col·lecció textos docents diagramació, indicacions de … · culars que desencadenen i regulen...
TRANSCRIPT
Col·lecció TEXTOS DOCENTS
Diagramació, indicacions de software,
maqueta i normativa tipogràfica
16417
• •
foli capçalerafilet (0,088)
DIN A4
23
•
•
238
• 4
•
823
30
• •Inici de capítols
164• •
folicapçalerafilet (0,088)
Cotes en mm
DIN A4
23
•
•
•
•
238
• 4
•
860
2330
17
MAQUETACIÓ DELS ORIGINALS D'AUTOR: font tipogràfica TIMES
Introducció (foliació amb numeració romana, a partir de la segona pàgina)
Índex (inici d'edició, foliació amb numeració àrab, a partir de la segona pàgina)
Maquetació global
Model de diferens jerarquies de títols
Introducció de gràfics, figures, etc. i les llegendes
Model per a la introducció de notes i bibliografia
INTRODUCCIÓ
Quines palanques han permès augmentar la riquesa de les nacions? En què consisteix realmentaquesta riquesa? Com es mesura? Per què l'increment de la riquesa ha anat acompanyat de la persistènciade la pobresa? Quines transformacions experimenta una societat amb el desenvolupament econòmic? I qui-nes transformacions afavoreixen o dificulten el progrés d'una economia i d'una societat? Formular béaquestes preguntes, i tractar de trobar-hi respostes, és la feina d'alumnes i professors en l'estudi de la histò-ria econòmica.
La massificació de les aules, i les presses per acabar un programa, acaben substituint aquest intercanvide preguntes i respostes per una mena de receptari. L'aprenentatge s'empobreix intel·lectualment i esdevétediós. L'esforç per evitar-ho ha portat el Departament d'Història i Institucions Econòmiques a dues innno-vacions en la docència universitària. Les Lectures d'Història Econòmica Mundial, editades per les Publi-cacions de la Universitat de Barcelona, són la primera part d'aquesta brega contra la reducció de l'ensen-yament a una prèdica destinada a ser sepultada en uns apunts de classe.
La segona reestructuració ha consistit en la introducció de classes pràctiques, i en l'edició d'aquestaGuia Pràctica d'Història Econòmica Mundial. La classe pràctica pretén formular i resoldre col·lectivament,en grups més reduïts i participatius, un problema concret relatiu a cada tema. A les classes pràctiques no-més s'imparteix un aspecte molt concret dels materials disponibles a la Guia. La seva funció és donar elscriteris metodològics per utilitzar individualment els materials molt més amplis d'aquesta Guia Pràctica,que combinen dades estadístiques –especialment sèries temporals de diverses variables referides a cada pe-ríode–, mapes, esquemes, exemples, cronologies, i textos d'autors clàssics. Això permet treballar un seguitde problemes metòdics referents a la lectura de sèries històriques o d'interpretació de taules numèriques detipus divers.
Però l'abast d'aquesta Guia va una mica més enllà. Està pensada per donar un suport pràctic, tant ales hores lectives teòriques com a les pròpies hores d'estudi, perquè cada estudiant pugui focalitzar per ellmateix o ella mateixa els problemes, les nocions i les anàlisis bàsiques de cada tema. L'índex de la Guia ésel programa desglossat de l'assignatura. Les xifres, les sèries estadístiques, els mapes, els esquemes i els tex-tos remeten en cada cas a un apartat específic d'un tema concret del programa. D'aquesta forma, la guia esconverteix en una mena de thesaurus que concentra els fets i les idees més importants. I ho fa amb una in-formació que permet, tant als estudiants com als professors, formular-se mútuament problemes que il·lu-minin, concretin i matisin l'explicació general.
La segona reestructuració ha consistit en la introducció de classes pràctiques, i en l'edició d'aquestaGuia Pràctica d'Història Econòmica Mundial. La classe pràctica pretén formular i resoldre col·lectivament,en grups més reduïts i participatius, un problema concret relatiu a cada tema. A les classes pràctiques no-més s'imparteix un aspecte molt concret dels materials disponibles a la Guia. La seva funció és donar elscriteris metodològics per utilitzar individualment els materials molt més amplis d'aquesta Guia Pràctica,que combinen dades estadístiques –especialment sèries temporals de diverses variables referides a cada pe-ríode–, mapes, esquemes, exemples, cronologies, i textos d'autors clàssics. Això permet treballar un seguitde problemes metòdics referents a la lectura de sèries històriques o d'interpretació de taules numèriques.
Cos 13,negreta,alta
Cosestàn-dard:11,inter-línia12,5
Punts i apart, unalínia enblanc
➤
➤
➤
Quines palanques han permès augmentar la riquesa de les nacions? En què consisteix realmentaquesta riquesa? Com es mesura? Per què l'increment de la riquesa ha anat acompanyat de la persistènciade la pobresa? Quines transformacions experimenta una societat amb el desenvolupament econòmic? I qui-nes transformacions afavoreixen o dificulten el progrés d'una economia i d'una societat? Formular béaquestes preguntes, i tractar de trobar-hi respostes, és la feina d'alumnes i professors en l'estudi de la histò-ria econòmica.
La massificació de les aules, i les presses per acabar un programa, acaben substituint aquest intercanvide preguntes i respostes per una mena de receptari. L'aprenentatge s'empobreix intel·lectualment i esdevétediós. L'esforç per evitar-ho ha portat el Departament d'Història i Institucions Econòmiques a dues innno-vacions en la docència universitària. Les Lectures d'Història Econòmica Mundial, editades per les Publi-cacions de la Universitat de Barcelona, són la primera part d'aquesta brega contra la reducció de l'ensen-yament a una prèdica destinada a ser sepultada en uns apunts de classe.
La segona reestructuració ha consistit en la introducció de classes pràctiques, i en l'edició d'aquestaGuia Pràctica d'Història Econòmica Mundial. La classe pràctica pretén formular i resoldre col·lectivament,en grups més reduïts i participatius, un problema concret relatiu a cada tema. A les classes pràctiques no-més s'imparteix un aspecte molt concret dels materials disponibles a la Guia. La seva funció és donar elscriteris metodològics per utilitzar individualment els materials molt més amplis d'aquesta Guia Pràctica,que combinen dades estadístiques –especialment sèries temporals de diverses variables referides a cada pe-ríode–, mapes, esquemes, exemples, cronologies, i textos d'autors clàssics. Això permet treballar un seguitde problemes metòdics referents a la lectura de sèries històriques o d'interpretació de taules numèriques detipus divers.
Però l'abast d'aquesta Guia va una mica més enllà. Està pensada per donar un suport pràctic, tant ales hores lectives teòriques com a les pròpies hores d'estudi, perquè cada estudiant pugui focalitzar per ellmateix o ella mateixa els problemes, les nocions i les anàlisis bàsiques de cada tema. L'índex de la Guia ésel programa desglossat de l'assignatura. Les xifres, les sèries estadístiques, els mapes, els esquemes i els tex-tos remeten en cada cas a un apartat específic d'un tema concret del programa. D'aquesta forma, la guia esconverteix en una mena de thesaurus que concentra els fets i les idees més importants. I ho fa amb una in-formació que permet, tant als estudiants com als professors, formular-se mútuament problemes que il·lu-minin, concretin i matisin l'explicació general.
Quines palanques han permès augmentar la riquesa de les nacions? En què consisteix realmentaquesta riquesa? Com es mesura? Per què l'increment de la riquesa ha anat acompanyat de la persistènciade la pobresa? Quines transformacions experimenta una societat amb el desenvolupament econòmic? I qui-nes transformacions afavoreixen o dificulten el progrés d'una economia i d'una societat? Formular béaquestes preguntes, i tractar de trobar-hi respostes, és la feina d'alumnes i professors en l'estudi de la histò-ria econòmica.
Enric Tello i Aragay(Coordinador de l'edició de la Guia Pràctica d'Història Econòmica Mundial del Departa-ment d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona)
IINumeracióromana INTRODUCCIÓCos 8, alta➤ ➤Cos: 11
➤
Cosestàn-dard:9,inter-línia11
➤
ÍNDEX
CAPÍTOL I1. Mostra de títol ...............................................................................................................................
1.1. La purificació dels mètodes ......................................................................................................1.1.1. Tipus de marcatge i sistemes de detecció ..........................................................................
Notes ..................................................................................................................................................Bibliografia ........................................................................................................................................
CAPÍTOL II.1. Barcelona, centre polític de Catalunya .......................................................................................
1.1. Introducció ................................................................................................................................1.2. L'amnistia de 1832-33. Expectativa davant la nova situació política ......................................1.3. L'Estatuto Real(1834). Els voluntaris d'Isabel II ......................................................................1.4. El començament de «Les Bullangues» .....................................................................................
1.4.1. La primera bullanga ..........................................................................................................1.4.2. La segona bullanga ...........................................................................................................
1.5. Continuen «Les bullangues» .....................................................................................................1.5.1. La tercera bullanga ...........................................................................................................1.5.2. La quarta bullanga ............................................................................................................1.5.3. La cinquena bullanga ........................................................................................................
1.6. Finalitzen les primeres bullangues ...........................................................................................1.6.4. La sisena bullanga .............................................................................................................1.6.5. La setena bullanga ............................................................................................................
2. El domini moderat de 1837-39. El Baró de Meer ......................................................................2.1. Els anys de las revoltes populars o de «Les grans bullangues» (1840-1843) ..........................
2.1.1. La Regència a Barcelona. Espartero ................................................................................2.1.2. La Junta de Vigilància ......................................................................................................
2.2. El bombardeig a la ciutat a càrrec d'Espartero .........................................................................2.2.1. El pronunciament de Barcelona. La Jamància. El final del periode progresista .............
Notes ..................................................................................................................................................Bibliografia ........................................................................................................................................
CAPÍTOL III.1. Societat ..........................................................................................................................................
1.1. Generalitats ...............................................................................................................................1.2. La burguesía .............................................................................................................................
1.2.1. L'adscripció política de la burguesia barcelonesa ...........................................................1.2.2. El matrimoni ......................................................................................................................1.2.3. L'hàbitat .............................................................................................................................1.2.4. La forma de vestir ..............................................................................................................1.2.5. Les diversions ....................................................................................................................
1
Cos 13,negreta,alta
Entrada:3 mm
Entrada:6 mm
Cosestàn-dard11,inter-línia12,5
•
•
60 m
mÍNDEX
➤
➤
➤
➤
Cos 8, alta
➤
Inici d'edició,sense numerar
➤
11336
11111316181819212224252728293133343536364145
5256596267687275
6
3
• •••
Laboratori de Neurobiologia Cel·lular i Molecular. Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Pa-tològica. Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona.
La neurobiologia representa un dels àmbits de la recerca amb un major grau d’innovació. Es preveuque els seus avenços tindran un fort impacte social i, per això, a partir de la declaració, per part dels EstatsUnits, de l’actual dècada com a dècada del cervell, s’ha generat un corrent favorable per impulsar-ne el de-senvolupament. El Laboratori de Neurobiologia Cel·lular i Molecular es va formar fa setze anys al si delDepartament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina. Tenia i té per objec-tiu estudiar la biologia de les neurones, i de manera especial, de les colinèrgiques.
El nostre laboratori té dos objectius generals: primer, comprendre els mecanismes cel·lulars i mole-culars que desencadenen i regulen la secreció de l’acetilcolina a través de la sinapsi, i segon, reconèixer elssenyals i molècules implicades en la supervivència de les neurones colinèrgiques.
Per estudiar els mecanismes relacionats amb la secreció de l’acetilcolina utilitzem models experi-mentals senzills, com la unió neuromuscular o derivats embrionaris. A més, utilitzem algunes neurotoxi-nes que fem servir com a bisturís moleculars, per tal de dissecar els diferents mecanismes que intervenenen el procés de secreció de neurotransmissors. De manera especial utilitzem les neurotoxines clostridials,tant la toxina botulínica de tipus A com la toxina tetànica. Per als mamífers són les toxines més potents co-negudes, ja que bloquegen la secreció dels neurotransmissors. Les toxines clostridials són proteïnes d’unpes molecular de 150 KDa, formades per dues subunitats de 100 i 50 KDa unides per ponts disulfur. La uni-tat pesada està relacionada amb el procés de reconeixement, mentre que la cadena lleugera és responsablede la inhibició de la transmissió sinàptica(2). El mecanisme exacte d’acció d’aquestes toxines no és total-ment conegut, però en general s’admet que les toxines es fixen sobre un receptor del terminal nerviós, i perun procés d’endocitosi entren al seu interior. Se suposa que les condicions especials de la vesícula d’endo-citosi permeten el pas de la cadena lleugera cap al citoplasma del terminal nerviós.
Els terminals nerviosos colinèrgics són estructures d’uns pocs micròmetres de diàmetre que conte-nen milers de vesícules sinàptiques, que són esferes d’unes desenes de nanòmetres de diàmetre que em-magatzemen l’acetilcolina (figura 1). En el nostre laboratori, mitjançant estudis de microscòpia electrònica,hem pogut comprovar que unes poques molècules de toxina botulínica de tipus A es fixen al terminal ner-viós i les trobem unides a les membranes, les vesícules sinàptiques i també al citoplasma.
"El sistema nerviós, tant el central com el perifèric, elabora la informació procedent del mediextern, o del nostre medi intern, a través d’una xarxa de comunicació i transport de senyals. Les neu-rones són les cèl·lules especialitzades en aquestes funcions. La comunicació entre neurones es fa ge-neralment mitjançant senyals químics a través d’una estructura específica que és la sinapsi. La pri-mera molècula que es va descriure que feia aquest paper de neurotransmissor va ser l’acetilcolina (1).
Les neurones que sintetitzen i utilitzen aquest neurotransmissor es coneixen amb el nom deneurones colinèrgiques. Pertanyen a aquest grup de cèl·lules les neurones motores de la medul·la es-pinal que controlen els moviments voluntaris dels nostres músculs, les neurones presinàptiques delsistema simpàtic, les neurones parasimpàtiques, i les neurones encefàliques situades al septe, nuclisbasals i repartides en altres indrets. Algunes malalties neurodegeneratives estan directament rela-cionades amb la mort o disfunció de les neurones colinèrgiques. La malaltia d’Alzheimer, que afectauna important proporció de la població d’edat avançada, està relacionada amb la mort de neuronescolinèrgiques cerebrals. Algunes malalties paralitzants com l’esclerosi amiotròfica lateral són degu-des a la mort de les neurones motores".
La utilització de tècniques electrofisiològiques com el patch-clamp o voltage-clamp, ha permèscomprendre que l’acetilcolina s’allibera com a paquets pre-formats o “quanta”, que es registren com peti-tes oscil.lacions del potencial de repòs de la cèl.lula postsinàptica i que s’interpreten com la fusió de les ve-sícules sinàptiques amb la membrana del terminal. Quan un impuls arriba al terminal hi ha una entrada decalci, a través de canals iònics, que desencadena la secreció sincrònica d’alguns centenars de paquetsd’acetilcolina. El nostre laboratori, en col.laboració amb altres laboratoris, ha demostrat que les toxines clos-
2 1. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR
Cosestàn-dard:11,inter-línia12,5
Puntsi apart,unalíniaenblanc
➤
Cos: 8Cos: 11
➤
➤
➤
Filet:0,088mm
➤
CITACIÓ:en-tradadetext:10mm;Puntsi apart,en-tradade 10mm
➤
10 10
10
10
• • •
• •
• •
1. MOSTRA DE TÍTOL
El nostre laboratori té dos objectius generals: primer, comprendre els mecanismes cel·lulars i mole-culars que desencadenen i regulen la secreció de l’acetilcolina a través de la sinapsi, i segon, reconèixer elssenyals i molècules implicades en la supervivència de les neurones colinèrgiques.
1.1. La purificació dels mètodes
Per estudiar els mecanismes relacionats amb la secreció de l’acetilcolina utilitzem models experi-mentals senzills, com la unió neuromuscular o derivats embrionaris. A més, utilitzem algunes neurotoxi-nes que fem servir com a bisturís moleculars, per tal de dissecar els diferents mecanismes que intervenenen el procés de secreció de neurotransmissors. De manera especial utilitzem les neurotoxines clostridials,tant la toxina botulínica de tipus A com la toxina tetànica. Per als mamífers són les toxines més potents co-negudes, ja que bloquegen la secreció dels neurotransmissors.
1.1.1. Tipus de marcatge i sistemes de detecció
Els terminals nerviosos colinèrgics són estructures d’uns pocs micròmetres de diàmetre que conte-nen milers de vesícules sinàptiques, que són esferes d’unes desenes de nanòmetres de diàmetre que em-magatzemen l’acetilcolina (figura 1). En el nostre laboratori, mitjançant estudis de microscòpia electrònica,hem pogut comprovar que unes poques molècules de toxina botulínica de tipus A es fixen al terminal ner-viós i les trobem unides a les membranes, les vesícules sinàptiques i també al citoplasma.
1.1.1.1. Sistemes de detecció
La utilització de tècniques electrofisiològiques com el patch-clamp o voltage-clamp, ha permèscomprendre que l’acetilcolina s’allibera com a paquets pre-formats o “quanta”, que es registren com peti-tes oscil.lacions del potencial de repòs de la cèl.lula postsinàptica i que s’interpreten com la fusió de les ve-sícules sinàptiques amb la membrana del terminal. Quan un impuls arriba al terminal hi ha una entrada decalci, a través de canals iònics, que desencadena la secreció sincrònica d’alguns centenars de paquetsd’acetilcolina.
A fi d'intentar
El nostre laboratori, en col.laboració amb altres laboratoris, ha demostrat que les toxines clostridials,a més de bloquejar la secreció evocada per l’estimulació, disminueixen el ritme d’alliberació espontània, inomés permeten l’alliberació de paquets d’acetilcolina considerablement més petits (figura 2). D’altrabanda, les vesícules sinàptiques contenen ATP, a més d’acetilcolina. El mecanisme exacte d’acció d’aques-tes toxines no és totalment conegut, però en general s’admet que les toxines es fixen sobre un receptor del
Cosestàn-dard:11,inter-línia12,5
Sensefoliar /semprepàginaimparell
Dues lí-nies enblanc
➤
Dues lí-nies enblanc
➤
Una lí-nia enblanc
Apartatde capí-tol, qua-tre líniesen blanc
➤
Una lí-nia enblanc
➤
➤
Títol: cos 13, negreta, alta
➤
➤
A cap de caixa, sense foliació, ni capçalera, ni filet
➤
Inici de capítol
➤
Subtítol: cos 13, negreta, alta / baixa
➤
Apartat: cos 13, negreta,cursiva, alta / baixa
➤
Subapartat: cos 11, negreta,cursiva, alta / baixa
➤
Altres apartats: cos 11, negreta, alta / baixa
➤
•
•
60 m
m
CAPÍTOL I
Laboratori de Neurobiologia Cel·lular i Molecular. Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Pa-tològica. Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona.
La neurobiologia representa un dels àmbits de la recerca amb un major grau d’innovació. Es preveuque els seus avenços tindran un fort impacte social i, per això, a partir de la declaració, per part dels EstatsUnits, de l’actual dècada com a dècada del cervell, s’ha generat un corrent favorable per impulsar-ne el de-senvolupament. El Laboratori de Neurobiologia Cel·lular i Molecular es va formar fa setze anys al si delDepartament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina. Tenia i té per objec-tiu estudiar la biologia de les neurones, i de manera especial, de les colinèrgiques.
El sistema nerviós, tant el central com el perifèric, elabora la informació procedent del medi extern,o del nostre medi intern, a través d’una xarxa de comunicació i transport de senyals. Les neurones són lescèl·lules especialitzades en aquestes funcions. La comunicació entre neurones es fa generalment mitjançantsenyals químics a través d’una estructura específica que és la sinapsi.
4 1. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR
El sistema nerviós, tant el central com el perifèric, elaborala informació procedent del medi extern, o del nostre medi intern,
a través d’una xarxa de comunicació
El sistema nerviós, tant el central com el perifèric, elaborala informació procedent del medi extern
Gràficssemprecentratsa caixa
➤
Peus de figu-res o llegen-des: cos 9;interlínia 11;alta / baixa,centrats
➤
Punt ia part:unalíniaenblanc,entreblocsdetext
5
NOTES
(1) Laboratori de Neurobiologia Cel·lular i Molecular. Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica. Facultat deMedicina. Universitat de Barcelona.
(2) La neurobiologia representa un dels àmbits de la recerca amb un major grau d’innovació. Es preveu que els seus avençostindran un fort impacte social i, per això, a partir de la declaració, per part dels Estats Units, de l’actual dècada com a dècada delcervell, s’ha generat un corrent favorable per impulsar-ne el desenvolupament. El Laboratori de Neurobiologia Cel·lular i Mole-cular es va formar fa setze anys al si del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina. Te-nia i té per objectiu estudiar la biologia de les neurones, i de manera especial, de les colinèrgiques.
(3) El sistema nerviós, tant el central com el perifèric, elabora la informació procedent del medi extern, o del nostre medi in-tern, a través d’una xarxa de comunicació i transport de senyals. Les neurones són les cèl·lules especialitzades en aquestes funcions.La comunicació entre neurones es fa generalment mitjançant senyals químics a través d’una estructura específica que és la sinapsi.
La primera molècula que es va descriure que feia aquest paper de neurotransmissor va ser l’acetilcolina. Les neurones que sin-tetitzen i utilitzen aquest neurotransmissor es coneixen amb el nom de neurones colinèrgiques. Pertanyen a aquest grup de cèl·lu-les les neurones motores de la medul·la espinal que controlen els moviments voluntaris dels nostres músculs, les neurones pre-sinàptiques del sistema simpàtic, les neurones parasimpàtiques, i les neurones encefàliques situades al septe, nuclis basals irepartides en altres indrets. Algunes malalties neurodegeneratives estan directament relacionades amb la mort o disfunció de lesneurones colinèrgiques.
La malaltia d’Alzheimer, que afecta una important proporció de la població d’edat avançada, està relacionada amb la mort deneurones colinèrgiques cerebrals. Algunes malalties paralitzants com l’esclerosi amiotròfica lateral són degudes a la mort de lesneurones.
(4) El nostre laboratori té dos objectius generals: primer, comprendre els mecanismes cel·lulars i moleculars que desencade-nen i regulen la secreció de l’acetilcolina a través de la sinapsi, i segon, reconèixer els senyals i molècules implicades en la super-vivència de les neurones.
(5) Per estudiar els mecanismes relacionats amb la secreció de l’acetilcolina utilitzem models experimentals senzills, com launió neuromuscular o derivats embrionaris. A més, utilitzem algunes neurotoxines que fem servir com a bisturís moleculars, pertal de dissecar els diferents mecanismes que intervenen en el procés de secreció de neurotransmissors. De manera especial utilit-zem les neurotoxines clostridials, tant la toxina botulínica de tipus A com la toxina tetànica. Per als mamífers són les toxines méspotents conegudes, ja que bloquegen la secreció dels neurotransmissors. Les toxines clostridials són proteïnes d’un pes molecularde 150 KDa, formades per dues subunitats de 100 i 50 KDa unides per ponts disulfur.
BIBLIOGRAFIA
BADIA I MARGARIT, Antoni Maria. Gramática catalana. 2 vol. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962]. (Manuales, 10).
TERMES, J. "De la revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil". A: VILAR, P. (ed.). Història de Catalunya. Barcelona: Ed. 62,1986, vol. V, 506 pàg.
Llengua i Administració. Generalitat de Catalunya, Direcció General de Política Lingüística; Escola d'Administració Pública. Bar-celona, 1985.
ALSINA, ÀLEX. "Cap i fins versus cap a fins a". A: Llengua i Administració. 8/9-1986, núm. 24, pàg. 3.
NOTES
Puntsi apartdinsdelbloc:5 mmd'en-trada
Cos 13, negreta, alta
Cosestàn-dard:9,inter-línia11
Punts i apart, unalínia enblanc
➤
➤
Quatrelínies enblanc
➤
➤
➤
➤
➤
Nomsautors:versa-letes
5
5• •
• •
OBSERVACIÓ:
Juntament amb l'original caldrà adjuntar una ressenya del text amb un màxim de 16 línies mecanografiades.
Laboratori de Neurobiologia Cel·lular i Molecular. Departament de Bio-
logia Cel·lular i Anatomia Patològica. Facultat de Medicina. Universi-
tat de Barcelona.
La neurobiologia representa un dels àmbits de la recerca amb un major
grau d’innovació. Es preveu que els seus avenços tindran un fort impacte
social i, per això, a partir de la declaració, per part dels Estats
Units, de l’actual dècada com a dècada del cervell, s’ha generat un co-
rrent favorable per impulsar-ne el desenvolupament. El Laboratori de Neu-
robiologia Cel·lular i Molecular es va formar fa setze anys al si del
Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la Facultat
de Medicina. Tenia i té per objectiu estudiar la biologia de les neuro-
nes, i de manera especial, de les colinèrgiques.
El sistema nerviós, tant el central com el perifèric, elabora la infor-
mació procedent del medi extern, o del nostre medi intern, a través d’una
xarxa de comunicació i transport de senyals. Les neurones són les
cèl·lules especialitzades en aquestes funcions.