen;, que ens agobien amb insuporlables impostos, que arrebaten al jovent de les lIars paternes enviant-Ios a morir a la manigua ... »

També es feia, en aquest número, un «avís als tupinaires» en el qual es feia saber que en Prat de la Riba, Lluís Duran i Ventosa, Jaume Carner i Joaquim Giralt i Verdaguer s'havien matriculat com a advocats a Vilafranca per tal de «donar disposicions i. .. fer treballs encaminats a evitar qualsevol transgressió de la lIei que s'intenti, i el diumenge, quan la votació es comenci en tots los pobles del districte, en cada un d'ells hi haura un advocat acompanyat de respectables persones disposades a fer complir lo que és dret i a testificar-la que es faci en contrari.,,(52)

Els fusionistes, en canvi, només es van moure per tal de Iligar les xarxes del caciquisme. Ni tan sois es van preocupar de presentar el seu candidat pel districte. Aixo sí, sembla que van rebre el suport d'alguns transfugues d'altres partits polítics.(53) També cal dir que la direcció del partit conservador de Barcelona va ordenar el suport deis conservadors de Vilafranca al candidat fusionista.

Quant als conservadors, mentre alguns compliren les ordres de Barcelona, altres optaven pel retra"lment, ja que, malgratque hi havia una certa simpatia envers el candidat catalanista, els espantava el suport que aquest rebia deis federals i deis rabassaires; aquest grup no volia donar suport als fusionistes a causa d'alguns greuges que hi tenien presents. (54) Finalment, tal com ja he dit, hi havia alguns conservadors que demanaven el vot per a Permanyer.

Arribat el moment de I'escrutini, pero, el relatiu optimisme que ha­vien mostrat els catalanistes al Ilarg de tota la campanya, i malgrat les amenaces als tupinaries, es va esvair rapidament. El candidat catalanista va obtenir uns resultats certament desastrosos. Només supera en vots al candidat fusionista a tres municipis: Avinyonet, Sant Cugat Sesgarri­gues i Pacs del Penedes. Ni en municipis del districte com Subirats, Sant

76

Sadurní d'Anoia o, fins i tot, Vilafranca del Penedes, on tradicionalment I'organització republicana ~ue donava suport a Permanyer- era forta, el candidat catalanista no va poder superar Forgas, quan només dos anys abans els republicans havien pogut superar el candidat oficial en aquestes poblacions.

A Vilafranca, en concret, els resultats foren clarament favorables al candidat fusionista: Forgas va obtenir 578 vots, que representaven el 68'32% deis emesos, i el 30'42% del cens electoral. Mentre que Perma­nyer obtenia 265 vots, o sigui, el 31 '32% deis vots i el 13'94% del cens electoral. D'altres candidats que apareixen a les actes d'escrutini només van obtenir 3 vots-amb un vot cada un Baldomer Lostau, que havia mort I'any 1896, el reconegut militant republica de Vilafranca Jaume Ferrer i Cabra, i un tal Reginaldo.

Si consideréssim J.J. Permanyer com un candidat republica, s'observa que el vot «republica» hauria retrocedit als nivells de 1891, eleccions en les que havien obtingut 263 vots -tot i que representaven una mobilització del cens 3 punts superior a la que aconseguia Perma­nyer-, i representava un retrocés de 365 vots respecte I'any 1893 i de 181 respecte del 1896.

Si observem els resultats globals del districte, la derrota de Perma­nyer és encara més considerable que la que obtenia a Vilafranca. En termes absoluts, van votar per en Forgas 5.442 electors; és a dir, una diferencia amb Permanyerde 3.673. Malgrat que la mobilització d'electors que produí Permanyer a tot el districte era del 14'92% del cens, un punt per sobre que la de Vilafranca, la derrota s'acreix pel fet que Forgas aconseguia mobilitzar -fos com fos- un 42'63% del cens electoral.

La participació en aquestes eleccions baixa respecte les anteriors. En termes absoluts votaren a tot el districte 7.350 electors, amb una abstenció absoluta de 5.415 i una de relativa del 42'42% del censo (55)

El resultat de les eleccions ens indica que el funcionament del caciquisme fou, un cop més, quasi perfecte. De tota manera, les protestes a les actes d'escrutini se centraran només en algunes pobla­cions. Entre d'altres, es denunciaren irregularitats a Abrera -I'urna era íntegrament de fusta- i a Sant Quintí de Mediona -s'expulsa el can­didat de les meses electorals. Des de la premsa catalanista, pero, es denunciaren moltes més irregularitats de les que apareixen a I'acta d'escrutini :(56)

"oo.a la Granada en una de les seccions se féu I'escrutini a porla tancada, en les seccions primeres de Castellví de la Marca i Pla del

77

Penedés s'obra el miracle deis pans i el peixos havent sortit de I'urna més número de vots que no pas electors anaren a votar, segons testimoni de qui contava els que entraven als colegis. Al Pla a més d'aixo i de les coaccions deis propietaris s'havia donat la inhumanitaria ordre de prohibir que es danés de menjar als interventors i representants del Sr. Permanyer. A Font­rubí i Gelida, els agutzils i secretari del poble s'estaven a la porta deis colegis electorals tentamenassas d'aumentar los consums als quevotessin nostre candidat i obligant als electors a,canviar les pape retes del Sr. Permanyer per la del Sr. Forgas. A Cabrera d'lgualada i Vallbona les tupinades taren tan a la descarada que resulten emesos més vots que no pas electors hi ha; a Santa Fe resulta haver votat tot el cens. De Torrelles de Foix, Mediana i altres pobles no volem dir-ne res més perqué tothom sap ja com se tan les eleccions. I de fer votar amb candidatura descoberta, i de la compra d'entitats i homes-bens, I'arcalde i un agutzil arrastrant pel fang el principi d'autoritat i faltant obertament a la lIei, imposaven per tots los medis la candidatura Forgas, i un president de mesa tingué la desfachatés d'obrir la pape reta a alguns electors.»

A més de la forta actuació del caciquisme cal apuntar d'altres fac­tors per a explicar la derrota catalanista. En primer 1I0c, cal assenyalar el poc convenciment deis mateixos catalanistes; Borja de Riquer ja ha assenyalat com per alguns deis que havien participat en la campanya, aquesta va tenir un caire més turístic que no polític.(57) El mateix Per­manyer, quan li propasaren presentar-se a les eleccions, ho va conside­rar «com una carrega pesada i superior a les seves forces».(58) Un altre aspecte que també cal tenir en compte és el fet de la feble orga-nització que tenien els catalanistes del districte ja que, practicament, només hi havia el Centre Catalanista de Vilafranca i el Centre Catala de Sant Sadurní d'Anoia. Aquest fou un deis motius que els induiria a buscar el suport deis federals. Aixo, al seu torn, significava perdre el suport de determinats sectors socials, els més conservadors. A més, els resultats que hem comentat més amunt ens indiquen que molts republicans i molts rabassaires es van quedar a casa el dia de les eleccions i no es van prendre amb massa entusiasme el suport al catalanisme. El mateix fet que Permanyer no guanyés, tal com ja he dit, en poblacions que havien estat de majoria republicana com Sant Sadurní o Subirats o, fins i tot, el fet que van apareixer vots, en un nombre molt poc significatiu, per altres candidats republicans com Ferrer i Cabra, Baldomer Lostau i, fins i tot, Pi i Margall ens referma aquesta tesi. Segurament els atacs d'una part de la premsa republicana de Barcelona van quallar en una part del republi­canisme federal del districte, que no va anar a votar.

Un altre factor a tenir en compte és el fet que els membres deis partits dinastics es van unir en una mena de «frent caciquista» per tal

78

d'imposar el candidat oficial. Així ho denunciaven des de La Voz del Panadés: «Una cosa me llamó poderosamente la atención en la última elección y fue el apoyo que los elementos conservadores moliner de la localidad prestaron a sus muy queridos amigos los fusionistas. Porque lo que es el amigo Moliner, trabajó con tanto celo y con tanto empeño que más bien parecía que se trataba de un candidato conserva­dor que de un fusionista.,,(59J

En definitiva, ens trobem amb unes eleccions que representaren el fracas del primer intent seriós del catalanisme d'enfrontar-se amb el sistema de la restauració en el difícil terreny de les eleccions. Fracas, pero, que havia de servir per a dues coses. La primera és que va ser utilitzat com un camp d'experimentació per al sector de la Unió Catala­nista que era més partidari de I'actuació política, el qual era encapc;:alat per Prat de la Riba. Al mateix temps, representava el desencís respecte qualsevol acció a nivell electoral de I'altre sector de la Unió, que estava encapc;:alat per Guimera, Aldavert i pel mateix Permanyer. A curt termini, aixo desembocaria en la separació de la Unió del primer grupo

Pel que fa referencia al districte, pode m dir que aquestes eleccions confirmaven, un cop més, el poder del caciquisme i representarien un re­tra'lment deis sectors que li eren contraris, el qual duraria fins a I'any 1903.

LES ELECCIONS DEL 16-IV-1899: LA DIVISIÓ DELS CONSERVADORS

Les eleccions del16 d'abril es convocaren després del desastre de la guerra colonial i del Pacte de París; pero també en un moment en que la burgesia catalana es comenc;:ava a mobilitzar per tal de poder incorpo­rar els seus criteris al Govern de I'Estat, iniciant dos moviments que són basics per entendre la creació de la Lliga Regionalista de I'any 1901. El primer sera la demanda del concert economic per a Catalunya. El segon, el moviment regeneracionista del general Polavieja, que a Catalunya estava aglutinat al voltant de la Junta Regional Organizadora de Adhe­siones al Programa del General Polavieja.(60)

Semblava que alguna cosa anva a canviar quan el 4 de marc;: puja al Govern de I'Estat el polític Francisco Silvela, Govern en que el general Camilo García Polavieja figurava com a ministre de la guerra. També fou ben acollida per les corporacions economiques catalanes la presencia de Duran iBas com a ministre de Gracia i Justícia. S'afegien a aquesta

79

impressió el nomenament de coneguts regionalistes o regeneracionistes en ca.rrecs importants, tal s com el nomenament de Morgades i Torras i Bages com a bisbes de Barcelona i de Vic, respectivament; el nomena­ment del doctor Robert, que havia signat el conegut missatge a la reina regent,(61) com a alcalde de Barcelona; o el nomenament com a alcalde de Reus del reconegut militant regionalista Pau Font de Rubinat.

En aquest ambient foren convocades les eleccions, les quals es­tigueren marcades, al districte de Vilafranca, per la divisió deis conser­vadors, que van ser els únics que, a la practica, es van presentar.

Els conservadors de l'Alt Penedes es trobaven dividits, al meu entendre, en tres fraccions. En primer lIoc hi havia el grup que podríem anomenar oficial o bé pianista -fidels al cacic conservador de Barcelona Planas i Casals-, que es centrava fonamentalment a Vilafranca, grup ql!e devia estar millor situat dins I'aparell caciquista, ja que aconseguí imposar el seu candidat a les eleccions: en Caries M. de Moy Sarda. La segona fracció conservadora era encapc;alada per Salvador Rovira Santacana, el qual es presenta com a conservador independent i en­frontat a la fracció oficial. Finalment, trobem un tercer grup conservador que podem considerar silvelista, si més no anti-caciquista o contrari a la corrupció~ Aquest grup estava aglutinat entorn a La Voz del Panadés.

Les incidencies de la campanya van comenc;ar quan una part del partit conservador, el que La Voz del Panadés ano mena comite pianista, exercí pressió davant Planas i Casals per tal que retirés el seu suport al candidat Salvador Rovira Santacana i el donés a Caries M. de Moy Sar­da ---comte de Moy-, segurament perque Salvador Rovira era de Sant Sadurní d'Anoia. El grup de La Voz, que hauria preferit un altre candidat, segurament Elias de Molins, no volia donar suport a cap deis dos can­didats. Per aquells, tant Moy com Rovira eren fruits del caciquisme; aquest darrer, pero, tenia I'inconvenient de ser de Sant Sadurní: "y por lo tanto a los vilafranqueses no debía sentarnos bien el que todas las diputaciones se las lleven los de San Sadurní en mengua y menos­precio de los de Vilafranca.,,(62)

De la campanya electoral no hem localitzat res més que aquestes poques referencies a les picabaralles deis conservadors del Penedes. Ni mítings, ni reunions, ni presentacions de candidats, etc. Cosa que dóna peu a pensar que ambdós candidats confiaven més en la maquina caciquil propia que no en la propaganda que poguessin fer.

Els resultats ens reflecteixen una lIuita electoral aferrissada i una dife-rencia molt ajustada -si la compare m amb d'altres eleccions, que fou de 697 vots.

80

Observem, primerament, els resultats de Vilafranca. Caries M. de Moy obtingué 675 sufragis -el 73'6% deis vots emesos i el 36'8% del cens-, mentre que Salvador Rovira només arribava als 233 vots -el 25'4% deis emesos i el 12'7% del cens electoral-; evidentment la ri­valitat Vilafranca/Sant Sadurní va pesar en la decisió del resultat a la capital de l'Alt Penedes. Aquest fenomen ocorregué amb més intensitat a Sant Sadurní, on el candidat conservador independent obtingué 567 vots, contra 4 que van apareixer a favor de Moy.

Els resultats a tot el districte ens continuen mostrant I'aferrissa­ment de la lIuita electoral. Salvador Rovira Santacana devia comptar amb molts suports arreu de la comarca, perque, malgrat no ser el candidat oficial, supera en vots al seu contrincant a Sant Sadurní d'Anoia, Su­birats, Avinyonet, Sant Cugat Sesgarrigues, Olerdola, Vilobí, Font-rubí, Terrassola i Lavit.

Les diferencies acostumen a ser escandaloses, tant si la majoria de vots en un municipi és per al candidat conservador oficial, com si aquesta majoria és per al candidat conservador independent. Ja hem parlat deis casos de Sant Sadurní i de Vilafranca; pero hi ha d'altres pablacions en que la diferencia es manifesta per un o altre candidat. Així, per exemple, a Avinyonet la diferencia és de 143 vats a favor de Salvador Rovira Santacana; a Font-rubí, la diferencia és de 139 a favor del mateix Rovira; aquest mateix candidat guanya per 59 vots de diferencia a Lavit; 138 són els vots de diferencia que obtingué a Subirats. Pel que fa referencia a Caries M. de Moy, les diferencies respecte I'altre candidat també acos­tumen a ser destacables en aquells municipis on havia guanyat: 150 vots de diferencia a Castellví de la Marca, per 228 vots guanya a Mediona, 105 el separaven de Rovira a Pacs del Penedes, també guanya per 132 vots de diferencia a Puigdalber, etc.

Aquest conjunt de resultats és el que explica el fenomen que ja s'ha esmentat anteriorment: la diferencia de 697 vats en els resultats globals del districte.

En conjunt, Caries M. de Moy va obtenir un total de 3.459 vats, que representaven el 56'07% del total de vots emesos i una mobilització del 35'61% del cens electoral del districte. En canvi, Salvador Rovira va obtenir un total de 2.798 vats que representaven el 44'54% deis vots emesos i el 28'81 % del cens electoral. D'a!tres candidats obtingueren 24 vots; a tall d'anecdota podem constatar que entre aquests hi ha noms com els de Francesc Pi i Margall, Emilio Castelar, Fermín Salvoechea, Manuel RaventÓs ... (63)

81

Si s'observen les protestes de I'acta de la Junta d'Escrutini,(64) hi trobem una quantitat de protestes i ca ntraprotestes , tant de Salvador Rovira com deis interventors de Caries M. de Moy. De fet, més que una elecció de diputats, sembla una guerra entre cacics: els de Vilafranca contra els de Sant Sadurní. Aquesta «guerra" sembla que arriba a produir enfrontaments físics. El mateix dia de les eleccions es va fer públic a Vilafranca un telegrama que donava a entendre que els interven­tors de Caries M. de Moy no eren ceben rebuts" -per dir-ho eufe­místicament- als col·legis electorals de Sant Sadurní. La tensió que reflecteixen les actes d'escrutini és confirmada pel comentari que en fa "El Solitario de Penyafel" a La Voz del Panadés.(55) Aquests fets van comptar amb la complicitat de l'alcalde de Vilafranca, Pacia Amiguet: «Pero volvamos a lo del telegrama y a su pregonamiento ordenado o tolerado por el Sr. Alcalde, según dijo el Sr. Rovira y consta en el acta del Sr. Moy. Creo que lo que hizo el amigo Amiguet fue una barbaridad, de fatales consecuencias para la población. Si los vilafranqueses tuviesen la sangre caliente como los tortosinos y bilbainos pongo por caso, en lugar de tenerla muy pero muy fría, el pasado domingo hubiérase armado la gorda en Vilafranca y el acta del Sr. Moy que hoy está llena de pro­testas, hubiera estado manchada en sangre, sangre que hubiera caido gota a gota sobre el Sr. Alcalde, pues teniendo el suficiente criterio para preveer lo que podía suceder, no quiso preveerlo. ,,(56) Finalment, pero, no

va succeir res.

El mateix «Solitario», que pertanyia al grup conservador contrari a la corrupció, criticava tant els uns com els altres: «Aún siendo cierto lo de San Sadurní, que para muchos no lo es, el que allí se cometiese un bárbaro atropello a la libertad y a la hospitalidad, no autoriza a nadie para cometer una atrocidad mayor.,,(67)

Sembla com si aquesta batalla entre cacics hagués provocat un augment de la participació respecte els anteriors comicis. No en termes absoluts, ja que van votar 6.285, sinó en termes relatius, ja que cal tenir en compte la reducció del cens electoral; d'una participació del 57'58% es passa a una participació del 64'68% del censo Aquesta representa­va una de les participacions més elevades de la província de Barcelona -només era superada per la del districte de Berga-, i superior a la mitjana catalana, que va ser de I'ordre del 57'32%.

Aquestes eleccions van representar un desencís per als que aspiraven fer efectiva la regeneració que havia estat I'eix programatic de la formació del Govern Silvela-Polavieja. Pocs mesos després comen<;:a­ria el moviment de protesta -el tancament de caixes- amb tot el que va

82

comportar: repressió, dimissions de Duran iBas i de Polavieja, etc. Aquests fets van significar el trencament definitiu de la burgesia catalana amb el regim i configuraren un deis factors que conduiria a la creació de la Lliga Regionalista i a I'exit de la candidatura anomenada "deis quatre presidents" .

A nivell del districte, aquestes eleccions expressaven la crisi interna que patia el partit conservador dinastic de l'Alt Penedés, el qual no va tornar a guanyar mai mes cap elecció.

LES ELECCIONS DEL 19-V-1901: EL DARRER TRIOMF D'UN CANDIDAT DINÁSTIC

Tots els autors que han tractat aquest període han assenyalat la importanciad'aquestes eleccions, remarcantque indiquen el puntd'inflexió de la lIuita contra el caciquisme. El procés que conduí a I'exit de la candidatura de la Lliga Regionalista -tot i que el nom es féu públic amb anterioritat a les eleccions- ha estat explicat a bastament. (58) Cal re­cordar, pero, que s'arriba a aquestes eleccions després de la vaga de contribuents de I'any 1899, moviment que també s'anomena tancament de caixes; s'havia produH, també, el desencís de la burgesia catalana respecte les esperances que havia desvetllat Silvela; per Barcelona havia passat el ministre de la Governació Eduardo Dato, amb les protestes i la repressió consegüent, etc. Tot plegat porta a la convergen­cia del Centre Nacional Catala, integrat pels que havien marxat de la Unió Catalanista (és a dir, pel grup encap<;:alat per Prat de la Riba) i la Unió Regionalista, formada a partir de la Junta Regional Polaviejista, fet que va permetre la presentació a les eleccions d'una Ilista amb quatre de les persones més representatives de les corporacions barcelonines -in­tegraven la lIista Bartomeu Robert, ex-president de la Societat Economi­ca d'Amics del País; Albert Russiñol, ex-president del Foment del Treball Nacional; Lluís Doménech i Montaner, ex-president de l'Ateneu Barce­Iones; i SebasM Torres i Planas, president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.

El que succeí a Barcelona no es pot generalitzar a tot el Principal. El trencament del caciquisme a Catalunya s'inicia, és cert, en aquell any, pero només a Barcelona. L'onada que aniria arraconant els partits di­nastics s'estendria progressivament al lIarg deis anys següents.

Així, tot i que algunes entitats vilafranquines havien participat en la campanya pel concert economic(59) i en el tancament de caixes, (70) els

-83

catalanistes del districte no aconseguiren arrossegar-Ies a presentar un candidat a I'estil del que es feia a Barcelona, malgrat la crida que van fer des del periodic que publicaven des de I'abril de 1901 :(71)

«Vista, dones, la conveniencia de que no prosperi la candidatura deis que governen i ens desgovernen, s'imposa que les forces vives de la co­marca, que tot lo que representi un element de valua dintre el Penedes, s'ajunti estretament i proposi un home capac;: de desempenyar el carrec de diputat, un home que ja que nostra comarca és essencialment agrícola, coneixi els problemes de I'agricultura i conveniencies de la mateixa, un home íntegre, digne, que sapiga fer sentir la veu de la Patria dins les Corts ... »

El candidat que volien els catalanistes podria respondre a la per­sonalitat d'un Manuel Raventós i Domenech -de can Codorniu-, que apareix a I'obra de Riquer sobre la Lliga Regionalista com a membre de la Unió Regionalista;(72) malgrat que sigui recomanat pel corresponsal de Panadés Noud'Avinyonet, Manuel Raventós es devia presentar pel seu compte, perque notenim constancia que els catalanistes fessin campanya directament a favor d'aquest candidat.(73)

Pel que fa referencia al que anomenaven "torces vives», és evident que es referien a les corporacions economiques vilafranquines:·« ... Si el Centre Agrícola del Penedes o la Cambra Agrícola es Ilencés resolta­ment en aquest camí, que, per altra part, té de seguir si vol salvar I'agri­cultura i portés un bon candidat, el triomf fóra molt probable, fins, diríem, segur. »(74)

L'únic candidat que es presentaria amb possibilitats de sortir escollit va ser el candidat fusionista Joan M. Forgas Frígola, que ja havia estat escollit diputat, Iluitant contra el catalanisme, I'any 1898.

Els fusionistes locals, que havien iniciat els treballs per presentar . en Forgas, van manifestar al cacic liberal de Barcelona Josep Comas i Masferrer que havien sentit alguns rumors que apuntaven a la presen­tació d'algun altre candidat: «pero como quiera que suena el nombre de algun otro candidato del mismo partido aunque he de creer que sin su consentimiento pues no puedo sospechar que se preste a hacer el juego de los contrarios, he de merecer de V. que de una manera terminante haga pública la designación del Sr. Forgas como candidato que apoya al partido liberal, a fin de evitar la perturbación que podría ocasionar toda duda de nuestros correligionarios sobre un punto tan esencial de la elección.» (75)

La resposta de Comas no es féu esperar: «Doy contestación a su atenta de ayer manifestándole que el Partido Liberal Monárquico de esta

84

Provincia tiene designado para la representación en Cortes de ese Distrito al digno y consecuente amigo D. Juan M. Forgas Frígola que tanto se honró en representarle en las últimas Cortes liberales." (76)

La campanya fusionista fou la típica del caciquisme. Es basava sobretot en les reunions amb els alcaldes i secretaris deis pobles, en les reunions amb els cacics: « ... El dissabte de la setmana passada hi hagué, al efecte, reunió d'alcaldes i secretaris d'aquests po bies en nostra vila, circulant-se ordres deis cacics per afer surar una candidatura que ningú voluntariament votara.

» És inútil afegir que en aquesta reunió es crucificara la sinceritat electoraL .. » (77)

Durant la campanya electoral, a més, els fusionistes publicaren un setmanari -El Liberal de Vilafranc~ que, un cop passades les elec­cions, deixaria d'existirY8)

Els catalanistes, davant la impotencia de presentar un candidat amb un mínim de possibilitats de sortir escollit, es dedicaren a atacar el candidat fusionista i els fusionistes vilafranquins, intentant desprestigiar­los, no només a nivell polític, sinó també a nivell personal. Per posar un exemple de la consideració que mereixia Forgas als catalanistes -con­sideració que podia ser influenciada per la campanya de I'any 1898, en que aquest candidat derrota el catalanista Joan Josep Permanyer-, exposaré aquests cometaris de la campanya electoral apareguts a Panadés NOUP9)

«Ara mateix, a les eleccions, dem un espectacle deplorable. En Forgas, aquesta imposició deis cacics, ajudada per quatre vilatans enca­rinyats amb la vara i eljutjat, i toleradapertots nosaltres, sera el Diputat per Vilafranca. I amb aquests governants, que podem anar a esperar? Com demanara Vilafranca al Congrés lIeis savies si entra un tonto, resolució als problemes socials i obrers si per ellla societat queda redu'ida als amics del Liceo, proteceió a I'agricultura si només coneix I'agricultura per les flors que li posa al trau la florista? Amb quin dret demanarem bona administració si elegim gent inepte, gent incapac;:a de tot?

» Veus aquí, en Forgas I'exemple ciar de lo que sosté el caciquisme: la nulitat, I'estupidesa. Veus aquí en ell lo que més convé als que el patrocinen: un amic servicial, que s'arrastra fins obtenirla prebenda que els amics li demanen.»

Els resultats de les eleccions no deixen lIoc a dubte -i no permeten fer gaires comentaris-, Joan M. Forgas Frígola obtingué, tant a Vila­franca com arreu del districte electoral, una majoria esclafant.

85

A Vilafranca del Penedes va obtenir el 99'61 % deis vots (521) que representaven el 29'04% del censo O'altres candidats que apareixen a I'escrutini només van obtenir un vot cada un.

Al districte, la victoria de Forgas va ser per 4.112 vots, els quals representaven el 96'18% de tots els vots emesos i el 42'43% deis electors. Només resulta venc;ut per Manuel Raventós a Avinyonet del Penedes, on aquest candidat va obtenir 82 vots -el 56'55% deis vots que va rebre-, davant deis 10 que van apareixer en aquesta població per a Forgas. O'altres candidats que apareixen a les actes d'escrutini van obtenir, entre tots, 18 vots, els quals representen només un O' 4% del total de vots emesos.

El nivell de vots obtinguts per Forgas és similar al de I'any 1898. A Vilafranca va obtenir, en aquell any, 578 vots -aproximadament el 30% del cens-, mentre que en aquestes eleccions en va obtenir 521. A nivell del districte, Forgas perd 1.330 vots respecte aquelles eleccions, fet que pot estar motivat basicament per la perdua d'electors del districte després de la reforma de I'any 1899.

Malgrat aquest fenomen, hem d'indicar que I'abstenció fou molt elevada, la més elevada del període que estudiem. En termes absoluts van votar 4.275 electors deis 9.689 que tenia el districte, aixo representava una abstenció del 55'87%. Per explicar aquest fet Balcells, Cuila i Mir assenyalen que "Una analisi global de la participació palesa que els percentatges més elevats i els més baixos, coincideixen amb els 1I0cs on els monarquics, governamentals o no, concorren a la lIuita sense con­trincants: Castellterc;ol i Vic, amb la sola presencia deis conservadors, obtenen les cotes maximes 76 i 65% respectivament; igualment, Terrassa i Vilafranca amb un liberal com a únic candidat, assoleixen els mínims respectius de 36% i 44%. Entre aquests extrems la participació mitjana resta en un 57%.,,(80)

El fet que només es presentés un candidat amb possibilitats de sortir escollit, que a més era d'un deis dos partits monarquics, ve motivat per la impotencia deis sectors anti-caciquistes. O'una banda, els cata­lanistes no van poder o no van saber arrossegar cap al seu projecte les corporacions vilafranquines -el Centre Agrícola, la Cambra Agrícola, la Lliga Industrial i Comercial-; d'altra banda, els republicans estaven en un deis moments de més feble organització i implantació de la seva historia.

És per aixo que la victoria assolida pels catalanistes i pels republi­cans a Barcelona, no tant en les eleccions com en I'escrutini, els va

86

causar un gran impacte. Tant és així que la premsa catalanista va comentar més les eleccions de Barcelona que no els resultats del districte de Vilafranca. Aquests resultats animaren els catalanistes vila­franquins i els refermaren en les seves conviccions:(81)

«La victoria que diumenge obtingueren los catalanistas barcelonins, logrant sortir triomfants en unas eleccions tetes baix I'imperi d'un cens electoral de 27.000 noms falsos, pie d'exclusions d'electors de veritat y amb el funcionament de les rodes parla ben ciar de la for9a que té la nova política d'autonomia y anticaciquista."

Pocs dies després la premsa catalanista feia públic un comunicat que la Lliga Industrial i Comercial envia als diputats catalanistes. En el comunicat, la Junta d'aquesta entitat afirmava voler seguir I'exemple de les entitats barcelonines: "Orgullosos podeu estar, digníssims presi­dents de les nobles i potents entitats catalanes, d'haver enderrocat per sempre el caciquisme, despertant eixa ciutat del seu ensopiment. Sa gloriosa campanya ens encoratja i alenta, a seguir I'exemple de la capital catalana i no ha de faltar a viles i pobles fermesa per a continuar !'obra de re-generació comensada.»(82) Aquesta felicitació va ser ben acollida pels catalans del districte.

Els resultats d'aquestes eleccions, dones, van influenciar tant els catalanistes com els republicans, més per la victoria deis respectius correligionaris de Barcelona que per I'activitat que estaven duent a terme a la comarca.

LES ELECCIONS DEL 26-IV-1903: EL TRENCAMENT DEL CACIQUISME

En aquests comicis es presentaven quatre candidats: Josep Zu­lueta Gomis, Caries M. de Moy, Antoni Mestres Baqués i Josep Roig i Ruqué. Només dos d'aquests es van disputar realment I'acta.

Zulueta es presentava per la Unión Republicana que s'havia format aquell mateix any, després d'un lIarg i complex procés de creació. Zu­lueta rebia el suport deis federals vilafranquins els quals, segurament, s'havien integrat en el procés de formació de la nova Unión.(83)

La campanya republicana es devia basar, fonamentalment, en els mítings, ja que en aquells moments no comptaven amb cap periodic que els servís de suport de la propaganda electoral.

87

Moy, com en les eleccions de 1899, devia comptar amb el suport deis elements conservadors oficials de Vilafranca que, en principi, no semblen encara afectats pel procés de descomposició del conservadu­risme dinastic catala, que en aquells moments es comenc;ava a entre­veure.(B4)

En concret, a Vilafranca, Zulueta obtingué 708 vots, que represen­taven el 64'95% deis vots i el 39'77% del cens electoral; contrariament, el conservador Moy només obtenia 390 vots, és a dir, el 35'77% deis vots emesos que significaven el 21 '92% del cens electoral.

Aquests resultats impliquen la mobilització més elevada d'electors que assoliren els republicans a Vilafranca durant el període estudiat en aquest treball, incloent-hi les eleccions de 1893 -en les quals els repu­blicans van obtenir 629 vots, representant el 33'94 del total d'electors.

Si observe m les xifres del districte, veiem que són més baixes, tot i que segueixen la tonica de Vilafranca. Josep Zulueta va ser votat per 3.160 electors -el 53'14% deis que ho van fer-, que representava el 31 '84% del cens electoral. En canvi, el candidat conservador va obtenir 2.784 vots -el 46'82% del total deis emesos, és a dir, que el 28'05 del cens electoral va votar per Moy.

Si fem un repas deis resultats pels municipis s'observa que la victoria deis republicans es produeix, per norma general, en aquells municipis en que tradicionalment havien venc;ut-Sint Sadurní, Avinyo­net, Sant Cugat Sesgarrigues ... -, excepte a Subirats -on van ser derrotats pels conservadors, malgrat obtenir un nombre elevat de vots: 214 vots republicans contra els 343 del candidat conservador-; o bé en municipis amb un cert grau d'urbanització o industrialització -com Vilafranca o Santa Margarida i els Monjos-, on els republicans compta­ven amb una renovació organitzativa i amb la presencia del moviment obrer, també renovat per aquells anys.

En la banda contraria hi ha els municipis on el caciquisme es va mantenir intacte alllarg del període estudiat. Aquests municipis són els que normalment donaven com a vencedor un candidat dinastic: Pontons, Castellví, Sant Joan de Mediona ...

D'aquesta manera, Vilafranca es convertia en un deis molts distric­tes en els quals es va escombrar els partits dinastics: Sant Feliu, Sa­badell, Vilanova -on també van guanyar els republicans-, Manresa i Mataró -on resultaren vencedors els regionalistes.

88

La victoria de Zulueta s'explica perdiverses raons. En primer lIoc es pot considerar la majar participació, que se sítua al voltant del 60% -uns 16 punts per sobre de les anteriors-, essent aquesta molt proxíma a la mitjana provincial, que fou, aproximadament, del 63%.(85)

Un altre deis factors que van propiciar la victoria de Zulueta és, evidentment, la recuperació del republicanisme a la comarca, que devia haver arrencat segurament després de I'exit deis republicans en les eleccions de 1901 a Barcelona. Una de les mostres de la nova vitalitat del republicanisme a la comarca és el fet que, a finals d'aquell mateix any de 1903, iniciarien la publicació d'una nova revista: Unión.(86)

A més ens trobem en un moment de recuperació del moviment obrer a Vilafranca; segons Ramon Arnabat: "A partir de 1900 es torna a refer el moviment associatiu ... En aquest any es reorganitza I'associa­ció de Fusters i Ebenistes, després la de Paletes i el19031a de Manobres, Barbers i Perruquers, Sabaters.»(B7) Pel setembre de 1902 havia tingut lIoc una vaga de la construcció en la qual participaren uns 120 tre­balladors d'aquest ram, segons consta en una enquesta de l'lnstituto de Reformas Sociales enviada a l'Ajuntament.(8B)

Finalment, com a factor a tenir en compte hi ha la mateixa persona­litat de Zulueta, el qual, malgrat el seu republicanisme, no tenia el caire de radicalitat d'un, per exemple, Baldomer Lostau. El seu taran na mo­derat i els lIigams que mantenia amb el món de I'agricultura el podien fer atractiu també per als propietaris. Així, segons El Diluvio, Zulueta havia guanyat merces a "la acertada conjunción de rabassaires y propietarios»; segons el mateix diari, Zulueta no s'havia cansat de repetir que "el ideal de todos los que trabajan la tierra es llegar a ser propietarios y bajo el régimen actual precisamente són los propietarios los más perjudicados, pues quedan reducidos a meros administradores de sus fincas en be­neficio del Estado.»(89)

Es clou, dones, amb aquests comicis, un període en que les di­ferents forces anti-caciquistes havien pugnat per trencar-Io. L'any 1903 no s'havia desbancat definitivament el caciquisme a la comarca, pero sí que significava un punt d'inflexió en la Iluita contra aquell.

NOTES

(1) El Labriego. suplement al núm. 1. Vilafranca del Penedés, 25-1-1891.

(2) Ibid., núm. 1, any XI. Vilafranca del Penedés, 15-1-1891.

89

(3) Ibid., amy XI, suplement al núm. 1. Vilafranca del Penedés, 25-1-1891.

(4) Ibid.

(5) COLOMÉ FERRER, Josep. L'expansió vinícola ... pags. 53-57.

(6) ALBERTí, Santiago. El republicanisme cata/á .. pags. 80-81.

(7) Veure apéndix 1.

(9) ALBERTí, Santiago. El republicanisme catalá .. Pago 82.

(10) Veure el capítol dedicat al republicanisme federal.

(11) El Panadés Federal, núm. 4. Vilafranca del Penedés, 19-XI-1892.

(12) Ibid., núm. 12. 14-1-1893.

(13) Ibid.

(14) COLOMÉ FERRER, Josep. L'expansió vinícola ... Pags. 191-195.

(15) ESCLASSANS MILA, Ramon. El Penedes en el sigle XIX ... pags. 139-141.

(16) El Panadés Federal, núm. 11. Vilafranca del Penedés, 6-1-1893.

(17) El Labriego, núm. 3, any XVIII. Vilafranca del Penedés, 15-1-1893.

(18) El Panadés Federal, núm. 11. Vilafranca del Penedés, 6-1-1893.

(19) Ibid., núm. 15. 14-11-1893.

(20) AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-l0, 28-111-1893.

(21) ALBERTí, S. El republícanisme catalá .. Pago 82.

(22) Veure el capítol dedicat a les eleccions municipals.

(23) El Panadés Federal, núm. 15. Vilafranca del Penedés, 4-11-1893.

(24) Ibid., núm. 12. 14-1-1893.

(25) Ibid., núm. 20. 11-111-1893.

(26) Veure apéndix 1.

(27) El Panadés Federal. Núm. 20. Vilafranca del Penedés, 11-111-1893.

(28) Les dades de participació de les eleccions de diputats a Corts del Principat estan extretes de BALCELLS, A.; CULLA, J.B.; MI R, C. Les eleccíons generals a Gatalunya de 1901 a 1923. Estudis Electorals núm. 4. Publicacionsde la Fundació Jaume Bofill. Barcelona, 1982. pags. 620-665.

(29) El Labriego, núm. 9, any XVIII. Vilafranca del Penedés, 14-V-1893.

(30) AHCVP, Secció Municipal, B-III-l0.

(31) ALBERTí, S.: El republícanisme catala ... Pago 84.

(32) El Panadés Federal, núm. 93. Vilafranca del Penedés, 18-VIII-1894.

(33) COLOMÉ FERRER, J. L'expansió vinícola ... pags. 220-225.

(34) El Panadés Federal, núm. 96. Vilafranca del Penedés, 8-IX-1894.

(35) COLOMÉ FERRER, J. L'expansió vinícola ... Pago 227.

(36) RIQUER, Borja de. Lliga regionalista ... Pags. 83-87.

(37) Malgrat els pocs exemplars existents del periódic catalanista Las Guatre Barras, només cal comparar el número 125, del 6-1-1894, amb els números de 1897 i de 1898

90

que he pogut consultar a la Biblioteca de Catalunya; també es pot constatar aquest canvi de política a través de les pagines d'EI Panadés Federal.

(38) Veure, per exemple, Las Guatre Barras, núm. 364 i núm. 366, del 23-1-1898 i del 6-11-1898, respectivament.

(39) Las Guatre Barras, núm. 370. Vilafranca del Penedés, 6-111-1898.

(40) Ibid., núm. 371.10-111-1898.

(41) La Voz del Panadés, núm. 96. Vilafranca del Penedés, 13-111-1898.

(42) Las Guatre Barras, núm. 370. Vilafranca del Penedés, 6-111-1898.

(43) Ibid., núm. 375. 27-111-1898.

(44) Aquest canvi de posició ha estat estudiat per Angel Duarte a la seva tesi doctoral. DUARTE, Angel. El republicanisme cata la a la fi del segle XIX. Eumo Editorial. Vico pags.l05-107.

(45) Las Guatre Barras, núm. 292. Vilafranca del Penedés, 16-V-1897.

(46) Ibid., núm. 371.10-111-1898.

(47) La Voz del Panadés, núm. 96. Vilafranca del Penedés, 13-111-1898.

(48) Las Gualre Barras, núm. 373. Vilafranca del Penedés, 20-111-1898.

(49) Vegeu I'article de Lluís Duran i Ventosa aparegut a Las Gualre Barras, núm. 372. Vilafranca del Penedés, 13-111-1898.

(50) Las Guatre Barras, núm. 373. Vilafranca del Penedés, 20-111-1898.

(51) Ibid., núm. 375. 27-111-1898.

(52) Ibid.

(53) Vegeu la columna setmanal «Política menuda» d'EI Solitario de Penyafel a La Voz del Panadés, núm. 96. Vilafranca del Penedés, 13-111-1898.

(54) «De actualidad», a La Voz del Panadés, núm. 97. Vilafrancadel Penedés, 19-111-1898.

(55) Segons BALCELLS, A.; CULLA, J.B.; MIR, C. Les eleccions ...

(56) Las Guatre Barras, núm. 376. Vilafranca del Penedés, 3-IV-1898.

(57) RIQUER, Borja de. Lliga Regionalista ... Pago 85.

(58) Las Guatre Barras, núm. 370. Vilafranca del Penedés, 6-111-1898.

(59) La Voz del Panadés, núm. 100. Vilafranca del Penedés, 10-IV-1898.

(60) Aquest moviment ha estat estudiat amb amplitud a RIQUER, Borja de. Lliga Regio­nalista ... pags. 103-128.

(61) Aquest missatge va ser signat per totes les corporacions catalanes, demanava el sufragi corporatiu, la divisió de l'Estat en regions i concert económic per a aquestes, i una amplia descentralització administrativa.

(62) La Voz del Panadés, núm. 152. Vilafranca del Penedés, 9-IV-1899.

(63) Cal fer constar que el districte de Vilafranca havia perdut electors. D'uns 12.000 electors que comprenia passa a 9.718. Aixó estava determinat per la modificació del districte electoral, que s'ajusta més al que és la comarca de l'Alt Penedés. En concret va perdre els municipis que pertanyen a I'Anoia -Cabrera- i al Baix Llobregat -Abrera, Castellví de Rosanes i Esparreguera-, a més perd els municipis de Sant Lloren<; d'Hortons i Gelida. Al districte, s'hi afegí el municipi de Santa Margarida i els Monjos.

91

(64) Veure apandix 1.

(65) La Voz del Panadés, núm. 154. Vilafranca del Penedas, 23·IV-1899.

(66) Ibid.

(67) Ibid.

(68) Especialment per RIQUER, Borja de. Lliga Regionalista ... ; i per MOLAS, Isidre. Lliga Catalana ...

(69) RIQUER, Borja de. Lliga Regionalista ... Pago 153.

(70) Ibid., pago 179.

(71) Panadés Nou, núm. 2. Vilafranca del Penedas, 21-IV-1901.

(72) RIQUER, Borja de. Lliga Regionalista ... Pago 175.

(73) Panadés Nou, núm. 2. Vilatranca del Penedes, 21-IV-1901. O'altra banda, Raventós apareix a I'obra de BALCELLS, CULLA i MIR com a independent.

(74) Panadés Nou, núm. 2. Vilatranca del Penedes, 21-IV-1901.

(75) El Labriego, núm. 607. Vilafranca del Penedes, 14-IV-1901.

(76) Ibid.

(77) Panadés Nou, núm. 7. Vilafranca del Penedes, 26-V-1901.

(78) Ibid., núm. 3. 28-IV-1901.

(79) Ibid., núm. 5. 12-V-1901.

(80) BALCELLS, A.; CULLA, J.B.; MIR, C. Les eleccions ... Pago 81.

(81) Panadés Nou, núm. 7. Vilafranca del Penedes, 26-V-1901.

(82) Ibid., núm. 9. 9-VI-1901.

(83) Veure apendix 4.

(84) BALCELLS, A.; CULLA, J.B.; MIR, C. Les eleccions ... Pags.71-72.

(85) Ibid .. pago 81.

(86)AHCVP, Secció Municipal, A-I-27, 31-X-1903; Isidre Riusdemanapermísal'Ajuntament per a fundar-la; el director seria Josep M. Recasens i s'imprimiria als tallers grafics de Ferran Cuscó.

(87)ARNABAT, Ramon.lntroduccióalmovimentobrervilafranquí, 1871-1939.Accessitals Premis Sant Ramon de Penyatort, 1981, trebal! inédit.

(88) AHCVP, Secció Municipal, A-I-27. Tot i que a I'enquesta consten dues vagues diferents, possiblement es tracti de la mateixa duta a terme pels dos sindicats de la construcció --€I d'oficials paletes i el de manobres-, ja que una es desenvolupa del 20 al 24 de setembre i I'allra del 20 al 28 del mateix mes.

(89) El Diluvio. Barcelona, 21-IV-1903 i 27-IV-1903. Citat per BALCELLS, A.; CULLA, J.B.; MIR, C. Les eleccions ... Pago 80.

r

LES ELECCIONS MUNICIPALS A VILAFRANCA DEL PENEDES

1891-1903

LES ELECCIONS DEL 10-V-1891

Tres mesas després d'haver-se celebrat les eleccions de diputats a Corts tindrien lIoc, el 10 de maig de 1891 , les primeres eleccions mu­nicipals en que regiria el sufragi universal masculí.

Si poca és la informació que tenim al voltant de les eleccions de diputats, encara sol a ser menor la referent a aquest tipus de comicis, ja sigui perque no se'ls acostumava a donar tanta importancia com a les eleccions generals, ja sigui perque les fonts bibliografiques i la premsa són fragmentaries.

No crec que en les eleccions municipals s'acostumés afer campa­nya; almenys les tonts ens indiquen aquest extremo Que hi hagués eleccions cada dos anys, que sovint coincidien amb un any d'eleccions de diputats a Corts o bé de diputats provincials, el fet que es tractava d'una població relativament petita, on practicament tothom es coneixia, poden influir en el fet que els partits i les coalicions que hi participessin s'estalviessin de fer grans campanyes; com a molt, es donava a coneixer els integrants de les diferents candidatures.

En aquestes eleccions de 1891 només es va presentar la coalició republicana formada pels histories o possibilistes i pels federals. No se sap quin va ser el procés que va dur a establir aquesta coalició.

Tot i aixo, una setmana abans de les eleccions, El Labriego afir­mava que hi havia dues candidatures que es presentaven.(1) A part de I'esmentada coalició, s'havia de presentar una candidatura independent, i a més a més hi havia la possibilitat que es presentés una candidatura

_________________ ~ 93

"liberal conservadora". El partit conservador sembla que estava dividit, com a mínim així es despren de les pagines d'Ef Labriego.{2)

"A estas horas no sabemos si aparecerá una tercera liberal con­servadora, pues se nos dice por esta fracción se han hecho esfuerzos para una amplia conciliación a fin de despojar en todo lo posible la elección de carácter político y bajo la fase de procurar una recta administración, lo que no ha dado el resultado apetecido.»

Arribat el dia de les eleccions, no es va presentar cap més can­didatura que la coalició republicana, de manera que en van sortir escollits tots els candidats.

Vilafranca del Penedes estava dividida en tres districtes; els dos primers comptaven amb una secció única, el tercer estava dividit entre dues seccions. En aquestes eleccions corresponien dos regidors al dis­tricte primer i al districte segon; ¡cinc regidors al tercer districte.

Així, en aquestes eleccions, al districte primer va sortir escollit Jo­sep Cols i Artigas -sastre, republica federal- en primer 1I0c, amb 58 vots, els quals representaven el 70'73% deis votants d'aquest districte, pero aquests vots només significaven el 13'71 % del cens electoral; en segon Iloc va quedar Pere Mitjans Parellada -un republica historic, del comerc;:-, amb només 24 vots, que solament representaven un 5'67% del cens electoral d'aquest districte.

Al districte segon van apareixer tres candidats. El primer, Josep Balta R. de Cela, (3) que va obtenir 38 vots, els quals eren el 55'07% de tots els electors que van anar a votar al districte; en segon 1I0c apareixia Ramon Quer Bertran -semoler-, adscrit al republicanisme historic, que va rebre 30 vots; és a dir el 55'07% deis votants i el 8'84% del cens del districte. En darrer 1I0c i amb un sol vot, va quedar Manuel Torner Perlas.

Al tercer districte de Vilafranca, hi va haver un major nombre de candidats. El més votat a tot el districte va ser Isidre Rius -boter, un deis més destacats dirigents del republicanisme federal de la comarca-, que va rebre 154 vots, els quals representaven el 75'68% deis votants del districte i el 18'27% del cens d'aquest. Rius anava seguit pel republica historic Pau Galtés i Martorell amb 142 vots -el 69'95% deis votants del districte i el 18'27% del cens del districte tercer. A continuació va quedar Oomenec Juvé i Boada -republica federal- amb 121 que eren el 59'60% deis votants d'aquest districte, pero significaven el 14'35% del censo Amb 102 vots els seguia Jaume Miró Quer, obtenint, doncs, el 50'24% deis vots emesos que representaven una mobilització del 12'09% del cens d'aquest districte. Finalment resultaren votats els repu-

94

blicans historics Antoni Pujador -amb 88 vots- i Ramon Quer i Bertran amb un de sol. '

La participació va ser molt baixa. O'aquesta forma trobem una abstenció que oscil.la entre el 80'61 % del districte primer i el 74'58% de la primera secció del districte tercer. La participació global a tot Vilafranca va ser de 354 electors, és a dir, només un 22'05% de I'electorat va anar a votar en aquests comicis municipals.

Aquesta baixa participació, la podem explicar per dues raons fo­namentals. La pri mera és el fet que només es va presentar una candida­tura, amb el consegüent retrai"ment deis possibles electors d'altres opcions polítiques. La segona és la poca importancia que sembla que tenien les eleccions municipals, les quals només van superar la par­ticipació de les eleccions generals, a Vilafranca i en aquest període, en dues ocasions: els anys 1899 i 1900, en que hi van participar 1 .166 i 1 .152 electors respectivament.

El fet de I'existencia d'una sola candidatura no ens permet massa comentaris sobre el perque de la se va victoria, per I'obvietat. El que sí que cal apuntar és el perque no es va presentar cap més candidatura. Pel que fa referencia a la candidatura d'independents, no es pot dir res jaque no hi ha cap més informació. Quant als conservadors, aquests donaven com a raó per a no presentar-se el fet que el cens utilitzat havia estat elaborat I'any 1887:(4)

" ... ya que fueron por su parte los conservadores también acordaron el retraimiento, firmes en el criterio de considerar perjudicial la constitución del Ayuntamiento con arreglo al censo de 1887 que tanto perjudica a la población en su cupo de consumos."

El cert és que dos mesos abans no s'havien queixat ja que la base del cens electoral devia ser la mateixa que per a les eleccions de diputats a Corts. Cal apuntar, a més de les discrepancies envers el cens, alguna causa més per al retra"iment. El fet que ja s'ha esmentat de la possible divisió deis conservadors en podria ser una; I'altre fet que podia haver influenciat els conservadors perque es decidissin pel retra'iment podria ser els resultats de les eleccions de diputats a Corts a Vilafranca, on van quedar com a tercera forc;:a política, darrera de fusionistes i deis republi­can s federals -encara que, al conjunt del districte, en van sortir vic­toriosos.

95

LES ELECCIONS DEL 19-XI-1893

Aquestes eleccions s'havien de dur a terme al maig de I'any 1893, pero van ser ajornades fins al novembre del mateix any. Ja al mes d'abril els republicans federals denunciaven els primers intents d'ajornar-les:(5)

«Después del fracaso completo del aplazamiento de las elecciones municipales, que el govierno patrocinaba portemor a una segunda derrota, ha desistido por haberse opuesto a ello con todas sus fuerzas la minoría de 'Unión Republicana en el Congreso', han sido definitivamente convocadas dichas elecciones municipales para el día 14 del mes de Mayo próximo.»

Malgrat les afirmacions deis republicans, les eleccions van ser definitivament ajornades, per reial decret, el dia 13 de maig.(6)

Els republicans federals es van presentar sois en aquestes eleccions, almenys no hi ha constancia que es pactés cap coalició, tot i que aquest any de 1893 havia estat el de la Unión Republicana. Els republicans federals hi arribaven després d'haver passat per I'experiencia d'haver tingut un alcalde republica federal; i també cal considerar en un bon moment a nivell organitzatiu, com ha havien demostrat els resultats de les eleccions de Oiputats a Corts. Pero també hi arribaven després d'al­guns enfrontaments entre els components de la coalició republicana de I'any 1891,(7) i després de la deserció d'alguns regidors que havien estat escollits en aquelles eleccions per I'esmentada coalició:(8)

.. Debido a la influencia de nuestro partido (pués bajo los honrosos pliegues de su bandera se cobijaban) alcanzaron los cargos apetecidos dos industriales de nuestra villa.

"Ya en posesión de ellos, no sólo han dejado de pertenecer a nuestras filas, sino que hasta la suscrición de EL PANADES FEDERAL resultó estorbarles.»

Pocs dies abans de les eleccions, El Labriego denunciava I'apatia en que es trobava sotmesa la vila.(9) Oesprés de lamentar-se deis mals que aqueixaven la comarca, deis mals que patia tot I'Estat -aquella mateixa setmana s'havia produi't I'atemptat del Liceu- i de considerar que els vilafranquins estaven avorrits de «tanta libertad mal entendida», entenia que poques persones que no estessin «obcecadas por la po­lítica» acceptarien el carrec de regidor. Tot comentant que, en aquells moments, només se sabia que es presentaven els republicans, El La­briego demanava que només es votessin les persones «adequades» :(10)

96

.. Esta es la verdad por más triste que nos sea confesarlo. Así pués, en manera alguna se estrañará que en el próximo domingo acuda tan sólo

a los comicios el partido adelantado de nuestra población, único, según noticias que aspira dominar en el seno de nuestro Municipio, en la casi seguridad de que nadie ha de ir a disputarle la victoria.

"De todos modos, sea ello lo que fuere, sería de desear que las personas que resulten elegidas, sean o no pertenecientes al indicado partido político, al mismo tiempo que reunan las indispensables cualidades que para ello se requieren, se hallen plenamente identificadas en la delicada misión que tan importante cargo les impone.»

Finalment, serien dues les candidatures que es van presentar a les eleccions.

Els republicans van realitzar una reunió del Comite Comarcal a comenc;:aments de novembre en la qual es va acordar presentar candi­datures a les eleccions municipals i posar en marxa la maquinaria electoral: adquirir les lIistes electorals, que els delegats de cada població donessin compte deis resultats, que el secretari del Comite Comarcal fes guardia per recollir informació de les eleccions, etc.(11) El dijous anterior a les eleccions van ser proclamats els candidats republicans. (12)

O'altra banda, El Panadés Federalanunciava la presentació d'una altra candidatura formada "por todos los partidos monárquicos y catala­nista de esta villa", de manera que van ser aquestes dues candidatures les que definitivament es van presentar a les eleccions. Aquesta coalició deis catalanistes amb els monarquics no va ser ben acollida:(13)

«Los catalanistas por lo visto también desean llegar juntamente con sus enemigos los fusionistas y comparsa a la casa comunal.

,,¿No ven Vds. que llegar a tal extremo desdice de todo buen catalanista?

»No dudamos que Las Cuatre Barras, órgano del Centre Catalá procurará desbaratar semejantes conciliabúlos con sus enemigos por haber sostenido una gran campaña contra todo lo que huele a centraliza­ción, pero si no lo consigue les deseamos estrecha y duradera unión.»

El dia anterior a les eleccions els republicans lIanc;:aven, a través de les pagines de El Panadés Federal, una proclama titulada «iA las ur­nas!», en la qual s'exposava la necessitat d'anar a votar a les eleccions municipals «para demostrar, una vez más, que no es monárquico nuestro distrito cuando la monarquía o sus secuaces nos conceden una pequeña molécula de su simulada legendaría hidalguía».(14) Pels repu­blicans federals, I'accés als municipis era una premissa basica per construir la república.(15)

97

Finalment, arribat el dia de les eleccions, els resultats, en termes globals, van ser molt favorables a la candidatura republicana, que va obtenir un total de 616 vots, que li van donar 6 regidors, mentre que la coalició monarquico-catalanista va obtenir, en total, 278 vots, que re­presentaven 2 regidors.

Al districte primer va resultar votat, en primer IIoc, Joan Mascaró Pu­jador, de la coalició monarquico-catalanista, propietari, que obtenia 47 vots, aquests representaven el 37'30% deis 114 electors que van anar a votar en aquest districte, pero només el 9'97% del cens electoral d'aquest. En segon IIoc va sortir escollit Josep Poch Colominas, amb 39 vots -el 30'95% deis votants i el 8'28% del cens del districte primer Després apareixia, amb 37 vots, Pau Rovira Morató. Joan Juvé Boada, Pere Colomer Tort i el monarquic Magí Alayo Blanc van obtenir un vot cada un.

Al districte segon van sortir escollits regidors el republica Felix Trius Raventós, amb 35 vots, que representaven el 39'77% deis electors que van anar a votar en aquell districte. I en segon IIoc, Melcior Balta Parrot -manya de professió---, amb 33 vots, és a dir, el 37'5% deis electors i el 8'64 del cens d'aquest districte. Amb 19 i 1 vots, respectivament, apareixien Pere Colomer Tort i Pere Marra Rius.

Al districte tercer, on s'escollien en aquesta ocasió quatre regidors, els republicans van guanyar tots els IIocs. Amb el major nombre de vots apareixia Joan Juvé Boada, amb 141, que significaven el 60'51 % deis 233 votants que registrava aquest districte i el 14'43% del censo En segon IIoc va quedar, amb 133 vots, Damia Mestres Guasch, que va ser votat, dones, pel 57% deis votants i el 13'61 % del cens d'aquest districte. Seguint-Io hi haviaJaume Ballbé, amb 11 Ovots-eI47'21%dels votants i 1'11 '59% del censo Darrera d'aquest sortia escollit Lluís Armengol, amb 100 vots que representaven el 42'91 % deis votants d'aquest districte i el 10'23% del censo Darrera d'aquests van quedar els candidats de la coalició monarquico-catalanista Magí Alayo Blanc, Antoni Insenser Bertran, Benet Fortuny Soler i Melcior Balta Parrot -amb 68, 64, 63 i 2 vots respectivament.

Quant a la participació, es pot dir que va ser IIeugerament superior que en les anteriors eleccions municipals pero, tot i amb aixo, I'abstenció va osciLlar entre el 78'27% del districte segon i el 73'24% del districte primer. En termes globals la participació va ser de 428 electors, per tant, I'abstenció total va ser del 73'99% del cens electoral de Vilafranca.

,

que hi ha un descens global del vot republica respecte les eleccions de 1891. Aquesta situació podria explicar-se pel fet que els republicans federals es presentaven en solitari, i no en coalició. En canvi, el fet que obtinguessin una victoria tan clara davant d'una coalició de monarquics i catalanistes té unes explicacions de caire conjuntural i general que ja hem exposat parlant de les eleccions de diputats a Corts: agitació social i política, euforia republicana després de la victoria en les eleccions de diputats, etc. Sense oblidar que, sovint, en les eleccions municipals influeix tant la personalitat del candidat que es presenta com la conjuntura política del moment.

Els resultats d'aquestes eleccions convertien el republicanisme federalista en el corrent polític hegemonic dins del consistori; de manera que aquest quedava compost per vuit regidors republicans federals, cinc de republicans histories, dos regidors fusionistes i un de catalanista.(16)

LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 12-V-1895

Possiblement només es van presentar, en aquestes eleccions, dues candidatures; una de republicana federal i una coalició entre els conservadors i els fusionistes de Vilafranca.

Els republicans federals devien comptar amb algun sector partidari del retra'iment electoral, ja que abans de les eleccions van sortir alguns articles a El Panadés Federal contra aquesta postura, un deis quals anava signat pel mateix Pi i Margall.(17) Per aquests, calia aprofitar el sufragi universal, tal com ho havien estat fent des de la seva aprovació; entenien que «las vías legales no nos conducirán jamás a la República», pero no per aixo calia despreciar-les; si ho fessin, no s'haurien de limitar a abandonar el joc polític, sinó que, a més, haurien de «suprimir nuestros periódicos, cerrar nuestros centros, renunciar a las reuniones públicas, despojar-nos de todos los derechos que la ley nos concede».(18)

En definitiva, pero, la IIuita electoral es desenvoluparia entre les dues candidatures que he esmentat. El Labriego feia, des de les seves pagines, una crida als electors perque anessin a votar tot realitzant una crítica indirecta als republicans, que considerava minoritaris, incidint, sobretot, en el caracter administratiu i no polític de l'Ajuntament(19)

«Si el Municipio debiese ser un club, enhorabuena que los que que tienen horror a la palabra dejasen campar a sus anchas a los exaltados

Els resultats, dones, eren favorables als republicans federals, que para que estos llevasen siempre completo triunfo a su elección, pero como van poder situar sis candidats a l'Ajuntament; malgrat aixo, podem dir el seno del Ayuntamiento debe atenderse a los innumerables servicios

~ ~ 00

administrativos propios de cada pueblo, y la buena administración reper­cute en beneficio de los administrados, es de ahí que cada vecino tiene el deber ineludible de contribuir a llevar al seno del Municipio personas que impuestas de su deber concejil, sepan y quieran hacer administración en el verdadero sentido de la palabra.»

Segons El Labriego, doncs, no s'havia de fer política a I'Ajuntament. Els vilafranquins que «estimen la villa y quieran que la representación de esta sea confiada a personas dignas», s'havien d'agrupar per fer-Ies arribar a l'Ajuntament; si no ho feien així, després no hi hauria motiu de queixa.

Els republicans, al contrari, criticaven I'apoliticisme que manifesta­va la candidatura monarquica:(20)

«No entiendo ni comprendo - ... - que esta moderna reacción con máscara de administrativa y mentido amor a la población trate de deslumbrar al pueblo diciendo, poco más o menos: 'Vengan hombres que defienden los intereses locales y hagan caso omiso de toda mira poi ítica'. Y estos que tal dicen desconocerán lo que es política, es decir, política honrada. Nadie me negará, e incluyendo a los deshonrados políticos, que la política, en el buen sentido de la palabra, es el arte de gobernar y regir a los pueblos. Deberían ser más leales estos señores; dejo la superfície de su problema y en su fondo, hallo sin rodeos su interés audaz, en esta forma: 'fuera la pasión política popular y venga la dañina política teocrática de alcaldes de nombramientos de la corona'. ¿ Verdad que de ahí se deduce un contrasen­tido patente, palpable? Mas todo lo dejo a la inteligencia del lector para comprender la POLíTICA que hacen estos anti-políticos.»

Els republicans federals afirmaven, després de les eleccions, haver obtingut una victoria rotunda. Oe deu lIocs que hi havia en joc en van obtenir nou, quedant-ne un per a la candidatura monarquica.

O'aquesta manera, els republicans van guanyar, al districte primer, els dos lIocs que hi havia en joco Amb 77 vots quedava en primer lIoc Eugeni Coll Morgades, aquells sufragis representaven el 40'74% deis votants d'aquest districte i el 16'34% del seu cens. En segon lIoc trobem al metge Manuel Sala Mestres(21) amb 60 vots, és a dir, el 31 '74% deis votants i el 12'73% del cens electoral del districte primer. Seguint a aquests dos candidats apareixien I'advocat Josep M. de Fabregas Mas -amb 48 vots- i Antoni Gosal, Facund Ourich, Jaume Llopart i Félix Martí Via -amb un vot cada un.

r districte i el 16'96% del cens. Amb el mateix nombre de vots sortia escollit Félix Quer. També va sortir escollit per aquest districte Quintí Torner, amb 64 sufragis -el 34'78% deis votants i el 16'20% del cens d'aquest districte. Tot seguit apareixien Facund Ourich -amb 62 vots-, Félix Romeu Carbó -61-, Lluís Trabal -5-, Agustí Campllonch -3- i altres candidats amb un sol vot.

Finalment, al districte tercer la candidatura monarquica no va obteni r cap regidor. Els republicans que anirien a l'Ajuntament per aquest districte van ser Antoni Lluch Coca -advocat-, amb 146 vots que re­presentaven el 40'66% deis votants i el 15'19% del cens d'aquest districte. En segona posició va quedar Pau Raurell Casas, amb 141 sufragis -recollint el 39'27% deis votants, que representaven la mobi­lització del 14'56% del cens electoral d'aquest districte.

Amb 140 vots -el 39% deis votants i el 14'56% del cens- va quedar Pau Rovira Morató. També va sortir escollit Pere Marra i Rius, amb 138 vots-eI38'44% deis votants i el 14'36% del cens-; el cinqué i últim regidor que va sortir escollit per aquest districte va ser Joan Miret Sivilla, amb 132 vots -el 36'76% deis votants i el 13'73% del cens. Seguint a aquests hi havia Manuel Vidal Rollan -amb 110-, Agustí Campllonch -110-, Felix Martí Via-99-, Joan Tomas Bertran -9-, Facund Ourich Gili -8-, Joan Ribera Rius, Josep Güell Mata, Quintí Torner, Félix Romeu i Lluís Trabal quedaven en els darrers Ilocs.

Pel que fa referencia a la participació, cal destacar que va ser més elevada que en les anteriors eleccions, de manera que I'abstenció, en termes relatius, oscil'la entre el 64'36% de la segona secció del districte tercer i el 53'41 % del districte segon. L'abstenció total de Vilafranca va ser de 1.095 electors, que representava el 59'93% de I'electorat.

Els republicans van aconseguir, en aquestes eleccions, un aug­ment de vots. Posant com a exemple el districte primer, només amb els dos primers candidats van obtenir 137 vots, és a dir, 59 vots més que el conjunt de vots republicans en les eleccions de 1893 al mateix districte. Fent referencia al cens, es pot dir que, tant al districte primer com al segon, va haver-hi un augment important de la mobilització d'electors: del 8'28% que havia mobilitzat el candidat més votat del districte primer es passava al 16'34% d'aquell any; al districte segon aquest salt era del 8'64% al 16'06; en canvi, I'augment de mobilització de I'electorat no va ser tan gran al districte tercer: es passava, per exemple, del 14'43% del

. . , .. . candidat republica més votat I'any 1893 al 15'19 de I'any 1895. Al dlstncte segon es on la candidatura conjunta de conservadors I

fusionistes va obtenir el seu únic regidor, Manuel Vidal Rollan, amb 67 O'altra banda, és evident la derrota monarquica, que es manifesta vots. que representaven e136' 41 % deis electors que van votar en aquest L més en el nombre de regidors que no en el nombre de vots, ja que a1s tres 100 101

districtes en que es trobava dividida Vilafranca van augmentar conside­rablement els resultats de les eleccions de 1893, no superant, encara, els resultats deis republicans.

Tot aixo ens fa creure que la victoria republicana es va assolir més per la capacitat que van tenir els republicans federals de mobilitzar el seu electorat que no per la passivitat de que es queixava El Labriego:(22)

"Está visto que la política activa de Vilafranca es republicana, pués solamente un solo concejal ha salido triunfante de la candidatura confec­cionada por los comités conservador y fusionista de esta villa.

"La gran mayoría de vecinos no quieren tomar parte en la elección, y esta por consiguiente, mientras no mejoren nuestras costumbres, siem­pre ha de decidirse en favor de los republicanos que confiando en sus ideales acuden como un solo hombre a ejercitar su derecho electoral; los demás ... , a estos no hay quien los saque de sus casas. Así lo dice en voz alta el resultado de las elecciones que tuvieron lugar el día 12 de este mes."

LES ELECCIONS DEL 9-V-1897

A jutjar pel que s'afirmava des de la premsa, s'havien de presentar, en aquestes eleccions, tres candidatures separades: una de conservado­ra, una de fusionista i una candidatura republicana.

Des d' El Labriego, com sempre, es demanava el vot per a les persones que, «sean cuales fueran sus ideales políticos, reunan las condiciones necesarias de conocimiento, patriotismo y constancia que tan importante cargo reclama".(23) D'altra banda, es realitzava des d'aquesta revista una crítica indirecta als republicans:(24)

" ... estamos seguros que todas las personas amantes de la prospe­ridad de nuestra querida Vilafranca, han podido apreciar en ciertas épocas los resultados de una poco meditada elección, atendido lo cual insistimos hoy de nuevo en recomendar a nuestros compatricios el mayor tacto posible en la designación de candidatos para concejales, pues está al alcance de toda persona de recto criterio que los Municipios se eligen no para hacer política, sino para administrar desinteresadamente a sus respectivas localidades.»

Sembla que aixo darrer és el que proclamaven totes les candidatu­res que es presentaven. Per Las Cuatre Barras, pero, tates tenien un marcat caracter polític, i si no estaven compostes al cent per cent per persones afiliades als partits que hi havia darrera cada candidatura «és

102

, perque a tots els partits els hi falten personal per a omplir-Ies exclussiva­ment amb els seus. De modo que les candidatures no seran per falta de ganes i de conciencia de la població, sinó per carencia de medis.,,(25) Es considerava, d'una manera semblant al que es deia a El Labriego, que si les persones que es presentaven eren de «condicions i aptituds, la població les rebra bé i segurament les votara."l26)

Al districte primer van sortir escollits el republica federal Josep Cols Artigas, amb 86 vots -el 45'02% deis votants i el 18'04% del cens d'aquest districte. En segon lIoc, Pere Sarda Valles, monarquic, amb 67 vots, és a dir, el 35'07% deis vots i el 14' 13% del censo La tercera conselleria d'aquest districte seria per a Domenec Juvé Boada, republica federal, amb 54 vots, o sigui, el 28'27% deis votants i l' 11 '39% del cens del districte primer. Seguint-Ios hi havia Martí Cortina Regull-amb 49 vots-, el monarquic Joan Ribera Rius -49-, reditor d'EI Labriego i fundador del Centre Agrícola del Penedes Pere Alegret i Vilaró -31 vots-, Jacint Oliver Raventós -13- i, finalment, tota una serie de can­didats que obtenien un nombre poc signifiatiu de vots.

Al districte segon, hi havia en joc quatre Ilocs de regidor. Aquests van ser guanyats pel conservador Albert Moliner Sabater, amb 130 vots, que representaven el 48'87 deis votants i el 30'09% del cens d'aquest dis-tricte. El segon lIoc seria per a Raman Quer Bertran, amb 87 vots -el 32'70% deis votants i el 20'13% del censo Tat seguit apareixia Jaume Esteve Mir, monarquic, que va obtenir 84 vats, que representaven el 31 '57% deis votants i el 19'44% del cens d'aquest districte. El quart lIac de regidor a l'Ajuntament seria per a Pacia Amiguet Trius, que va obtenir 73 vots, els quals representaven el 27'44% deis votants del districte i el 16'84% del censo Darrera d'aquests van quedar Antoni Martorell Pañellas -61 vats­, Jaume Ferrer Cabra -62-, Jasep Ferrer Estany -61-, Joan Ribera Rius -57-, Vicent Pujol-55- i Jaume Carbonell -amb 20 vots.

Al districte tercer, va sartir escollit, en un primer Iloc destacat, el conegut dirigent republica federal Isidre Rius Fant, que va obtenir 240 vots en tot el districte, els quals representaven el 65'04% deis votants i eI24'14% del cens d'aquest districtetercer. En segon lIac va sortir escallit el monarquic Jocund Estalella Sivilla, que va obtenir 133 vots, és a dir el 36'04% deis votants i el 13'38% del cens d'aquest districte. En tercer Iloc, va abtenir la regidoria Pere Alegret i Vilaró, amb 132 vots -el 35"87% deis votants i el 13'28% del censo En quart lIoc va quedar Joan Torres Casals, amb 130 vots -35'23% deis votants i el 12'87% del censo L'últim lIoc a l'Ajuntament va ser per a Josep Soler Perlas -segurament es tracta del que va ser president del Centre Catalanista-, que va rebre 125

103

vots, els quals representaven el 33'87% de les persones que van anar a votar i el 12'57% del cens electoral d'aquest districte. Seguint a aquests van ser votats Pau Raurell -amb 114 vots-, Joan Aixela -108-, Pau Escuté -1 05-, Pere Sarda -104-, Domenec Juvé -87-, Josep Güell-82-, més tota una serie de candidats que obtenien un nombre molt poc significatiu de vots.

Pel que fa referencia a la participació, podem dir que va augmentar respecte les anteriors eleccions. Hi van participar un total de 826 electors, amb una abstenció, dones, del 56'52% de I'electorat, oscil.lant aquesta entre el 38'42% del districte segon i el 64'20% del de la secció primera del districte tercer. Aquest augment de la participació podria estar causat pel major nombre d'opcions per escollir. A part que fusio­nistes i conservadors presentessin lIistes separades, hem de tenir en compte que dins d'aquelles Ilistes, hi anaven personalitats indepen dents o bé lIigades a d'altres centres o entitats polítiques; aquest podria ser el cas del catalanista Antoni Martorell Pañellas.

Aquestes eleccions significaven I'inici de la davallada republicana dins l' Ajuntament, ja que deis candidats que van presentar només en van sortir escollits tres. Tot i amb aixo, cal dir que els candidats federals que van sortir escollits van obtenir un nombre considerable de vots, assolint els primers lIocs al districte primer i al districte tercer; tant com la crisi general del republicanisme catala i la davallada del moviment obrer, el menor nombre de regidors republicans es pot explicar per I'exit assolit per les altres candidatures. La majar participació va afavorir les opcions mo-narquiques i les persones de caire més o menys indefinit, que van obtenir, entre tots, deu regidorsPl

També és probable que aquest resultat hagués estat influ'it per la conxorxa que el dia abans de les eleccions es va produir entre membres del partit conservador i deis republicans federals, tal com ho denunciava Las Cuatre Barras.{28)

104

«Quan tothom es creia que en les últimes eleccions es disputarien la victoria a'llladament los partits republica, conservador i fusionista, la vigília de les eleccions se sapigué que alguns elements del partit conservador per a treure triomfant sa candidatura (?) es coaligaren mediant pactes i pro­meses de certa classe, amb una important fracció, republicana de nom, amb elements d'un centre obrer i amb un individu que anant amb són compte propi consentiment en la candidatura fusionista, a última hora y sense dir res tingué la lIeugeresa de passar-se amb armes i bagatges al partit dominan!. D'aixo, com se compren, en resulta la divisió entre els conservadors, divisió entre els republicans, enardiment en els fusionistes, que en honor a la veritat, foren los que lIuitaren amb més noblesa, .. »

r Un altre fet que devia influir en el resultat final va ser I'acció

caciquista del partit conservador, com també denunciava el setmanari catalanista:(29l

«1 no és anar-hi per bon camí -a l'Ajuntament- quan se realitzen actes com els que deixem apuntants, es paguen vots i es ta pressió de tota mena, de les que n'és un prova clara el següent document que copiem d'una correspondencia de Vilafranca, publicada en 'La Vanguardia' de Barcelona del dia 12.

»'Don F. M.: Mañana sin falta comparecen usted en Vilatranca, casa de A. M" plaza del Oli, y la multa de 50 pesetas si deja de comparecer,

-Vilafranca 8 de mayo 1897,'

»'Hay un sello que parece ser el de la Alcaldía de Santa Margarita y Monjos.'»

»Circulars per aquest estil, es diu que foren enviades als electors del terme.

»Victories d'aquesta mena, si s'obtenen, Iluny d'honrar al triunfador el rebaixen i el fan malveure.»

LES ELECCIONS DEL 14-V-1899

Aquestes eleccions arribaven poc temps després de les de diputats a Corts, de manera que els treballs de preparació de les eleccions mu­nicipals s'iniciaren en el mateix moment en qué acabaven els d'aquelles,

Pel que sembla, els conservadors volien presentar una candidatura "administrativa (?) formada por personas desligadas de todo compromi­so político y que vayan a la casa comunal a hacer única y exclusivamente administración, .. "l30) Al mateix temps, el partit conservador va rebre al seu si un transfuga del republicanisme, fet que devien considerar com un gran reforc;ament:(31)

«Se asegura que los pianistas han recibido un valioso refuerzo con el ingreso en sus filas de un apreciable sujeto que hasta hoy ha sido consecuente republicano federal y que no sabemos porqué causas ha sido expulsado del Ateneo y del partido, y con este valioso auxilio tienen ya el éxito asegurado. Se me ha dicho que los del comité pianista apadrinan al nuevo neófito en el solemne acto de fe monárquica.»

105

Quant a d'altres candidatures, no en sabem gran cosa. Només es pot indicar que tots els partits polítics treballaven per presentar les res­pectives candidatures la setmana anterior a les eleccions. (32)

Al districte primer va quedar en primer lIoc Felicia Grases, amb 86 vots, que representaven el 30'28% deis votants i el 18'90% del censo En segon lIoc, quedava Martí Cortina Regull, amb 67 vots -rebent el suport del 23'59% deis votants i del 14'72% del cens del districte.

Al districte segon va sortir escollit en primer lIoc Joan Ribera Rius, amb 144 vots ---el 51 '98% deis electors que van anar a votar i el 34'20% del cens del districte. En segon lIoc va sortir escollit el catalanista Antoni Martorell Pañellas, que va obtenir 95 vots ---que representaven el 34'29% deis votants i el 22'56% del cens d'aquest districte. El seguien Joan Pala -amb 32 vots- i Jocund Estalella -5 vots-; hi va haver un vot en blanc.

El districte tercer dona com a vencedor Jaume Esteve Mir, amb 242 vots, que representaven el 40% deis votants i el 25'37% del cens del districte. Tot seguit quedava Joan Aixela ---que podria ser I'ex-republica a que feiem referencia-, que va obtenir 241 vots, és a dir, el 39'83% deis votants i el 25'37% del cens d'aquest districte. En tercer lIoc apareixia Francesc Colomer, amb 195 vots -el 32'23% deis votants i e120' 44% del censo A poca distancia d'aquest va quedar Joan Olivella Pera, que va rebre 191 vots ---el 31 '57% deis votants i el 20'02% del censo Seguint a aquests hi havia Josep Girona -167 vots-, Antoni Solsona -158-, Jocund Estalella -157-, Joan Parés Castelltort -147-, Francesc Rafols -143-, Antoni Insenser 35- i uns quants candidats més que van rebre molt pocs vots.

La participació és la més elevada del període en unes eleccions municipals, passant deis 826 votants de I'any 1897 als 1.166 d'aquestes eleccions. Aixo significava una abstenció del 36'28% deis electors. Aquesta participació es devia produir com a conseqüencia de I'ebullició de les classes mitjanes després del desastre del 98 i de la nova política que, en aquells moments, semblava que s'anava a imposar.

El desconeixement de la filiació política de la majoria deis candidats que es van presentar en aquestes eleccions ens impedeix afirmar res amb rotunditat. És probable que hi hagués una mobilització del vot conservador o que aquests haguessin aconseguit atreure's aquelles classes mitjanes amb la inclusió de persones independents i lIigades als gremis a les seves lIistes; també és probable la influencia del govern Silvela-Polavieja i I'euforia regeneradora que representava.

106

r

En canvi, els republicans federals semblen viure un deis pitjors moments de la seva historia política a Vilafranca, ja que no obtingueren cap regidor. La crisi del republicanisme de finals de segle, que ja he es­mentat; la mobilització d'un vot que afavoria les opcions no republicanes, i, fins i tot, el desencís respecte la participació electoral d'una part im­portant deis possibles votants republicans podrien explicar aquest mal moment.

LES ELECCIONS DEL 10-XI-1901

Aquestes eleccions van estar marcades per I'aparició del catalanis­me, com a forga política diferenciada en unes eleccions municipals a Vi­lafranca.

Les candidatures que es van presentar foren una de conservadora, unade fusionista, una de republicana, una anomenada «administrativa» que presentaven els catalanistes i una d'independents.

Els catalanistes atacaven el caracter polític o caciquista de les altres candidatures. Per ells, els fusionistes eren una nul·litat per a la política i per a I'administració, per aixo, deien, aquells feien grans esfor¡;os per ensorrar el catalanisme. (33) Els conservadors, segons els re­dactors de Panadés Nou, presentaven «gent que semblen d'indepen­dencia, gent que a primera vista ofereixen un nom respectable, encara que dintre l'Ajuntament, degut a la travessura administrativa de nostre pantorrillas, es portin com unes perfectes miloquestas, ensenyades de respondre divinament a la veu del cabo que els comanda.,,(34)

Pels catalanistes eren indignes d'entrar a I'Ajuntament «tots aquells que porten a la casa [de la vila] un interes caciquista o particular; tots, absolutament tots els que no ofereixen una independencia i un criteri suficients peraserunabonagarantiad'administració.»(35) En resum, pels catalanistes els candidats a votar havien de ser persones valides per a I'administració, que gaudissin d'una certa independencia de criteris i que fossin honrats. Així presentaven com a "administratius" només dos candidats, Eugeni Campllonch i Josep M. Graells, pel districte tercer.

De les altres candidatures se sap que el grup d'independents presentava Ramon Borruel i uns tals Rius i Rigual; pels republicans, segons Panadés Nou, a la lIista hi anirien "els Srs. Rius, Ferrer, Rafols, Solsona i COIS.,,(36)

107

, Al dístrícte p'rímer la majoria deis vots va ser per als partits monar­

quics. Va sortir escollit, en primer Iloc, el conservador Albert Moliner, que va obtenir 135 vots, els quals representaven el 46'07% deis votants i el 30'33% del cens d'aquest districte. En segon lIoc, i ja a una certa distancia, queda el fusionista Josep M. Echevarría amb 48 vots, és a dír, el 28'66% deis votants i el 18'87% del censo El seguien Ramon Borruel Buerba -40 vots-, Josep Cols -29-, Eugeni Campllonch -3-, Josep M. Graells i Antoni Vinyals -amb un vot cada un.

El districte segon va ser també favorable als partits dinastics. Així, tornava a ser escollit en primer lIoc Albert Molíner, obtenint en aquest districte 173 vots, els quals representaven el 60'48% deis electors que van anar a votar i el 43'03% del cens d'aquest districte. En segon lIoc va quedar el fusionista Antoni Vinyals, que va obtenir 74 vots, és a dír, el 25'87% deis votants i el 18'40% del censo Seguien a aquests candi­dats Manuel Sala Mestre-22 vots-, Isidre Rius-13-, Ramon Borruel -2-, Francesc Rafols -1-; també va apareixer un vot nul.

Pel que fa referencia al districte tercer, I'exit va ser per als ano­menats «administratius», que presentaven els catalanistes -i que van rebre el suport deis conservadors-, i els independents. En concret, Eugeni Campllonch va quedar situat en primer Iloc, amb 254 vots, que representaven el 42'93% deis votants i el 25'97% del cens del districte. El se-gon Iloc de regidor va ser per a Josep M. Graells, que va obtenir 246 vots-eI42'83% deis votants i e125'81 % del cens. Finalment, també entraria a l'Ajuntament I'independent Ramon Borruel Buerba, que va obtenir 231 sufragis, que significaven el 40'31 % deis votants i el 24'39% del cens. Darrera d'aquest van quedar Isidre Rius -amb 198 vots-, Joan Casas -65-, Francesc Rafols, Felix Masachs -29 vots cada un-, Albert Moliner, Josep Cols -2 vots-, Manuel Sala i Josep M. Echevarría -1 vot cada un.

Tot í que, en termes absoluts, van votar menys eiectors que a les eleccions de I'any 1899, en termes relatius aquests comicis presenten I'índex més elevat del període, ja que el cens electoral també havia descendít. Així, I'abstenció va ser del 35'78% del cens i oscil'lava entre el 28'85% del districte segon i el41 '17% de la primera secció del districte tercer. A part de la disminució del cens, la major participació podía ser causada, també, per la diversitat de les opcions electorals; de fet, es va tractar d'una de les eleccions municipals més renyides que havia viscut Vilafranca. Així ho assenyalava la premsa:(37)

r

" Durante el día veíase continuamente un desusado movimiento por parte de las distintas personas pertenecien~s a los grupos que tomaron parte en la elección ... »

O'altra banda, la premsa catalanista denunciava I'actitud deis sec­tors cacíquistes:(38)

«Empenyades foren les eleccions que es celebraren diumenge. D'una i altra banda es posaren en joc quantes influencies es tenien a ma per afer sortirtriomfants als seus candidats. Aquestes influencies i aquests medis no cal que els indiquem perqué foren els de sempre. Se'ns diu que s'arriba a la compra de vots, empero nosaltres no podem afirmar-ha, puix careixem de dades i se'ns fa bastant costa pujant de creure-ho. També es diu que s'olvidaren les ordres de I'Alcalde en lo relatiu als empleats mu­nicipals, pero no volem creure que el Sr. Amiguet claudiqués del seu modo de pensar, encara que creiem possible que a espatlles seves o amb el seu nom s'exercissin coaccions sobre empleats municipals.»

L'únic incident remarcable de la jornada, pero, es va produir a la secció primera del districte tercer, quan alguns electors es van adonar deis errors deis noms a les lIistes electorals, fet que va provocar un avalot i la suspensió temporal de les eleccions. (39)

Els resultats van ser satisfactoris tant per als partits monarquics com per als catalanistes. Aquests darrers van aconseguir que fossin escollits els dos candidats que presentaven. L'elevat nombre de vots que va rebre I'únic candidat conservador que va sortir escollit --encara que ho va ser per dos dístrictes- fa pensar en un suport mutu entre els dos grups, ja que els conservadors van donar suport als candidats catalanis­tes:(40)

"No cal dir que agra"im I'apoio que prestaren els conservadors als dos candidats que presentavem ... »

L'elevat nombre de vots que va rebre, també, Ramon Borruel em fa pensar que va aconseguir arrossegar una part del vot conservador del districte tercer.

En canvi, els fusionistes es devien veure obligats a mobilitzar ex­clusivament el seu electorat, ja que van rebre quasi la meitat menys de vots que els conservadors.

«Pocas veces ha tenido ocasión de presenciar nuestra villa una lucha tan empeñada como la que tuvo lugar el último domingo con motivo de las Per als republicans aquestes eleccions van representar un nou eleCCiones para la renovación de la mitad de nuestro Municipio. fracas, ja que no van poder situar cap deis seus candidats a I'Ajuntament.

108 ~ 109_

I I

LES ELECCIONS DEL 8-XI-1903

No tenim massa informació referent als aspectes que envoltaren aquestes eleccions. El Labriego comentava que I'elecció es disputaria entre els partits polítics de la vila i demanava, com sempre, que s'ele­gissin persones que anessin a administrar I'Ajuntament honradament i que no hi anessin afer política.(4t {J f

Pel que fa refereneia als ~~t~ts; 'm que al didrÍct~'~~mer, van ser escollits regidors~~ Torrents, amb 11¡~~ts, que repre­sentaven el 53'84% deis votants i el 25' Yo d . del districte. En segon lIoc sortí escollit el republica federal~osep Cols, mb 64 vots -el 30'76% deis votants i el 14'67% del cens. lO segUl quedaven Jaume Carbonell-amb 22 vots-, Pacia Amiguet i Pel~-9!! Gpell-amb 3 cada un.r ·

Al districte segon els regidors escollit h~~~rlre~:(p:U-~: -J

amb 148 vots -el 66'96% deis votants i el '4% del cens:-En-segon lIoc va sortir escollit el conservador acia Amigue, amb 146 vots -el 66'06% deis votants i el 37'62% del c . Inalment, sortia escollit el republica rariCesc Rafols)¡ue va obtenir 62 vots, és a dir, el 28'05% deis

-:-::~,.--,-~ _ _ '..1

votants i el 15'97% de cer\?o Després d'aquest apareixia Antoni Marto-rell, que va obtenir 51 vots\ \~ '\

e \) Quant al districte tercer, cal dir que s'escolliren quatre regidors, que ~. ~ v~~epartits de la següent manera: el primer lIoc va ser per a

elegrí Güell'>amb 255 vots ---que representaven el 51 '41 % deis votants ( i 'el 26'j'O~ ens electoral del districte-; en segon lIoc va sortir

Ü ~ol~ . asep Roi amb 245 vots -el 49'39% deis votants i el 25'65% \. O '\ del cens st districte. El darrer regidor escollit va ser JOa~a'/~ '. _ I d també amb 220 vots. Després d'aquests apareixien~~s:: eN \~,

1(lav--1 -amb 208 vots-, Jocund Estalella -207-, Josep -5-, P "a w.,,J Amiguet, Pau Martorell-amb3votscadaun-, FrancescRafols,Jaume

Ferrer i Antoni Solsona -amb un vot cada un.

La participació electoral va descendir respecte les anteriors elec­cions. L'abstenció absoluta passava deis 642 electors de I'any 1901 als 834 d'aquestes eleccions. L'abstenció relativa era, doncs, del 46'88% de I'electorat, oscil'lant entre el 43'04% del districte segon i el 52'29% del districte primer.

En definitiva, aquestes eleccions reflexen la recuperació del re­publicanisme, sota la influencia de Lerroux, tot i que a Vilafranca no

110 rr·@ (pj/ ro - S .9 -P - [I,'!;;' A

s'aconseguí I'escombrada del caciquisme a nivell municipal tal com va passar a Barcelona, ja que els partits dinastics van aconseguir col'locar alguns deis seus candidats.

NOTES

(1) El Labriego, núm. 8, any XVI. Vilafranca del Penedés. 30-IV-1891.

(2) Ibid.

(3) Tot i que al cens electoral Josep Balta apareix com a propietario és molt més conegut com a científic; al lIarg deis anys 90 va fundar i editar dues revistes científiques anomenades La Atmósfera i La Fotografía Practica. L'any 1901 era catedratic de Ciéncies a l'lnstitut de Barcelona. Pel que fa referéncia a aquestes eleccions, Josep Balta va ser inclos en la Ilista republicana sense el seu consentiment, tal com manifestava en una carta publicada a El Labriego, núm. 8, any XVI. Vilafranca del Penedés, 30-IV·1891.

(4) El Labriego, núm. 9, any XVI. Vilafranca del Penedés, 15-V·1891.

(5) El Panadés Federal, núm. 27. Vilafranca del Penedés, 29-IV-1893.

(6) AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-10.

(7) Aquests enfrontaments es produ'lren arrel de la discussió, en una sessió de l'Ajunta­ment, de la demanda de subvenció per al certamen que cada any celebrava el Centre Agrícola els dies de la Festa Majar de Vilafranca. Isidre Rius s'hi oposa considerant que no es premiava amb equitat; I'alcalde va fer votar la proposició i van votar contra els criteris d'lsidre Rius alguns regidors republicans -els historics-, Josep Balta i I'alcalde; la mateixa divisió es va produir quan es va discutir el nomenament per al carrec de sepulturer. El Panadés Federal, núm. 40. Vilafranca del Penedés, 29-VIII-1893.

(8) Ibid., núm. 48. 23-IX-1893.

(9) El Labriego, núm. 21, any XVIII. Vilafranca del Penedés, 15-XI-1893.

(10) Ibid.

(11) El Panadés Federal, núm. 55. Vilafranca del Penedés, 11-XI-1893.

(12) Ibid., núm. 56. 18-XI-1893.

(13) Ibid., núm. 55. 11-XI-1893.

(14) Ibid., núm. 56. 18-XI-1893.

(15) Ibid.

(16) Josep Balta apare ix com a catalanista a El Labriego, núm. 8, any XVI. Vilafranca del Penedés,30-IV-1891.

(17) El Panadés Federal, núm. 128. Vilafranca del Penedés, 20-IV-1895.

(18) Ibid.

(19) El Labriego, núm. 7, any XX. Vilafranca del Penedés, 14-IV-1895.

111

(20) El Panadés Federal, núm. 128. Vilafranca del Penedés, 20-IV-1895.

(21) Al lIibre de Manuel Benach sobre els vilafranquins del segle XX, apareix com a president del Centre Catalanista i com a redactor deis periódics Panadés Nou i Las Cuatre Barras. BENACH, Manuel. Els vilafranquins del segle xx. Editat per I'autor. Vilafranca del Penedés, 1978. Pago 179.

(22) El Labriego, núm. 9, any XX. Vilafranca del Penedés, 15-V-1895.

(23) Ibid., núm. 512. 30-IV-1897.

(24) Ibid.

(25) Las Cuatre Barras, núm. 290. Vilafranca del Penedés, 2-V-1897.

(26) Ibid.

(27) Segons Las Cuatre Barras, núm. 292, Vilafranca del Penedes, 16-IV-1897, van sortir escollits 2 conservadors -Pacia Amiguet i Albert Moliner-, 1 conservador indepen­dent, 2 fusionistes, 3 republicans -Josep Cols, Doménec Juve i Isidre Rius- i 5 independents.

(28) Las Cuatre Barras, núm. 292. Vilafranca del Penedés, 16-V-1897.

(29) Ibid.

(30) La Voz del Panadés, núm. 156. Vilafranca del Penedés, 16-V-1899.

(31) Ibid.

(32) Ibid., núm. 157. 14-V-1899.

(33) Panadés Nou, núm. 32. Vilafranca del Penedes, 10-XI-1901. Núm. 33, 17-XI-1901.

(34) Ibid., núm. 31. 10-XI-1901.

(35) Ibid.

(36) Ibid.

(37) El Labriego, núm. 621. Vilafranca del Penedes, 15-XI-1901.

(38) Panadés Nou, núm. 32. Vilafranca del Penedés, 17-XI-1901.

(39) Ibid. El Labriego, núm. 621. Vilafranca del Penedés, 15-XI-1901.

(40) Panadés Nou, núm. 32. Vilafranca del Penedes, 17-XI-1901.

(41) El Labriego, núm. 668. Vilafranca del Penedes, 31-X-1903.

r

CONCLUSIÓ

La Restauració monarquica havia estat una reacció conservadora, segons les paraules de Borja de Riquer, davant deis fets ocorreguts en el període que va de 1868 fins a 1873. El republicanisme federal, I'as­sociacionisme obrer van ser fenomens que van espantar les classes dominants catalanes i espanyoles. Per aixo necessitaven un instrument de control social. Un cap reinstaurada la monarquia borbonica aquest instrument va ser el caciquisme, el qual utiltizava tots els mitjans que tenia a I'abast per tal de mantenir I'ordre i la pau socials.

Quan I'any 1890 es va aprovar la lIei de sufragi universal masculí, el republicanisme catala -i el penedesenc, és clar-, va decidir sortir del retra"iment electoral en que s'havia mantingut fins aleshores, intentant, al mateix temps, trencar el marginament al qual s'havia vist sotmes pel sistema de la Restauració.

A partird'aquell moment, el caciquisme prenia un nou sentit, davant les noves circumstancies. La falsificació del sufragi no va ser, doncs, res més que un nou mitja que el caciquisme va utilitzar per mantenir intacte el sistema polític, social i economic de la Restauració.

La potencia amb que va apareixer el republicanisme federal a l'Alt Penedes va causar un gran impacte en les classes dominants. Encara més quan aquest republicanisme creixia en paral.lel amb la conflictivitat social que vivia la comarca a comen<;aments deis anys 90 del segle passat. Una conflictivitat social causada per les transformacions que s'estaven produint en la vitivinicultura. Amb I'arribada de la fil.loxera, les tensions creades per aquesta transformació es van aguditzar.

El republicanisme federalista només va ser I'expressió política del descontentament pages i obrer; no es tractava tant d'un aprofitament de la conflictivitat social per part deis federals, sinó del fet que els rabassaries i els obrers penedesencs comengaven a estructurar políticament allo que a nivell social i economic reivindicaven. Identificant monarquia-caciquisme-

113

1 propietaris, creien que un canvi polític els hauria d'afavorir. Segurament la lIei sobre la rabassa morta de I'any 1873 pesava encara molt en la memória coLlectiva. Per tant, el canvi polític que havia d'afavorir les transformacions social s era una república, democratica, federal.

A més a més, a través del republicanisme federal es facilitava I'estructuració de I'organització del moviment rabassaire i del moviment obrero També es podien defensar públicament deis atacs que rebien, i si s'aconseguia trencar el caciquisme a nivell electoral, es podia arribar a posar-li traves, i a denunciar des de les institucions -Parlament, Ajuntament-Ies seves actuacions; des d'aquestes mateixes institucions també es podia defensar públicament els interessos de les classes populars. A tot aixó, s'hi afegeix el paper de vehiculador de la solidaritat popular davant la repressió, que va jugar la premsa republicana a la comarca.

És a partir d'aixó que s'expliquen els exits electorals obtinguts pels republicans federals. El període estudiat, el podem dividir en dues etapes fonamentals. La primera és d'expansió del republicanisme i estaria compresa entre els anys 1890 i 1896, aproximadament. Tot j que a la primera experiencia de diputats a Corts els republicans federals no van reeixir, el fet que es trobaven en període d'expansió és innegable: I'exit obtingut en les eleccions municipals a Vilafranca reflectirien aquest fet. Aquesta expansió es consolidaria alllarg deis anys 1892 i 1893; a més de lacreació d'una multiplicitat de centres que conformarien I'organització republicana a la comarca, s'arribava I'any 1893 al zenitd'aquella expansió, quan pel mar<; d'aquell any es van guanyar les eleccions de diputats a Corts, imposant-se al candidat mi nisterial per una diferencia de quasi dos mil vots. A més de la conflictivitat social del moment, que es trobava en un deis seus punts mé algids, en aquestes eleccions hi van influir altres factors, tals com el plantejament de la Unión Republicana, que semblava acabar per sempre amb la divisió de les famílies republicanes.

La segona etapa en que podem dividir el període estudiat és la que esta compresa entre els anys 1896 i 1903. A partir de I'any 1896 es comencen a produir alguns canvis. El republicanisme federal va perdent pes i I'agitació social comenc;a el seu declivi. A les eleccions generals de I'any 1896 els republicans federals van sortir derrotats davant del candidat conservador, a nivell de vots es tornava a un resultat similar al de I'any 1891 . La repressió del moviment obrer i republica --especialment a través deis processos de Montju·ic-; la solució definitiva de la crisi fiLloxerica amb la replantació de les vinyes, que significava la practica desaparició del contracte de rabassa morta, i la rapidesa amb que s'ha-

114

r via dut a terme; alguns exits assolits pels rabassaires; en definitiva, la minva de I'agitació social a partir d'aqUelleS dates; la divisió del republicanisme i I'inici de la crisi republicana de finals de segle -de la qual no en sortiria fins a I'any 1901-, són els factors que explicarien la davallada electoral del republicanisme, tant al districte com a Vilafranca. Tampoc I'experiencia de I'any 1898, en que els republicans federals de Vilafranca van donar suport al candidat catalanista, no va tenir exit, més aviat es va saldar amb un fracas estrepitós: entre catalanistes i republicans no aconseguiren superar els resultats republicans de I'any 1896. Aquesta davallada també es produeix en les eleccions municipals de Vilafranca. Si I'any 1895 I'element republica encara dominava en les eleccions que es van celebrar en aquell any, I'any 1897 s'inicia una davallada creixent del vot repubica, i ja I'any 1899 no van obtenir cap regidor en les eleccions del14 de maigo De manera que, aprincipis de segle XX, el republicanisme quasi havia desaparegut del mapa polític vilafranquí. En les eleccions de 1901 no van presentar cap candidat, i en les municipals tornarien a fracassar, sense obtenir cap lIoc a I'Ajuntament. Peró a partir d'aquell mateix moment, s'iniciaria la recuperació del moviment republica a la comarca i a Vilafranca. Aquesta coincidia amb una recuperació del moviment obrer i rebia la influencia d'aquest fet; peró també és con­seqüencia deis exits obtinguts pel naixent lerrouxisme a Barcelona.

Aquesta segona etapa que hem delimitat també veu el sorgiment del nou catalanisme polític. Aproximadament pels anys 1896/1897 és quan el catalanisme comenc;a a donar mostres d'un major grau de politització, passant-se del catalanisme superador de les diferencies polítiques, patriótic, fins i tot prepolític, típic de la Unió Catalanista, a plantejar el catalanisme com una vertiable alternativa política anti­caciquista, regeneradora. Aquestes transformacions del catalanisme els portarien a assajar de presentar un candidat propi a les eleccions de I 'any 1898 -com ja hem dit, rebé el suport deis republicans federals. El fracas d'aquesta experiencia va acabar amb la divisió de la Unió, i la posterior separació del sector més partidari de la lIuita política. Aquesta transformació del catalanisme culminaría I'any 1901 ,amb exit, al districte electoral de Barcelona, amb la candidatura anomenada «deis quatre presidents», i era el resultat de la convergencia d'aquell sector del catalanisme i la burgesia desenganyada del regim de la Restauració, després deis fets del 1898, i de les campanyes del tancament de caixes ¡del concert económico El catalanisme vilafranquí també comenc;aria a viure els seus primers exits electorals: I'any 1901 van sortir escollits els dos candidats que van presentar, d'una manera diferenciada, en les eleccions municipals.

115

111i

A partir de I'any 1903, els partits dinastics no tornarien a guanyar unes eleccions de diputats a corts al districte de Vilafranca.

Es pot dir, en definitiva, que el període 1890-1903 és basic per en­tendre les característiques de la política catalana del segle XX.

Les línies generals que es van marcar alllarg d'aquest període ens permeten entendre els principals fets de la política en les dues decades posteriors, com a mínimo Així, trobem clars precedents, a l'Alt Penedes, del que seria la política lerrouxista deis primers anys, per aixo no els va costar gaire, als republicans federals de Vilafranca i del seu districte, integrar-se en la Unión Republicana de I'any 1903. També podem trobar precedents del fenomen de la Solidaritat Catalana i la posterior aparició del republicanisme autonomista. L'experiencia del 1898 ens mostra com entre catalanistes i republicans no hi havia massa diferencia pel que fa referencia a la concepció de l'Estat. De manera que no és estrany que, en moments d'una repressió que pogués afectar ambdós moviments -i tant I'any 1898 com el 1906 aquesta circumstancia es dóna-, s'arribés a acords de col.laboració electoral.

És evident, dones, que no cal oblidar mai el context historie, les condicions socials, economiques i polítiques que envolten unes eleccions. Uns resultats presentats aYlladament només ens poden servir com a indicadors d'una realitat política, pero poca cosa més. Uns resultats per si sois no ens poden explicar fenomens com el caciquisme, ni el perque de la necessitat que un sistema polític determinat té de falsificar el sufragi. Uns resultats electorals ens permeten indicar quan es va trencar el caciquisme, pero no com es va fer i perque; cal que ens remetem a les condicions en que es movien aquells que s'hi enfrontaven. Els resultats electorals són, en definitiva, un barometre de la realitat social del mo­ment, que ens permeten mesurar la capacitat política i de mobilització d'un electorat, no sempre actiu, que tenien les forces polítiques del moment.

r

APENDIXS

1. Eleccions de diputats a Corts 1891-1903

2. Cartografia

3. Analisi de I'estructura social de Vilafranca i deis votants en les eleccions de diputats a Corts de 1893

4. Eleccions municipals a Vilafranca del Penedes 1891-1903

5. Relació de la composició deis ajuntaments de Vilafranca

1891-1903

117

H

APENDIX 1

ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS 1891-1903

ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS 1-11-1891 Districte electoral de Vilafranca del Penedés Font: AHCVP, Arxiu Municipal, 8-111-9 Actes de la Junta General d'Escrutini

P08LACIÓ SECCIÓ CANDIDATS

1 2 3

Abrera 114 6 19 Avinyonet 92 93 21 Castellví de la Marca 85 81 68 Castellví de Rosanes 72 6 Esparreguera 1ª 184 47 92

« 2ª 177 130 19 Font-rubí 182 1 123 Gelida 357 69 54 La Granada 83 1 93 Les Cabanyes 40 7 38 Lavit 143 41 1 Mediona 83 8 176 Pacs del Penedés 31 18 32 El Pla del Penedes 103 129 28 Piera 1ª 340 42 3

« 2ª 343 82 1 Pontons 99 Puigdalber 41 6 40

4 5

119

I!III

POBLACIÓ SECCIÓ CANDIDATS

Subirats 1ª « 2ª

Sant Esteve Sesrovires Sant Cugat Sesgarrigues Santa Fe del Penedés Sant Llorenc;: d'Hortons Sant Martí Sarroca 1 ª

« 2ª Sant Sadurní d'Anoia 1 ª

« 2ª Sant Quintí de Mediana 1 ª

« 2ª St. Pere de Riudebitlles Terrassola Torrelles de Foix Vallbona d'Anoja Vilobí del Penedés Vilafranca del Penedés 1 ª

«

«

«

TOTAL

1 : Josep Elias de Molins 2: Baldomer Lostau 3: Romul Bosch Alsina 4: Emilio Castelar 5: Josep Cuscó

2ª 3ª 4ª

1

89 28

235 19 19

301 100 52

130 140 201

27 165 104 300 110 230

54 67 49 51

2 3

152 42 173 7

5 98 21 16 28

4 85 54 56

151 5 167 10

12 45 102 11 45 34 20 11

167 90

2 8 76 136 48 111 75 153 64 153

5.431 2.045 2.018

RESUL TATS GLOBALS PEL DISTRICTE DE VILAFRANCA DEL PENEDES

CANDIDATS

Josep Elias de Molins Baldomer Lostau

Romul Bosch Alsina Emilio Castelar Josep Cuscó

120

Total

5.431 2.045

2.018

% vot.

57'20 21'53

21'25 0'01 0'01

%cens

44'33 16'69

16'47 0'008 0'008

4 5

1

Partit

Conservador Republica federal Fusionista Possibilista ?

r . ELECTORS: 12.249

VOTANTS: 9.496

ABSTENCIÓ: Absoluta: 2.653 Relativa: 21 '66%

Conservadors

PROTESTES EN L'ACTA DE LA JUNTA D'ESCRUTINI

«Acto seguido el Presidente de la Junta municipal del censo puso sobre la mesa las actas originales de votación remitidas por las secciones, y el Sr. Presidente de la Junta mandó que uno de los Secretarios diese cuenta por el orden numérico de secciones de los resúmenes de votación. Así se hizo y por el candidato Sr. Bosch se protestó la elección de la sesión de Abrera por haber sido rechazado su apoderado del colegio electoral, no haberse admitido sus interventores legalmente designados y haberse falseado el resultado de la elección; el comisiona­do por la sección de Fontrubí Sr. Tello expresó no haber lugar a la protesta por haber sido legal la elección de que se trata habiéndose (atemperado) la mesa a lo que establece el artículo 58 de la ley según la cual sólo es válido el resultado que arrojan las actas; respecto a la sección de Avinyonet se produjeron la protesta y la contraprotesta; el mismo Sr. Bosch protestó la elección de Castellví de la Marca por haber sido arrojados del colegio electoral sus apoderados á la que se opuso el expresado Sr. Tello por las razones antedichas; también protestó el Sr. Bosch la elección de Castellví de Rosanes por haberse negado la mesa a admitir una protesta ya dar certificación del resultado de la elección presentado dos documentos en crédito (de su) dicho á todo lo cual se aderió el candidato Sr. Lostau añadiendo que no se fijó al público el resultado de la elección poniéndoles a los anteriores asertos el Sr. Tello fundándose en las disposiciones de la Ley. El Sr. Lostau expresó que se había falsificado el acta de la primera sección de Esparraguera en la que aparece un número de votos que no se han emitido, añadiendo el Sr. Bosch que presenta dos certificados de la constitución de la mesa en los

121

'111

POBLACIÓ SECCIÓ CANDIDATS

Subirats 1ª « 2ª

Sant Esteve Sesrovires Sant Cugat Sesgarrigues Santa Fe del Penedes Sant Lloren!; d'Hortons Sant Martí Sarroca 1 ª

« 2ª Sant Sadurní d'Anoia 1 ª

« 2ª Sant Quintí de Mediona 1 ª

« 2ª St. Pere de Riudebitlles Terrassola Torrelles de Foix Vallbona d'Anoia Vilobí del Penedes Vilafranca del Penedes 1 ª

«

«

«

TOTAL

1 : Josep Elias de Molins 2: Baldomer Lostau 3: Rómul Bosch Alsina 4: Emilio Castelar 5: Josep Cuscó

2ª 3ª 4ª

1 2 3

89 152 42 28 173 7

235 5 19 98 21 19 16 28

301 100 4 85 52 54 56

130 151 5 140 167 10 201 12 45

27 102 11 165 45 34 104 20 11 300 167 110 90 230 2 8

54 76 136 67 48 111 49 75 153 51 64 153

5.431 2.045 2.018

RESULTATS GLOBALS PEL DISTRICTE DE VILAFRANCA DEL PENEDES

CANDIDATS

Josep Elias de Molins Baldomer Lostau

Romul Bosch Alsina Emilio Castelar Josep Cuscó

120

Total

5.431 2.045

2.018 1 1

% vot.

57'20 21 '53

21'25 0'01 0'01

%cens

44'33 16'69

16'47 0'008 0'008

4 5

Partit

Conservador Republica federal Fusionista Possibilista ?

ELECTORS: 12.249

VOTANTS: 9.496

ABSTENCIÓ: Absoluta: 2.653 Relativa: 21'66%

Fus

Republican federals

Conservadors

PROTESTES EN L'ACTA DE LA JUNTA D'ESCRUTINI

«Acto seguido el Presidente de la Junta municipal del censo puso sobre la mesa las actas originales de votación remitidas por las secciones, y el Sr. Presidente de la Junta mandó que uno de los Secretarios diese cuenta por el orden numérico de secciones de los resúmenes de votación. Así se hizo y por el candidato Sr. Bosch se protestó la elección de la sesión de Abrera por haber sido rechazado su apoderado del colegio electoral, no haberse admitido sus interventores legalmente designados y haberse falseado el resultado de la elección; el comisiona­do por la sección de Fontrubí Sr. Tello expresó no haber lugar a la protesta por haber sido legal la elección de que se trata habiéndose (atemperado) la mesa a lo que establece el artículo 58 de la ley según la cual sólo es válido el resultado que arrojan las actas; respecto a la sección de Avinyonet se produjeron la protesta y la contraprotesta; el mismo Sr. Bosch protestó la elección de Castellví de la Marca por haber sido arrojados del colegio electoral sus apoderados á la que se opuso el expresado Sr. Tello por las razones antedichas; también protestó el Sr. Bosch la elección de Castellví de Rosanes por haberse negado la mesa a admitir una protesta y a dar certificación del resultado de la elección presentado dos documentos en crédito (de su) dicho á todo lo cual se aderió el candidato Sr. Lostau añadiendo que no se fijó al público el resultado de la elección poniéndoles a los anteriores asertos el Sr. Tello fundándose en las disposiciones de la Ley. El Sr. Lostau expresó que se había falsificado el acta de la primera sección de Esparraguera en la que aparece un número de votos que no se han emitido, añadiendo el Sr. Bosch que presenta dos certificados de la constitución de la mesa en los

121

, !

que (aparece) no ser los mismos que resultan del acta y que según otros certificados que también presenta y otro que obra en poder el Sr. Elias sólo obtuvo 84 votos en la sección; oponiéndole el Sr. Tello fundado en que la verdad legal es la que aparece en las actas, la que repitió cuando los Sres. Lostau y Bosch protestaron la segunda sección de Esparrague­ra porqué según el certificado que obra en su poder al Sr. Elias se le han adjudicado cien votos de más; respecto a la sección de Gelida el Sr. Bosch expresó que se estaba en el mismo caso que en la sección de Abrera, añadiendo el Sr. Lostau más de doscientos votos que no han sido emitidos, a lo que se opuso el Sr. Tello por los fundamentos legales antes expresados; el Sr. Bosch al tratarse de la sección de Las Cabañas protestó por no haberse admitido a su apoderado en el colegio electoral y haberse negado a entregar certificado el resultado de la elección y acompañando una protesta haciendo igual manifestación y acompañan­do otra protesta por lo referente a la sección de Lavid oponiéndose a ambas el Sr. Tello por ser contrarias a la Ley; respecto a la sección de Masquefa (se) manifestó por el Sr. Bosch que protestaba del resultado por haberse negado la (posesión) a algunos interventores presentando el acta notarial a todo lo cual se aderió el Sr. Lostau y se opuso el Sr. Tello por las razones ya dichas anteriormente. El Sr. Bosch protesta también la elección de la sección de Mediana por haberse abandonado el local del Colegio por la Mesa antes de terminar el acto, acompañando un acta notarial, a lo que se opuso el Sr. Tello invocando las disposiciones de la ley. Los Sres. Lostau y Bosch refiriéndose a las dos secciones de Piera expresaron que en ninguna de ellas se había hecho elección; que los Mozos de Escuadra habían hecho evacuar el local de los Colegios presentando dos certificados en su justificación todo lo que negó el Sr. Tello pidiendo que estuviera al resultado de las actas; en cuanto a la Sección de Pontons, los Sres. Bosch y Lostau expresaron que se había negado el voto a varios electores por no presentar las cédulas persona­les y por haberse cerrado el Colegio a las tres y media, lo que negó el Sr. Tello por no constar en las actas; el Sr. Bosch hizo presente que en la sección segunda de Subirats se había negado a su apoderado la per­manencia en el Colegio y la entrega certificado del resultado y que además de esas faltas en San Esteban Sasroviras, no se fijó al público el resultado de la elección, según acta notarial que presenta, todo lo que negó el Sr. Tello por no constar en las actas; en cuanto a San Cugat Sasgarrigas, el Sr. Bosch presentó un certificado de la constitución de la mesa, a lo cual se adhirió el Sr. Lostau y se opuso el Sr. Tello; el Sr. Lostau manifestó que el Presidente de la primera sección de San Quintín de Mediona lo hizo sacar del local por los Mozos de Escuadra sin que hubiera alterado el orden, a pesar de ir acompañado de varios vecinos ( ... ) acreditaban su identidad, no admitiéndosele la protesta que hizo; que

la elección tenía lugar en un cuarto pequeño en que los votantes no podían ver la urna; que un hombre que había en la puerta preguntaba a aquellos si Ilebaban pase y como dijeran que no, no se les permitía la entrada aunque exhibieran su cédula personal, no habiéndose dado posesión a varios interventores; que aparece que han votado todos los incluidos en el censo, siendo así que muchos no emitieron su sufragio, presentando dos documentos; a todo lo que se adirió el Sr. Bosch, añadiendo que también se había negado la permanencia en el local de su apoderado, todo lo que negó el Sr. Tello por no aparecer del acta; el mismo Lostau protestó la elección de la segunda sección de San Quintín por estar los Mozos de Escuadra dentro del local, por haber tardado cinco horas en facilitarle el certificado del resultado de la elección, por haberse negado el voto a muchos electores y por haber sido extraidos del Colegio todos los documentos electorales los que fueron devueltos, a virtud de la reclamación que hizo con dicho objeto; el Sr. Bosch hizo suya la anterior protesta a todo lo que se opuso el Sr. Tello; en la sección de San Pedro de Riudebitlles protestó el Sr. Bosch por los atropellos cometidos por el Sr. Alcalde, presentando un acta notarial, a lo que se adhirió el Sr. Lostau, presentando a su vez otro documento; pidiendo el Sr. Tello que se rechazen las anteriores protestas por ser legal el resultado de las actas; el Sr. Bosch, protesta la elección de Terrasola por haberse negado la permanencia en el Colegio a su apoderado y la entrega del resultado, a todo lo que el Sr. Tello manifestó que contraprotestaba; el Sr. Bosch protestó la elección de Torrellas de Foix por cuanto aparecen votados todos los electores menos uno de los comprendidos en el censo, cuando debían haber muerto algunos, añadiendo el Sr. Lostau que desde el año mil ochocientos ochenta y cinco en que se hizo el censo que ha servido de base para el electoral han muerto muchos y otros se han ausentado, todo lo cual reprodujo el Sr. Lostau al tratar de la sección de Vallbona y en la Sección de Viloví, protestando además el Sr. Bosch de la misma, pues según el documento que presenta se han cometido atropellos por no haber tomado parte en la elección el número de votantes que aparece en acta, según lista que obra en su poder. .. »

123

122 ... _____ ~~~--

"

r ,

ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS 5-111-1893 POBLACIÓ SECCIÓ CANDIDATS Districte electoral de Vilafranca del Penedes 1 2 3 Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-1 O Sant Lloreng d'Hortons 1ª 34 51 Actes de la Junta General d'Escrutini

« 2ª 51 30

POBLACIÓ SECCIÓ CANDIDATS Sant Martí Sarroca 1ª 115 26

« 2ª 112 5 1 2 3 Sant Sadurní d'Anoia 1ª 171 58

« 2ª 219 50 1 Abrera 1ª 60 40 Sant Quintí de Mediona 1ª 27 77

« 2ª 50 50 « 2ª 55 69 Avinyonet 1ª 74 9 Sant Pere de Riudebitlles 1ª 70 72

« 2ª 133 « 2ª 77 60 Castellví de la Marca 1ª 84 25 Terrassola 41 28

« 2ª 64 25 Torrelles de Foix 1ª 3 272 Castellví de Rosanes 13 31 « 2ª 33 130 Cabrera 26 55 Vallbona d'Anoia 97 37 Esparreguera 1ª 105 14 Vilobí del Penedes 1ª 14 122

« 2ª 98 40 « 2ª 9 90 Font-rubí 1ª 61 46 Vilafranca del Penedes 1ª 164 90

« 2ª 105 9 « 2ª 124 101 Gelida 1ª 59 89 « 3ª 177 98

« 2ª 35 76 « 4ª 164 98 La Granada 1ª 27 21 TOTAL 4.337 2.605

« 2ª 57 20 Les Cabanyes 94 2 1: Baldomer Lostau Lavit 82 28 2: Modest Sánchez Ortiz

Masquefa 133 65 3: Joan Martí Torres

Mediona 1ª 12 « 2ª 2 75

Pacs del Penedés 33 41 El Pla del Penedes 1ª 109 14

« 2ª 62 4 Piera 1ª 115 21

« 2ª 116 13 Pontons 20 41 Puigdalber 41 12 Subirats 1ª 285 27

« 2ª 199 1 Sant Esteve Sesrovires 1ª 19 59

« 2ª 11 48 Sant Cugat Sesgarrigues 152 4 Santa Fe del Penedés 55 24

124 125

, 1

1

RESUL TATS GLOBALS PEL DISTRICTE DE VILAFRANCA DEL PENEDES

CANDIDATS

Baldomer Lostau Modest Sánchez Ortiz Joan Martí Torres

ELECTORS: 12.308 VOT ANTS: 6.943

Total

4.337 2.605

1

ABSTENCIÓ: Absoluta: 5.365 Relativa: 43'58%

% vot.

62'46 37'51 0'014

Altres

Fusionistes

%cens

35'48 21'16

0'0008

Partit

Republica federal Fusionista ?

Republicans federals

PROTESTES A L'ACTA DE LA JUNTA D'ESCRUTINI

« ... y por el Candidato D. Baldomero Lostau se manifestó deseaba constara en el acta como protesta a la sección 2ª de Torrellas de Foix que según certificación del Alcalde obraba en su poder sólo había obtenido treinta votos el Candidato D. Modesto Sánchez Ortiz y en el acta remitida resultaba ciento treinta lo que hacía presente reservándose el derecho de acudir a los tribunales por falsificación.»

126

ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS 12-IV-1896 Districte electoral de Vilafranca del Penedes Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-11 Expedient general de les eleccions

POBLACIÓ SECCIÓ CANDIDATS

1 2 Abrera 1ª 40 13

" 2ª 38 14 Avinyonet 1ª 55 23

« 2ª 19 77 Castellví de la Marca 1ª 64 34

« 2ª 16 41 Castellví de Rosanes 38 12 Cabrera 70 6 Esparreguera 1ª 427 7

« 2ª 395 57 Font-rubí 1ª 208 4

« 2ª 133 47 Gelida 1ª 96 13

« 2ª 78 10 La Granada 1ª 21 13

« 2ª 18 18 Les Cabanyes 32 72 Lavit 74 25 Masquefa 1ª 196 8

" 2ª 94 3 Mediona 1ª 199

« 2ª 180 Pacs del Penedes 16 42 El Pla del Penedes 1ª 81 66

" 2ª 42 56 Piera 1ª 43 17

« 2ª 95 15 Pontons 105 20 Puigdalber 40 40 Subirats 1ª 53 132

" 2ª 19 141

Sant Esteve Sesrovires 1ª 78 ce 2ª 57

3

127

" ¡,

POBLACIÓ SECCIÓ CANDIDATS

1 2 3 Sant Cugat Sesgarrigues 23 145 Santa Fe del Penedes 5 15 Sant Llorenc; d'Hortons 1ª 112 2

« 2ª 82 11 Sant Martí Sarroca 1ª 93 103 2

« 2ª 70 104 Sant Sadurní d'Anoia 1ª 68 59

" 2ª 63 73 Sant Quintí de Mediana 1ª 199 9

« 2ª 204 11 Sant Pere de Riudebitlles 1 ª 159 5

« 2ª 172 2 Terrassola 78 31 Torrelles de Foix 1ª 273

« 2ª 161 Vallbona d' Anoia 140 30 Vilobí del Penedes 1ª 78 7

« 2ª 93 3 Vilafranca del Penedes 1ª 93 106

" 2ª 106 96 1

" 3ª 117 120 2

" 4ª 109 124

TOTAL 5.618 2.082 7

1: Josep Elias de Molins 2: Baldomer Lostau 3: Allres (Josep Civil Ferrer, Pau Mitjans Solé, Puig i Valls, Josep Pubill Tarrada, Isidre Rius Font, Llatzer Bellomar)

128

RESUL T ATS GLOBALS PEL DISTRICTE DE VILAFRANCA DEL PENEDES

CANDIDATS

Josep Elias de Molins Baldomer Lostau Josep Civil Ferrer Pau Mitjans Solé Puig i Valls Josep Pubill Tarrada Isidre Rius Font Llatzer Bellomar

ELECTORS: 12.205 VOTANTS: 7.707

Total % vot.

5.618 72'89 2.082 27'01

2 0'02 1 0'01 1 0'01 1 0'01 1 0'01 1 0'01

ABSTENCIÓ: Absoluta: 4.498 Relativa: 36'86%

Republicans federals

Altres

%cens

46'03 17'05 0'016 0'008 0'008 0'008

·0'008 0'008

Partit

Conservador Republica federal ? ? ? ? Republica federal ?

Conservadors

129

Iq

ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS 27-111-1898 POBLACIÓ DISTRICTE SECCIÓ CANDIDATS Districte electoral de Vilafranca del Penedes 1 2 3 Font: AHCVP, Arxiu Municipal, 300 179 Puigdalber 1r. 38 28 Actes de la Junta General d'Escrutini

Subirats 1r. 1ª 98 74 « 1r. 2ª 20 36 « 2n. 69 55

POBLACIÓ DISTRICTE SECCIÓ CANDIDATS Sant Esteve Sesrovires 1r. 52 26

1 2 3 « 2n. 40 17 Abrera 1r. 78 15 Sant Cugat

« 2n. 72 22 Sesgarrigues 1r. 45 129 Avinyonet 1r. 25 35 Santa Fe del

« 2n. 27 53 Penedes 1r. 51 16 Castellví Sant Llorenc;: de la Marca 1r. 126 30 d'Hortons 1 r. 78 21

« 2n. 45 31 « 2n. 97 24 Castellví Sant Martí de Rosanes 1r. 20 43 Sarroca 1r. 134 31 Cabrera 1 r. 65 14 « 2n. 49 40 Esparreguera 1r. 1ª 89 74 Sant Sadurní

« 1r. 2ª 103 78 d'Anoia 1r. 101 39 « 2n. 187 21 « 2n. 139 50

Font-rubí 1r. 104 13 Sant Quintí « 2n. 87 16 de Mediona 1r. 104 9

Gelida 1r. 86 50 « 2n. 160 7 « 2n. 108 10 Sant Pere de

La Granada 1r. 26 14 Riudebitlles 1r. 151 42

« 2n. 37 23 « 2n. 166 20 56 47 Les Cabanyes 1r. 83 6 Terrassola 1r.

Lavit 1r. 79 48 Torrelles

1r. 60 42 de Foix 1 r. 260 32 Masquefa « 2n. 165 28

« 2n. 37 15 Vallbona Mediona 1r. 148 1 d'Anoia 1r. 145 37

« 2n. 151 2 Vilobí Pacs del delPenedes 1 r. 106 31 Penedes 1r. 21 30 « 2n. 86 24 El Pla del Vilafranca Penedes 1 r 114 11 delPenedes 1 r. 132 62

« 2n. 42 27 « 2n. 146 74 Piera 1r. 180 10 « 3r. 1ª 146 65 2

2n. 162 15 « 3r. 2ª 154 64 1 Pontons 1r. 92 30 TOTAL 5.442 1.905 7 130 131

~ I

1: Joan M~ Forgas Frígola 2: Joan Josep Permanyer Ayats 3: Altres (Josep Comas Masferrer, Ramon Larrea Pascual, Joan Respall Fortuny, Jaume Ferrer Cabra, Baldomer Lostau, Reginaldo ?, Francesc Pi i Margall)

RESULTATS GLOBALS DEL DISTRICTE DE VILAFRANCA DEL PENEDES

CANDIDATS

Joan M. Forgas Frígola

Joan Josep Permanyer

Josep Comas Masferrer

Ramon Larrea Pascual Joan Respall Fortuny Jaume Ferrer Cabra Baldomer Lostau Reginaldo? Francesc Pi i Margall

ELECTORS: 12.765 VOTANTS: 7.350

Total

5.442

1.905

% vot.

74'04

25'91

0'01 0'01 0'01 0'01 0'01 0'01 0'01

ABSTENCIÓ: Absoluta: 5.415 Relativa: 42'42%

(1) Amb el suport deis republicans federals. (2) Mort el 1896.

Altres

Regionalista

132

%cens Partit

42'63 Fusionista

14'92 Regionalista(l)

0'007 Liberal 0'007 ? 0'007 ? 0'007 Republica federal 0'007 Republica fed.(2) 0'007 ? 0'007 Republica federal

Fusionistes

PROTESTES EN L'ACTA D'ESCRUTINI

« ... Se hace constar que varios interventores del distrito primero sección única del pueblo de Abrera protestan de la notoria infracción del artículo 47 de la Ley Electoral por denunciar ser de madera por todas sus caras y bases, y tapa superior la urna dispuesta para recibir y contener las papeletas de la votación protestando la validez de la misma, acor­dándose la unión del documento original, como igualmente un acta notarial levantada en el pueblo de S. Quintín de Mediona el veinte y siete de este mes ante el notario D. Isidro Luís Piera y Galí, residente en San Saturnino de Noya cuya acta ha sido presentada por D. Ramiro Catasús Sardá en la cual se expresa que se espulsó como apoderado del candidato J. Permanyer y Ayats a D. José Pujol y Vallduví ( ... ) de las Escuelas Públicas, resolviéndose a la vez se unan también dos contra­protestas suscritas y presentadas por D. Martín Olivella de S. Quintín de Mediona.»

133

!llr

ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS 16-IV-1899 POBLACIÓ DISTRICTE SECCIÓ CAND1DATS Districte electoral de Vilafranca del Penedes 1 2 3 Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-12 Actes de la Junta General d'Escrutini Sant Quintí

de Mediona 1r. 130 5 « 2n. 81 16

Sant Pere de POBLACIÓ DISTRICTE SECCIÓ CANDIDATS Riudebitlles 1r. 122 58

1 2 3 « 2n. 129 37

Avinyonet 1r. 32 Els Monjos(1) 1 r. 251 24

113 2n. 64 80 « 2n. 34 96

«

Castellví Terrassola 1r. 11 24

de la Marca 1r. 83 8 Torrelles

« 2n. 80 5 de Foix 1 r. 142 15

Font-rubí 1 r. 4 125 « 2n. 94 13

« 2n. 2 120 Vilobí

La Granada 1 r. 45 21 delPenedes 1r. 31 75

« 2n. 70 36 1 « 2n. 19 60

Les Cabanyes 1 r. 64 41 Vilafranca Lavit 1r. 6 65 delPenedes 1 r. 169 54 2

Mediona 1r. 155 19 « 2n. 194 39 3 « 2n. 134 42 « 3r. 1ª 167 63 4

Olerdola 1r. 21 108 « 3r. 2ª 145 77 3 « 2n. 72 50 TOTAL 3.459 2.798 24

Pacs del Penedes 1r. 92 1 (1) Santa Margarida del Penedas. El Pla del Penedes 1 r. 49 59 1: Caries M. de Moy Sarda

« 2n. 44 30 3 2: Salvador Rovira Santacana Pontons 1r. 137 5 3: Altres (Francesc Pi i Margall, Pere Esbert de Lavid, Joan Tarrida, Emilio Castelar,

Puigdalber 1 r. 26 58 Manuel Raventós Doménech, Tiberio Rodríguez, Josep Forment, Fermín Salvoechea,

Subirats 1r. 1ª 33 242 Ovidio, Martí Bosch Sinta, Pau Raurell, Joaquim Tarradas -a- Sastre, Jocund

« 1r. 2ª 106 7 Durich Gili)

« 2n. 70 98 Sant Cugat Sesgarrigues 1r. 21 189 Santa Fe del Penedes 1 r. 40 13 Sant Martí Sarroca 1r. 173 76

« 2n. 113 64 Sant Sadurní d'Anoia 1 r. 3 194 6

2n. 1 273 1 134 135

" i i

RESUL TATS GLOBALS PEL DISTRICTE DE VILAFRANCA DEL PENEDES

CANDIDATS Total Caries M. d~ Moy Sarda 3.459

Salvador Rovira 2.798 Francesc Pi i Margall 10 Pere Esbert de Lavid 3 Joan Tarrida 1 Emilio Castelar Manuel Raventós

Domenech 1 Tiberio Rodríguez 1 Josep Forment Fermín Salvoechea Ovidio Martí Bosch Sinta Pau Raurell Joaquim Tarradas -a- Sastre 1

Jocund Durich Gili 1

ELECTORS: 9.711 VOTANTS: 6.281 ABSTENCIÓ: Absoluta: 3.430

136

Relativa: 35'32%

Conservadors independents

% vot. % cens Partit

55'07 35'61 Conservador 44'54 28'81 Cons. independent

0'16 0'10 Republica federal 0'04 0'03 ?

0'015 0'010 ? 0'015 0'010 Possibilista

0'015 0'010 ? 0'015 0'010 ? 0'015 0'010 ? 0'015 0'010 Anarquista 0'015 0'010 ? 0'015 0'010 ? 0'015 0'010 ?

0'015 0'010 ? 0'015 0'010 ?

Conservadors

PROTESTES EN L'ACTA DE LA JUNTA GENERAL D'ESCRUTINI

« ... y en el 1 º Y 2º distrito de Castellví de la Marca dijo el Sr. Rovira que protestaba porque teniendo en Castellví de la Marca muchos amigos sólo aparecen ocho votos en el primer Colegio y cinco en el segundo a su favor.

"EI Delegado D. Alberto Moliner y Sabater formula la segunda contraprotesta que según repetidas declaraciones del Tribunal de Actas Graves la verdad de la elección viene autenticada por el Presidente de la mesa y los interventores los cuales son los llamados al efecto por la ley dan fe de lo sucedido en la elección con preferencia a todo otro fun­cionario porque la manifestación de un elector de no haber votado es el dicho de un sólo testigo además tal vez interesado.

"EI Sr. Rovira protesta la elección de Pachs, porque atendido el número de votos que hay en la sección y el de los votantes que tomaron parte, entiende que se introdujeron en la urna papeletas sin intervención de la mayor parte de los electores.

"EI mismo Sr. interventor D. Alberto Moliner reproduce lacontrapro­testa que hizo en la sección de Castellví.

"EI Sr. Rovira reproduce la protesta que hizo en Pachs y Castellví de la Marca, fundada en el hecho de que casi todo el censo de la sección de Pontons, parece votando al Candidato Sr. Moy.

"EI propio Sr. Moliner, reproduce la contraprotesta que hizo res­pecto de Castellví y Pachs y agrega que aun cuando se diese el caso de la ausencia permanente de un elector fuera del distrito la atestiguaran varias personas lo cual como a permanente no deja de ser difícil, su declaración no pudiera prevalecer ante la autoridad de un acta revestida de todos los requisitos.= El Sr. Rovira reproduce respecto de Subirats, las anteriores protestas, y añade respecto de la sección segundo del distrito primero que una persona que tiene autoridad iba repartiendo candidaturas mediante dinero.= El Sr. interventor D. Manuel Vidal manifestó que igual protesta que el Sr. Rovira hacía respecto de la sección segundade Subirats la formulaba respecto de lasección primera y por la mism~ causa. Oponiendo el Sr. Roviraque entendida extempo­ránea esta protesta por haber concretado él la suya a la sección segunda.= El Sr. Vidal protesta en el sentido de que las cifras de votos de las dos secciones de S. Saturnino de Noya me hacen creer que se han puesto votos que no se han emitido.= El interventor D. Jaime Valldeperas y el candidato Sr. Rovira protestan contra las manifestaciones del Sr.

137

1111

Vidal que necesitan purebas añadiendo el Sr. Rovira que la elección ha sido perfectamente legal como lo son siempre en el referido pueblo.= El interventor D. Alberto Moliner protesta porqué las turbas en S. Saturnino de Noya, amenazaron y acorralaron a los que repartían candidaturas del Sr. D. Carlos de Moy, lo cual como las coacciones habidas lugar en dicha villa se justificaran oportunamente en su lugar y caso.= El Sr. Rovira

ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS 19-V-1901 Districte electoral de Vilafranca del Penedes Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-13 Actes de la Junta General d'Escrutini

protesta de la totalidad de la elección de Villafranca expresando lite­ralmente que el Alcalde presidente del primer colegio puso de manifiesto un telegrama recibido por el Sr. Moy, de San Saturnino, teniendo expuesto el mentado telegrama junto a la urna, al objeto de que los electores al momento de votar pudieran leer su contenido que es el que sigue: 'Población en masa nos impide extender su candidatura amena­zando pegarnos, contestación pronta de lo que debamos hacer' y luego el referido Alcalde ordenó o toleró se pregonara por las calles de Villafranca dicho telegrama, por cuya causa se soliviantaron los ánimos amenazando coliciones y en consecuencia se retiraron de la lucha de los comicios gran parte de los electores; además caso que en virtud de estas manifestaciones y los conceptos puestos no pudiera declararse la nu lidad parcial o total de la elección, a la junta del censo acudo para que se apliquen al presidente del primer Colegio electoral de Villafranca las penas que marca el artº 98 de la ley.= El interventor Sr. Moliner, expuso que los sucesos de S. Saturnino son una verdad que ningún artículo de la ley electoral entiende ser coacción ni tener transcendencia la publica­ción de hechos que sin herir a nadie se llevó a efecto la notificación a los habitantes de esta villa (electores o no) de lo que acababa de acontecer en S. Saturnino aun en el supuesto de que se estimara que esto aumentó el número de votantes en esta villa y que ello enardecía los ánimos; en cambio sabida la publicación en S. Saturnino a las tres de la tarde el efecto fué contraproducente pues en S. Saturnino casi se agotó el censo yen esta villa no votó la mitad y porque hasta ahora nadie aprobaba que la candidatura de D. Salvador Rovira de S. Sadurní contra Villafranca y vice-versa añadiendo que no es cierto lo que dice del presidente de la sección única del distrito primero.= El interventor Sr. Vidal protestó contra las manifestaciones hechas por el Sr. Rovira que considera

POBLACIÓ DISTRICTE SECCIÓ CANDIDATS

Avinyonet «

Castellví de la Marca

«

Font-rubí «

La Granada «

Les Cabanyes Lavit Mediona

«

Olerdola «

Pacs del Penedes El Pla delPenedes

«

Pontons Puigd~lIber

Subirats

calumniosas al Alcalde.= Por el Sr. Rovira se contraprotestó de que en «

tanto no se vació en su favor el censo de S. Saturnino, como que «

quedaron más de doscientos electores porvotarde los seiscientos y algo Sant Cugat más de que consta dicho censo.= Quedó terminada la lectura de los Sesgarrigues resúmenes de la elección el Sr. Rovira manifestó deseaba protestar de Santa Fe del la elección de Sta. Margarita y como por el interventor Sr. Moliner se Penedes expusiese que había pasado la ocasión de hacerlo según el artº 66 de la Sant Martí

1r. 2n.

1r. 2n. 1r. 2n. 1r.

2n. 1r. 1r. 1r.

2n. 1 r. 2n.

1r.

1r. 2n. 1r. 1 r. 1r. 1 r. 2n.

1 r.

1r.

1ª 2ª

1

10

106 80 79 50 53 44 35 93

135 138 160 74

71

119 68

129 64

151 107

53

7

62

ley asintieron a ello los Sres. interventores y el Sr. Rovira renunció a que Sarroca 1 r. 245 se consignase esta protesta.» « 2n. 156

2 3

59 23

6

25

3

4

\ 138 139

~ ... -

r, 1I

POBLACIÓ DISTRICTE SECCIÓ CANDIDATS RESUL TATS GLOBALS PEL DISTRICTE DE VILAFRANCA DEL PENEDES

1 2 3 4 Sant Sadurní CANDIDATS Total % vot. %cens Partit

d'Anoia lr. 24 6 3 3 Joan M. Forgas « 2n. 26 7 4 6 Frígola 4.112 96'18 42'43 Fusionista

Sant Quintí Manuel Raventós de Mediona lr. 153 Domenech 145 3'39 1'49 Independent(1)

« 2n. 160 Salvador Rovira Sant Pere de Santacana 7 0'16 0'07 Cons. independent Riudebitlles lr. 103 Rafael Miró Deas 6 0'14 0'06 ?

« 2n. 95 Jaume Raventós Els Monjos 1r. 137 Poch 0'02 0'01 ?

« 2n. 72 Nicolás Salmerón Terrassola 1 r. 74 Alonso 1 0'02 0'01 Republica Torrelles Salvador Costa Martí 1 0'02 0'01 ? de Foix lr. 170 Jaume Salvador 1 0'02 0'01 ?

« 2n. 108 Joan Ribera Rius 1 0'02 0'01 ? Vilobí delPenedes lr. 90 10 ELECTORS: 9.689

« 2n. 90 6 VOT ANTS: 4.275 Vilafranca ABSTENCIÓ: Absoluta: 5.414 delPenedes lr. 108 Relativa: 55'87%

« 2n. 234 2 « 3r. 1ª 96 (1) Segons BALCELLS, A.; CULLA, J.B.; MIR, C. Les eleccionsgenerals a Catalunya

« 3r. 2ª 83 de 1901 a 1923. Estudis Electorals, núm. 4. Publicacions de la Fundació Jaume Bofill.

TOTAL 4.112 145 7 11 Barcelona, 1982. Pago 490.

1: Joan M. Forgas Frígola 2: Manuel Raventós Domenech Altres

3: Salvador Rovira Santacana Independent 4: Altres (Rafel Miró Deas, Jaume Raventós Poch, Nicolás Salmerón Alonso, Salvador Costa Martí, Jaume Salvador, Joan Ribera Ríus)

Fusionistes

140 141

r ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS 26-IV-1903 POBLACIÓ DISTRICTE SECCIÓ CANDIDATS Districte electoral de Vilafranca del Penedés 1 2 3 4 Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-14

Sant Sadurní Actes de la Junta General d'Escrutini d'Anoia 1 r. 167 45

« 2n. 198 44 Sant Quintí

POBLACIÓ DISTRICTE SECCIÓ CANDIDATS de Mediona 1r. 94 44 « 2n. 105 40

1 2 3 4 Sant Pere de Avinyonet 1r. 101 40 Riudebitlles 1r. 42 72

« 2n. 82 37 « 2n. 72 37 Castellví Els Monjos 1r. 60 54 de la Marca 1 r. 52 58 « 2n. 43 23

« 2n. 27 55 Terrassola 1 r. 31 33 Font-rubí 1 r. 57 82 Torrelles

« 2n. 110 39 de Foix 1 r. 12 191

La Granada 1r. 30 14 « 2n. 129

« 2n. 52 24 Vilobí

Les Cabanyes 1 r. 80 9 delPenedés 1 r. 26 79

Lavit 1r. 35 79 « 2n. 27 45

Mediona 1r. 13 17 Vilafranca

« 2n. 4 59 delPenedés 1 r. 149 113

Olérdola 1 r. 64 « 2n. 155 113

83 1ª 207 84

2n. « 3r. « 77 44

Pacs del « 3r. 2ª 197 80

Penedés 1r. 41 48 TOTAL 3.160 2.784

El Pla del Penedés 1r. 88 59

« 2n. 41 31 1 : Josep Zulueta Gomis

Pontons 1r. 143 2: Caries M. de Moy Sarda 3: Andreu Mestres Baqués

Puigdalber 1r. 59 19 4: Josep Roig Ruqué Subirats 1r. 1ª 111 82

« 1r. 2ª 12 152 « 2n. 91 109

Sant Cugat Sesgarrigues 1r. 156 33 Santa Fe del Penedés 1 r. 14 9 Sant Martí Sarroca 1r. 127 146

2n. 51 87 142 143

~ RESULTATS GLOBALS PEL DISTRICTE DE VILAFRANCA DEL PENEDES

CANDIDATS Total % vot. %cens Partit Republica(1) Conservador ?

Josep Zulueta Gomis Caries M. de Moy Sarda Andreu Mestres Baqués Josep Roig Ruqué

ELECTORS: 9.923 VOTANTS: 5.946

3.160 2.784

1 1

ABSTENCIÓ: Absoluta: 3.977 Relativa: 40'07%

53'14 31'84 46'82 28'05 0'016 0'010 0'016 0'010 ?

(1) Segons Santiago Albertí és republica independent en I'órbitade la Unió Republicana. ALBERTí, S. El republicanisme cata/a i /a restauració monarquica (1875-1923). AI­bertí Editor. Barcelona, 1973. Pago 196.

Republicans

144

EVO LUCiÓ DE L' ABSTENCIÓ (EN %) EN LES ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS AL DISTRICTE ELECTORAL DE

VILAFRANCA DEL PENEDES 1891-1903

60

50

40

0/0 30

20

10

O 1891 1893 1896 1898 1899 1901 1903

ANYS

145

111

EVO LUCiÓ DEL VOT A LES ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS 1891-1903

VOTS

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

o 1891

-~ -

1893 1896 1898(1) 1899 1901 1903

ANYS

Conservadors

Fusionistes

Republicans

(1) S'ha comptat el candidat catalanista Joan Josep Permanyer i Ayats com a republica, ja que va rebre el suport deis republicans federals.

146

APENDIX 2

CARTOGRAFIA

.¡,.. lO

o Majoria de vots Conservadors

D Majaria de vots Fusionistes

llII Majaria de vots Republicans

MUNICIPIS NO RETOLATS 1. Sant Pe re de Riudebitlles 2. Puigdalber 3. Santa Fe del Penedas 4. Les Cabanyes 5. Sant Cugat Sesgarrigues

==--

1

3: l> "ti l>

." ... Q. z m -l -.. g » n I _. o o < ~ -o a. > (1)

"' a. >< _. _. 'tJ e c: 5: ¡¡j e _

:::J (f)

B: 11) "O (') e!.. O . ;¡ ro (f) , ~ ... J:, .:..

"i" ... ca CD ...

<.TI O

<.TI

~ ::;:::::: :::: :::::::::5 ~.......... .. . ..•.......•.. ·~ü ••••••

MUNICIPIS NO RETOLATS 1. Sant Pere de Riudebitlles 2. Puigdalber 3. Santa Fe del Penedas 4. Les Cabanyes 5. Sant Cugat Sesgarrigues

o Majaria de vals Canservadars

~ r~ • ~ lE! Majaria de vals Republicans

MUNICIPIS NO RETOLATS 1. San! Pere de Riudebitiles 2. Puigdalber C:~' .. M 3. Santa Fe del Penedes 4. Les Cabanyes d. 5. Sant Cugat Sesgarrigues la Marca

.~

s:: ):lo ."

"Tl):lo O!'J Z m ~ -.. (1)

» O I ~. () O < :s ""O 1/) . a. » (1)

~. 9-e 'ti s: 5-e 11)

:::l -_. 1/)

Q. 11)

-g n ~O

co:s. ..:...~ ,01 ~ , O :: , .....

CD CD W

~

s:: ):lo "tJ ):lo

"Tl ~ O

Z !!! ~ (1)

» O O

I O· () :::s < 1/)

""O a. » (1)

-, a. x _. _. 'ti e 1:

s: -11) e -:::l 1/)

Q: 11)

"O n e!. O

r:p :s. 1/)

..... , N ~ , <: , ..... CD CD en

(J1 1\)

1"" \ F '\.... s:: » "ti

~:::::::::::::~: ~..~0t"T?f1 R~ ~ ~ .• (1)

» g I -' () o < ~ :-Oc. » (1) ..... c. >< -' _. "C e e s::­e a :J en ñ· Q)

-o. o ~ o , ;:¡ ro en , ~

N

MUNICIPIS NO RETOLATS c·· . .. . .. .:... ";'1 ,. Sant Pere de Riudebitlles . . .. •• .••.... . I

2. PUlgdalber .> ... 1M ..... 3. Santa Fe del Penedes . . . Ca..... ... (lO • .... W 4. Les Cabanyes . .. . ._ (lO

5. Sant Cugat Sesgarrigues

o Majoria de vOIS Conservadors

(J1 w

MUNICIPIS NO RETOLATS ,. Sant Pere de Riudebitlles 2. puigdalber 3. Santa Fe del Penedes 4. Les Cabanyes 5. Sant Cugat Sesgarrigues

El Pla del

Penedas

s:: » "'tI »

IlC.1l O· z !!! --1 (1) ., O » ~. I O () ::J < en \J Q.

(1) »c. 2. -O' e e s:: S' e -:J en 6: Q) "O O ~ O :- ;:¡ rny> !... ..... '(1') ..... I

1\) <: I ..... ~ ce

·~

~

c~

(]1 .p.

( .Sant JOIn da Mediollll n 3:

O Majaria de vots independents »> 'ti

O Majoria de vots Fusionistes »> "'T1 O ?> z m -i ¡j) » (")

(") I o' o ::J < IJ) "'[J

Q.

» (1)

.... Q. x _. _. 'C e c: s::-e eL :J IJ)

5: 11)

"O C") ~ O

ro ;::¡ MUNICIPIS NO RETOLATS IJ)

..!... ~

1. Sant Pe re de Riudebitlles ... 2. Puigdalber

, (Q ......

3. Santa Fe del Penedes (~w CA) I

< 4. Les Cabanyes I

la Marca ...

5. Sant Cugat Sesgarrigues .nl¡rdnh (O O ...

~

San! Joan de

JI. / 3: Mediona »> O Majaria de vots Conservadors \.. 'ti

»> e Majoria de vots Republicans

"'T1 :-"1 O z m -i ¡j)

» (") (")

I o' o ::J < IJ) "'[J a. » (1)

.... Q. x _. _. 'C e e !i: -11) e -:J IJ)

('j' 11)

'6' C") ~ O

ro ;::¡

MUNICIPIS NO RETOLATS I JI

'" 1. Sant Pere de Riudebitlles , CJ) ...... I 2. Puigdalber .¡::.. <: 3. Santa Fe del Penedes I

4. Les Cabanyes ... (O

5. San! Cugat Sesgarrígues O (,o)

(]1 (]1

l ¡

i '1

·l

MAPA 8. Municipis de l'Alt Penedes que I'any 1894 comptaven amb Comite del Partit Republica Democratic Federalista

FONT: El Panadés Federal, núm. 92, 11-IX-1894

T

APENDIX 3

ANALISI DE L'ESTRUCTURA SOCIAL DE VILAFRANCA I DELS VOTANTS

EN LES ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS DE 1893

FONT: CENS ELECTORAL DEL 15-VII-1893I LLlSTES DE VOTANTS ARXIU HISTORIC COMARCAL DE VILAFRANCA DEL PENEDES Secció Municipal, 8-111-10

.. • ... ,.,.c .... .,.,"", .. ~ .... " ... ~ DISTRICTE 1r., SECCIÓ ÚNICA ~ .. .

c: '" lO <> o: ~ '" ~ ~ /... OFICI 1 2 3 4 5

LLAURADOR 149 9 59 23'22 12'52

BOTER 36 5 20 7'78 4'24

PALETA 31 25 9'48 5'30

COMERC( 28 21 21 8'26 4'45

~:2 fJl PROPIETARI 23 17 14 5'51 2'97

~] ~ .~ SABATER 17 6 12 4'72 2'54 t- <l) "O ::

~] ~ ~ FUSTER 15 5 8 3'14 1'69 oc c... Q>

~ ~ Q) ~ ~ FERRER 11 5 6 2'36 1 '27 lo... ""O e (ti

-o..rJJ ~ ~ .f.2 g' CARRETER 9 O 5 1 '96 1 '06 c...-<a <lJU º CE~'; e ALTRES 169 59 84 33'21 18'07

Z<IJ:::J<lJQ><IJ ~rJJc...(/)...J(/)

::i! ...: N M <i ll'i TOT ALS 488 128 254 100 54' 11 156 157

T DISTRICTE 2n., SECCIÓ ÚNICA DISTRICTE 3r., SECCIÓ 2a.

OFICI 1 2 3 4 5 OFICI 1 2 3 4 5

LLAURADOR 81 9 43 19'11 10'60 LLAURADOR 100 5 52 19'84 10'67 BOTER 28 3 16 7'11 3'97 BOTER 50 8 21 8'01 4'31 PALETA 11 O 6 2'66 1'48 PALETA 36 3 18 6'87 3'69 COMERQ 27 20 20 8'88 4'96 COMERQ 39 19 26 9'92 5'33 PROPIETARI 36 27 17 7'55 4'21 PROPIETARI 39 26 19 7'25 3'90 SABATER 17 9 13 8'23 3'22 SABATER 17 9 11 4'99 2'25 FUSTER 11 6 2'26 1'48 FUSTER 15 6 8 3'05 1 '64 FERRER 8 2 3 1 '33 0'47 FERRER 5 3 1 '14 0'61 CARRETER 8 O 3 1 '33 0'47 CARRETER 12 5 1'90 0'61 ALTRES 176 61 98 41'94 21 '30 ALTRES 174 69 99 37'83 19'95

TOTALS 403 132 225 100'00 52'70 TOTALS 487 147 262 100'00 52'97

1: Número d'eleclors. 2: Electors que són elegibles. 3: Volanls. 4: % sobre el total de votants. 5: % de votanls sobre el censo

DISTRICTE 3r., SECCIÓ 1 a.

OFICI 1 2 3 4 5

LLAURADOR 153 6 75 27'27 15'30 BOTER 39 6 2 8'00 4'48 PALETA 14 8 2'90 1 '63 COMERQ 30 12 19 6'90 3'87 PROPIETARI 24 20 14 5'09 2'85 SABATER 11 3 8 2'90 1'63 FUSTER 10 6 6 2'18 1 '22 FERRER 13 4 6 2'18 1 '22 CARRETER 16 1 8 2'90 1'63 ALTRES 180 60 109 39'68 21'64

TOTALS 490 119 255 100'00 55'47 158 159

1 "

APENDIX4

ELECCIONS MUNICIPALS A VILAFRANCA DEL PENEDES

1891-1903

ELECCIONS MUNICIPALS 10-V-1891 Vilafranca del Penedes Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-9 Actes de votació

DISTRICTE: primer SECCIÓ: única

CANDIDATS 1 2 3 4 5

Josep Cols i Artigas 58 70'73 13'71 Sastre CR Pere Mitjans Parellada 24 29'26 5'76 Comen;: CR

ELECTORS: 423 VOTANTS: 82 ABSTENCIÓ: Absoluta: 341

1: Vots 2: % vots 3: % cens

4: Professió

Relativa: 80'61%

5: Partit (CR= Coalició Republicana)

161

DISTRICTE: segon SECCIÓ: única

CANDIDATS 1

Josep Balta R. de Cela 38 Ramon Quer Bertran 30 Manuel Torner Perlas 1

ELECTORS: 339 VOTANTS: 69

2

55'07 43'47

1'44

ABSTENCIÓ: Absoluta: 270 Relativa: 79'64%

1: Vots 2: % vots 3: % cens 4: Professió 5: Partit (CR= Coalició Republicana)

3

11 '20 8'84 0'29

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: primera

CANDIDATS 1

Isidre Rius Font 77 Pau Galtés Martorell 71 Domenec Juvé Boada 64 Jaume Miró Quer 56 Antoni Pujador Ballester 51 Ramon Quer Bertran

ELECTORS: 421 VOTANTS: 107

1

2

71'96 66'35 59'81 52'33 47'66

0'93

ABSTENCIÓ: Absoluta: 314 Relativa: 74'58%

1: Vats 2: % vots 3: % cens 4: Professió 5: Partit (CR= Caalició Republicana)

162

3

18'28 16'86 15'20 13'30 12'11

0'23

4 5

Propietari CR Semoler CR Esterer CR

4 5

Boter CR Comerg CR Comerg CR Comerg CR Fuster CR Semoler CR

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: segona

CANDIDATS

Isidre Rius Font Pau Galtés Martorell Domenec Juvé Boada Jaume Miró Quer Antoni Pujador Ballester

ELECTORS: 422 VOTANTS: 96

1 2

77 80'20 71 73'95 57 59'37 46 47'91 37 39'54

ABSTENCIÓ: Absoluta: 326 Relativa: 77'25%

1: Vots 2: % vats 3: % cens 4: Prafessió 5: Partit (CR= Caalició Republicana)

ELECCIONS MUNICIPALS 19-XI-1893 Vilafranca del Penedes Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-10 Actes de votació

DISTRICTE: primer SECCIÓ: única

CANDIDATS 1 2

Joan Mascaró Pujadó 47 37'30 Josep Poch Colominas 39 30'95 Pau Rovira Morató Joan Juvé Boada Pere Colomer Tort Magí Alayo Blanch

ELECTORS: 471 VOTANTS: 161

37 29'36 1 0'79 1 0'79 1 0'79

ABSTENCIÓ: Absoluta: 345 Relativa: 73'24%

3

18'24 16'82 13'50 10'90 8'76

3

9'97 8'28 7'85 0'21 0'21 0'21

4 5

Boter CR Comerg CR Comerg CR Comerg CR Comerg CR

4 5

Propietari CMC L1aurador CR Comerg CR Comerg CR Esterer CR L1aurador CMC

163

1: Vats 2: % vals 3: % cens 4: Prafessió

5: Partil (CMC= Caalició Manarquica-Catalanista; CR= Coalició Republicana)

DISTRICTE: segon

CANDIDATS

Félix Trius Raventós Melcior Balta Parrot Pere Colomer Tort Pere Marra Rius

ELECTORS: 405 VOTANTS: 88

SECCIÓ: única

1 2

35 39'77 33 37'50 19 21'59

1 '13

ABSTENCIÓ: Absoluta: 317 Relativa: 78'27%

1: VOIS 2: % vols 3: %cens 4: Prafessió

3 4 5

8'64 Terrissaire CR 8'14 Manya CMC 4'69 Esterer CR 0'24 Barber

5: Partit (CMC= Coalició Monarquica-Calalanisla; CR= Coalició Republicana)

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: primera

CANDIDATS 1 2 3 4 5 Joan Juvé Boada 80 70'17 16'32 Comerg CR Lluís Armengol Sabater 65 57'01 13'26 Taverner CR Damia Mestres Guasch 57 50'00 11 '63 Propietari CR Jaume Ballbé Puig 48 42'10 9'79 Carboner CR Magí Alayo Blanch 28 24'56 5'71 Llaurador CMC Antoni Insenser Bertran 26 22'80 5'30 Flequer CMC Benet Fortuny Soler 25 21'92 5'10 Propietari CMC Melcior Balta Parrot 2 1 '75 0'40 Manya CMC

".,..-

ELECTORS: 490 VOTANTS: 114 ABSTENCIÓ: Absoluta: 376

Relativa: 76'73%

1: Vols 2: % vots 3: % cens 4: Professió 5: Partil (CMC= Coalició Monarquico-Catalanista; CR= Coalició Republicana)

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: segona

CANDIDATS 1

Damia Mestres Guasch 76 Jaume Ballbé Puig 62 Joan Juvé Boada 61 Benet Fortuny Soler 38 Lluís Armengol Sabater 35 Antoni Insenser Bertran 38 Magí Alayo Blanch

ELECTORS: 487 VOTANTS: 119

40

2

63'86 52'10 51'26 31'93 29'41 31 '93 33'61

ABSTENCIÓ: Absoluta: 368 Relativa: 75'56%

1: VOIS 2: % vals 3: % cens 4: Professió

3

15'60 12'73

8'21 7'80 7'18 7'80 8'21

4 5

Propietari CR Carboner CR Comerg CR Propietari CMC Taverner CR Flequer CMC Llaurador CMC

5: Partil (CMC= Coalició Monarquico-Calalanista; CR= Caalició Republicana)

1M L 165

ELECCIONS MUNICIPALS 12-V-1895 Vilafranca del Penedés Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-10 Actes de votació

DISTRICTE: primer SECCIÓ: única

CANDIDATS 1 2

Eugeni ColI Morgades 77 40'74 Manuel Sala Mestres 60 31'74 Josep M. Fabregas Mas 48 25'39 Antoni Gosal 1 0'52 Facund Durich 1 0'52 Jaume Llopart 0'52 Félix Martí Via 0'52

ELECTORS: 471 VOTANTS: 189 ABSTENCIÓ: Absoluta: 282

1: VOIS 2: %vols 3: % cens 4: Professió

Relativa:

5: Partil (RF= Republica federal)

59'87%

DISTRICTE: segon

CANDIDATS

SECCIÓ: única

1 2

3

16'34 12'73 10'19 0'21 0'21 0'21 0'21

3

Manuel Vidal Rollan 67 36'41 16'96 Félix Ouer 67 36'41 16'96 Ouintí Torner Ferrer 64 34'78 16'20 Facund Durich Gili 62 33'69 15'69 Félix Romeu Carbó 61 33'15 15'44 Lluís Trabal Tauler 10 5'43 2'53 Félix Martí Via 5 2'71 1 '26 Agustí Campllonch Parés 3 1 '63 0'75 Manuel Sala Mestre 1 0'54 0'25 Tomas (7) 1 0'54 0'25

4

Cafeter Metge Advocat

Boter Llaurador Propietari

4

Propietari Comer9 Fondista Boter «Chapucero» Comer9 Propietari Metge Metge

5

RF RF

RF

5

MC RF RF RF

M RF

",..,.....

Josep Malla Bertran 1 0'54 0'25 Fuster I 166

1

ELECTORS: 395 VOTANTS: 184 ABSTENCIÓ: Absoluta: 211

1: Vols 2: % vols 3: % cens 4: Professió

Relativa: 53'41 %

5: Partil (RF= Republica federal; MC= Monarquic conservador; M= Monarquic)

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: primera

CANDIDATS 1

Pau Rovira Morató 74 Paur Raurell Casas 72 Pere Marra Rius 72 Antoni Lluch Coca 71 Joan Miret Sivilla 68 Manuel Vidal Rollan 63 Agustí Campllonch Parés 58 Félix Martí Via Joan Tomas Bertran Facund Durich Gili Joan Ribera Rius Ouintí Torner Ferrer Félix Romeu

ELECTORS: 484 VOTANTS: 189

51 7 7 2 1 1

2

39'15 38'09 38'09 37'56 35'97 33'33 30'68 26'98

3'70 3'70 1 '05 0'52 0'52

ABSTENCIÓ: Absoluta: 295 Relativa: 60'95%

1: Vols 2: % vols 3: % cens 4: Professió

3

15'28 14'84 14'84 14'66 14'04 13'01 11 '98 10'53 1'44 1'44 0'41 0'20 0'20

4 5

Comer9 RF Comer9 RF Barber RF Advocat RF Comer9 RF Propietari MC Metge M Propietari Llauner Boter RF Comer9 M Fondista "Chapucero"

5: Partil (RF= Republica federal; MC= Monarquic conservador; M= Monarquic)

167

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: segona

CANDIDATS 1

Antoni Lluch Coca 75 Pau Raurell Casas 69 Pere Marra Rius 66 Pau Rovira Morató 66 Joan Miret Sivilla 64 Agustí Campllonch Parés 52 Manuel Vidal Rollán Felix Martí Via Joan Tomas Bertran Josep Güell Mata Lluís Trabal Tauler Facund Durich Gili

ELECTORS: 477 VOTANTS: 170

49 48 2 2 1 1

2

44'11 40'58 38'82 38'82 37'64 30'58 28'82 28'23

1 '17 1 '17 0'58 0'58

ABSTENCIÓ: Absoluta: 307 Relativa: 64'36%

1: Vols 2: % vots 3: % cens 4: Professió

3

15'72 14'46 13'83 13'83 13'41 10'90 10'27 10'06 0'41 0'41 0'20 0'20

4 5

Advocat RF Comen:; RF Barber RF Comerg RF Comerg RF Metge M Propietari MC Propietari Llauner Llaurador RF Comerg Boter RF

5: Partit (RF= Republica federal; MC= Monarquic conservador; M= Monarquic)

168

,.,..

_ e

ELECCIONS MUNICIPALS 9-V-1897 Vilafranca del Penedes Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-11 Actes de votació

DISTRICTE: primer

CANDIDATS

Josep Cols Artigas Pere Sarda Valles Domenec Juvé Boada Martí Cortina Regull Joan Ribera Rius Pere Alegret Vilaró Jacint Olivé Raventós Isidre Rius Font Joan Torres Casals Josep Soler Perlas Joan Aixela Jové Modest Vidal Folquet Jocund Estalella Sivilla Albert Moliner Sabater Jaume Esteva Mir

ELECTORS: 474 VOTANTS: 191

SECCIÓ: única

1 2

86 45'02 67 35'07 54 28'27 49 25'65 49 25'65 31 16'23 13 6'80 3 1 '57 2 1'04 2 1'04 2 1 '04

0'52 0'52 0'52 0'52

ABSTENCIÓ: Absoluta: 283 Relativa: 59'70%

1: Vols 2: % vols 3: % cens 4: Professió

3 4 5

18'14 Sastre RF 14'13 Propietari M 11 '39 Comerg R 10'33 Boter 10'33 Comerg M 6'54 Impressor M 2'74 Jornaler RF 0'63 Boter RF 0'42 Comerg M 0'42 Cafeter C 0'42 Comen; RF 0'21 Propietari 0'21 Propietari 0'21 Perit agrícola MC 0'21 Cafeter M

5: Partit (RF= Republica federal; R= Republica; MC= Monarquic conservador; M=

Monarquic; C= Catalanista)

169

..,.,.

DISTRICTE: segon SECCIÓ: única ELECTORS: 500

CANDIDATS 1 2 3 4 5 VOTANTS: 179

Albert Moliner Sabater 130 48'87 30'09 Perit agrícola MC ABSTENCIÓ: Absoluta: 321

Relativa: 64'20% Ramon Quer Bertran 87 32'70 20'13 Semoler RP Jaume Esteve Mir 84 31'57 19'44 Cafeter M 1: Vots

Pacia Amiguet Trius 73 27'44 16'84 Fondista MC 2: % vols

Antoni Martorell Pañellas 64 24'06 14'81 Comer<;: C 3: % cens 4: Professió Jaume Ferrer Cabra 62 23'30 14'35 Boter RF 5: Partit (RF= Republica federal; R= Republica; RP= Republica possibilista; MC=

Josep Ferrer Estany 61 22'93 14'12 Ca m er<;: Monarquic conservador; M= Monarquic; C= Catalanista) Joan Ribera Rius 57 21'42 13'19 Comer<;: M Vicent Pujol Marcer 55 20'67 12'73 Comer<;: R Jaume Carbonell Font 20 7'51 4'62 Comer<;: DISTRICTE: tercer SECCIÓ: segona ELECTORS: 432

CANDIDATS 1 2 3 4 5 VOT ANTS: 266 ABSTENCIÓ: Absoluta: 166 Isidre Rius Font 117 61'57 23'68 Boter RF

Relativa: 38'42% Pere Alegret Vilaró 66 34'73 13'36 Impressor M

Joan Torres Casals 64 34'68 12'95 Comer<;: M

1: Vots Jocund Estalella Sivilla 63 33'15 12'75 Propietari 2: % vots Joan Parés Castelltort 61 32'10 12'34 Advocat 3: % cens Josep Soler Perlas 60 31'57 12'14 Cafeter C 4: Professió Pau Raurell Cases 54 28'42 10'93 Comer<;: RF 5: Partit (RF= Republica federal; R= Republica; RP= Republica possibilista; MC= Joan Aixela Juvé 50 26'31 10'12 Comer<;: R Monarquic conservador; M= Monarquic; C= Catalanista) Pe re Sarda Valles 48 25'26 9'71 Propietari M

Pau Escuté Rius 47 24'73 9'51 Sabater

Josep Güell Mata 29 15'26 5'87 Llaurador RF

SECCIÓ: primera Domenec Juvé Boada 24 12'63 4'85 Comer<;: R DISTRICTE: tercer

Martí Cortina Regull 4 2'10 0'80 Boter CANDIDATS 1 2 3 4 5 Albert Moliner Sabater 2 1 '05 0'40 Perit agrícola MC

Isidre Rius Font 123 68'71 24'60 Boter RF Joan Ribera Rius 2 1'05 0'40 Comer<;:

Jocund Estalella Sivilla 70 39'10 14'00 Propietari Antoni Martorell Pañellas 1 0'52 0'20 Comer<;: C

Joan Parés Castelltort 67 37'43 13'40 Advocat Pacia Amiguet Trius 1 0'52 0'20 Fondista MC

Pere Alegret Vilaró 66 36'87 13'20 Impressor M Josep Cols Artigas 1 0'52 0'20 Sastre RF

Joan Torres Casals 66 36'87 13'20 Comer<;: Josep Soler Perlas 65 36'31 13'00 Cafeter C ELECTORS: 494 Pau Raurell Casas 60 33'51 12'00 Comer<;: RF VOTANTS: 190 Pau Escuté Rius 58 32'40 11 '60 Sabater ABSTENCIÓ: Absoluta: 304 Joan Aixela Juvé 58 32'40 11 '60 Comer<;: R Relativa: 61'53% Pere Sarda Valles 56 31'28 11 '20 Propietari M

1: Vots Josep Güell Mata 53 29'60 10'60 Llaurador RF Domenec Juvé Boada 6 3'35 1'20 Comer<;: R

2: % vots 3: % cens

Pacia Amiguet Trius 5 2'79 1 '00 Fondista MC 4: Professió Antoni Martorell Pañellas 4 2'23 0'80 Comer<;: C 5: Partit (RF= Republica federal; R= Republica; RP= Republica possibilista; MC= Joan Ribera Rius 4 2'23 0'80 Comer<;: M Monarquic conservador; M= Monarquic; C= Catalanista)

170 171

ELECCIQNS MUNICIPALS 14-V-1899 Vilafranca del Penedés Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-12 Actes de votació

DISTRICTE: primer SECCIÓ: única

CANDIDATS 1 2

Felicia Grases Bertran 86 30'28 Martí Cortina Regull 67 23'59 Félix Masachs Pañellas 64 22'53 Ramon Borruel Buerba 43 15'14 Jacint Oliver Raventós 20 7'04 Jocund Estalella Sivilla 2 070 Joan Olivella Pera 2 070

ELECTORS: 455 VOTANTS: 284 ABSTENCIÓ: Absoluta: 171

Relativa: 37'58%

1: Vots 2: % vots 3: % cens 4: Professió

5: Partit (R= Republica; M= Monarquic)

DISTRICTE: segon SECCIÓ: única

CANDIDATS 1 2

Joan Ribera Rius 144 51'98 Antoni Martorell Pañellas 95 34'29 Joan Pala Figueras Jocund Estalella Sivilla En blanc

ELECTORS: 421 VOTANTS: 277

32 11 '55 5 1'80 1 0'36

ABSTENCIÓ: Absoluta: 144 Relativa: 34'20%

172

3 4 5

18'90 Fuster 1472 Boter 14'06 Llaurador R 9'45 Advocat 4'39 Jornaler R 0'43 Propietari M 0'43 Comerg

3 4 5

34'20 Comerg M 22'56 Comerg C

7'60 1 '18 Propietari M 0'23

r

1: Vots 2: % vots 3: % cens 4: Professió 5: Partit (R= Republica; M= Monarquic; C= Catalanista)

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: primera

CANDIDATS 1 2 3 4

Jaume Esteve Mir 129 4271 26'32 Cafeter

Joan Olivella Pera 109 36'09 22'24 Comen:;:

Joan Aixela Juvé 108 3576 22'04 Comerg

Francesc Colomer 107 35'43 21'83 Llaurador

Antoni Solsona Miró 86 28'47 17'55 Llaurador

Josep Girona Trius 76 25'16 15'21

Francesc Rafols Olivella 75 24'83 15'30 Llaurador

Jocund Estalella Sivilla 68 22'51 13'87 Propietari

Joan Parés Castelltort 66 21'85 13'46 Advocat

Antoni Insenser Bertran 16 5'29 3'26 Flequer

Felicia Grases Bertran 2 0'66 0'40 Fuster

Joan Ribera Rius 2 0'66 0'40 Comerg

Jacint Oliver Raventós 0'33 0'20 Jornaler

Jacint Esteve Bertran 0'33 0'20

ELECTORS: 490 VOTANTS: 302 ABSTENCIÓ: Absoluta: 188

Relativa: 38'36%

1: Vots 2: % vots 3: % cens 4: Professió 5: Partit (R= Republica; M= Monarquic; RF= Republica federal)

5

M

RF

M

R

173

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: segona

CANDIDATS 1

Joan Aixela Juvé 133 Jaume Esteve Mir 113 Josep Girona Trius 91 Jocund Estalella Sivilla 89 Francesc Colomer Queraltó 88 Joan Olivella Pera 82 Joan Parés Castelltort 81 Antoni Solsona Miró 72 Francesc Rafols Olivella 68 Antoni Insenser Bertran Félix Masachs Pañellas Felicia Grases Bertran Martí Cortina Regull Jaume Esteve Bertran Antoni Viñals Olivella Ramon (Borruel Buerba) Jacint Oliver Raventós

ELECTORS: 464 VOT ANTS: 303

19

1 1 1

2

43'89 37'29 30'03 29'37 29'04 27'06 26'73 23'76 22'44

6'27 0'33 0'33 0'33 0'33 0'33 0'33 0'33

ABSTENCIÓ: Absoluta: 166 Relativa: 35'39%

1: Vots 2: % vots 3: % cens 4: Professió

3

28'35 24'09 19'40 18'97 18'76 17'48 17'27 15'35 14'49 4'05 0'21 0'21 0'21 0'21 0'21 0'21 0'21

4

Comerc; Cafeter

Propietari Llaurador Comerc; Advocat Llaurador Llaurador Flequer Llaurador Fuster Boter

(Advocat) Jornaler

5: Partit (R= Republica; M= Monarquic; RF= Republica federal)

174

¡ I

5

M

M

RF

R

R

ELECCIONS MUNICIPALS 10-XI-1901 Vilafranca del Penedés Font: AHCVP, Arxiu Municipal, 302 181 Actes de votació

DISTRICTE: primer SECCIÓ: única

CANDIDATS 1

Albert Moliner Sabater 135 J.M. Echevarria Pons 84 Ramon Borruel Buerba 40 Josep Cols Artigas 29 Eugeni Campllonch Parés 3 J.M. Graells Rodó Antoni Viñals Martorell

ELECTORS: 445 VOT ANTS: 293

2

46'07 28'66 13'65 9'89 1 '02 0'34 0'34

ABSTENCIÓ: Absoluta: 152 Relativa: 34'15%

1: Vots 2: % vols 3: % cens 4: Professió

3 4 5

30'33 Perit agrícola MC 18'87 Propietari F 8'88 Advocat I 6'51 Sastre R 0'67 Arquitecte C 0'22 Comerc; C 0'22 Confiter F

5: Partil (MC= Monarquic conservador; F= Fusionista; 1= Independent; R= Republica;

C= Catalanista)

DISTRICTE: segon SECCIÓ: única

CANDIDATS 1 2 3 4 5

Albert Moliner Sabater 173 60'48 43'03 Perit agrícola MC

Antoni Viñals Sabater 74 25'87 18'40 Confiter F

Manuel Sala Mestre 22 7'69 5'47 Metge R

Isidre Rius Font 13 4'54 3'23 Boter R

Ramon Borruel Buerba 2 0'69 0'49 Advocat I

Francesc Rafols 0'34 0'24 Llaurador R

Nul 0'34 0'24

175

ELECTORS: 402 VOTANTS: 286 ABSTENCIÓ: Absoluta: 116

Relativa: 28'85%

1: Vots 2: %vots 3: % cens 4: Professió

5: Partit (MC= Monarquic conservador; F= Fusionista; 1= Independent; R= Republica)

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: primera

CANDIDATS 1

J.M. Graells Rodó 146 Ramon Borruel Buerba 143 Eugeni Campllonch Parés 133 Isidre Rius Font Joan Casas Gírona Manuel Sala Mestre Francesc Rafols Olivella Félix Masachs Pañellas

ELECTORS: 493 VOTANTS: 290

105 4 1

2

50'34 49'31 45'86 36'20

1'37 0'34 0'34 0'34

ABSTENCIÓ: Absoluta: 203 Relativa: 41'17%

1: Vots 2: % vots 3: % cens 4: Professió

3

29'61 29'00 26'97 21'29 0'81 0'20 0'20 0'20

5: Partit (C= Catalanista; 1= Independent; R= Republica)

176

4 5

Comerg C Advocat I Arquitecte C Boter .R Sedasser Metge R Llaurador R Llaurador R

í DISTRICTE: tercer SECCIÓ: segona

CANDIDATS 1

Eugeni Campllonch Parés 121 J.M. Graells Rodó 100 Isidre Rius Font 93 Ramon Borruel Buerba 88 Joan Casas Girona 61 Francesc Rafols Olivella 28 Félix Masachs Pañellas 28 Albert Moliner Sabater 2 Josep Cols Artigas 2 J.M. Echevarria 1

ELECTORS: 454 VOTANTS: 283 ABSTENCIÓ: Absoluta: 171

2

42'75 35'33 32'86 31'09 21'55

9'89 9'89 0'70 0'70 0'35

Relativa: 37'66%

1: Vots 2: % vots 3: % cens 4: Professió

3

26'65 22'02 20'48 19'38 13'43 6'16 6'16 0'44 0'44 0'22

4 5

Arquitecte C Comerg C Boter R Advocat I Sedasser Llaurador R Llaurador R Perit agrícola MC Sastre R Propietari F

5: Partit (C= Catalanista; 1= Independent; R= Republica; MC= Monarquic conservador)

if.,' . l' ;t , 1]1 . "

¡t/F/:

1,/ I-

r _"V

J::~)

Ir ~ ( / "

1 1 e/-Á

l 6/' -¡, ~7-1' /

L • ~

(

(1

/"i" 'j "" " \". e_ J f.

, I

r :, ~,{~ '! 5

177

ELECCIONS MUNICIPALS 8-XI-1903 Vilafranca del Penedes Font: AHCVP, Arxiu Municipal, B-III-14 Actes de votació

DISTRICTE: primer

CANDIDATS

_2aume Miró Torrents Josep Cols Artigas Jaume Carbonell Font Pacia Amiguet Trius Pelegrí Güell Grau En blanc

ELECTORS: 436 VOTANTS: 208

SECCIÓ: única

1 2

112 53'84 64 30'76 22 10'57

3 1'44 3 1'44 2 0'96

ABSTENCIÓ: Absoluta: 228 Relativa: 52'29%

1: Vats 2: % vals 3: %cens 4: Professió

3

25'68 14'67

5'04 0'68 0'68 0'45

5: Partil ( R= Republica; MC= Manarquic conservador)

DISTRICTE: segon SECCIÓ: única

CANDIDATS 1

~au Martorell Via 148 --- Pacia Amiguet Trius 146

lF'rancesc Rafols Olivella 62 Antoni Martorell Pañellas 51

ELECTORS: 388 VOTANTS: 221

2

66'96 66'06 28'05 23'07

ABSTENCIÓ: Absoluta: 167 Relativa: 43'04%

178

3

38'14 37'62 15'97 13'14

4 5

Comen; Sastre R Propietari Comen; MC Comen;

4 5

Comer<; \ i ~ ~ Vpl)j

Comer<; Llaurador Propietari C

1 ,

1: Vots 2: %vats 3: % cens 4: Professió s: Parti! ( R= Republica; MC= Monarquic conservador; C= Catalanista)

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: primera

CANDIDATS 1

Josep Roig Batlle 140 Pelegrí Güell Grau 133 Joan Torres Casals 115 Isidre Rius Font 98 Joan Aixela Juvé 94 Jocund Estalella Sivilla 92 Josep Cols Artigas 3 Francesc Rafols Olivella 2 Jaume Ferrer Cabra Antoni Solsona Valles

ELECTORS: 498 VOTANTS: 247 ABSTENCIÓ: Absoluta: 251

2

56'68 53'84 46'55 39'67 38'05 37'24

1 '21 0'80 0'40 0'40

Relativa: 50'40%

1: Vols 2: % vots 3: % cens 4: Professió s: Partil ( R= Republica; M= Manarquic)

3

28'11 26'70 23'09 19'67 18'87 18'47

0'60 0'40 0'20 0'20

4

Llaurador Comer<; Comer<; Boter Propietari Propietari Sastre Llaurador Boter

5

R

M R

M R R R R

(aiob"AA' r:*, - 51 + lAb' \vL J -t l¿¡~ t-I ~LC yJ./ j {("8'AJS tI; íJ" -61; f~L -+ ,1 L/O -1 ~ 1 1- 'J -t"'l. -i Li

I \'l,..1..--r lor+1-

iD - i\ 1 -1 ? ( J- <] + lit;] + \3? -t n l- + I

&. ;,;//\ \/1)- O\.il.) - 11 f t-41¡ -T?I¡1, + 0·,6 -r 11 5' +tfJ

179

DISTRICTE: tercer SECCIÓ: primera

CANDIDATS 1

Joan Aixela Juvé 126 Pelegrí Güell Grau 122 Isidre Rius Font 122 Jocund Estalella Sivilla 115 Josep Roig Batlle Joan Torres Casals Josep Cols Artigas Pacia Amiguet Trius Pau Martorell

ELECTORS: 457 VOTANTS: 249

105 93 2

2

50'60 48'99 48'99 46'18 42'16 37'34

0'80 0'40 0'40

ASSTENCIÓ: Absoluta: 208 Relativa: 45'51%

1: Vols 2: %vots 3: % cens 4: Professió

3 4

27'57 Comen; 26'69 ~ Comen; 26'69 Soter 25'16 Propietari 22'97 Llaurador 20'35 Comer<;:

0'43 Sastre 0'21 Comer<;: 0'21 Comer<;:

5: Partil ( R= Republica; M= Monarquic; Me= Monarquic conservador)

180

~\ lliy

1'"1 t] "1 f..,

!

5

R M R

R MC

%

EVOLUCIÓ DE L'ABSTENCIÓ TOTAL (EN %) A LES ELECCIONS MUNICIPALS A VILAFRANCA DEL PENEDES

1891-1903

80

60

40

20

o 1891 1893 1895 1897 1899 1901 1903

ANYS

181

T

APENDIX 5 COMPOSICIÓ DELS AJUNTAMENTS DE VILAFRANCA DEL PENEDES 1891-1903

FONTS: Llibre d'Aetes Munieipals, volums 11-15; AHCVP, Arxiu Munici­pal, B-III-8/B-III-15, A-I-11

1891

Cristofor Santaeana-Alealde-Monarquie-(Metge). Joan Aleover i Mila-1 r. tinent d'alealde-Monarquie. Josep Balta R. de Cela-2n. tinent d'alealde-Catalanista-Propietari. Josep Mestres Tauler-3r. tinent d'alealde-(Adroguer). Isidre Rius Font-Republiea federal-Boter. Pau Galtés Martorell-Republiea historie-(Comerc;). Domenee Juvé i Boada-Republiea federal-(Comerc;). Jaume Miró i Quer-Republiea-(Comerc;). Antoni Pujador-Republiea historie-(Fuster). Isidre Fraxedas Alayo-Monarquie-(Comerc;). Ernest Lliví i Verdaguer-Monarquie. Joeund Estalella i Sivilla-Monarquie-(Propietari). Josep Cols i Artigas-Republiea federal-Sastre. Pau Miró i Guaseh-Monarquie-(Comerc;). Ramon Quer i Bertran-Republiea historie-(Comerc;). Pere Mitjans i Parellada-Republiea historie-Comerc;.

1893

Joan Masearó i Pujador-Alealde-Monarquie fusionista-Propietari. Domenee Juvé i Boada-1 r. tinent d'alealde-Republiea federal-Comerc;. Isidre Rius i Font-2n. tinent d'alealde-Republiea federal-Boter. Pere Mitjans i Parellada-3r. tinent d'alealde-Republiea historie-Comerc;. Pau Galtés Martorell-Republiea historie-Comerc;.

183

Joan Juvé i Boada-Republica federal-Comerg. Jaume Ballbé i Puig-Republica federal-Carboner. Lluís Armengol Sabater-Republica federal-Taverner. Antoni Pujador i Ballester-Republica historic-Fuster. Josep Poch i Colominas-Republica federal-Llaurador. Josep Balta R. de Cela-Catalanista-Propietari. Felix Trius i Raventós-Republica federal-Terrissaire. Melciar Balta Parrot-Monarquic fusionista-Manya. Ramon Quer i Bertran-Republica historic-Comen;:. Josep Cols j Artigas-Republica federal-Sastre. Jaume Miró i Quer-Republica-Comerc;.

1895

Manuel Vidal Rollan-Alcalde-Monarquic conservador-Propietari. Antoni Lluch Coca-1 r. tinent d'alcalde-Catalanista-Advocat. Manuel Sala Mestre-2n. tinent d'alcalde-Republica federal-Metge. Joan Juvé i Boada-3r. tinent d'alcalde-Republica federal-Comerg. Pau Raurell i Cases-Republica federal-Comerg. Pau Rovira i Morató-Republica federal-Comerg. Pere Marra i Rius-Republica federal-Barber. Joan Miret i Sivilla-Republica federal-Comerg. Jaume Ballbé i Puig-Republica federal-Carboner. Eugeni ColI i Morgades-Republica federal-Cafeter. Felix Quer i Feliu-Republica federal-Comerg. Quintí Torner i Ferrer-Republica federal-Fondista. Joan Mascaró i Pujador-Monarquic fusionista-Propietari. Josep Poch i Colominas-Republica federal-Llaurador. Melcior Balta Parrot-Monarquic fusionista-Manya.

1897

Albert Moliner i Sabater-Alcalde-Monarquic conservador-Perit agrícola. Domenec Juvé i Boada-1 r. tinent d'alcalde-Republica federal-Comerg. Joan Torres i Casals-2n. tinent d'alcalde-Monarquic-Comerg. Jaume Esteve i Mir-3r. tinent d'alcalde-Monarquic-Cafeter. Isidre Rius i Font-Republica federal-Boter. Pau Rovira i Morató-Republica federal-Comerg. Jocund Estalella i Sivilla-Monarquic-Propietari. Joan Miret i Sivilla-Republica federal-Comerg.

184

Pere Alegret i Vilaró-Monarquic-Impressor. Joan Parés Castelltort-Advocat. Josep Soler i Perlas-Catalanista?-Cafeter. Ramon Quer i Bertran-Republica historic-Comerg. Josep Cols i Artigas-Republica federal-Sastre. Eugeni ColI i Morgades-Republica federal-Cafeter. Pacía Amiguet i Trius-Monarquic conservador-Fondista. Pere Sarda i Valles-Monarquic-Propietari.

1899

Pacia Amiguet i Trius-Alcalde-Monarquic conservador-Fondista. Domenec Juvé i Boada-1 r. tinent d'alcalde-Republica federal-Comerg. Joan Ribera i Rius-2n. tinent d'alcalde-Monarquic-Comerg. Jaume Esteve i Mir-3r. tinent d'alcalde-Monarquic-Cafeter. Joan Aixela i Juvé-Comerg. Isidre Rius i Font-Republica federal-Boter. Francesc Colomer Queraltó-Llaurador. Joan Olivella Pera-Comerg. Pere Alegret i Vilaró-Monarquic-Impressor. Joan Torres i Casals-Monarquic-Comerc;. Josep Soler i Perlas-Catalanista?-Comerg. Antoni Martorell i Pañellas-Catalanista-Cafeter. Felicia Grases i Bertran-Fuster. Josep Cols i Artigas-Republica federal-Sastre. Albert Moliner-Sabater-Monarquic conservador-Perit agronom. Martí Cortina Regull-Fusionista?-Boter.

1901

Martí Cortina i Regull-Alcalde-Boter. Joan Aixela i Juvé-1 r. tinent d'alcalde-Comerc;. Joan Ribera Rius-2n. tinent d'alcalde-Monarquic-Comerg. Jaume Esteve i Mir-3r. tinent d'alcalde-Monarquic-Cafeter. Eugeni Campllonch i Parés-Catalanista-Arquitecte. Josep M. Graells i Rodó-Catalanista-Comerc;. Ramon Borruel Buerba-Independent-Advocat. Francesc Colomer i Queraltó-Llaurador. Joan Olivella i Pera-Comerc;. Albert Moliner i Sabater-Monarquic conservador-Perit agronom.

185

Antoni Martorell i Pañellas-Catalanista-Comen;. Felicia Grases i Bertran-Fuster. Josep Echevarria i Pons-Monarquic fusionista-Propietari. Antoni Viñals i Martorell-Monarquic fusionista-Confiter.

1903

Albert Moliner i Sabater-Alcalde-Monarquic conservador-Perit agronom. Pacia Amiguet i Trius-1 r. tinent d'alcalde-Monarquic conservador­Fondista. Antoni Vinyals i Martorell-2n. tinent d'alcalde-Monarquic fusionista­Confiter. Josep Cols i Artigas-Republica federal-Sastre. Pelegrí Güell i Grau-Comen;:. Eugeni Campllonch i Parés-Catalanista-Arquitecte. Josep M. Graells i Rodó-Catalanista-Comen;. Josep Roig i Batlle-Republica-L1aurador. Ramon Borruel Buerba-Independent-Advocat. Isidre Rius i Font-Republica-Boter. Joan Aixela i Juvé-ComerG. Pau Martorell i Via-ComerG. Jaume Miró i Torrents-ComerG. Josep M. Echevarria i Pons-Monarquic fusionista-Propietari. Francesc Rafols Olivella-Republica-L1aurador. Antoni Viñals i Martorell-Monarquic fusionista-Confiter.

r

FONTS, PREMSA I BIBLIOGRAFIA

ARXIUS I BIBLlOTEQUES

Arxiu Bibliografic i Hemeroteca Pere Regull del Museu de Vilafranca del Penedés. Arxiu Historie Comarcal de Vilafranca del Penedés. Arxiu del Govern Civil de Barcelona. Biblioteca de Catalunya. Institut Municipal d'Historia de Barcelona.

FONTS

Arxiu Historie Comarcal de Vilafranca del Penedés, secció d'Arxiu Municipal. Volums: B-III-9, B-III-10, B-III-11, B-III-12, B-III-13, B-III-14. L1ibre d'Actes Municipals. Volums: 11, 12, 13, 14 i 15.

PREMSA CONSULTADA

Las Cuatre Barras. Anys: 1892, 1894 (un número), 1897-1898.(1) El Crit Escolar. Any: 1893 (dos números). El Labriego. Anys: 1890-1903. La Opinió Escolar. Any: 1894 (un número)-1895. El Panadés Federal. Anys: 1892-1895. La Voz del Panadés. Anys: 1897-1900.

(1) Vull agrair a Josep Giralt i Raventós que m'hagi facilitat la consulta del volum de

Las Cuatre Barras corresponent a I'any 1892.

BIBLlOGRAFIA

ALBERTí. Santiago. El republicanisme catala i la restauració monarqui­ca (1875-1923). Albertí Editor. Barcelona, 1972.

ALIÓ, Mª Ángels. Projectes i realítat d'un procés urba decimonónico Vi/atranca del Penedes 1865-1939. Geo-Crítica, Textos de Apoyo.

187

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona, 1986.

ARNABAT i MATA, Ramon. Introducció al moviment obrer vilatranquí 1871-1939. Accéssit als Premis Sant Ramon de Penyafort. Vilafranca del Penedés, 1981. Treball inédit.

ARNABA T i MATA, Ramon. "Les organitzacions de treballadors vilafran­quins I'últim ten; del segle XIX». MisceNania Penedesenca, IX. Ins­titut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedés, 1986.

ARNABAT i MATA, Ramon. Les organitzacions deIs trebal/adors vila­franquins a I'últim ter<; del segle XIX Comunicació al Congrés Historic Internacional de la Fil·loxera i el Cava. Sant Sadurní d'Anoia, octubre 1987. Treball inédit.

BALCELLS, Albert. El problema agrari a Catalunya. La qüestió rabas­saire (1890-1936). Col·lecció Punt de Vista, núm. 1. Ed. La Llar del Llibre. Barcelona, 1985 (2ª edició).

BALCELLS, Albert; CULLA, Joan B.; MIR, Conxita. Les eleccions ge­nerals a Catalunya de 1901 a 1923. Estudis Electora/s, 4. Publica­cions de la Fundació Jaume Bofill. Barcelona, 1982.

BENACH i TORRENTS, Manuel. Els vilatranquins del segle XX Notes per a la historia local. Edita I'autor. Vilafranca del Penedés, 1978.

CARNERO i ARBAT, T. Expansión vinícola y atraso agrario 1870-1900. Ministerio de Agricultura. Madrid, 1980.

COLOMÉ i FERRER, Josep. L 'expansió vinícola, la fil·loxera i el proble­ma rabassaire. Tesi de lIicenciatura, U niversitat de Barcelona. Barce­lona, setembre de 1986.

COLOMÉ i FERRER, Josep. L'evolució vinícola de I'Alt Penedes al darrer terg del segle XIX Premi de tema penedesenc del XV Concurs Sant Ramon de Penyafort. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedés, 1987.

CULLA i CLARA, Joan B. El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923). Ed. Curial. Barcelona, 1986.

DUARTE i MONTSERRAT, Angel. El republicanisme catala a finals del segle XIX (1890-1900). Tesi doctoral, Universitat Autonoma de Bar­celona. Bellaterra, 1986.

DUARTE i MONTSERRAT, Angel. El republicanisme catala a la ti del segle XIX Eumo Editorial. Vic, 1987.

ESCLASSANS i MILA, Ramon. Estudi crítich-histórich del Panadés en el sigle XIX Concurs d'Historia Contemporania. Centre Catalanista. Vilafranca del Penedés, 1902.

ESTEBAN, Jorge de (Ed.). Las constituciones de España. Col'lecció Textos Auxiliares, núm. 1. Editorial Taurus. Madrid, 1981.

188

GABRIEL, Pere. «El marginament del republicanisme i de I'obrerisme» a "La Restauració de 1875, una reacció conservadora». L 'A veng, núm. 85. Barcelona, setembre 1985.

GARCíA DELGADO, J.L. La España de la Restauración. Política, eco­nomía, legislación y cultura. Ed. Siglo XXI. Madrid, 1985.

GARRABOU, R. «La lIuita per la propietat de la terra: la crisi de finals de segle i la qüestió rabassaire». L'Aveng. Barcelona, 1978.

GIRALT i RAVENTÓS, Emili. "El conflicto rabassaire y la cuestión social agraria en Cataluña hasta 1936». Revista del Trabajo, núm. 7. Ma­drid,1965.

GIRALT i RAVENTÓS, Emili. "Penedés i Garraf". Geografia de Cata­lunya, vol. 111. Ed. Aedos. Barcelona, 1974.

GIRALT, Emili; BALCELLS, Albert; TERMES, Josep. Els moviments socials a Catalunya, País Valencia i les files (Cronologia 1800-1939). Ed. La Magrana. Barcelona, 1978 (2ª edició).

HOBSBAWM, E.J. Los campesinos y la política. Ed. Anagrama. Barce­lona, 1976.

IGLESIES, Josep. El movimiento demográfico durante los últimos cien años. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barce­lona, vol. XXXIII, núm. 16. Barcelona, 1961.

IGLESIES, Josep. La crisi agraria de 1879-1900: la fil-loxera a Catalunya. Edicions 62. Barcelona, 1968.

KELL Y, Jim Ronald. Les eleccions municipals i parlamentaries deIs dis­trictes de Barcelona (1910-1923). Tesi de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. Barcelona, 1980.

LANDSBERGER, HA (Ed.). Rebelión campesina y cambio social. Ed. Crítica. Barcelona, 1978.

MARTORELL i PANYELLAS, Antoni. Notas críticas sobre las vicissituds de la agricultura, industria y comers durant el sigle XIX, deduintne'ls medis pera lograr I/urt foment y desenrotllo. Concurs d'Historia Con­temporania. Centre Catalanista. Vilafranca del Penedés, 1902.

MAS i JORNET, Claudi. Notes sobre'l moviment intelectual y artístich de Vilatranca del Panadés durant el sigle XIX Concurs d'Historia Con­temporania. Centre Catalanista. Vilafranca del Penedés, 1902.

MAS i PERERA, Pere. Vilafranca del Penedes. Ed. Barcino. Barcelona, 1932. Edició facsímil, Vilatranca del Penedés, 1982.

MASSANA, Carme. «Vagues, cicles i política (1 900-1936)>>. Recerques, núm. 11. Barcelona, 1981.

MIR, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i I/uita electoral. Biblioteca Abat Oliva, núm. 41. Publicacions de l'Abadia de Montser­raí, 1985.

189

MOLAS, Isidre. Lliga Catalana. Un estudid'estasiologia, Vol. 1. Col'lecció Estudis i Documents, núm. 18. Ed. 62. Barcelona, 1973 (2ª edició).

RAM ISA, Maties. EIs orígens del catalanisme conservador i "La Veu del Montserrat" 1878-1900. Eumo Editorial. Vic, 1985.

RANZATO, Gabrielle. La aventura de una gran ciudad industrial. Saba­de" entre el Antiguo Régimen y la modernidad. Ed. Península. Bar­celona, 1987.

RANZATO, Gabrielle. «El caciquisme a Catalunya: una hipótesi interpre­tativa». Debats, núm. 9. Valencia, 1987.

RIOUER, Borja de. Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el regio na­lisme (1898-1904). Edicions 62. Barcelona, 1977.

RIOU ER, Barja de. "El conservadorisme catala: del fracas del moderan­tisme al desencís de la Restauració". Recerques, núm. 11. Barcelo­na, 1981.

RIOUER, Borja de. «Burgesos, polítics i cacics a la Catalunya de la Restauració». L'Avem;, núm. 85. Barcelona, setembre 1985.

ROMERO MAURA, J. "El caciquismo, tentativa de conceptualización». Revista de Occidente, núm. 127. Madrid, octubre 1973.

SOLÉ TURA, Jordi; AJA, Eliseo. Constituciones y períodos constitu­yentes en España (1808-1936). Ed. Siglo XXI. Madrid, 1985 (13ª edició).

TAFUNELL, Xavier. «L'economia catalana» a "La Restauració de 1875, una reacció conservadora». L 'Avem;. núm. 85. Barcelona, 1985.

TERMES, Josep. «De la revolució de setembre a la Guerra Civil". His­toria de Catalunya (dirigida per Pierre Vilar), vol. VI. Edicions 62. Barcelona, 1987.

TORELLÓ i BORRAs, Pelegrí. Monografia histórica-pintoresca de la vi/a de Sant Sadurní d'Anoya. Barcelona, 1909. Edició facsímil, Sant Sadurní d'Anoia, 1986.

ULL PONT, Eugenio. "El sufragio universal en España (1890-1936)". Revista de Estudios Políticos, núms. 208-209. Madrid, juny-octubre 1976.

VARELA ORTEGA, José. «Los amigos políticos. Funcionamiento del sistema caciquista». Revista de Occidente, núm. 127. Madrid, octu­bre 1973.

VICENS VIVES, Jaume; LLORENS, Montserrat. Industrials i polítics (segle XIX). Col'lecció Biografies Catalanes, núm. 11. Ed. Vicens­Vives. Barcelona, 1980 (3ª edició).

YANINI, Alícia. El caciquisme. Col'lecció Descobrim el País Valencia. Ed. Institució Alfons el Magnanim. Valencia, 1984.

I I

~

190 I

---------------------~--------------------~