Descripció del trastorn

Els tics són sobtats moviments repetits, ràpidament.

Són involuntaris, ja que la persona no pot controlar-los.No obstant això, es poden suprimir parcialment per períodes variables.

Els tics es classifiquen en simples o complexos.

Els tics motors simples

Comprometen un grup de músculs i es manifesten com parpelleigs, girs del coll o encongiment d'espatlles.

Els tics vocals simples consisteixen en un so, com el d'aclarir la gola, tossir o fer inspiracions pel nas.

Els tics motors complexos

Es caracteritzen per moviments coordinats més lents, més decidits, que comprometen més d'un grup de músculs, i que porten a saltar, posar-se de “cuclilles” o donar voltes repetidament.

Els tics vocals complexos es caracteritzen per combinacions de sons, com ara repetició de paraules, síl·labes o frases com "Silenci!" O "En Marc és un gallina".

Els tics s’inicien normalment durant la primera infància (entre els 5 i els 10 anys). Els nens amb tics en extremitats i tronc tenen pitjor pronòstic que aquells que només presenten tics facials. Aproximadament dos terços dels casos finalitzen durant l'adolescència, però alguns casos poden persistir en formes lleus durant anys o dècades.

En l'edat adulta, pot aparèixer una forma crònica de trastorn per tics crònics, generalment després dels 40 anys.

Gènesi, manteniment

SímptomesParpelleig excessiu

Gestos facials

Moviments ràpids de braços, cames o altres àrees.

Sons (grunyits, estossec, contraccions abdominals o diafragmàtiques)

Les persones poden contenir aquests símptomes durant un període de temps breu, però experimenten una sensació d'alleujament quan realitzen aquests moviments.

Els pacients típicament els descriuen com respondre a un desig intern i poden tenir sensacions anormals en l'àrea del tic abans que aquest passi.

Els tics poden continuar durant totes les etapes del son i poden empitjorar amb:

• Estrés

• Calor

• Fatiga

• Excitació

Signes i exàmensEn general, el metge pot diagnosticar un tic durant un examen físic. Normalment no es necessiten exàmens.

Perquè li diagnostiquin aquest trastorn vostè:

• Ha d'haver tingut tics gairebé diàriament durant més d'un any.

• No ha d'haver tingut un període sense la presència de tics per més de 3 mesos.

Perspectives tractament

El pronòstic per als nens que desenvolupen aquest trastorn entre els 6 i els 8 anys de manera regular és molt bo.Els símptomes poden durar uns 4 a 6 anys i després cessen sense tractament a principis de l'adolescència.  Quan el trastorn comença en nens grans i continua fins als 20 anys, es pot convertir en una afecció de per vida.

Mentre que les persones de totes les edats poden experimentar tics, on són més freqüents és en els nens. Els experts diuen que al voltant del 25% dels nens pateixen tics, i aquests tenen més possibilitats d’afectar a nens que a nenes.

%pobalció amb tics

pateixen ticsno pateixen ticstourette

epidemiologia

De forma curiosa, els símptomes relacionats amb els tics mostren una certa variació segons els període de l’any o del dia. Per exemple, en el 40% de les persones els tics tendeixen a ser menys sever durant els matins mentre que en el 19% de les persones els tics son més lleus durant els mesos d’estiu

Entre un 11 i un 34% de persones que pateixen un TDAH a la vegada poden aparèixer diferents tics.

En relació al TDAH i el trastorn de tics, ha existit controvèrsia per l'aparent relació entre tots dos desordres. Una de les troballes més cridaneres és que prop de la meitat dels qui pateixen tics tenen un TDAH associat. Paral·lel a això, l'historia de trastorns per tics o tics transitoris han estat observats en aproximadament el 27% dels nens amb TDAH.

Comorbilitat

Altres estudis mostren amb un 5 a 18% per als homes i 2 a 11% per a les dones al llarg de la vida. Les més altes incidències per a desordres per tics s'han observat entre els 7 a 13 anys d'edat. Coincident amb això, molts nens sovint inicien psicoestimulants en aquest rang d'edat, per la qual cosa es planteja la possibilitat que l'aparició de tics en associació a aquestes medicacions siguin causa o només coincidència

La comorbiditat més freqüent d’un estudi realitzat a Hospital General de Santo António amb 78 individus va ser el trastorn per dèficit d’atenció hiperactivitat (TDAH) (67,9 %). Es va verificar la possible ocurrència de trastorn neuropsiquiàtric associat a estreptococ (PANDAS) en 5 cassos.

0 a 2

2 a 4

4 a 8

8 a 12

més de

12

desco

negu

t0

10203040

Distribució nens estudiats

Serie 1

Tenim el cas actual d’una amiga que s’està medicant i aquest medicament porta efectes secundaris, el que li passa és que se li gira el cap a un canto sol, es col·loca “al seu lloc” i ho torna a fer, es torna a fira a un canto. Això li passa cap a la nit que és quan es pren la pastilla i fins que no se li passa l’afecta d’aquesta, li va sorgint aquests tics.

El tractament que segueix és de repòs durant 2 setmanes, que és el temps estimat calculat per els metges que creuen que deixarà de patir aquests tics. En el cas que aquests tics que pateix continuessin apareixent més temps del previst, és quan es tindria que actuar i visitar professionals per posar-hi remei.

Anàlisis d’un cas...

Tractament

La majoria de les vegades no és necessari tractament però quan els tics interfereixen en la vida quotidiana de la persona i comencen a causar problemes a l'escola, treball, etc. és quan es recomana la intervenció de professionals.

Tractament psiquiàtric La medicació es sol utilitzar en casos molt determinats.

Concretament, quan els tics produeixen algun tipus d'incapacitat i el professional així ho aconsella. Els medicaments que se solen utilitzar són els que bloquegen la dopamina, com la risperidona i pimozida, però només són eficaços mentre dura el tractament, ja que quan aquest s'abandona solen aparèixer recaigudes. Evidentment s'aconsella que s'utilitzin el menys possible pels seus efectes secundaris que poden produir.

Tractament psicològic La psicoteràpia sol ser molt efectiva per reduir l'estrès que pot estar

agreujant el trastorn i pot ajudar el pacient a afrontar les conseqüències del seu tic.

La tècnica més utilitzada és la "tècnica d'inversió de l'hàbit". Se li pot gravar en vídeo o es pot emprar un mirall i se li demana que descrigui com és el tic mentre el realitza intencionadament. Això serveix per facilitar que prengui consciència del problema, i a detecta’l amb més facilitat. Després se li ensenya a identificar les situacions en que els emet amb més freqüència i a detectar les sensacions associades als tics.El següent pas seria la pràctica del procediment de "reaccions incompatibles", que consisteix en aprendre moviments incompatibles amb el tic, per exemple: per contrarestar els gestos de complicitat, el moviment incompatible és obrir al màxim els ulls i elevar les celles durant uns minuts.

Tractament psicològicS'han de prevenir les situacions d'estrès i

ensenyar-los a enfrontar-s'hi, ensenyar estratègies de resolució de problemes i tècniques de relaxació, a més de ajudar-los a no ser molt perfeccionistes ni autocrítics.

Una altre opció és…Si l’anterior tècnica no fos eficaç, n’hi

ha una altra que és menys utilitzada i és "la pràctica massiva”.

Conclusions: Els tics s’inicien normalment durant la primera infància (entre els 5 i

els 10 anys) i poden desaparèixer. Els que surten en adults, per sobre dels 40a, poden ser crònics.

Al voltant del 25% dels nens pateixen tics. Es important detectar el problema com més aviat millor, prendre’n

consciència i intentar primer tractaments de relaxació i tècniques alternatives per solucionar-lo. Els fàrmacs han de ser la darrera opció doncs comporten efectes secundaris.

Aprendre a evitar situacions d'estrès es essencial per no agreujar-ho.

http://www.biopsicologia.net/nivel-4-patologias/1.1.6.3.-trastorno-por-tics-transitorios.htmlhttp://www.gratisblog.com/ghost_hawk/i130507-los_tics.htmhttp://psicologiajuridicaforense.wordpress.com/2011/05/11/cie-10-clasificacion-de-los-trastornos-mentales-acorde-a-los-criterios-de-la-organizacion-mundial-de-la-salud-oms/http://www.eutimia.com/cie10/F95.phphttp://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000745.htmhttp://www.webmd.com/brain/tic-disorders-and_twitcheshttp://www.ppba.org.ar/articulos/clarin/clarin_28.htmhttp://www.cdc.gov/ncbddd/Spanish/tourette/diagnosis.htmlhttp://www.medicosecuador.com/espanol/articulos_medicos/95.htmhttp://www.apalweb.org/docs/da4.pdfhttp://www.rinconpsicologia.com/2010/07/los-tics-nerviosos-que-se-esconde.html

Bibliografia