children's psychological analysis

DESENVOLUPAMENT EN LA INFÀNCIA:Exercici individual. La Redescripció Representacional

Lídia Yebras, 16654330. M3

PresentacióEn aquest treball presentem les teories de Chomsky i Fodor com a inicis de la teoria innatista del

desenvolupament, el treball de Piaget, que s'hi oposa en parts essencials i la psicologia cognitiva,

que dona una basant més biològics. Per tal de solucionar el conflicte entre aquestes besants de la

psicologia de la infància proposem a Annete Karmiloff-Smith, qui presenta una teoria de

modularitat dins la teoria de la teoria.

Per tal d'il·lustrar-la hem utilitzat la comparació entre els dibuixos d'una casa que existeix i una

casa que no existeix de 6 nens d'entre 5 i 10 anys i mig.

L'objectiu d'aquest treball serà trobar una explicació als diferents dibuixos segons la teoria de

Karmiloff-Smith, i poder entendre millor el desenvolupament de la infància.

Teories del desenvolupamentPrimerament tractarem de distingir mòdul de domini:. Un domini és un conjunt de representacions

que sostenen un àrea específica de coneixement (llenguatge, numero, etc). En canvi un mòdul és

una unitat de processament d'informació que encapsula aquest coneixement i les computacions

que es fan amb ell. L'emmagatzematge i processament de la informació pot ser especific d'un

domini sense ser al mateix temps encapsulat, preestablerts i obligatori.

Segons les teories en en desenvolupament de la infància trobem diferents psicòlegs amb opinions

contraposades. Chomsky, que creia que el llenguatge era un òrgan mental, independent als altres

processos cognitius. Disposem de mòduls sintàctics que interactuen entre si regint cada un d'ells

un tipus peculiar d'identitat i construcció gramatical. Per altre banda, dins del mateix innatisme,

Fodor proposa una concepció modular de la ment. Creu que hi ha dos sistemes, els mòduls, que

son independents entre si, és a dir, els altres mòduls no poden intervenir en la informació. I el

sistema centrals, on no son mòduls ni la informació està encapsulada, és un sistema conscient.

En aquest context, Piaget proposa una teoria totalment diferent. Segons la seva teoria, naixem

sent una tabula rasa, el bebè quan neix es veu assaltat per percepcions indiferenciades i

caòtiques, no te cap coneixement de domini específic nomes reflexes sensorials i tres processos

de domini general (assimilació, acomodació i equilibració). El model que planteja és un model

d'estadis. Els canvis globals que abasten diferents dominis mes o menys simultàniament.

A diferència del model de fases recurrents, que proposa que passen en un moment diferent en

cada microdomini i dins de cada domini es produeixen de manera repetida, com seria el cas de la

teoria de la Karmiloff-Smith.

Es separa molt de la postura empirista i del condicionament, que postula que el mon del subjecte i

el dels objectes s'entenen com entitats separades, tot i que, com ja es veurà tenen alguns punts

en comú.

Piaget creu que el nen està implicat en la tasca de donar significat al mon. Això es produeix a

través d'un intercanvi entre l'organisme i l'entorn, el nen construeix poc a poc una comprensió tant

de les seves pròpies accions com del mon extern. És a dir, l'acció és el fonament de tota activitat

intel·lectual, i per tant el coneixement està unit a l'acció.

El bebè parteix d'una posició d'adualisme fundamental, no és capaç de distingit entre ell mateix i

els objectes (entre el mon interior i l'exterior). La construcció d'unes estructures de coneixement

cada cop més adaptades tenen lloc gràcies a dos processos biològics, l'assimilació (integració

d'elements exteriors a estructures en evolució o ja acabades d'un organisme) i l'acomodació

(modificació de les estructures de coneixement quan les utilitzam per donar sentit a nous

objectes).

Per tant és una teoria que compareix l'origen amb els conductistes d'igual manera que creu que

tenim poc processos biològics determinats. L'expressió dels gens i el desenvolupament cognitiu

son productes emergents d'un sistema autoorganitzatiu que es veu directament afectat per la

interacció de l'ambient., però tenen una gran diferència, Piaget creu que el nen és constructor

actiu d'informació i coneixement.

Ni el processament ni l'emmagatzematge son de domini especific. El desenvolupament implica la

construcció de canvis que afecten a les estructures de representació, generals per tots els dominis

i que operen sobre tots els aspectes del sistema cognitius de manera similar.

Estadis del desenvolupament de Piaget

Segons Piaget, es segueix una continuïtat funcional. Va distingit tres estructures: Intel·ligència

sensoriomotora (origen en el recent nascut que ve amb uns esquemes reflexos), representativa ( i

formal. Cada una d'elles caracteritza un estadi diferent del desenvolupament. Aquests estadis han

de ser seqüencials (l'ordre d'adquisició dels estadis sempre es el mateix), integrals (cada estadi

suposa la integració de les estructures anteriors a una nova estructura), han de tenir una

estructura de conjunt (formant totalitats que determinaran el comportament del subjecte

independentment del domini al que s'apliqui) i han de seguir una descripció lògica (aquestes

estructures es representen amb llenguatge logico-matemàtiques).

Nega que el llenguatge pugui ser un factor essencial en la construcció del pensament, és només

una manifestació més de la capacitat de simbolitzar que el nen adquireix al llarg del seu segon any

de vida. És en etapes més posteriors on el llenguatge passa a ser d'ús social.

Per antre banda trobem el corrent de la psicologia cognitiva, una teoria proposada per diversos

autors en contraposició a Piaget i el subjecte actiu que proposa. Planteja un model en el que el

processament d'informació, considera que unes poques operacions simbòliques (codificar,

comparar, localitzar, emmagatzemar, etc.) poden donar com a resultat la intel·ligència humana i la

capacitat per crear coneixement, innovacions i potser expectatives respecte al futur. Les diferents

parts del procés són independents.

Diversos autors han proposat que el funcionament cognitiu humà està definit per lleis

exclusivament sintàctiques. Fan una analogia entre una màquina i un humà, tant l'ésser humà com

un ordinador estan concebuts com sistemes lògics o matemàtics de processament d'informació

constituïts exclusivament per procediments formals.

Finalment, la teoria de la teoria assumeix que el desenvolupament del coneixement rarament

comença amb un estat d'ignorància. Aquestes representacions inicials son revisables a traves de

la experiència i de processos de canvi de les teories.

És un subjecte actiu de la mateixa manera que també ho era en la teoria de Piaget, però en canvi

creu que el bebè és un ser dotat de representacions conceptuals inicials, com en el cas de

Chomsky i Fodor. No planteja canvis lògics generals propis d'estadis, independents dels

continguts, sinó una visió del canvi cognitiu com proces especific de domini.

Té alguns limitacions, com per exemple, té poca concepció sobre els mecanismes explicatius del

canvi. Karmiloff-Smith, que planteja la redescripció representacional, on no existeix aquesta

limitació:

La teoria de Karmiloff-Smith es podria iniciar dient que la modularitat no es l'estat inicial de la

ment sinó l'estat final. Els éssers humans tenen plasticitat cerebral, a aquest fet s'uneix el conjunt

de predisposicions innates especifiques de cada domini i la redescripcio representacional (és a dir,

una recodificació de la informació emmagatzemada en un format de codi representacional

passant-ho a un altre diferent).

Adopta una postura epistemològica que abasta aspectes tant de l'innatisme com del

constructivisme. A més, rebutja de la concepció del desenvolupament com a successió d'estadis

generals.

L'enfoc va més enllà de les teories innatistes. Els bebès i i nens son constructors actius del seu

propi coneixement i això implica tant la existència de restriccions de domini especific con de

processos de domini general.

A mode de resum, podem dir que és un model de fases que passen a un ritme independent dins

de cada domini de coneixement. Les fases que proposa son les següents:

Fase 1 → El nen té en diversos dominis de la seva ment representacions implícites. Són

representacions de procediments o formats de tipus acció sensorio-motora.

Petits programes d'acció aïllats que li permet fer actuacions rapides, ajustades i flexibles

davant estímuls.

Fase 2 → Les representacions mentals que al inici de la infància eren implícites, comencen

a passar a ser explicites. Son sotmeses a un proces de codificació que les transcriu a un

altre format. Es condensen un nucli de la representació que fa possible establir connexions

amb altres del mateix tipus. Despullen la informació circumstancial, que els feia reaccionar

davant un estimul. Les converteix en un sistema d'acció però no son accessibles a la

consciència, saben fer coses però no saben com han arribat a fer-les. Programa de

tractament de dades acumulades a la fase 1, semblant al llenguatge de pensament de

Fodor.

Fase 3 → Les representacions mentals explicites passen a ser accessibles a la

consciencia gracies al llenguatge intern però queden circumscrites en l'espai mental. No es

poden manifestar amb el llenguatge verbal.

Fase 4 → Es produeix una connexió o engranatge entre el llenguatge intern i el verbal.

Anàlisi de dibuixosPer tal de representar l'última teoria exposada hem fet l'anàlisi de diferents dibuixos, on es poden

observar les diferents fases que presenta Karmiloff-Smith:

Sergio M., 5 anysAquest nen el situaríem a la fase 1, ja que fa una representació implícita. No té un concepte

integrat d'alguna cosa que no existeix. Això ho podem veure en que la diferencia entre les cases

es només la grandària, i el procediment que segueix és el mateix en els dos casos, només té un

esquema mental de casa. La casa que ell té en ment és la seva, viu en un pis, i per tant la seva

casa també en té, perquè el seu esquema mental es basa en el que ha viscut.

El que veu és el que dibuixa (possiblement els seus pares siguin paletes), i al veure el

procediment de fer una casa el repeteix, però no té la idea de que és una casa i que el seu origen

és aquest.

Casa que existeix Casa que no existeix

Diana Alves, 6 anys i 2 mesosPodem dir que es troba en la fase 1, de representació implícita. Segueix el mateix procediment de

casa i amb exactament tots els mateixos elements. Tot i això podríem dir que està iniciant-se en la

fase 2, ja que la casa originaria i la que no existeix no son la mateixa casa, i entén el concepte de

no existeix (tot i que no sap expressar-lo), crea una casa muntanya, que no existeix, però manté

l'estructura de la casa original (no existeix és algo diferent, intenta canviar coses de la casa però

no acaba de poder modificar la seva estructura mental de casa.

A més ja ho ha planificat abans de fer el dibuix, ho fa sense esborrar, abans de començar el dibuix

ja té una planificació mental de quin dibuix farà, tot i que després hi afegeix algunes modificacions.

La casa la planteja en una situació diferent, no és una casa a la muntanya sinó una casa-

muntanya, tot i això, no té el plantejament inicial de que serà una casa-muntanya sinó que

intentava fer-la diferent a la inicial, i al veure el resultat decideix que serà una casa-muntanya.


Blai Yebras, 7 anys i 8 mesosEl podríem trobar al final de la fase 1, començant la 2, ja que sí que durant el dibuix es proposa fer

algun canvi a la casa, perquè sap que la que no existeix ha de ser diferent a la que existeix, però

encara no s'ha desvinculat del tot de la casa original. Veiem que no planifica tant com la Diana, i al

veure que la casa que està fent s'assembla bastant a la que ha fet primer esborra una part de la

paret per afegir elements que no existeixen en el seu esquema mental de casa. Els elements son

iguals en les dues cases, les finestres, les portes i la taulada tenen la mateixa forma i els fa amb el

mateix ordre. Coneix el concepte de “no existir” però no el pot desvincular del tot del concepte de

casa. Per tant el trobem en una fase molt primerenca d'explícit.


Oscar Alves, 8 anys i 4 mesosFase 2. Ha planificat fer uns canvis en un esquema de casa que no varia. Els nens que saben

dibuixar fan cases normals menys convencionals, per tant, quan fan la casa que no existeix

agafen un model de casa diferent a la original, i d'allà hi afegeixen canvis. En aquest cas, agafa el

model més estàndard que té de casa (diferent a la original que és elaborada i poc convencional), i

li afegeix element que per ell son estranys.


Saad Qaiser, 9 anys i 10 mesosEl Saad el situaríem a la fase 2, perquè és una representació explicita, es conscient del concepte

de “no existir”, però no podem dir el nivell concret, ja que ell el que fa es copiar una casa que ell

sap que no existeix, té com a referent com a cosa que no existeix els dibuixos animats. Sap que

no existeix, però no sabem si realment sabria fer una casa que no existeix si no tingués aquest

referent.


Giuliana, 10 anys i 5 mesosForma part de la fase 3, els dos dibuixos son totalment diferents, combina amb altres coneixement

per crear alguna cosa totalment diferent a la original. A demés el procediment no és el mateix en la

casa original que en la casa inventada.


ConclusionsPodem concloure, segons els resultats obtinguts en els dibuixos, que la teoria de Karmiloff-Smith

podria ser vàlida ja que no coneixem els resultats en altres dominis que ens indiqui si evolucionen

conjuntament o no. Però no seria l'únic model que podríem donar per vàlid, puix que tots els nens

segueixen el mateix desenvolupament en relació a l'edat. No podem assegurar al cent per cent

que el domini del dibuix es deslligui dels altres dominis i sigui independent de l'edat (tots els nens

segueixen un procediment similar). D'aquesta manera, la teoria d'estadis de Piaget, on es proposa

que el nen es forma en estadis segons va avançant en el temps podria explicar també els resultats

obtinguts en el treball.

En resum, en el nostre cas no hi ha una sola teoria que expliqui el desenvolupament de la infància

dels 6 nens que han realitzat els dibuixos, la teoria de Karmiloff-Smith podríem donar-la per vàlida,

però sense poder descartar completament els altres models.

Referències bibliogràfiques Karmiloff-Smith, A. (1994). Más allá de la modularidad. Madrid: Alianza

Maceres, A. P. (2000). Psicologia del desenvolupament.

Perinat, A., Mestres, M. M., Goñi, J. O., & i Encuentra, E. H. (2008).Psicologia del

desenvolupament I. UOC Universitat Oberta de Catalunya.

Rivero, M. (2003). La explicación del desarrollo en la teoría de la teoría. Document intern

de l’assignatura

Shaffer, D. R. & Kipp, K. (2007). Psicología del desarrollo. Infancia y adolescencia (7ª ed.).

Mexico: Thompson.

Villar, F. (2003). Psicología Evolutiva y Psicología de la Educación. Barcelona, UB

Annex: Diàlegs i procediments complets de la realització dels dibuixos.

Sergio M., 5 anysDiàleg de la casa que existeix:

-Mira, primero pinto mi nombre y segundo el dia no?

*Vale

-Ya esta!

*Vale, me pintas una casa.

-Es que yo solo se dibujar niños.

*Lo que tu quieras, una casa.

-Una casa es así, también hay ladrillos. Estoy pintando el cemento y luego pintaré los ladrillos

encima.

(Primer fa les parets verticals, després totxos per dalt)

-Ya esta!

*¿Ya esta?

-No, mi casa tiene muchos pisos y además le pongo ventanas. Estoy haciendo por debajo, estas

son las baldosas. Y aquí le hago ventanas, son como cuadrados pero son ventanas.

(Posa ratlles horitzontals i després les baldes al terre)

-Ya esta.

Diàleg de la casa que no existeix:

-¿Una casa que no existe? No sé una casa que no existe. No sé.

*¿Probamos a ver que sale?

-Vale. Una casa que no existe es grande.

-Ya esta!

Diana Alves, 6 anys i 2 mesosProcediment: Estructura de la casa → Teulada → Porta → Finestres (de baix a dalt)

No va esborrar en cap moment (ho va fer amb bolígraf).

Diàleg de la casa que no existeix

-Dibuja una casa que no existe

*(es queda pensativa) Que no existe?

-Sí, una casa que no existe

*Pero si no existe, no sé! Cómo?

-Lo que tu quieras, pero una casa que no exista

(Comença a dibuixat la casa com l'anterior però més ample)

Quan està dibuixant la punta superior comenta.

*Es una casa montaña, sabes porqué?

-Porqué?

*Porque no existe. Las casas montañas no existen.

No va esborrar en cap moment.

Blai Yebras, 7 anys i 8 mesosS'entreté molt amb la paret esquerre i la esborra. La resta de parets i taulada les fa ets però més

decidit. Després fa les finestres i els hi afegeix reixes, i finalment dibuixa les portes, aquests dos

últims elements els dibuixa ràpid.


-Dibuixa una casa que no existeix

*Com que no existeix

-Tu prova-ho

*mmm.. (s'ho pensa)

(Després del dibuix)

-Per què no existeix?

*Perquè les cases no tenen cap pis aquí a dalt i o tenen parets rodones.

S'entreté molt amb la primera línia (sostre recte). Després dibuixa la taulada (i rectifica). Després

fa les parets, les finestres, les reixes de les finestres i finalment la porta.

Oscar Alves, 8 anys i 4 mesosProcediment casa que existeix : Escales (amb regla) → Columnes (borra la segona columna

perque no li agrada com ha quedat i la torna a fer) → Triangle (amb regla) → Rellotge (la hora

marca la hora en que va fer el dibuix) → Teulada → Paret esquerre i finestra, després la paret

dreta i la finestra corresponent → Porta amb espiell i altres detalls → Gespa (“voy a pintar la

hierba amarilla y verde porque es otoño y me gusta el otoño”).


*Dibuja una casa que no existe

-Como que no existe?

*Que no existe. Piensa. Haz lo que tu quieras

-Vale

Procediment de la casa que no existeix: Paret de la dreta. Borra la torre perquè no li agrada i la

repeteix (amb regla) → Fa un troç del sostre al costat de la torre perquè deiu que quedava

malament. → Teulada → Paret esquerre (amb regla) → Finestra amb reixes, finestra al centre i

finestres abaix i a dalt a l'esquerre. → Porta → Porta petita → Pou (sense regla). Borra la corda i

el cub del pu i el torna a fer amb regle → Gespa → Pinta la casa-muntanya

Borra constantment i és molt detallista utilitzant la regla en moltes ocasions.

Saad Qaiser, 9 anys i 10 mesosProcediment: Quadrat → Terra → Triangle (teulada, la borra perquè li quedi perfecte) → Porta →

Xemeneia → Perspectiva de la casa → Doble quadrat (Perquè es vegi amb més perspectiva) →

Finestra (torna a corregir perquè li quedi millor) → Teules (però finalment les borra perquè no li

agraden

Ho fa tot amb regla.

Diàleg de la casa que no existeix:

*Como? No lo entiendo

-Sí, una casa que no existe

*Que raro (es queda pensant). No sé

*Una casa inventada? Una casa de la tele? Una casa de piña! Como el Bob Esponja!

Procediment: Terra → Pinya → Cresta de la pinya (fulles) → Porta → Finestra → Detalls de la

casa

Giuliana, 10 anys i 5 mesosProcediment: Quadrat → Porta → Finestra → Teulada → Finestra de la taulada → Xemeneia i fum

→ Ocell → Un altre ocell

Diàleg de la casa que no existeixen

*Com? Què és?

-El que tu et sembli

*Diferente? (Es queda pensant)

Procediment de la casa fantasma i de tortures: Forma de la casa del pallasso → Part de baix de la

casa (panxa del pallasso) → Ulles del pallasso → Boca → Separació del cap del pallasso i de la

panxa → Quadres → Potes → Porta en forma de pop → Laterals

Procediment d'una casa peluda: Ratlles → Costats → Laterals → Portes → Ratlles → Noms →

Cercle → Ocell → Creus → Nom

children's psychological analysis

Documents