bernard wolff i la wolff telegraph agency

Download Bernard Wolff i la Wolff Telegraph Agency

Post on 16-Apr-2017

644 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Bernhard Wolff va nixer a Alemanya.Va haver dimmigrar per raons poltiques.Es va establir a Pars.Va comenar a treballar per lagncia Havas.La seva feina consistia en recopilar extractes daltres diaris europeus, traduir-los y fer-los arribar diariament als diaris francesos.Al cap duns anys daprenentatge va renunciar i va tornar al seu pas.Al 1849 va crear la seva prpia agncia a Berln, la Wolffische Telegraphen Bro (WTB).El seu pare, un banquer jueu amb informaci borstil i comercial, el va influir.

  • Va aprofitar la lnia telegrfica Aquisgran-Berln.Va crear lagncia amb objectiu comercial.Els seus clients eren importants homes de negocis.Els principals temes que tractaven eren les cotitzacions de les borses de Pars i Londres, aix com els preus de les mercaderies en les principals ciutats dAlemaya.Progressivament, es va anar introdunt en el camp de la premsa. Va acabar explotant les noves lnies com la de Pars-Bruselles.Al principi no tenia problemes de competncia, ja que difcilment les notcies viatjaven ms enll de les fronteres dun mateix Estat.

  • En 1860, per, va rebre suport del canciller Bismarck per frenar lexpansi de Reuter al centre dEuropa i llavors aquesta va passar a ser controlada pel govern prussi.Levoluci dels mitjans de comunicaci durant els segles XIX i XX i el creixement a nivell internacional de les xarxes de transmissi dinformaci, va fer que el flux dinformaci arribs a grans rees del planeta.Lxit de les agncies de notcies va dependre del desenvolupament de tecnologies com el telgraf i els mitjans de transport.

  • La competncia directa de Wolff era el seu antic cap, de lagncia Havas, i el seu antic company de feina dall, Reuter.Al 1859, totes tres, van fer un pacte o cartel de collaboraci, lanomenat Tractat de lAliana dAgncies.Van pactar mtua collaboraci per eliminar a la competncia, fer intercanvi dinformacions poltiques, imposar el seu dret a lexplotaci de les lnies telegrfiques Al 1879 va culminar aquest pacte amb lacord de repartir-se les rees dinfluncia del mn, segons els interessos colonials de les seves metrpolis.Wolff va tenir el dret dexplotar Europa de lEst, Escandinvia i Rssia.

  • Amb aix aconseguien:Tenir una xarxa estructurada amb un sistema de circulaci dinformaci transnacional.Agilitzar molt el procs entre recollida i difusi dinformaci.Tenir corresponsals en ciutats estrangeres i poder donar la mateixa notcia a la mateixa hora en diferents pasos.Abastar ms territori per aconseguir ms notcies per explicar.Provocar una major dependncia dels diaris amb les agncies.A la forma de repartir-se el territori, per al subministrament dinformaci i no fer-se la competncia, sel va conixer amb el curis nom de Geopoltica de la Cinegtica Informativa Universal.

  • Al 1866 fan un altre tractat i a lagncia Wolff li correspon la distribuci de notcies, a ms, dAlemanya i dels Pasos Escandinaus, les de Sussa i Rssia, conjuntament amb Havas, i les dAmrica del Sud, amb Havas i Reuter.Als anys 70, del segle XIX, en el Llibre Blanc del Govern angls, es va publicar que les ms importants empreses industrials del pas es van reunir al Ministeri de Negocis Estrangers Alemany per formar una companyia amb la fi dafavorir el prestigi industrial alemany a lestranger.Aquesta nova companyia havia de pactar un acord amb lagncia Havas, en que aquesta noms publicaria les notcies dAlemanya que li fssin comunicades per lOficina telegrfica Wolff.

  • Al 1875 lagncia nord-americana AP va signar un acord amb les tres agncies europees per repartir-se els mbits dinfluncia.Al 1890 es va incorporar laustriaca Korrbro, amb un nou acord per 10 anys.Durant la segona meitat del segle XIX van sorgir altres agncies, per cap va aconseguir una influncia significativa a lordre internacional: totes treballaven per alguna daquestes tres agncies dominants. En el trascurs de la Primera Guerra Mundial, dos agncies nord-americanes van aprofitar aquesta circumstncia histrica per expandir-se per tot el mn: la Associated Press (AP) i la United Press International (UPI).

  • Entre els anys 1859 i 1934 el protagonisme dintre del cartel va anar canvian.

    Evoluci:

  • El 4 de gener de 1918 es va publicar en el diari espanyol ABC que la casa Krupp havia comprat la propietat de lAgncia Wolff.

  • Al gener de 1919 lagncia va ser ocupada pels partidaris de Espartacus, amb idees bolxevics, i aquesta va ser traslladada de Berln a Frncfort.

  • Al 1920 lagncia va traslladar els seus serveis a la ciutat de Stuttgart seguint al Govern dEbert.

  • A la guerra van ser tallats els ms importants cables telegrfics del Reich i per aix Alemanya va quedar incomunicada amb lexterior.La derrota alemanya va provocar la prctica desaparici de la Wolff com agncia de pretensions internacionals.A principis del segle XX li van sortir dos competidors, un pblic i un privat.Al 1934 totes tres van passar a ser controlades per Goebels.El rpid creixement internacional de notcies i de noves agncies va posar fi el 1934 al Tractat de lAliana dAgncies.La dissoluci del tractat va significar la lliure competncia en el mn informatiu.

  • La Segona Guerra Mundial va llanar decisius canvis en lordre de les agncies i la Wolff no va ser menys.Hitler va convertir-la en lagncia de propaganda del govern, la DNB (Deutsches Nachrichten Bro).Aquesta qesti va afectar-la, per les grans restriccions de llibertats informatives.Al finalitzar la guerra, la Wolff va aconseguir la seva independncia.Ja no va ser capa de recuperar mai ms la seva mateixa posici dinfluncia.Desprs de la guerra, els nous acords europeus van expulsar la Wolff de lmbit internacional.

  • El 15 de setembre de 1933, surt publicat que el dia 25 daquell mateix mes, a Atenes, es celebrar una Conferncia Internacional dAgncies dInformaci Telegrfica on assitiran 30 agncias, entre elles lagncia Wolff.

  • FI

    FI