Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW

Download Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW

Post on 14-Jun-2015

243 views

Category:

Education

1 download

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. Fotografia Digital Escola Municipal dArts i Oficis Curs 2013-2014 Professora: Ingrid Moragas E-mail: ingridbrosman@gmail.com </li></ul> <p> 2. BALAN DE BLANCS, HISTOGRAMA I RAW Sessi 9 3. Balan de blancs (WB o BW) Funcionalitat que permet corregir els colors d'una foto en funci de les condicions de llum en qu s'ha pres (temeratura de color). Serveix per definir la brillantor dels colors bsics vermell, verd i blau (RGB). La part ms brillant de la imatge = color blanc La menys brillant = color negre Depenent de les cmeres, pot ser automtic o manual. Cmeres digitals disposen de configuracions del balan de blancs amb valors per defecte que es poden seleccionar en els seus mens. Si utilitzem RAW podrem cambiar el balan de blancs o corretgir-lo al programa dedici. 4. Automtic La cmera analitza l'escena i tracta d'endevinar quina s la dominant existent i compensar-la. Si la llum no t una predominana de qualsevol dels altres tipus Quan hi ha barreja de dos tipus d'illuminaci (bombetes normals i fluorescents) 5. Assolellat A l'exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat. Els colors tendeixen a quedar poc saturats, perden una mica de color. Temperatura de color 5.500K 6. Ombra Zones on hi hagi ombres molt dures o en zones on la llum natural arriba amb prou feines. (boscos molt poblats) Es fa difcil distingir tots els diferents tons de color d'una imatge. Temperatura de color 7.500K 7. Ennuvolat A l'exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert. La llum del dia ennuvolat perd molta saturaci i color. Ajust: recuperar saturaci i color. Temperatura de color 6.500K 8. Tungst En un espai illuminat per llum incandescent (bombetes) o halgena. Produeix un dominant color vermell. Utilitzar en fotos d'interiors sense flash i en fotos nocturnes de ciutats illuminades amb aquest tipus de llum. Temperatura de color 2.850K 9. Fluorescent Emesa pels tubs fluorescents, bombetes de baix consum i llums de ne. Produeix una dominant de color verd. Utilitzar en fotos d'interiors sense flash la illuminaci sigui de fluorescents i en fotos nocturnes de ciutats illuminades. Temperatura de color 3.800K 10. Flash Sempre que utilitzem el flash, menys quan el fem servir en retrats a lexterior. Mata" els colors, deixant blanquinosos, sobretot quan el flaix s frontal. Especialment molest en fotos a persones, en qu es perd del tot el to natural de la pell. Temperatura de color 5.500K 11. Personalitzat Configurar la cmera de manera que entengui el que s el color blanc en unes condicions concretes de llum. D'aquesta forma t un patr de temperatura del color i s capa de corregir els colors d'imatges preses sota les mateixes condicions. Ms exacte de tots i especialment til en situacions molt extremes (carrer il luminat amb llum especialment ataronjada) Pot arribar a recuperar colors que aparentment l'ull hum no percep en un moment determinat. Com realitzar aquest procediment? Medir: Al men de la cmera trobem aquesta opci. Enfocar un objecte de color blanc (un paper) omplint el visor, sense crear sombres. Duna fotografia: Agafar els valors duna fotografia amb un balan de blanc o temperatura de color correctes. 12. L'histograma Representaci grfica de la distribuci dels diferents tons d'una imatge. Ajuda a controlar l'exposici a les nostres fotos, aix com corregir els colors. Eix horitzontal: diferents tons de gris des del negre pur (esquerra) al blanc pur (dreta). Eix vertical: nombre de pxels per a cada to representat en l'eix horitzontal. 13. Diagnosticar l'exposici d'una imatge L'histograma ens ajudar a fer-nos una idea de com s de correcta l'exposici d'una imatge. Fotografia subexposada: la grfica tendir a desplaar-se a l'esquerra Fotografia sobreexposada: tendir a desplaar-se a la dreta Fotografia amb tots els tons de grisos: ms o menys uniforme al llarg de tot l'eix horitzontal. Que tingui una forma determinada no ha de significar que la imatge estigui correcte o incorrectament exposada. Tot dependr del que es busqui en el moment de fer una foto. 14. Es pot observar que la imatge est fosca. La grfica es desplaa cap a l'esquerra i a la part dreta no hi ha informaci (no hi ha punts blancs). Si hagus moltes zones totalment negres es representarien com un pic a l'extrem esquerra de la imatge. Tons apagats 15. Foto amb moltes zones en ombra o gran part de la foto en negre. T un pic a l'extrem esquerre de l'histograma. Ombres o zones fosques 16. Histograma caracterstic d'imatges sobreexposades o que tenen zones cremades. Es desplaa a la dreta i es produeix un pic a l'extrem dret de la grfica, que representa les zones cremades. Sobreexposici i zones cremades 17. Imatges pllides, sense zones fosques. No hi ha zones cremades, no hi ha un pic a la zona dreta. A la zona esquerra de la grfica no hi ha cap informaci, no hi ha zones negres. Ombres pllides 18. T forma d'U. Cada pota" de la U representa les zones fosques i les clares de la imatge. La grfica s'engruixa a la part esquerra per les zones fosques i en la dreta per les zones clares, havent-hi poques zones grises (zones intermdies). Contrallum 19. Es distribueix al llarg de tot l'eix horitzontal. No hi ha zones cremades ni excessivament fosques, no trobarem pics ni grans muntanyes" en la grfica. No sempre vol dir que la imatge est correctament exposada. Dependr estrictament de les caracterstiques tonals de la imatge. Distribuci homognia 20. Utilitzar l'histograma Les cmeres digitals incorporen la funcionalitat d'activar l'histograma en la visualitzaci de les fotos per poder corregir-les. (manual) Aquesta funcionalitat sovint marcar les zones excessivament clares (cremades), aix com les zones excessivament fosques. til s en els dies molt assolellats, la visualitzaci a la pantalla de la cmera no coincideix amb el resultat final a l'ordinador. s ms que recomanable confiar en l'histograma que en el resultat visualitzat a travs de la pantalla de la cmera. 21. Correcci amb Photoshop Els nivells sn una funcionalitat que ens permet corregir els tons d'una fotografia a travs de l'histograma. Al modificar aquest, interpretar els negres, grisos i blancs de la foto d'una manera diferent a loriginal. Per accedir a l'eina premerem Ctrl + L o b Imatge&gt; Configuraci&gt; Nivells. 22. Canals: Per defecte RGB. Nivells d'entrada: augmentar el contrast. Esquerra: ombres Central: tons mitjans Dret: llums Nivells de sortida: disminur el contrast. Esquerra: disminum les ombres Dreta: disminum els llums 23. Fotografia nocturna Tipus de fotografia que captura l'escassa llum nocturna (amb, a vegades, certs complements de llum artificial) usant elevats temps d'exposici. El moment ms idoni s limmediatament posterior a la posta de sol o lanterior a la sortida. Material Trpode: Necessitarem un bon suport. Disparador remot: Per poder disparar i aturar la presa sense necessitat de tocar la cmera i, aix, evitar la trepidaci. Llanternes i/o flaixos: Per illuminar les escenes sent bsica la seva utilitzaci. 24. Configurant la cmera i lescena Fora tots els automatismes de la cmera: El que volem s tenir un control total de la presa, i l'nica manera d'obtenir-, ser configurant tots els valors manualment. Enfocament: El manual. Podem utilitzar la llanterna per enfocar un punt abans de disparar. ISO: valor ms baix Ms ISO = menys temps necessitarem d'exposici Obtenir ms nombre d'estrelles = en augmentar l'ISO, el sensor registra ms llum, i aix inclou a les estrelles que no veiem. Un cas que ens pot ser til un ISO extremadament alt (3200), seria per fotografiar la via Lctia. Diafragma: amb valors sobre 4-5.6. Si volem obtenir ms traces d'estrelles, i no volem que el ISO, podem obrir el diafragma. 25. Temps d'exposici: s el pilar base de la fotografia nocturna. Configurem la cmera en mode BULBS, per controlar el temps de la fotografia. Balan de Blancs: Fer proves amb diferents configuracions per obtenir la tonalitat desitjada. Llum: Font dilluminaci. Flash: Flash extern en manual (no TTL) = llum blava s preferible donar tocs de flaix a ms baixa potncia, encara que aix suposi haver de disparar 14 o 20 vegades. Aconseguirem illuminar ms uniformement, i obtenir ombres ms suaus. Llanternes: Blavoses o fredes/ grogues o calentes Es pot controlar molt millor el feix de llum, el seu focus s ms petit i manejable que el flaix. 26. La lluna i les estrelles Els nvols, l'estat de la Lluna, i coses com saber ubicar l'estrella polar sn fonamentals en aquest tipus de fotografies. La lluna Es mou en el cel (encara que realment s la Terra). Tenir-ho en compte perqu no ens aparegui un manchurrn (Lluna en moviment) en la fotografia. Temps curts d'exposici i, per treure la lluna estelada tancar el diafragma (per exemple un f/8). Estrelles Estrelles fixes en la imatge = pujarem l'ISO i no exposarem molt de temps. Per evitar moviment destrelles: segons la focal utilitzada, dividir 500 per la focal, i el resultat ens donar el temps d'exposici mxima. 27. Estrella polar Per tenir el control total del comportament de les estrelles hem de saber la posici de l'estrella Polar. Si incloem l'estrella Polar en la nostra composici, i fem una fotografia d'uns 10 minuts com a mnim, obtindrem una foto circumpolar. 28. La Via Lctia Pujar l'ISO des dels 1600 en endavant i que no hi hagi Lluna o molt poca. Google Sky (aplicaci mvil): Podem localitzar de manera fcil i molt precisa totes les constellacions, inclosa l'estrella Polar. s gratut. Els Nvols i el Vent Nvols lleugers o nvols en moviment que alternen amb clars. Podem realitzar llargues exposicions i obtenir uns efectes molt impactants en les nostres imatges. La prctica dir quant temps sha exposar per aconseguir efectes diferents amb els mateixos nvols. Si hi ha vent, les branques dels arbres ens sortiran mogudes. CAS PRCTIC http://www.dzoom.org.es/fotografia-nocturna-de-larga-exposicion-un-caso- practico/ 29. RAW Format que utilitzen les cmeres DSLR per emmagatzemar les fotografies. Compressi de dades sense prdua d'informaci. Cont la totalitat de les dades de la imatge tal com ha estat captada pel sensor digital de la cmera fotogrfica. Mida del fitxer molt gran, pesa bastant. s un format diferent al JPG. Segons la cmera: .raf (Fuji) .crw .cr2 (Canon) .tif .k25 .kdc .dcs .dcr .drf (Kodak) .mrw (Minolta) .nef .nrw (Nikon) .orf (Olympus) .dng (Adobe) .ptx .pef (Pentax) .arw .srf .sr2 (Sony) .x3f (Sigma) .erf (Epson) .raw .rw2 (Panasonic) .pxn (Logitech) .bay (Casio) 30. Diferncies entre RAW i JPG JPG 1. El fotgraf ajusta els parmetres de la seva cmera, compon una escena i dispara. 2. El sensor de la cmera capta la imatge que el fotgraf ha compost, la converteix a format digital (zeros i uns) i envia aquesta imatge al processador d'imatge. 3. El processador d'imatge utilitza els parmetres que t en aquest moment la cmera i els aplica a la foto (ajust de blancs, sub/sobre- exposici, contrast, nitidesa). Desprs converteix aquesta imatge en un fitxer comprimit JPG, amb la seva conseqent prdua de qualitat. 4. El fitxer JPG s'emmagatzema a la targeta de memria. 31. RAW 1. El fotgraf ajusta els parmetres de la seva cmera, compon una escena i dispara. 2. El sensor de la cmera capta la imatge que el fotgraf ha compost, la converteix a format digital (zeros i uns) i envia aquesta imatge al processador d'imatge. 3. El processador d'imatge guarda en un nic fitxer RAW d'una banda la imatge tal com l'ha enviat el sensor i d'altra banda un resum dels parmetres que tenia la cmera en aquest moment. Va comprimit, per es fa sense prdua de qualitat. 4. El fitxer RAW s'emmagatzema a la targeta de memria. 5. En un ordinador, amb un programa de processament de RAWs es pren del fitxer RAW la imatge que va captar el sensor i se li apliquen per programari la mateixa configuraci que tenia la cmera en el moment del tret. Aquest ens permet modificar qualsevol dels parmetres. 6. Un cop ajustat es pot convertir a un altre format d'imatges qualsevol (JPG o altres). 32. JPG Els parmetres s'apliquen a la imatge desprs de disparar. Aquesta es converteix JPG i es comprimeix, on pateix una prdua de qualitat que s irreversible. RAW Es guarda la imatge exactament com surt del sensor, guardant-se sense aplicar cap ajust. Aquesta aplicaci es fa en el moment del revelat digital amb un programari. 33. Quins ajustos podem gestionar? Hi ha ajustos de la cmera que ja no es poden canviar (l'obertura de diafragma, el temps d'exposici o la sensibilitat). Els parmetres que podem manejar amb RAW sn: Nivell d'exposici Ajustament de blancs (temperatura del color) Estils de fotografia (retrat, paisatge, blanc i negre) Contrast To Saturaci del color Nitidesa Si s'ajusta directament sobre el RAW, al no estar aquest comprimit i tenir molta qualitat, obtindrem millors resultats i tindrem menys prdua de qualitat. 34. Consideracions Cada marca t el seu propi format RAW. La informaci que es guarda depn directament del model de cmera i de les seves caracterstiques. Existeixen diversos programes per processar-los. Cada marca disposa del seu propi. Cnon: Cnon Photo Professional Nikon: Nikon Aperture Photoshop: Camera Raw Adobe: Lightroom Es poden guardar les fotos en ambds formats (RAW + JPG). Ocupa molta ms memria per pot ser molt til en segons quines situacions. 35. En JPG o en RAW? Depn molt de l's que se li vagi a donar a la foto i de la immediatesa que es requereixi. Fotografies desports: JPG -&gt; per la necessitat d'obtenir les fotos immediatament per enviar-les a la redacci. Retrat d'estudi : RAW - &gt; es disposa de temps per postprocesar les fotos. s domstic: JPG o RAW + JPG -&gt; depen de la immediatesa en que les necessitem. Quan anem a fer fotos hem de plantejar qu ens conv ms i ajustar la cmera en conseqncia. 36. Avantatges de RAW Flexibilitat. Retardar la presa de decisions dels parmetres de la cmera. La imatge es guarda amb major rang dinmic i amb ms qualitat. Imatge es guarda comprimida sense prdua de qualitat. 37. Inconvenients de RAW Ocupa molt ms al contenir ms informaci i comprimir la imatge sense prdua de qualitat. La cmera triga ms en guardar les fotos a la targeta de memria, ja que ocupen molt ms. Requereix un processament posterior en ordinador. Alenteix treballs en fotografia on es requereix immediatesa. 38. EXERCICI 9: BALAN DE BLANCS I FOTOGRAFIA NOCTURNA 39. Plantejament 1. Balan de blancs Realitzar 5 fotografies amb el balan de blancs manual. 2. Nocturna: Realitzar 2 fotografies on es vegin estrelles. Realitzar 2 fotografies on apareixi la lluna. Realitzar 1 fotografia circumpolar (si es pot) Cas prctic http://www.dzoom.org.es/fotografia-nocturna-de-larga-exposicion-un-caso- practico/ En mode manual. Utilitzar la regla de teros i diferents plans i enquadraments. Penjar a Flickr un lbum titulat: Exercici 9: Balan de blancs i fotografia nocturna. </p>