núm. 194 març-abril 2009

CCOO del Barcelonès

Contra la crisi

Pàg. 6, 7, 11 i 12

Més hotels a Barcelona? Així, no! Pàg. 2

L’abecedari de Felipe L. Aranguren Pàg. 4

Setmana cultural 1r de Maig al Barcelonès Pàg. 5

La crisi de l’educació i el projecte de llei Pàg. 9

Campanya Renda 2008CCOO del Barcelonès posarà en marxa el gabinet de renda a partir del dia 4 de maig. Els preus per a la present campanya són els següents:

Preus (amb l’iva inclòs) Afiliats No afiliats

Simplificada 12,50 40Ordinària (venda d’accions) 24 68Ordinària (venda immoble amb reinversió i altres casos) 36 99Serveis complementaris (Rendes complementàries d’exercicis anteriors i altres serveis fiscals) 35 70

El nostre gabinet per a la renda t’ofereix professionalitat, fiabilitat i agilitat. Utilitza els serveis del teu sindicat!Ens pots trobar a: Via Laietana, 16, 3a planta, tel. 93 481 28 03. De dilluns a divendres, de 9.30 h a 13.30 h i de 16 h a 19 h

l’onas i n d i c a l

2

No fa gaire un mitjà de comuni-cació publicava la notícia que Barcelona vol obrir una cin-

quantena d’hotels en els propers dos anys, i es preguntava si hi cabien més hotels, a la ciutat. La meva opinió és que, si no és que la seva construcció tingui encara alguna cosa a veure amb factors d’especulació urbanísti-ca, en les condicions actuals no n’hi caben tants. A continuació explicaré els motius que em porten a aquesta conclusió.

Vivim en una ciutat on, des de l’any 90, gairebé s’ha triplicat el nombre d’hotels i s’ha multiplicat per quatre el nombre de turistes que ens visiten, i això genera una pressió sobre l’espai públic molt im-portant. La densitat de turisme que es pot acollir no és il·limitada, pel fet que aquesta ocupació del terri-tori també genera incomoditats a la ciutadania, que es veu afectada fins i tot per l’encariment dels preus que es produeix al voltant de les zones més turístiques de la ciutat.

Una altra raó que genera dubtes raonables de la viabilitat d’aquest creixement hoteler és l’actual con-text de crisi econòmica i les dificul-tats que ja es comencen a perce-bre en el sector. Tot apunta a una tendència en el sentit de colpejar el sector turístic més fortament a mesura que avanci el procés de re-cessió de l’economia, i que farà que

CCOO del Barcelonès

entenem que els

sindicats hem d’estar

representats en el

conjunt dels òrgans

del Pla Estratègic

del Turisme.

els cartells de «no hi ha habitacions» siguin un record del passat.

Pel que fa a les po-lítiques laborals, la si-tuació tampoc és gens satisfactòria, perquè en els moments de bonan-ça econòmica, i mentre es pregonava la neces-sitat d’un turisme de qualitat, les polítiques envers els treballadors i treballadores del sector, inspirades en els prin-cipis neoliberals, han estat caracteritzades per la desprofessionalitza-ció, la precarietat i els baixos salaris, i per tant

aquests no han estat partícips dels beneficis empresarials que han con-tribuït a generar. Ben al contrari, se’ls ha escatimat una millor for-mació i qualificació dels seus llocs de treball, amb unes condicions de treball i salarials marcades per l’ex-ternalització, la subcontractació i la precarietat laboral en una part important del sector. Nosaltres es-tem convençuts que el turisme de qualitat i sostenible exigeix una ocupació de qualitat i amb bones condicions laborals.

Finalment, cal afegir que, mentre la imatge de la ciutat s’ha projectat cap al món i el sector turístic en ge-neral ha tingut importants beneficis en el darrer període, no s’ha produït una redistribució d’aquests beneficis que servís, si més no, per compensar algunes despeses que es produeixen i que financem entre el conjunt de la ciutadania, com la recollida d’es-combraries, la neteja o els trans-ports, l’ús dels parcs i jardins de la ciutat, i de l’espai públic en general, sense entrar en més detalls.

Algunes d’aquestes qüestions són la base dels motius pels quals l’Ajuntament va decidir ara fa uns quants mesos endegar un procés de reflexió i de debat, anomenat Pla Estratègic, sobre el model turístic de Barcelona.

CCOO del Barcelonès vàrem con-siderar adequada la idea del Pla Estratègic del Turisme a Barcelona, per fer-ne un instrument útil en

la diagnosi i la proposta de model turístic que necessita la ciutat de Barcelona. Creiem necessari deba-tre entre els diferents agents afec-tats sobre si hi ha o no límits en el creixement del turisme i quins són aquests límits; sobre quin sector vo-lem i de quina qualitat (que no es limita a la quantitat d’hotels de 5 estrelles, sinó en l’atenció i el servei prestats als diversos segments de tu-risme que rebem) i per la formació i la qualificació dels treballadors i treballadores del sector. També pen-sem que potser hauria estat interes-sant una moratòria, o un alentiment en la construcció hotelera a la ciutat mentre es defineix el model que vo-lem.

Avui entenem que les reflexions i la composició dels òrgans de direc-ció del Pla Estratègic expressen un biaix cap al sector hoteler, deixant en un segon terme altres sectors, com el transport, la restauració, el comerç a les zones turístiques, les agències de viatge, i d’altres que poden estar afectats tangencial-ment. Però, sobretot, és imperdo-nable l’oblit de la contribució dels 65.000 treballadors i treballadores directes del sector i un important contingent d’indirectes, que amb el seu esforç i treball quotidià han estat la clau de l’èxit de la marca turística de Barcelona.

CCOO del Barcelonès entenem que el moviment sindical, com a representant dels treballadors i tre-balladores del sector, ha d’estar re-presentat en el conjunt dels òrgans del pla, començant pel seu consell de direcció, i al llarg de tot el procés de debat. Considerem que aquesta ha de ser una oportunitat per definir un model turístic de qualitat, sostenible i més redistributiu vers els treballa-dors i treballadores i vers la ciutat i la ciutadania. En aquest darrer aspec-te cal posar sobre la taula el debat sobre la taxa turística o sistemes de compensació que vagin en la matei-xa direcció.

Ángel Crespo

ditorial

L’ONA SindicalRevista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Consell de redacció: Carmen Gómez, Marisa López, Damià Oliveres i Laura Rafart Director: Damià Oliveres Secretària de redacció: Carmen Gómez Diagramació: Jonas Nilsson Correcció: Servei Lingüístic CONC Fotografia: M. J. Mora i arxiu fotogràfic Imprimeix: Litografies Rosés

Edita: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Redacció: Via Laietana, 16 3a planta Tel. 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 A/e: uscob1@ccoo.cat

Web: www.ccoo.cat/barcelones

Hotel en construcció a la Via Laietana.

Més hotels a Barcelona? Així, no!

barcelonès

l’onas i n d i c a l

3

arcelona

del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Rhôn-Alpes. Vam comptar amb la presència dels companys de CCOO i UGT del País Valencià, de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i de Joan Carles Montiel, direc-tor de l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’In-fraestructures Barcelona Regional, que va oferir una ponència tècnica sobre la interconnexió ferroviària a ambdues bandes dels Pirineus.

Aquesta reunió va constituir la primera acció de la molt recentment creada xarxa sindical de l’Euroregió Pirineus-Mediterrani, que agrupa, en el marc de la CES les organitza-cions sindicals de Catalunya, Aragó, les Illes Balears i el País Valencià, per-tanyents a l’Estat espanyol, conjun-tament amb el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus, pertanyents a l’Estat francès, i que té per objec-tius, entre d’altres, «promoure la creació de noves infraestructures es-tratègiques indispensables per a la connexió dels diferents territoris de l’Euroregió».

L’oportunitat d’aquesta cimera va néixer de la comissió de segui-ment de l’acord marc que CCOO i UGT mantenim amb l’Ajuntament de la ciutat, on vam ser informats dels treballs del grup d’alcaldes de les ciutats de Barcelona, Girona,

El dia 6 de març de 2009 es va ce-lebrar una cimera sindical per la interconnexió de les xarxes d’alta velocitat ferroviària espanyola i francesa, organitzada per CCOO del Barcelonès i UGT de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona

L’acte es va desenvolupar a la sala de Martí l’Humà, situada a l’edifici monumental del Tinell, i van ser-hi, a més a més de CCOO i UGT, dels sindicats francesos CGT, CFDT, FO i UNSA, representants dels territoris

Cimera sindical per la interconnexió ferroviàriaFigueres, Beziers, Tolosa, Perpinyà i Montpeller, que el dia 16 d’octubre de 2008 van signar una declaració demanant la interconnexió ràpida de les xarxes d’alta velocitat ferrovi-ària a través dels Pirineus.

Els sindicats vam expressar la nos-tra voluntat de seguir les actuacions municipals i desenvolupar igualment les nostres en un tema que interes-sa molt, tant pel que implica quant a progrés social en la mobilitat de persones i especialment de mercade-ries, com quant a dinamització eco-nòmica del territori a través de l’eix València-Barcelona i les seves zones industrials, els seus ports i aeroports, amb la connexió amb Saragossa i Tolosa i tot el sud-est de França, cap a Lió i cap al nord d’Europa, amb vies d’amplada europea i amb garantia d’interoperativitat d’aquestes, per a passatgers i mercaderies.

En aquesta jornada de tre-ball, on han participat companys de la Federació de Comunicació i Transport, de les organitzacions del sindicat a Girona i Figueres, i experts sindicals en dinamització del territori i en infraestructures, hem signat una declaració que esperem que ens per-meti estar presents com a sindicats en tot el procés, i fer un seguiment acurat del desenvolupament de les actuacions.

Moment de la intervenció d’Àngel Crespo en la cimera.

La Comissió Executiva de CCOO del Barcelonès va aprovar per unanimitat en la seva reunió del 26 de febrer passat, la composició del Secretariat de la comarca.

El Secretariat queda format per:Secretaria General: Àngel Crespo Sánchez Secretaria d’Organització i Serveis: Aureli Barrera Membrives Secretaria de Comunicació i Recursos: Núria Lozano Montoya Secretaria de Drets de Ciutadania, Dona i Polítiques d’Igualtat: Laura Rafart i Virgili Secretaria d’Activitat Econòmica i Ocupació: Javier Martínez Martínez Secretaria d’Acció Territorial i Relacions: Vicenç Tarrats Massó Secretaria de Formació Sindical, Cultura i Internacional: Carles Vallejo Calderón Secretaria de Política Social i Habitatge: Raquel de Haro González

Fe d’erradesEn la pàg. 7 del número anterior de l’Ona Sindical s’informava de la composició de l’executiva elegida en el 5è Congrés de CCOO del Barcelonès. On deia Marisa López López, havia de dir Marisa López Pérez. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Núria Lozano, Raquel de Haro, Àngel Crespo,

Aureli Barrera, Vicenç Tarrats, Laura Rafart, Javier Martínez i Carles Vallejo.

Nou Secretariat de CCOO del Barcelonès

barcelonès

l’onas i n d i c a l

4

ntrevista

Apalancamiento Sistema de no hacer nada sin tener mala conciencia. Sigo prefiriendo el antiguo uso de la palanqueta.

Banca Gran invento para que unos sean ricos a costa de otros. Latrocinio legal y garantizado. Beneficia tan sólo a los propios banqueros y da ilusión de capitalistas a los trabajadores.

Crisis El capitalismo se ha instalado en la crisis y hace pagar a los ciudadanos el robo de sus dineros. Es muy útil si se tiene dinero fresco. Si ésta es grande la próxima será peor. ¿Refundar el capitalismo? ¡Vaya cuento!

Democracia Sistema político diseñado por la burguesía para predominar sobre el resto de clases.

Europa Una entelequia. Hay una Europa económica, pero nada que pueda llamarse Europa política. Y menos social.

Familia Antigua unidad social que hace aguas por todas partes. Unidad económica básica de consumo. Lugar donde uno nace y de donde hay que salir para crecer.

Guerra Muy útil en casos de crisis: quema excedentes de población y genera grandes negocios de reconstrucción. Aunque ninguna guerra es justa se nos hace creer lo contrario.

Huelga Sistema alternativo de protesta de los trabajadores ante la imposibilidad de hacer nuestras las empresas.

Izquierdas Éste es un término abstracto que no se verifica en el discurso, sino en la acción. Finalmente no es un concepto teórico, sino práctico.

Juventud Uno debe conservar siempre consigo algo del joven que fue. Si no es así, ni se ha sido joven ni se será adulto. Desconfío de aquellos que sólo fueron jóvenes «entonces», cuando tenían poca edad.

Libertad Concepto falso del libre albedrío, que en la práctica sirve para decidir el modelo de coche y el color de la camisa. Si soy dueño de mí soy libre, pero ¿quién es su propio dueño?

Monarquía En España dos veces el pueblo ha traído la República pacíficamente y por dos veces la han recolocado mediante golpes militares. Por tanto es útil para «ellos».

Neoliberalismo Nuevo «palabro» para denominar de otra manera el robo en masa y a gran escala.

Obama Presidente de los EEUU. No me fío nunca de las buenas palabras de los yanquis. Y menos de sus presidentes.

El ario de Felipe L. Arangurensociólogo y escritorFelipe López-Aranguren nació en Madrid en 1951. Su campo es la gestión cultural, donde ha desarrollado trabajos para el Ministerio de Cultura, el Gobierno de Canarias, diversos ayuntamientos, RTVE y otros organismos. Ha pertenecido al Consell Assessor de RTVE de Catalunya (2003-2006). Tiene diversas publicaciones de tipo técnico, ensayos, poesía y prosa. Reside en Barcelona, ciudad que considera suya, y más aún el barrio de Sant Andreu del Palomar. Es miembro del jurado del Premio de Poesía José M. Valverde que organiza cada año CCOO del Barcelonès.

Poesía Arte de hacer belleza sin ser remunerado por ello. Al estar fuera del mercado uno trabaja sin ser explotado. Por eso los poetas siempre han sido unos muertos de hambre.

¿Quién manda? Los grandes consorcios, las mafias económicas, los bancos y los especuladores, todos ellos apoyados por los estados «democráticos».

Religión La metadona del pueblo, ya que ahora el opio es el consumo

Sindicatos Sistema de organización de la clase trabajadora que, para ser efectivo, debe organizar a la clase. Claro que ahora todos somos clase media…

Trabajadores Cualquiera que para salir adelante sólo tenga sus manos y su cerebro y que vende ambas cosas al llamado «empresario».

Utopía Literalmente significa «que no existe», aunque se ha

hecho creer a la gente que significa «que no puede existir». En su momento volar fue una utopía que luego se realizó. ¿Por qué no con otras utopías?

Violencia Muy útil si yo tengo su monopolio, pero censurable si soy su víctima. Todo poder está basado en la violencia. A leer El papel de la violencia en la Historia, de Engels.

Web-Internet Muy útil para tener a todos atontolinados frente a las pantallas, como dijo Negroponte. Mucha información y poco conocimiento. Al final todos acaban en las páginas porno.

Xenofobia Estupidez de quien se cree superior por su color o su estatus. Permite lanzar sobre otros nuestras propias frustraciones.

Zapatero Noble oficio. Recuerdo un presidente que quería zapatear con todos y se quedó solo en el baile.

C. G. – D. O.

barcelonès

l’onas i n d i c a l

5

ultura

Setmana cultural 1r de Maig de CCOO del Barcelonès

Premis de poesia

L’acte de lliurament del 20è Premi Martí i Pol, en llengua catalana, i del 13è Premi José M. Valverde, en llen-gua castellana, tindrà lloc a la sala d’actes de CCOO (Via Laietana, 16, Barcelona), el dia 9 de maig de 2009 a les 18 h.

L’acte d’enguany estarà dedicat al poble palestí i per això compta-rem amb la participació de Salam Almaslamani, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, i amb l’actuació de l’Estenedor Teatre, que presentaran una obra sobre Palestina i els seus poetes.

Recordem que ambdós premis tenen una dotació de 700 euros per als tre-balls guanyadors i de 350 euros per als 2 accèssits de cada premi. Com sempre, en acabar, ho celebrarem amb una copa de cava.

Escacs

La 19a Diada d’Escacs 1r de Maig se celebrarà el diumenge 10 de maig de 2009, de 9 a 14 hores, a les sales 11, 12 i 13 de la 1a planta de la seu de CCOO, Via Laietana, 16. Les inscrip-cions es poden fer fins al 6 de maig al 93 481 28 03 (telèfon), 93 315 08 56 (fax) o a l’adreça electrònica us-cob1@ccoo.cat.

L’HospitaletActe de solidaritat amb el poble sahrauí

CCOO de l’Hospitalet dedicarà el seu acte de la Setmana Cultural 2009 al poble sahrauí.

Amb aquest motiu, el 5 de maig, a les 18 h, al local de CCOO de la ciu-tat, carrer de Pau Sans, 8, es farà la inauguració de pintures de l’artista sahrauí Salek Brahim i un represen-tant del Frente Polisario parlarà de la situació actual a la regió.

Pintura de Salek Brahim.

Itineraris del moviment obrer

En el marc de la setmana cultural del 1r de Maig, CCOO de Badalona, jun-tament amb la Secretaria de Cultura de CCOO del Barcelonès, hem or-ganitzat uns itineraris sobre la his-tòria del moviment obrer badaloní. L’itinerari es farà en dos matins de 9 a 14 hores els dissabtes 9 i 23 de maig. CCOO del Barcelonès encetem a Badalona un projecte de més gran volada per tal de donar a conèixer la història del moviment obrer de les nostres ciutats i barris oferint a la ciutadania itineraris guiats i co-mentats.

L’itinerari de Badalona comença amb la gran transformació industrial del segle xix, les primeres associacions obreres, les societats culturals i les cooperatives. Repassarem la història de les primeres lluites obreres, la re-pressió, el pistolerisme, la República i la Guerra Civil. La segona part del recorregut comença als barris de la nova classe obrera immigrada, protagonista de les lluites veïnals i del naixement del nou moviment obrer antifranquista, les Comissions Obreres. Acabarem el recorregut a la Tèrmica del Besòs, on recorda-rem un dels moments àlgids de la lluita contra la dictadura: l’assassi-nat a trets per la policia franquista del treballador Manuel Fernández Márquez.

La realització d’aquest itinerari ha estat possible gràcies al treball de re-

Filadora a Badalona, primera meitat del s. xx.

Lola Solís, veïna, ciutadana i sindicalistaEl passat 2 de febrer l’Institut Català de les Dones va organitzar un acte d’homenatge a dones líders veï-nals. La vida i la tasca social dutes a terme per dotze d’aquestes dones han estat difoses a través del calen-dari 2009 «veïnes i ciutadanes» i d’una exposició.

En el mes de setembre d’aquest calendari es pot llegir la biografia i la tasca de la nostra companya

Dolors Solís Donat, responsable de gent gran de CCOO del Barcelonès el passat període. Tant en el calendari com en l’exposició es fa un recorregut per la vida d’aquesta sindicalista de Santa Coloma de Gramenet, desta-cant especialment el seu vessant d’activista en el barri on es va instal·lar en tornar de la seva emigració a França, el Singuerlín, i on va arribar a presidir l’Associació de Dones de Singuerlín.

En l’acte d’homenatge hi van intervenir el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, acompanyat de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva.

Barcelona

Badalonacerca de l’historiador Emili Ferrando Puig i a la col·laboració de Juan Rico Márquez, militant històric de CCOO de Badalona.

Per participar en l’itinerari cal fer la reserva als telèfons 93 481 28 03 o 93 388 59 57, o bé a les adreces electròniques uscob1@ccoo.cat o badalona@ccoo.cat. Les inscripcions són gratuïtes.

barcelonès

l’onas i n d i c a l

6

Crisis y pactos por elEn el mes de febrero

de 2009 se ha

registrado un paro

superior en un 53,6%

al de febrero del año

anterior.

La crisis financiera y económica está teniendo un fuerte impacto en el mercado

de trabajo catalán. La comarca del Barcelonès no se escapa a esta difícil situación,

tal como queda patente a través de los datos disponibles del mercado de trabajo.

Interior de una oficina de trabajo de la Generalitat.

Durante el mes de febrero de 2009, las Oficinas de trabajo del Servei d’Ocupació de Catalunya han registrado un total de 130.771 personas desocupadas, un 53,6% más que en febrero del año anterior. El grueso de estas personas paradas se concentra en el sector de los servicios (67,9%), seguido de la industria (14,6%) y la construcción (11,8%). El municipio más afectado por el desempleo es l’Hospitalet de Llobregat, que en un año ha sufrido un aumento del volumen de personas paradas del 66,9%, seguido de Badalona, con un incremento del 58,9%.

En relación a la contratación, los datos tampoco son favorables. Los contratos registrados han disminuido un 22,3%, que se traduce en 19.212 contratos menos entre febrero de 2009 y el mismo mes de 2008. Sant Adrià de Besòs y Badalona son las poblaciones cuya contratación ha descendido más, un 35,3% y un 34,4%, respectivamente.

Ante este panorama, CCOO del Barcelonès reiteramos nuestro

compromiso con el trabajo digno y de calidad para todos los trabajado-res y las trabajadoras, compromiso que se materializa, entre otras acciones, con nuestra participación activa en dos pactos territoriales en el ámbito comarcal: el Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona y el Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació del Barcelonès Nord.

Pacto por el empleo de BarcelonaEl Pacto para el empleo de calidad en Barcelona 2008-2011 se propone como objetivo «promover un merca-do laboral de calidad, inclusivo, con una elevada productividad y que genere oportunidades profesionales para todo el mundo, apostando al mismo tiempo por un crecimiento económico de la ciudad de Barcelona que incorpore más valor añadido e innovación y que permita alcanzar cuotas elevadas de competitividad, bienestar y cohesión social y territorial».

Este Pacto es el instrumento a partir del cual el Ayuntamiento de Barcelona, CCOO del Barcelonès, la UGT de Catalunya, Fomento del Trabajo, PIMEC y, por primera vez, la Generalitat de Catalunya definimos y acordamos el marco y las prioridades para implementar las políticas activas de empleo y desarrollo local en la capital de Catalunya. CCOO del Barcelonès nos encargamos específicamente de diseñar un observatorio de la indus-tria como medida de preservación del tejido industrial existente y de analizar las necesidades formativas de sectores emergentes como la atención a personas dependientes y el medio ambiente - energías alternativas.

En el marco del Pacto para el empleo, se han consensuado las siguientes líneas de actuación:

•   Impulsar medidas para convertir Barcelona en capital emprende-dora extendiendo la iniciativa emprendedora, facilitando la creación de empresas, acompa-ñando la creación y el crecimiento de empresas innovadoras de alto valor añadido y promoviendo un entorno favorable para la actividad económica.

•   Impulsar un conjunto de medidas destinadas a identificar, mantener y atraer talento creativo e innovador a la ciudad.

•   Diseñar un plan de choque para la inclusión sociolaboral de los y las jóvenes que abandonan el sistema educativo sin la titulación mínima; este plan se debe poner en marcha a partir del tercer curso de secundaria y en total coordinación con los centros educativos.

•   Diseñar un dispositivo de orientación, formación e inserción profesional a medida para las personas afectadas por recon-versión de sectores en dificultad, tales como la construcción o ciertas actividades empresariales, que les permita mantenerse activas en el mercado de trabajo aprovechando las oportunidades que generan sectores emergentes y prioritarios de la ciudad tales como los servicios a las personas dependientes, entre otros. Asimismo se diseñarán medidas de prevención y anticipación con el fin de preservar el tejido industrial existente en la ciudad.

•   Diseñar un programa de progreso profesional destinado a mejorar el capital humano de la ciudad de Barcelona.

risi

l’onas i n d i c a l

7

empleo en el BarcelonèsEn los últimos meses, el Barcelonès ha experimentado un incremento acusado de

la cifra de personas en situación de paro y una disminución paulatina del número

de contratos efectuados.

•   Elaborar una estrategia de inclu-sión laboral de los colectivos de alta vulnerabilidad en el mercado laboral por medio de nuevas políticas activas que incorporen programas de formación e itinera-rios de inserción personalizados en coordinación y optimizando el conjunto de recursos y entidades existentes en la ciudad.

•   Diseñar un plan de mejora del empleo, cubrimiento de vacantes y prestigio profesional de los perfiles profesionales asociados a los sectores del comercio, la hostelería y el turismo en Barcelona.

•   Diseñar un conjunto de iniciativas que incidan en la renovación y la modernización de la cultura y los valores del trabajo en la ciudad de Barcelona dirigidas, en especial, a los y las más jóvenes y en las que se ponga un especial énfasis en la igualdad de oportunidades entre mujer y hombre y en la seguridad y la salud en el trabajo.

Desde el sindicato, valoramos nega-tivamente que se haya considerado innecesario y descartado constituir un grupo de trabajo específico en el marco del Pacto para abordar la inclusión laboral de los colectivos más vulnerables, pues la coyuntura actual desborda al conjunto de recursos y entidades existentes en la ciudad.

Pacto territorial del Barcelonès NordCCOO del Barcelonès también participa en el Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació del Barcelonès Nord en el que, además de nuestro sindicato, también intervienen entidades dedicadas a la inserción laboral de personas desempleadas, asociaciones empresariales, la UGT y el Consell Comarcal del Barcelonès. El radio de acción de este pacto son los munici-pios de Badalona, Sant Adrià de Besòs y Santa Coloma de Gramenet.

Actualmente se están desarrollando dos acciones en el marco del Pacte

del Barcelonès Nord. En primer lugar, se da continuidad a la actuación llamada Dispositiu per a la cooperació entre les empreses i agents de la formació i l’ocupació, cuya finalidad es fomentar la mejora de la cualificación de las personas trabajadoras del territorio, de manera que se adapten mejor a los perfiles ocupacionales más demandados por las empresas. De forma paralela, también se está haciendo hincapié en la información y la sensibilización del empresariado sobre la importancia de propor-cionar formación de calidad a los trabajadores y las trabajadoras de sus empresas.

Una segunda acción, que se desarrolla por primera vez este año, es el proyecto SILEX (Suport a la integració laboral en xarxa), que tiene como objetivo la inserción de personas en situación de riesgo de exclusión social o que presentan especiales dificultades para incorporarse al mercado laboral. Esta actuación se enmarca en la convocatoria de programas innova-dores del Fondo Social Europeo y en ella participan, además de CCOO,

la UGT, la Federació Empresarial de Badalona (FEB), el Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO), Grameimpuls, el Ayuntamiento de Sant Adrià de Besòs, la Fundació Formació i Treball y el Consell Comarcal del Barcelonès. Desde CCOO del Barcelonès se está trabajando activamente propor-cionando formación en materias de salud laboral y de relaciones laborales a las personas usuarias de los servicios de inserción sociola-boral existentes en el territorio, de forma que dispongan del máximo de información y de recursos en el momento de su incorporación al mercado de trabajo.

Además de las acciones formativas, CCOO del Barcelonès se ocupará del desarrollo de una metodología de análisis de los factores clave que influyen en la perpetuación de discriminaciones por motivo de género en el mercado de trabajo. El estudio se centra en detectar las causas que subyacen a la segrega-ción horizontal y vertical, para lo cual se contará con la colaboración de delegadas sindicales. Así mismo, también se llevará a cabo una recopilación de ejemplos de buenas prácticas en materia de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres, que se estén efectuando en empresas del Barcelonès Nord.

risi barcelonès

barcelonès àrea tècnica

El grueso de las

personas paradas se

concentra en el

sector de los

servicios (67,9 %),

seguido de la

industria (14,6 %) y la

construcción (11,8 %).

Paro registrado por sectores económicos Barcelonès, febrero 2009

■ Agricultura ■ Servicios■ Industria ■ Sin ocupación anterior■ Construcción

Evolución del paro registrado por municipios del Barcelonès

5,0 %

67,9 %14,6 %

11,8 %

0,7 %

Badalona Barcelona L’Hospitalet de Llobregat Sant Adrià de Besòs Santa Coloma de Gramenet

90.000

80.000

70.000

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0 feb-08 mar-08 abr-08 may-08 jun-08 jul-08 ago-08 sep-08 oct-08 nov-08 dic-08 ene-09 feb-09

l’onas i n d i c a l

8

ctivitats

El marc de participació ciutada-na dissenyat per l’Ajuntament de Barcelona amb relació a la configu-ració de la nova Diagonal ha comen-çat a posar-se en marxa.

Està ja en funcionament «l’oficina Diagonal», pensada per encarregar els primers estudis que permetin pos-teriorment els dissenys tècnics neces-saris per connectar les dues línies de tramvia, Trambaix i Trambesòs, per la Diagonal i en superfície. Des d’aques-ta oficina s’efectuarà la planificació de totes les obres necessàries i de tots els projectes annexos a la profunda transformació de la Diagonal, que suposarà el seu pas d’una via utilit-zada bàsicament pel vehicle privat, a una via convertida en eix central de la mobilitat pública.

Ha estat constituïda en el si del Consell de Ciutat una comissió per canalitzar el debat en aquest orga-nisme sobre la transformació de la Diagonal. Igualment, en el marc del Pacte per la Mobilitat de Barcelona, han estat iniciats també els treballs per desenvolupar el marc participa-tiu segurament amb més entitat de tots els que es donaran en ocasió

d’aquesta transformació al centre de la ciutat, que la marcarà de manera molt significativa.

La zona d’actuació té un abast de 3,5 quilòmetres, els que hi ha entre la plaça de Francesc Macià i la pla-ça de les Glòries. En aquest tram, la Diagonal és considerada una via de connexió interna de segon nivell, per on circulen 267.000 vehicles per quilòmetre diàriament. La transfor-mació de la Diagonal serà donada no només per la connexió tramviària. La voluntat expressada de l’Ajunta-ment, compartida en principi per les entitats habitualment defensores de la preeminència del transport públic, és la de convertir l’actual via en un eix central de la mobilitat pública, reduint els seus sis carrils centrals i quatre laterals, per fer possible un àmbit ciutadà més amable i segur per als vianants, més útil per als ciclistes i respectuós amb el medi ambient. I tot això sense generar ni col·lapses circulatoris ni ineficiències en la con-nectivitat entre les dues bandes de la ciutat que comunica.

El marc participatiu acaba de començar. Entre maig i juliol d’en-

CCOO en el debat sobre la Diagonal

guany es podran presentar les pro-postes, tant les compartides com les pròpies de cada organització. Tot seguit, entre setembre i desembre es produirà la contesta de l’Ajunta-ment. En el primer trimestre de 2010 hi haurà el procés de debat final, i es preveu per a l’abril del 2010 la con-sulta ciutadana.

CCOO ja està participant en tots els fòrums oberts. Estem elaborant

Un dels objectius és millorar l’espai lliure per a vianants.

Després de 16 anys s’està a punt de tancar la transpo-sició de la directiva de la protecció de la salut durant l’embaràs i la lactància. Les primeres passes normatives es varen realitzar amb la Llei de prevenció de riscos la-borals, a l’any 1995; l’altre gran avenç normatiu el va introduir l’anomenada Llei d’igualtat, a l’any 2007, i en els dos darrers mesos s’han publicat dues normes molts importants: el RD 298/2009, que introdueix una llista no exhaustiva de riscos que s’han d’avaluar i de riscos les exposicions dels quals estan prohibides, i el RD 295/2009, que regula les característiques i el procediment de la prestació de risc durant l’embaràs i la lactància. Es tracta d’una prestació de seguretat social per a aquells supòsits en què existeixi un risc per a la dona embarassada o lactant –o per a la seva descendència– i no hagi estat possible el canvi de lloc de treball.

Darrere d’aquesta història de 16 anys, hi ha un treball sindical de CCOO molt important, tant en l’àmbit de pro-posta com de pressió. Moltes de les nostres propostes han estat recollides i podem afirmar que avui tenim un marc normatiu favorable, que obliga les empreses a fer prevenció i a protegir la salut durant l’embaràs i la lac-tància. Però també cal denunciar que alguns temes s’han

quedat en el tinter, i en concret en el que fa referència a l’exposició a algunes substàncies químiques que estan catalogades com a cancerígenes o disruptores endocri-nes, en què no es prohibeix la seva exposició. D’aquí a tres anys s’ha de revisar la llista de substàncies i aquesta serà la nostra prioritat.

En relació amb aquest tema, cal ressaltar quatre idees centrals:

•   L’embaràs i la lactància són estats biològics de salut, i les “malaltes” són les condicions de treball.

•   Fer prevenció a les empreses és possible, i a més és una exigència legal. Totes les empreses han d’incorporar els riscos per a la reproducció a l’avaluació de riscos i a la planificació de l’activitat preventiva.

•   Totes  les  empreses  han  de  disposar  d’una  relació  de llocs de treball amb risc i d’una altra sense risc, tant per a l’embaràs, com per a la lactància. Aquesta llista s’ha d’elaborar amb la participació de la representació sindical.

•   Si  malgrat  les  mesures  preventives,  o  bé  perquè  no s’hagin realitzat, existeixen riscos per a les dones emba-rassades o lactants, les dones afectades tenen dret a la prestació per risc durant l’embaràs i la lactància.

Avenços en la salut laboral en l’embaràs i la lactància

les nostres propostes i en el seu moment endegarem les accions ne-cessàries per assegurar que els nos-tres punts de vista tinguin el pes i la consideració que es mereixen. Cal no oblidar que hem estat de les organitzacions que primer hem rei-vindicat la connexió del tramvia, no pas només amb manifestos i declara-cions, sinó fins i tot amb mobilitzaci-ons al carrer.

l’onas i n d i c a l

9

ctivitats

Democràcia, educació i participació ciutadana

El Consell Directiu del Projecte

Educatiu de Ciutat de Barcelona va

acordar que les X Jornades del PECB

se centrin en els eixos «Educació,

Democràcia i Ciutadania», ente-

nent aquests temes com a fona-

mentals per al desenvolupament

d’una societat sana i en equilibri.

Una democràcia en situació de crisi

social i econòmica exigeix un apro-

fundiment en els mecanismes i els

escenaris de participació efectiva

de la ciutadania, perquè sigui reco-

neguda i escoltada, i també exigeix

l’establiment d’espais i dispositius

que reforcin i legitimin la presa de

decisions pròpia d’una democràcia

deliberativa i resolutiva.

En aquest sentit, cal considerar com

a molt oportú que el tema central

de les X Jornades del PECB pugui

estar directament vinculat amb

l’objectiu 5è «Els valors democrà-

tics són la base de la convivència»,

de la declaració del PECB «El com-

promís ciutadà per una educació al

servei de la cohesió social».

Les Jornades es faran els dies 30 de

novembre i 1 de desembre a les fa-

cultats de Filosofia i de Geografia

i Història de la Universitat de Bar-

celona. I com a presentació d’aques-

tes, el 27 de maig a les 17.30 h, es

farà a la Biblioteca Jaume Fuster

un nou Diàleg del PECB. Hi parti-

ciparan Milagros Pérez Oliva, de-

fensora del lector d’El País, i Tomás

R. Villasante, professor emèrit de

la Universidad Complutense de

Madrid i director del CIMAS. El

Diàleg servirà, també, per comme-

morar els 10 anys del PECB, desè

aniversari del camí que Barcelona

va fent mirant de ser, dia rere dia,

una ciutat més educadora.

Oficina Tècnica del PECB

L’educació està immersa en una crisi profunda en tot el món occidental i, en molts aspectes, no hi ha models o investigació suficients per assegu-rar respostes efectives dels sistemes educatius.

El nostre sistema no és un desas-tre. S’ha instal·lat en l’àmbit social i dels mitjans de comunicació un dis-curs negatiu en relació amb l’edu-cació que no és el més apropiat per afrontar els problemes. El que cal és construir, a partir dels encerts i el bon treball previ dels centres educa-tius i dels seus professionals. És cert que hi ha dificultats importants en la gestió del sistema, i que aquest sis-tema encara és, en alguns aspectes, insuficient, injust i poc eficaç.

La situació més preocupant és l’elevadíssima desigualtat d’opor-tunitats educatives entre l’alumnat en funció del seu estatus social, de l’origen i el nivell sociocultural de les famílies. També és preocupant la perpetuació de les diferències de gè-nere i les noves formes que aquestes diferències adquireixen.

Però el projecte de Llei d’educa-ció de Catalunya no dóna resposta

als problemes reals de l’educació. La proposta elaborada pel Departament d’Ernest Maragall ha seguit una lí-nia contradictòria amb els objectius del Pacte Nacional per a l’Educació, i malbarata els acords aconseguits. No ha tingut en compte ni la veu del professorat, ni la d’amplis sectors de la comunitat educativa, que, d’una manera reiterada, han expressat el seu rebuig.

El projecte de Llei d’educació de Catalunya no construeix el ser-vei públic educatiu en els termes acordats en el Pacte Nacional per a l’Educació. Entre altres qüestions, incorpora molt poques mesures per als treballadors i treballadores de l’educació no estrictament docents, com els educadors o els professio-nals especialitzats, etc. Tampoc ga-ranteix compromisos per homologar les condicions dels docents dels cen-tres concertats i altres professionals de l’educació, que haurien de ser norma en tots els àmbits de l’edu-cació sostinguda amb fons públics i permet l’externalització sense ga-ranties suficients dels centres mu-nicipalitzats, com el 0-3. A més no

Capçalera de la manifestació del 19 de març.

La crisi de l’educació i el projecte de lleidóna resposta a la necessitat de for-mació al llarg de tota la vida, amb unes escoles d’adults que, en lloc de veure’s reforçades i consolida-des, en surten debilitades. Aquests –i d’altres– són els problemes reals, als quals el projecte de llei no dóna, com diem, resposta.

Per acabar-ho d’adobar, el De par-tament d’Educació està fent darrera-ment diverses propostes que afecten tota la comunitat educativa, entre les quals hi ha la modificació del calendari escolar per al curs vinent i la implantació d’hores extres, sense haver-ho consultat amb els professi-onals de l’educació.

Per tot això, es pot entendre que els professionals de l’educació demostrin malestar, neguit, descon-cert, incertesa i preocupació. I que demanin el cessament del conseller d’Educació en un document unita-ri signat per cinc sindicats i lliurat al Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Montilla. I que, final-ment, s’hagi realitzat una vaga uni-tària el dia 19 de març.

Montse Torras

barcelonès

l’onas i n d i c a l

10

ctivitats

CCOO del Barcelonès participamos el pasado 6 de marzo en un acto «Por la verdad, la justicia y la reparación de las víctimas en Colombia», convocado por la Coordinadora Colombia-Catalunya y el Movimiento de Víctimas de los Crímenes de Estado de Colombia.

Miembros del ejército colombiano y paramilitares siguen asesi-nando a miles de civiles, campesinos, jóvenes de los sectores popula-res y sindicalistas. Colombia vive una cruenta guerra y lo confirman los más de 30.000 desaparecidos, los 4,2 millones de desplazados, las 3.000 fosas comunes y los 23.000 secuestros en los últimos 11 años.

Durante tres horas de reivindicación festiva en la plaza de la Catedral de Barcelona desfilaron testimonios, actuaciones, interven ciones y lecturas en defensa de los derechos humanos y en solidaridad con el pueblo de Colombia. En representación de CCOO del Bar ce lo nès, Carles Vallejo dio lectura al testimonio de uno de los miles de sindicalistas colombianos impunemente asesinados.

CCOO del Barcelonès vamos a seguir apoyando activamente la campaña de solidaridad con el pueblo de Colombia.

Se han iniciado los trabajos para la elaboración de un plan de movilidad en Can Ruti, en Badalona, con el ob-jetivo de mejorar la accesibilidad al recinto hospitalario Germans Trias i Pujol, al tanatorio, a la Fundación Guttman y demás centros de trabajo anejos.

En el recinto trabajan cada día más de 3.000 personas, y sólo el hospital recibe entre 10.000 y 15.000 visitas diarias, lo que genera una gran den-sidad y concentración de vehículos particulares, en una zona geográfica difícil, con aparcamiento insuficiente y sin expectativas de crecer, y un sis-tema de transporte público basado hoy exclusivamente en un servicio de autobús urbano claramente insu-ficiente, mal programado en cuanto

Plan de movilidad para Can Rutia horario, frecuencias y duración de los viajes.

Se ha constituido una mesa de movilidad con presencia de la ATM, representantes de las empre-sas afectadas, el Ayuntamiento de Badalona y los sindicatos CCOO y UGT. Posteriormente se ha incorpo-rado a la mesa la Federación ECOM, especializada en personas con disca-pacidades.

CCOO ha participado desde la pri-mera reunión de trabajo. Debemos tener muy presente que la movilidad generada corresponde a dos grandes colectivos: los usuarios y los trabaja-dores y trabajadoras. Actuaremos desde la perspectiva sindical que de-fendemos: que la movilidad segura, cómoda y sostenible es un derecho

Solidaridad con las víctimas de Colombia

de los trabajadores, y en base a este derecho plantearemos nuestras pro-puestas.

Los trabajos de la mesa de movili-dad y de su comisión técnica tendrán en cuenta tanto las afectaciones de los trabajadores directos de las em-presas existentes en la cima de Can Ruti, como los pertenecientes a em-presas subcontratadas, de hostele-ría, limpieza, seguridad, centros de investigación y otras. Igualmente se tendrá en cuenta no sólo la movili-dad generada desde la ciudad de Badalona, sino también la que se re-fiere a las ciudades de su entorno, de las cuales Can Ruti es referencia hos-pitalaria. Santa Coloma y Sant Adrià, en primer término, pero también el Vallès y el Maresme.

Ajuts sindicals per a cooperació Recentment s’ha posat en marxa el compliment d’un dels acords adoptats pel Congrés de la Unió Comarcal del Barcelonès.

En el marc del nostre Congrés vam decidir, unànimement, destinar els diners provinents de la loteria de Nadal de 2008 a projectes de cooperació sindical internacional.

En aquesta línia s’han fet dues aportacions:

•  Una  adreçada  a  un  projecte  de  cooperació  a  Cuba. L’import és de 6.000 dòlars, que, junt amb els 120 euros aportats pels delegats i delegades del Congrés, fan un total de 4.850,78 €.

•  Una  segona aportació dedicada a un projecte de  co-operació amb Palestina, per un total de 2.000 €.

l’onas i n d i c a l

11

ctivitats

CCOO del Barcelonès vam participar amb seguici propi en la gran manifes-tació que es va celebrar a Barcelona el 14 de març amb el lema unitari «Plantem cara a la crisi».

El nostre missatge era que els tre-balladors no volem pagar una crisi que no hem provocat. Ens van acom-panyar simbòlicament Zapatero, la banca i un empresari, amb bones relacions entre ells, ja que sovint el president els donava els diners que demanaven.

El Barcelonès en el 14-M

24 de febrer de 2009. Josep M Gil, responsable de Medi Ambient de CCOO del Barcelonès, fa la lectura pública contra les nuclears a la Pl. Sant Jaume.

Recordant un compromís electoral de Zapatero

barcelonès

El 24 de febrer, des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre a la plaça Sant Jaume, ciutadanes i ciutadans, repre-sentants d’organitzacions de consu-midors, de veïns, pacifistes i de de-fensa del territori, així com represen-tants polítics, intel·lectuals i artistes, s’han unit a Greenpeace i Tanquem les Nuclears - 100 % Renovables (TLN-100%EER) per recordar al pre-sident del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, el seu compro-mís electoral de tancar les centrals nuclears i substituir-les per fonts

energètiques «netes, segures i menys costoses». Els participants, entre els que hi era CCOO del Barcelonès, pre-tenien, així mateix, que el Govern tripartit de la Generalitat assu-meixi igualment aquest compromís.

L’acte se celebra en un moment en què el compromís del Govern central ha de manifestar-se en el tancament de la central nuclear de Santa María de Garoña, a Burgos, quan el 5 de juliol d’enguany li caduqui el permís d’explotació.

Preparant la participació de CCOO en el II Congrés de Dones

Els dies 16 i 17 d’octubre de 2009 se celebrarà, al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) – Fòrum, el II Congrés de Dones de Barcelona amb “Les dones com a agents de transformació de la ciutat de Barcelona” com a fil conductor.

El procés precongressual està con-sistint a impulsar un procés participa-tiu per definir el model de ciutat des d’una perspectiva de gènere i, així, construir les polítiques municipals de les dones del futur. Hi estem par-ticipant entitats de dones i entitats feministes de la ciutat, dones asso-ciades i entitats de la ciutat interes-sades en els temes de dones, com ara el nostre sindicat des de la Secretaria de la Dona de CCOO del Barcelonès.

Volem que la nostra aportació se centri en l’eix dels temps i els treballs, per al qual convocarem les dones de CCOO del Barcelonès a debats on es pugui treballar el document corres-ponent i poder, així, anar consen-suant les nostres aportacions.

Si esteu interessades a rebre infor-mació i participar en el II Congrés de Dones de Barcelona podeu visitar el web www.bcn.cat/congresdones09.

El passat dia 12 de març va morir, a Madrid, Quintín Cabrera, «cantor», com es deia ell, a l’edat de 64 anys.

Des dels anys 90 vivia a Madrid, però sovint tornava a Barcelona, on es va instal·lar i on va viure des que va arribar, els primers seixanta, de Montevideo, la seva ciutat. Quintín era una persona molt propera al nostre sindicat. Havia col·laborat amb nosaltres des de fa molts anys; de fet, des d’abans de ser legals. Sempre estava present en lluites o iniciatives pensades per millorar socialment, culturalment o econò-micament les condicions de vida dels treballadors i treballadores, fent el que sabia fer millor: cantar, comunicar o transmetre optimisme.

A l’amic Quintín CabreraI ho va continuar fent fins a l’últim moment.

En el cas de CCOO de Barcelona, va tenir un gran protagonisme en la con-figuració, la posada en funcionament i el manteniment diari, malgrat les condicions, sempre molt difícils, de la Ràdio Obrera durant els prop de tres anys que va durar aquell experiment radiofònic, a principis dels vuitanta, a la seu de CCOO del carrer Padilla.

Van ser gent com ell, i per sort molts més, els que, desinteressada-ment gairebé van mantenir viva la ràdio, sempre amb l’exigència de la qualitat més alta possible, de trans-metre un missatge diferent des de les ones, de fer sentir la veu dels tre-balladors.

No li calien els agraïments, per-què les coses que es fan és perquè es volen fer, com ell, més o menys, deia. Però com a mínim, sí que li volem retre el nostre record.

© J

osep

Lag

o

l’onas i n d i c a l

12

L’Hospitaletc/ Pau Sans, 8. 08901 L’Hospitalet. Tel. 933372947. Fax 933374356. c/e: hospitalet@ccoo.cat

nions locals

Aplicación del Fondo de Inversión Local en l’HospitaletDurante el pasado mes de diciembre, la alcaldesa de l’Hospitalet convocó a los sindicatos y la patronal locales para informarles del impacto que tendría sobre l’Hospitalet la aproba-ción del Fondo Estatal de Inversión Local en l’Hospitalet, aprobado por el Gobierno del Estado con el objetivo de contribuir a paliar la destrucción de empleo en la construcción, que en aquellos momentos aparecía como el

Horarios de asesoramiento - L’Hospitalet Días Horarios

General Lunes, martes y jueves De 16 a 20 h

Construcción Lunes, martes y jueves De 18 a 20 h

Metal Martes y jueves De 16 a 20 h

Comercio y Hostelería Lunes De 16.30 a 19.30 h

Enseñanza Privada Miércoles De 16 a 19 h

Química-Textil Miércoles De 16.30 a 19.30 h

Madera Miércoles De 18 a 20 h

CITE Martes De 10 a 14 h

Período Variación interanual

feb-08 feb-09 Absoluta Relativa

Barcelonès 85.141 130.771 45.630 53,6 %

Barcelona 56.340 84.278 27.938 49,6 %

Hospitalet 10.312 17.215 6.903 66,9 %

Barcelonès nord

18.489 29.278 10.789 58,4 %

Catalunya 290.912 479.487 188.575 64,8 %

España 2.315.331 3.481.859 1.166.528 50,4 %

Período Variación enero-febrero

ene-09 feb-09 Absoluta Relativa

Barcelonès 124.504 130.771 6.267 5,0 %

Barcelona 80.207 84.278 4.071 5,1 %

Hospitalet 16.467 17.215 748 4,5 %

Barcelonès nord

27.830 29.278 1.448 5,2 %

Catalunya 455.757 479.487 23.730 5,2 %

España 3.327.801 3.481.859 154.058 4,6 %

El Plan contribuirá a reanimar el sector de la construcción.

sector económico que más duramen-te sufría los efectos de la crisis.

Se nos informó que la cuantía eco-nómica del plan en la ciudad iba a ser de 44 millones de euros, y que el Ayuntamiento estaba analizando los proyectos que se podrían presentar para ser desarrollados de acuerdo con los parámetros que el plan preveía.

CCOO propusimos establecer como Comisión de Seguimiento del plan el propio Pacto Local por el Empleo, dónde están representados el Ayuntamiento, CCOO, UGT y la pa-tronal. Nuestra propuesta contem-plaba la elaboración de los proyec-tos, las adjudicaciones de las obras y la valoración de los resultados, tanto a efectos del empleo como de las obras realizadas en la ciudad.

Finalmente, se han presentado al Gobierno 145 proyectos, de los cua-les 90 serán de obra pública (elimi-nación de barreras arquitectónicas, arreglo de aceras, mobiliario urbano

y otros) y 55 de rehabilitación de co-legios y espacios municipales.

Para la realización de estos pro-yectos se necesitarán aproximada-mente 1.773 trabajadores. Hay que tener en cuenta, sin embargo, que las empresas a las que se les adjudiquen obras tendrán sus propias plantillas, aunque serán primadas en los pliegos de condiciones aquellas que contra-ten trabajadores en paro.

Los aspectos más positivos del programa son que estas actuaciones contribuyen a reanimar el sector de la construcción y evitan así la conti-nuada pérdida de puestos de traba-jo. Por ello, desde nuestro análisis, no parece que en realidad vaya a generar 1.773 nuevos empleos, aun-que puede contribuir a crear algunos y sobre todo, a frenar su destruc-ción. Por otro lado, es positivo que las actuaciones sean sobre la ciudad y ésta sin duda mejorará, contribu-yendo a elevar la calidad urbana de l’Hospitalet.

Situación del paro registrado en febrero de 2009

En el último año, desde febrero de 2008 a febrero de 2009, l’Hospitalet ha visto incre-mentada su tasa de paro en un 66,9 %, con un comportamiento muy negativo que coloca su tasa de paro en un 12,8 %. Sin embargo, en la comparación entre los meses de enero y febrero de 2009, el crecimiento del paro se sitúa en un 4,5 %, una cifra más baja que Barcelona (5,1 %), que el conjunto de la comarca (5,0 %), que Catalunya (5,2 %) y que España (4,6 %).

barcelonès