converses 84p

ORGANITZACIGovern de les Illes BalearsInstitut dEstudis BalericsFundacin SantillanaHotel Barcel FormentorDIRECCI DEL PROJECTEInstitut dEstudis BalericsFundacin Santillana

FOTOGRAFIESCati CladeraTEXTOSFrancesc M. RotgerCOORDINACI DEL CATLEGAntoni M. Planas i SanjosMAQUETACIrbita EdicionsIMPRESSIAmadip.esmentASSESSORAMENT LINGSTICInstitut dEstudis BalericsDipsit Legal:

ndex / ndice07 OBERTURA 13 CLOENDA 16 TAULA 1 Taula deditors 22 TAULA 2 Virgili, Orlando, els cims i el mestre de Margarida28 TAULA 3 Shakespeare i Tolstoi i dos enemics irreconciliables34 TAULA 4 Llibres sagrats i transgressions literries40 TAULA 5 El collar de la coloma i els mestres del temps46 TAULA 6 Guerres, tempestes, duels i afliccions52 TAULA 7 Lodissea perenne TEXTOS EN ESPAOL58 MESA 1 Mesa de editores62 MESA 2 Virgilio, Orlando, las cumbres y el maestro de Margarita 65 MESA 3 Shakespeare y Tolsti y dos enemigos irreconciliables68 MESA 4 Libros sagrados y transgresiones literarias71 MESA 5 El collar de la paloma y los maestros del tiempo75 MESA 6 Guerras, tempestades, duelos y quebrantos 79 MESA 7 La odisea perenne

Inauguraci: Ignacio Polanco, president de la Fundacin Santillana Joana Mara Camps, consellera dEducaci, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Bartomeu Cifre, batle de Pollena

7Obertura Joana Maria Campsconsellera d'Educaci, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

Estimat pblic, benvolgut Basilio, amics i amigues tots,

Tot i que sigui des dun altre vessant, s per a mi una enorme satisfacci us ho dic de bon de veres representar el Govern de les Illes Balears en aquest acte dobertura duna nova edici la sisena, quasi res de les Converses Literries a Formentor. Mhe entretingut a mirar una estona lhemeroteca de les Converses i observ, en una mescla de satisfacci i astorament, que sn prop de 200 els escriptors i/o personalitats del mn de la literatura que han passat per alguna de les taules daquesta sala, alguns dells vertaderes primeres espases de la literatura com ara Jos Saramago i Claudio Magris (que ho feren virtualment, per presents del tot en lucidesa i esperit), Keniz Mourad o, ja ms a prop de casa nostra, els nostres malaguanyats per tamb insignes, Baltasar Porcel i Cristbal Serra.

Comprov tamb amb enorme satisfacci que aquestes Converses no disten molt, quant a la seva filosofia i inspiraci, daquelles que Camilo Jos Cela inici lany 1959 sota el bell ttol de Conversaciones Poticas de Formentor, les quals, curiosament i tamb dacord amb les hemeroteques, coincidiren amb el pleniluni que durant aquestes nits mgiques est illuminant el paisatge sublim de Formentor. No s un detall menor, sobretot quan de literatura, escriptors i poetes parlam, aquests ssers dotats dun talent especial per a la transmissi de la paraula escrita que per a mi sempre han tengut alguna cosa de sobrenatural i al caire de ladmiraci.

Per tornem, si mho permeteu, a lhemeroteca. Aix relata Carme Riera lesperit daquelles cites al volum Formentor, la utopa posible, en parlar daquelles

primeres Conversacions: Se insista en el tono conversacional, amigable, que deben tener: los poetas se encontrarn conversando de poesa y con la poesa en Formentor y en la paz y la concordia, esa bendicin de los dioses clementes, de la amistad y del pan pa de frument que se comparte. No s, si fa no fa, aquest el mateix esperit que, den lany 2008 amb la recuperaci de les Converses Literries a Formentor, impregna aquestes trobades a recer de lhospitalitat amb un establiment i un paisatge mtics? Sempre he pensat que Formentor s una espai ideal per al dileg, per a lintercanvi didees i, en conseqncia, per a la posada en prctica de la tolerncia en el seu sentit ms ampli. Com molt b assenyalava Camilo Jos Cela tot parlant daquesta trobada als Papeles de Son Armadans, las Conversaciones no son ni una asamblea, ni un congreso, ni hay ponencias ni rdenes del da, ni actos oficiales, ni nada que se le asemeje. Aquest i no altre s, fins all on ha estat possible, el tarann que aix mateix inspira les nostres Converses, que dara endavant i durant tres dies reuniran algunes de les millors veus de la nostra literatura al voltant dun tema sens dubte apassionant, com s ara de quina manera les anomenades obres mestres de la literatura han influt o shan relacionat amb el seu procs creatiu.

Magradaria, ja per acabar, destacar dos dels actes inclosos al programa que tamb participen daquest esperit tolerant i enriquidor sumador, en definitiva al qual alludia unes lnies abans: duna banda, el petit homenatge que hem volgut retre a la figura de Mari Villangmez Llobet, de qui enguany celebram el centenari del seu naixement i que va ser, a ms a ms, un dels protagonistes daquelles primeres Conversacions Potiques de Cela; de

8Converses Literries a Formentor - 2013

laltra, lexposici que lartista Nils Burwitz ha ofert generosament a aquestes Converses i que sota el suggerent ttol de La mirada de les lletres ofereix la seva particular visi gaireb admiraci, diria jo als vertaders protagonistes de les Converses,

els escriptors i els lectors que fan possible aquest petit miracle de la cultura i de les lletres al qual, genricament, anomenam Literatura.

Moltes grcies.

9Obertura Ignacio Polanco president de la Fundacin Santillana

Consellera, alcalde, amigos:

Nos congrega de nuevo en Formentor el espritu de la gran literatura. Motivo por el cual no slo damos la bienvenida a los presentes y saludamos a las instituciones que nos acompaan, sino que nos felicitamos por la continuidad de un encuentro que desde 2008 ha despertado el inters de tantos escritores, editores, profesores y lectores.

La conversacin que enriquece nuestro legado cultural, la que nos permite comprender mejor lo que leemos, descubrir la profundidad escondida en los libros, su trascendencia, su valor y sentido, es una charla infinita: nunca cesa. Es inacabable. infatigable. De ah que podamos augurar para Las Conversaciones de Formentor un largo y feliz futuro.

Durante aos nos hemos propuesto construir un espacio de dilogo y curiosidad: un lugar en el que sea posible conversar. Es decir: hablar y escuchar con el suficiente sosiego, sin el atropello que tantas veces nos aturulla.

Dedicamos la primera edicin de estas jornadas, en

el 2008, a rememorar los encuentros poticos de 1959. El ao siguiente dibujamos el mapa de las Geografas Literarias: las tendencias y familias que conforman la profusa y a veces confusa biblioteca contempornea. En el 2010 nos dedicamos al gnero autobiogrfico que, a travs de memorias, diarios, dietarios y correspondencia postal, contribuye a descubrir o enmascarar el yo de los autores. En el 2011 exploramos los posibles futuros de la novela: si sta se dirige hacia la crnica o hacia la pura ficcin. El ao pasado lo dedicamos a resucitar a los grandes personajes de la literatura: desde Ulises hasta Ana Karenina. Y este ao hemos pedido a los autores invitados que nos cuenten cmo ha sido su dilogo personal con las grandes obras literarias: cmo han influido en su propia creacin.

Con la Consejera de Educacin, Cultura y Uni-versidades del Gobierno de las Islas Baleares y con el Hotel Formentor, la Fundacin Santillana est decidida a consolidar este encuentro y darle la proyeccin internacional que lo site en el mapa de los grandes festivales literarios que se celebran en diferentes lugares del mundo.

Gracias a todos.

10

Obertura Basilio Baltasardirector de la Fundacin Santillana

A veces, en FormentorEl motivo por el cual preferimos evitar ciertas discusiones es porque a la larga nos conducen a un distanciamiento personal que puede re-sultar irreparable.

Sin embargo, a pesar de todo, incurrimos en controversias deliberadas cuando, con toda nues-tra inocencia, preguntamos si las novelas de entre-tenimiento pueden considerarse literatura.

Si nuestro contertulio es un autor de novelas entretenidas se considerar ofendido por la vanidad de los exquisitos de las letras; si el contertulio es adems un lector de novelas entretenidas, se considerar ve-jado por la arrogancia de los aristcratas de las letras. En suma, la distincin entre obras literarias y obras de consumo es problemtica. A efectos puramente didcticos se establece esta rgida distincin: o una cosa o la otra, pero lo cierto es que la frontera entre las novelas de entretenimiento y las novelas literarias no siempre es una lnea ntida sino a veces un pantanoso meandro acutico de difusos contornos. De ah la importancia del juicio, del buen juicio. Por lo general, nuestros amigos, alarmados por nuestra proposicin, nos replican recordando cun-to se han entretenido leyendo novelas tenidas por cosa seria y respetable. Pero eso decimos, eso no es lo mismo. Que una novela literaria nos entretenga no quiere decir que sea una novela de entretenimiento. S, s, afirman, cansados ya de tanto matiz. La literatura debe entretener. Y lo dicen como si un inmenso aburrimiento aplastara su estado de nimo. Como si divertirse fuera la religin de la cultura del tedio. Queremos entretenernos, dicen. Los que tercian poniendo paz procuran enderezar la

deriva torcida que va tomando la charla. Las novelas que se escriben para entretener al pblico no son lo mismo que las novelas que se escriben con habilidad artstica. Y qu ms da! Responden los otros, airados de nuevo. Y as sigue la discusin, sin que desfallezca en nin-gn momento.

Mientras tanto, los bibliotecarios ponen orden en las obras literarias y hacen una lista muy parecida a la que tenemos hoy en Formentor:

La muerte de Virgilio, El maestro y Margarita, Cumbres borrascosas, Orlando, Viaje al fin de la noche, los Sonetos, Guerra y paz, El extranjero, Lolita, La Biblia, Rayuela, En busca del tiempo perdido, A sangre fra, El arco iris de la gravedad, El collar de la paloma, Tonio Krger, Tempestades de acero, La Ilada, Moby Dick, Pedro Pramo, La Odisea, El sueo del celta

Qu tienen en comn estos libros? Qu virtud los emparenta y los rene hoy aqu?

En primer lugar, estas obras hacen majestuosa la influencia del lenguaje. Cuando ante una pgina sentimos la misma emocin que nos inspira un lienzo, un templo griego o una sinfona, sabemos que se ha logrado algo notable. Esta contemplacin, que descubre en las palabras la singular armona, equilibrio y belleza, produce una inconfundible consternacin. En segundo lugar, estos libros han sido escritos con una sagacidad sorprendente: su asunto nos concierne de un modo directo, ntimo y personal. Ese libro surge entonces como algo necesario, algo de lo que ya no podemos prescindir.

11

En tercer lugar, muchos de estos libros poseen el raro don de anticipar lo inminente. No se sabe si son un preludio, una profeca o un presentimiento, pero en ellos reverbera una cualidad artstica muy admirada: preceden a lo que luego, todos, ms tarde, querrn pensar, y muchos sern citados como una evidencia del sentido comn.

Lo que en verdad sorprende de estos libros es que nos ayudan a comprobar el modo en que la ficcin da forma a la realidad y cmo esta nueva realidad conforma a su vez el imaginario de los hombres. Esta es la quinta de las virtudes que estamos enumerando: el mundo como uno de los frutos maduros de la literatura.

Ya sea contado las lgubres miserias de la condicin humana o exaltando el herosmo de las virtudes solitarias, estas obras consiguen con inteligencia hacer del personaje literario una figura extraa. Una figura que pocos pueden atrapar en su trascendente profundidad. Los personajes ficticios alumbran la realidad del mundo de un modo ms intenso que muchos de nosotros. Y eso no deja de ser un misterio. La pregunta quin soy yo? sigue sin respuesta, pero cada personaje creado por la imaginacin del hombre se parece a lo que estamos esperando.

En sptimo lugar est la concordancia artstica: por diferentes que sean los estilos, los gneros, los asuntos, las innovaciones introducidas a lo largo del tiempo, las obras maestras comparten una sutil afinidad. Aparentemente no consiguen mejorar la condicin humana pero rehabilitan la secreta esperanza de nuestra confusa intuicin.

Todos estos libros poseen una poderosa visin. Son visionarios: comprenden del modo ms audaz, descubren del modo ms inesperado, sealan lo que nombran con destreza y acrobacia. Unos nos iluminan y otros nos deslumbran. Nos regocijan con la luz que arrojan sobre las cosas o nos ciegan con su potente fogonazo. Reponerse exige a veces tiempo y meditacin. No es fcil acceder a lo que dicen. Contrariamente a lo que suelen decir los ingenuos y los perezosos una especie en vas de expansin y triunfo la lectura no es un ejercicio fcil que ofrezca de inmediato lo que esconde. Muchas veces, leer es descifrar. Lo enigmtico, lo oscuro, no nos est vetado para siempre: en las grandes obras literarias es un todava no: posterga el acceso a lo que quiz no pueda ser dicho todava.

Eplogo:Las obras maestras han contribuido durante siglos a moldear el lenguaje y el criterio esttico, la percepcin y la conciencia. Han sido el modelo de referencia para la educacin de las generaciones que nos han precedido. La lectura, memorizacin y comentario de estas obras consolidan el conocimiento colectivo y sostienen una escuela de elegancia intelectual. Son un ensayo y un ejercicio gimnstico al que debemos prestar atencin. La inteligencia crece y se fortalece cuando brega con lo excelente. Y es precisamente este ejemplar entrenamiento el que puede extin-guirse el da en que los jvenes lectores dejen de frecuentar la autoridad de las obras maestras. Qu haremos entonces? Cmo hablaremos? Cmo identificaremos nuestros sentimientos, nuestras pa-siones, nuestros huidizos pensamientos? Cmo daremos forma a lo que somos? Cmo sabremos lo que sabemos?

Cloenda: Ignacio Polanco, president de la Fundacin Santillana Guillem Estarellas, secretari autonmic dEducaci, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears

13

Cloenda Guillem Estarellas Vallssecretari autonmic de la Secretaria Autonmica dEducaci, Cultura i Universitats.

Distinguidas autoridades, apreciado pblico, amigos todos,

Cerramos una nueva edicin de las Converses Li-terries a Formentor con un esplndido balance de palabras, esas que, ni ms ni menos, han con-figurado las que hemos dado en llamar obras maes-tras de la literatura y que tanto han influido en el pensamiento y en los hbitos culturales de todos los tiempos.

No puedo sino agradecer el trabajo y el esfuerzo de los que, un ao ms, habis contribuido a que este proyecto tan hermoso e ilusionante sea de nuevo una realidad, empezando por la propiedad y la direccin del Hotel Barcel Formentor, los amigos de la Fundacin Santillana y mis compaeros de la Secretara Autonmica de la Consejera de Educacin, Cultura y Universidades que hoy me honro en representar.

Dada mi condicin de melmano empedernido, no sabra a ciencia cierta decantarme por alguna de las obras predilectas tratadas a lo largo de las jornadas. Todas ellas, sin excepcin, destilan su msica particular, esa cuyas notas y modulacin hace que de alguna manera nos enganchemos a su ritmo y

cadencia singulares, y que hace de su lectura un placer ntimo e intransferible.

Enhorabuena, pues, a todos los que habis obrado este sencillo prodigio. Me consta que lo habis hecho con inteligencia y con amor, un cctel infalible a la hora de garantizar el xito de cualquier empresa que se precie. Tambin quiero expresar las gracias a todos los participantes y pblico asistente, pues sin vosotros, aunque resulte una obviedad, no hubiera habido Conversacin alguna. Si me lo permits, cerrar esta intervencin con unas palabras de Jos Hierro a propsito de su participacin en las mticas Conversaciones Poticas organizadas por Cela all en el ao 1959, y que a mi juicio definen a la perfeccin el carcter de estos clidos encuentros:

Una breve sesin al atardecer para charlar acerca de un tema relacionado con la poesa, era el nico acto obligatorio. No ha habido excursiones en tropel, comidas oficiales, recitales masivos. No ha habido tampoco conclusiones. Se trataba sencillamente de reunirse, convocados por la poesa, la amistad, el paisaje.

Muchas gracias a todos.

Converses Literries a Formentor - 2013TAULA 1

Taula deditors: Josep Maria Nadal Suau Llucia Font (Rua ediciones) Miquel Ferrer (Bilib. Editorial Expandida) Ana S. Pareja (editorial Alpha Decay) Daniel Fernndez (editorial Edhasa) Enrique Redel (editorial Impedimenta)

17

Taula deditors 20/09/2013 17h. Josep Maria Nadal Suau, Llucia Font, Miquel Ferrer, Ana S. Pareja, Daniel Fernndez i Enrique RedelMai no hagussim imaginat que en una taula rodona, la primera de les Converses de Formentor de 2013, es parls de dinosaures, tortugues, rates, guiles, gallines, mamuts i veloci-raptors. Aix de sorprenents sn les xerrades que les darreres alenades de lestiu es convoquen en aquest rac excepcional, en un temps allat, recollit i obert al mar. Podrem haver afegit una altra criatura, si b de complexa ubicaci en larbre de les espcies: el llibre electrnic, i aix preguntar-nos qui t por de le-book ferotge.

No hi ha inici de Formentor sense taula deditors, i havia de complir-se la tradici. Aquesta vegada, hi participen dos joves emprenedors de segells de-butants, Llucia Font, de Rua, i Miquel Ferrer, de Bi-lib; sengles representants de cases independents i ja amb certa trajectria, com sn Ana S. Pareja, dAlpha Decay, i Enrique Redel, dImpedimenta, i un histric, Daniel Fernndez, dEdhasa.

El moderador, el professor i crtic Josep Maria Nadal Suau, ens trasllad per uns instants a la pellcula Atrapat en el temps, tamb anomenada El dia de la marmota (ms zoologia), quan va assenyalar que sembla que sempre som al mateix lloc, perqu cada any el tema daquesta taula professional s el canvi: de format, de model, dusuari Per va remarcar un fet important: el deditor s un ofici de certa noblesa.

Dispar primer Llucia Font, que ha estat llibretera, i qualific daventura complexa la tasca de publi-car llibres, que ella havia iniciat feia alguns mesos. Al seu costat, Miquel Ferrer, abillat amb la camiseta verda de la marea educativa, va endegar la me-tfora animalesca. El que ocorre en lmbit editorial sassembla al que va passar a lpoca glacial. Els dinosaures no saberen adaptar-shi, i s unes peti-

tes rates que sanaren convertint en grans mamuts. Creiem que les rates podem sser-hi. Vivim una crisi, per no s tant econmica com del sector cultural en general.

Una mica ms experimentada s Ana S. Pareja, que matisava la ferocitat de le-book. Pareix que la gent li ha perdut la por al llibre digital, cosa que no treu que la voluminosa producci compliqui el recorregut. Com si fos un explorador obrint-se pas a cop de matxet pel manglar, el lector est una mica abassegat amb loferta.

Daniel Fernndez recollia el guant de Miquel Ferrer: sabia que, si venia, em dirien dinosaure, perqu s veter. No som dinosaures, assenyalava refe-rint-se al seu segell. Si en som, intentam ser un velociraptor, que amb els anys acabaria convertint-se en gallina o guila. No em consider editor, sin impressor amb galons, aclaria. La majoria dels lectors reconeixen un autor, un gnere, per no una editorial. Leditor est naixent de nou per a un lector que tamb neix de nou.

Puntualitzava leditor dEdhasa que no est en cri-si la cadena de valor, sin la dautoritat. Els lectors dara sn fills de la generaci del zping. El gran fracs de la democrcia ha estat leducatiu. Som un pas que no llegeix. Alhora, per, la lletra im-presa era la gran forma dentendre el mn i ara es troba en crisi. Tot s micro, llibres a qu costi poc denfrontar-se. Tal vegada els llibres hauran de tenir pantalla i moviment. I concretava: no faig servir el llibre electrnic, els meus fills s. El llibre virtual s al llibre el que el sexe virtual s al sexe.

En aquest combat entre rates i dinosaures (simblic, atenci!) intervenia Enrique Redel, per a qui el boom de noves i petites editorials sha produt perqu s

18

Converses Literries a Formentor - 2013

Taula deditors: Miquel Ferrer (Bilib. Editorial expandida) Giselle Etcheverry Walker (subdirectora de la Fundacin Santillana) Daniel Fernndez (editorial Edhasa) Llucia Font (Rua ediciones) Ana S. Pareja (editorial Alpha Decay) Enrique Redel (editorial Impedimenta)

19

TAULA 1

fcil publicar, grcies a laven tecnolgic. Editar no s car. I citant Beatriz de Moura, aportava una altra metfora zoolgica. Editar llibres s com veure un documental de La 2, en el qual les tortugues gegants es dediquen a pondre ous en una platja. Neixen les tortugues i, de les deu mil, narriben al mar mil. Estam davant una oferta amb una gran caducitat.

En aquell punt resultava inevitable que Josep Maria Nadal Suau atraps el simbolisme zoolgic, per preguntar als editors per levoluci. s difcil, perqu no sabem gaire b on anam, admetia Miquel Ferrer. Fa tres anys la novetat era el llibre digital. Ara pareix que no interessa.

Va entrar un altre monstre en escena. Era Enrique Redel qui nassenyalava la presncia. El principal enemic de la lectura no s el llibre electrnic. El gran enemic s HBO, la productora de destacades sries televisives. Per, a ms, vivim duna altra manera. A Frana els joves ja no tenen llibres perqu no els caben a casa. Sn canvis dhbits de consum. All virtual s bo, i la resta som uns troglodites fastigosos.

Daniel Hernndez ens parl de la seva tia-via Tanis: la dugurem a veure una pellcula dart i assaig en versi original amb subttols i ens va dir: si vull llegir, agaf un llibre, per si vaig al cine no s per llegir. Ara el pblic no llegeix el llibre: espera que en facin el film. Als anys vuitanta, el llibre va caure en mans de les grans corporacions.

En aquell moment hi intervingu, des de la platea, lescriptora i periodista Llucia Ramis, per posar en dubte el tpic del pas no lector. Es llegia ms als anys quaranta que no ara?. Es llegeix molt ms ara, contest Fernndez. Ara llegeixen totes aquestes coses de Twitter, no aturen de llegir. Llegeixen de manera diferent. I es llegeixen i es venen ms llibres. Es qestionen les formes. Es qestiona el model que comen al segle XVI. Per es llegeix molt ms.

Llucia Ramis va aprofitar per preguntar-se per les motivacions: per qu leditor edita, per qu lescriptor escriu. Com all que s espanyol el que no pot ser altra cosa, apuntava leditor dEdhasa. Els que conec no ho poden deixar, assenyalava Enrique Redel. Els vertaders escriptors sn els que no poden deixar descriure:

I aix es va posar sobre la taula una altra qesti espinosa: el volum de persones que redacten i remeten les seves creacions, o b a certmens literaris, o b directament a les editorials, amb la qual cosa se suposa que s escriptor tot espanyol major de quaranta anys. Ens arriben deu o quinze originals al dia per correu electrnic, revelava Ana S. Pareja, i aix i tot s molt difcil trobar alguna cosa que estigui b.

Com no podia ser daltra manera, hi va haver referncies a Les 50 ombres de Grey, dE.L.James, bomba editorial recent en aquell moment. Per tamb a un clssic com Henry David Thoreau, la biografia en cmic del qual es mostrava orgulls dhaver publicat Enrique Redel. Novament, aparegueren els parallelismes amb la petita pantalla. El darrer captol de Breaking Bad ha estat el ms seguit de la histria. Ja quasi cap llibre no aconsegueix aquesta difusi.

Llucia Font apuntava, apellant a la seva experincia en aquests assumptes, que hi torna a haver un lec-tor una mica despistat, amb la qual cosa el llibreter recupera el seu rol de conseller. Vnen clients de-manant que els assessoris, els veus amb cara de dir: cap on vaig, entre tants de llibres? Daltres vnen amb idees ms clares.

I aix ens introduem en les relacions (bones? Dolentes? Regulars? Inexistents?) entre llibreters i editors. Hi ha llibreries de Jan o de Figueres per les quals no ha passat cap editor en trenta anys, assegurava Redel. A les llibreries els passa

20


Ignacio Vidal-Folch (desquena) Giselle Etcheverry Walker Emiliano Martnez Ignacio Polanco Basilio Baltasar Inger Enkvist

21

TAULA 1

com a les esglsies: depn del capell. El llibreter preceptor sempre ha estat el principal aliat deditors com nosaltres, s a dir, Impedimenta o daltres segells independents. Aquesta metfora eclesistica li servia per citar un personatge molt comentat en aquell moment, el papa Francesc, i per referir-se a altres assessors del lector: els crtics, encara que la gent pareix que es refia ms del boca-orella a lhora dadquirir un volum.

Fora llibreries han assolit la categoria de punt de trobada, matisava Redel, aix que Ana S. Pareja aprofitava per traslladar-nos una iniciativa prpia i immediata, lobertura a Berln duna llibreria espanyola, amb un bar. Pareja es mostrava moderadament optimista: aquest mes sobriran llibreries a Espanya. El que pot salvar el panorama s la passi individual. Sha de resistir. s clar que, ja llavors, Daniel Fernndez shavia llenat a demanar-li si serien tapes dures o tapes blanes les que se servirien al local berlins.

Lespectre del llibre digital, que tant shavia passejat per les taules deditors en converses precedents, pa-reixia haver-se esfumat. No aix, en canvi, la manera que les tecnologies actuals havien transformat les condicions de vida i de feina dels impressors amb galons. Lordinador ens ha complicat la vida, sentenciava el responsable dEdhasa, no noms per lallau de textos que arriben a les seves adre-ces electrniques, sin pels cabals dinformaci que saboquen sobre els seus terminals. A cada mo-ment descobresc quatre o cinc autors en espanyol, magnfics, de qui no havia sentit a parlar.

Ana S. Pareja senfronta amb estocisme a aquesta pantalla per la qual guaiten ms i ms escriptors novells que li ofereixen les seves criatures. Obrir tants arxius

adjunts tacaba creant un distanciament. Caldria fer una cridada al seny perqu no envin res si no s bo.Un calfred sacsejava les vrtebres dels conversadors, i no era laire condicionat, sin leventualitat que, entre tal circulaci doriginals, poguessin perdres obres mestres pel cam. I del pblic arribava un altre interrogant: s la qualitat el que decideix els editors sobre un manuscrit, o la possibilitat darribar a un gran nombre de lectors?

Som responsables del que publicam, perqu ho elegim, va sentenciar Daniel Fernndez. Alguns aspiram a la immensa minoria. Hi ha editors que no llegeixen, o que cada vegada llegeixen menys. Per a Enrique Redel, el repte s descobrir la potencia-litat del llibre i intentar convncer el lector que est b. Sedita massa perqu, de vegades, els editors publicam cinquanta originals per veure si amb dos causam sensaci. El que mata el sector s el curt termini. Segons Ana S. Pareja, els editors perse-gueixen un equilibri entre la qualitat i els neces-saris ingressos econmics. I aix t a veure amb aspectes com lextensi del relat, sobretot en les traduccions.

Com en les historietes aquelles que comencen amb van un espanyol, un alemany i un angls, es plantej la qesti, per acabar, de laccs als llibres en diversos pasos. Lescriptor Ignacio Vidal-Folch, entre la concurrncia, record que sn ms barats a Alemanya que no a Espanya, malgrat la diferncia en el nivell de vida. Tamb sels veu molt presents al carrer al pas germnic, va testimoniar Ana S. Pareja. El mercat espanyol s ms petit i atomitzat, advertia Daniel Fernndez. Per aix feim llibres de menor qualitat i ms cars. I apunt novament a una qesti clau: leducaci.

Converses Literries a Formentor - 2013MESA 2

Virgili, Orlando, els cims i el mestre de Margarida: Antoni Vidal Ferrando Fernando Schwartz Olga Merino Javier Garca Snchez

23

La periodista i escriptora barcelonina Olga Me-rino venia de participar a les Converses de For-mentor 2012, sota el ttol com dEls grans personatges de la literatura. En aquest encontre intervingu a la taula Bergants, bufons i rufians: entre el Lazarillo, Falstaff i Sancho Panza (junta-ment amb Pau Faner, Gabriel Janer Manila i Fernan-do Savater) i, entre daltres coses, ens descobr a la majoria el vocable clssic lampar, cosa aix com cercar-se la vida com bonament es pogus en temps de dificultats; molt apropiat per a la crisi daleshores i dara.

La veterania confereix grau, aix que, en aquesta segona presncia consecutiva, a Olga Merino li corresponia (a ms de parlar ella mateixa dEl mestre i Margarida, de Bulgkov) dintroduir els seus tres contertulians i els tres llibres que cadascun havia triat per a la conversa: Javier Garca Snchez amb La mort de Virgili, de Hermann Broch, Antoni Vidal Ferrando, amb Orlando, de Virgina Woolf, i Fernando Schwartz amb Cims borrascosos, dEmili Brnte.

Si la taula deditors del vespre anterior shavia vist posseda per linflux zoolgic, aquesta vegada tocaven els referents nutics, un fet idoni en un entorn com Formentor. Aix iniciava Olga Merino la travessia: Ens toca salpar amb una barcassa plena dobres mestres, un crrega que no s com serem capaos de transportar. Malament, replicava rabent Fernando Schwartz, assegut a la seva dreta, cosa que va fer que el pblic fes les primeres riallades, dentre el gran nombre que shavien de succeir al llarg de la jornada.

Javier Garca Snchez, un altre barcelon, assagista, narrador, periodista cultural, assumia la primera po-nncia. Parlar dobres mestres que ens han marcat s parlar de les teves flies i fbies. Des del seu

punt de vista, mltiples influncies que lautor que les recull no pot reconixer o assumir en un grau massa alt i acabar afusellat-les. s un terreny ple de mines.

Quan en Basilio em truc, explicava Garca Snchez, referint-se a la proposta dintervenci (i sobre un ttol concret) del responsable de les jorna-des, Basilio Baltasar, ell opt per La mort de Virgili. I segueixin llegint aquestes crniques fins al final, perqu fou una expressi (quan en Basilio em tru-c) fora reiterada.

Tornant al tema Per qu aquest llibre?, es pre-guntava en veu alta Garca Snchez. Perqu el va impactar de molt jove. Des que era un allot, jo vo-lia ser Hermann Broch. Volia ser alemany. La mort de Virgili s poesia, filosofia, teologia. Per aix s un far amb qu orientar-se, resolia, amb un altre smil mariner. No seria el darrer.

Criem que Javier Garca Snchez dedicaria la se-va intervenci a aquest volum i al seu autor. Per a continuaci es precipit una prodigiosa cascada descriptors, creacions i reflexions sobre la literatura. All que ens fa creure que una planta que sospira o un ratol que parla siguin la cosa ms natural del mn.

Garca Snchez va citar Wolfe, Tots els homes del rei, Faulkner i Flannery OConnor. Davant dels rius desbocats, la vertadera llum la trob en el text breu. I aqu es colava un altre entorn mar i una pregunta tipus del repertori del periodisme cultural: el llibre que hom duria a una illa deserta.

Sent predilecci per Clarice Linspector, la qual fins i tot de les receptes de cuina fa un conte. Per final-ment concloa que a aquesta illa despoblada men

Virgili, Orlando, els cims i el mestre de Margarida21/09/2013 10.30h. Antoni Vidal Ferrando, Fernando Schwartz, Olga Merino i Javier Garca Snchez

24


Ignacio Vidal-Folch

25

TAULA 2 Virgili

duria Galds. s ms entranyable, s espanyol i puc accedir al cent per cent de la seva nima, a di-ferncia del que ocorre amb els autors a qu hom arriba en traducci.

Olga Merino present a continuaci al professor, narrador i poeta de Santany Antoni Vidal Ferrando, de qui lleg (en la versi original, catalana) el seu poema Bellesa. Tot duna Vidal Ferrando aclaria que ell no secundaria lescampadissa (aix lhavia qualificat el mateix Garca Snchez) de llibres i es-criptors del seu company de taula. Jo som molt disciplinat i parlar tot el temps dOrlando.

I, en efecte, Antoni Vidal va realitzar una dissertaci a la vegada erudita i sensible de la que s potser la pea ms desconcertant de Woolf, inspirada en la seva amant Vita Sackville-West, a qui va dedicar el llibre. El seu personatge canvia de sexe sense alterar la seva identitat a travs dels segles.

Lorigen de lart neix de linconscient, assenyalava Vidal Ferrando, i els escriptors solen anar ms enll dels seus propsits. Woolf trenca amb molts tabs i fa trontollar els esquemes dels gneres. Desafi els rols sexuals, lespai i el temps i contribu a eixamplar els camins de la literatura. Jorge Luis Borges va tra-duir aquesta obra perqu s originalssima i una de les ms significatives de la nostra poca.

Orlando travessa ms de tres-cents anys: triomfa i fracassa en la cort, senamora duna princesa russa que labandona, embogeix, acaba confiant no-ms en dues coses: els cans i la naturalesa, es fa escriptor, ms endavant cau en un son profund i al set dia es desperta convertit en dona. Ja al segle xviii, es relaciona amb els illustrats. Per es ren-deix a lesperit de lpoca i acaba casant-se, com Virginia amb Leonard Woolf. No hi ha diferncies entre poesia i narrativa, concloa Vidal Ferrando, seria una qesti de dosi.

Qu dic jo de Fernando Schwartz?, sinterrogava acte seguit Olga Merino. Res, li contestava lal-ludit dimmediat, originant novament les rialles de la concurrncia.

El diplomtic, comunicador, editorialista i narrador establert a Mallorca iniciava la seva intervenci par-lant dels certmens literaris, dels quals ell ha resul-tat guanyador en algunes ocasions, incls el cobejat Planeta. Els premis serveixen de poc pel que fa a la qualitat de lobra. Els premis serveixen perqu els editors tescoltin i et publiquin.

Fernando Schwartz enlluern laudincia (i, en parti-cular, els ms propers generacionalment) amb el re-lat de les seves lectures dinfant i adolescent. Salgari i els pirates de Mompracem (ms paratges marins), Jules Verne i el seu viatge a la Lluna, Jack London i els territoris dAlaska, Zane Grey i les seves novelles de lOest, lhumor i la ironia de Mark Twain, la Guer-ra Freda simbolitzada per Giovanni Guareschi (en el capell Don Camilo i el comunista Peppone).

Per desprs descobr Cims borrascosos, que mobr la flor de la passi. El que minteress fou lintent dexplicar amb tanta precisi com fa Brn-te els mecanismes de la passi, la forma terrible en qu es manifesta. No era de Heathcliff, era de Cathy de qui volia analitzar aquests mecanismes.

En la desgraciada histria damor de Cathy i Heath-cliff i la desmesurada revenja daquest, Fernando Schwartz va trobar la seva vocaci essencial: la descriure. Malgrat que Cathy s una mica frvola com a herona, tal vegada tant com Emma Bovary, aquelles pgines el marcaren. A aquell allot de devuit anys el varen fer caure de la cadira i dir: aix s el que vull fer, cosa que va perseguir en les seves novelles, en part redactades a Mallorca.

Per fi li corresponia el torn a la mateixa Olga Me-rino, per explicar el perqu de la seva elecci del

26


Antoni Vidal Ferrando Fernando Schwartz

27

TAULA 2 Virgili

relat de lautor rus [del qual, per cert, ha realitzat una meravellosa posada en escena el mallorqu Pep Tosar]. Per filiaci sentimental. Vaig viure cinc anys a Rssia, en el gran canvi poltic, un perode que reflect a la novella Cenizas rojas. Si la URSS ja era catica, el que va venir desprs fou Absurdistan.

Lesperit de Stalin mest castigant, es temia Me-rino, per haver-se recordat de Bulgkov, un autor que va patir una de les pitjors dictadures de la hist-ria i que mor el 1940, havent conegut el pitjor de lstalinisme: la collectivitzaci, la fam i el gran terror del 36 al 38.

El mestre i Margarida, precisava la periodista i es-criptora, cont tres histries en una. En la primera i ms divertida, el Dimoni i el seu seguici es planten a Moscou. Satans samaga rere el nom de profes-sor Volant i sacompanya dssers tan extravagants com un moix negre que beu vodka i punxa aren-gades amb una forqueta. El seguici diablic entra en contacte amb lAssociaci dEscriptors Sovitics i obra prodigis, com fer ploure rubles o teletrans-portar un funcionari.

La segona histria s la de Margarida i el mestre, que ha escrit una novella sobre Pon Pilat. Com que no la hi publiquen, la crema i acaba recls en un sanatori psiquitric. Margarida fa un pacte amb el Dimoni perqu el mestre recuperi el manuscrit i tot sigui com abans, i aix s exactament el que li va passar a Bulgkov: encara que va salvar la vida, els seus textos varen ser confiscats pel rgim sovitic.

La tercera, per acabar, s lobra del mestre sobre el procurador rom, el gran tema de la qual s la covardia. Ens presenta Pon Pilat com un home ma-

lalt que odia la terra que governa, turmentat per no haver salvat Jess. I s que la covardia preo-cup molt Bulgkov. Havia demanat a Stalin que li permets anar-sen de Rssia, per quan aquest el crid a casa en persona fou incapa de reaccionar, per pusillanimitat.

Resultava raonable que les relacions entre escriptura i poltica sortissin a rotlle, i Antoni Vidal Ferrando accept el repte. Referint-se al personatge histric, recreat per Broch, Virgili crema la seva Eneida perqu s una obra posada al servei del poder. El poder t tant a veure amb la literatura com les flors de plstic amb el safr. Lart s accessible per a tothom.

Va intervenir, des del pblic, el mateix Basilio Bal-tasar, responsable de lencontre. Magradaria que Javier Garca Snchez mencions un parell dobres ms, com si no basts amb el devessell que ja hem mencionat. Esper que la meva indisciplina perqu no shavia cenyit a un ttol nic no generi mesu-res punitives, responia el barcelon. No, s que la meva dona ha arribat tard, contestava al seu torn Baltasar, mentre tots ens esbutzvem de rialles.

Per Garca Snchez shavia decantat per la indis-ciplina aquell mat (a ms, ja sabia que sense cs-tig), aix que en lloc de citar ms ttols, prefer reprendre la reflexi sobre la literatura sota lsta-linisme. Sense mourens de lestepa sovitica, era Fernando Schwartz qui tancava la sessi amb una ancdota del viatge duns espanyols (entre ells, Pe-dro J. Ramrez) a lantiga URSS, en qu cregueren estar a punt de ser detinguts per uns (falsos) policies poltics. La cirereta la pos Vidal Ferrando, amb un poema inspirat en la mort de Virginia Woolf.


Shakespeare i Tolstoi i dos enemics irreconciliables: Javier Cnaves Ben Clark Marcos Giralt Torrente Francesc M. Rotger

29

Shakespeare i Tolstoi i dos enemics irreconciliables21/09/2013 12.30h. Javier Cnaves, Ben Clark, Marcos Giralt Torrente i Francesc M. RotgerLa tercera taula rodona de les Converses de For-mentor 2013 es diferenci de les altres en el fet que va tenir el seu preludi. Abans que co-mens, el promotor daquestes jornades, leditor, narrador i periodista Basilio Baltasar, va voler recor-dar-nos als presents que ens trobvem en el ma-teix rac que immortalitz un dels grans poetes en catal, Miquel Costa i Llobera, i va cedir la paraula a Bernat Cifre, vicepresident de la Fundaci Rotger Villalonga, que preserva el llegat de Costa.

Per Cifre s un rapsoda apassionat. Les seves ex-plicacions sobre Costa i Llobera i el seu poema La deixa del geni grec, inspirat en Homer i on cre el mite de Nuredduna, les fou intercalant amb la reci-taci de fragments del mateix poema, un parntesi de literatura en viu en unes converses dedicades, precisament, a la literatura.

Com Olga Merino, jo havia participat en les Con-verses de lany anterior (a la taula, convenientment escnica, Disturbis familiars: ddip a Hamlet, juntament amb Carlos Garca Gual i Jos Mara Ri-dao). Aix que em corresponia, tamb, fer de mes-tre de cerimnies en aquesta altra, amb Ben Clark, que parlaria dels Sonets, de William Shakespeare, Javier Cnaves de Viatge al fons de la nit, de Louis-Ferdinand Cline, Marcos Giralt Torrent de Guerra i pau, de Lev Tolstoi, i un servidor de Lestranger, dAlbert Camus, en el centenari del naixement de lautor (1913).

Podrem haver intervingut per ordre alfabtic, per result ser de menor a major. Aquell mat ning no sabia (ni ell mateix, s clar) que el gener segent guanyaria el premi Ciutat de Palma. El vaig presen-tar com eivissenc, dels Clark de tota la vida o hi-bricenc, com ell mateix es defineix pel seu origen britnic. Ben Clark ens deix a tots estupefactes

amb linici de la seva ponncia, que recordava el gol marcat per Diego Maradona el 22 de juny de 1986, al Mundial de Futbol de Mxic.

Qu dimoni tenia a veure aix amb Shakespeare? De seguida ho va aclarir. Tan prodigis com aquell gol resulta posar-se a lalada del bard de Stratford per traduir els seus sonets. Ni la longitud s la mateixa en castell que en angls, els vocabularis sn molt diferents. A dins aquests 154 poemes hi ha prcticament tot el que es pot dir sobre lamor, les grans passions, la gelosia, lenveja, el dubte, sobre el pas del temps. Qu fer amb Shakespeare? Si tot est ja dit, fins a quin punt hom pot tenir latreviment descriure?.

A la batalla entre esttica i significat, ronda la qes-ti de si un poema ha de dir res. Shakespeare creu que s. Els seus sonets sn absolutament moderns. Sn reflexions sobre el pas del temps. El primer i el segon constitueixen una apologia de la reproducci, de manera que es passi un testimoni de la bellesa que tenia abans el progenitor, ultra-passada la quarantena.

Lexemple en aquesta matria el tenia Ben Clark assegut a la dreta: Javier Cnaves acaba de complir els quaranta i sacaba de reproduir. En aquest moment ens vrem assabentar del naixement de la seva filla i hi va haver una pausa per a les enhorabones. El poeta eivissenc concloa la seva intervenci assenyalant el seu pais Mari Villangmez (nascut el 1913 i a qui les Converses havien homenatjat la nit anterior amb el documental Home, terra i poesia) i Antonio Machado com els seus altres dos grans referents.

A Javier Cnaves el coneixia pels seus poemaris, que s sn dels que sentenen, i per alguna entrevista de

30


Francesc M. Rotger

31

TAULA 3 Shakespeare i Tolstoi

rdio. Ell tamb fou Premi Ciutat de Palma, per El peso de los puentes, per aix mateix ha cultivat la novella. s ineludible el seu vincle amb lHotel For-mentor, ja que fou un dels autors dun documental sobre lestabliment. La recent paternitat ha alterat la seva pau, per igualment va sortir airs del de-safiament.

Com Fernando Schwartz amb Cims Borrascosos, a Cnaves li va arribar el Viatge al fons de la nit en la seva adolescncia, quan un llegeix amb passi, a continuaci de Bukowski. Em vaig dir: s possible fer una cosa aix, i ho vaig trobar fascinant. Era ca-pa descriure poesia com una cosa punyent. Amb un llenguatge groller selevava a cotes que no sha-vien assolit. Era el que jo volia fer.

Al protagonista de Cline, tingut per autobiogr-fic, li pot la curiositat, que se lemportin totes les misries. Es troba a la I Guerra Mundial. A lfrica viu el colonialisme francs, amb escenes en qu era inevitable pensar en Conrad. Cline cau malament a tothom, era el seu objectiu i el compl.

Per a Javier Cnaves, el ms interessant de les obres mestres s que hi hagi un abans i un desprs de la seva lectura. Va recordar un altre dels seus autors de capalera, Juan Carlos Onetti, qui afir-mava ser autor duna sola obra. Aquestes sn les obres mestres.

Marcos Giralt Torrente s fill del pintor Juan Giralt i nt de Gonzalo Torrente Ballester, dorigen mallor-qu. Acabava dsser, a lagost, al Festival de Pollen-a. La seva darrera criatura, Tiempo de vida, li havia valgut el Premi Nacional de Narrativa. El seu repte no era gens fcil: comentar-nos un dels grans (en tots els sentits) monuments de la literatura, Guerra i pau, que confessava haver llegit per primera vegada de cara a aquesta trobada.

Per abans havem dabordar el lema de les

Converses: Qu feim amb les obres mestres? Parlam de clssics, o sn dues coses distintes? Un clssic pot ser llegit en totes les poques. Una obra mestra s una obra perfecta. El concepte dobra mestra s dubts que es doni en novella. Podem parlar dun conte o un poema perfectes, per, per la seva mateixa naturalesa, difcilment una novella s perfecta. La novella necessita contenir alguna dosi dimperfecci. La bellesa sempre s imperfecta.

Sobre Guerra i pau, Giralt Torrente desgran una intervenci erudita, trufada de cites de lectors i estudiosos. Dentre els autors russos, Tolstoi no s el seu preferit, sin Turgunev, per record del primer el seu inslit trasps en una estaci ferroviria, a la qual acudiren periodistes per cobrir la notcia. Mai la mort dun escriptor no ha despertat tanta atenci, fou semblant a les de John Lennon o Diana de Galles. Tolstoi era una figura contradictria, amb diversos homes en lluita a dintre seu.

A Tolstoi tothom li reconeix la capacitat de cons-truir un moble amb qualsevol fusta, per no la finor dun ebenista. Tal vegada, s per causa de les re-peticions creadores o les ramificacions en el relat que no es continuen, com a Anna Karnina, on no sabia cap on anava. Tolstoi abandon vies obertes perqu largument va prendre altres camins. I no li import deixar-les obertes.

s difcil deixar lligats tots els caps en una novel-la tan extensa. Hi ha personatges que no acaben de tenir una identitat, o canvien massa. Per tota lemoci del rus neix on neix el seu geni. Per a Giralt, no hi ha extrems a Tolstoi, no hi ha perso-natges massa bons ni massa dolents. El seu Guerra i pau s una epopeia histrica, que narra, en quasi dues mil pgines, esdeveniments que ocorregueren entre 1805 i 1812, amb leix de la invasi de Rssia per part de Napole.

Em tocava parlar a mi sobre qu fer amb les obres

32


Marta Buadas Giselle Etcheverry Basilio Baltasar Ignacio Vidal-Folch

33

TAULA 3 Shakespeare i Tolstoi

mestres. Deixar-les tranquilles, des del meu punt de vista. O no. Llegir les que hom vulgui. Per molt que ens hi entestem, mai no aconseguirem devorar tot el que de valus sha escrit. No hi ha temps material, no hi ha vida suficient. No passa res si un no llegeix Guerra i pau, i arran daix vaig citar Woody Allen: He llegit Guerra i pau amb un mtode de lectura rpida. Va de Rssia.

I Albert Camus i el seu Lestranger. Ell era un altre enemic irreconciliable del ttol de la taula, per-qu el seu compatriota Cline va ser antisemita i collaborador dels nazis, i en canvi aquest descen-dent de menorquins, visitant de Mallorca i dEivissa el 1935, va ser membre de la Resistncia i defensor dels drets humans. Ell mateix escriu a un integrant de laltre bndol a Cartes a un amic alemany: no ens enfrontam perqu un sigui alemany i laltre francs, sin perqu un s nazi i laltre un europeu lliure.

Venia de coordinar (el juliol) el curs destiu sobre Ca-mus a la Universitat de les Illes Balears, amb Carlota Vicens Pujol. Una de les mltiples activitats amb qu hem recordat el 2013 el seu centenari a les Balears, a les quals Camus denomin flors al mar en els seus diaris, com tamb se li dedic un parc a Palma, entre lantic edifici de Gesa i el futur Palau de Con-gressos.

Per tant, vaig parlar dAlbert Camus, daquell allot pobre en un suburbi dAlger, orfe de pare amb un

any, criat per una mare i una via analfabetes, en una casa sense un sol llibre, un nin en qui el seu mestre, Louis Germain, va descobrir un futur premi Nobel de Literatura. Qu seria de nosaltres sense els mestres? Aquesta reflexi la concurrncia la com-part, amb una ovaci que anava dedicada als nos-tres docents.

Jo tamb, com Javier Garca Snchez amb Hermann Broch, he volgut ser sempre Albert Camus, amb la seva eterna gavardina, la seva cigarreta a la comis-sura dels llavis i el seu aire a la Bogart. I Lestranger (o Lestrany, que sobre la traducci correcta del ttol original francs no ens hi posam dacord) fou tam-b una lectura dadolescncia, que vessa resplendor mediterrnia a les seves pgines.

Camus no fou noms un esplndid assagista, narra-dor i dramaturg, a ms de periodista, editor, porter de futbol, actor i director descena. Era i continua essent un referent tic i moral de primera lnia, un profeta de la llibertat, un rival declarat dels abusos i les injustcies de qualsevol signe. I, en aquest sentit, s probable que avui lentenguem molt millor de com va ser rebut al seu temps, carregat de prejudicis i estereotips ideolgics.

El pblic va sollicitar a Ben Clark que llegs en veu alta un dels sonets de Shakespeare i aix ho fu, per tancar la sessi, dedicant-lo a la filla recent nascuda de Javier Cnaves. Una futura lectora, sens dubte.


Llibres sagrats i transgressions literries: Maite Salord Miquel ngel Llad Ribas Margalida Socias Jos Vidal Valicourt

35

Llibres sagrats i transgressions literries21/09/2013 17.00h. Maite Salord, Miquel ngel Llad Ribas, Margalida Socias i Jos Vidal ValicourtMiquel ngel Llad Ribas no s noms filleg, poeta, narrador i traductor, sin que, en la seva qualitat de tcnic superior de la Conselleria de Cultura, era qui sencarregava (juntament amb la resta del seu excellent equip) dels mil i un aspectes que comporta organitzar un frum com aquest. Per Miquel ngel tamb s una persona molt compromesa amb la igualtat de drets dhomes i dones. Tal vegada per aix va ser que en aquesta taula que ell va moderar fou lnica paritria del programa: Maite Salord, amb Lolita, de Vladimir Nabkov i Margalida Socias, amb la Bblia, en el bndol femen, i Jos Vidal Valicourt, amb Rayuela, de Julio Cortzar (en el cinquant aniversari de la seva publicaci), a ms dell mateix, en el mascul.

Uf! Quin cctel, la Bblia i Lolita en el mateix sac i Cortzar (hoste de Mallorca com va ser i en portes del centenari del seu naixement, el 2014), per acabar darrodonir-ho tot! Miquel ngel Llad era conscient de lheterogenetat daquesta quarta taula en la festa de la literatura i de les paraules, com defin les Converses.

En la seva introducci, Llad assenyalava que el mateix Nabkov, al mtic programa de televisi Apostrophes, de Bernard Pivot, havia rebutjat que la seva protagonista es correspongus amb el concepte del que desprs hem ents com una lolita (adolescent seductora i cap de trons). Remarc el caire fundacional de la Bblia, la majoria de llibres li han vingut al darrere. El seus passatges han impregnat una part important del pensament occidental. I qualific de novella de culte, encara que no fcil, Rayuela, que mig segle ms tard continua servint de guia a qui, imbuts de la seva lectura, recorren els escenaris de Pars o Buenos Aires a qu alludeix Cortzar. Tamb va voler recordar, amb motiu dels deu anys del seu trasps, el narrador i poeta establert

a Mallorca Avelino Hernndez, propagador de la bellesa i la tolerncia.

Les germanes Salord Ripoll, Maite, professora, narradora i comunicadora, i Josefina (Fina), coordinadora cientfica de lInstitut Menorqu dEstudis i activa promotora de la coordinaci del centenari dAlbert Camus, sn ben conegudes en la seva illa dorigen. Maite es va declarar encantada de participar en la taula i de constituir la quota menorquina del programa (lorganitzaci procura que en cada edici de les Converses hi estiguin representats els diversos territoris de Balears).

Tamb el relat de Nabkov va ser un descobriment primerenc per a Salord. Vaig arribar a Lolita, o ella a mi, en una classe dels anys vuitanta de la Univer-sitat de Barcelona, de la m dun professor. A la vegada li va semblar fascinant i li gener inco-moditat. I no s per a menys, perqu, com s ben sabut, tracta dun adult que senamora duna nina, de la seva fillastra.

Aquesta histria pareix en principi srdida, per el lector arriba a sentir una certa compassi pel protagonista. A qui sacosta a ella li desperta emocions i li fa replantejar valors fins a aquell mo-ment inamovibles. Malgrat lescndol, lxit de la novella fins i tot va generar larquetip de lolita, a qu abans havia alludit Llad.

Per a Salord, Lolita s una gran novella. Nabkov es mostra capa de fer oblidar al lector el que en principi pareix un amor monstrus, fins al punt dentendrel com una relaci dun home i una do-na. T la capacitat de magnetitzar el lector i aix noms s possible amb un domini absolut de la tcnica literria. La primera persona en qu est escrita tamb la fa ms propera.

36


Pblic

37

TAULA 4 Llibres sagrats

El llenguatge usat per Nabkov constitueix un aspecte fonamental, un llenguatge subtil, irnic. Quan la mateixa Maite Salord sha vist davant del full en blanc, el fet dhaver llegit Lolita li ha fet entendre la necessitat dun narrador capa de seduir. s la seva gran lli: la seva capacitat dembriagar el lector. Ens fa dubtar dels valors ms elementals.

Margalida Socias iniciava la seva intervenci puntu-alitzant que ella (a diferncia de la majoria dels po-nents de Formentor) no ve dedicant-se a la creaci, sin a lestudi. Com que no som creadora, em sent amb cert desavantatge. Ells sn lectors de qualitat. Qui pot llegir millor que un altre artista?.

Per Socias s professora emrita de la Universitat de les Illes Balears, filloga i especialista en literatura, aix que abord el seu colossal objectiu, ni ms ni menys que la Bblia, amb una anlisi rigorosa: el volum sagrat com a obra literria, i el seu influx en les obres posteriors, confiant amb lajuda de la Verge i els sants, com no podia ser daltra manera.

El que passa amb la Bblia s que no pot esquivar el seu carcter religis, una visi estrictament laica seria reduccionista. Daltra banda, s un conjunt heterogeni de llibres: lAntic Testament per un costat, el Nou per laltre, amb els seus apartats respectius. Estilsticament no arriba a la perfecci formal de la literatura grecollatina.

Probablement sn els quatre Evangelis que narren la vida de Jess la part ms significativa del tot. No es tracta dun profeta. Es presenta com el Fill de Du. s la Paraula, no el que la transmet. Literriament es tracta dun tema sublim amb un estil senzill, una mi-ca inusual. El Jess dels Evangelis ressuscita morts, per atn coses quotidianes. Els seus personatges sintegren en limaginari collectiu occidental.

Ambds aspectes, la Bblia com a literatura i els arquetips que sen deriven, influeixen en tota la

literatura que sha redactat a continuaci. Aquestes histries les coneixia tothom des de petit. El que ms hi havia a les cases eren llibres pietosos. Socias va fer referncia a Luis Goytisolo, del qual el llibre Naturaleza de la novela, Premi Alfaguara dAssaig, justament pren aquests textos sagrats com un dels orgens de la narrativa.

Per a la professora i estudiosa, la influncia de la Bblia sobre les creacions posteriors es dna de tres maneres: una, de carcter ms pla i primitiu; una altra, una relectura caracterstica de letapa que dis-corre entre el Renaixement i el Romanticisme; per ltim, una reinterpretaci dels arquetips bblics. Ai-x, per exemple, lAbel Snchez dUnamuno o lAb-salom, Absalom, de Faulkner.

Hi ha una cascada dautors que shan vists marcats per la influncia dels diversos llibres de la Bblia, i Margalida Socias en citava alguns: Herman Melville, amb el seu Moby Dick, Fiodor Dostoievski, Stendhal, Miguel de Cervantes, Lev Tolstoi, James Joyce, Marcel Proust Per no parlar del cinema i les seves adaptacions dels relats bblics: Cecil B. De Mille, Pier Paolo Pasolini, i fins i tot La vida de Brian, dels Monty Python.

Margalida Socias tancava la seva intervenci amb una reflexi crtica sobre el retrocs que semblen patir els coneixements clssics. Durant la segona meitat del segle xx hi ha un canvi dhbits socials. Es produeix una infantilitzaci de les ments, que est relacionada amb la manca densenyament de les Humanitats. Ens podem trobar amb generacions venidores que hauran de mirar a la Viquipdia qui eren Can i Abel.

Arribava el torn de Jos Vidal Valicourt, i Miquel ngel Llad es va referir a Rayuela com un trenca-closques. No s una novella lineal, ja que el mateix Cortzar en proposava dues lectures possibles: lha-bitual, del principi al final, i una altra de ms com-

38


Pblic

39

TAULA 4 Llibres sagrats

plexa, saltant dun captol a un altre distant, com en el joc que li dna ttol.

Aprofitant el precedent religis, Vidal Valicourt, fi-lsof, articulista, poeta, narrador i assagista, ens re-cordava que Cortzar renegava de la sacralitzaci de la seva obra. Rayuela mha influt molt, i segur que s aix, perqu ens exhib el seu vell exemplar dEdhasa, esbutzat i subratllat, del qual derivava les seves reflexions. Per a la seva intervenci lhavia rellegit amb recel, pensant que em decebria tant temps desprs de la seva primera lectura.

Tamb per a aquest escriptor mallorqu el de Cor-tzar va ser un descobriment primerenc, amb de-vuit o vint anys. Entre els aspectes que destacava del relat sobresurt la intuci que caracteritza la protagonista femenina, la Maga, en contrast amb el personatge dHoracio. El viatge que ha de fer Horacio s girar-ho tot per arribar al que la Maga ja s. s una feina de despullament progressiu.

Per a Vidal Valicourt, Rayuela s aquella gran bro-ma en la qual el lector, si shi anima, va de captol en captol. Joc i jazz sn els seus nuclis centrals. Cortzar parla de dos tipus de lectors, passius i ac-tius. El que ell pretn s que el lector sho treballi. s una novella incmoda, que neguiteja. A mi em reactiv la curiositat. I els referents musicals no sn sobrers, el mateix autor era trompetista.

El llenguatge prodigis de Rayuela, de la qual Vidal Valicourt ens lleg algunes citacions textuals, inclou paraules inventades, un idioma privat entre Horacio i la Maga. El llibre s ple daclucades dull. La

relectura recent de la novella mafect, mimpact i minflu, en concret en el seu llibre recent publicat en aquell moment, Lisboa Song, desprs duna llarga temporada a la capital portuguesa. s un llibre que demana joc, pregunta i debat.

De lhorari programat en aquesta jornada quedaven encara alguns minuts com perqu es produssin intervencions dentre el pblic, ja que no debades Converses s la denominaci daquest frum, i no una mera successi de ponncies des de la mesa. Sant Pau, personatge bblic, fou llenat a lgora per un espectador, i Margalida Socias puntualitzava que per lpoca en qu visqu tengu coneixement directe dels apstols, alhora que va anar construint la seva doctrina, que difongu entre els gentils.

Articulista, narrador, assagista, Miguel Dalmau procura no perdres les Converses i s un daquests participants que solen plantejar punts de vista suggeridors. Aquesta vegada ens descobria el significat del cognom (dorigen basc) de Julio Cortzar: estable vell, vendria a dir en euskera. De vegades mitificam i construm un imaginari que no t res a veure amb orgens tan humils. Pel que fa a Nabkov, s un gran satric que regira tota la societat americana de lpoca.

Per ltim va intervenir Fernando Schwartz, amb dues reflexions: la primera, sobre com els apstols entenien el concepte de Messies que atribuen a Jess; la segona, sobre ladmirable mestria de Vladmir Nabkov en escriure Lolita en angls, quan aquesta no era la seva llengua materna, una fascinaci que, sense dubte, compartem la totalitat dels assistents.


El collar de la coloma i els mestres del temps: Ignacio Gmez de Liao Juan Vicente Piqueras Llucia Ramis Andreu Manresa

41

El collar de la coloma i els mestres del temps21/09/2013 19.00h. Ignacio Gmez de Liao, Juan Vicente Piqueras, Llucia Ramis i Andreu ManresaAndreu Manresa s de Felanitx i escriu a El Pas. No necessita ms per presentar-se, aix que tampoc no ho va fer en aquesta darrera taula rodona del dissabte, en qu, a ms de comentar A sang freda, de Truman Capote, sencarregava de moderar el colloqui i introduir els altres tres convidats: Ignacio Gmez de Liao, amb A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, Juan Vicente Piqueras, amb El collar de la coloma, dIbn Hazm, i Llucia Ramis, amb Larc de Sant Mart de gravetat, de Thomas Pynchon. Novament aparegu la metfora entre marina i literria, quan el periodista es refer a aquest tinter que s la Mediterrnia i a navegar pels llibres.

Introdua Manresa lescriptor, articulista i professor universitari Ignacio Gmez de Liao recordant que va viure a la vena Eivissa, desprs de ser expulsat de la universitat franquista per roig, o simplement per demcrata. I li anunciava: tens tot el temps que vulguis, per condensal en deu minuts.

I s que justament el temps, aquesta matria es-munyedissa, era la qesti. I els seus mestres (com Proust), dacord amb el ttol de la taula. Gmez de Liao es va mostrar encantat amb aquest doble condicionant de Manresa, que mobliga a reconci-liar contraris, que s la base de la filosofia. Li venia com lanell al dit lentorn de Formentor, excessiva-ment paradisac, i per tant amb malenconia, que s lhumor caracterstic del pensament i la memria. Encara que A la recerca del temps perdut era la seva obra elegida i singular, va recrrer per justificar les seves divagacions al mateix Proust, que nera prdig, capa de consumir raimes de paper per contar el que sentia en escoltar una sonatina. Aix que Gmez de Liao es va referir tamb a El darrer purit, de George Santayana, del qual si alg vol

conixer com va ser la societat bostoniana, se lha de llegir. A Lhome sense atributs, de Robert Musil, el protagonista del qual s un filsof, com ell mateix. I La muntanya mgica, de Thomas Mann, ja que Formentor li recordava el seu escenari, un sanatori que sempre em vaig imaginar com un hotel amb vistes meravelloses. A Port Lligat va conixer Dal i Gala, el qual podria haver tractat amb el narrador alemany i li podria haver inspirat un dels seus personatges.

Entrant en matria, Liao realitz el seu recorregut per la monumental obra proustiana, comparant-la amb la no menys impressionant Genji monagatari, de la japonesa Murasaki Shikibu. Escrita, aix s, mil anys abans, per tamb contempla lesdevenir com una variant essencial. hi ha uns parallelismes del culte a la salvaci del temps grcies a la memria involuntria. El que importa a Proust no s la me-mria utilitria, llevat den tres casos: la famosa magdalena, el campanar i les dues lloses de la festa de la princesa de Guermantes. Aquest tipus de re-velacions li descobreix que res no es perd.

El concepte de la memria com a salvaci ja hi s a la Grcia antiga i Marcel Proust lassumeix en un conjunt de textos impossible de resumir en uns mi-nuts. Per el seu final, el seu temps recobrat, tanca el miracle de convertir detalls insignificants en quelcom magnfic. Al revs del relat japons, on tot sesvaeix.

Truman Capote, lelegit dAndreu Manresa, no sa-bia tant de Proust com deia, i Gore Vidal el pos en evidncia quan li pregunt per la filiaci dun per-sonatge, segons ens contava Manresa. Del segent contertuli, Juan Vicente Piqueras (recent la publi-caci del seu poemari Atenas, premi Loewe), ens recordava que havia viscut a Frana, Itlia i Grcia, i

42


Llucia Ramis

43

TAULA 5 El collar de la coloma

ara ho feia a Algria, on emigraven els menorquins amb les pedres per construir les seves cases, i de la qual procedia el menorqu dorigen Albert Camus Sintes. Una altra referncia al Nobel en el seu cente-nari, i no seria la darrera.

Piqueras comen contradient Liao, perqu aquest parads, Formentor, no em sembla ex-cessiu. Com que parlvem darrels, va enunciar les seves: la comarca de Requena, valenciana, per cas-tellanoparlant. No som ni de Castella ni de Valn-cia, i aix et cura de velletats nacionalistes. A ms sen va anar dEspanya el 1985, aix que podrem dir que som un exiliat de la movida. Seria una nova modalitat.

Arrencava el poeta el seu comentari dEl collar de la coloma, escrit a la Xtiva islmica fa ms dun millenni, assenyalant que Espanya va tenir la sort de ser conquerida pels rabs i reconquerida pels cristians. Espanya sense els rabs avui seria Frana, s a dir, un pas europeu racional. I si no fos per la reconquesta serem Marroc o Algria.

Educat, com els de la seva generaci, en el nacionalcatolicisme amb Guzmn el Bueno, la lectura daquest clssic de lEspanya islmica mobr una finestra a un captol desconegut. Una obra pot fer-se carn i transformar-li la vida a una persona. Hi ha lectures que sn epifanies, illuminacions. La poma en si mateixa no t sabor, el t quan alg lassaboreix. s com quan les cabres de Formentor submergeixen el cap a la mar, que semblen boges, com cabres que sn, per ho fan perqu saben que hi ha corrents daigua dola.

Juan Vicente Piqueras ens narr a tots la biografia novellesca dIbn Hazm, nascut el 994 a la Crdova del gloris califat i en un entorn acomodat, per que visqu la runa de lestat i de la seva famlia, escrigu bona part de la seva obra a la pres i els seus textos acabaren cremats pblicament. I com arrib ell a El

collar de la coloma? Perqu un amic mescrigu una carta amb una fotocpia dun fragment referit, justament, a la correspondncia. Sen recorden de lpoca en qu escrivem cartes, i a m?.

El collar s un tractat filosfic sobre lamor i una collecci dhistries i ancdotes, lHola dAl-An-dalus, com lha anomenat un dels seus traductors. s un llibre extraordinari, duna frescor que sembla que lhaguessin escrit ahir i que ens illustra sobre els usos amorosos de la Crdova del segle x.

Arran duna de les qestions que tracta, Ibn Hazm afegeix una cosa aix com sobre aquest assumpte he dit, i a continuaci reprodueix un dels seus poemes, de manera que el llibre s, tamb, una antologia dels seus versos, tan bells que quan Juan Vicente Piqueras ens en recit alguns, deix els espectadors amb desitjos de precipitar-se al fons de la sala de conferncies (on el filsof i llibreter Jos Luis Martnez havia installat una petita sucursal de la seva Biblioteca de Babel palmesana) i adquirir-ne immediatament un exemplar per submergir-se en la seva lectura (com els caps de les cabres a les aiges de la badia).

Llucia Ramis era la segent a intervenir, recent en-cara la seva tercera novella, Tot all que una tarda mor amb les bicicletes. Com que Andreu Manresa, a ms de mencionar la reivindicaci de lhistoriador Miquel Barcel que les nostres eren les illes orien-tals dAl-Andalus, li havia marcat tamb el temps, anunci que aniria a la velocitat de la llum, a ms de rememorar el viatge de noces dels seus avis bel-gues a lHotel Formentor, als anys cinquanta.

De Larc de Sant Mart de gravetat, apareguda el 1973, assenyal que constitueix un referent de la literatura postmoderna. David Foster Wallace se la va llegir en vuit nits, aix que potser no resulta tan rdua. Marc una fita i va ser candidata a un Pu-litzer que no va obtenir per obscena i illegible. Il-

44


Ignacio Polanco, president de la Fundacin Santillana Emiliano Martnez, vicepresident de la Fundacin Santillana

45

TAULA 5 El collar de la coloma

legible ho s a mitges. Podem deixar-nos arrossegar o intentar analitzar tot el subtext, per daquesta tornam bojos.

Quan Thomas Pynchon va obtenir, aquesta vegada s, el National Book Award, va enviar un pallasso a la cerimnia. Era una manera de prendre-sho a broma, per encaixa amb lenigma que envolta lautor, que fuig dels mitjans de comunicaci. Hi ha diverses teories sobre la seva personalitat. A Bartleby y compaa, Enrique Vila-Matas presenta dues persones distintes que diuen que sn Pynchon i s que es comenta que sota aquest nom soculten dos autors, el que escriu els relats ms foscos i el que teixeix els ms divertits.

Largument frega all delirant, ja que el seu prota-gonista, un nord-americ destinat a Londres durant la II Guerra Mundial, sent una erecci cada vegada que est a punt de caure una bomba alemanya. I aqu rau la clau: qu provoca qu?, aix que hom arriba a demanar-se si la realitat existeix o som no-saltres els qui cream aquesta realitat. En definitiva, tot est relacionat amb tot. Com podia ser lobra de Foster Wallace aqu, a la sala, si noms Llucia Ramis sabia que shi referiria?

Abans que tots comenssim a mirar darrere dels nostres caps, Andreu Manresa ens rescatava del sortilegi per dissertar ell mateix sobre A sang freda, icona, referent, mite, llarg reportatge sobre un crim i el seu cstig amb qu Truman Capote, junta-ment amb Talese, Wolfe i Mailer, va inaugurar lano-menat nou periodisme o novella de no ficci.

Manresa es refer a les objeccions sobre el rigor de lobra, que reb el llibre al seu moment, argumen-tant tant la qualitat literria com lesfor titnic de lautor. Aix s, una tasca daquestes caractersti-ques resultaria impensable en el periodisme actual. Ning no aconseguiria avui en dia, com Capote, les transcripcions ntegres dels interrogatoris dels reus, ni podria invertir cinc anys a recrrer-ne tots els es-cenaris. Per qu s una obra mestra? Perqu una multitud de persones aix ho han convingut, i per-qu ha marcat una poca.

El periodista de Felanitx va arrodonir la seva intervenci amb una dada curiosa: Capote redact una part dA sang freda a Palams, on va arribar amb 4.000 fulls danotacions, i sembla que aleshores o reb una postal des de Mallorca, o nenvi una ell mateix des de lilla. Les perquisicions de Manresa li han confirmat que el 1970 lescriptor es va allotjar a lHotel Son Vida, probablement en una escala. Tamb Ibn Hazm, lautor dEl collar de la coloma, ens visit, mil anys abans.

Juan Vicente Piqueras protagonitz els darrers compassos de la taula, relatant com es va haver de guanyar la vida com a convidador a la degustaci de torr, en un supermercat, i llavors descobr el mot tastar. Ben Clark el convid a llegir un poema dIbn Hazm, per ell reconegu que no s rab, noms quatre frases. No som arabista, com sha fet evident. I tanc el colloqui Manresa, contant-nos les timbes de pquer que John Huston, Capote i Robert Capa compartiren al rodatge de Beat the Devil.


Guerres, tempestes, duels i afliccions: Ignacio Vidal-Folch Javier Gom Inger Enkvist Antn Castro

47

Guerres, tempestes, duels i afliccions22/09/2013 10.30 h. Ignacio Vidal-Folch, Javier Gom, Inger Enkvist i Antn CastroDuels i afliccions s la traducci de duelos y quebrantos, una expressi del Quixot; s fcil, perqu s al primer pargraf, no fa falta llegir-se completa aquesta altra obra mestra (tan evident, potser, que ni procedia enunciar-la en el programa). Malgrat el seu aspecte llastims, no s sin una recepta manxega. Aqu ens acompanyava en una altra accepci, fent companyia a guerres i tempestes, en quatre ttols de perfil dramtic, si no trgic: Tempestes dacer, dErnst Jnger, per Ignacio Vidal-Folch, Tonio Krger, de Thomas Mann, per Javier Gom, El sueo del celta, de Mario Vargas Llosa, per Inger Enkvist, i Contes de la muntanya, de Miguel Torga, a crrec dAntn Castro.

Lany anterior, en la portada del suplement de cultura Bellver, de Diario de Mallorca, de 13 de setembre i sota el ttol de Formentor com a antesala del Nobel, havia detectat Matas Valls que fins a cinc premis Nobel de Literatura Miguel ngel Asturias, Octavio Paz, Camilo Jos Cela, Winston Churchill i Mario Vargas Llosa (de qui parlarem aquest mat) havien estat distingits a Estocolm desprs del pas per la pennsula prodigiosa. No hi ha Nobel per a tants, per, segons pareix, el sortilegi serveix per a altres guardons: ja hem vist que Ben Clark guanyaria uns mesos desprs el Ciutat de Palma. Pel que fa a Castro, el dimecres 25 de setembre, tot just havia tornat de Mallorca, li concediren el Premi Nacional de Periodisme Cultural. s o no s mgia?

Gallec establert a lArag i coordinador del suple-ment Artes y Letras de lHeraldo de Aragn, Castro introdua la hispanista sueca Inger Enkvist tot ressal-tant la seva condici de professora i alludint tamb ell a la marea verda. Els professors aquests dies reivindiquen la seva dignitat. Sn aquests mestres qui ens illuminen el mn. Novament, hi va haver una ovaci a la sala.

Enkvist va defugir els elogis generalitzats: No dir per qu s una obra mestra, sin per qu no ho s. Havia de parlar dEl sueo del celta relat sobre Roger Casement, diplomtic, denunciant del colonialisme i combatent per la independncia irlandesa contra els britnics, una tasca per a la qual faria servir els seus profunds coneixements de lobra de Vargas Llosa, a qui havia dedicat tres estudis (i un altre a Juan Goytisolo, Premi Formentor 2012).

s una novella amb fons biogrfic o una biografia novellada?, es preguntava. Com a heroi que va morir, ja que els britnic lexecutaren per trador, desperta la nostra compassi. El sueo del celta acaba amb un epleg en qu lautor explica direc-tament al lector que Casement fou un heroi.

Vargas Llosa en aquesta novella s contradictori. s una novella maniquea: els bons sn els indge-nes, que formen un collectiu innocent, i els dolents sn tots els no indgenes. Segons Ekvist, aix s nou en lautor, que usa un to antibritnic per-qu sacosta tant a Casement que hereta els seus odis i amors. En un ttol anterior, La guerra del fin del mundo, es critica els fantics. Casement s un fantic i queda retratat com un heroi. Tampoc li quadra a la filloga sueca que Vargas Llosa es posicioni sistemticament en contra del nacionalisme i concebi un llibre en qu lheroi s nacionalista. Recordava en aquest sentit El general en su laberinto, de Gabriel Garca Mrquez, sobre Bolvar: els herois retirats sn ms acceptables. En la seva opini, ni la visi dels indgenes encaixa amb la daltres obres del Nobel, ni que la depravaci de Trujillo a La fiesta del Chivo serveixi de metfora de lopressi poltica i no, en canvi, les relacions de Casement amb joves colonitzats que es prostitueixen.

48


Emiliano Martnez Isabel Quesada Fernando Schwartz Ignacio Polanco Mara Jaraiz

49

TAULA 6 Guerres

Vargas indica com hem dinterpretar el seu prota-gonista, perqu ha volgut mostrar a Casement com un heroi. La novella estticament s perfecta. ticament, s confusa. Per tot aix, concloa Inger Enkvist, no s una obra mestra. Hi ha massa contradiccions.

A continuaci, Castro presentava lhiperactiu (i de Bilbao) Javier Gom: llicenciat en filologia i dret, lletrat del Consell dEstat, director de la Fundaci Juan March, Premi Nacional dAssaig, articulista per, sobretot, filsof, que s aquell que dna ra-ons a la gent que va pel carrer.

Gom reconeixia que a ell li agrada salpebrar les se-ves intervencions amb qualque faccia, utilitz lhu-mor per humanitzar-me. Per la meva autoestima humorstica ha patit un cop des que a la seva filla li digueren que demans tres desitjos i el primer va ser que son pare deixs de contar acudits. Aix que se centr en Tonio Krger, llegit per primera vegada en els anys preuniversitaris, i que representa una domesticaci del romanticisme.

Sens dubte, el romanticisme va suposar lexaltaci del jo arravatat i el contrari de la vida burgesa, la incompatibilitat entre la utilitat i la bellesa. La vi-da sense cor del filisteu, enfront del malet que acaba sempre destrossat. s lAut-aut de lassaig de Kierkegaard: o una cosa o laltra.

Per a Thomas Mann sinsinua des de molt aviat una altra lnia, que s la que em captiv. Lautor alemany pren partit inicialment per la cultura alemanya enfront de la civilitzaci francesa (humanisme, democrcia, pacifisme), per desprs canvia de postura: Accepta la democrcia plenament i aix va tenir conseqncies, perqu des de 1933 pateix la persecuci dels nazis.

Qu t a veure aix amb Tonio Krger?. Per a Gom, constitueix una pea fonamental en aques-ta transici. Mann enuncia un postromanticisme

capa de domesticar lindividu per tal que la convi-vncia sigui possible. s el gran tema tic del nostre temps: com ser lliures plegats.

La continuaci daquest procs en Thomas Mann s la saga Josep i els seus germans, concloa Javier Gom, per a qui Josep s la sntesi del mateix Tonio Krger i del seu antagonista mascul, Hans Hansen, personatges que Mann va basar, segons sembla, en si mateix, i en un jove de qui es va enamorar en els seus anys de joventut.

De les exquisideses filosfiques ens desviava Antn Castro quan citava el Premi Formentor 2013, Javier Maras, i la seva obra Vidas escritas, un llibre que compila biografies de destacats autors, en el qual rememorava linters de Mann pels seus renouets corporals Per era el moment dIgnacio Vidal-Folch, barcelon del Reial Madrid per empipar i nedador bonssim, segons Castro havia compro-vat a les nou del mat daquell mateix mat, en ai-ges de Formentor.

El llibre elegit, Tempestes dacer, seria, segons el periodista cultural gallec, lanttesi de lAdu a tot aix, del mallorqu dadopci Robert Graves, qui combat en el bndol oposat a Jnger a la Gran Guerra. Prenent el fil de la intervenci prvia, veig Jnger com el final del romanticisme, assenyalava Vidal-Folch, desprs de recitar el ms clebre sonet del clssic Argensola i plantejar-se si el cel blau de Formentor era tan cel, i tan blau, com ens semblava.

Des de 1870, final del conflicte francoprussi, fins al 1914, Europa viu aquesta poca sense guerres i dexplotaci colonial, la Belle poque, cmoda i burgesa, que horroritzava molts joves. Era una cosa filistea. Quan es declaren les hostilitats de la I Guerra Mundial, tant a Pars com a Berln, etc., la gent anava entusiasmada a enrolar-se. No tenien experincia del que era una guerra, pensaven que noms serien uns mesos. Jnger fou un daquests.

50


Pblic

51

TAULA 6 Guerres

Odiava la vida burgesa i sallist per no anar a la universitat, que s una cosa extraordinria.

El resultat duns quadernets que sen va dur a la guerra fou Tempestes dacer, el llibre de guerra ms bell, segons Andr Gide, encara que Gide de vegades sequivocava, com quan rebutj A la re-cerca del temps perdut: no s per a nosaltres, s ple de duquesses, va dir. Amb Camus encert, postillava Antn Castro. Tant a Jnger com a Nietz-sche, lectura de joventut de Vidal-Folch, els tradu Snchez Pascual, qui havia passat uns anys a Ma-llorca i en parlava amb entusiasme.

Vidal-Folch qualific de fabuls aquest relat de trinxeres. Tot per Jnger sn signes i missatges. Aconsegueix exactament el contrari de laltra gran novella daquest conflicte, Res de nou a loest, dErich Maria Remarque. Aquesta comena amb el perill per als soldats danar a les latrines, s una cosa horrorosa. Aquest episodi a Jnger no hi apareix. Aqu apareixen les explosions com a contemplaci de fenmens que ens diuen alguna cosa. I aix cinc anys, amb menyspreu de la prpia vida.

Com abans havia apuntat Castro, Vidal-Folch recor-dava que a les trinxeres de laltre costat hi havia Robert Graves. Per lactitud daquest resulta fora ms escptica. Jnger sort de la I Guerra Mundial amb catorze ferides. Graves s ms anglosax, ms descregut. De fet, acab a Mallorca.

Resulta revelador com lautor alemany obvi de les seves notes els aspectes ms espinosos, com la sfi-lis que ell mateix cregu que havia contret, en pas-sar-los a la novella, el patriotisme de la qual aniria polint, per cert, en edicions successives. Has de lle-gir els llibres que tagraden, que et fan companyia, per tamb els que sn molt diferents de tu. Odiaria ficar-me en un camp de batalla, per admir la figura dun home com Jnger, que arrib a viure una se-gona contesa, com a ocupant a Pars, i escriuria La

pau, un text bellssim de superaci del combat.

Potser no s gaire conegut lautor que eleg Antn Castro, Miguel Torga (1907-1995), ni els seus Con-tes de la muntanya, per la intervenci apassionada del periodista cultural ens estimul el desig de llegir els volums del portugus que anava dipositant so-bre la taula. Aquest metge de Coimbra i conei-xedor del mn camperol el que cerca tota lestona, sense jutjar, s el sentit de la vida.

Als Contes de la muntanya, datats entre 1941 i 1943 i distributs en dos toms, conta la vida dels campe-rols del nord de Portugal, a Trs-os-Montes. Intenta narrar la histria del cor de les coses del camp. La seva obra neix de lobservaci, de lafany de clare-dat duna mirada absolutament humana.

Qu ens relaten aquestes histries? Plets, amors impossibles, la saudade. s un llibre sobre el terri-tori de la imaginaci, on tot s possible. De vega-des, denorme duresa. Les tempestes de fatalitat constant que esclafen la gent. A aix shi afegeix una atmosfera potica, una prosa neta, serena i uns dilegs plens de naturalitat. Contes dels ms bells, per tamb dels ms trists.

En el torn dintervencions, un espectador que havia estudiat al mateix collegi que Jnger incidia en les seves divergncies amb Graves. Bernardo Atxaga recordava aquells soldats que a la Gran Guerra foren portats com ramat a lescorxador i els seus poemes usats com a propaganda. Per la seva banda, Jos Vidal Valicourt proposava un altre llibre de Jnger, Der Waldgang (tradut en castell com La emboscadura), com a manual per mantenir-se lliure i suggeria larquitectura com a sntesi de la utilitat i la bellesa. Vidal-Folch citava Nietzsche, La felicitat s per a les vaques i els anglesos, i Javier Gom rememorava labraada de la utilitat i la bellesa dels grecs. Acabvem de recrrer Europa en una hora i mitja.


Lodissea perenne: Manuel Rivas Bernardo Atxaga Francisco Rodrguez Adrados Basilio Baltasar

53

Lodissea perenne22/09/2013 12.30 h. Manuel Rivas, Bernardo Atxaga, Francisco Rodrguez Adrados i Basilio BaltasarEls ssers civilitzats deixen per al final les postres (all ms dol) i, sense menysprear la resta del programa, la darrera taula daquestes Conver-ses de Formentor era el captol estellar. Si altres re-sulten guardonats desprs de la seva visita, en canvi Francisco Rodrguez Adrados duia sota el bra el seu flamant Premi Nacional de les Lletres. Juntament amb ell, dos experts mestres de la tradici oral, Bernardo Atxaga i Manuel Rivas, com els qualificava el ponent, presentador i organitzador de lencontre, Basilio Baltasar.

El director de la Fundaci Santillana i editor dEl Boomeran(g), recent la publicaci de la seva prime-ra novella, Pastoral iraqu, iniciava la seva interven-ci constatant novament que la majoria del pblic est format per dones. Si, a ms, sn mestres (nhi havia un nombre important que ho eren), aporten una qualitat afegida, cosa que demostra que qui llegeix en aquest pas sn elles. I aix fa que els fal-dillers ens anem fent cada vegada ms feministes.

El guipusco Joseba Irazu, a qui tots coneixem com Bernardo Atxaga, autor dObabakoak o El fill de lacordionista, qualificava de deliciosa lestada a Formentor, pel paisatge i per la trobada amb collegues i lectors (com a basc, podria haver afegit la gastronomia, perqu aqu havia descobert un nou plaer, el tombet). Volia comenar amb una metfora i, per aix, es referia a una histria, pel que sembla dHerdot, sobre Xerxes, qui, furis perqu un riu havia arrossegat els seus sis cavalls blancs, orden als seus soldats que el dividissin i el canalitzassin una i mil vegades fins a convertir-lo en una gran quantitat de rierols.

En la literatura succeeix una cosa semblant: dun corrent antic i impetus, dividit i subdividit, nhan sorgit tots els afluents que lhan anat constituint.

Aquesta metfora no s del tot banal, ja que coincideix amb all que assenyala Auerbach a Mimesi: tot el que sha escrit ve de la Bblia i Homer. Per aix, la pea que ell havia elegit, La Ilada dHomer, no s noms una obra mestra, sin fundacional. Ara b, el que queda de les lectures s fragmentari i per aix mateix lautor basc descartava parlar del llibre en conjunt, per centrar-se en un fragment, la mort de Ptrocle, el company dAquilles.

Com un clssic renova amb cada poca i cada lector el que vol dir, Atxaga es va referir a qua-tre lectures seves daquesta escena, en altres tants moments. La primera vegada, li crid latenci la innovaci homrica del fantasma, del qual tants derivarien: dels clssics recollim conceptes frtils. A la segona, decebut per una amistat fallida, trob aquesta expressi: que una mateixa urna guardi els nostres ossos (els de Ptrocle i dAquilles), que li fu percebre que la mort t aquest lloc benfic de materialitzar una utopia: lamor. A la tercera detect la importncia de la bellesa en el funeral, en el dia de la nostra mort.

En comparaci, la lectura daquell mateix mat li ha-via provet dalguna cosa molt banal: una errata en ledici que manejava, huertas per puertas de lHades, cosa que no deixava de tenir el seu en-cant. Magraden els cercles, aix que volia tancar la seva intervenci amb una altra metfora. Tamb aquell mat, nou o deu gorrions havien intentat menjar-se el seu croissant, i pens en ells, com a lectors, i en el croissant com els clssics. Per no acabava de convncer-lo.

Basilio Baltasar anunci que Manuel Rivas parlaria dEl llano en llamas. El periodista corunys i autor de Qu me quieres, amor? i El lpiz de carpintero el corregia: Pedro Pramo. Baltasar insist: justament

54


Francisco Rodrguez Adrados

55

TAULA 7 Lodissea perenne

el 2013 El llano complia seixanta anys, per Rivas es va entestar en Pedro Pramo. Els dos llibres de Juan Rulfo, la collecci de contes i la novella elegi-da, es relacionen, va liquidar el gallec.

Rivas es refer a una expressi del jove Marx: Les-fera necessita tamb descansar de la seva contnua rbita i daqu les situacions histriques, i fins i tot les obres mestres; i ens enlluern installant una cambra obscura sobre la taula, recordant que lau-tor mexic era un apassionat de la fotografia. Lanomenarem Clarita, com lenamorada de Rul-fo. I la deixa all, a veure qu captava.

Lobjecte li serv de metfora, ja que la llum i les ombres en aquest ventre donen lloc a quelcom de nou, de manera semblant a la literatura: les pa-raules entren per la boca i es converteixen en una cosa orgnica. A vegades ens fa mal un queixal i a vegades una paraula.

Citant, arran de Pedro Pramo, el Segon Manifest Surrealista, tot fa creure que existeix un punt en qu vida i mort, passat i futur, deixen de ser perce-buts contradictriament. Aix s Comala, lescena-ri de la histria, on apareix un Odisseu justicier.

Per a Rivas, hi ha un parallelisme entre arqueo-logia i literatura, ambdues van trobant vestigis. En aquest parallelisme arriba un moment en qu larqueologia satura. En canvi, la literatura passa aquesta lnia de laccessible, s el moment de la imaginaci. Un espai com el Purgatori no el pot tocar cap papa, s el nostre lloc psicogeogrfic per antonomsia.

En aquest punt ens era igual qu havia captat Cla-rita: havem entrat en el lloc de les nimes de Co-mala. Lobra mestra cada vegada s ms eloqent. Refora la seva condici de contemporanetat. Pedro Pramo resisteix qualsevol tipus de taxidrmia. I un element de la seva actualitat s la ironia. Lesfe-

ra es va parar a Formentor, acabava, per arrodonir la seva intervenci.

En les altres taules, si el moderador era a ms po-nent, deixava la seva intervenci per al final. Per Basilio Baltasar li cediria el darrer torn al convidat dhonor, Rodrguez Adrados. Aix que es va donar la paraula a si mateix, i arrenc amb lhabitual frmula: Quan en Basilio em truc, explicant la discussi mantinguda amb si mateix, abans de decidir-se.

Com ens ha influt Moby Dick?, es preguntava, ja que aquesta era la seva aposta. Per a Baltasar, lobra estava lligada amb El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, escrita quaranta-vuit anys ms tard. Les tribulacions dun escriptor en vida sn una ofrena a canvi de la immortalitat. Per exemple, Herman Melville, que cregu haver fet el ridcul i mor oblidat, de manera que passaria un segle fins que la histria de la balena blanca fos apreciada, un autor que begu de la seva experincia personal viatgera personal, per tamb de la Biblia i Shakespeare, les dues niques lectures dEmily Dickinson.

Si Ismael s el narrador i nic supervivent del balener Pequod i Queequeg el seu fidel amic, per molt canbal que sigui, el capit Ahab s el protagonista absolut. La resta sn comparses de la seva obsessi. s un monstre de rancor a qui no interessa caar cetacis, sin matar Moby Dick, encara que hagi darrossegar a lInfern tota la seva tripulaci. s un drama metafsic com loce. No s una aventura, s una parbola sobre el poder de lodi, sobre com els homes acudeixen al dest que els destruir. Ahab coneix la desgrcia del seu odi, per no pot alliberar-sen.

Daqu el vincle amb Conrad, qui, en El cor de les ternebres, revela el que Melville insinua: nosaltres som lnic origen de lhorror. Evidentment la ba-lena, que noms s una presncia poderosa, no parla, per si ho fes, assegurava Baltasar, b podria

56


Manuel Rivas Bernardo Atxaga

57

TAULA 7 Lodissea perenne

fer-ho com el monstre recosit per Frankenstein a la nove

converses 84p

Documents