avanÇ del pla d’ordenaciÓ urbanÍstica ......1 encaix territorial 1.3 estructura territorial...
TRANSCRIPT
AVANÇ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSESTUDI DEL MEDI
26 de març de 2019. Consell Consultiu Ciutadà
1 ENCAIX TERRITORIAL
1.1 Mollet del Vallès en el Vallès OrientalOrtofoto
• Mollet del Vallès està situat al sud de la comarca del Vallès
Oriental ocupant una superfície de gairebé un 1,5 % del
territori de la comarca força allunyat al seu pes de població
(12,77 %). El nombre d’habitatges suposa un 12,72 % del
total.
• La densitat de població del municipi és de 47,48 hab/ha
amb una densitat molt per sobre de la mitjana de la
comarca que és de 5,45 hab/ha.
Dades Vallès Vallès Oriental Mollet del Vallès
Superfície ha 131.810 73.500 1.077 1,46%
Població hab 1.301.036 400.375 51.133 12,77%
Densitat hab/ha 9,87 5,45 47,48
Habitatges habtg 571.052 176.386 22.442 12,72%
Principals ut 486.299 148.710 19.307 12,98%
Percentatge % 85,16% 84,31% 86,03%
1 ENCAIX TERRITORIAL
1.3 Estructura territorial Xarxes de la mobilitat
• Mollet exerceix de capital dels municipis del Baix Vallès,
al ser el nucli més poblat de la zona. La seva localització
entre la B-30, C-17 i la C-33 i la C-59, igual que en el cas de Santa
Perpètua també li permet tenir una mirada àmplia amb els
municipis del seu entorn.
• La seva posició al sud de de la plana, situa el municipi
entre corredors importants d’infraestructures
viàries i ferroviàries. Cal assegurar un nivell de
connectivitat territorial adequat a les previsions de
desenvolupament del municipi de Mollet amb
connexions en aquestes infraestructures que
discorren pel municipi com són la B-30, C-33, la C-
17 i les línies de Rodalies R2, R3, R2N, i R8.
1 ENCAIX TERRITORIAL
1.4 Estructura territorialUnitats de paisatge
• La proposta de zonificació del sòl no urbanitzable haurà de tenir en
compte que el terme municipal de Mollet del Vallès està inclòs en la
seva totalitat a la unitat de paisatge de:
- PLANA DEL VALLÈS
1 ENCAIX TERRITORIAL
1.2 Mollet del Vallès al Vallès OrientalBase topogràfica
• La zona central vallesana és ocupada per la vall que dóna nom a
la comarca. Es tracta, en realitat, de dues unitats
hidrogràfiques coincidents amb les conques del
Llobregat i el Besòs.
• La plana vallesana es situa entre la serralada Litoral i la
Prelitoral i es troba creuada per un seguit de
serralades secundàries i cursos fluvials en direcció
nord – sud que ha comportat una estructura d’assentaments
orientada en aquest sentit.
El municipi de Mollet està situat al límit sud de la plana
vallesana. Al sòcol de la serralada litoral per on
transcorre el Besòs recollint les aigües de tots els
cursos verticals. Al terme de Mollet són diversos els cursos que
hi conflueixen, el Tenes i la Riera de Caldes tot i està parcialment
fora del terme conflueixen amb el Besòs prop de Mollet. Dins del
terme hi ha la riera Seca al NE i la riera de Gallecs, on
s’assenta el nucli que el creua de N a S.
2 TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈS
2.1 Ortofotomapa
• El terme municipal de Mollet del Vallès es divideix en dues parts força diferenciades, per
una banda, el sud del terme situat al límit de la plana vallesana amb el Besòs on
es situa el nucli urbà juntament amb els polígons industrials a la confluència del
Tenes i el Besòs. Per altra banda, al nord del municipi que a diferència de la majoria de municipis
de la plana vallesana es conserven els camps de conreu sense urbanitzar tant a la
zona de carena com a la vall de la riera de Gallecs.
2 TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈS
2.2 Mapa topogràfic 1914
• El transcurs dels segles XVIII fins a mitjans del XX l’evolució de la
població del nucli donà com a resultat una estructura lineal en
dos sentits:
De nord a sud al llarg de la vall de la riera de
Gallecs.
De oest a est resseguint la carretera principal
entre Barcelona i Granollers.
Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
3 ESTUDI DEL MEDI
3.1.1 Medi físicHidrologia superficial
Mollet del Vallès es troba a la conca del Besòs. El seu terme municipal el delimita el curs del riu Besòs al sud i
el riu Tenes a partir de la confluència amb el Besòs delimita el costat est.
A part d’aquests dos rius principals, pel terme de Mollet i discorre la Riera Seca que creua el terme des de
Parets pel Polígon de can Magre fins al Tenes. Un altre curs és la riera de Gallecs que travessa l’espai agrari de
gallecs amb valor paisatgístic ja que disposa d’alineacions d’exemplars de ribera. En entrar al nucli urbà la riera és
soterrada fins a la confluència amb el Besòs
Entubament de la Riera de Gallecs
Canalització i desviament de la Riera Seca
3 ESTUDI DEL MEDI
3.1.2 Medi físicHidrologia subterrània
Quant a les aigües subterrànies, destaca la unitat, Al·luvials del
Vallès on Mollet del Vallès és el municipi amb més superfície sobre aquesta
massa d’aigua. Es tracta d’un punt on conflueixen diversos cursos d’aigua com
el Besòs, el Tenes, Riera seca, Riera de Gallecs i Riera de Caldes.
3 ESTUDI DEL MEDI
3.1.3 Medi físic. Orientacions
Pla
Nord
Nord-Est
Est
Sud-Est
Sud
Sud-Oest
Oest
Nord-Oest
Nord
El nucli urbà de Mollet es troba assentat amb orientacions que li garanteixen una correcta exposició respecte l’assolellament.
3 ESTUDI DEL MEDI
3.1.4 Medi físic. Pendents
El municipi de Mollet delVallès presenta pendents pocpronunciades amb un granespai de plana a l’al·luvialdels rius Tenes, Besòs i Rierade Caldes.
3 ESTUDI DEL MEDI
3.1.4 Medi físic. Geologia
El terme municipal de Mollet
del Vallès, morfològicament es
caracteritza per aquest
caràcter d’aiguabarreig on
conflueixen diferents cursos
d’aigua amb el Besòs oferint un
espai pla on Mollet es situa al
centre,
Geològicament aquest espai
està constituït majoritàriament
per graves i sorres de la
terrassa al·luvial.
A la part nord del terme ja
endinsada en la morfologia de
la plana vallesana característica
amb ondulacions, hi
predominen les argiles i els
gresos
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.1 Estructura territorial
A partir del mapa de cobertes del sòl de 1956 s’aprecia queles cobertes predominants del municipi fa mig segle eral’agrícola amb un 78,7% seguida de la urbana amb un 11,5%i només un 9,7% de forestal.
Amb una anàlisi bàsica d’estructura territorial, Mollet delVallès presenta una relació certament d’oasi pel que fa alseu terme municipal amb una estructura força compacte iamb un cert manteniment de les cobertes destinades alconreu respecte als termes municipals adjacents on hipredomina un model difús que ha consumit gran part delsòl agrícola amb urbanitzacions de baixa densitat i polígonsdesestructurats.
COBERTES DEL SÒL 1956
COBERTES DEL SÒL 2009
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.1 Estructura territorial
Les proporcions entre sòl urbà, agrícola i forestal al municipi de Mollet del Vallès queden en percentatge de 47-39-14 respectivament, mentre que a Catalunya, en el seu conjunt, té una relació 10-30-60, sòl urbà, sòl agrícola, i sòl forestal). Aquests percentatges estableixen un municipi amb una clara vocació urbana però que manté una connexió amb el seu sòl no urbanitzable quant a vinculació amb l’activitat primària.
A nivell territorial, s’ha perdut de forma irreversible un cert equilibri entre la matriu forestal i agrícola. Això fa especialment valuós el conreu respecte els boscos, ja que la riquesa es deriva de la relació entre ells, i no pas d’un sobre l’altre i la preservació de l’escàs sòl agrícola a la plana vallesana.
ESPAIS PROTEGITS: PEIN I XARXA NATURA 2000
HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.1 Estructura territorial
1956 2016
3 ESTUDI DEL MEDI
Pla Territorial MetropolitàEspais oberts. Proposta
Connector
Espai de protecció especial natural i agrari
•“Els espais de protecció especial han de
mantenir la condició d’espai no
urbanitzat, i amb aquesta finalitat, i
d’acord amb la legislació vigent, serà
classificat com a sòl no urbanitzable pels
plans d’ordenació urbanística municipal i
s’hi aplicarà el règim que estableix
aquest article.
• Excepcionalment, i de manera
justificada, es pot incloure alguna
peça en sectors o polígons per tal de
garantir definitivament la permanència
com a espai obert mitjançant la cessió i
la incorporació al sistema
d’espais lliures públics que pot
resultar del procés de gestió urbanística
corresponent.”
• L’Avanç de POUM concretarà amb
major detall les determinacions
del vigent planejament
territorial, detectant aquells llocs on
convingui reforçar-les i/o matisar-les.
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.1 Estructura territorial
1986
1994
A partir d’una seqüència d’ortofotos es pot observar l’evolució d’un espai amb episodis d’abocaments.
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.1 Estructura territorial
2000
2008
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.1 Estructura territorial
2016
Vigent
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.1 Estructura territorial
Paratge de Gallecs
Passarel·la camí carener de Sant Valerià
L’’AP7 és la barrera que estructura Mollet entre el sector urbà i el sòl No urbanitzable, la qualitat paisatgística de Gallecs i el seu òptim estat de conservació contrasta amb la proximitat respecte la ciutat. Esdevenint un espai on el lleure hi és molt present.
La relació amb la ciutat esdevé a partir de tres eixos: • Camí resseguint la riera
de Gallecs.• Camí de Sant Valerià a
través de la carena nord.
• Camí dels Bandolers, a límit del terme municipal amb Santa Perpètua de Mogoda que transita per la carena al sud.
AP-7
Camí de Gallecs
Els torrents i rieres són espais naturals de gran riquesa natural que actuen com a corredors en zones densament urbanitzades com és la zona del Vallès.
En aquestes imatges podem copsar diferents ralitatsd’aquests espais que s’han configurat amb diferents solucions de drenatge al llarg dels anys.
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.1 Estructura territorial
OD entrada Riera de Gallecs al nucli urbà
Riera de Gallecs al Parc de Can Borrell
Torrent de Can Torres
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.1 Estructura territorial
Els espais periurbans es destinen a usos de conreu per al seu
aprofitament productiu millorant i preservant els valors
paisatgístics i facilitant-ne la gestió.
Camps de conreu limítrofs amb la zona d’habitatges a la zona dels Pinetons
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.2 Riscos
Inundació
Risc d’inundació, documentat als diferents cursos del termemunicipal. afectant puntualment espais d’assentamentsindustrials, i especialment espais lliures ambinfraestructures viàries des de la confluència del Besòs ambel Tenes fins a la part sud del terme que limita amb laLlagosta.
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.2 Riscos
Químics i tecnològics
També hi ha riscos químics i tecnològics que es concretenbàsicament en l’afecció del traçat de l’AP-7, C-17 i C-33amb un nivell de transport de mercaderies perilloses MoltAlt. Altres vies amb un nivell mig són la B-140 fins al polígonde la Farinera i la B-500 al Polígon de Martorelles.Com a establiments amb cert risc n’hi ha dos. Un al polígonde la Farinera (Indústrias Químicas del Vallès) i l’altre al suddel terme entre les vies C-17 i C-33 (KAO Corporation).
3 ESTUDI DEL MEDI
3.2.2 Riscos
Incendis
Risc d’incendi, baix a la major part delmunicipi ja que hi predomina la zona urbanai agrícola respecte la forestal.
3 ESTUDI DEL MEDI
Serveis ecosistèmics de regulació
• Els serveis de regulació estan molt vinculats als cicles hidrològics i
biogeoquímics. Captura i emmagatzematge de CO2,
filtració de l’aire, protecció contra l’erosió del sòl i...
3 ESTUDI DEL MEDI
Serveis ecosistèmics d’aprovisionament
• Els serveis d’aprovisionament són serveis ecosistèmics relacionats amb els
productes materials i energètics procedents dels ecosistemes i
d’interès per als ésser humans. Aquests aprovisionaments el proporcionen
principalment els productes dels boscos i les collites dels conreus.
3 ESTUDI DEL MEDI
Serveis culturals
• Els serveis culturals
inclouen els beneficis
no materials que les
persones obtenen del
contacte amb els
ecosistemes. Inclouen
beneficis espirituals, de
recreació, d’apreciació
estètica, identitaris, per el
turisme...entre molts
d’altres.
Santa Maria de Gallecs Camí de Gallecs
3 ESTUDI DEL MEDI
INDICADORS DE SOSTENIBILITAT
RESIDUS DOMESTICSCATALUNYA VALLÈS ORIENTAL MOLLET DEL VALLÈS
kg/hab 1,39 1,26 1,08
% Fracció Resta 60,08 61,78 64,92
% Selectiva 39,92 38,22 35,08
Font. ARC 2015
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
1,60
1,80
2,00
CATALUNYA VALLÈS ORIENTAL MOLLET DEL VALLÈS
PRODUCCIÓ RESIDUS KG/HAB I DIA
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
CATALUNYA VALLÈS ORIENTAL MOLLET DEL VALLÈS
RECOLLIDA SELECTIVA
% Selectiva
% Fracció Resta
3 ESTUDI DEL MEDI
INDICADORS DE SOSTENIBILITAT
CONSUM D'AIGUACATALUNYA VALLÈS ORIENTAL MOLLET DEL VALLÈS
l/hab dia 212,55 194,74 151,02
% Domestic Xarxa 66,59 65,55 69,30
% Industrials i pous 33,41 34,45 30,70
Font: IDESCAT 2017
0
50
100
150
200
250
300
CATALUNYA VALLÈS ORIENTAL MOLLET DEL VALLÈS
CONSUM AIGUA l/HAB I ANY
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
CATALUNYA VALLÈS ORIENTAL MOLLET DEL VALLÈS
RELACIO D'USOS% Domestic Xarxa
% Industrials i pous
3 ESTUDI DEL MEDI
INDICADORS DE SOSTENIBILITAT
CONSUM D'ENERGIA%
Transport 57
Terciari 16
Usos domèstics 27
Font: ICAEN
DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM D'ENERGIA
Terciari
0
100.000.000
200.000.000
300.000.000
400.000.000
500.000.000
600.000.000
700.000.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
CONSUM D'ENERGIA
3 ESTUDI DEL MEDI
INDICADORS DE SOSTENIBILITAT
ENERGIA PRIMÀRIA I EMISSIONS MITJANES SEGONS TIPOLOGIA HABITATGES I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA
TOTAL CATALUNYA PONDERAT
ENERGIA PRIMÀRIA
Tipologia Total
A 0.1
B 0.7
C 3.4
D 5.2
E 19.7
F 56.8
G 14.1
TOTAL CATALUNYA PONDERAT
EMISSIONS
Tipologia Total
A 0.3
B 1.0
C 4.6
D 11.4
E 83.1
F 20.3
G 40.0
Tipologia (kWh/m2·any) Nombre (%) (kg CO2/m2·any) Nombre (%)
A - - - - - -
B - - - - - -
C 87,07 4 4,8 11,02 3 3,6
D 145,82 11 13,1 33,6 13 15,5
E 135,21 51 60,7 32,39 44 52,4
F 210,7 9 10,7 49,3 15 17,9
G 269,2 9 10,7 63,2 9 10,7
TOTAL 169,6 84 100,0 35,0 84 100,0
A - - - 3,7 1 0,5
B 46,83 2 1,1 10 2 1,1
C 70,7 3 1,6 17,3 5 2,7
D 117,5 13 6,9 27,6 20 10,6
E 191,2 95 50,5 45,0 88 46,8
F 269,6 39 20,7 59,4 29 15,4
G 401,3 36 19,1 93,3 43 22,9
TOTAL 182,8 188 100,0 36,6 188 100,0
A - - - 3,76 2 0,1
B 63,4 2 0,1 11,51 5 0,2
C 66,6 28 1,0 14,1 47 1,6
D 79,4 216 7,5 18,4 254 8,8
E 142,8 1684 58,4 33,0 1656 57,4
F 203,9 301 10,4 46,9 365 12,7
G 307,1 653 22,6 74,3 554 19,2
TOTAL 143,9 2884 100,0 28,8 2883 100,0
A 116,9 1 0,2 28,3 2 0,3
B 205,8 18 2,9 44,7 22 3,7
C 213,9 113 18,0 50,8 112 18,7
D 271,5 159 25,3 62,3 167 27,9
E 291,7 192 30,6 71,2 164 27,4
F 330,1 88 14,0 85,3 69 11,5
G 424,9 57 9,1 112,1 62 10,4
TOTAL 289,7 628 100,0 67,8 598 100,0
Habitatge unifamiliar
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Terciari
ENERGIA PRIMÀRIA I EMISSIONS MITJANES SEGONS TIPOLOGIA I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA
Energia primària Emissions
Bloc d'habitatges plurifamiliar
TOTAL MOLLET DEL VALLÈS PONDERAT
ENERGIA PRIMÀRIA
Tipologia Total
A 0,1
B 0,7
C 2,4
D 5,3
E 42,6
F 16,5
G 32,4
TOTAL MOLLET DEL VALLÈS PONDERAT
EMISSIONS
Tipologia Total
A 0,2
B 0,5
C 2,7
D 7,3
E 42,8
F 21,1
G 25,6
Habitatges
Energia primària Emissió
22.442 3.784 3.753
16,86% 16,72%
Habitatges amb Qualificació
MOLLET DEL VALLÈS
2. METODOLOGIA
QUALIFICACIÓ DEL SÒL
ZONES
SISTEMES Sistema hÍdricSistema vialitat (camins)Tractament d’aigüesParcs en espais obertsFranges de protecció dels incendis forestals....
Unitats de paisatge (INVARIABLES A TRAVÉS DELS PLANS)
COMPONENTS DE QUALIFICACIÓ A. Agricultura de regadiu. Horta
B. Agricultura de secàC. Herbassars i matollarsD. BoscosE. Boscos de proteccióF. HICG. Aigua. Rius i Rieres
FILTRES A. SECTORIALS
B. RISCOS
C. SERVEIS ECOSISTEMICS
TerritorialsProtecció natural Altres sectorials
1
2
3Sòl de protecció preventivaSòl de protecció territorialSòl de protecció natural i de connexió
Inundació. Zona de Flux preferent i Zones inundablesRiscos químics i tecnològicsIncendis Forestals
ProveïmentRegulacióCulturals
SUPORT