2N BATX. G

EOGRAFIA

M AT E R I AL D

E SU P O RT

D E S C R I PC I Ó

D’ U

N DO C U M E N T G

E O G RÀ F I C

Estructura de l'examen de SelectivitatLa prova tindrà dues opcions (A i B) perquè l'alumnat en triï una.Cada opció constarà de dos exercicis (1 i 2)Cada exercici valdrà 5 punts.A cada opció, el primer exercici serà introduït per un mapa i el

segon per una font no cartogràfica (quadre estadístic, gràfic, fotografia, dibuix, text breu, etc.).

A cada exercici es demanaran quatre preguntes.Les preguntes de cada exercici respondran a l'estructura

següent:

A la primera pregunta es demanarà una descripció del contingut de la font (1 punt).

A la segona pregunta es demanarà la definició breu de dos conceptes relacionats amb el tema general de l’exercici. (1 punt).

A continuació, una anàlisi, comentari o explicació d'algun element, procés o fenomen geogràfic relacionat amb el contingut del mapa o el gràfic. (1,5 punts). 

A la darrera pregunta es demanarà una exposició breu d’unes qüestions relacionades amb el tema general que s’ha introduït, i que correspondrà a algun o alguns dels enunciats de concreció del currículum (1,5 punts). 

Cal insistir que a la primera pregunta es demana només una descripció de les dades o de la informació representada: tipus de font, procedència, any, tipus de dades o d’informació, localització geogràfica del fenomen representat, forma de representació de les dades, escala o escales de la font (enteses com a àmbits territorials i no com a "escales" del mapa) resum de les idees principals, etc.

No cal efectuar una explicació causal del fenomen representat, la qual ja es farà a les preguntes següents.

Exemple:Descriviu la informació representada en el mapa.

Tipus de mapa (mapamundi, continental, croquis, plànol, etc.)., tipus de dadesrepresentades, font, any. Localització geogràfica del subjecte representat[1 punt]

Exemple:Resumiu les idees principals del text.

Tipus de text, font, any. Redactat (no un esquema) que reflecteixi les idees principals recollides en el text[1 punt]

PAUTA PER CONTESTAR LA PRIMERA PREGUNTA

1.ÀMBIT TERRITORIAL DEL MAPASegons l’àmbit territorial del mapa, es pot distingir entre: MAPAMUNDI, CONTINENTAL, ESTATAL, REGIONAL, COMARCAL o PLÀNOL.

També existeix el CROQUIS. Es tracta d’un dibuix esquemàtic.http://www.posets.com Vies ferrades de Canillo, Andorra

Quan més petita és l’escala, menys detalls (com un zoom allunyat mapamundi)Quan més gran és l’escala, més detalls (com un zoom proper plànol d’una ciutat)

2. TIPUS DE MAPASegons la informació que continguin, hi ha diferents tipus de mapes: FÍSICS, POLÍTICS o TEMÀTICS.

2.1. Els MAPES FÍSICS presenten el relleu i les aigües d’un territori. Si contenen indicacions amb molt de detall, com ara l’altitud del terreny en cada punt, els noms dels llocs, els rius, els camins, etc., se’ls anomena mapes topogràfics (escales grans, d’entre 1:10.000 i 1:50.000).

2.2. Els MAPES POLÍTICS mostren les fronteres entre uns territoris i uns altres, i també les divisions administratives d’una zona de la Terra. Indiquen estats, divisions internes dels estats, províncies, comarques o municipis.

Font: ICC ,Mapa topogràfic de la Noguera, 1:50.000

http://aoestany.wordpress.com/category/socials/page/3/

2.3. Els MAPES TEMÀTICS proporcionen informació sobre un aspecte concret i ens permeten conèixer com es distribueix aquest aspecte en una zona determinada. El tema escollit pot ser qualsevol que variï en funció del lloc: vegetació, clima, població, recursos econòmics (indústria, mineria, agricultura, serveis financers), alimentació, atenció sanitària, etc. Els mapes temàtics es poden ser: qualitatius o quantitatius.2.3.1. Qualitatius: quan la variable és representada sense cap jerarquia o valor numèric. Podem distingir dos tipus:

a) De símbols puntuals Ex. mapa de monuments, mapa de conreus o un mapa del temps.

Font: www.324.cat

Mapa turístic d’Egipte (també es pot parlar de mapa pictòric) Font: http://www.viajejet.com

b) Corocromàtic, es tracta de colors o trames que mostren a on es localitza un determinat fenomen, però no hi ha valor numèric o jerarquia. Ex. mapa climàtic o mapa dels partits polítics.

2.3.2. Quantitatiu: quan s’expressa un valor numèric o jerarquia entre els elements.

Tipus de mapes temàtics quantitatiusa) Mapa de símbols puntuals quantitatiusEls símbols del mapa tenen un valor. Per tant, allà on hi ha més símbols, hi ha una major concentració del fenomen que s’estudia.

b) Mapa de símbols proporcionalsCal una llegenda que indiqui la proporció entre el tamany del símbol i el valor que representa.

En aquest mapa falta indicar a quin valor equival cada símbol!!

Photo prise le 27 octobre 2008 (© Lauren Manning / Flickr)

c) Mapa de fluxosSímbols lineals que varien de gruix segons el valor que expressen. Per exemple, fluxos migratoris, trànsit de vehicles per carretera o comerç mundial.

En aquest exemple, els fluxos es combinen amb diagrames proporcionals.

Font: http://blogsaverroes.juntadeandalucia.es/geohistoria/category/economia/

d) Mapa d’isopletesSón línies que uneixen punts amb el mateix valor. Per exemple les línies isotermes, que indiquen la mateixa temperatura; les isohietes, que indiquen la mateixa precipitació; les isòbares, que indiquen la mateixa pressió atmosfèrica o les corbes de nivell, que indiquen la mateixa alçada.

Font: Geografía, 2º de Bachillerato. Ed. Anaya

23 de febrer de 2013

e) Mapa de coropletesEs representen dades jerarquitzades segons un codi de color. A cada interval li correspon un color que anirà augmentant d’intensitat a mesura que augmenten els valors.

f) Mapa anamòrfic o cartogramaRelaciona el valor d’un element no territorial, per exemple, les persones amb VIH, amb la superfície que ocupen al mapa. D’aquesta forma, la base es deforma i es remarquen les diferències importants. Poden resultar formes més arrodonides o quadrades segons, la tècnica d’elaboració.

Font: Worldmapper, HIV Prevalence, 2004.

Prevalença del VIH

3. TIPUS DE FONT

Font: Historia del Mundo contemporáneo. !º de Bachillerato. Editex. Madrid, 2002

Exemple de comentari de mapa

L’alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents: En la identificació caldrà que quedi clar que és un mapa de fluxos de productes agrícoles mundial de 2006, entre les grans zones econòmiques mundials (continents i subcontinents) en el que apareixen representades tres variables. En diagrama circular: el volum global de mercaderies en milers de milions de dòlars; la referència a si el comerç es dóna a l’interior de la zona o vers altres zones geogràfiques i les direccions dels fluxos comercials, en fletxes, el gruix de les quals està en relació al valor de les mercaderies. La font de les dades és l’Organització Mundial del Comerç, amb xifres de 2007.