1

PREGÓ 2011

JORDI ESPADALÉ

ENTREVISTA

ANNA FÀBREGA

de les FontsEl Soroll

ÈXIT DEL CARNAVAL DE SANT JOAN

EL SANTJOANENC PUJA A PRIMERA CATALANA SANT JOAN EN FLOR

NOUS PREMIS PER A RÀDIO SANT JOAN

Revista SemestralSant Joan les Fonts

núm. 55Desembre 2012

Preu: 2 euros.

El Sorollde les Fonts

2

DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE ...................................................................... 3

L’AJUNTAMENT INFORMA ................................................................................... 4-5

NOTÍCIES ................................................................................................................................ 6-8

PREGÓ DE FESTA MAJOR 2011 ................................................................. 9-12

ENTITATS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS ..................................... 13-15

RÀDIO SANT JOAN ................................................................................................. 16-17

COL·LABORACIONS .............................................................................................. 18-21

SANTJOANENCS PEL MÓN .................................................................................... 22

APARTAT JOVE. ENTREVISTA .............................................................................. 23

ELS VIATGES D’EN QUIM ............................................................................... 24-25

RECORDS ........................................................................................................................ 26-28

EL SOROLL DE LES FONTS

REVISTA PATROCINADA PER L’AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS

Edició: Josep Roca i Anna Serra.

Redacció: Xavier Valeri, Anna Serra, Adrià Danés, Dolors Anglada, Joa-quim Ferrer, Josep Roca, Josep M. Ortuño, Tomàs Vidal, Joan Llensa, Assumpció Castey.

Dip. Legal: GI-966-90

Impressió: Impremta Aubert. Tel. 972 29 30 10 - www.aubert.catTiratge: 1.400 exemplars.

La redacció no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

Nota de la redacció: Si algú no rep la revista puntualment en el seu domi-cili, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres Tel. 972 29 00 52

ÍNDEX

NOTÍCIES POSITIVES.

Afortunadament no totes les informacions del nostre

entorn parteixen del desànim generat arran de la crisis

econòmica. Aquest número del Soroll de les Fonts que

teniu a les vostres mans, és un exemple de positivitat,

amb articles i col·laboracions que posen de manifest que

encara passen coses bones i mereixedores d’ésser expli-

cades. Notícies del nostre entorn més pròxim, històries

que passen al costat de casa, que ens fan sentir orgullo-

sos de la nostra gent i que ens demostren que no tot són

males notícies. Així doncs, moltes de les informacions

d’aquest darrer semestre són optimistes: l’equip “sant-

joanenc” de bàsquet ha pujat a Primera Catalana, Ràdio

Sant Joan ha guanyat en un any tots els premis de la

ràdio local de Catalunya, l’èxit de participació a totes les

activitats populars del poble (tastet, carnaval, guateque,

festa del Roser, etc...), i també, que cada vegada comp-

tem amb més col·laboracions de veïns i vells amics del

poble. Tot plegat ens anima a seguir treballant cada sis

mesos, amb optimisme i bons articles.

Equip de redacció del Soroll de les Fonts

NAIXEMENTS

CLOE BANCQUART SERRA 30/11/2011MARTINA DILMÉ AGUILAR 29/11/2011JIA LE LUIS SHAO 03/01/2012ONA ABADAL LLACUNA 10/01/2012NOAH TORRES BARROSO 22/01/2012IRATI LASA CAULA 26/01/2012BLAI ARAN PAGÈS 03/02/2012BILLAL EL MOUASSER 15/02/2012AYA BARGHAOUAL 11/11/2012KEYRO SANCHO MARTIN 03/04/2012NÚRIA BURELL LOBATO 24/05/2012GENÍS JUVINYÀ ALONSO 25/05/2012IVET OLLER JIMÉNEZ 26/05/2012BERNAT DILMÉ ANGLADA 31/05/2012BRUNA LLONGARRIU OLIVERAS 07/06/2012THAIS CASALS REYES 06/06/2012

MATRIMONIS

ALBERT FONTÀS SERRATNÚRIA SÁNCHEZ DE BODAS 22/12/2011

JOSÉ PASTOR ORTIZMARIA DOLORES ZAFRA LÓPEZ 01/04/2012JUAN JOSÉ CASTILLO PINAMARIA JOSÉ SÁNCHEZ MARTÍNEZ 05/04/2012JUAN PEDRO MERINO SALANÚRIA PINTIADO ARREBOLA 10/03/2012QUIM IBEAS DALMAUNÚRIA PLANA PAGÈS 12/05/2012GERARD PICART MONTOLIUVICTÒRIA PICART VILARÓ 12/06/2012

INSCRITS AL REGISTRE CIVIL DEL MUNICIPI.

DEFUNCIONS 2011

Mes de desembre: CASILDO GARCÍ MILLÁNDEFUNCIONS 2012

Mes de gener: BARTOLOMÉ ABEL GRABOLOSAMes de febrer: ROSA VILA AULINAS, PILAR BAS-SAGAÑAS JUVIÑÀ, JOSEFA JENUARIO RODRÍ-GUEZMes de març: ANGELA PUJOL COLOMER, TERE-SA BERTRAN BANAL

Mes d’abril: ENRIQUETA COMAS CAROLA, FRANCISCO TARRÚS RUBIO, MARTÍN CASADE-MONT MASIAS, JOSEFA CAMÓS DANÉS

DEFUNCIONS HABITANTS DEL MUNICIPI

DEFUNCIONS 2011

Mes de desembre: CASILDO GARCÍA MILLÁN, JOSÉ ANTONIO ROMERO BUENO, RAFAEL RO-DRÍGUEZ ARCO, JOAQUIMA OBRADOR MAYÀDEFUNCIONS 2012

Mes de gener: MONTSERRAT ROURA MASÓ, MI-QUEL AGUSTÍ PINEDAMes de febrer: PILAR GRAVALOSA SUCARRATS, JOSEP RIERA JUVINYÀ, ROSA VILAR AULINAS, PILAR BASSAGAÑAS JUVIÑÀ, PILAR GRAU FÀ-BREGAMes de març: JOAN VILA SUREDA, TERESA BER-TRAN CANALMes d’abril: ESTEVE NOGUÉ SURROCA, MARTIN CASADEMONT MASIAS, JOSEFA JENUARIO RO-DRÍGUEZ

NAIXEMENTS, MATRIMONIS i DEFUNCIONS

SALUTACIÓ

3

DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE

José RamónZanchísodontòleg

Col.legiat núm. 2.062

C/. Sant Antoni, 11 - Tel. 972 29 22 0617857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)CRTA. D’OLOT, 6 LA CANYA 972 29 21 74

CONTINUEM TREBALLANT AMB IL·LUSIÓ PER MILLORAR EL POBLE

Si entre tots els racons del nostre terme municipal, m’hagués de quedar només amb un (tot i que em costaria

molt) segurament triaria el Molí Fondo. Situat en un enclavament privilegiat davant les colades de lava i fi ns fa

molt poc desconegut i amagat pel pont romànic, és la suma de dues de les característiques que més ens identifi -

quem com a poble: la indústria –sobretot la paperera– i l’aigua, que ens dóna vida i també riquesa. Des de fa uns

anys, aquest exemple del patrimoni industrial és propietat de l’Ajuntament, des del qual hem fet els possibles per

recuperar l’antiga turbina de les instal·lacions. La seva recuperació i posada en marxa ha permès tornar a aprofi tar

l’aigua del salt del Molí Fondo en un projecte molt ambicióS pel qual hem rebut el fi nançament necessari per tirar-

lo endavant. No haver portat a terme aquesta actuació hauria suposat perdre els diners que només podien tenir

aquesta fi nalitat. I no només hem aprofi tat aquesta partida sinó que, a més, ens reporta diners amb la venda de

l’energia elèctrica que genera la posada en marxa de la turbina del Molí Fondo. Per tant, el projecte ha tingut, com

a mínim, dos benefi cis molt clars: la recuperació d’un dels exemples més emblemàtics del llegat industrial de Sant

Joan les Fonts i l’obtenció d’una nova font d’ingressos per a l’Ajuntament, un fet sempre necessari però ara més

imprescindible que mai, degut a l’actual moment econòmic.

La rehabilitació de la turbina del Molí Fondo és un dels projectes més destacats que hem portat a terme aquests

últims mesos a Sant Joan, però no l’únic. Hem continuat treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres veïns

amb actuacions que, potser, no són tan visibles ni espectaculars, però sí necessàries. Des de l’Ajuntament treba-

llem dia a dia per atendre les necessitats dels nostres ciutadans i donar resposta als problemes que vagin sortint. I

tot i les difi cultats que ens suposa el moment actual, ens esforcem perquè, dins les nostres possibilitats, puguem

continuar realitzant les iniciatives que permetin que Sant Joan les Fonts segueixi avançant.

Ara es compleix un any de les últimes eleccions municipals. Quan ens vàrem presentar als comicis, ja us vàrem

avançar que la situació econòmica no ens permetria fer grans obres, però que el nostre compromís era treballar en

nous projectes: alguns dels quals es podrien fer realitat i que, en canvi, la resta haurien d’esperar que les perspecti-

ves econòmiques canviessin. Estic convençut que de qualsevol crisi en pots sortir reforçat i que si anem tots a una,

amb esforç i il·lusió, aconseguirem tot allò que ens proposem. Entre tots ho farem possible perquè compartim un

mateix objectiu: la nostra admiració i estima cap a Sant Joan les Fonts!

Joan Espona i AgustínL’ALCALDE

SERVEI D’ASSISTÈNCIA POST VENDA

17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)

SO I VISIO, C.B.

ELECTRODOMÈSTICS - TELEVISIÓ - VIDEO - HI-FI

El Sorollde les Fonts

4

L’AJUNTAMENT INFORMA

LIQUIDACIÓ PRESSUPOST 2011

El passat dia dinou de març, es va aprovar la liquidació del pressupost corresponent a l’exercici 2011. A l’esmentada liqui-dació, hi consten tant les de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts com també els dos patronats depenents d’aquest Ajuntament.

· Pel que fa a la liquidació de l’Ajuntament l’exercici 2011 es va tancar amb un superàvit pressupostari de 448.192.56 euros.

· El Patronat de l’Escola Municipal de Belles Arts es va tan-car amb un superàvit pressupostari de 13.829.75 euros.

· I el Patronat de Ràdio Sant Joan, amb un superàvit de 979.60 euros.

SOTERRADA PART DE LA LÍNIA ELÈCTRICA QUE PASSA

PER LA CARRETERA D’OLOT.

L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha acabat el soterra-ment de la línia elèctrica aèria que travessava la part nord del poble. Les obres han durat sis mesos i han tingut un cost aproximat d’uns 100 mil euros. La meitat del fi nançament ha anat a càrrec de la companyia Fecsa Endesa.La intenció era que el soterrament tingués una continuïtat

immediata i completés el soterrament per la part sud del poble. En concret, la que va des de l’Ajuntament fi ns a les instal·lacions esportives del Club Poliesportiu Santjoanenc.

SENYALITZACIÓ DE LA RUTA DE LES FONTS I VER-

LETS.

L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha donat per acabats els treballs de senyalització de la ruta de les Fonts i de Verlets. La recuperació dels espais de l’entorn de Verlets es va començar el 2009. En diferents etapes, l’Ajuntament ha recuperat el recorregut del rierol de Verlets mitjançant límits a les vaques i als camps de moresc. Durant dècades, els espais que volten el curs d’aigua de Verlets van estar tancats per causa d’activitats agrícoles i ramaderes. Es tracta d’una ruta que segueix el curs de l’aigua del rie-

rol de Verlets i dels mulladius que l’envolten. L’itinerari al-terna espais voltats de vegetació amb prats oberts a l’horitzó. Per tal de posar en valor les fonts, l’acció acabada ara per l’Ajuntament ha consistit a recuperar-les, arranjar els camins d’accés i a senyalitzar-les. A cada font hi han instal·lat un cartell amb imatges antigues i un text explicatiu, amb dades

relacionades amb la història natural i social. Tot plegat, ho han recollit en un fullet explicatiu de la ruta, la qual ha estat inclo-sa a la xarxa de camins de la Garrotxa, Itinerànnia. El projecte ha tingut suport de la Generalitat i de l’empresa Torraspapel.

DUES SORTIDES PER CONÈIXER ELS ARBRES SINGU-

LARS DE SANT JOAN LES FONTS

Un total d’una trentena de persones, moltes de les quals per-tanyen a les entitats Amics de la Flor i Amics del Bonsai de Sant Joan les Fonts, han participat a les sortides pel municipi de Sant Joan les Fonts. A cadascuna de les sortides s’ha dut a terme una fi txa dels arbres més importants que s’han trobat durant els recorreguts. Roures, pollancres, alzines, boixos i molts altres dels quals els tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa han pres les mides i la localització amb GPS. De tot l’estudi de camp fet es realitzarà una llista que passarà a completar l’inventari que fa temps que s’està duent a terme a la comarca de la Garrotxa i que signifi carà tenir constància d’arbres molt antics i singulars que, per les seves característiques especials, cal conèixer i preservar.

GRAN ÈXIT DE SANT JOAN EN FLOR 2012

El proppassat cap de setmana, dies 19 i 20 de maig, es va dur a terme una nova edició del Sant Joan en Flor. Més de 2.500 persones van passar per la mostra més gran de fl ors, plantes, bonsais i concurs fl oral de la comarca de la Garrotxa. La nova ubicació d’aquesta edició ha resultat un gran encert, segons l’opinió popular, que ha valorat, molt positivament, el resultat que s’ha pogut visitar durant el cap de setmana. Els muntatges i les instal·lacions de caràcter efímer van presentar propostes imaginatives i coloristes, la verdor de les falgueres,

5

L’AJUNTAMENT INFORMA

les heures, les kènties, els colors de les gerberes, alegries, petú-nies, la imaginació del reciclatge, tot plegat una mostra on tots els col·laboradors, empreses variades, jardineries, fl oristeries, voluntaris, entitats i associacions han esdevingut claus per la realització del Sant Joan en Flor. Val a dir que la pluja, que ja estava anunciada, va fer limitar les creacions exteriors, de ma-nera que la gran concentració de muntatges es van poder veure al Molí Fondo, antiga fàbrica de paper ara propietat municipal, i el Castell de Juvinyà, casa forta d’època medieval. Aquesta activitat ha estat organitzada per l’Àrea de Promoció Municipal de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts amb la col·laboració de moltes persones a les quals volem agrair, molt sincerament des de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, la seva participació al Sant Joan en Flor 2012. Per altra part durant el mateix cap de setmana es va dur a terme una nova exposició de patchwork a Sant Joan les Fonts. En el marc de Sant Joan en Flor el grup de Patchwork va organitzar una exposició de treballs manuals a dins de la sala d’exposicions de l’Escola Municipal de Be-lles Arts. Allà s’hi van poder observar diferents treballs, alguns dels quals tenien com a motiu la festa de la fl or. El grup de patchwork elaborà una magnífi ca manta que sortejaren amb el número de l’ONCE de dilluns 21 de maig, sortint com a guan-yador el 1681.

CELEBRAT EL 36è HOMENATGE A LA VELLESA

El proppassat diumenge, dia 20 de maig, es va dur a terme el 36è Homenatge a la vellesa a Sant Joan les Fonts. Més de 300 assistents van participar a un emotiu acte on no hi va faltar de res. L’activitat, ja consolidada al nostre municipi, va comptar

amb la participació del Grup de Joves del PIS9, ajudant amb tota la infraestructura del dinar, i la Coral Aiguaneix de Sant Joan les Fonts, que va amenitzar la celebració religiosa i també va dur a terme un petit concert. Ambdós se’ls agraeix la seva desinteres-sada col·laboració. Enguany es va obsequiar als homenatjats amb una tassa de ceràmica blanca on hi ha imprès un dels elements destacats del patrimoni santjoanenc, el Castell de Juvinyà. Des de l’organització es vol destacar el bon ambient de la celebració. L’homenatge va estar organitzat per la Regidoria de Benestar So-cial i Salut de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts.

LLIURAMENT DE CLAUS DE 14 PISOS EN RÈGIM DE LLO-

GUER A “L’ANTIGA CASERNA” DE SANT JOAN LES FONTS.

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Car-les Sala, i l’alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, el passat dijous 19 d’abril van procedir al lliurament de les claus de pisos amb protecció ofi cial de lloguer a Sant Joan les Fonts (Garrotxa). Aquests habitatges estan situats a l’avinguda Cisteller i a la carre-tera d’Olot, en l’espai que ocupava l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, i formen part del Pla de xoc de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per adjudicar els pisos desocupats de la Generalitat. Abans de l’acte de lliurament, a les 12:00 h, es va fer una visita a un pis mostra (avinguda Cisteller, 8, baixos 1a) El sorteig de l’adjudicació es va realitzar el passat dia 29 de març. Quedaven lliures 14 habitatges de protecció ofi cial en règim de lloguer dels edifi cis coneguts com “Antiga Caserna” a Sant Joan les Fonts. Després de quasi dos anys de trobades amb l’Incasol,

l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha fet possible aquest sor-teig, ja que ha pogut desencallar l’adjudicació dels 14 habitatges de lloguer que encara restaven lliures i que formen part dels 27 habitatges que es van construir en els antics terrenys donats per l’Ajuntament i on es trobava l’antiga caserna. Es van adjudicar 9 habitatges de dues habitacions i 5 habitat-

ges d’una habitació. Els lloguers van des dels 175 euros el més barat als 234 euros el més car. Tots ells disposen d’una plaça d’aparcament inclosa en el preu de lloguer. Tot i que van haver persones que es van quedar sense habitatge, han passat a llista d’espera. La novetat en aquesta adjudicació, és que poden estar durant 3 anys en reserva sense haver de presentar nova documen-tació. Això els dóna moltes possibilitats de poder accedir també a un habitatge de lloguer si es produeix alguna renúncia o baixa dels actuals llogaters.

El Sorollde les Fonts

6

EL BÀSQUET DE SANT JOAN LES FONTS PUJA A

PRIMERA CATALANA

En defi nitiva, històrica victòria del Santjoanenc, que acon-segueix el Campionat de Catalunya de Segona Catalana al seu pavelló de Sant Joan les Fonts que estava ple a vessar on les dues afi cions van animar de principi a fi . El partit va ser ajustadíssim, i el resultat no es va decidir fi ns al fi nal per petits detalls. Als dos equips els va costar molt anotar, fruit d’unes defenses molt intenses i de la forta tensió que bloque-java els canells. No hi havia cistelles fàcils, totes les pilotes es lluitaven al màxim i cada possessió era or, així es va arribar al darrer quart amb una igualtat total (32-32). En aquest últim període els garrotxins van imposar-se sota els cèrcols acon-seguint rebots decisius.

L’equip de la Garrotxa tanca, amb aquest títol, una tempo-rada perfecta encarant amb optimisme l’estrena a Primera Catalana. L’equip entrenat per Xavier Sala, amb l’assistència d’Ernest Causadias, va acabar líder amb 27-3, molt per da-vant del segon classifi cat, el Ripoll (21-9)

INCENDI D’UNA NAU TÈXTIL A BEGUDÀ.

Els Bombers de la Generalitat varen rebre el dia 22 de ge-ner, l’avís d’un incendi en una indústria a la població de Begu-dà, dins del terme municipal de Sant Joan les Fonts.

El foc va calcinar una nau dedicada als retalls tèxtils de 140 metres que pertany a l’empresa Vilà Planella, situada al Polí-gon Industrial de Begudà, als afores de la població. L’empresa està aïllada i va cremar completament. La tasca principal de les dotacions de Bombers que es van desplaçar al lloc del

sinistre, onze vehicles, es van concentrar en l’extinció del foc i la protecció de les naus dels voltants.

Al lloc del sinistre hi van arribar a treballar fi ns a 13 dota-cions dels Bombers de la Generalitat, les quals van concen-trar la seva actuació en sufocar les fl ames i protegir les naus industrials veïnes. Aquestes construccions no es trobaven completament annexades, ja que estaven separades per una distància d’uns quatre metres, i no van patir cap desperfecte.

Un cop atacat l’incendi i extingida la fl ama, es va remoure tot el material cremat i es va procedir a la seva extracció (amb l’ajut d’una màquina retroexcavadora) i posterior remullada.

Cal remarcar que no hi va haver cap persona ferida, així com tampoc desallotjaments preventius.

CÀRNIQUES NOEL CONTRUEIX UNA PLANTA DE

COGENERACIÓ A SANT JOAN LES FONTS

L’empresa càrniques Noel va començar durant el mes de febrer les obres d’una planta de cogeneració a prop de la factoria Noel 1, al polígon industrial de Begudà. La intenció és que l’energia del vapor necessària per impulsar les màqui-nes faci un circuit de sortida i de retorn. Així, la part sobrant de l’energia del vapor es pot convertir en energia elèctrica. En aquest cas, la força que sobri a la càrnica anirà a la xarxa de Bassols Energia.

El projecte preveu que l’energia es faci en base a dos moto-generadors de 5.000 KW. Es preveu una producció tèrmica de 4.881 KW. La potència tèrmica de combustió anirà dels 2 MW fi ns als 50 MW.

Es tracta de la segona planta de cogeneració que es cons-trueix a Sant Joan les Fonts en poc temps. Encara que la de Càrniques Noel no té les dimensions de la primera.

L’estiu passat va entrar en servei la planta de cogeneració de l’empresa Torrasapel, amb 24,9 MW de potència. La inver-sió va ser de 32 milions d’euros.

Les plantes de cogeneració tenen la funció de millorar la competitivitat industrial a partir del fet que el procés de pro-ducció genera benefi cis.

A més, fan que les zones on estan ubicades siguin menys dependents de les fonts d’energia externes. També dismi-nueixen les emissions d’efecte hivernacle.

Gesto’sPERRUQUERS

ESTÈTICAC/. Major de Santa Magdalena, 12

17857 SANT JOAN LES FONTSe-mail. gestosperruquers@hotmail.com

HORES CONVINGUDESTel. 972 29 12 19

J. PujolVenda i Reparació

Maquinària JardineriaC/. Josep Puig, 6 - Tel. i Fax 972 29 01 5717857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)

NOTÍCIES

7

Encara es preveu una altra planta de cogeneració a la pa-perera La Confi anza, a Besalú. La previsió és que quan totes les plantes estiguin en servei, proporcionin la major part del percentatge de consum elèctric de la Garrotxa.

ROBEN CABLE ELÈCTRIC DEL PONT MEDIEVAL

Els lladres es van endur 30 metres de cable elèctric al pont medieval de Sant Joan les Fonts. El robatori va tenir lloc a mitjans del mes de febrer. Els lladres, amb unes tenalles, van tallar el cable a cada extrem, on hi havien les caixes de con-nexió. El corrent elèctric que hi passava no va ser prou im-pediment per fer el tall. El fi l seguia una part de la paret que connecta els murs d’una casa situada al costat del riu fi ns al pont. Quedava al peu de la vorera de l’inici del carrer de Santa Magdalena i a prop del riu Fluvià.

VISITA DE LA COMUNITAT BENEDICTINA DE L’ABADIA

DE MONTSERRAT AL MONESTIR DE SANT JOAN

El passat dijous, dia 12 d’abril, el municipi de Sant Joan les Fonts va rebre la visita de la comunitat benedictina de l’Abadia de Montserrat. Una cinquantena de monjos, entre ells l’Abad, el Prior i el Rector de Montserrat, van fer escala a aquest mu-nicipi per visitar un dels edifi cis romànics més emblemàtics de la comarca de la Garrotxa, l’església del monestir romà-nic. La visita, que en tot moment va estar acompanyada per Mn. Miquel Vall·llosera, rector de les parròquies de la Vall de Bianya i Sant Joan les Fonts, començà a la Cooperativa de la Fageda i fi nalitzà a la capella de la Mare de Déu d’Esperança de la Canya amb el cant de les vespres. Durant el seu pas per Sant Joan les Fonts el grup s’acostà a l’església del mo-nestir per gaudir la seva arquitectura i decoració esculpida, així com també dedicar uns moments a la meditació conjun-ta. En aquesta visita es va recordar l’estret lligam que tenia aquest priorat garrotxí amb l’Abadia de Montserrat, ambdós benedictins. Actualment, a la missa diària de Montserrat, es dedica un moment per recordar alguns dels priors que va tenir Sant Joan les Fonts. El grup va valorar molt positivament la visita i el patrimoni que es va visitar.

ENTREVISTA A L’ARTISTA SANTJOANENC LLUÍS BADOSA

La Revista de Girona, en el seu exemplar número 271, ha pu-blicat una entrevista a l’artista santjoanenc de gran projecció nacional Lluís Badosa. En aquest article, redactat per Joan Sala amb imatges de Salvador Comalat, es fa un repàs a la vida artística i professional de Lluís Badosa, on confl ueixen la terra garrotxina amb el paisatge industrial de Bilbao i els seus entorns. El text publicat, de gran elegància i gust, presenta Lluís Badosa com un artista del color, de la llum, de la ma-tèria. Algunes de les seves aportacions en relació a l’artista

ens parlen de l’interès de Badosa per l’espai atmosfèric i el constructiu. Captivat pel paisatge industrial i els colors purs i intensos, Lluís Badosa segueix treballant incansablement per fer-nos arribar la seva força i expressió per mitjà d’una visió particular de dos móns que són aparentment contraris. Si vo-len més informació sobre aquesta entrevista o l’artista poden visitar el link: http://www.ehu.es/badosa

JOAN LLENSA, COL·LABORADOR DE LA REVISTA

MUNICIPAL EL SOROLL, PUBLICA A MÈXIC.

Des de fa poc més d´un any aquest jove santjoanenc ha obert les portes dels racons més carismàtics de la Garrotxa al món sencer guanyant-se un lloc en la revista Mexicana La Peluquería de Micoló.

Entre els articles que ha publicat en aquesta revista hi ha llocs tan representatius com: els boscos de Sant Joan, l´estany de Banyoles... I un foto-reportatge que ha titulat Vi-viendo entre volcanes, on mostra la bellesa paisatgística, cu-linària i cultural de la Garrotxa.

La publicació La Peluquería de Micoló es pot trobar a inter-net a traves de ISSUE, en format totalment gratuït i bilingüe (castellà i anglès).

A més, ha participat en les antologies Historias de la Im-posición Ianqui sobre Hispanoamérica y España i 2099 de l´editorial Ediciones Irreverentes.

ÈXIT DE LA II TIMBALADA DE SANT JOAN LES FONTS

El passat dissabte, dia 9 de juny, es va dur a terme la II TIMBALADA GARROTXINA al prat de can Miquelet de Sant Joan les Fonts (just darrera de la plaça Major). Els actes varen començar a les 16 h amb tallers de percussió a càrrec de Santi Serratosa i la Banda del Surdo. A les 18.30 h es va fer una cercavila pels carrers del poble fi ns al prat de les Coromines. A les 20 h gran timbalada amb tots els grups de percussió par-ticipants a la trobada. A les 21 h sopar popular, obert a tothom. A les 23 h Pimpampummúsics. Cal destacar la Participació de grups de tot Catalunya. Hi va haver una zona d’acampada

La Timbalada de Sant Joan les Fonts és una activitat que organitza DUM DUM DUM de Sant Joan les Fonts.

LA SANTJOANENCA ANNA ESPADALÉ, AMB

L’ABSOLUTA, CAP A LA LLIGA EUROPEA

Anna Espadalé, que actualment juga amb el CV Barcelona, equip recentment ascendit a la màxima categoria del vòlei estatal, la Superlliga, ha estat escollida per formar part de la convocatòria de la selecció estatal absoluta per disputar la Lliga europea. Espadalé va començar la seva trajectòria a l’escola Volcà Bisaroques i va continuar-la al Club Voleibol Olot on va estar-s’hi fi ns a cadet, havent guanyat un campio-

NOTÍCIES

El Sorollde les Fonts

8

nat de Catalunya infantil per entremig; ben aviat va marxar becada per la FCV al Centre de Tecnifi cació i Residència Blume. Un cop acabat l’institut, ja a la universitat, la jove es va traslladar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, on encara avui segueix la seva formació esportiva. A Barcelona va jugar primer amb l’Esplugues i després amb el Barça juvenil, equip amb el qual va aconseguir el subcampio-nat d’Espanya. Va estar una temporada amb el Viladecans, i després va anar a jugar amb el Sant Cugat, amb el qual van pujar a Superlliga 2, la categoria de plata del vòlei esta-tal. Aleshores va tornar al Barça, amb l’objectiu de perseguir l’ascens a Superlliga, fi ta que han aconseguit aquest curs. A la jugadora de 23 anys només li faltava anar convocada amb la selecció absoluta, un pas més que ha aconseguit ara, de-butant el passat 25 de maig contra Bèlgica, en partit amistós de preparació per a la Lliga europea. Així doncs, l’Escola del Voleibol Olot pot estar ben satisfeta i orgullosa de la feina feta i que tants bons fruits ha anat donant fi ns ara.

ÈXIT DEL CARNAVAL DE SANT JOAN

La rua de Sant Joan les Fonts va posar el punt i fi nal al car-naval de les comarques de Girona. Dotze colles van desfi lar pels carrers principals del municipi. Tot i que pel matí sem-blava que la pluja faria una mala jugada a la rua, fi nalment es va poder celebrar i puntualment a les cinc de la tarda les carrosses i comparses van començar a contagiar l’alegria i la gresca. Enguany hi van participar les colles Santjoanenca i S’tokats, que actuaven d’amfi trions, Els Titots, la Gresca, La

Carnavalesca d’Olot i Castellfollit de la Roca, Els Alots, Car-navàlia de la Garrotxa, els Marrinxos, Els Gínjols d’en Bas, l’Escola Cor de Maria i els Marxosos de Santa Pau. Per pri-mer cop la rua va comptar amb la participació d’una colla de fora la Garrotxa, arribada de Vilamacolum. La rua va durar gairebé una hora i mitja i, tot seguit totes les colles van poder degustar una bona xocolata desfeta per esperar el sopar de la nit i el ball de disfresses.

NOTÍCIES

c/. Santiago Rossinyol, 15 / 17857 Sant Joan les FontsTel. i Fax 972 29 08 21 / joan@electronicajoan.org

Vine a gaudir dels nous tractaments.· Bambúteràpia· Línia acido ialuronico (efecte botox)· Línia facial Gold

9

PREGÓ FESTA MAJOR 2011

PREGÓ FESTA MAJOR 2011DE JORDI ESPADALÉLES MEVES ARRELS

Com ja sabeu, em dic Jordi Espadalé i sóc el pregoner de la fes-ta major de 2011. Vaig néixer un 6 de setembre de l’any 1949 a la plaza del Generalísimo, (actualment i afortunadament plaça Major), nº 2, primer pis on justament ara hi viu la Rosita de can Senen i el seu fi ll. Però haig de precisar que, per primera vegada la meva mare, la Rosita de can Minguet, va decidir utilitzar la millor infraestructura clínica que li proporcionaven en aquells moments i va decidir tenir-me a la Policlínica d’Olot. Segons m’informen, el fet d’haver coincidit el meu naixement amb les festes del Tura d’Olot, vaig rebre molts visitants santjoanencs que pujaven a festa major i de passada venien a veure, venien a conèixer el tercer fi ll de l’Esteve i la Rosita, vaja en Minguet petit i de passada comprovar si era nen o nena com li hagués agradat a la meva mare.

Semblaria que pel fet d’ haver nascut per festes jo hauria es-devingut una mica “festero” però no, la realitat va ser ben dife-rent. La meva joventut va ser relativament ordenada, tenia fama de bon nen, ben aviat vaig tenir la sort de conèixer a la Montse i em vaig casar jove, als 27 anys i d’aquesta unió van néixer l’Anna i l’Esteve, els meus dos fi lls.De seguida que vaig poder, devia tenir uns dos anys, vaig anar

a escola (a estudi com en deien abans). Va ser a les monges. Era el Colegio de la Divina Pastora, que amb el pas dels anys no només es catalanitzà òbviament, sinó que sembla ser que va canviar de sexe ja que va passar a dir-se Col·legi del Diví Pastor. Actualment, però, no tenim ni pastora ni pastor perquè les mon-ges ja fa un cert temps van decidir marxar.

Del meu pas per les monges recordo a la mare Nazaret, una monja petita però amb molt de nervi i empenta però també ple-na de bons sentiments. Recordo que allà on no arribava ella hi arribava el seu bastó.

Penso que si alguna petita cosa tinc d’actor això deu ser grà-cies a les comèdies que fèiem amb les “madres” a fi nals de curs on intervenia tothom. I és que a tots els pares ens agrada veure la posada en escena del nostre fi ll o fi lla ni que sigui sortint a l’escenari i prou, sense dir ni piu.

Em vaig anar fent gran i és clar, ja no vaig tenir cabuda a les monges així és que em va tocar anar a col·legi, a la Escuela Nacional, ubicada precisament on ens trobem ara. Mireu si ho tenia de còmode que si alguna vegada em deixava el berenar (i això passava cada dos per tres), la meva mare treia el cap per damunt de la paret que separava l’hort de casa meva amb el pati de l’escola i me’l llençava.

A la Escuela Nacional, niños, i fi ns que me’n vaig anar a l’institut d’Olot a estudiar el batxillerat vaig coincidir amb el matrimoni format per el Sr. Manuel Olmo i la Srta. Adela Millán, bé només amb el primer ja que estem parlant d’un període de la nostra història en el qual encara no es donava ni gens ni mica el que deia la lletra d’aquella cançó de Los Bravos, un mític conjunt de la meva època, “los chicos con las chicas tienen que estar, las chicas con las chicos han de vivir”, però si més no va signifi car un preludi del que seria l’anhelada coeducació a les nostres aules.

Pel que fa a la senyoreta Adela, òbviament la vaig conèixer més pels vestits que li feia la meva mare que no pas com a mestra, però sí que recordo que era molt primimirada quan la meva mare li emprovava un vestit. Jo pensava més d’una vega-da, renoi quina mestra tan seriosa ha de ser!

Vaig anar a estudiar a Olot, més tard a Girona, em vaig casar i ja d’una forma fi xa vaig deixar de residir a Sant Joan però el fet de continuar-hi vivint els meus pares i fi ns el 2005 la meva mare no hi havia setmana que deixés de venir a Sant Joan. I ara menys però també hi vinc. Per això em sento i sempre em sen-tiré santjoanenc perquè crec que Sant Joan m’ha donat moltes coses que ara i avui m’agradaria explicar-vos.

QUÈ M’HA DONAT SANT JOAN

- Poder escollir la meva professióM’estic referint a la meva professió de mestre. Aquesta voca-

ció em va arribar ben aviat. Primer van ser com una mena de joc. Devia tenir 10 o 12 anys no ho recordo massa bé. Però el que sí recordo és que feia “classes” en una cabanya que amb els meus amics ens havíem fet a l’hort de casa. Més endavant vaig aconseguir que els meus pares em deixessin un espai al pis on només hi anàvem a dormir i ja d’una forma més seriosa vaig començar a fer conferències a l’estiu (em sembla que van ser tres estius), per tots aquells alumnes que havien de recuperar algunes assignatures pendents o simplement per repassar una mica.

Recordo que l’estiu del 1966 vaig fer 4 torns, doncs vaig arri-bar a tenir una quarantena d’alumnes. Em vénen a la memòria noms com en Jordi Fortet, en Pere Masmitjà, en Josep Morera, en Josep Juanola, en Gregori Canalias, en Jesús i en Xavier Alonso, la Rosa Collelldevall “la dama blanca”, en Josep Gelis, en Francisco Cullell, en Josep Mª Ortuño, la Sílvia Benet, en Senén i en David Suñé, en Miquel Casals, els germans Roig i un llarg etc., i el preu que pagaven era de 200 pessetes al mes que per mi no estava gens malament.

Ja quan estudiava Magisteri a Girona em va sortir la primera oportunitat de treballar en una escola de debò, gràcies a l’amic Amat Lasheras (ni que sigui de puntetes vull recordar la seva

El Sorollde les Fonts

10

curta estada però molt positiva juntament amb la Mercè i en Silvestre) que em va demanar substituir-lo unes setmanes cap a fi nal de curs, a la qual cosa jo vaig accedir-hi gustosament. Gràcies a l’Amat també he fet de mestre a l’escola de Sant Joan.

- Despertar el meu gust pel cinemaHe vist unes quantes vegades la pel·lícula “Cinema Paradiso”

i sempre he pensat que guarda una certa similitud amb el pe-ríode de la meva vida a Sant Joan en què jo em vaig afi cionar al cine. Encara que en la pel·lícula l’actor es converteix en un gran director de cinema cosa que no és el meu cas, però sí que em vull referir a tot el què envolta el món del cinema: un poble on una de les poques diversions que hi havia era anar al cine per no dir l’única. Per això el cinema Iris sempre estava ple com un ou.

Cada diumenge i dies de festa a les 5 de la tarda es projec-taven dues pel·lícules i el No-do, el documental de passada obligada a l’època franquista. Tot pel mòdic preu de 3 pessetes. Més endavant també es van fer sessions de cine els dissabtes a la nit, especialment pensades pel jovent que el diumenge se n’anava a ballar a Olot.

Per cert, en relació al No-do (notíciario español) us vull co-mentar una petita anècdota. Jo devia tenir 9 o 10 anys i en aquella època acostumava a anar tot sovint a Can Senén a aju-dar a la Rosita a la botiga i més endavant a jugar amb el seu fi ll en Senén. Can Senén era una mena de supermercat d’aquell temps ja que pràcticament tenien de tot. El que no trobaves a Can Senèn no ho trobaves enlloc.

Doncs bé, tornant a la petita anècdota. Un dia li vaig dir a la Rosita: com és que tu no vas mai al cine si hi va tot el poble? Ella em va dir: doncs mira Jordi, avui sí que hi he anat. No pot ser, no t’he vist, –li vaig respondre– I, pobre de mi, se’m va acu-dir fer-li una pregunta relacionada precisament amb el No-do pensant que tindria més difi cultats en contestar-la. I li vaig dir, –a veure si saps qui va sortir al No-do aquesta setmana?– I ella em va contestar amb tota seguretat: EN FRANCO! Ingenu de mi, m’ho vaig empassar. La Rosita, difícilment es podia equivocar perquè en Franco, “su excelencia”, apareixia sempre a cada edició del No-do.

El CINE IRIS no tenia res d’envejar amb els cines d’Olot. En-cara recordo com el nou format de projecció del cinemascope es va implantar pocs mesos després d’haver-ho fet al desaparegut Cine Colon. La túnica sagrada, Demetrius y los Gladiadores i Sinuhé el egipcio van ser les primeres pel·lícules que es van projectar amb el nou format que oferia una pantalla molt més gran i rectangular. Era tota una innovació per l’època.

Pràcticament totes les famílies del poble estaven abonades i tothom seia al mateix lloc. A mitja part sabia perfectament a quin lloc estaven els meus pares per anar a buscar el xuxo.

M’apassionava també tot el que envoltava el món del cine-ma i m’agradava participar en totes les diverses feines que s’hi feien: des d’en Joselito, recordeu, aquell home baix, amb cara d’emprenyat que recollia les entrades i donava les “salidas” a mitja part; o en Roig, acomodador (quin caràcter tenia aquest home, si xerraves o molestaves no t’avisava dues vegades, a la segona et fotia fora sense contemplacions. Recordo que algunes

vegades s’enfi lava en un banc quan havia d’anunciar alguna cosa. Quan es va retirar va ocupar el seu lloc en Pere Serbosa. Després hi havia la Sariu (la Rosario Vila) la taquillera, que se sabia de memòria on seia cada família del poble. He deixat pel fi nal als bons amics en Jaume Guix i en Jordi Ortuño, els dos maquinistes.

Recordo com el dia abans de la projecció i després d’haver fet la seva jornada de treball, repassaven la cinta per tenir-la en les millors condicions possibles. Dono fe que no hi havia tisorada, què va! La censura prèviament ja s’havia encarregat de tallar qualsevol cosa “que atacase a la moralidad y a las buenas costumbres”. Gràcies a en Jaume i a l’Ortuño vaig aprendre a fer cine.

Per poc que podia no em perdia cap sessió i quan això pas-sava em sabia molt de greu. Amb l’arribada de l’adolescència la meva colla de Sant Joan desitjava, lògicament, començar anar a ballar a Olot a la Indústria primer i al Novel després. Penseu que em va costar i molt però fi nalment vaig accedir a tancar aquesta etapa de la meva vida.

- Seguir descobrint la naturaDes de l’any 1983 fi ns al 2002 i treballant em el Camp

d’Aprenentatge de la Garrotxa, no ha passat setmana que no hagi vingut (en companyia de la Susanna i la Neus) a Sant Joan amb grups d’alumnes de primària i de secundària a veure les colades de lava del Boscarró i algunes vegades també de Fontfreda.

Penso que en aquesta qüestió hi ha hagut una certa recipro-citat. Sant Joan m’ha seguit despertant el gust per la nostra natura i el nostre entorn i per l’altra banda, crec que també he aportat el meu granet de sorra, del qual em sento molt orgullós, donant a conèixer a centenars d’escoles i instituts d’arreu de Catalunya, de les Illes, d’altres comunitats autònomes del nos-tre país i fi ns i tot de fora, un dels més importants afl oraments basàltics del riu Fluvià des del punt de vista científi c que tenim precisament aquí a la zona del Molí Fondo.

Val a dir també que més d’alguna vegada m’he trobat a alguns d’aquests alumnes que han tornat després d’uns anys, acom-panyats pels seus familiars, amics o amigues a veure aquest privilegiat indret de la zona volcànica garrotxina. Crec que tam-

PREGÓ FESTA MAJOR 2011

11

bé això ha estat una bona manera de donar a conèixer el poble de Sant Joan.

I ara que he parlat del Molí Fondo aplaudim el que està fent l’actual consistori de tirar endavant un molt interessant i alhora ambiciós projecte de recuperació de l’antiga Paperera Torras començant per l’antiga turbina. Pot esdevenir un gran exemple d’arqueologia industrial a l’estil del que s’està fent el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa o del Museu Paperer de Capellades. Molt bé i endavant!

- Fer amicsSant Joan també m’ha permès fer molts bons amics, una amis-

tat que, malgrat les diverses situacions per les quals passem i vivim, hem anat mantenint fi ns avui i que sigui per molts anys. Estic parlant d’en Miliu de la Fonda, en Quim Faja, en Chati, en Juanito, en Xerbanda, l’Enriquet, en Joan, el Ros d’Oix, en Jordi de la placeta, en Marianu, en Pascual, l’Antoniu, en Pere Xispa, i el seu germà en Ricky.

Recordo que quan érem petits ens agradava molt jugar tot el sant dia a la plaça, però si en algun moment ens avorríem, un de nosaltres deia: Anem a donar una volta al poble en bicicleta? I es tractava naturalment d’acabar primer, de guanyar. Ara bé donar la volta a tot el poble en aquella època no era com ara ja que el poble ha crescut moltíssim i tampoc hi havia el trànsit d’avui. Això volia dir sortir de la plaça, baixar pel carrer de San Antoni seguir per Sta Magdalena, “los Caidos” i tornar per la carretera nova. I prou.

Permeteu-me fer un petit incís i recordar-vos la quantitat de botigues i comerços que hi havia en aquest tram que va des de la plaça fi ns al fi nal del poble: Fixeu-vos bé, hi havia Can Senén, Can Muntada, Confi teria Ferriol Domènech, la Cooperativa, Se-rrat barber, ferreteria Cosme, Carnisser Nou, Can Massias, Can Mieres, Cal Sabater, Can Sortija, Cal Sastre, en Rafel biciclista, Can Valeri, Can Pere Cuc, Perruqueria Teresa, Lluís Berga, barber, Cala Quima, Can Timonet, Can Camps, Cala Rosalia, Carnisseria Peré, Can Moliné, Llorenç sabater, en Ton Barber, perruqueria Marisa, Cal Rei, farmàcia Bramon, perruqueria Emilienne, Cala Alberta, Can Canadell, Can Cesc, Cala Xica, això sense comptar en Ros i en Vilanova que s’han traslladat als polígons industrials de la nostra comarca. Com podeu comprovar molts d’ ells malau-radament ja han desaparegut. Quina llàstima!

Recordo també molt bé la diada del dijous llarder. El lloc mític

era anar a Vivers i a la torre de Canadell. Hi anava tot el poble: famílies, colles de jovent, mainada... Nosaltres no solíem fallar mai. Era tot un espectacle veure desfi lar a la gent carregats amb les seves bosses i cabassos pujant cap amunt. Tot sovint torno a la Torre de Canadell. És un autèntic mirador. Alguna vegada li he dit a l’actual alcalde que valdria molt la pena condicionar aquest indret per tal de poder-hi fer una excel·lent lectura de tot el paisatge que queda als nostres peus. És magnífi c.

Una altra cosa que també faig i que m’agrada molt es repassar i alguns cops deduir o desxifrar els molts noms i cognoms de persones que pel dijous llarder o bé en una altra ocasió arri-baven fi ns a la torre i escrivien el seu nom a les parets de la mateixa. Hi ha dies que em poso una mica melancòlic i tot però m’ho passo molt bé. I si us fa gràcia de veure’ls us aconsello que hi aneu aviat perquè cada dia n’hi ha menys, s’estan per-dent degut a l’erosió natural i la posterior caiguda de trossos de les parets.

Ens anàvem fent grans i també les afeccions anaven canviant. Al mateix temps ens trobàvem que a l’estiu no feien cine i com que tampoc teníem carnet de conduir i molt menys cotxe per-què teníem 16 anys (el 600 d’en Miliu i el biscuter de l’Enric encara van trigar a venir), doncs vam començar a fer ball al pati de la fonda Figueras –no podia ser un altre lloc–, ja que la fonda era el lloc de trobada de la meva colla. Primer va ser amb la gramola i més tard ens vam atrevir a portar algun conjunt.

Recordo que el primer que vam dur va ser un autèntic fracàs. Es deien LOS TOMY’S, i es feien dir els Beatles de Girona. Ens va entabanar un dels components que treballava a la Paperera Torras durant la setmana, em sembla que era un muntador. El cas és que portàvem mitja hora de ball i la guitarra elèctrica d’un d’ells va començar a fallar. Haguérem de recórrer novament a la vella gramola de la fonda per acabar la sessió de ball i al mateix temps acontentar a la parròquia que la propera setmana faríem venir un conjunt de debò i no els cobraríem res. I així va ser.

Vam organitzar uns quantes revetlles més comptant amb els millors conjunts de música pop d’Olot: Els corbs negres, Els vol-cànics,.. vam tenir moltíssima gent i vam demostrar que seríem capaços d’organitzar més endavant activitats de més envergadura com podia ser algunes edicions del Ral·ly Boig (d’això el meu cosí en sabia molt) o el ball de fi de festa amb l’actuació de LOS CAMELLOS que érem nosaltres mateixos, la meva colla, actuació que es feia després de la tornaboda el darrer dia de la festa major.

- Poder participar de la vida del pobleAixò va ser possible gràcies a ULLET, un grup de joves d’edat

diversa, amb ganes de fer coses pel poble i alhora preteníem ser crítics amb tot allò que no anava prou bé: ajuntament, ensen-yament, metges, esport,... En un primer moment pensàvem fer una revista però no va ser possible i ens haguérem de conformar en sortir cada setmana a les pàgines d’Olot-Misión. Possible-ment aquest grup hagi estat un preludi del que seria més enda-vant el grup La Maranya que tantes coses ha aportat al nostre poble. Recordo que formaven part del grup l’Albert Bramon, la Mia Camps, la Montse Mercado, en David Suñer, en Jordi For-tet, en Pere Masmitjà en Manel Aguilera, en Xevi Sala, la Roser

PREGÓ FESTA MAJOR 2011

El Sorollde les Fonts

12

PREGÓ FESTA MAJOR 2011

i en Pere Rifà, la Concepció Dagas, en Joan Altés, la Teresa Rúa, en Xavier Brunsó i també en Quim Faja i jo. Entre moltes activitats de tota mena vull destacar la vinguda a Sant Joan d’en Pere Tàpies i l’organització de la primera festa del llibre a la plaça amb en Rafel Subirats cantant els segadors que en aquells moments estava prohibit (era l’any 1975, el darrer de la dictadura).

- Viure i participar de la festa majorPenso que pel sol fet de viure a la plaça Major ja et sents gaire-

bé obligat a participar directa o indirectament de la festa, ja que la plaça sempre ha sigut és i serà un dels llocs vitals i importants quan el poble està de festa major i vulguis o no estiguis a baix a la plaça, al balcó de casa teva o fi ns i tot a dins al llit, participes d’una manera o altra de la festa major.

Quan era petit em sentia molt privilegiat de viure a la plaça ja que els dies previs a la festa podia observar detingudament (fi ns que la meva mare em fotia un crit per anar a sopar) tota la mogu-da de la fi ra. Des de que arribaven les parades: les barques d’en Rovira, (em sembla que li deien també en Brunyol), la parada de “tiru”, els “caballitos” de l’Olivet, primer i d’en Joan Serra i la seva dona després, la xurreria d’aquell home que portava una cama de fusta i que en un primer moment em causava molta im-pressió però després m’hi acostumava i quan algun any no venia creieu que el trobava a faltar perquè pensava que tot allò formava part de la festa. Vaig viure de petit tot aquest procés i més d’una vegada pensava perquè no es queden uns dies més,.. però no podia ser els reclamaven els nens i nenes d’ altres pobles.

Recordo també com si fos ahir com de guapa es posava la plaça, tota plena de fi leres de banderetes de paper, normalment de diferents països del món, alternant amb una gallarda en for-ma de serrells. Sortien de la farola que hi havia al bell mig i anaven a parar als costats. M’amoïnava per si algun dia plovia perquè quedaven ben xopes i algunes queien pel terra.

A la plaça s’hi ballaven només les sardanes a més dels tradi-cionals jocs de cucanya pels més petits, i no era com ara que la festa major de Sant Joan ha esdevingut molt popular i a la plaça es fa gairebé tot.

Tots esperàvem l’ocasió per poder trencar una olla encara que et mullessis una mica. També ens agradava empastifar-nos de xocolata o bé participar en les carreres de sacs.

Als jocs de cucanya seguien el llançament de morters japone-sos i la traca valenciana que era així com ho anomenaven.

Pel que fa als balls, què us puc dir? El que sí recordo és que hi van haver uns anys que els feien al pati de les antigues escoles, seu de l’actual ajuntament. La cosa era realment curiosa ja que hi havia moments de la festa en què gaudint de la meva situació de privilegi, sortia de casa i a la plaça hi ballaven sardanes i si sortia a l’hort i podia escoltar un vals o un pasdoble, era la sessió de ball.

De fet jo no era gaire ballador que diguem però feia el que podia que no era massa. Semblaria que pels meus orígens ho hauria de ser. Alguns encara potser recordareu que el meu pare tocava el piano amb les Penques i feia ballar als nois i noies de Sant Joan i comarca durant la festa major i també en altres festes de barri. Doncs no, m’agradaba més organitzar les festes

i això em sembla que ho vaig agafar dels meus germans, en Minguet primer, que havia format part de la comissió de festes SABES i més endavant amb el meu germà Bartomeu i altres joves que van donar un nou impuls a la festa, període que va coincidir amb el naixement de la piscina i per tant del Club Poliesportiu Santjoanenc.

A la dècada dels 70 vaig formar part de la comissió de festes en dues etapes. A la primera a més dels meus amics Faja i Xer-banda recordo que hi havia en Joan Bru, en René Casadevall, en Josep Clotas, en Jaume Soler i en Narcís de la fonda. Aquell any vam portar, entre d’altres orquestres i conjunts de moda, a un conjunt que per primera vegada cantava en català (us recordo que estàvem a la dictadura) i que va ser la gran revelació durant molts i molts anys. Em refereixo a tres nois jovenets de Canet de Mar que es feien dir LA TRINCA. Vam aconseguir que vingues-sin per 35.000 pessetes. Va resultar ser un èxit aclaparador.

L’envelat estava ple a vessar, no hi cabia ni una ànima. Recordo com si fos ahir, veure gent gran plorar d’emoció, doncs feia tant de temps que no sentien cantar en català. I alguns mai.

En una segona etapa va ser amb el constituït grup de joves Brams d’Ase (abans Ullet) en què a més de seguir fent activitats pel poble, vam decidir organitzar durant uns anys la festa del Ro-ser i la festa major. Vam intentar portar a les millors orquestres i conjunts del moment (La Bisbal, Caravana, Duo Gala...) però per damunt de tot vull destacar la contractació d’un cantautor que més endavant va ser tot un referent per la nostra generació: em refereixo a en Lluis Llach. Era el temps de L’estaca, La gallineta, El bandoler, Cal que neixin fl ors a cada instant,...i que es va ave-nir, escolteu bé, a cobrar el 50% del que vam fer de taquillatge.

També recordo que començaven a ser els anys de l’anomenat “destape” i ens vam atrevir a portar una revista “FRESQUÍSI-MO” (ja us podeu imaginar, sortien unes senyoretes en poquís-sima roba, en aquella època en deien dones en “poca ropa”) que si no és per la intervenció de l’alcalde d’aquell moment, en Jordi Sucarrats, que va fer de mitjancer davant “el comandante del puesto de la guardia civil”, que en sembla que es deia Ariel Lozano, l’espectacle no s’hagués pogut fer. La possible suspen-sió de l’espectacle per part de “l’autoridad competente” va te-nir un efecte propagandístic majúscul i és clar, es van exhaurir totes les entrades.

13

ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS

DES DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ MUNICIPAL...

Ja fa 9 anys que l’Àrea de Promoció Municipal treballa duent a terme un conjunt de propostes i activitats amb les que donar a conèixer el nostre municipi a arreu.

Actualment hi ha moltes maneres d’arribar a la gent per comunicar, informar, difondre, etc., tot allò que interessa ex-plicar d’un municipi. La comunicació a través de les xarxes socials i virtuals és una de les que més s’utilitza avui, sense oblidar la televisió o la ràdio.

Internet ha revolucionat el món de la publicitat i la informa-ció. Tothom hi pot accedir-hi fàcilment i les publicacions són lliures, sense límits ni barreres. Sant Joan les Fonts també fa ús de les noves tecnologies i sistemes de comunicació virtual de diferents maneres. Una d’elles és la nostra televisió: SANT JOAN LES FONTS TELEVISIÓ. Per poder visualitzar els con-tinguts només cal anar a la pàgina d’inici del Youtube, http://www.youtube.com/ i escriure sant joan les fonts tv, el link di-recte seria: http://www.youtube.com/user/santjoanlesfontstv?feature=results_main. En aquest canal de televisió hi podreu trobar un recull de diferents vídeos del nostre municipi, com per exemple sobre l’Escola Castanyer, sobre el Sant Joan en Flor, sobre la pel·lícula Garrotxilàndia, etc.

A part d’aquest mitjà audiovisual Sant Joan les Fonts també apareix a pàgines tan destacades com www.turismegarrotxa.com, on hi ha informació de tota la comarca amb moltes dades pel públic turista i visitant que s’acosta al nostre territori i vol organitzar les seves vacances aquí.

I encara més, una nova manera d’arribar a una gran quantitat de gent és el facebook, un portal d’internet per comunicar-te amb persones d’arreu del món i publicar esdeveniments des-tacats, imatges, etc. Des de l’Àrea de Promoció Municipal ges-tionen tres portals de facebook: el del Castell de Juvinyà, amb 1.562 amics, el de la Fira de Bruixeria, amb 1.270 amics, i el de l’Ofi cina de Turisme amb 4.358 amics. Aquestes quantitats no són fi xes, sinó que dia a dia es van ampliant, de manera que la seva cobertura és extensa i amb moltes possibilitats de comunicar el que vols explicar. Per accedir a qualsevol de les pàgines del facebook només cal posar un dels noms que hem escrit en aquest paràgraf i podreu arribar-hi sense problemes.

Així doncs, animeu-vos a fer ús de les noves tecnologies per estar més comunicats entre nosaltres.

Fins aviat!

per Maria Vidal

CLUB POLIESPORTIUSANTJOANENC (CPS)

Si vols practicar algun esport passa’t pel Club Poliesportiu

Santjoanenc on t’oferim:

FUTBOL: equips en categoria Quarta Catalana, Alevins, Ben-

jamins, Prebenjamins i Escoleta.

BÀSQUET: equips Sèniors Masculins i Femenins, Sots-25

Masculí, Sots-21 Masculí, Júnior Masculí i Mini.

NATACIÓ I SALVAMENT I SOCORRISME: Un equip federat

de totes les edats.

I si el que vols és gaudir de les nostres instal.lacions, t’oferim:

PISCINA - Temporada d’estiu

Oberta del 25 de juny al 9 de setembre, de dilluns a diven-

dres d’11 h. a 20 h. Gratuïta per a tots els socis. Els no socis

poden comprar l’entrada al bar del Club al preu de 5 euros.

També disposem d’abonaments: 15 dies a 55 euros, 30 dies

a 105 euros i tota la temporada d’estiu a 180 euros.

CURSETS DE NATACIÓ - Juliol i agost

Per a nens i nenes de 2 a 12 anys, natació per adults i aqua-

gym. Es fan cada dia de dilluns a divendres. Per més informa-

ció a les ofi cines del Club.

PISTA DE TENNIS - Tot l’any

Es lloga per hores. Preus: Socis 2 euros/preu pista; No socis

6 euros/preu pista. La fi txa de llum 3 euros.

GIMNÀS - Tot l’any

Disposem de sala de musculació i cardio oberta a tots els

socis de dilluns a divendres de 18h a 22h. El preu de 3 euros

mensuals.

I pels que vulguin anar en bici o córrer el proper 23 de juny

organitzem el

PUJABAIXA A VIVERS

La pots fer com vulguis corrent o en bici. Sortida a les 9 h.

del Prat de les Coromines. El preu de la inscripció: 5 euros

anticipada, 7 euros el mateix dia. Hi haurà esmorzar per a

tothom. Recorregut aproximat de 7,5 km. Per més informació

a info@cpsantjoanenc.org o al telèfon 972292237.

El Sorollde les Fonts

14

ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS

ACTIVITATS I CELEBRACIONS RESIDÈNCIA TORREBLANCA 2012

16 FEBRER DIJOUS LLARDER

Aquest dijous llarder, com cada any, vam celebrar aquest dia amb un berenar gras, sortint al carrer, ja que ens va acompan-yar el bon temps.

28 FEBRER 2012

Un any més, vam celebrar el concurs de disfresses a la Resi-dència Torreblanca, on els nois i noies de CEIP Castanyer van ser els experts dissenyadors.Els guanyadors van ser;

- “LA MUSICAL” Maria, Reina del carnaval, amb els dissen-yadors Arnau i Sebastià.

- “LA DONA TORERA” Julián, Rei del carnaval, amb els dis-senyadors David i Roger.

Agraïm un cop més, la participació de la mainada de CEIP Castanyer, i la bona estona que ens van fer passar.

23 ABRIL 2012

Vam celebrar el dia de St. Jordi, on els residents van regalar la rosa, d´elaboració pròpia, a tots els professionals i volun-tàries a canvi d´un regal sorpresa, acompanyat d´un berenar especial i tarda de ball.

Agència d’Assegurances, S.C.Col·legiat núm. 67.191

Ctra. d’Olot, 317856 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

Tel. 972 29 40 64 - Fax 972 29 43 04E-mail: pere.coma@catalanaocci.es

SERVEIS DE PALETAJOSEP REIXACH I MASDEMONT

C/. Lliberada Ferrarons, 14Tel. 972 29 05 52 - Mòbil 636 26 79 95

17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)

15

ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS

SORTIDES ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS

Els passats dies 26-27-28 de maig amb motiu de la 2ª Pas-qua i festa local dels comerciants de Sant Joan, com cada any l’Associació ha realitzat una nova sortida per a tots els seus associats, aquest cop vam anar a visitar Madrid i Toledo.

Vam poder gaudir de la capital d’Espanya, visitant la Puerta del Sol, el Palacio Real, la Cibeles, el Museu de Prado.... i vam poder assaborir un bon àpat al restaurant més antic del món “CASA BOTIN”, amb el seu famós “cochinillo asado” i com no podia faltar vam anar a fer tapeo pels seus carrers i places més emblemàtics.

Per acabar amb una visita a Toledo per poder contemplar la Catedral i tots els seus racons.

www.youtube.comcerca: “santjoanlesfontstv”

- Resum del programa d’inauguració de SJLFTV a càrrec de Clara Sánchez-Castro- Centenari Mare del Diví Pastor (1991)

- Desfi lada de vestits de paper a l’envelat (1990)- Inauguració de Ràdio Sant Joan (1989)

- Entrevista a La Germana Pietat- i molts altres

Nous

videos

El Sorollde les Fonts

16

RÀDIO SANT JOAN

“SOLITUDS” DE RÀDIO SANT JOAN GUANYA EL PREMI

CARLES RAHOLA AL MILLOR PROGRAMA DE RÀDIO LO-

CAL DE GIRONA

El Programa Solituds de l’emissora municipal de Sant Joan les Fonts, ha rebut el premi Carles Rahola de comunicació local al millor programa de ràdio de les comarques gironines que otorga el Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona. Els integrants del jurat han valorat especialment el fet que “una emissora local faci un treball d’alta qualitat que incideix en la vertebració social en l’àmbit de la gent gran”. Precisament, l’any passat, aquest mateix programa també va rebre el premi “Ràdio Associació” a millor programa de ràdio local de Catalunya.Solituds (dimecres de 23.00 a 00.00 hores) és un programa

dedicat a totes aquelles persones d’edat avançada que viuen soles, a casa seva o en una residència, i que no tenen família. Un equip de metges, psicòlegs i voluntaris de Sant Joan les Fonts i Olot, analitzen les particularitats de cada cas, a partir d’una entrevista íntima i sincera feta prèviament al protagonis-ta de la setmana. D’aquesta manera, segons els seus respon-sables, es crea una xarxa invisible de persones que malgrat la seva soledat i gràcies al mitjà radiofònic, tenen la possibilitat d’identifi car-se amb altres oients que viuen la mateixa situació i per tant sentir-se més acompanyades.Solituds és un programa de Josep Roca, Jordi Martí, Víctor

Díaz, Montse Coll i Susanna Pujol.

“LA PLAÇA DELS GEGANTS” GUANYA UNA MENCIÓ DE

QUALITAT EN ELS PREMIS DE RÀDIO ASSOCIACIÓ DE

CATALUNYA 2012

La Plaça dels Gegants de l’emissora municipal de Sant Joan les Fonts, ha estat reconeguda amb una Menció de Qualitat dins la categoria d’Innovació als 12ens Premis de Ràdio As-sociació de Catalunya. La Borsa de treball del món a RAC1 ha rebut una altra de les mencions d’Honor, mentre que el progra-ma punt Org de Ràdio Estel s’han endut el premi d’innovació. El Jurat ha premiat La plaça dels Gegants per acostar la cul-

tura popular i tradicional catalana a un públic infantil, a base de donar veu i escoltar els gegants de la població, elements representatius d’aquesta cultura que, fi ns ara, romanien muts. La plaça dels gegants és un programa adreçat al public in-

fantil on Joan Vilalta i Carmen Andrés posen la veu als gegants de la població. El programa compta amb la col·laboració de l’Escola Castanyer, i de Dolors Arqué.

“SOLITUDS” DE RÀDIO SANT JOAN GUANYA EL PREMI

DE COMUNICACIÓ LOCAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCE-

LONA

El programa Solituds de Ràdio Sant Joan va aconseguir di-vendres dia 8 de juny a Martorell, el premi “Rosalia Rovira” al millor programa de ràdio emès en una emissora local de Catalunya durant el 2011 i dotat amb 10.000 euros. El ju-

17

RÀDIO SANT JOAN

rat va valorar “la seva qualitat i la seva voluntat de servei a la comunitat des de l’àmbit local”. Josep Roca, director del programa i de Ràdio Sant Joan va dedicar el premi a Dolors Faregut, una de les protagonistes del programa i que va morir a principis d’aquest any. L’acte de lliurament es va fer divendres passat al Centre Cul-

tural i Recreatiu El Progrés de Martorell, presidit per Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona i en presència d’uns 300 professionals dels mitjans locals. El premi d’honor el va rebre, tal i com ja es va anunciar dies enrere, el periodista radiofònic Jordi Margarit, vinculat durant molts anys a la ràdio local i actualment president de la societat Ràdio Associació de Catalunya.La resta de premiats d’aquesta edició de “La Festa de la

Comunicació local” varen ser la TV pública del Valles Oriental, l’Ajuntament de Vilassar de Mar, la periodista Esperança Padi-lla, i l’Ajuntament de Lliçà de Vall.

PLE ABSOLUT AL GUATEQUE DE RÀDIO SANT JOAN

Amb el pavelló de Sant Joan les Fonts ple de gom a gom, el diumenge dia ….. es celebrà el setè Guateque de la Ràdio, que organitza cada any l’emissora local amb la col·laboració de FANS i el patrocini de l’Ajuntament. Aquest any Els Volcànics i La Nova Trinca, eren les formacions invitades en aquesta festa que cada any supera l’èxit de les passades edicions.A les sis en punt de la tarda amb el pavelló gairebé ple, i

quan encara molta gent feia cua per entrar, Josep Roca direc-tor de Radio St. Joan i les “conductores” del programa de ràdio Queda’t amb nosaltres, Carmina i Anna, autèntiques promoto-res de la festa, presentaven l’acte, tot agraint la col·laboració de l’Ajuntament i la participació de FANS. Seguidament, Els Volcànics iniciaven la seva intervenció amb tota l’energia mu-sical que els caracteritza, per tal d’animar un pavelló, que a poc a poc el públic que arribava envaïa el que estava reservat

per ballar, convertint el guateque en una d’aquelles populars funcions dels seixanta, on tot el públic estava assegut gaudint de l’espectacle musical que s’oferia des de l’escenari aplau-dint amb intensitat, totes les cançons que interpretaven Els Volcànics, un concert on varen repassar els grans èxits dels seixanta i setanta Des d’aquí, volem agrair a tots els col·laboradors de Ràdio

Sant Joan que varen participar en el desenvolupament del gua-teque.

ADÉU A LA CARMINA I AL PROGRAMA “QUEDA’T AMB

NOSALTRES”

Aquest diumenge passat dia 17 de juny, s’ha emès el darrer programa de Queda’t amb nosaltres de l’Anna i la Carmina.Des d’aquesta secció de Ràdio Sant Joan, tots els

col·laboradors volem donar les gràcies a la Carmina del pro-grama per la seva dedicació i entusiasme durant tots aquests anys. Per a ella comença una nova etapa que esperem sigui molt profi tosa. A partir d’ara, Ràdio Sant Joan ja està treballant per a crear

un nou programa dominical que s’estrenarà a partir del mes de setembre i que comptarà també amb l’Anna Cros i altres veïns i veïnes del poble.

El Sorollde les Fonts

18

COL·LABORACIONS

ELS MONJOS OCCITANS I SANT JOAN LES FONTS

El monestir de Sant Joan les Fonts va dependre de l’Abadia de Sant Víctor de Marsella (la Provença) del 1079 fi ns al 1423. Aquesta abadia durant 1.700 anys va ser un dels llocs més importants del catolicisme en el territori ara conegut com a sud de França. Durant 344 anys, els abats de Marsella van nomenar 27 priors del monestir de Sant Joan i no s’han quan-tifi cat els monjos. Es té constància que molts d’aquests cler-gues eren de la Provença o del Llenguadoc. En la seva obra, Francesc Caula precisa l’origen d’alguns priors i monjos. A l’article “Un inventari del segle XV” Recull d’articles i treballs. Amics de Sant Joan les Fonts, 1984. P,107, fa referència a un monjo. Exposa “Foren testimonis: el discret Jaume Roca, capellà; Pere Maurini, prevere establert al priorat; i Pere Poch, del lloc de Gams o Gamsi, diòcesi de Nimes del reialme de França. 1r de setembre del 1423”. Nimes també està situada dins dels límits de la Provença.

En el treball Un monje feudal recull d’articles i treballs vo-lum III. Amics de Sant Joan les Fonts, 1984. P,87 fa referèn-cia a Bertran de Tremato, monjo natural de Sant Germà de Calberta, diòcesi de Mimaten (Mende), departament del Ló-zere (Languedoc Rousillon). A la pàgina 90, surt Guillem de Tremato (germà de Bernard). Guillem va arribar a Sant Joan provinent del monestir de Sant Egidi de la diòcesi de Nimes. Ubica la presència dels germans Tremato entre el 1375 i el 1383. En el llistat dels noms dels priors de l’historiador hi ha molts noms que recorden un origen provençal o occità. Per exemple, Hugueto de Vimeneto (1305-1315) i Joan de Mon-tuello (1325-1333).

Per cert, el poble de Bertran de Tremato Sant Germà de Cal-berta (Saint Germain de Calberte) està en una comarca de muntanya, on hi ha ponts medievals quasi iguals al de Sant Joan. Sant Germà i tota la comarca que l’envolta van tenir com a senyor directe primer els comtes de Barcelona i després els reis d’Aragó fi ns al 1255 quan el rei Jaume I va traspassar els seus drets al bisbe de Mende.

Els priors i monjos que venien al monestir de Sant Joan par-laven el provençal que és un dialecte de l’occità. En aquell 1079, l’occità i el català formaven part d’una mateixa comu-nitat lingüística. És a dir, el català i l’occità formaven part d’una mateixa família, però eren diferents. Una família molt més propera que les llengües francesa i castellana, envers el català actual. Això no obstant, el català no era un dialecte de l’occità. Per fer-nos una idea de la proximitat entre el català medieval i l’occità podem posar com exemple la poesia troba-doresca del segle XII. Els recitals de poesia en occità agrada-ven els catalans perquè els comprenien. Els propis trobadors

catalans escrivien en occità: Ramon Vidal de Besalú o Guillem de Berguedà.2 Per fer una idea, es pot comparar un català del segle XII que escolta poesia en occità, amb un català del segle XXI que escolta Tomeu Penya.

En un document llatí de Montpeller, datat al 1169, Catalun-ya és vista com una prolongació “provençal:” omnes provin-cialium partes Massilia usque Barchinonam. La Unió entre els territoris occitans es va desfer al 1213 quan el rei d’Aragó i els comtes occitans van perdre la batalla de Muret, en el con-text d’una croada impulsada pel regne de França. A partir de llavors els reis d’Aragó van enfocar l’expansió territorial cap a Mallorca i València.

La derrota de Muret és la causa del fet que a partir del segle XIII, l’idioma català s’emancipés, poc a poc, de l’occità. Això no obstant ,la diferència mai va ser prou gran perquè els monjos occitans i els pagesos de Sant Joan deixessin d’entendre’s.1 Quan el monestir de Sant Joan va deixar de dependre de Sant Victor, al 1423 el català s’havia emancipat de l’occità i eren dues llengües més diferents, però encara molt properes.

Sabem que en el moment que al 1113 (quan es va establir la dependència entre el monestir de Sant Joan i Sant Víctor), tot just s’acabava d’escriure per primera vegada el nom ca-talà. Això vol dir que de molt abans es coneixia els habitants d’aquestes terres com a catalans. Una de les hipòtesis és que la denominació català deriva d’una metàtesi de lacetani (es pronunciava La[K]etani). Lacetani va canviar cap a la forma (catelani-catalani).

Els lacetans eren uns avantpassats nostres que van oferir una gran resistència a la dominació romana. Lacetà signifi cava guerrer màxim, quasi un déu. Entre el segle VIII aC. fi ns a fi -nals del segle I aC., els lacetans eren la tribu ibèrica que habi-tava la Catalunya central. El Bages era el nucli més important dels lacetans, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia, del Solsonès i de la Segarra. Juntament amb els ilergets i els ausetans van destacar per oposar-se al domini de la república de Roma i com a conseqüència foren sotmesos pel cònsol Cató el 195 aC.

Una altra hipòtesi és que deriva de l’àrab Talunya. Es tracta d’un topònim àrab situat entre Lleida i Osca. A Talunya li hau-rien prefi xat ca una contracció de ‘castell’.

Per a mi que el més lògic és que el nom de catalans vingui dels lacetans, un poble que vivia aquí des dels temps de la prehistòria. Escollir per escollir els nostres avantpassats van triar una denominació que ja havia estat documentada pels historiadors de Roma i que denotava, com a mínim, capacitat d’enfrontar-se a l’imperi romà.

En canvi occità és una denominació moderna, que serveix

per Xavier Valeri

19

per denominar tots els territoris on es feia servir “oc” per dir sí. Al segle XIX, es feia servir la denominació llemosí per de-nominar totes les parles medievals que estan dins dels límits dels català i de l’occità. És a dir, els lingüistes del segle XIX entenien el català medieval i l’occità com una sola llengua.3

En el temps dels monjos es feia servir la denominació <pro-vençal> per signifi car la gent que vivia als territoris de la costa Mediterrània francesa. Des de l’Aude fi ns els Alps Ma-rítims. En tant que la llengua occitana o provençal es parlava a tot l’actual sud de França: Aquitaine, Limousin, Auvergne, Rhóne Alpes, Provence-Alpes, Midi Pyrenees i Languedoc. En canvi, a l’actual Rosselló es parlava català. Així en aquells temps els veïns de Sant Joan s’entenien amb un monjo de la Provença o del Languedoc com ara ho fem amb un veí de la Vall d’Aran perquè l’aranès és el més similar que hi ha a l’occità medieval i és considerat com a una llengua occitana.

D’aquell temps ens n’han quedat paraules que estan em-parentades amb el provençal que parlaven els monjos antics i, en canvi, no ho estan amb el castellà o el francès. Per exemple, avi, besavi, nét, cunyat, muller, nebot i cosí són similars a les mateixes formes en occità. La causa és que el període de domini romà d’aquestes terres va ser molt similar a la dels territoris occitans. El llatí vulgar (el que parlava la gent normal) d’Occitània i de Catalunya va tenir una evolució paral·lela. D’aquesta manera els monjos occitans deien les formes llatinitzades: formaticos (formatges), Kastaganarius (castanyer), caralio (carall), chavagos (càvecs), escudella i exades (aixades) igual que els pagesos de Sant Joan. En canvi, la romanització va ser diferent a la resta d’Hispània i a la part nord de França. D’aquí en deriven les diferències del

català i l’occità amb el castellà i el francès.

Ara molts noms d’origen d’aquells temps feudals persis-teixen amb accepcions diferents. Abans quan deien mainada volien signifi car persones que viuen en una mateixa man-sió. Adobar només volia dir colpejar i no reparar. Homenatge signifi cava ser home d’un senyor. Ara és un reconeixement públic. Desafi ar volia dir revocar l’autoritat d’un senyor. Era un altre món però un món en què les fronteres lingüístiques eren molt més diluïdes que les actuals. És a dir que estaven molt separades de les fronteres polítiques i també de les lin-güístiques d’ara.

Per exemple, si al segle X, un home del mas Castanyer de Sant Joan se n’hagués anat al Pallàrs Sobirà li hauria costat de fer-se entendre. La causa és que al Pallars i la Ribagorça es parlava basc farcit de manlleus romànics, però basc. El motiu era que en el seu dia els romans no hi van pujar i els habitants del Pallars van mantenir la llengua preromana que es parlava a tot el Pirineu. És a dir, el basc. En canvi, la gent que vivia aquí i la que vivia a la Provença o al Languedoc molt més lluny que el Pallars van tenir una evolució lingüís-tica igual fi ns al segle XIII i, en conseqüència, s’entenien bé.

1) Antoni Ferrando, Miquel Nicolàs “La formació de la Llen-gua Catalana” Història de la llengua catalana I. UOC. 2000

2) Antoni Ferrando, Miquel Nicolàs “La formació de la Llen-gua Catalana” Història de la llengua catalana I. UOC. 2000. Pàgs. 34-35

3) Branchadell, Albert. L’aventura del català: De les Homi-lies d’Organyà al nou Estatut. Barcelona: L’Esfera dels Lli-bres, 2006. 186

COL·LABORACIONS

CATALÀ, CASTELLÀ I PER

“TALEFANU”

El nostre pobre idioma català de mica en mica es dilueix i es transforma en una cosa estranya que fot feredat. No fa gaire vaig sentir, en una emissora de ràdio catalaníssima, l’anunci següent: “Has pensat en la possibilitat de fer-te amb un Opel?”, sense comentaris. Els programes de tertúlies, d’entreteniments, d’entrevistes, de notícies i, què caram!, totes les cadenes de televisió catalaníssimes són una gran font per a poder adquirir més coneixements i així anar perfeccionant la manera de dir més bestieses. Amb tota la naturalitat del món, parlen de “prendre de primer plat”, “prendre de segon” o fi ns i tot “prendre de postres”, també ens ensenyen a demanar “la carn molt feta o poc feta” i que si no “ens la passaran més”;

sentir tot això” “dóna por”. La mainada petits, que bonics són quan dormen “boca avall”, extraordinària frase, quasi tant con la que va dir un fi sioterapeuta que ens recomanava com ha-víem de caminar “per la vorera del mar”, impressionant amics. Sembla mentida “que no ens vinguem abaix” amb tantes ex-pressions magistrals. Ja no queda cap català que s’enfi li als arbres ni enlloc, ara sense donar-li cap mena d’importància “es pugen” i tan contents. Les traduccions literals del caste-llà són les que dominen, ens hem d’empassar que esperem “el Nadal i la Nit bona”. Si goses demanar què està passant, sentiràs aquella sublim resposta que diu que està acceptat pel diccionari, i tant si esteu d’acord amb mi o no hi esteu, no us poseu drets per picar de mans, poseu-vos “d’en peus”. Ah, per cert!, no tingueu l’acudit de fer ús dels pronoms febles, no serveixen per res i foten molta nosa.

per Tomàs Vidal

El Sorollde les Fonts

20

COL·LABORACIONS

XVI TROBADA DE MOTOS ANTI-GUES A SANT JOAN LES FONTS

El dia 15 d’abril es va dur a terme la tradicional TROBADA DE MOTOS ANTIGUES A SANT JOAN LES FONTS. Un any més el temps ens va acompanyar, cosa que va fer més lluïda la trobada. Més de 110 participants es varen acostar a aquesta activitat que ja s’ha convertit en una cita que no es pot deixar passar, no només al nostre municipi, sinó també a la resta de la comarca de la Garrotxa i la província de Girona. Podem dir, sense por a equivocar-nos, que és la trobada més important de la província, tant pel que fa al nombre de participants com per l’antiguitat de les motos, algunes d’elles són dels anys 20 i 30 del segle XX. Molts dels assistents repeteixen, any rera any, moguts per la passió pel món de les motos antigues i, també, pel bon ambient i la bona organització de la trobada. D’altres s’acosten encuriosits, per primera vegada, aconsellats pels

companys i companyes. El cas és que tothom gaudeix d’allò més d’una trobada que s’organitza amb il·lusió i nostàlgia d’aquells temps. Al no considerar-se una prova competitiva, els participants poden gaudir del paisatge del nostre municipi i comarca, dels seus pobles, de la vegetació de la primave-ra, del bestiar als camps... La trobada va començar amb les inscripcions i esmorzar, a partir de les 8 h, a la plaça Major. Seguidament es va fer un recorregut pel poble i, a continuació, la marxa es va dirigir cap a les Planes d’Hostoles. De tornada ens vàrem dirigir als Hostalets d’en Bas, on el seu Ajuntament ens va obsequiar amb un pica-pica pels assistents. Després les motos tornaren cap a Sant Joan, passant per tota la Vall, per acabar al restaurant amb un bon dinar i el repartiment de premis als participants. Des de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts volem agrair, molt sincerament, la presència de tots els participants de la trobada, tant els que vénen amb moto antiga, com la resta de col·laboradors, patrocinadors, persones voluntàries del poble i a tothom, sense els quals no hauria estat possible aquesta festa.

per Salvador Berga

Reparacions • Mobles fets a mida • Col·locacions de parquetsi fusteria en general • Subministraments de somiers i matalassos

Finestres i tancaments amb PVC

Tel. 972 29 13 38 - Mòbil 690 611 077 - c/ Joan Maragall, nº 9 - 17857 ST. JOAN LES FONTS (Girona)

FUSTERIA Pere Vilarrasa

CORAL AIGUANEIX Des de la Coral Aiguaneix de Sant Joan les Fonts volem animar sobretot a HOMES, que els agradi cantar i passar bones estones. Poden venir a mirar com funciona i

donar un cop de mà, ja que estem necessitats de veus d’homes. Gràcies.

21

per Joan Llensa

21

COL·LABORACIONS

LA BELLESA D´UN HAIKU

Fa unes setmanes vaig fer una pregunta a algunes persones del meu voltant: Saps què és un haiku?

Jo pensava que n´hi hauria que no sabrien respondre´m o que se sentirien confoses, però vaig quedar parat amb el resul-tat: cap em va respondre correctament. Des d´un plat japonès fi ns a una tècnica de relaxació nova passant per un esport de risc o un simple “ni idea” van ser algunes de les respostes que em vaig trobar.

És evident que no es tracta de cap qüestió transcendental ni una paraula nova que tothom hagi de saber, però a mi em va semblar interessant quan la vaig descobrir i crec que pot ser que vosaltres també n´acabeu gaudint.

Doncs bé, començarem per al principi. Què és un haiku?

Un haiku es un poema breu japonès, habitualment de 3 versos, que descriu una emoció o sentiment en un moment d’il·luminació, sense la necessitat de rima entre ells. Em sem-bla que un dels mes coneguts i representatiu sigui el de Mat-suo Basho, un pelegrí considerat el mestre de l´art de l´haiku que va viure pels volts del segle XVII.

Un vell estany;

hi salta una granota.

El so de l´aigua.

A simple vista, pot semblar un text fora de lloc, que hi falten paraules o fi ns i tot un pèl ridícul. Podríem dir que un halo d’estranyesa seria una reacció general. Però si aprofundim en la simplicitat veurem que es precisament aquesta l´essència del poema.

Nosaltres, els occidentals, estem acostumats a poemes com-plicats, ens costa veure la naturalitat perquè sempre anem més enllà.

Però ara oblideu-vos de tot el que heu après, de tot el que us han dit i torneu a llegir el poema sense cap idea preconcebu-da. No intenteu comprendre´l, l´heu de viure.

Un vell estany;

hi salta una granota.

El so de l´aigua.

Estic convençut que amb aquesta segona lectura la impres-sió ha canviat. Teniu al davant la perpetuació d´un instant. Molt més precisa, fi ns i tot, que una fotografi a. Tothom es pot adonar que el silenci que descriu el poema és, simplement, universal. I aquest és tan sols un dels molts haikus que podeu trobar de grans poetes i afi cionats a aquest art, juntament amb pàgines web, blocs...

Els japonesos que escriuen haikus, habitualment ho fan par-lant de temes relacionats amb la natura. Però no es estricte i cada un de vosaltres pot escriure haikus sense la necessitat de tenir un màster en literatura. Només heu de voler-ho. Les normes son senzilles: les mínimes paraules que expressin una instantània concreta.

Proveu-ho i veureu que, tot i semblar senzill, no és gens fàcil.

I la propera vegada que algun individu us pregunti: “saps que és un haiku?” Podreu respondre sense por: I tant que sí! I a més, també n´escric!

El Sorollde les Fonts

22

SANTJOANENCS PEL MÓN

BENVOLGUTS VEÏNS I AMICS DE TOT SANT JOAN LES FONTS

PER ASSUMPCIÓ CASTEY SALA

Volia dir-vos, gent de Sant Joan, pels que hi sou i els que no,

que m’heu demostrat molt d’apreci, i us portaré sempre dins

del meu cor. He sigut molt feliç entre vosaltres, menys amb

alguns que m’ho van fer passar malament per salut.

Vaig néixer el 28 de desembre de 1930. Va començar la guer-

ra quan tenia 5 anys i mig, anys de tristesa i difícils d’oblidar.

Em vaig casar amb l’Albert Teixidor Clota, fi ll de la Sibineta i

d’en Miquel el manyà, el 28 de maig de 1958. Al meu sogre

no el vaig conèixer massa ja que morí l’any 1957, un any

abans de casar-nos. Tot i això en guardo un bon record perquè

em va tractar amb molt d’afecte (e.p.d).

Quan vaig arribar a Sant Joan vaig tenir una nova família, els

quals em van estimar i ho agrairé sempre, com a can Felip, la

Rosa, la Quima, la Teresa, en Casimiro, la Glòria i en Felip; no

els oblidaré mai. Per la Maria la Castellana i en Lluís, amics i

veïns, que tenien la barberia a sota de casa dels meus sogres,

casat amb la Maria i el seu fi ll l’Antoni. També un record per

en Josep i la Pilar de can Mieres amb qui durant una època

ens vam veure molt sovint.

A Sant Joan, quan ens vàrem casar, vam anar a viure a ca

l’Esquirolet, a la vora del pont. Allà hi van néixer els meus

fi lls, la M.ª Assumpció i en Miquel. Els veïns que teníem al

vell quarter de la Guàrdia Civil eren tots molt bona gent. Vaig

fer molta amistat amb l’Annita, que tenia dues nenes, la Solita

i la Cati Mingolla a les quals vaig agafar molt d’afecte. Quan

em veien, treien el cap i de seguida s’amagaven. Jo vaig mirar

de fer-me-les meves i vaig aconseguir que vinguessin a casa,

que parlessin i que acabéssim essent amigues. Vam establir

una amistat que encara perdura. Elles van tenir una altra ger-

maneta i com que l’Annita treballava jo em cuidava d’anar-la

a buscar quan es despertava. No recordo el seu nom perquè

als nou mesos se’va varen anar a viure a Girona. Com que les

trobava molt a faltar, les anàvem a veure una vegada al mes.

Al pis de dalt hi vivien en Papet, la Maria i la Carme Badosa,

que estimaven molt als meus fi lls.

La M.ª Assumpció i en Miquel anaven a col·legi a les monges

i sempre venien unes nenes a buscar-los i portar-los a casa, la

Marta José, la Dolors Grabulosa i l’Engràcia Vilanova. A la casa

de davant també hi vivien l’Eufèmia, el seu home, la Cristina

i la Rosa Sánchez que, per cert, sempre venia a jugar amb els

nens i era la que se’n cuidava d’anar a buscar l’Albert a la fà-

brica quan em posava malalta. Amb la Rosa, que em va ajudar

sempre molt, ens hem anat veient al llarg dels anys i encara

coincidim a l’Escala de tant en tant. A les tardes ens venien a

veure a casa de l’Adela Pujolar i els seus fi lls. Tots plegats ens

vam fer molta companyia.

Més endavant vam anar a viure a Cisteller i allà hi vam passar

més de tres anys de molta felicitat amb les famílies Pujolar,

Anglada, Rubio i Verdaguer. A les tardes anava a cosir a ca

la Modista, la Maria de Mitjavila. Teníem molts altres amics,

alguns des de quan vaig arribar a Sant Joan com la família

Riera, i altres des d’abans de marxar a viure a Soria, com la

família Villegas. També la Marta Rubio, que em cridava des de

casa seva i venia a fer-me companyia. Quan vàrem marxar a

Soria, la vaig trobar molt a faltar, era molt simpàtica.

No em vull oblidar de la Cisqueta Plansó, la qual també re-

cordo amb molta estima.

A tots us desitjo molta salut i que em recordeu com jo us

recordo a vosaltres.

per Assumpció Castey Sala

23

ENTREVISTA A ANNA FÀBREGA

Anna Fàbrega és una patinadora del Club Patinatge Artístic Olot nascuda el 30 de maig de 1993 i actualment viu a Begu-dà, municipi de Sant Joan les Fonts.

Quan fa que et dediques al patinatge?

Vaig començar amb 5 anys. Sempre hi ha els alts i baixos de dir: vull plegar perquè no puc més... però ho trobes a faltar. Els dissabtes a vegades quan ens donen festa i no entrenem és...què faig un dissabte?

El patinatge necessita molta dedicació?

Molta... moltíssima. O sigui... sobretot quan puges de categoria que saps que els divendres i els dissabtes no pots fer res. Deixes moltes coses de banda però al fi nal el patinatge t’ho compensa.

Quants cops entreneu?

Clar com que moltes estudiem a fora entrenem divendres el vespre, dissabte el matí i dissabte a la tarda i quan s’acosten els campionats els diumenges.

Quants cops has estat campiona del món?

Campiona dos i un cop subcampiona.

El títol que t’ha fet més il·lusió?

Tots... són diferents, potser el primer mundial. Tot i que de vegades amb l’esforç que fas amb l’entrenament et fa més il·lusió un segon lloc lluitat que no un primer lloc depenent de la lluita que hi ha amb els altres.

Quins són els vostres màxims competidors?

De fora d’Espanya, Itàlia. D’Espanya sempre són els catalans Reus o Masnou que un any és un i el següent és l’altre.

Com et sents o quina sensació et dóna el fet de que en una

ciutat petita com Olot s’hagin aconseguit grans èxits en el món

del patinatge?

Molt bé...i el que fa ràbia a més és que si fóssim a Barcelona seria molt diferent, tot i que la gent d’Olot és un 10. Si anem pel carrer a demanar diners... sempre ens donen diners, no ens podem queixar. Venem números, i els festivals que emplenem el pavelló... és molt... per un esport així petit. Veus els altres clubs i veus que com a molt hi ha 50 patinadores, aquí som 220, l’any que ve no es pot apuntar més gent perquè no tenim pista.

És fàcil compaginar el patinatge amb la resta de la vida que

una noia de la teva edat porta?

Si... o sigui... per força. Hi ha algunes setmanes estressades que ho has de fer tot i no tens temps material per fer-ho...sinó em faltaria alguna cosa, si no fes patinatge seria diferent, per-què els dissabtes no sé què faria... perquè ara ja tinc aquesta rutina.

I aquest any com es presenta el Mundial?

No podrem anar al mundial de Nova Zelanda si no ens arriba la subvenció. Nosaltres fem festivals, festes, fem una subhasta d’art, venem samarretes i tot el que podem però... no arriba, són 3.000 euros per nena. La crisi ens afecta, perquè ho reta-llen tot i a nosaltres ens han d’arribar 30.000 euros. Quan van venir els polítics al festival tothom va assegurar que la subven-ció arribaria i ara queden 15 dies per dir-nos si arriba o no. Si és que sí es tirarà endavant, sinó aquest any ens quedarem sense mundial.

APARTAT JOVE. ENTREVISTAper Adrià Danés

Habitacions i bar

amb servei

d’esmorzars

c. Josep Ballvè, 3Tels. 972 29 06 07 - 972 29 06 08

17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)

MENÚ DIARI

PLATS CASOLANS

Av. Cisteller, 1 (Plaça Major)Tel. 972 29 07 31

17857 ST. JOAN LES FONTS(Girona)

El Sorollde les Fonts

24

Per a l’obtenció i renovació

de permisos de conduir,

llicència d’armes i

altres tipus de revisions.

Tel. 972 29 11 61Carrer Juvinyà, 15

17857 Sant Joan les FontsHorari d’ofi cina: dimarts i divendres de 17 h a 21 h.

CENTRE DE RECONEIXEMENTS

MÈDICS SANT JOAN LES FONTSEntitat concertada amb la Generalitat de Catalunya.

Departament de Benestar Social i Ciutadania, registre d’entitats D14176.

Serveis autoritzats:- Places públiques i privades- Servei d’Ajuda Domiciliària (S.A.D.) amb núm. de registre S01255.- Residència Assistida amb núm. de registre S04316.- Centre de Dia amb núm. de registre S04254.

C/ Sant Pere, 20 Tel. 972 29 22 44 · Fax: 972 29 04 14

e -mail: gerencia@torreblancaresi.com17857 SANT JOAN LES FONTS

(Girona)

ILLES HAWAII

L’any 1992, de camí cap a Austràlia, vàrem fer la primera vi-sita a aquestes meravelloses illes que constitueixen l’estat nú-mero 50 dels Estats Units d’Amèrica. Ens varen agradar molt i l’any 2009 hi vàrem tornar; aleshores tampoc no ens van decebre, més aviat tot el contrari. El viatge és esgotador per les parades obligatòries intermèdies: des de Barcelona, hi ha unes 19 hores efectives de vol i quan arribes allà has d’endarrerir el rellotge unes 11 hores. Total, arribes fet un cromo. Hem visitat les illes de Oahu, Maui, Kauai i Hawaii (aquesta última popularment coneguda com a Big Island). Faré una descripció de cadascuna. El desplaçament entre les illes es fa amb avió; els vols són curts, d’entre 30 a 60 minuts, i hi ha vols molt freqüents durant tot el dia. En arribar a cada illa, a l’aeroport ja teníem un cotxe de lloguer reservat i quan marxàvem el tor-nàvem al mateix aeroport; això ens donava facilitat per recórrer les illes al nostre aire.

OAHU és la capital de Honolulu i és on hi ha la bonica i famo-sa platja de Waikiki, on s’instal·len la gran majoria dels turistes que visiten Hawaii, nosaltres inclosos. Ofereix sol, platja i molt de surf, i té molta oferta d’hotels, restaurants, centres comer-cials com l’exclusiu Ala Moana Center, etc. Prop de Honolulu és visita obligada el USS Arizona Memorial, lloc de record on el Japó, el 7 de desembre de 1941, va atacar per sorpresa la fl ota americana del Pacífi c ancorada al port de Pearl Harbour. Hi ha un monument just a sobre el vaixell d’Arizona en què varen morir 1.177 persones. A Honolulu es pot visitar el palau reial de Iolani, l’ única residència reial d’Estats Units. La ciu-tat té molts parcs i grans avingudes amb una vegetació tropical exuberant. Vàrem fer la volta a l’illa amb el cotxe, i vam visitar la badia de Hanauma, el centre cultural de la Polinèsia, etc.

MAUI és una bona illa per veure les balenes amb gepa o Iubarta, ja que, del desembre a fi nals d’abril, emigren en gran nombre des de les fredes aigües del nord - golf d’Alaska - cap a aquestes costes tropicals per aparellar-se i tenir les cries. Hi ha moltes excursions en vaixell, però també es veuen des de la costa perquè hi passen molt a prop i són molt abundants. Vàrem visitar el Parc Nacional del Volcà Haleakala: el paisatge volcànic era com el nostre parc de Timanfaya a l’illa canària de Lanzarote. Vàrem recórrer la carretera de Hana (109 km), tot a la vora de la costa, amb molta vegetació i boniques vistes. També vam visitar el bonic jardí botànic de Garden of Eden, i vam certifi car que Maui és la capital mundial del surf veient moltes raconades amb els surfi stes que esperaven la “gran onada”, tot contemplant en un dia de fort vent les boniques onades que s’hi formen. A la població de Makena hi ha un camí de ronda d’uns 2 km que voreja l’oceà i que passa per davant d’uns luxosos hotels i residències, amb uns jardins im-pressionants; és un passeig molt agradable.

per Joaquim Ferrer

ELS VIATGES D’EN QUIM

25

ELS VIATGES D’EN QUIM

KAUAI és l’illa on hi ha el canyó de Waimea, el més gran del Pacífi c, com el del Colorado però a una escala reduïda, amb grans muntanyes i unes vistes espectaculars. Com que es troba amb l’oceà –costa de Na Pali– té uns penya-segats molt grans que són l’hàbitat de molts ocells, que es passen llargues temporades sobrevolant l’oceà i s’hi instal·len per rebre la seva descendència. S’hi troba Kilauea, que és un refugi d’aus pro-tegit i on es poden veure de molt a prop albatros, fregates, etc. Una curiositat d’aquesta illa és que hi viu una gran quantitat de galls i gallines (com les de casa nostra), però en estat sal-vatge, i te’ls trobes en qualsevol punt de l’illa passejant amb tota llibertat sense que ningú els digui res.

HAWAII és l’illa més gran en extensió de l’arxipèlag i la que dóna nom al conjunt, però la gent, perquè no hi hagi confusió de noms, l’anomena BIG ISLAND. S’hi troba el Parc Nacional dels Volcans, lloc de primeríssima mà per conèixer i veure com evolucionen els volcans en un veritable museu en temps real i a l’aire lliure. Abasta dos volcans actius: Kilauea, un dels volcans més actius del món, Mauna Loa, que té una alçada per

sobre del nivell del mar de 4.170 m i uns altres 5.000 m per sota, fi ns a arribar al fons de l’oceà: en total, 9.170 m. Dins el parc hi ha diversos circuits temàtics de carretera asfaltada com el cràter Rim Drive, d’uns 20 km, que voreja el cim del volcà Kilauea, amb un desert de sorra volcànica al voltant. Zo-nes amb exuberant vegetació tropical fi ns a dintre la caldera, amb accés a molts punts d’interès i llocs per fer-hi petites ca-minades, on es poden veure moltes fumaroles, amb una forta olor de sofre, un magnífi c túnel de lava, etc. Aquest parc, tal com he dit, és un museu natural, i per això l’any 1992 vàrem poder fer les rutes panoràmiques que vàrem voler, però no va ésser així l’any 2009, ja que la caldera Haleamaumau estava en plenes erupcions i deixava anar uns gasos molt tòxics, per la qual cosa la direcció del parc va haver de tancar moltes carreteres. Ara bé encara que fos de lluny, vàrem poder veure el riu de lava com desembocava al mar i provocava unes grans fumaroles.

Espero que us hagi agradat aquest petit tast de la diversitat que hi ha a les illes Hawaii.

C A L ’ E U G E N I

EMBOTITS CASOLANS

Botifarra negraBotifarra perolBotifarra d’ou

SecallonaPanxetes

Llom curat

Llonganissa extraFuetXoriç

C. de Sant Antoni, 917857 Sant Joan les Fonts

Tel. 972 29 02 05www.embotitseugeni.com

El Sorollde les Fonts

26

RECORDSper Dolors Anglada

1- Eladi Guix

2- Joaquim Guix

3- Marcial Callís

4- Pere Pujular

5- Jordi Vila

6- Lluís Bartrina

7- Jordi Arau

8- Pere Callís

9- René Casadevall

10- Plàcid Solà

11- Albert Teixidor

12- Rafael Rubio

13- Faust Reixach

14- Gabriel Granados

15- Ricart Vilallonga

16- Marti Payola

17- Paco Desmiquels

18- Joan Llop

19- Joan Granados

20- Miquel Vila

21- Josep Orri

22- Andreu Planella

23- Joan Plana

24- Agustí Masó

25- Jordi Rubio

26- Francisco Colomer

27- Francisco Fàbrega

28- Florenci Roca

29- Liseu

30- Lluís Rubio

31- ?

32- Lluís Berga

33- Jordi Plantalech

34- Josep Molera

35- Lluís Danés

36- Francesc Orri

37- Miquel Barti

38- Marcel Barti

39- Sr. Josep Costa

40- Sr. Joan

1- Pepita Domènech

2- Jesús Coma

3- Marisa Vilallonga

4- Jordi Surina

5- Bartomeu Espadalé

6- Lluís Badosa

7- Josep Mª Vila

8- Cinta Serrat

9- Adelina Masoliver

10- Cristina Sánchez

11- Carme Moratalla

12- Anna Mª Batchelli

13- Mª Teresa Roura

14- Joan Puigferrer

15- Leonardo Martínez

ESCUELAS NACIONALES. ANY 1942.

FOTO CEDIDA PER: ELADI GUIX

LA TORRE DE CANADELL. ANY 1956. FOTO CEDIDA PER: ADELINA MASOLIVER

1 2 3 4 5 6 7 89

10

11 1412 13

1

2

3 4

56

89

10

1112

7

15 16 17 18 19

20 21 22 2324 25

26 2728

29 30 31 32 3334 35 36 37

38

3940

1314

15

27

RECORDS

1- Vicenç Casals

2- Mª Teresa Roura

3- Angelita Roman

4- Josep Planella

5- Moisès Coma

6- Pere Nogué

7- Belén Román

8- Marta Rubio

9- Lluïsa Badosa

10- Lluís Costeja

11- Joan Rubio

12- Joaquim Guix

13- Josep Falguera

14- Neus Ferrers

1- Maria Gilart

2- Miquel Agustí

3- Magdalena Masdemont

4- Jordi Rubio

5- Esteve Font

6- Josep Anglada

7- Lluís Costeja

8- Lluís Anglada

9- Jaume Masmitjà

10- Joan Rubio

11- Josep Planella

12- Palmira Rigart

13- Consol Plana

14- Vicenç Casals

15- Joan Badia

16- Clotilde Comamala

17- Gregori Canalias

18- Eduard Vila

19- Francisco Comamala

20- ?

21- Gelis (Farinera)

22- Pere Vila

23- Ramon Casadevall

24- Marcos Arrey

25- Josep Molera

26- Jaume Guix

27- Pere Nogué

28- Josep Boix

29- Joan Fontaniol

30- Joaquim Guix

FESTA DE LA FÀBRICA: FILLS DE PERE VILA. ANYS 50. SANT PANCRÀS

FESTA DE LA FÀBRICA: FILLS DE PERE VILA. ANYS 50. SANT PANCRÀS

FOTO CEDIDA PER: PERE NOGUÉ

1

2 34

56

7

8

91011

14

22

12

13

12

3 4 5 6 8 9 1011

12

7

1314

15

1617

1821

2223

24

20 19

26 2829

24

272530

El Sorollde les Fonts

28

RECORDS

1- Vicenç Soler

2- Bartomeu Espadalé

3- Manel Soler

4- Cristina Sánchez

5- Carmen Gallego

6- Anna Mª Batchelli

DIJOUS LLARDER. ANY 1958. FOTO CEDIDA PER: VICENÇ SOLER

1

23

4 56

1- Carme Moratalla

2- Adelina Masoliver

3- Cinta Serrat

4- Mª Carmen Gallego

5- Cristina Sánchez

6- Marisa Vilallonga

7- Angelita Romaán

8- Joan Puigferrer

9- Bartomeu Espadalé

10- Josep Falguera

11- Jesús Coma

12- Josep Mª Vila

13- Gabriel Villegas

14- Jordi Surina

GRUP DE JOVES DE SANT JOAN LES FONTS. ANYS 60. FOTO CEDIDA PER: JOSEP Mª VILA

1

23

4 5

6 7

89

1011 1412 13