GRÈCIA CLÀSSICA

- Període arcaic (s. VII aC. – 475 aC).

- Període clàssic (475 aC – 323 aC): en el cas de l'escultura convé tenir en compte: 1ª meitat s. V aC (inici del classicisme) - (guerres mèdiques) - 2ª meitat s. V aC (classicisme, Praxítel.les).

- Hel·lenístic, imperi hel·lenístic (323 aC – 31 aC): mort d’Alexandre el Gran – Roma conquesta Egipte.

Període arcaic (s. VII aC- 475 aC)

L'època arcaica es caracteritza per l'aparició de ciutats-estats anomenades

“polis”; tot i que eren independents formaven una unitat anomenada cultural,

l’Hèl.lade (llengua, creences, ...) que girava al voltant del mar Egeu. Tenien un

govern aristocràtic. Van començar les colonitzacions per la costa nord del

Mediterrani i per la costa del mar Negre. El període va acabar amb

enfrontaments amb l’Imperi persa (Guerres Mèdiques)

Hi va haver una crisi al segle VII a.C: endeutament dels pagesos (envers els

aristoi) i aparició d'una classe de rics comerciants que van comportar una sèrie

de revoltes. Van aparèixer tiranies (govern de personatges populars, en principi

a favor del poble)

Es van celebrar les primeres olimpíades (776 aC). Va aparèixer el pensament

racional (Tales de Milet) i les primeres formulacions matemàtiques (Pitàgores).

Es van començar a establir els ordres arquitectònics

Període Clàssic (475-323 aC) Període comprès entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre el

Gran. És el moment de màxima esplendor de l’art grec.

Les ciutats gregues eren, originalment, monarquies, i estaven dirigides per una

aristocràcia guerrera. Amb el temps (s.VI aC) es van crear dos models rivals:

Esparta al Peloponès, règim militarista sota una monarquia dual (oligarquia);

Atenes a l’Àtica, sistema moderat de govern aristòcrata que va evolucionar cap

al model democràtic (500 aC). Aquestes dues polis s’enfrontaran a les Guerres

del Peloponès. Van acabar amb la victòria i hegemonia d’Esparta, (404-371

a.C.) i la pèrdua de poder polític d’Atenes però no intel·lectual: (Plató i Aristòtil)

ESCULTURA

Podem distingir dos etapes:

Primer classicisme (s.V aC). Fi de les Guerres Mèdiques i Guerra del

Peloponès. Govern de Pèricles a Atenes. Evolució important de l’art

grec, recerca d’un major naturalisme.

Segon classicisme (399-323 aC). Època de crisi de les polis, hegemonia

d’Esparta i Tebes. Conquestes d’Alexandre el Gran. Màxima maduresa

de l’art pel que fa a reflexió filosòfica, estètica i plàstica. En aquest

període van adquirir sentit conceptes com els d’harmonia, proporció,

mesura i ritme que definien una obra com a “bella”.

Societat: esclavista, la major part dels homes són esclaus mentre que la

minoria dirigent són homes lliures i és dedica a pensar, estudiar...; entre els

esclaus i els homes lliures, hi són els artesans metecs (estrangers).

Economia: la civilització grega es basava en l’agricultura i la ramaderia (trilogia

mediterrània: cereals, vinya i olivera). Els grecs van desenvolupar el comerç

per tota la Mediterrània, van fundar colònies arreu, especialment al sud d’Itàlia

(la Magna Grècia), al Roine van fundar Marsella, i van arribar a l’actual

Catalunya, on els foceus funden Rodes i Empúries.

Cultura: la seva cultura és antropocèntrica (l’home és el centre de l’univers i la

mesura de totes coses) i es basa en la raó. Els grecs eren politeistes i van

humanitzar els déus de l’Olimp (la mitologia parla de déus i homes, i entre ells

els herois, que tenien característiques dels déus). Van desenvolupar un art

basat en la bellesa, l’harmonia i la proporció.

Període Hel·lenístic (323 aC-31 aC) L’època hel·lenística es situa entre la mort d’Alexandre el Gran i la conquesta

d’Egipte per Roma. La civilització grega havia assolit la màxima expansió en el

marc d’un gran imperi que arribava fins a l’Índia. El rei Felip de Macedònia va

imposar el seu domini a les ciutats gregues i el seu fill Alexandre el Gran va

conquerir tot l’imperi persa i va arribar encara més enllà, fins al riu Indus (va

crear l’imperi més gran de l’Antiguitat).

L'imperi d'Alexandre es va dividir després de la seva mort entre els seus

generals, però, les seves conquestes van canviar per sempre el món grec.

Milers de grecs van viatjar amb ell o després de la seva mort per establir-se a

les noves ciutats que fundava, la més important, Alexandria a Egipte.

Per tant, Grècia va exportar el seu refinament cultural als regnes macedonis,

fins que va ser absorbida per Roma. Atenes va deixar de ser la capital cultural i

van aparèixer nous centres culturals i artístics com Rodes, Alexandria (Egipte)

o Pèrgam a l’Àsia Menor.

Societat: esclavista, la major part dels homes són esclaus (sense cap mena de

drets) mentre que la minoria dirigent són homes lliures que tenen tots els drets i

és dediquen a pensar, estudiar...; entre els esclaus i els homes lliures, hi són

els artesans metecs (estrangers).

Economia: la civilització grega es basava en l’agricultura i la ramaderia (trilogia

mediterrània: cereals, vinya i olivera). Els grecs van desenvolupar el comerç

per tota la Mediterrània, van fundar colònies arreu. En el marc d’un gran imperi

es desenvoluparà la vida urbana i el comerç fins als punts més llunyans, s’inicia

la ruta de la seda que arriba fins a la Xina.

Cultura: la cultura tradicional grega, antropocèntrica i racional, haurà de

conviure amb el nou marc imperial, i les influències orientals. Continuarà l’art

basat en la bellesa, la mesura i l’harmonia, però les proporció seran

monumentals. Atenes continuarà com a referent, mentre que sobresurten tres

focus culturals: Pèrgam, Rodes i Alexandria (amb la biblioteca més gran de

l’antiguitat).

RESUM

Període Arcaic (s.VII-VI aC). Important influència d’Orient. Moment de

configuració i consolidació de les polis com a referent social, polític i cultural i

gran extensió del món hel·lènic. En quant a l’art, ens han arribat restes dels

primers temples, alguns dels quals amb relleus, d’escultures exemptes, per

exemple, els dos arquetips, el kûros i la koré i és el moment en què s’inventa el

teatre.

Període Clàssic (s. V- IV aC). Etapa de major esplendor de l’art grec.

Primer classicisme (s.V aC). Fi de les Guerres Mèdiques i Guerra del

Peloponès. Govern de Pèricles a Atenes. Evolució important de l’art

grec, recerca d’un major naturalisme.

Segon classicisme (399-323 aC). Època de crisi de les polis, hegemonia

d’Esparta i Tebes. Conquestes d’Alexandre el Gran. Màxima maduresa

de l’art pel que fa a reflexió filosòfica, estètica i plàstica. En aquest

període van adquirir sentit conceptes com els d’harmonia, proporció,

mesura i ritme que definien una obra com a “bella”.

Període Hel·lenístic (323-31 aC). Després de la mort d’Alexandre el Gran el

seu imperi es va dividir en tres regnes hel·lenístics: Egipte, governat per la

dinastia Ptolomeu, Àsia Menor, pels selèucides i Grècia, per la dinastia

Antígon. Aquests regnes es diferencien de les polis clàssiques per la seva

concepció política; l’home hel·lènic és un súbdit d’un rei que governa un gran

regne, no un ciutadà d’una polis. Apareixen nous valors culturals i estètics i

l’art grec és receptiu a influències orientals.

ROMA

Època Etrusca

República Romana

Imperi Romà

Període etrusc (monarquia) (753-509 aC)

És el moment en que es funda la ciutat per la unió de diferents tribus de pastors i agricultors al votant del riu Tíber. És una etapa de formació i creixement.

Políticament la ciutat és governada per un rei assessorat pel Senat (primeres institucions). El rei té tots els poders: governa, fa les lleis, administra justícia, és el cap religiós i mana l’exèrcit.

Hi haurà 7 reis, el primers dels quals serà Ròmul (coincidint amb la llegenda). Durant l’últim període d’aquesta etapa la monarquia serà dominada i ocupada pels etruscos (els tres últims monarques seran etruscos).

Econòmicament, tot i que la majoria de la població es dedica a l’agricultura i la ramaderia, comença a desenvolupar-se l’artesania i el comerç produint-se un gran creixement econòmic i de la ciutat.

Aquest desenvolupament i creixement de la ciutat provocarà els primers enfrontaments i conquestes de les ciutats veïnes (per necessitat d’espai) Últim rei: Tarquí, fou deposat pel Senat, lliurant-se de la dominació etrusca i donant lloc a l’aparició de la República el 509 aC.

POMPEIA

Pompeia la fundaren els oscs, poble preromà de Campània, al segle VII a.C. a la badia de Nàpols en un enclavament important per al comerç entre fenicis i grecs.

Pompeia deu el seu nom a Sila, Colònia Cornelia Veneria Pompeyanorum, anomenada així, a partir de l'any 80 a. C. Posteriorment es convertí en lloc d’estiueig de les classes altes romanes.

L'agost de l'any 79 d. C., durant el regnat de l'emperador Titus, va ser destruïda pel volcà Vesuvi, quedant enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre que va desprendre el volcà. Pompeia quedà sepultada, fins que al segle XVIII es descobrí i s’iniciaren les excavacions. Actualment es pot apreciar, no només el traçat dels seus carrers, sinó les seves vivendes, edificis públics, el fòrum, el

teatre, l'amfiteatre, els temples, i en les domus es poden contemplar mosaics, atris, jardins i restes de pintures murals, que s'han conservat gràcies a la lava.

L’imperi (27ac.-476 dC)

Les guerres civils marquen el final de la República governada pel Senat

d’origen aristocràtic (els senex, o pater familias) i l’inici de l’Imperi romà.

Després de l’assassinat de Juli Cèsar (44 aC.), s'imposa el seu nebot i hereu

Octavi que funda la dinastia julio-clàudia que havia de regir els destins del nou

Imperi, i assegura un llarg període de pau (pax romana). L’emperador posseirà

el poder absolut, mentre que els senadors quedaran relegats al poder

econòmic.

La ciutat de Roma és el centre d’un gran imperi que gira al voltant de la

Mediterrània (Mare Nostrum), i s’estén per Europa fins a fixar les fronteres a

Escòcia, i als rius Rin i Danubi, gràcies a un exèrcit poderós i disciplinat, i a una

administració eficaç. L’imperi s’organitza a través de províncies i d’una

important xarxa urbana (Tàrraco, Caesaraugusta, Emèrita, Hispalis, Aeso, ...).

Dues etapes:

ALT IMPERI (SEGLES I, II, III)

Durant aquest període s’aconsegueix la màxima expansió i la màxima

prosperitat: Roma es converteix en la capital del món. Es realitzen les últimes

conquestes i s’envolten amb “limes” (mena de fronteres emmurallades i

vigilades per un exèrcit poderós) per defensar-se dels bàrbars.

BAIX IMPERI (mitjans segle III-476)

A mitjans del segle III una profunda i llarga crisi marcarà l’inici de la decadència

i desaparició de l’Imperi Romà.

Tres són les causes principals que provocaren la caiguda i desaparició d’aquest

imperi:

a) La Corrupció interna: corrupció política, abús de poder, primacia de l’interès

personal sobre l’interès públic.

b) Aparició i difusió del Cristianisme: nova religió monoteista que presenta

noves idees: igualtat, llibertat... que són contràries a la societat romana.

c) Invasions Barbares: els bàrbars envaeixen l’imperi i tallen les vies de

comunicació. Disminueix el comerç, abandonament de les ciutats i ruralització

de la civilització romana.

L’any 476 un cap bàrbar, Odoacre, va destituir a Ròmul Augustul, el darrer

emperador de l’imperi Romà d’occident. L’any 476 marca la fi de l’Edat antiga i

l’inici de l’Edat mitjana. L’Imperi romà d’Orient va sobreviure fins al segle XV

dC. sota la denominació d’Imperi Bizantí.

- Economia: tradicional de base agrària (grans latifundis amb villae), destaca el

conreu de la trilogia de productes mediterranis (cereals, vinya i olivera). Els

romans desenvolupen un important comerç per a proveir les ciutats. Al port

d’Ostia arribaven productes de tot l’imperi per abastir Roma, llavors la ciutat

més gran i poblada del món.

- Societat: esclavista, majoria d’esclaus (sense cap mena de drets) i minoria

d’homes lliures, amb situacions intermèdies (estrangers, etc.). Roma viu de les

conquestes que proporcionen milers d’esclaus. A partir dels fundadors de la

ciutat de Roma (els pater familias) es creen diversos graus de ciutadania entre

els homes lliures (romana, llatina, federats, etc), fins que l’emperador

Caracal·la atorga la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’imperi (s.III).

- Cultura: Roma va implantar per tot un bast imperi la seva cultura, el dret civil

(propietat privada), la llengua llatina, les obres públiques, la moneda, el seu

caràcter pragmàtic, etc., bé que Roma també va acceptar incorporar elements

d’altres cultures conquerides (sincretisme). El resultat és un procés que

anomenem de romanització, i la creació d’una gran civilització que perviu fins al

segle V.