berliner mauer
TRANSCRIPT
EL MUR DE BERLIN El Mur de la vergonya
(1961 – 1989)
La frontera a través d’una ciutat
Walter Ulbricht va ser el responsable de la construcció del Mur de Berlín. El 15 de juny de 1961 contestant una pregunta en una conferència de premsa havia dit:
“Per la seva pregunta, sembla que a l’Alemanya de l’Oest hi ha gent que desitja que mobilitzem els paletes de la capital de la DDR per tal d’aixecar un mur. No tinc coneixement de que existeixi aquest propòsit. Els paletes de la nostra capital s’ocupen principalment de la construcció de vivendes i la seva mà d’obra s’utilitza plenament per aquesta finalitat. Ningú té la intenció de construir un mur!”.
Dos mesos més tard les forces armades de la DDR van començar a construir la frontera entre el Berlín de l‘Est i el Berlín de l‘Oest.
Una vida sense color
El Mur tallava la infraestructura de la ciutat, passava per mig d’edificis, tallava carrers, canals i el trànsit ferroviari; va dividir famílies, amistats i enamorats i va destruir esperances i vides. El Mur era omnipresent. Només l’intent de creuar-lo va suposar entre 1961 i 1969 la mort de més de 130 persones. Desenes de milers de persones que volien marxar de la DDR van ser discriminades, criminalitzades i empresonades.
La construcció del Mur de Berlín el 13 d’agost de 1961 va construir alhora la separació política d’alemanya i Europa. Va esdevenir en tot el món el símbol de la Guerra Freda i de l’opressió totalitària comunista, que dividia el món políticament en un hemisferi est i oest.
El Mur de Berlín va separar durant 28 anys, dos mesos i 28 dies a famílies, amistats i enamorats.
La policia bloqueja les fronteres cap al sector soviètic. Des de primeres hores del matí s’aixeca l’empedrat dels carrers per impossibilitar la circulació de vehicles, trossos d’asfalt i llambordes es converteixen en barricades, pals de formigó es claven al terra i es posen estacades de filferro espinós. Els berlinesos de l’Est s’ho miren perplexes des d’un costat, els berlinesos de l’Oest igual de perplexes des de l’altre. A la part de l’Est, policia i grups de combat mantenen als espectadors controlats amb metralladores.
Des del dissabte a les 12h. del migdia, 12 h., fins al diumenge a les 16 h., malgrat els dispositius de bloqueig encara es van presentar 800 fugitius al Berlín Oest.
Barrera amb filferro espinós a la Bernauer Straβe: els berlinesos de l’Est estan sota el domini de la policia.
Oposició, ràbia i desconcert, eren els sentiments compartits per tots els berlinesos.
Aquell 13 d’agost de 1961 …
Paviment aixecat, Brandenburger Tor, 13 d’agost 1961.
Barrera de filferro espinós, Schwedterstraβe/cantonada Bernauer Straße, 13 agost 1961.
La data s’havia escollit expressament per evitar una revolta popular. Es tractava de la matinada d’un diumenge d’estiu, amb moltes persones desplaçades en altres llocs del país per a gaudir de les vacances.
... o murs baixos de fàcil travessar.
Fotos de mitjans agost 1961.Tropes de construcció aixequen el Mur de Berlín.
La construcció del Mur
La construcció del Mur va passar per moltes fases i no va deixar de perfeccionar-se durant tots els anys que va existir.Al principi en alguns llocs la divisió eren només unes tanques de ferro espinós ...
Conversa entre berlinesos de l’Est i de l’Oest a través del Mur. Els policies no intervenen. 21 de setembre de 1961.
Conversa entre dues amigues a través del Mur de la “primera generació”. Harzer Straße, 23 de agost de 1961.
Això permet que durant les primeres setmanes encara siguin possibles els contactes entre els berlinesos dels dos bàndols.
Una senyora saluda des del sector Oest als seus coneguts del sector Est després de tres hores d’espera (1961).
Nens curiosos observen el 23 d’agost de 1961 el recent Mur construït.
Una parella de nuvis saluda als pares d’ella des del Berlín Oest.
Muntatge de dispositius descarregadors-Y damunt del Mur (Berlin-Kreuzberg, Leuschnerdamm), octubre1961.
Es fixa filferro espinós damunt del Mur (Berlin-Kreuzberg, Prinzenstraße), octubre 1961.
Els nombrosos episodis de fugides reeixides, però, provoca que el Mur es reforci cada vegada més.
En la construcció del Mur van treballar més de 50.000 obrers.
Tota l’allargada del Mur pel costat Oriental era una “terra de ningú”, també anomenada franja de la mort, amb una profunditat que oscil.lava entre l’amplada d’un carrer i 300 m. Aquesta zona, coberta de sorra per poder distingir les petjades de possibles fugitius, estava il.luminada per projectors de llum de gran alçada.
Els 7 passos fronterers
A partir del 23 d’agost de 1961 es redueix el número de passos fronterers a set.
4 - Friedrichstraβe / Checkpoint Charlie.
Checkpoint Charlie: el pas fronterer més famós.
Espectaculars intents de fugida però també la confrontació directa entre tancs nord-americans i soviètics el 27 d’octubre del 61, van fer que aquest fos el més conegut dels set passos fronterers que hi havia a Berlín. Només el podien utilitzar estrangers, diplomàtics i personal militar aliat.
Hagen Koch, l’artífex del Mur.
Li van designar traçar el Mur. “El 13 d’agost de 1961 jo marcava en el Checkpoint Charlie una línea blanca per a traçar el pas del Mur de Berlín. Per a mi, el mal estava a l’oest”, recorda Koch. La mort dels fugitius que intentaven creuar la frontera no debilita les seves conviccions: “Teníem el sentiment de pertànyer a una gran família socialista. Qui marxava era un traïdor, un gandul que no volia treballar”.
29 anys més tard és l’encarregat per l’últim govern de la DDR després de la caiguda del Mur, de desmantellar-lo i vendre’n una part en una subhasta a Monte Carlo el juny de 1990.
El sistema del Mur de Berlín a finals dels anys 70:
De dreta a esquerra:
1 - Berlín Oriental2 - Zona de la frontera3 - Primer mur4 - Tanca 5 - Diferents tipus de barreres 6 - Torres de vigilància7 - Sistema d’il.luminació8 - Camins de patrullatge9 - Bandes de control10 - Fosa anti-vehicles 11 - Últim mur, conegut como “el Mur"12 - Fronteres13 - Berlín Occidental
La zona de frontera estava situada en la seva totalitat en el territori de l’est de Berlín / Alemanya de l’Est. La frontera entre Berlín Oriental i Occidental era la zona que hi havia després de l’última paret, el darrer mur que es coneix com el Mur de Berlín. No obstant, el Mur de Berlín era un complex sistema de parets,tanques, torres de vigilància i barreres, la zona entre el primer mur (3) i l’últim mur (11) era l’anomenada franja de la mort.
*Document original de Hagen Koch de les tropes frontereres de l’Alemanya Oriental.
Des de la seva creació el Mur va passar per un procés de constant expansió i reforç fins a convertir-se en un sistema de seguretat de diverses capes.
Conrad Schumann, un jove de 19 anys que va saltar el filat espinós (encara no hi havia el Mur pròpiament dit en aquesta part de la ciutat) tres dies després del tancament de fronteres. El seu salt va ser captat pel fotògraf Peter Leibing. La fotografia donaria la volta al món i es convertiria en una de les icones de la Guerra Freda.
la cara : el salt a la llibertat
L’intent fallit més destacat va ser el de Peter Fechter. Va ser ferit de bala quan intentava creuar el Mur junt amb el seu company Helmut Kulbeik, qui si ho va aconseguir. A Fechter el van deixar morir dessagnat a la vista dels mitjans de comunicació occidentals el 17 d’ agost de 1962.
i la creu
Ida Siekmann, la primera víctima del Mur.
Un dia abans del seu 59è aniversari, el 22 d’agost de 1961, Ida Siekmann va saltar per la finestra de casa seva, situada en el 3r pis de la Bernauer Straβe 48. La vorera pertanyia al Berlín Oest. Es va llençar abans que els bombers li poguessin portar una lona salvavides. El matalàs que ella mateixa havia llençat prèviament no va poder evitar una caiguda fatal. Va morir de camí a l’hospital.
In memoriam : Les víctimes del Mur
Günter Litfin, la primera víctima tirotejada.
La construcció del Mur el va separar de forma inesperada de la seva mare i el seu germà, que vivien al Berlín Oest. El 24 d’agost de 1961 va morir tirotejat en el Port de Humboldt del riu Spree quan intentava fugir cap a l’Oest. Tenia 24 anys.
Winfried Freudenberg, la darrera víctima.
Va morir el 8 de març de 1989. Ja havia aconseguit sobrevolar el Mur i estava en el Berlín Oest quan el globus que havia fabricat per fugir va caure al buit. Tenia 32 anys.
Chris Gueffroy, l’últim mort per un tret.
Quan va néixer, el 21 de juny de 1968, el Mur ja existia. Quan a inicis del 89 li comuniquen que haurà d’ingressar a l’exèrcit decideix escapar junt amb un seu amic. Trien la data del 5 de febrer perquè s’espera la visita del Primer Ministre suec i en aquests casos l’Estat elimina l’ordre de disparar. S’equivoquen amb aquesta suposició. El seu amic acaba detingut però en Chris mor d’un tret al cor. Tenia 20 anys.
El Schieβbefehl: l’ordre de disparar a matar.
Disparar a matar va ser una realitat durant la història del Mur.
En els judicis posteriors a l’any 1990 que es van fer als membres dirigents de la DDR, aquests van negar però de forma vehement que existís aquesta ordre, i des del punt de vista judicial se’ls va haver de donar la raó, ja que les lleis, les instruccions de servei i les ordres referents a la utilització de les armes establien de forma legal un “permís” però no la obligació de disparar a matar.
La realitat era que a les fronteres es seguia un protocol rutinari estricte davant de qualsevol cas de desordre o de violència il.legal: les patrulles tenien ordres de donar primer un crit d‘advertència i després un tret d‘avís, i al final el provocador de l’aldarull era disparat si no feia cas d‘aquests avisos.
Aquesta ordre de disparar només quedava anul.lada temporalment en cas de visites per part de representats oficials d’altres països. El règim no es podia arriscar a donar una mala imatge.
9 de novembre de 1989: L’obertura del Mur
L’alcalde del Berlín Oest, Walter Momper,
diu: “Aquesta nit els alemanys són el poble més feliç del món!”
La reacció de la gent va ser immediata. Tothom volia comprovar que les paraules de Schabowski eren certes.
La gran majoria de la gent veuen per primera vegada l’interior de les instal.lacions frontereres, com les de la Bernauer Straße.
Poques hores després de l’obertura del Mur són els propis soldats de la DDR els qui hi obren escletxes, per tal que les masses inacabables de ciutadans el puguin creuar més ràpidament.
El Mur segueix present per tot Berlín. Una doble fila de llambordes al terra indica el seu antic recorregut al llarg de més de 20 km.
El Mur actualment
En diferents llocs de la ciutat es poden trobar blocs de Mur
East Side Gallery, el tros de Mur més gran
És el tros de Mur més llarg que es conserva. Situada en ple centre de la ciutat (barri de Friedrichshain), la East Side Gallery ha sigut declarada monument nacional 1991, després de que un sector del Mur fos transformat en la galeria a l’aire lliure més gran del món. 118 artistes de 21 països van crear una obra única que s’extén al llarg de 1.316 m.
