Treball Consumòpolis 3

Mª Remei Ferrer

Lluís Cardona

Pau Bonet

Laura Ros

Marta Cardona

PròlegHem elegit aquest títol (Consumir per viure, no viure per consumir) per parlar del consum, sobretot relacionat amb l’oci. El consum no és dolent, més aviat diríem que és necessari, sempre i quan sigui de manera responsable, perquè si no hi hagués consum, els comerços s’enfonsarien, d’aquí “consumir per viure”. El que no és convenient és realitzar un consum compulsiu, és a dir, hi ha molta gent que “viu per consumir”, només pensa en gastar i gastar. La seva distracció és comprar, no saben distreure’s d’una altra manera.

Aquest treball mostra de quina manera fem ús del consum per passar el nostre temps lliure, començant per analitzar com es distreien els nostres avantpassats (oci del passat), com ens divertim ara (oci del present) i com ens l’imaginem al futur.

En l’apartat de l’oci en el passat, hem fet un treball d’investigació, perquè era del que menys sabíem. Ens ha semblat convenient entrevistar una persona amb coneixements molt amplis de la societat i de l’entorn pitiüsos (d’Eivissa i Formentera), es tracta del president de l’Institut d’Estudis Eivissencs, Marià Serra Planells. També ens ha servit d’ajuda un article del “Diario de Ibiza” del dia 11 de Gener del 2008 titulat: “Juegos de antaño”.

A part, ens han aportat informació i explicat les seves experiències, Enric Ribes (professor de català del nostre institut, professor de la UIB i de la UOC) i Felip Cirer (director de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, professor del nostre institut i catedràtic).

En l’apartat de l’oci en el present i la influència de les Noves Tecnologies, hem cregut oportú realitzar diverses enquestes, per posar-nos al dia de les preferències dels joves. Les enquestes les hem fet a alumnes del nostre institut i hem elaborat gràfics per visualitzar-ho millor. També hi ha un apartat d’opinió personal, on hem triat els videojocs, l’internet, el mòbil i la televisió, que són d’ús molt freqüent entre els joves, i parlem de cadascun, tot això amb una visió subjectiva. Ens han aportat informació sobre les xarxes socials i el “second live”, Benjamín Pallarès (Coordinador de TIC de l’illa d’Eivissa i professor del nostre institut) i Ernesto Olariaga (coordinador de TIC també de l’institut).

En l’apartat del futur, hem fet un relat imaginatiu de l’oci on els protagonistes són personatges de contes infantils. Les lletres de la paraula consum les hem utilitzat per anomenar els dos indrets que surten en el relat, “Nomcus”(Nord) i “Sumcon”(Sud) .

La imaginació era el joc més valuósHem realitzat una entrevista a Marià Serra Planells, president de l’Institut d’Estudis Eivissencs i mestre d’escola jubilat.

1. Hi havia diferència entre l’oci de ciutat i del camp?

Naturalment, perquè els nens del camp tenien més contacte amb la natura i més traça per construir joguines, com ara les xeremies. En canvi els de la ciutat feien la vida al carrer.

2. Com era el temps d’oci d’abans? És el mateix que el d’ara?

La vida es feia al carrer, podies fer un clot al terra que no passava res, ja que abans no hi havia trànsit i no et podien atropellar. La civilització d’ara és de pis, amb ràdio, televisió, internet... i tot això abans no existia, per tant ha canviat molt.

Hi havia molta relació humana i la vida era menys complicada que ara. Hi havia rivalitat entre els nens de diferents barris i sempre acabava algú amb el cap foradat. En canvi, avui en dia la gent és molt delicada i amb qualsevol cosa s’altera.

3. Hi havia molta diferència entre els jocs dels nois i els de les noies?

Sí, i influïa molt en els jocs dels infants. Per exemple, si les noies jugaven amb els nois o viceversa, era per molestar . Si un noi jugava més d’un dia seguit amb les noies, els nois arrufaven el nas, estava molt mal vist. Quan estaven a l’inici de l’adolescència es mesclaven més, és un fet biològic, hi ha un apropament de sexes.

A més, ens separaven, no podíem anar a classe nens i nenes junts. Això també passava a la platja, hi havia un guàrdia municipal que no deixava que ens banyéssim junts.

4. Quins jocs hi havia? Els fèieu vosaltres?

Hi havia una gran varietat de jocs. Gairebé tots eren de fabricació pròpia, com els barquets de carrasca, espases de fusta, arcs, estels, xeremies, carretons per tirar-se en rampes, cavallets, tiradors amb gomes, pistoles amb dos pinces, cércols, baldufes, salabres per anar a pescar… La imaginació era desbordant, et posaves una canya sota les cames i ja tenies un cavall.

També es jugaven a jocs en què no es necessitava material, com la xinga, la corda, el marro, barrabàs, a gall corregut, el bull… I també es jugava a baletes: al peixet, al guà…, el que dominava més els jocs de baletes, li deien “fura”.

5. Què més fèieu per a divertir-vos?

Anàvem al cinema amb entrada de “ca”, és a dir gratis. Per aconseguir algun canet (diners), recollíem els papers, vidres, fusta del carrer, i anàvem a una banda on et pagaven per les coses recollides. Algun eixerit se les enginyava per aconseguir més diners, com ara posar dins els sacs pedres, perquè pesés més. Era una manera de tenir el carrer net. També es feien cucanyes a l’aigua.

6. Com i on festejàveu?

Anàvem al cinema, dijous, dissabte o diumenge a la tarda, això sí, no podíem anar sols, havíem d’anar acompanyats per una germana, sogra o alguna persona major.

7. Com ocupaven els adults el seu temps lliure?

Les dones conversaven al mercat, i hi havia barris on es parlava més que altres, perquè hi havia comerços.

Ara és difícil trobar gent que coneixes pel carrer, en canvi abans tothom es coneixia. Es feia molta vida casolana i estava mal vist que les dones anessin al cafè.

Hi havia esdeveniments que unien a grans i a petits, com ara la nit de Sant Joan, les berenades...

Al Dijous Llarder i al Carnaval (que era important) mai et compraves cap disfressa, et “mariolaves” i els policies et perseguien si els joves anaven disfressats de dona. No es feien carrosses.

Per Nadal i vacances s’ajuntaven els nens i era quan més jugaven.

8. Com veu la societat del futur i com creu que influiran les noves tecnologies?

Totes les societats són diferents i el món canvia molt. Els que han viscut més de dos èpoques noten més els canvis, de veure carros dins de la ciutat i només quatre taxis i un autobús a tot el que hi ha ara, cadascú té el seu cotxe.

Influiran els conflictes entre civilitzacions, el canvi climàtic, recessions econòmiques, que ara n’ estem vivint una.

El mitjans de comunicació canvien molt ràpidament, internet és la comunicació futura. També influiran el canvi de petroli a altres combustibles.

Comparació del temps d’oci d’abans i d’ara:

Abans tot es feia al carrer, no hi havia trànsit ni perill que t’atropellessin, en canvi ara, hi ha molts cotxes i inseguretat, un nen petit no pot anar sol pel carrer. Per aquest motiu, ara juguen a casa i els jocs se’ls hi donen ja construïts, això fa que no tinguin tanta imaginació. També s’han organitzat activitats extraescolars (guiades). Aquí està el gran canvi en l’ oci.

Abans, una joguina durava molt, i ara com que en tenen tants, no se’ls dóna tanta importància. La societat actual és una societat de consum: els jocs es compren, les activitats extraescolars es paguen...

Les Noves Tecnologies marquen l’oci del present.A. Les noves tecnologies entre els adolescents:

Les noves tecnologies ocupen avui en dia la major part del temps lliure dels joves, per això hem realitzat una enquesta, per treure les conclusions que s’observen més avall.

ENQUESTA a 88 alumnes del nostre institut.

Enquestats: 47 noies i 41 nois entre 12 i 16 anys

Com podem observar, en general, l'internet és el que prefereixen més els joves (un 68%). Probablement, perquè és el que més possibilitats ofereix, es pot jugar en línia, parlar amb els amics sense moure't de casa, buscar informació, comprar... Actualment, necessites internet per a quasi tot, a la feina, a l’escola…, si no, estàs perdut.

En canvi, els videojocs no ofereixen tants serveis i tenen un client més determinat, a part que no tothom disposa de videojocs a casa seva.

Però trobem una petita diferència, els nois prefereixen com a segona opció els videojocs i les noies, la televisió.

L’ordre de preferència més elegit pels joves és la d’internet, televisió i videojocs.

Mòbil:

Hi ha un 88,6% de gent que té mòbil, i un 11,4% que no en té. També, podem observar que hi ha més noies amb mòbil que no nois.

-Hores dedicades

L’internet ocupa més de 3 hores al dia a un 34% dels joves.

B. La nostra opinió

Classificació PEGI

Videojocs

Els videojocs han evolucionat molt durant aquests últims anys. Hi ha molta diversitat de jocs, d'acció, d'aventures, esportius, de conducció, d'estratègia, educatius...

Gràcies a la classificació europea PEGI, pots saber de què tracta el joc i l'edat recomanada.Hi ha gent que està molt enganxada als jocs, i arriba un moment en què es pensa que està dins d'ell. No tenen vida social i no surten de casa. Pot arribar a causar problemes mentals, i a causa de la violència d'alguns jocs, es tornen més violents. També pot causar insomni.

Actualment, les marques més prestigioses de videojocs, estan incorporant als seus models l’opció d’internet, per no quedar-se endarrerits en aquest camp, ja que com demostren les nostres estadístiques, l’internet és el més preferit per molts joves. És el cas de la wii o la PSP, entre d’altres.

Internet

És un conjunt de xarxes d’ordinadors connectats entre ells per tot el món, la qual cosa permet l’intercanvi d’informació de tota classe. A Internet es poden fer infinites coses:

-Cerca d´informació.

S´ha de vigilar i triar la informació que sigui adient, ja que hi ha pàgines on la informació és falsa.

-Relacionar-se.

Hi ha diversos tipus de programes per relacionar-se amb altres persones . Un dels primers va ser el messenger, que és un xat tancat amb els contactes que tu vols.

Ara han sorgit les xarxes socials,que faciliten la informació entre gent que es coneix, de les quals les més conegudes són el facebook i el tuenti.

Els Blogs són pagines divulgatives, que tenen moltes utilitats i en tots els camps es poden fer servir.

Finalment, considerem oportú parlar del Second live, que és un món virtual en 3D, creat pels seus habitants. Això fa que molta gent hi estigui enganxada i prefereixi la seva vida paral·lela que la pròpia.

En qualsevol d’aquests programes per relacionar-se, hem de tenir molt present que el més important és no facilitar les teves dades personals, ja que no saps qui hi ha darrere de l’altre ordinador.

Actualment, existeix ja la webcam, que és un aparell que agafa la teva imatge en temps real i l’envia a un altre que també en disposa d’una, per veure’t. Això ha suposat un gran invent sobretot per les conferències a distància.

-Comprar en línia.

És molt còmode , perquè no fa falta sortir de casa, només amb un clic ja et compres el producte, l'únic inconvenient és que no pots tocar ni veure en la realitat el producte desitjat.

-Jugar en línia.

Són aquells jocs que es fan servir a través de la xarxa. N’hi ha de dos tipus: jocs en què es pot accedir gratis des d'internet i jocs de prèvia compra.

Mòbil

És un aparell electrònic inalàmbric que serveix per comunicar-se a distància amb altres persones. Ha evolucionat molt, ja que abans era un aparell més luxós i ara està a l’abast de quasi tothom. Cada vegada s’hi van incorporant més aplicacions com la càmera, internet, vídeo, xat, reproductor d’mp3, GPS...En un futur no molt llunyà, tots els mòbils tindran una pantalla tàctil. Actualment, alguns ja disposen d’aquesta pantalla.

Ha estat un gran avanç, ja que ha facilitat la comunicació de molta gent en tot moment. Ara bé, ha suposat un gran canvi en la nostre societat.

Televisió

És un sistema de telecomunicacions per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.

Abans només hi havia un canal i tothom veia el mateix, però ara hi ha molta més varietat i es pot elegir. Els programes més vistos de la televisió entre els joves són els esportius i les sèries.

C. Què fan els joves els caps de setmana?

Hem fet una enquesta al nostre institut, a 30 alumnes d’entre 12 i 18 anys. Com es pot observar, segons l’edat, es fa un tipus d’oci, que a la vegada implica gastar-se més diners.

Enquestats: 12 alumnes

Enquestats: 14 alumnes

Enquestats: 16 alumnes

D. Què es gasten els joves quan surten?

El futur està a les nostres mansNingú sap què va passar, però no es van veure nens pel carrer en tot el dia.

Allà estaven tots, seguint el flautista d’Hamelín. Semblaven hipnotitzats per aquell objecte tant peculiar, la PSP. Cada vegada es reunien més nens darrere seu, alts i baixos, grans i petits. Van girar la cantonada i, segons després, desaparegueren. S’havien teletransportat a l’any 2100!

“Benvinguts al país de l’Oci”, deia un gran cartell.

Era un país bastant gran, dividit en dos indrets, Nomcus i Sumcon. Hi havia tot el que et pots imaginar i més relacionat amb l’oci. El més curiós era que els seus habitants no treballaven i tot funcionava amb màquines moderníssimes.

-Bon dia! -va dir el Peter Pan, fent una gran tombarella per l’ aire- No toqueu cap d’aquests robots, perquè els nens perduts i jo els estem arreglant per lluitar contra el Capità Garfi i els seus, que com no anem vius, ens enganyaran amb un altre dels seus estúpids i falsos anuncis.

El grup de nens ja s’havia separat. Uns havien anat a jugar amb els cotxes virtuals, altres van entretenir-se observant un holograma on cada dos per tres feien anuncis i es veien pel·lícules. Un dels nens, va descobrir que podia endinsar-se en la pel·lícula que feien en aquell moment.

Més lluny, al nord del país de l’Oci, en un indret anomenat Nomcus, la bruixa de la Blancaneus, que era presidenta del govern, estava convocant una reunió. Es deia que estava fent un pla perquè tots els habitants del país de l’Oci, excepte els seus escollits, consumissin irresponsablement i compulsivament, i així s’embutxacaria molts diners.

La Campaneta era molt llesta i estimada per gran part dels habitants de Sumcon, situat al sud del país de l’Oci. Amb la seva pols d’última generació, a vegades podia saber el que pensava la gent, així que va descobrir que la bruixa de la Blancaneus n’estava tramant alguna.

Es va dirigir cap a Nomcus amb un cotxe virtual que anava a la velocitat de la llum i amb un obrir i tancar d’ulls es va trobar allà. Es va amagar per escoltar el que deien.

Van començar a arribar tots els llops, bruixes, pirates, monstres... tots integrants del Grup Malconsum, i es van anar seient a la sala, on posteriorment, es va donar inici a la reunió.

-Hem de provocar virus a totes les màquines, perquè així hagin de comprar l’antivirus que vendrem nosaltres -va dir la bruixa de la Blancaneus.

-Sí, posarem els virus, d’això no te’n preocupis -va respondre el cap dels llops.

-Ha, ha, ha, aquells maleïts tres porquets ens les pagaran, se’ls hauran marxat les ganes de reparar les cases virtuals -va exclamar un altre llop.

La bruixa va continuar explicant el seu pla que, a part d’infectar-ho tot de virus, consistia a posar publicitat enganyosa, fent comprar productes innecessaris i de mala qualitat a través de l’holograma.

El pla es va posar en marxa, i al cap d’uns dies, van començar a aparèixer virus per tot arreu. No anava bé quasi res, ni els cotxes virtuals, ni les màquines que representaven el lloc on desitjaries estar de viatge, ni les cases virtuals que es netejaven soles... L’única cosa que se salvava, evidentment eren els hologrames, el canal de venta.

La Ventafocs, va perdre el seu miniordenador personal i no va poder programar manualment que es netegés la casa, així que va haver de netejar ella. La van ajudar alguns nens i nenes, que estaven més acostumats a fer-ho, ja que venien del passat.

Mentrestant, el Nobita i alguns nens més, estaven mirant l’holograma i van veure que anunciaven un antivirus. Al Nobita li va interessar molt, perquè així el Doraemon podria arreglar un tren que anava a l’espai, no va dubtar en posar la mà i agafar-ne un. Li va costar molts de diners. El que no sabia, era que aquell antivirus només durava una setmana.

La Blancaneus i els set nans, no van caure a la trampa quan van veure una poma d’un vermell electritzant, que anunciava un perfum magnífic, doncs es coneixien molt bé aquella bruixa de Nomcus. I altres nens més llests, i amb un consum responsable, tampoc no es varen deixar enganyar per quatre imatges disfressades.

Tot era un caos, gent que havia caigut a les urpes i gent que sabia el que feia.

La Campaneta va arribar a Somcun i va anar a parlar amb el Peter Pan.

-Peter, he sentit tota la conversa dels Malconsum -va exclamar la Campaneta a punt d’explotar de tanta informació que tenia. L’altra informació se l’havia guardat a la memòria externa del cervell, perquè era tan petita tota ella que només li cabien 20 GB.

-Espera, dius que ho has sentit tot –va afegir emocionat el Peter Pan-, això vol dir que hauràs sentit com han provocat tot això, i si ho sabem, podrem saber desfer-ho.

La Campaneta s’anava a treure la memòria externa de les ales quan se’n va adonar que l’havia perduda. El Peter es va esverar moltíssim i la va fer sentir culpable.

-Ja t’he dit mil vegades que no em sembla bé que siguem tan dependents de les màquines -va exclamar la Campaneta- Mira, quan hi ha algun problema amb les màquines, tot el país es queda en blanc, com si no es poguessin fer altres coses ...

-Com ara què? -va interrompre-la amb un to burleta un nen perdut que escoltava la conversa.

-Doncs mira, els nostres avantpassats no coneixien ni la meitat de coses que tenim nosaltres i segurament s’ho passaven igual de bé o millor -va dir la Campaneta, esverada.

Així que la Campaneta va proposar alternatives a les màquines, va organitzar jocs a la natura, excursions a peu, lectura, activitats esportives...

Un dia, el Peter Pan va trobar una caixa a dalt d’una muntanya, a l’indret de Nomcus, amb objectes perduts, com la memòria de la Campaneta o el miniordenador de la Ventafocs, amb un

segell que posava Malconsum. El Peter de seguida es va connectar amb la Campaneta a través de l’HGmòbil (aparell que tenien tots els habitants del país per comunicar-se. Es podien veure i fins i tot tocar). La campaneta va dir-li al Peter que li dugués la memòria, doncs era personal i intransferible. El Peter, va pensar que seria millor dur-li personalment, en comptes de transportar-la a través de l’HGmòbil, ara era perillós.

La Campaneta tenia a les mans la seva memòria externa, se la va posar al cap i... Havia trobat la solució! Ara se’n recordava , van deixar escrit un codi, que servia per parar tots aquests virus. Aquest codi s’havia d’introduir al centre del país, a la màquina

que ho fa funcionar tot. Fent això, podrien tornar a la normalitat i eliminar tots els virus.

La Caputxeta vermella, anava amb un GPS gegant, per orientar-se i saber on estava el centre del país,

doncs guiava la Campaneta per acabar amb aquell desastre. Pel camí es va trobar un llop disfressat d’àvia que li deia que es comprés roba diferent, que sempre anava de vermell. Ella no li va fer cas.

Van aconseguir introduir el codi dins de la màquina central. De sobte, va ser com si tot allò no hagués passat, van aparèixer tots els objectes perduts, ja funcionava tot una altra vegada... Però no només això, sinó que també va aparèixer un objecte molt estrany. Era un robot del consum responsable, que vigilava que no t’enganyessin i t’orientava a l’hora de comprar els productes. Duia unes lletres escrites, que deien:

“Consumir per viure, no viure per consumir”

Tots els nens que havien vingut amb el flautista d’Hamelín, van celebrar el retorn de la normalitat i van tornar al present, un present molt diferent del futur que acabaven de viure.

El flautista d’ Hamelín encara els observava i es preguntava:

“Què voldran del seu futur aquests nens, viure esclavitzats i dependents sempre d’una màquina o aprofitar els avantatges de la tecnologia sense arribar a aquest extrem?”

-L’únic que sé és que EL FUTUR ESTÀ A LES SEVES MANS -va finalitzar el flautista.